11
SomGarrigues • del 13 al 26 de febrer de 2015
COMARCA ATENCIÓ SOCIAL • Juneda
TELEFONIA • Llardecans
“Encara s’improvisa molt amb el futur d’un fill amb discapacitat” Entrevista. Parlem amb Mònica Vázquez, responsable d’Atenció a les Famílies de la Fundació Catalana Síndrome de Down, que ha participat en una de les jornades que organitza Talma aquests dies sobre la salut mental Miquel Andreu Juneda
L’associació Talma fa aquest trimestre un seguit d’activitats sobre la salut mental. Al gener es va parlar de com afrontar el diagnòstic d’un fill amb discapacitat intel·lectual i el 10 de febrer de com afrontar-ne el futur, sessions impartides per Mònica Vázquez, de la Fundació Catalana Síndrome de Down, amb qui conversem a continuació. El 27 de febrer es projectarà un documental sobre el trastorn bipolar, amb presència de l’autora, i el 27 de març un sobre l’esquizofrènia.
‘Posar-s’hi costa’
Quan tens un fill amb discapacitat tens la responsabilitat de deixar el futur d’aquesta persona lligat. El futur és la primera preocupació dels pares quan neix un fill amb discapacitat o quan és diagnosticat, però
El futur sempre arriba abans d’hora, no quan tu ho decideixes, i la família ha de fer una reflexió i emprendre accions al mateix temps és una cosa que costa molt posar-se a planificar-la. D’alguna manera, és enfrontar-te a la teva mortalitat, i això costa. Amb aquestes xerrades volem despertar la inquietud i fer veure que el futur sempre arriba abans d’hora, no quan tu ho decideixes. La família ha de fer una reflexió profunda que ha de comportar una sèrie d’accions. En casos així, què entenem per deixar-ho tot lligat? D’entrada, la majoria de persones amb discapacitat no poden viure soles i una de les coses que hem de decidir és on i amb qui viurà. Després hem de pensar qui en serà el responsable, qui prendrà les decisions que jo com a pare estic pre-
Torna l’Internet als mòbils de Llardecans Redacció.
Llardecans
Finalment, al cap de 23 dies de no tenir Internet als telèfons mòbils, els usuaris de Llardecans van tornar a rebre senyal el dimecres 4 de febrer. Tot i que les queixes havien estat reiterades, en alguns casos la companyia responia als clients que no els constava cap incidència i anaven passant els dies sense cap explicació sobre l’avaria que afectava el municipi des del 12 de gener.
ATENCIÓ SOCIAL • Comarca Una de les sessions organitzades aquest febrer al centre junedenc. | FOTO: Talma |
nent, i això requereix uns tràmits legals d’incapacitació i tutela. Seria bo també fer un testament, lligar el tema patrimonial i de llegat, tant per a la persona amb discapacitat com per a la resta de la família. Hi ha també tot allò que té a veure amb la informació, normalment tu coneixes bé a quin centre va el teu fill i què fa, però només ho saps tu, i hi ha d’haver un traspàs d’informació, algú més que els pares ha de formar part del dia a dia de la persona. I, finalment, la planificació del futur del teu fill comporta també planificar el teu:
si emmalalteixes o mors, això no ha de suposar una càrrega per a la persona que es faci càrrec del teu fill. En general, s’improvisa? Malauradament, encara estem improvisant molt. Tenim una cultura de la mort molt emocional i no des del punt de vista pràctic o logístic. Si, a més, els pares emmalalteixen (alzheimers, malalties greus, etc), la cosa es complica i sovint recau molt en els germans. És respectable, però és important que sigui fruit d’una previsió. Suposo que el paper d’institucions i entitats és clau. En un context de retallades al tercer sector, com s’encara? Potser a la demarcació de Lleida el tema de places residencials no és tan problemàtic com a Barcelona, on està
absolutament col·lapsat, però cal ser valents. No podem confiar que l’Estat del benestar ofereixi una residència, perquè la realitat ens imposa prendre decisions independentment de la situació de crisi que tinguem. Haurem de ser imaginatius i buscar noves maneres.
El teu fill necessita imaginar-se la vida sense tu. Quedar-se sense pares i deixar casa seva és molt dur, facilitem-l’hi Quin seria l’escenari ideal en què uns pares se’n poguessin anar tranquils? Anticipar-se. Permetre que això succeeixi abans que jo ho necessiti i que tota aquesta reflexió doni pas a l’emancipació del fill, de manera que el procés es pugui validar, contrastar i rectificar. El secret és l’anticipació, aprendre a viure sense el teu fill. Els pares diuen “no em puc imaginar la vida sense el meu fill”, però és que ell se l’ha d’imaginar sense tu, necessita imaginar-se-la sense tu, i l’hi has d’ajudar. Posem-nos al seu lloc, que de sobte es queda sense pares i ha d’abandonar casa seva. És molt dur, doncs facilitem-l’hi.
A punt el tercer curs per a cuidadors no professionals Redacció.
Comarca
Per tercer any, el Consell Comarcal, junt amb el Servei d’Informació i Atenció a la Dona de les Garrigues i l’Institut Català de les Dones organitza un curs de formació sanitària per a cuidadors no professionals, amb l’objectiu de formar en coneixements teòrics i pràctics sobre la cura i atenció de persones dependents. El curs consta de 24 hores lectives i es farà els dimarts i dijous entre el 24 de febrer i el 19 de març al matí a la seu del Consell. Les inscripcions es poden fer trucant al SIAD (973 142 658) o enviant un correu electrònic a siad@garrigues.cat. El termini acaba el 20 de febrer, però des del Consell s’alerta que hi queden poques places. Entre els continguts del programa hi ha higiene diària, incontinència urinària, medicació, alimentació, primers auxilis, exercicis, etc. Les sessions les impartiran professionals de la infermeria.