Qüestions prèvies a les eleccions municipals del 24 de maig

SomGarrigues · del 13 al 26 de març de 2015

16

Eleccions AJUNTAMENTS

Quatre dades abans de les eleccions Gènere i edat. Abans d’entrar en matèria sobre els comicis del 24 de maig, i atès que la majoria de candidatures estan encara per confirmar, fem un repàs a algunes dades de conjunt de l’escenari actual. Al proper número, continuarem amb edats i parlarem d’antiguitats d’alcaldes i regidors Un terç de dones

Redacció • Comarca

A dos mesos i escaig de les eleccions municipals, la majoria de formacions polítiques encara no han confirmat les seves candidatures.

En aquest número, però, comencem a escalfar motors i, d’entrada, fem una mirada a alguns aspectes dels ajuntaments actuals, per tenir una visió de conjunt del punt de partida.

Dels 210 regidors que hi ha a la comarca, un terç són dones, i només en són majoria a cinc ajuntaments

El 8 de març es commemorava el Dia Internacional de les Dones.

Servia per constatar les persistents desigualtats de gènere en diversos àmbits, un dels quals és el de la participació en l’esfera pública.

Als ajuntaments, per exemple, les Garrigues no se n’escapa de la lògica majoritària, en què la presència dels homes en la política i en els càrrecs institucionals és molt més elevada que la de les dones.

Dels dos-cents deu regidors que hi ha actualment a la comarca, un terç són dones, concretament seixanta-nou. I dels trenta-tres consistoris, les dones només en són majoria a cinc, independentment del partit a què pertanyin: Arbeca, Castelldans, Cervià, Fulleda i els Omellons. A Castelldans és on més proporció de dones hi ha: sis de les nou regidories (quatre de CiU

67,14%

141/210 regidories

32,86%

69/210 regidories

Si parlem d’alcaldies, el percentatge encara es redueix més, amb només dos consistoris que tenen alcaldessa i dues d’ERC). El segueix Fulleda, amb tres de les cinc cadires ocupades per dones. Fins fa un any, el ple que trencava més la norma era el de Cervià, amb cinc dones de set, però es va produir la baixa de l’aleshores alcaldessa, Gemma Manresa.

Al capdavant, la va substituir una altra dona, Mercè Rubió, però com a regidor va entrar un home.

Si parlem d’alcaldies, el percentatge encara es redueix més i només són dos els consistoris amb alcaldessa: Aspa i Cervià. S’hi

PLENS AMB MENYS DONES · Bellaguarda 0/7 · Bovera 0/7 · La Floresta 0/5 PLENS AMB MÉS DONES · Castelldans 6/9 · Fulleda 3/5

sumava el de Fulleda fins que el novembre del 2013 Jordi Arbós va rellevar Neus Cornet.

A l’extrem contrari, hi ha pobles amb una sola regidora (Alcanó, l’Espluga Calba, la Granadella, Granyena, Juncosa, Llardecans, el Soleràs, Tarrés i els Torms) i, fins i tot, tres on no n’hi ha cap: Bellaguarda, Bovera i la Floresta.

Per partits, CiU és qui té més regidores (trenta-dues, però d’un total de cent u). En percentatges, qui s’aproxima més a un equilibri és ERC (36,1%), tot i que encara és lluny de la paritat. A banda, hi ha el cas d’Independents per Cervià, amb un 50% per a cada gènere, però que només és present en aquest municipi.

37 anys de diferència

Pel que fa a l’edat dels primers edils de les Garrigues, tots es 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

mouen en una franja que va dels trenta-sis als setanta-tres anys.

La primera xifra és l’edat de Xavier Gaya, l’alcalde més jove (els Omellons) i la segona és la de

Entre l’alcalde més jove i l’alcalde més gran de la comarca hi ha una diferència de 37 anys.

Un dobla l’edat de l’altre Jesús Quiroga (Almatret), l’alcalde més gran. Són trenta-set anys de diferència entre un i altre o, el que és el mateix, un dobla l’edat de l’altre. En aquest apartat, l’exalcaldessa de Fulleda, Neus Cornet, tornava a trencar esquemes, amb 32 anys quan deixava el càrrec.

