La ville du périphérique Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. Arquitectures mixtes, carrer metropolità_connector intermodal Taller d’Arquitectura i Projecte F 2010/2011 Quadrimestre de Primavera / ETSAV / UPC
de Gentilly a la Cité Internationale Universitaire, París, França
La ville du périphérique Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. Arquitectures mixtes, carrer metropolità_connector intermodal
de Gentilly a la Cité Internationale Universitaire, París, França
Taller d’arquitectura i projectes F, 2010-2011 Quadrimestre primavera Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Professors convidats: Yannick Beltrando Col·laboradors: David Balbás, Núria Bisbal (becaris), Catalina Salvà (Doctoranda UPC)
Títol publicació: La ville du périphérique. Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. Arquitectures mixtes, carrer metropolità_connector intermodal. De Gentilly a la Cité Internationale Universitaire. Primera edició: Desembre 2011 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació: Catalina Salvà Matas, becaria FPI-UPC Col·laboradores: Cristina Barquero Miró i Cristina Porta Serrano Fotografia portada: Elia López i Gemma Milà (alumnes del TAP F) Fotografies pàgines 14 i 16: Carlos Espejo i Laura Herrera (alumnes del TAP F) Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.
INDEX
La ville du périphérique Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. Arquitectures mixtes, carrer metropolità_ connector intermodal. De Gentilly a la Cité Internationale Universitaire. 0.
EL PRETEXT DEL PÉRIPHÉRIQUE................................................9
1.
ATLANT URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS.......................................................................................................41
2.
EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE...........................133
2.1
Estratègies generals per pensar i treballar el Projecte del Territori
2.2
Àmbits i qüestions clau del projecte 2.2.1
Grup A / Act& Mot+ivation _ Abordar, tejer, activar, articular:
Jiménez Rivera, Marisol / Latre Cavera, Alan / Mora Jiménez, Araceli
2.2.2
Grup B / Sutures Urbanes: Mihalache, Andrei Catalin / Mitjans
Escobar, Jordi / Fernández Gómez, Gerard
2.2.3
Grup C1 / Connectors verds: Bagué Povedano, Elisabeth / Fernández
Quero, Carlos
2.2.4
Grup C2 / Vivre dans le vide- Gentilly Arts Center: Martí Gimeno,
Marc
2.2.5
Grup D / Desfibril·lació urbana: Camarsa Galindo, Adrià / Casas
Claramunt, Ignasi / Utset Verdera, Jordi
2.2.6
Grup E / París Greenway: Colomé Franco, Bernat / Ferrando
Martorell, Elisa / Julià Collados, Alba
2.2.7
Grup F / Estudiant les vores del Périphérique: Espejo Martín, Carlos
/ Moreno García, David
2.2.8
Grup G / Cremallera urbana: Cisca Pàmies, Gemma / Comamala
Duran, Joan / Figueras Menacho, Eduardo
2.2.9
Grup H / Regenerar la topografia en el teixit urbà: Michailidou,
Panagiota / Papanikolaou Marios
2.2.10 Grup I / Suturar per fer ciutat: sistemes, teixits, consciències: Badia Baurier, Pierre / Mampel Cava, Albert / Viladot Solé, Albert
2.2.11 Grup J / De les portes de l’enceinte de thiers al creuament del périphérique: López, Elia / Milà Cartanyà, Gemma 2.2.12 Grup K / Ralentir la Ville: Denis, Marion / Nelles, Charlotte / Pacchetti, Martino / Rivy, Camille
2.2.13 Grup L / L’espai Públic com a mecanisme suturador: Barceló Serra, Maria Dulce / Ortiz Valdés, Michel / Petit Saludes, Núria
2.2.14 Grup M / Ecoboulevard –teixit agrícola urbà- reinvest, reinvent, reconnect, reintegrate: Blennow, Alexandra / Marklinder, Märta 2.2.15 Grup N / La Ville Mobile: Bruto da Costa, Ana / Guerreiro Costa, Tiago / Rocha Dias, Ana
2.2.16 Grup O / Nous nuclis d’aglomeració de la ciutat: Fiore, Ilaria / Leoni, Francesco
2.2.17 Grup P / Articulador verd per a Gentilly: Araya, Consuelo / Marra, Nicole / Spanoude, Elina /
2.2.18 Grup Q / Arrondissement14 G: Holth, Thomas Benedict / del Cerro Gutiérrez, Clara
2.2.19 Grup R / Sutura simbiòtica: De la Riva Santillán, Fernando 2.2.10 Grup S / Gentilly connectat: Herrera, Laura / Persson, Ellen
ANNEXOS.........................................................................................................313 A.
EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER
A1.
Diagrames i dispositius
A2.
