Una nova vida per a John Fil

SomGarrigues · del 9 al 22 de setembre de 2016

16

Reportatge EMPRESA

Una nova vida per a

John Fil

Marca pròpia. La cooperativa tèxtil de l’Espluga Calba, nascuda el 1969, deixa de fabricar John Fil com a marca pròpia i la transforma en STJOR, una aposta que va més enllà d’un nou logo.

En un context de crisi econòmica i tancaments i deslocalitzacions en el sector tèxtil, l’objectiu és posar sobre la taula el valor afegit que altres no tenen: la història, la filosofia cooperativista, la qualitat. I fer-ho amb una nova línia estètica, amb un disseny modern sorgit del món rural i amb el comunicador Òscar Dalmau com a abanderat. La idea l’ha seduït completament i el 22 de setembre serà a la fàbrica per a la festa de presentació. Aquest nou camí pot ser l’ocasió de John Fil per refer-se d’una crisi que l’ha colpejat fort. De moment, la producció ja és superior a la de l’any passat.

La qualitat i el disseny volen ser els eixos principals de la marca. FOTO: STJOR

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Hi ha marques que passaven hores baixes, han fet un gir i han renascut amb èxit. És el cas, per exemple, de calçats Munich, de Sant Boi de Llobregat, que al tombant del segle XXI va reorientar el seu mercat i va entrar fort al món de la moda, més enllà de l’esportiu. O el cas de la cervesera Moritz que el 2004 va recuperar l’antiga marca i es va rellançar al mercat.

Doncs una cosa semblant té al cap la cooperativa tèxtil John Fil, de l’Espluga Calba: mantenir l’essència (qualitat, història, valors cooperatius) però fent una aposta per una nova marca, amb

nous dissenys i un nou estil que permeti guanyar un nou mercat, sobretot a Catalunya on, paradoxalment, no ha estat mai profeta.

Oportunitat en un context dur

El vaixell amb què s’inicia aquest nou trajecte es diu STJOR –que substituïrà John Fil com a marca– i l’ha ideat el dissenyador Xabier Villafranca, de la mateixa Espluga Calba. “De seguida vaig veure que John Fil té molt potencial de valor afegit i això, en una època en què la globalització, la deslocalització i l’externalització són tan evidents, és clau per posicionar-se”, diu. “El valor afegit es té o no es té, i qui el té l’ha de potenciar. Per tant, a banda del que em demanaven, vaig proposar de fer una marca que pogués transmetre aquests

valors, creure realment en el que és la cooperativa i allò que surt d’aquí”, afegeix. Singularitzar-se o morir. De fet, pocs poden dir que fabriquen a la que probablement és la cooperativa tèxtil en actiu més antiga de Catalunya.

Segell Dalmau

Villafranca va exposar la idea al popular comunicador Òscar Dalmau i aquest se’n va enamorar. A banda del disseny, tocar la roba i comprovar-ne la qualitat li va fer dir el sí. I mans a l’obra. Una part de la col·lecció d’STJOR, de fet, l’ha dissenyat el mateix Dalmau i una etiqueta amb la seva cara i signatura ho acrediten. Tenir el personatge com a abanderat ja és una declaració d’intencions: jove, dinàmic, agradable, elegant... “i

Marques com Munich o Moritz han renascut amb èxit després de fer un gir comercial. John Fil aspira a una cosa similar Es vol potenciar el valor afegit. Singularitzar-se o morir. Pocs poden dir que fabriquen a la cooperativa tèxtil més antiga del país L’èmfasi en el mercat català és clar. És un àmbit en què, pel motiu que sigui, John Fil no ha acabat de penetrar mai

vesteix de punt. Quin jove vesteix de punt?” es pregunta Villafranca. “És un perfil molt concret, amb vincles amb el ie-ié català, referències visuals dels 60... Busquem una mica aquesta herència”, diu. Estil britànic –no és en va la creu de Sant Jordi–, marques com Penguin i Ben Sherman flotant a l’ambient, reminiscències obreristes... Hi ha qui hi veu una mena de “Fred Perry català”.

Una altra lliga

A part de les peces amb distintiu Dalmau, STJOR mantindrà també una línia més bàsica, de clàssics, no gaire allunyada del que era John Fil. Ara bé, tot plegat ja no tindrà els preus tan econòmics que tenien els productes John Fil ni està previst vendre directament a fàbrica. La intenció és tenir almenys un punt de venda a botigues de cada capital de província de Catalunya, cèntriques i que ja siguin establiments de referència en disseny i qualitat. A Barcelona, per exemple, serà al barri del Born; a Tarragona, a la Rambla Nova; a Lleida s’està acabant de tancar...

Com una marca més

Actualment, la cooperativa compta amb uns 40 socis treballadors. FOTO: Xavi Minguella

L’èmfasi amb el mercat català és clar. És un àmbit on, pel motiu que sigui, John Fil no ha acabat de penetrar mai, fins i tot ni a la pròpia comarca. Sempre ha trobat més entrada a altres espais de la Península, com Andalusia, per exemple. “A vegades ha vingut gent d’algun poble de les Garrigues, per l’oli, i ha descobert que existíem”, diu sorprès Josep M.