REGIDORIES PER PARTITS

CiU

32-69

ERC

17-30

PSC

15-30

PP

2-5

CUP 1-4

IpC* 2-2

IBB** 0-1

* IpC - Independents per Cervià | ** IBB Independents per les Borges Blanques

ALCALDESSA Maria José Ivernón Aspa Alcaldessa 2007-2011 / 2011-2015 51 anys

ALCALDESSA Mercè Rubió Cervià de les Garrigues Alcaldessa 2014-2015 54 anys

ALCALDE MÉS JOVE Xavier Gaya Els Omellons Alcalde 2011-2015 36 anys

ALCALDE MÉS GRAN Jesús Quiroga Almatret Alcalde 2011-2015 73 anys

SomGarrigues · del 27 de març al 9 d’abril de 2015

15

Eleccions AJUNTAMENTS

Els veterans de la política local Tota una generació. Els regidors actuals que porten més anys en política van entrar als ajuntaments per primera vegada quan els regidors més joves d’ara encara no havien nascut. L’entrada de noves fornades és difícil, i només vuit dels 210 regidors garriguencs tenen menys de 30 anys Redacció • Comarca

La regeneració política sempre es presenta com un indicador de bona salut democràtica. Perpetuar-se en els càrrecs no acostuma a estar ben vist, i per això moltes formacions o candidats s’autolimiten mandats i prometen no presentar-se més de “x” vegades.

En pobles petits com els nostres, les probabilitats d’encadenar legislatures són més altes, ja sigui per

En pobles petits, les probabilitats d’encadenar legislatures són més altes, per tradició política o per manca de gent

una tradició política de concentració de poder, ja sigui per manca de gent disposada a fer el pas a la política institucional.

Un quart de segle

A les Garrigues hi ha 210 regidors i regidores. D’aquests, 24 (11%) ja ho eren fa, com a mínim, vint-i-quatre anys. Alguns van ser elegits als comicis de 1991, altres arrenquen la seva carrera institucional el 1987, altres el 1983 i, fins i tot, el 1979, fa 36 anys. Aquell any era el de les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, Josep Tarradellas era president de la Generalitat provisional i a finals d’any es feia el referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia d’aleshores.

Encara faltava un any perquè Jordi Pujol fos escollit president de la Generalitat i iniciés el seu llarg mandat al capdavant del país.

Amb la renúncia de Duaigües, els electes en actiu degans de la comarca passen a ser Setó i, si es presenta, Macià Continus i discontinus

Dels 24 regidors actuals que van entrar als ajuntaments fa més temps, molts han estat llargs períodes sense presentar-se o sense ser escollits, i han ocupat el càrrec en dues o tres legislatures.

En altres casos, la continuïtat ha estat major, amb sis o set legislatures a l’esquena. Amb sis, hi ha Josep M. Tost (Cervià), Josep R. Mateu (Bellaguarda), Esteve Vilalta (el Soleràs), Jaume Setó (la

Floresta), Joan Sabaté (Maials) i Josep Tarragó (l’Albi). Jaume Setó ha estat alcalde durant cinc dels sis mandats; de fet, és l’alcalde actual que més anys ha estat al capdavant d’un consistori. Amb set legislatures de regidoria hi ha Josep M. Duaigües (Granyena), Francesc Macià (les Borges), Núria Esteve (Sarroca) i Pere Miquel Guiu (la Granadella). D’aquests, Duaigües, Setó i Macià –que, tot i no entrar, li van faltar pocs vots per ser regidor el 1979– són els que vénen de més enrere; el regidor de Granyena no es tornarà a presentar, de manera que Setó i Macià, si hi torna, esdevindrien els degans de la comarca.

La dificultosa entrada de joves

Mentre moltes d’aquestes persones eren als plens, en naixien altres que, al cap dels anys, esdevindrien els electes més joves que

ALCALDE AMB MÉS LEGISLATURES

Les reticències, la poca politització o altres motius fan que siguin pocs encara els joves que fan el pas a una candidatura anys, El més jove és Arnau Preixens (l’Albagés), nascut el 1991; el segueixen Esther Miró (els Omellons), Annabel Pau (Castelldans), Alba Roigé (l’Albagés), Marc Bonastra (Llardecans), Artur Ribes (Torrebesses), Pere Guiu (Juncosa) i Montano Mascarilla (el Soleràs).

7 LEGISLATURES Francesc Macià Les Borges Blanques AEC: 1983-1987 AIPN: 1991-1995 CIPM: 1995- 1999 CIPM-EPM: 1999-2003, 2003-2007, 2007-2011 IBB-FIC: 2011-2015

Jaume Setó La Floresta CiU: 1983-1987, 1995-1999*, 1999-2003*, 2003-2007*, 2007-2011*, 2011-2015* 7 LEGISLATURES Josep Maria Duaigües Granyena de les Garrigues CiU: 1979-1983, 1987-1991, 1995-1999, 1999-2003*, 2003-2007*, 2007-2011*, 2011-2015**

7 LEGISLATURES Pere Miquel Guiu La Granadella CiU: 1987-1991, 1991-1995, 1995-1999, 1999-2003*, 2003-2007*, 2007-2011*, 2011-2015