Book de projectes
Agraïments: Yannick Beltrando (École de la Ville et des Territoires de Marne-la-Vallée) / Cité Internationale Universitaire de Paris: Sarah Saighi, Edna Hernández, Rafik Yahiaoui / Carole Heripret / Mairie de Gentilly: Claudia Lezama / Collège d’Espagne
0. EL PRETEXT DEL PÉRIPHÉRIQUE 9
Font: Grup E
10
0. EL PRETEXT DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________ ...COM A CARRER METROPOLITÀ I NOU CONECTOR INTERMODAL DE GENTILLY A LA CITÉ INTERNATIONALE UNIVERSITAIRE _____________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar és la projectació de nous espais urbans sobre àmbits en transformació del périphérique de París. La implantació d’aquesta via ràpida a París, originà la creació de nous barris i de multitud d’equipaments que es situen sobre les franges que deixa la infraestructura. El resultat és un conjunt de situacions urbanes molt diverses. En totes aquestes situacions, la característica més important és el tall que les infraestructures han creat sobre la ciutat, entre el centre i la perifèria, creant un conjunt d’escenaris de gran varietat morfològica. En l’actualitat, el projecte d’intervencions urbanes sobre aquest espai, està generant un gran debat entre els diferents municipis del gran París. Les possibilitats de noves formes de vida en aquest espai ha centrat l’interès polític i ha generat un seguit important de reaccions als mitjans informatius i al debat urbanístic de la regió de París. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de la immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat).
11
Font: Elia Lopez i Gemma Milà
Font: Laura Herrera
Font: Alba Julià
12
Prendre el périphérique com a territori de projecte suposa considerar que: - Els territoris del périphérique estant esdevenint un gran nou espai de centralitat. - Es poden replantejar la transversalitat urbana i establir noves traces sota, sobre i al llarg del périphérique. - Es pot generar nou espai per nous models d’habitabilitat basat en la mixicitat de funcions i activitats. - El projecte a desenvolupar te una dimensió d’escala específica (arquitectònica) i uns efectes diferits sobre la nova forma de la ciutat (urbanística) i de la metròpoli (territorial). Es pretén desenvolupar el projecte sobre els tòpics següents: - La cohesió entre el projecte de les infraestructures del Périphérique i els projectes de Paris i la Regió i de la constel·lació urbana del Grand Paris. - El reciclatge dels espais condicionats per les infraestructures de mobilitat des d’una perspectiva integral d’integració - La nova estructura urbana de ciutat a partir de la superació de les barreres i la creació de continuïtats i permeabilitats urbanes, de forma transversal al périphérique. - L’exploració sobre programes d’arquitectura i la seva forma urbana en àmbits de la nova ciutat que es pot desenvolupar a l’entorn del Périphérique. - La nova ordenació dels espais públics i exploració formal dels nous espais col·lectius sota, sobre i en el périphérique, des d’una visió renovada dels espais públics i les infraestructures. - Diferents "portes" que defineixen una seqüència d’espais amb una forta vocació d’urbanitat, l’eix: nou paisatge urbà. - Projecte de les unitats arquitectòniques amb noves tipologies urbanes de residència i mixtes - Projecte de les unitats arquitectòniques singulars com atractors urbans d’activitats. Amb el motiu de treballar sobre el Périphérique de Paris a la zona de la Cité Internationale Universitaire s’ha desenvolupat, en el marc del Taller de Projectes F durant el Curs de Primavera 2010-2011 a l’ETSAV, de la UPC, el Taller de discussió, teoria i projecte treballant en aquest enclau, excusa per debatre i aprendre sobre qüestions de mobilitat, arquitectures mixtes, nous programes d’habitabilitat o reprogramacions urbanes. Prèviament a la visita del lloc, es va realitzar un primer estudi del territori des de fora del lloc, que va servir per realitzar una primera entrada objectiva i intrigada sobre el territori de treball. 13
Fotos dels alumnes durant el workshop a ParĂs
14
Del vint-i-vuit de febrer al dos de març de 2011, alumnes i professors varem realitzar una estada de treball a Paris, amb la càlida i propera acollida de Yannick Beltrando i els seus col·legues, encarregats principals de transmetre un nou descobriment del Périphérique, així com de la ciutat. Allà, varem poder contar amb autòctons que ens anaven descobrint peces de la ciutat, com Yannick Beltrando, RafikYahiaoui, Edna Hernández o Sarah Saighi. El viatge a París, es va treballar pròpiament com a eina de coneixement i lectura del territori, materialitzada en un Cahier du Voyage, elaborat per cada alumne. Cada Cahier resultava la síntesi del recorregut físic en el lloc. PROGRAMA DEL WORKSHOP / París, 28 febrer a 2 març 2011 Dilluns 28 de febrer Desplaçament a París, allotjament i visita lliure Dimarts 1 de març 09.45 Bus tour. El Boulevard Périphérique amb Yannick Beltrando (École de la Ville et des Territoire de Marne-la-Vallée) Punt de trobada> Metro Porte de Vincennes (línia 1) - Avinguda Cours de Vincennes, costat oposat al Collège et Lycée Hélène Boucher [màxima puntualitat] 14.00 Dinar [lliure] a la Cité Internationale Universitaire de Paris (CIUP) 15.00 Visita guiada per la Cité Internationale Universitaire de Paris (collège néerlandais, Fondation Deutsch de la Meurthe, Fondation suisse, Maison du Brésil, etc Punt de trobada> Collège néerlandais, Boulevard Jourdan, 57 (Paris 14) Grup 1 (idioma de la visita: castellà), a càrrec de Edna Hernández Grup 2 (idioma de la visita: francès), a càrrec de Rafiq Yahiaoui Coordinació: Sarah Saighi 17.30 Presentació del Schema directeur de la Cité Universitaire per Carole Heripret Punt de trobada> Collège d'Espagne a la Cuiper 19.00 Sopar [lliure] Dimecres 2 de març 09.00 Treball de camp. La finalitat del mateix serà verificar, ampliar i concretar les possibilitats detectades en la versió preliminar del Cahier du Voyage [veure enunciat de l'exercici] 15.00 Preparació de les presentacions dels resultats del treball de camp 17.00 Exposició i discussió dels resultats del treball de camp Punt de trobada> Collège d'Espagne a la Cuiper 19.00 Sopar [lliure]
15
exemple d’un Cahier du Voyage, Gemma Milà
Presentació final del Taller
16
Ja a Sant Cugat, el taller es va anar desenvolupant de manera conjunta amb tots els alumnes establint allargades sessions de comentaris sobre els treballs de manera sistemàtica, finalitzant el dia 15 de juny de 2011, amb la presència de tots els intèrprets del territori, alumnes i professors, que des del primer dia varen elaborar un discurs sobre el lloc, entenent que no és possible de cap altra manera la comprensió i intervenció sobre un territori, en aquest cas, l’entorn del Périphérique a la Cité Internationale Universitaire, a París.