SomGarrigues · del 9 al 22 de setembre de 2016

17

Reportatge EMPRESA

FOTO: STJOR

HISTÒRIA

Un projecte per frenar l’èxode rural dels anys 60 i 70 John Fil és una cooperativa industrial de gènere de punt creada el 1969. L’ànima inicial del projecte va ser mossèn Joan Llort i la idea era bastir una alternativa laboral, un complement, a la feina del camp. A les dificultats intrínseques de l’agricultura, sempre depenent de la climatologia, s’hi afegia un context d’èxode rural sagnant i John Fil volia servir per frenar-lo i fixar la gent al territori.

El 1969 encara es vivia sota la dictadura de Franco i inquietuds socio-econòmiques com aquestes per part d’un capellà no eren habituals. La tria del nom també es deu, en part, a aquell context.

Posar-lo en català era arriscat i es va optar per Joan en anglès.

Un monument a l’entrada de la fàbrica diu “Seny, unió, treball”. Òscar Dalmau apadrina la nova marca. FOTO: STJOR

Solà, president de la cooperativa tèxtil. “Alguna cosa no hem fet bé, o és que simplement no teníem la necessitat de visualitzar-nos”, afegeix. I és que John Fil, com a fàbrica, s’havia acostumat molt a treballar per a tercers. “Nosaltres érem fabricants, ens venia tot donat, però tot això ha canviat molt”, explica Solà. Ara, les empreses que no han marxat s’han tret molta part de feina que feien elles, de disseny, de fitxes, etc., i la filosofia del món del gènere de punt, avui dia, és comprar peces ja fetes. “Els ofereixes uns models i, si els agraden, te’ls compren i modifiques una mica el brodat a la seva línia, però ells no es volen preocupar de la resta”, diu el president de John Fil. En aquest sentit, STJOR vindria a ser una marca més per a qui treballa John Fil, amb el matís que ha estat ideada des de dins de la casa i des de la mateixa Espluga Calba.

Fer front a la crisi

Aquest canvi no ha suposat grans inversions per a John Fil, a part de la incorporació d’un parell de perfils més tècnics per encarar la nova etapa. La situació econòmica de la cooperativa, però, és delicada. Si abans s’havia arribat a ser 80 socis treballadors i 40 d’externs, ara són uns 40 en total.

“Estem en un moment en què tot és complicat i un a més a més a vegades costa”, explica el president. D’altra banda, treballar per a tercers pot suposar que alguns s’endarrereixin en els pagaments o fins i tot no paguin. Quan això passa, el funcionament del dia

STJOR vindria a ser una marca més per a qui treballa John Fil, però ideada des de la mateixa Espluga Calba La cooperativa, nascuda el 1969, havia arribat a tenir 80 socis treballadors i 40 externs. Ara són uns 40 en total Aquests dies la fàbrica va a tot drap. Ja s’han lliurat 10.000 peces STJOR, unes 2.500 més que l’any passat

FOTO: STJOR

a dia –pagar els filaments, per exemple– ha de sorgir dels fons propis de la cooperativa, que en definitiva són fons dels socis treballadors. Això, si bé és un contratemps important, és també el que ha permès continuar en actiu. “Si no fóssim cooperativa, ja hauríem tancat, segur”, afirma contundent Solà. “El treballador és més conscient del que passa, no hi ha un amo que digui ‘me’n sobren 20 i al carrer’, aquí quan n’hi ha hi sóm tots i quan no n’hi ha no n’hi ha cap. Sent pocs comparat amb abans, es pot dir que som molts”, diu. A diferència d’una cooperativa agrícola, John Fil és una cooperativa de treball associat, és a dir, que el soci hi aporta treball. Això suposa, naturalment, que quan un es jubila, deixa de ser soci.

La millor llana John Fil és una de les úniques cinc empreses que tenen el certificat Woolmark a l’Estat espanyol. Això vol dir que està subjecta a uns determinats estàndards de qualitat, que són revisats contínuament.

Bona entrada

Per fer front a aquest moment difícil, STJOR vol ser una sortida.

Aquests dies, la fàbrica va a tot drap. S’estan fent les entregues de la col·lecció tardor-hivern i, de moment, ja s’han lliurat 10.000 peces STJOR, unes 2.500 més que l’any passat. La nova marca ja suposa un 25% de la producció i l’objectiu és fer créixer el percentatge, que voldrà dir guanyar autonomia. Si fins ara John Fil cobria una part de la Península, amb STJOR i un augment de comercials es cobreix quasi tota. “Crec molt en el potencial del mercat català”, diu Villafranca. De moment, es podrà veure un tast de la nova etapa a la festa de presentació que es farà el 22 de setembre a la fàbrica [v. desglossament].

ACTES

El 22 de setembre, festa de presentació La nova marca es presentarà oficialment el dijous 22, al pati de la mateixa fàbrica a l’Espluga. Hi intervindrà Òscar Dalmau, que també punxarà música amb el seu alter ego Phil Musical. Hi actuaran La Família Torelli, la cantautora Meritxell Gené –vinculada al poble–, La Cintura de la Paula i la música de L’Home Llop i Ponent Roots. Hi haurà també beure i altres productes. Més que presentar una col·lecció, la idea és celebrar una festa anual.

Aquell dia sí que es podran adquirir peces STJOR.