7 LEGISLATURES Núria Esteve Sarroca de Lleida CiU: 1987-1991, 1991-1995* 1995-1999* PSC: 1999-2003* PSC-PM: 2003-2007*, 2007-2011 ISLL-PM: 2011-2015

hi ha avui a la comarca. Les reticències, la poca politització del jovent o altres motius fan que siguin pocs: només vuit dels 210 regidors de la comarca tenen menys de 30

(*) alcaldia (**) Va deixar l’alcaldia el novembre de 2013 i continua com a regidor

Els Consells, el 1987. Els Consells Comarcals són un òrgan que es va crear l’any 1987, quan ja s’havien celebrat dues eleccions municipals posteriors a la dictadura franquista. Al de les Garrigues, en aquella primera legislatura hi havia 13 membres de CiU, 5 del PSC i un d’ERC.

REGIDOR MÉS JOVE Arnau Preixens L’Albagés Nascut el 1991 ERC: 2011-2015 Primera legislatura

SomGarrigues · del 10 al 23 d’abril de 2015

15

Eleccions DRETS CIVILS

El vot limitat dels estrangers Dificultats. Tret d’alguns casos a les europees, les municipals són les úniques eleccions on les persones estrangeres residents aquí poden votar. No obstant això, la desinformació i l’antel·lació amb què s’han d’inscriure al cens electoral en dificulten l’exercici del dret i palesen una desvinculació mútua com a comunitat

VOT PER CORREU

Redacció • Comarca

El 24 de maig, a les Garrigues, po· dran votar 17.785 persones a les eleccions municipals. D’aquestes, només 209 són de nacionalitat no espanyola amb residència aquí. Això no vol dir que siguin les úniques es· trangeres amb dret a vot a la comar· ca, sinó que són les inscrites, prèvi· ament, al cens electoral. I és que, a diferència dels qui tenen DNI, per a qui la inscripció és automàtica, els passos per poder votar per a un es· tranger no són pas senzills. I, de mo· ment, els municipals (i els europeus per als ciutadans de la UE) són els únics comicis oberts a estrangers.

Requisits previs

D’entrada, les persones sense la na· cionalitat espanyola que poden vo· tar a les eleccions municipals són les dels països de la Unió Europea (UE) inscrites al padró d’habitants del municipi i, per a les de fora de la UE, les d’aquells països que tenen acords de reciprocitat amb l’Estat espanyol, és a dir, que permeten vo· tar als espanyols residents allà. Per a aquest 2015, són Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Xile, Equador, Corea del Sud, Islàndia, Noruega, Paraguai, Perú, Nova Zelanda i Trinitat i Toba· go. Naturalment, també han d’estar inscrites al padró d’habitants. A di· ferència de les de la UE, però, hi han d’haver residit legalment a l’Estat es· panyol durant cinc anys (tres en el cas de Noruega).

Molta antel·lació

Amb aquests requisits, els interes· sats poden sol·licitar la inscripció al

De les 17.785 persones que estan cridades a les urnes al maig a les Garrigues, només 209 són de nacionalitat no espanyola

... si no ets al poble el 24 de maig

Sol·licitar el vot per correu a qualsevol oficina de Correus.

Complimentar la documentació.

Lliurar la documentació a qualsevol oficina de Correus abans del 14 de maig.

Del 4 al 17 de maig, s’enviaran al domicili indicat el sobre i les paperetes de vot.

S’ha de certificar el sobre a qualsevol oficina de Correus fins el 20 de maig.

Les eleccions locals són quasi les úniques amb estrangers amb dret a vot. IMATGE: Lusi

cens electoral, però ho han de fer mesos abans de les eleccions. En el cas dels ciutadans dels països amb reciprocitat, per exemple, s’havien d’inscriure abans del 15 de gener, i els ciutadans de la UE, encara ho havien d’haver fet abans: fins el 30 de desembre de 2014. A la pràctica, és habitual que aquests terminis passin desapercebuts i, tot i que, en teoria, des de l’Oficina Electoral s’envien cartes a les persones amb aquests requisits, no hi ha accions informatives directes per part dels ajuntaments ni dels partits polítics.

De fet, segons explica un respon· sable de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), és normal que els polítics s’interessin per aquests col· lectius ara, poques setmanes abans de les eleccions, quan ja és tard per a la inscripció. La mobilitat elevada, sovint sense avís del canvi al padró, complica també la correcta comuni· cació de la informació.