17
18
19
20
1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS
21
22
1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________ Alumnes del TAPF La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat al Périphérique. Guia de temes Biografia del périphérique Origen, gestació, evolució
Grup A
La ciutat abans del périphérique El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte
Grup M
El context cultural en el que s’emmarca el périphérique El contextsociopolític: Les raons del périphérique El context disciplinar: Les propostes del périphérique El context tècnic: Les solucions del périphérique L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació
Grup B
a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique Carnet d’identitat El projecte del périphérique
Grup C
Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat Seccions del périphérique
Grup D
Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura
23
Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball)
Grup E
Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional)
Grup F
La xarxa viària entorn del périphérique Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic
Grup G
L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques
Grup L
El teixit dotacional i el comerç Els equipaments
Grup I
El sistema d‟espais lliures Les infraestructures
Grup J
Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball)
Grup H
Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants
Grup K
Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes. Vida urbana, “events”, conflictes… Périphérique Metric Handbook
Grup N
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el Périphérique
Grup
24
O
Biografia del périphérique Origen, gestació, evolució La ciutat abans del périphérique El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica Grup A Jiménez Rivera, Marisol Latre Cavera, Alan Mora Jiménez, Araceli
El riu Sena va ser en el seu moment la primera muralla i fosa de la ciutat de París. Temps després amb el creixement de la ciutat es va començar a utilitzar un sistema anul·lar a partir de la generació de Canals artificials a través dels quals s’anaven definint els anells que circundàven la ciutat. Aquests canals recorrien tot el perímetre al voltant de la muralla provocant així una interrupció en el territori que quedava salvada amb connexions puntuals. A través dels anys aquests sistema fragmentari es va mantenir mentre les diferents necessitats defensives de la ciutat anaven canviant i el terreny circumdant s’anava amotllant a aquestes. El pas dels anys va anar conformant així una perifèria de la capital amb petites poblacions que més tard s’annexarien a la ciutat. La reunió d’aquests nous assentaments amb la capital va generar el que avui coneixem com Banlieu – périphérique parisenc-. Tot i això no s’ha de perdre de vista que l’anell perifèric no és un projecte en si mateix sinó més aviat una superposició de lògiques i necessitats de les diferents èpoques que va viure la ciutat.
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
Biografia del périphérique El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca el périphérique El context sociopolític : Les raons del périphérique El context disciplinar: Les propostes del périphérique El context tècnic: Les solucions del périphérique Grup M Blennow, Alexandra De la Riva, Fernando Marklinder, Märta Persson, Ellen
Després de la Segona Guerra Mundial es va necessitar una modernització nacional a França. L’economia va créixer, però durant els deu anys següents no va ser suficient per al manteniment i construcció de nous edificis. El metro, que es va començar a construir al 1990, no estava ben connectat amb altres transports i es va incrementar el tràfic vehicular. Amb el creixent ús dels automòbils van aparèixer els problemes de tràfic. L’època després de les guerres es caracteritza per un “baby boom” i la necessitat de creació d’escoles i de vivendes era urgent. No hi havia molts espais lliures a la ciutat. Volien reconstruir la zona de les fortificacions del mur de Thiers. Tenien plans diferents per a realitzar en la zona entre 1900 i 1970. Abans de les guerres hi havia grans jardins oberts però després va quedar tot ocupat per barraques d’ocupants il·legals. Al inici del segle XX eren 30.000 perones les que vivien allí i a la dècada del 1950 aquestes parts van ser un escàndol nacional. Al 1960 una gran quantitat de persones es van traslladar del camp a la ciutat. A la dècada de 1970 Paul Delouvrier va fer la planificació regional de París que va consistir en “noves ciutats” a les vores de la zona. Al mateix temps, el RER que complementaria al metro i serviria als nous suburbis, va ser implantat. La idea del Périphérique no era la del que el carrer fos un element de separació sinó un element que connectés els suburbis de París.
