26
SomGarrigues • del 30 de gener al 12 de febrer de 2015
REPORTATGE ASSOCIACIONISME • Les Borges Blanques
Festa de carnaval multitudinària l’any 1994, a l’aleshores encara Club Juvenil Rio. | FOTO: Associació Grums |
25 anys omplint un buit Sala Grums. Aquest febrer fa mig quart de segle que l’associació Grums té en marxa un local de lleure per a adolescents a les Borges. L’impulsen un grup d’adults voluntaris que hi han volgut generar un espai de cohesió juvenil i oci saludable Miquel Andreu
miquel@somgarrigues.cat
Hi ha una franja d’edat, quan un nen deixa de dependre dels pares per sortir amb els amics però encara no és prou gran per entrar als pubs, que és molt difícil encaixar en un local d’oci convencional. Des del febrer de 1990, a les Borges existeix l’associació Grums per omplir aquest buit, primer al Club Juvenil Rio i, des de 1996, a l’actual sala Grums, que enguany celebra el seu 25è aniversari.
Les drogues, ben lluny
La sala funciona els diumenges a la tarda de sis a nou del vespre i està oberta tant als fills dels socis –que paguen una quota d’11 euros al mes– com als que no ho són, pagant una entrada de 3,5 euros. Al local, d’uns 500 m2, hi ha futbolí, billar, videoconsola, pista de ball i servei de bar a preus de ganga. “De diners, a la barra, no n’hem
Un grup de pares i mares van crear l’any 1990 el Club Juvenil Rio, que al cap de sis anys es va traslladar a l’actual sala Grums de fer”, explica Anna Rufié, una de les ànimes impulsores. I una cosa és clara: res d’alcohol o qualsevol droga, tampoc tabac des de la seua prohibició als locals. Des d’un principi, l’associació ha volgut fomentar un oci saludable, de respecte a la persona i al medi, i tothom hi ha tingut cabuda, també si, en algun cas, les famílies han tingut dificultats per pagar la quota.
El voluntariat com a base de tot
Tot plegat va néixer quan els fills d’un grup de pares i mares van acabar la seua etapa al club infantil del “cine dels Frares”. Aquests
es van plantejar continuar oferint un espai de lleure per a aquella nova fase adolescent. Una mena de “discoteca light”, explica Rufié. Van convocar una reunió a la Casa de la Cultura i aquell dia ja van fer 80 socis. Però calia trobar un local, que finalment va ser la sala Rio, que portava temps tancada. Condicionar-la no va ser fàcil, però aquell grup de pares i mares va dedicar moltes hores a habilitar un espai de bar i jocs i un espai de ball, que també va comptar amb la complicitat d’altra gent en el projecte, ja fos facilitant la compra d’un gran televisor a terminis, ja fos cedint material, ja fos arribant a un acord amb Ràdio les Borges perquè l’aleshores locutor hi punxés discos de l’emissora i no calgués comprar-los. Amb una economia de susbsistència, sense subvencions i unes despeses fixes, a més del lloguer, tot sumava i era benvingut. Aquell va ser el local d’oci de molts joves borgencs d’entre 12 i 16 anys,
Amb el temps, ja no era només una implicació de cara als fills, sinó per al jovent en general, amb la idea de trencar barreres aproximadament, però també el d’altres pobles de la comarca quan s’hi feien les festes anuals organitzades per alumnes de l’institut.
Nou local
El futbolí, un element sempre present. | FOTO: Associació Grums |
Qüestions de lloguer i de possibles complicacions d’usos compartits van fer que l’entitat busqués un altre local, que van trobar en el que
Equip humà que va decorar la sala l’any 1996. | FOTO: Associació Grums |
havia estat un taller de confecció a pocs metres, prop de la plaça Europa. Era l’any 1996 i altra vegada es va posar en marxa la brigada de pares i mares per posar l’espai en les condicions que requeria; encara que fos instal·lant la calefacció o enrajolant lavabos a les quatre de la matinada. Un portava uns llums sobrers, un altre fabricava uns bancs o convertia uns pilars quadrats en rodons per evitar possibles danys, un altre portava restes d’obra per aixecar una paret, etc.
Trencar barreres
Amb els anys, aquells adolescents es van fer grans, però molts dels seus pares van decidir continuar vinculats al projecte. Ja no era només una implicació de cara als seus fills, sinó de cara al jovent en general. De fet, un dels objectius originaris ha estat sempre cohesionar grups, trencar les barreres entre els joves de l’escola pública, la concertada i l’institut. I en això s’han bolcat diferents juntes, tant
si tenien els fills en edat de participar en el local com si no.
Canvien els temps
L’entitat té uns 80 socis –n’havia arribat a tenir 170– i, tot i que disposa d’alguns ajuts institucionals i alguns patrocinadors locals, afronta dos grans reptes relacionats entre si: d’una banda, sobreviure econòmicament i, de l’altra, atreure joves que entenen l’oci de manera molt diferent a temps enrere. “Ja no se surt tant els diumenges a la tarda, han aparegut les xarxes socials d’Internet, els botellons, etc.”, explica Rufié. El local continua viu, també amb activitats entre setmana per a altres entitats, però els seus responsables veuen que el projecte sovint no es valora prou i no gosen pronosticar quin serà el proper aniversari que es podrà celebrar. De moment, toca fer-ho per aquests 25, una fita excepcional que altres iniciatives similars de pobles i comarques de l’entorn no han pogut assolir.