Sentit de comunitat

El dret de vot és un dels aspectes cabdals de la ciutadania perquè, en certa manera, defineix qui forma part de la comunitat i qui pot ele· gir els seus representants. “El dret de vot de les persones estrangeres és una qüestió de justícia política i

En aquests casos, els terminis per inscriure’s al cens electoral acaben mesos abans, al desembre i al gener social, perquè l’Estat de Dret i l’Estat del Benestar han anat sempre lligats a la participació política, és a dir, al dret de sufragi”, es diu en un informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre aquest assumpte. En aquest sentit, hi ha moltes persones que, encara que faci temps que viuen a la comarca i participen en la seva configuració social, cultural i econòmica, no po· den escollir els seus representants polítics als ajuntaments –ni ser-ne escollits. És el cas, per exemple, de la immensa majoria d’africans i d’asi· àtics, que queden fora dels referits convenis. I, d’entre els que hi entren, com els romanesos, són encara pocs els qui participen en la tria de regi· dors i alcaldes. A les Garrigues, dels 209 inscrits, 67 són a Arbeca i 62 a Juneda, xifres que contrasten, per exemple, amb els 18 de les Borges.

La resta de municipis es mouen, en general, entre 0 i 5 inscrits.

... si vius temporalment a l’estranger

No tenir previst tornar fins passades les eleccions.

Estar inscrit com a no-resident al Registre de Matrícula Consular. Cal fer-ho a les Oficines Consulars o de les Secci· ons Consulars.

Sol·licitar la documentació per votar des de l’estranger a la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral, a través de les Oficines Consulars o de les Seccions Consulars, que l’enviaran entre el 28 d’abril i el 4 de maig.

Enviar la documentació per correu certificat a la Mesa Electoral corresponent fins el 20 de maig.

... si pateixes una malatia o tens problemes de mobilitat

Certificació mèdica oficial que acrediti la malaltia o inca· pacitat.

Un notari ha de visitar l’elector amb presència de la persona que l’ha de representar i estendre un poder notarial d’auto· rització.

Un cop obtingut el poder notarial, el representant de l’elec· tor pot tramitar la sol·licitut de vot per correu a qualsevol ofi· cina de Correus abans del 14 de maig.

Del 4 al 17 de maig, s’enviaran al domicili indicat el sobre i les paperetes de vot.

S’ha de certificar el sobre a qualsevol oficina de Correus fins el 20 de maig.

SomGarrigues · del 24 d’abril al 7 de maig de 2015

14

Eleccions SISTEMA ELECTORAL

Com voten els pobles petits?

Llistes obertes. Als municipis de menys de 250 habitants, l’elector troba una sola papereta amb els candidats de totes les llistes junts i n’escull els que vol, tant si són tots d’un mateix color polític com si no. A les Garrigues, aquest sistema s’aplica a 11 pobles, entre els quals hi ha, enguany, la incorporació dels Omellons Redacció • Comarca

Moltes vegades, en el debat sobre representació política i participació ciutadana, es parla de les llistes obertes com una de les mesures per millorar la qualitat democràtica. En certa manera, a molts pobles de Catalunya això ja existeix. Es tracta dels municipis amb menys de 250 habitants, on es funciona amb el sistema de llistes obertes. A les Garrigues són onze casos: el Cogul, la Floresta, Fulleda, Granyena, la Pobla, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Aspa, Alcanó i, des d’enguany, també els Omellons, que ha baixat del llindar dels 250 residents i perdrà, en conseqüència, dos regidors.

Una sola papereta

A diferència de la resta de municipis, on cada partit polític presenta la seua candidatura en una papereta i amb llistes bloquejades i tancades, els electors dels pobles petits es troben una sola papereta, on hi consten tots els candidats, siguin del partit que siguin, i marquen només aquells noms que volen votar, tant si són cinc com si és un de sol i tant si són tots d’un mateix partit com si no.

Si els regidors a escollir són cinc, l’elector en pot votar un màxim de quatre candidats.

Els cinc més votats formaran el ple de l’Ajuntament Si els regidors a escollir són cinc, l’elector pot votar un màxim de quatre candidats i les cinc persones més votades són les que formaran el ple de l’Ajuntament.

L’alcalde o alcaldessa, però, no té perquè ser la persona més votada de totes, sinó que seran aquestes cinc les que acabaran decidint qui d’entre elles estarà al capdavant.

Explosió de ‘llistes fantasma’ El 22 d’abril es van publicar les candidatures que concorreran a les eleccions municipals del 24 de maig i, entre aquestes, han tornat a haver-hi les anomenades llistes fantasma, és a dir, aquelles formades per persones sense cap mena de vinculació amb el poble on es presenten. Lluny de remetre, però, aquesta vegada el fenomen ha estat encara més estès, protagonitzat sobretot pel PSC i el PP, però també per CiU.