35
36
37
38
39
40
41
42
Biografia del périphérique L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique Grup B Mihalache, Andrei Catalin Mitjans Escobar, Jordi Fernández Gómez, Gerard
El creixement de Paris des de l’època romana s’ha caracteritzat per ser concèntric i créixer fins al límit de les seves muralles. La muralla de Thiers es va construir el 1840, just un any després de l’enderrocament de les muralles medievals provocant així l'ampliació del municipi de Paris en 20 barris durant el mandat de Napoleó III. En aquesta època Haussman implantà un seguit de mesures que comportaren millores de salubritat i un creixement de la població accelerat. Aquest creixement es va estancar durant la dècada dels 70 degut a la guerra Franco-Prusiana i a la Guerra Civil de la Comuna de Paris. A partir de 1890 Paris es convertí en el centre de la era industrial amb esdeveniments com l'Exposició Universal i l'obertura del metro i els barris perifèrics començaren a créixer fins a l'estancament degut a la pèrdua de la 1a Guerra Mundial. Als pocs anys es va destruir la muralla i s'aprofitaren els espais per construir equipaments i zones de lleure. Un cop proclamada la 5a República, es va començar a construir el Périphérique seguint l'antic traçat de la muralla de Thiers. Finalment, a partir de 1960, es produí una era de màxim creixement demogràfic fins el 1968 que s'acaba el "baby boom" de la postguerra.
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
Carnet d’identitat El projecte del périphérique Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat Grup C Bagué Povedano, Elisabeth Fernández Quero, Carlos Martí Gimeno, Marc
El Périphérique és una infraestructura que envolta la ciutat de paris. Durant el seu recorregut trobem diversitat en la seva forma, tan pel que fa a la seva amplada com en la seva constitució si esta soterrat, si està sobre rasant o simplement circulant al mateix nivell que la ciutat de Paris. El Périphérique esta envoltat bàsicament per un coixí verd de secció variable i edificació. Aquests últims són bàsicament de tipus residencial (en illa o bloc aïllat) o equipaments esportius. Hi ha diverses maneres de superar el Périphérique encara que normalment aquesta transició es fa a les portes de la ciutat passant el viari tant per dalt com per baix depenent de les diferents estratègies utilitzades alhora de plantejar els espais que cohabiten.
59
60
61
62
Carnet d’identitat Seccions del périphérique Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura Grup D Camarsa Galindo, Adrià Casas Claramunt, Ignasi Utset Verdera, Jordi
El BoulevardPériphérique és una infraestructura de 35km, de mobilitat ràpida, que segueix els límits administratius de la comuna de Paris. En major part consta de quatre carrils en cada sentit, separats per un terraplè central, limitats a una velocitat de 80km/h per els quals cada dia circulen 230.000 vehicles, essent així la ronda amb el tràfic més dens de tot Europa. Aquest gran cinturó és un anell més a l’estructura concèntrica del viari de la ciutat que regula les entrades i sortides a París i per tant connecta les vies procedents de la resta del país. La geometria del Périphérique és de secció variada segons els encreuaments i interseccions amb els radis de la ciutat. Està situat a un nivell elevat respecte el seu entorn en la meitat del traçat, en trinxera en el 40% i a nivell del terreny en el 10% restant. Alguns punts la trinxera es cobreix per donar continuïtat al Bois de Vincennes i al Bois de Boulogne.
63
64
65
66
Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l‟àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire) Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique Grup E Colomé Franco, Bernat Ferrando Martorell, Elisa Julià Collados, Alba
El creixement demogràfic i la ocupació de París al llarg de la història van molt lligats a l’actual morfologia del ‘boulevardpériphérique’ i dels seus llavis. L’any 1841 es va eliminar l’última muralla que limitava la ciutat. Allà on hi havia hagut el marge de seguretat militar van aparèixer uns espais lliures que van ser donats a la ciutat (zones esportives, cementiris, parcs...) anomenat ‘green belt’. Paral·lelament i tot responent al problema de la densificació que patia la ciutat, es van crear uns habitatges de baix cost d’obra de fàbrica que creaven un cinturó vermell molt característic. Tal i com es va mostrar en l’anàlisis d’usos i activitats de l’àmbit, dins el périphérique, a París, les activitats educatives i culturals resten ben repartides pel territori, al creuar el phériphérique i en la zona de Gentilly, l’organització respon a una escala més petita, amb un centre administratiu-cultural molt marcat i rodejat de zones residencials. La pobre relació entre la perifèria i la metròpolis adjacent accentua la diferència d’escala tan radical.
