SomGarrigues · del 6 al 19 de novembre de 2015
7
La notícia
Pobles a resguard, però danys a l’entorn Inundacions. L’aiguat del 2 de novembre va fer créixer cursos fluvials que normalment baixen secs i va causar destrosses a diversos termes municipals. Els nuclis urbans de la comarca, però, no s’han expandit com en altres llocs i, en general, queden fora de perill. Repassem els punts de risc d’una comarca plena de barrancs, valls, conques i subconques.
L’últim aiguat no va afectar la població, però va fer sobreeixir l’aigua per camins i camps de conreu com feia temps que no es veia. FOTO: R. Rubió
Miquel Andreu • Comarca
Les inundacions de parts de nuclis urbans en diversos indrets del país i, sobretot, la tragèdia d’Agramunt arran de les pluges del 2 de novembre han tornat a posar al centre del debat els riscos de construir en zones inundables.
Urbanisme poc expansiu
Tot i els danys que hi ha hagut en conreus i camins [v. desglossament], no s’han hagut de lamentar gaires desperfectes dins dels pobles de la comarca fruit de cres-
cudes fluvials (sí que hi ha hagut entrades d’aigua per goteres, com a l’escola de Cervià, per exemple). I és que, en general, els límits dels nuclis urbans es continuen circumscrivint als seus límits històrics, sempre fora de l’abast de crescudes sobtades. Per bé o per mal, la bombolla immobiliària no va afectar tant aquí com en altres comarques i no es van fer plans urbanístics gaire expansius o, si més no, aquests no es van arribar a concretar sobre el terreny. L’aprovació del Reglament de la Llei d’Urbanisme el 2006, a més, impedia construir
cap nova edificació a les zones considerades sistema hídric, és a dir, la part inundable amb períodes de retorn de fins a 100 anys.
Punts de risc
Segons el mapa de riscos del Ministeri d’Agricultura, la comarca no se’n lliura. Hi ha tres eixos clars: la Femosa (entre Vinaixa i Juneda), el Set (del Vilosell a Alfés) i la vall Major (de Juncosa a Sarroca), amb algun eix secundari com el del Corb (Arbeca), per on el 1994 ja va baixar una forta robinada per l’avinguda Montserrat, a tocar de les pistes d’atletisme.
El temporal del dia 2 arriba en plena collita de l’oliva Olives a terra i les que cauran per excés d’aigua. Aquest és el resum del balanç agrícola de les pluges del dia 2. A Bovera, un dels punts de més afectació, la Generalitat parla d’un 20-30% d’olives caigudes; Unió de Pagesos ho eleva al 70%. A això cal sumar-hi la desfeta de camins i espones o els desperfectes en instal·lacions de reg. Tot plegat dificultarà enormement la collita que acabava de començar. D’altra banda, JARC alerta també dels costos de reparació i replantació als camps de cereal.
Per bé o per mal, la bombolla immobiliària no va afectar tant i no es van fer plans urbanístics gaire expansius Hi ha tres eixos clars de risc de zona inundable: el torrent de la Femosa al nord, el riu Set al centre i la Vall Major al sud El Soleràs i Alcanó tenen espais urbans dins de zones inundables. L’afectació, però, hi ha estat lleu
El de Bovera va ser un dels termes més afectats. FOTO: Ò.A.
Cap d’aquests tres eixos passa per dins de poblacions, amb dues excepcions: el Soleràs (on l’Ajuntament, la Llar de Jubilats, la zona esportiva i algunes cases es troben de ple a la Vall Major i els darreres del carrer Nou que donen a la C-233 també presenten risc) i Alcanó (on una derivada de la vall Major agafa la zona esportiva, les piscines i edificis com l’antiga escola), a més d’alguna part de l’entrada dels Torms. Al Soleràs, l’aiguat del dia 2 no va afectar la zona i a Alcanó, on ja s’han patit diverses inundacions, va arribar molta aigua, però aquesta vegada per l’altra banda del poble. Altres punts delicats en una avinguda són les vies d’entrada a l’Albagés, el Cogul, Aspa o el pont de sota la via a Juneda, cases de les Borges properes a la Font Vella o al cementiri, alguna granja a l’entrada de Sarroca, les pistes d’Arbeca als Omellons i a la Floresta o la de Sunyer a Montoliu; l’aigua pot cobrir, fins i tot, trams de la C-12, l’Eix de l’Ebre. D’altra banda, cal tenir en compte el paper de pantans com el de l’Albi o el futur de l’Albagés a l’hora de frenar el cop i dosificar crescudes. Per contra, la desaparició d’espones pot suposar un accelerador dels corrents d’aigua, amb la corresponent afectació sobre conreus o murs de contenció.
L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA ÉS INSPIRADORA
ÉS CONTAGIOSA
ÉS REVELADORA
A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS
endesa.com
SomGarrigues_260x70_S&S_Endesa_reposicionamiento_F_A_CAT.indd 1
CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS
14/05/15 17:23