S’escullen cinc regidors, tret de Fulleda, que passa a tres. FOTO: Arxiu

A tots els onze pobles garriguencs amb llistes obertes, els regidors a escollir són cinc, tret d’un cas, Fulleda, que al tenir menys de 101 habitants, les cadires a ocupar només són tres. El sistema de votació, no obstant, és exactament el mateix, i els electors poden marcar un màxim de dos candidats.

El repartiment de carteres entre els escollits és competència de l’alcaldia, i aquesta pot optar per adjudicar-les entre els regidors del seu grup o oferir-ne també als representants d’altres. En aquest aspecte, el sistema no es diferencia del de municipis més grans.

Curiositats i picaresca

Les dimensions reduïdes d’aquests pobles no impedeixen que hi concorrin diverses opcions polítiques, ja que no que cada formació elabori una llista amb tots els llocs possibles del ple, sinó que pot presentar, fins i tot, un sol candidat. El fet que surtin escollides les persones amb més vots és, d’entrada, una major garantia de representativitat, però també genera incerteses entre els partits, que veuen en la dispersió de vots un risc de cara a esdevenir l’opció majoritària. Per això, no és estrany que, quan hi ha vàries candidatures en disputa, es busqui la manera de concentrar els vots; per

exemple, presentant quatre candidats en lloc de cinc allà on treure’n cinc és difícil, de manera que els vots que poguessin “perdre’s” amb el cinquè candidat, es concentrin en els que sí tenen possibilitats de sortir. Al ser pobles petits, a més, les possibles consignes de concentrar vots circulen ràpidament.

Quan hi ha diversos colors polítics en disputa, no és estrany que els partits busquin maneres de concentrar els vots Les llistes obertes poden generar situacions curioses com, per exemple, que un partit obtingui 54 vots i quatre regidors i un altre 55 vots i un sol regidor. Això és possible si el primer presenta quatre candidats i el segon cinc i, a més, els vots d’aquest segon partit queden molt repartits entre tots els seus integrants.

Per la demografia dels municipis, també poden donar-se amb més probabilitat casos de victòries per un sol vot de diferència o casos d’empat, que la Junta Electoral resoldria per sorteig.

Per què es fan llistes fantasma?

Recórrer a gent de fora per omplir una candidatura respon, bàsicament, a dues raons: aparentar una suposada implantació territorial i, sobretot, computar vots i regidories per al Consell Comarcal i Diputació, ja que la composició d’aquests organismes es fa a partir dels vots i regidors obtinguts per cada partit.

ALCANÓ · German Pifarré Abad (CiU). El 2011 es va presentar pel PP a Llardecans.

ASPA · Marta Puga Cánovas (CP-PSC). És de Sabadell. · Ramon Roig Carré (PP). És de Lleida.

BOVERA · Tota la candidatura del PSC és aliena al poble.

FULLEDA · Lídia Aixalà Coll (CiU). És d’Arbeca, cap comarcal de CDC a les Garrigues. El 2011 també es va presentar a Fulleda. L’acompanya a la llista Ramon Recasens Vidal, també d’Arbeca, i que el 2011 es va presentar a Tarrés. · Catalina Bordes Gilabert (PP). El 2011 es va presentar a Alguaire. · Jordi Medina Moya (CP-PSC) EL COGUL · Benito Jurado Pruna (PSC). És de Mataró. · M. José Raga Escuin (PP). És de Salou.

L’ESPLUGA CALBA · Tota la candidatura del PSC és aliena al poble.

LA FLORESTA · Francisca Verde Guerrero (PSC) · Cristina Barta Aloy (PP). És de les Borges i el 2011 ja es va presentar a la Floresta.

GRANYENA DE LES GARRIGUES · M. Teresa Comino Haro (CP-PSC). És de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. · José Antonio Arroyo Rodríguez (PP). El 2011 es va presentar a Montoliu.

JUNCOSA DE LES GARRIGUES · Tota la candidatura del PSC és aliena al poble.

ELS OMELLONS · Joan Carles Canongia Gerona (PSC). El 2007 es va presentar la Molsosa (el Solsonès). Ha estat regidor a Manresa i actualment és diputat al Congrés espanyol.

LA POBLA DE CÉRVOLES · Montserrat Ferràs Múrcia (PSC). · Salvador Ibáñez Planas (PP).

TARRÉS · Joan Núñez Galofré (PSC). És d’Esparreguera. · Javier Jiménez Yáñez (PP) Lleida. · Dos dels tres membres de la llista de CiU tampoc tenen relació amb el poble.