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn del périphérique Grup F Espejo Martín, Carlos Herrera Diez, Laura Moreno García, David
En aquest estudi es va tractar de contextualitzar el paper del B. Periphèrique dintre de l’àrea metropolitana de la Paris, i més extensament a la Ille de France, donat que això permetria conèixer com interacciona en la seva vida diària una infraestructura de circulació d’aquestes dimensions. El Periphèrique forma part d’una de les corones successives que situen a París dintre d’un organigrama radial de circulació, número de les quals augmenta amb el pas dels anys de forma accelerada. Part de les conclusions van estar orientades a una escassa previsió del creixement del transport privat i del congestionament massiu de la infraestructura ( per sobre del 140% de la seva capacitat), i per tant i cada vegada més també a les següents corones de circulació al voltant de París. Com sembla evident, la intensitat de tràfic no es homogènia al llarg del Periphèrique i depèn dels nodes d’activitat situats als entorns d’aquest i de les franges
horàries.
79
80
81
82
83
84
85
86
Mode d’emploi Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L‟ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances vàries Grup G Cisca Pàmies, Gemma Comamala Duran, Joan Figueras Menacho, Eduardo
El sistema de transport públic soterrat de París està formada per les xarxes de R.E.R. i Metro. Ambdues basen el seu funcionament en un sistema radial, el Metro solucionant la mobilitat interna i el R.E.R. la de llarga distància. Tanmateix, el Metro consta de dues línies circulars que relacionen les principals estacions de la ciutat que uneixen les dues xarxes subterrànies. El sistema de transport públic a cota ciutat està format pel Bus, el Taxi, el Tramway i el Vèlib. El Bus és la principal alternativa als sistemes de transport públic subterrani, ja que cobreix la major part de la superfície urbana i connecta amb l’àrea metropolitana. De tots els sistemes de transport públic l’únic sostenible és el Vèlib, que amb el temps va adquirint protagonisme. En l’àmbit d’actuació ens trobem amb una gran importància del R.E.R. de cara a la connexió amb París, al qual li manca una estació intermitja. El Vèlibtambè requereix d’una parada i de la rehabilitació de la xarxa de carrils bici. Pel que respecte al nusos que genera el Boulevard Pèriphèrique, ens trobem amb moltes tipologies que podem agrupar segons les seves característiques. Els paràmetres reguladors són la importància de les vies que el generen, les cotes a les que es creuen i els espais que generen. En general, els nusos del Boulevard Pèriphèrique es caracteritzen per generar espais morts i en alguns casos, aprofitar aquests
per
ubicar
equipaments
i
espais
lliures
públics.
87
88
89
90
91
92
Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Grup L Barceló Serra, Maria Dulce Ortiz Valdés, Michel Petit Saludes, Núria
Teixit dotacional i comerç El comerç a la ciutat de París ocupa un lloc important al ser un dels símbols del París capital de la moda com a se’l reconeix internacionalment. Encara que hi ha un cert nombre de grans botigues és molt important per la ciutat el comerç de proximitat. La vinculació de les grans magasins, concentrades en torn a l’Ópera de Garnier i els petits comerços amb les traces històriques de la ciutat han estat importants per al seu desenvolupament. Les ChampsElysées és considerada entre les avingudes més famoses i elegants del món sent la zona de compres més exclusiva a nivell mundial amb botigues com Channel, Louis Vuitton, Cartier y Hugo Boss. Marchéaux puces (1885) freqüentat per més de 120.000 persones els caps de setmana esta localitzat en porte de Clignancourt amb una superfície de 7 Ha i declarat, al 2001, Zona de protecció del Patrimoni Arquitectònic Urbà. Teixit productiu i d’activitats econòmiques Sector primari (0,5% PEA): majoritàriament concentrat en Seine-et-Marne, destina el 58% del territori i representa el 57% de la producció. L’horticultura ocupa el 40 % del treball agrícola mentre que la producció de ramaderia només el 8%. Sector secundari (17,9% PEA): localitzat especialment en el districte de Hauts-deSeine. De les persones empleades en tota la regió, només el 30,5% treballen dins de la capital, mentre que el 69,5% ho fan als suburbis deixant clar la relocalització de la feina en la perifèria. Sector terciari (81,6% PEA): París allotja trenta sis oficines centrals de les cinccentes corporacions més grans del món. Els districtes més importants són: La Défense (zona de negocis), Le Marais (empreses de l’àmbit legal i bancari) i La Bourse (oficines centrals dels bancs).
93
94
95
96
97
98
99
100
Radiografia urbana Els equipaments El sistema d‟espais lliures Gup I Badia Baurier, Pierre Mampel Cava, Albert Viladot Solé, Albert
L’àmbit del Périphérique és una anella que encercla Paris d’uns 35 km i amb una amplada que oscil·la entre els 400 a500 metres que a grans trets hereta l’estructura de l’antiga muralla construïda el 1840 per protegir la ciutat d’un atac alemany. Els espais verds al voltant del Périphérique són traces de l’antiga zona nonaedificanti. Al llarg del temps aquesta zona ha estat objecte de conflictes i transformacions que han acabat donant lloc a l’actual situació d’equipaments (generalment esportius) i espais verds a escala global. Des de la compra de la muralla per part de la ciutat al ministeri de defensa i la progressiva compra o expropiació dels terrenys inclosos dins la zona nonaedificandi, hi va haver moltes propostes sobre el seu possible nou ús. Totes elles coincidien en la conservació de la zona com a lloc de passeig i lleure amb equipaments, principalment esportius, on els parisencs poguessin anar els caps de setmana i els dies de festa per fugir del tràfec de la ciutat. Amb la construcció del BoulevardPériphérique, durant la V République, es va considerar que els sistemes de espais verds garantirien la per permeabilitat entre Paris i la seva banlieu. Permeabilitat que mai va arribar a reeixir, ja que ha acabat actuant com a una gran barrera visual, política, social i identitària.
