El pingüí taronja

ANY 0 N.1

CAPSA DE REVISTES

MARÇ 2013

Pàg.3 Perquè hem fet la revista Pàg.4 Entrevistem a la Neus Pàg.5 Natura: El pingüí Pàg.6 Jocs i passatemps Pàg.8

El conte: Rapte fals

Pàg.9 Receptes: Pastís de xocolata Pàg.10 Darrerament a l’escola...

Pàg.11 Al pròxim número...

Pàg.12 Pingu i Pinga

2

Nosaltres, l’Ana, la Sira i en Paulí de quart de Primària i de la classe Puigmal hem fet aquesta revista inspirant-nos amb el Cavall Fort i el Reporter DOC. Aquestes revistes ens agraden molt perquè són molt divertida a la vegada que interessants, ja que fan una barreja de còmics, històries, contes, reportatges,…

Aprofitant que a tots tres ens agrada molt la informàtica i fer de periodistes, vàrem decidir tirar endavant aquest projecte que ara us presentem.

Com que les tecnologies actuals són una passada, hem pensat també de fer un bloc on, a més de trobar-hi la revista en format digital, també hi trobareu altres sorpreses, molt relacionades amb Internet. Aquí ens trobareu:

elpinguitaronja.blogspot.com.es Nosaltres tenim moltes idees però també ens agradaria que ens féssiu arrribar els vostres suggeriments. Per a la segona revista ja ens podreu fer arribar acudits, endevinalles, recomanacions de llibres, pel·lícules, música… a l’adreça:

elpinguitaronja@gmail.com Si escannegeu el codi QR,

3

anireu al nostre bloc!

Per què vas decidir ser mestra?

Quan era petita ja jugava a ser mestra, ho vaig tenir clar de seguida i amb el temps he vist que és una professió que m’apassiona. Crec que és un privilegi i em sento afortunada de poder fer una feina que realment m’agrada.

T’agraden els nens? Per què?

Sí. Els nens m’agraden perquè al vostre costat cada dia és diferent, segueixo aprenent coses i mai deixeu de sorprendre’m.

Que és el que més t’agrada de l’escola?

Els alumnes, els meus companys…, el que fa l’escola és la gent que hi ha.

Valoro molt positivament la relació amb els companys i la feina amb els alumnes.

Com que portes molts anys de mestra, en quin t’has trobat millor?

Porto 33 anys fent de mestra I sempre hi han hagut coses bones i coses no tan bones. El balanç, però, és molt positiu.

Sempre has treballat de mestra?

Sí.

T’agrada que siguem una escola verda?

El projecte Escoles Verdes sempre m’ha semblat molt interessant per tal d’afavorir una actitud responsable I respectuosa amb el medi natural i el nostre entorn. És necessari i molt que des de l’escola fem aquesta feina de sensibilització perquè tots els nens, des de petits, prenguin consciència del necessari que és tenir cura del planeta.

Quin llibre estàs llegint? T’agrada?

El ball, d’Irene Némirovski. És un llibre breu, però intens. Quan comences no el pots deixar. M’agrada molt.

4

El pingüí és un animal bastant estrany. És una au,té ales però no les fa servir per a volar si no per a nedar. Es passen el dia sota l’aigua perquè necessiten pescar per alimentar-se i viuen en climes molt freds.

Més que caminar,els pingüins es balancegen. La raó és que les seves potes són curtes, gruixudes i fortes,i estan col·locades molt enrere. La seva petjada recorda a la dels ànecs. Els pingüins descansen d’una manera una mica rara:no s’estiren,si no que es mantenen drets sobre les seves fortes potes. Les plomes del pingüí són espesses,fortes i estan molt juntes. Les puntes són olioses i això els protegeix més del fred.

A vegades s’estiren sobre el mar gelat per desplaçar-se i fan servir les potes i les ales per donar-se impuls.

Els ossos dels pingüins són sòlids i estan junts, a diferencia de les altres aus voladores, que són més lleugers.

Durant la reproducció,quan la mare ja a post el ou se’n va al mar per recuperar forces: allà descansen mentre el pare cova l’ou. Hi ha pingüins que tornen a criar amb la mateixa parella i al mateix lloc. Els acabats de néixer tenen molta gana: demanen menjar tres o quatre cops al dia.

Hi ha alguns ocells rapinyaires entre ells la gavina que mengen els ous i ataquen a les cries. Les orques inclouen a la seva dieta qualsevol animal que li creua per davant i el pingüí no és una excepció.

Hi ha moltes espècies de pingüins:el pingüí reial,el pingüí emperador,el pingüí d’Adèlia,el pingüí de corona blanca,el pingüí de cara blanca,el pingüí d’ulls grocs, el pingüí petit,el pingüí del cap,el pingüí de Humboldt,el pingüí de les Galápagos, el pingüí de Magallanes,el pingüí de Fiordland,el pingüí de Sclater,el pingüí de cresta daurada,el pingüí de Schlegel, el pingüí emplomallat i el pingüí de les Snares.

5

Un intrús ha entrat dins del dibuix... El veus?

Mots encreuats...

Sopa de lletres...

Horitzontal 3. Insecte volador de closca Vertical dura 1. Bub,bub 6. Faig llet 2. Sóc cosina de la gamba 8. Coll llarg i cos ple de taques 4. Aneuqse’d onimac (al revés) 9. Tinc el nas més llarg que en 5. Peix carnivor de l’Amazones Pinotxo 7. Pico,pico si m’empipes 10. Poso ous però no sóc una 11. El més perillós del tauró gallina 12. El color del meu vestit canvia 11. Sense mi, Sant Jordi no segons on visc existiria 13. Ho és en Tom 14. Empipador, sobretot a la nit

Quin animal s’amaga darrera aquests nombres?