101
102
Radiografia urbana Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Grup J López, Elia Milà Cartanyà, Gemma
La Corona era una anella buida de 250m, que rodeja Paris, seguint el traçat de l’Enceinte de Thiers, que va començar a contenir una sèrie de funcions que es juxtaposen sense reflexió sobre les seves possible interaccions. A principis del segle XX es proposa la Ceinture Verte, un encadenament dels grans parcs que mai no s’arriba a complir, però tot i així es creen espais monofuncionals separats i tancats de cara al públic (clubs esportius), plantacions vegetals ocupant només espais residuals, o un intent de millora d’una promenade, limitada a l’eixamplament de les voreres. El paisatge de la corona s’organitza en una successió d’estrats des de la franja HBM, passant pels terrenys esportius i grans conjunts, i el Périphérique, fins a la Banlieue. La organització d’aquestes franges està caracteritzada per una organització lliure i una dèbil disposició en el lloc, on es deriva una gran porositat. A escala del vianant, hi ha discontinuïtat en les franges, tant en l’activitat humana com en l’espai, les portes. Identificant les portes al périphérique, trobem grans entrades a Paris que anomenarem Portes metropolitanes, Portes majors que lliguen Paris amb les comunitats limítrofes, igual que les Portes locals, però aquestes últimes sense connexió amb el périphérique, i per últim les Portes paisatgístiques només per a vianants i ciclistes.
103
104
105
106
107
108
109
110
Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Grup H Michailidou Panagiota Papanikolaou Marios
Gentilly és un suburbi típic de la ciutat de París constituït fonamentalment per vivendes i un semi-independent mercat administrat pel comú de Val de Bievre. Gentilly esta ben connectat amb el centre urbà de París i els altres suburbis amb un sistema de vies (Périphérique, carretera de sortida sud) però amb mobilitat difícil per als vianants. En quant als transports públics, la xarxa d’autobusos serveix suficient a Gentilly a nivell local connectant amb els suburbis del voltant, amb París i alhora permetent la mobilitat interior de la ville. A més, la mobilitat es realitza amb el RER tot i que una única estació crea dificultats als ciutadans. Gentilly així, com la Cité Universitaire té una gran quantitat d’infraestructures deportives. Dos parcs principals (Montxouris i Kellerman) tenen els potencials per entendre’s com a els grans parcs referents de tot París encara que el Périphérique hi talli l’accessibilitat. Gentilly limita pel nord amb l’àrea del ciup, una àrea exclusivament d’usos educatius i esportius. La producció de Gentilly té una tendència en el sector terciari amb poca i suau indústria de farmàcia. Tot i això un gran nombre de població activa treballa fora de l’àrea
comú.
111
112
113
114
Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Grup K Denis, Marion Nelles, Charlotte Pacchetti, Martino Rivy, Camille
Gentilly és un municipi de França, al costat meridional de París, que toca el Périphérique. Té 17.034 habitants. Aquesta ciutat té diferents zones, les seves funcions són principalment residencials de caràcter de camp (antigues residències d’obra) amb conjunts de vivendes socials, però també té funcions comercials i esportives. Té un caràcter especial degut al fet que toca el Périphérique i les autopistes, algunes vegades al mateix nivell o una mica soterrades. Dins dels projectes de ciutat, hi ha una operació de renovació urbana (ORU) al barri de ChaperonVert, que es situa entre la CitéUniversitaire i la ciutat de Gentilly. Aquesta ciutat té activitats de diferents tipus: juvenils, de treball i de formació (per exemple el saló d’aprenentatge en col·laboració amb l’escola de Marne-la-Vallée), escolar (l’escola de Val-de-Bievre té un gran èxit però es detecten problemes alhora de trobar vivendes per a estudiants), de vida local (Printemps des conservatoires, festival de concerts des de fa 5 anys) de medi ambient, culturals, esportius, d’entorn de vida, de seguretat i de salut.
115
116
117
118
Périphérique Metric Handbook Grup N Alfonso, Andreia Bruto da Costa, Ana Dias, Ana
L’escala de barri es pot mesurar i percebre a través dels espais públics. La Cité Universitaire es va construir en el context del moviment pacifista durant el període entre les dues guerres mundials. Els seus fundadors volien crear una “escola de les relacions humanes per a la pau”. Actualment, a la Cité Universitaire hi ha 10000 residents en un any, al mateix temps, hi estudien 5390 persones. Tota ella requereix 500 persones per a realitzar el manteniment. Allà s’hi mesclen múltiples activitats: esports, estudis, activitats, concerts, cultura... La convivència amb el Périphérique estableix una segona relació d’escala, on la Cité passa a tenir un caràcter més metropolita per la seva vinculació amb el Périphérique.
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el périphérique Grup O Fiore, Ilaria Leoni, Francesco
Fent la bibliografia ens hem adonat dels efectes generals que genera el Périphérique a la ciutat de París. Aquesta autopista urbana ha canviat totalment l’escenari de la perifèria de la ciutat dividint-la en ambdós costats del Périphérique, una nova situació a la història de la ciutat. En la revolució de la ciutat el Périphérique s’ha quedat com un buit circular no resolt. Sobre tot gràcies a la lectura de “La Ville du Périphérique” (associació TOMATO architects) i al blog de Pierre Mansat (conseller de París) hem aprés a veure el Périphérique no només com un problema de la ciutat sinó com una possibilitat per a canviar i millorar. Mirant el futur el Périphérique representa la porta d’entrada a París, un element de continuïtat circular on s’ha de resoldre el seu encreuament radial, considerant aquest element com a part de la ciutat.
129
130
131
132
2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE 133
El Périphérique com a element d’oportunitat per a desenvolupar nous eixos de continuïtat i connexió. Un nou eix verd que creua i organitza una ciutat revisitada Grup E / Colomé, Bernat / Ferrando, Elisa / Julià, Alba
134
2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ 2.1 ESTRATÈGIES GENERALS PER A PENSAR I TREBALLAR EL PROJECTE DEL TERRITORI _____________________________________________________________ col·laboradores del Taller El treball sobre el territori del Périphérique ha començat per la definició de l’àmbit concret de treball, que ha anat des de la intervenció territorial completa fins a la intervenció feta a partir de petits àmbits puntuals pensats des de la mateixa lògica formant un projecte a partir de la suma de petits projectes, passant per la definició de zones de treball al Périphérique, sorgides de la detecció de punts determinats com a base per reactivar aquest espai, a partir d’aquestes intervencions. La pluralitat de disciplines aplicades a les propostes ha estat constant a totes elles, des de la hidrologia, l’ecologia, evidentment l’arquitectura, l’urbanisme, el paisatgisme, el pensament de la mobilitat del territori... s’han anat sumant al propi coneixement del territori, de la seva història, construint un coneixement compartit del i pel Périphérique. Tots els projectes han nascut de lògiques complementàries, arribant a l’extrem de la possibilitat de superposició absoluta i la complementarietat d’aquests entre si. La sensibilitat transmesa cap al territori ha permès desenvolupar una sèrie d’estratègies extrapolables en una possible abstracció projectual amb un potencial genèric enorme, sorgit de la comprensió d’un territori que es mostra transparent, un territori que, en aquest cas és el Périphérique, Gentilly i la CitèUniversitaire, però que es repeteix a molts indrets de moltes ciutats.
La comprensió del Périphérique com a gran barrera física i alhora gran connector radial de París ha desenvolupat una sèrie de projectes que el treballen com a element de continuïtat, com a un espai d’oportunitat de generar connexions tant seqüencials com totalitàries. També s’ha entès com a possible punt d’atracció dels eixos cívics existents a París, proposant prolongacions, entenent-lo com a node central d’una sèrie de recorreguts actualment urbans per crear nous pols d’atracció. El Périphérique, per tant, es converteix en un punt de referència on s’ha generat un fil conductor d’estratègies per a resoldre en general la gran problemàtica de connexió transversal París – Gentilly.
135
La definició de noves lògiques genèriques i específiques d’ocupació del territori: la Rue Glissant Grup N / Bruto da Costa, Ana / Guerreiro Costa, Tiago / Rocha Dias, Ana
La generació de nous espais de centralitat: el Périphérique com a suport d’espais urbans de connexió Grup F / Espejo, Carlos/ Moreno, David
El tall com a oportunitat de re-entendre el límit Grup B / Mihalache, Andrei / Mitjans, Jordi / Fernández, Gerard
136
Aquest Périphérique es converteix en un punt de connexió entre diferents estructures, usos i velocitats, aprofitant-se a vegades com a suport per a grans plataformes urbanes que el creuen i hi estableixen una nova dimensió, com la potenciació dels creuaments existents convertint-los en portes cap a l’interior i l’exterior d’ell mateix, fins al punt d’aprofitar-se com a node d’intercanvi modal des de l’escala de la mobilitat fins a l’habitabilitat. La revisió del mateix périphérique, des del punt de vista actual ha permès actuacions on el tall que suposa aquesta traça s’ha aprofitat com a espai d’oportunitat per a incorporar nous límits i connexions entre les seves vores, establint una dialèctica entre banda i banda, avui en dia inexistent. L’estratègica ubicació del Périphérique en el context urbà ha permès desenvolupar la discussió sobre les lògiques d’ocupació del territori. El treball sobre la decisió i l’establiment de nous models de ciutat, detectant els enclavaments d’oportunitat de connexió urbana entre les dues bandes, s’ha compaginat amb l’elaboració d’un discurs sobre la manera de realitzar petites intervencions a nivell de barri, i de com es poden convertir en detonadors de grans