Ajuda a en Siru a trobar el seu entrepà.

6

ENGANYIFA

ACUDIT A la classe la senyoreta Rosa pregunta a en Jordi: -Jordi, em podries assenyalar al mapa on és Amèrica, si us plau?

-Aquí senyoreta Rosa.

-Molt bé. Ara una pregunta per a tots: qui va descobrir Amèrica?

-En Jordi senyoreta Rosa!!!!

Entres en una habitació i et trobes tres portes.

En una hi ha cocodrils gegants,en una altra hi ha tigres mossegadors i en una altra hi ha lleons morts de gana. Per quina porta passaries?

SÚMMUM Quin és el súmmum dels súmmums?

Que se't perdi un imperdible.

ACUDIT

Una serp li pregunta a la seva mare: -Mare, mare jo sóc verinosa?

-Perquè ho preguntes?

-Perquè m’he mossegat la llengua!

ENIGMA

ACUDIT

Munta amb quatre llumins i un paper arrugat la forma següent:

Un senyor, veu a un altre que està caçant i li diu: -Escolti, senyor, que està prohibit caçar!

-Doncs digues-li al lleó, que caça a la zebra.

Paper arrugat Llumins Movent només dos llumins has d’aconseguir que el paper arrugat quedi fora la mena de pala però que aquesta segueixi muntada en un altra lloc.

7

Rapte fals CAPÍTOL 1 Per: Ana Viola -Quin vent que fa!-va dir en Jordi.

-Sí,sembla ben bé un remolí- va bromejar la seva germana gran,la Maria.

-No diguis tonteries,que m’espanto!

-No ho són,de tonteries- va mentir la Maria.

-El sopar!-van sentir que cridava la seva marevinga no us entretingueu!

Els dos germans van baixar corrents,ja que tenien molta gana després de fer tants deures. A més,avui tocava macarrons,el seu menjar preferit.

-Mmm...quina bona pinta-. va dir la Maria com de costum.

-Mare, mare- va cridar en Jordi- La Maria m’ha dit que hi ha remolins per aquí a prop!

La mare no volia perdre el temps amb tonteries i va dir: -No li facis gaire cas,ja saps com és ella.

Es van menjar el deliciós plat que havia preparat la mare i se’n van anar al llit.

Aquella nit en Jordi no va dormir: estava preocupat per l’assumpte dels remolins!

8

Continuarà al pròxim número...

Per: Sira Ruiz Aquest és un pastís per “xocolaters” molt i molt fàcil de fer i on domina el gust de cacau. Sobretot s’ha de fer amb l’ajuda d’un adult!!

Preparem un motlle de pastís rodó i l’untem amb mantega que no s’enganxi. Hauria de ser un motlle impermeable, que després el posarem al bany maria. Els de silicona van perfecte.

Pre escalfem el forn a 175 graus, amb una safata amb aigua (que arribi a una altura de la meitat del motlle de pastís).

Per un cantó desfem la xocolata i la mantega: jo el què faig és picar la xocolata, tallar la mantega a daus i posar-ho a un bol al microones a tota potència, però parant-lo sovint, que no es passi de frenada i es socarrimi. Ho poso una estoneta, trec, remeno amb l’espàtula i el torno a posar una mica més. Si no teniu microones i ho desfeu al foc, ull que no es cremi la xocolata!

En un altre bol hi tiro els 5 ous (aquí no cal ni separar rovells i clares, fàcil, ja ho dic) i els bato mentre hi afegeixo el sucre.

A continuació li anem afegint la xocolata i la mantega desfeta mentre no parem de remenar i barrejar-ho bé tot. Ja ho tenim: aboquem tot al motlle de pastís i després cobrim aquest per dalt amb un paper de plata.

Posem el motlle a dins la safata amb aigua al forn i ho deixem un bon temps fins que agafi una consistència “puddingosa” i hi puguem posar el dit a sobre i no surti empastifat de xocolata o fem la més clàssica i neta tècnica de punxar-lo amb un escuradents i esperar que surti net.

Fer el pastís dura, més o menys, una hora i quart. Quan estigui al punt, el traiem, i ja tenim el pastís de xocolata preparat.

BON PROFIT! 9

Mmm...

Que bo, el pastís

Al febrer, a l´Escola hem viscut una festa molt divertida:

CARNESTOLTES!!!

Uns dies abans ens vam anar vestits amb una cosa original de la nostra classe.

La gent es va pintar la cara, va fer cartells i un munt de coses més.

Al dia següent vam anar vestits creuats: els nois de noies i les noies de nois. Els nois van portar faldilles, collarets, polseres, anells botes, perruques… tot!!! Les noies van portar corbates la majoria, americanes, barrets, es van pintar a la cara un bigoti o una barba!

Finalment va arribar el dia que tots esperàvem. A Primer els va tocar el color groc: van anar d’estrelles i animals grocs com lleons i guepards. Segon va anar de blau: de mar i mags. Els de Tercer, blancs, cuiners i brics de llet.

Quart van anar de verd i van escollir d’anar de dracs.

Cinquè d’uns dimonis vermellosos. I finalment Sisè negres, unes aranyes enormes i uns mims. Els mestres van anar d´uns misteriosos mags.

10

11

Per: PaulĂ­ Canals

Pingu,

12