canvis a nivell urbà, o inclús territorial. S’ha generat un model de ciutat nascut de la relació entre el món d’una gran ciutat com París i els suburbis que la complementen com és Gentilly, intentant establir una macla entre aquests dos mons, desenvolupant tipologies d’habitatges més properes, connexions de fàcil accessibilitat, recorreguts verds, places, en definitiva nous usos per a una nova manera d’entendre el Périphérique. L’escala territorial que inicialment defineix aquesta traça s’ha combinat amb l’escala humana per definir grans eixos verds o sistemes de places que responen d’aquesta multi-escalaritat, entenent que la manera de fer ciutat neix de l’espai públic que la determina, de la mateixa manera que el Périphérique ha anat aglutinant tots els sistemes urbans al llarg del seu recorregut. Tant la detecció com la proposta de nous espais de centralitat conviuen en una lògica de pensament sobre la ciutat existent com en la nova. La idea de generar i determinar nous espais d’atracció de la població generen una xarxa de petits centres interconnectats, pensats en l’aprofitament de construccions existents o d’espais lliures abandonats i unions d’espais verds públics. El pensament i la definició del que s’entén com a “nou espai de centralitat” impulsa, per ell mateix, lògiques de projecte. L’establiment d’un possible sistema de recorreguts basats en els diferents mitjans de transport públic (tramvia, autobús, carril bici...), l’establiment de grans equipaments amb una funcionalitat multiescalar (de barri i metropolitana) com a 137
L’espai públic com a unificador de la ciutat fragmentada Grup L / Barceló, Mª Dulce / Ortiz, Michel / Petit, Núria
La gestió i el domini de les matrius hidrològica, biofísica i ecològica Grup Q / Holth, Thomas/ del Cerro, Clara
La recuperació de traces històriques del paisatge originari Grup H / Michailidou, Panagiota / Papanikolau, Marios
138
grans parcs equipats, centres culturals vinculats a la ciutats, places-plataformes generen un possible sistemes de nodes d’activitat que doten tant la ciutat de París com a Gentilly d’una nova xarxa d’ús vinculada al territori del Périphérique. La voluntat de recuperació de la identitat del lloc i del paisatge que el forma condueix a la lectura de la matriu biofísica, hidrològica, geològica i paisatgística que forma, i ha format, aquest territori. L’explicitació de traces desaparegudes, el rescat d’una geografia desapareguda per a generar un nou caràcter “originari” de la ciutat o pensar un sistema de gestió d’aquestes mateixes matrius des de la mirada ecològica actualitzada, entès tan des del punt de vista dels elements naturals com construïts, permet pensar en estratègies d’ecologia urbana des d’una lògica territorial i alhora de ciutat i barri, com una manera nova de fer ciutat. La vile mobile com a ciutat que és entesa des del punt de vista de trobar un sistema genèric, un sistema adaptable a tot el territori, la ciutat de París com a d’altres ciutats. El carrer és entès com un carrer que es desplaça, le rue glissant, que llisca i que recull energia, aigua, fluxos, informació... un nou sistema d’entendre la ciutat, que aglutina totes aquestes visions, de manera genèrica o conceptual que no sempre respon al lloc concret, però sí a noves maneres de pensar, d’entendre com es poden plantejar els territoris on han confluït tants aspectes: mobilitats territorials, segregacions urbanes, superposicions històriques... conflueixen a tots els projectes que aquí presentem. No es plantegen solucions úniques per a un territori sinó mirades enfocades, dispositius que generen nous projectes i desencadenen en ciutat, espai públic, moviment.
139
140
2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ 2.2 ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE
_____________________________________________________________ Professors i col·laboradors del Taller La definició de diferents estratègies i àmbits projectuals ha coincidit, en vàries ocasions durant el taller, però cada una d’elles ha desenvolupat o bé maneres, o aspectes o direccions de projecte que fan a cada un d’ells una autèntica aportació a la discussió sobre la Ville du Périphérique. Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat expressa de manifestar en la seva totalitat les propostes desenvolupades pels alumnes del Talles F. A continuació es pot trobar un recull sistemàtic de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. Grup A
Act& Mot + ivation _ Abordar, tejer, activar, articular
Estratègies
Nodes d’ordenació de la mobilitat Gran intercanviador Gentilly / Cité Universitaire
Autors
Jiménez Rivera, Marisol / Latre Cavera, Alan / Mora Jiménez, Araceli
Grup B
Sutures Urbanes
Estratègies
Treball amb el límit en forma de franja Creació de noves topografies Estació intermodal
Autors
Mihalache, Andrei / Mitjans Escobar, Jordi / Fernández Gómez, Gerard
Grup C1
Connectors verds
Estratègies
Edifici grapa de connexió Gentilly / Citéuniversitaire Cobriment de l’A6 – pòrtic de pòrtics
Autors
Bagué Povedano, Elisabeth / Fernández Quero, Carlos
Grup C2
Vivre dans le vide- Gentilly Arts Center
Estratègies
Placa de connexió en ambdós sentits Edifici d’arts sota rasant
Autor
Martí Gimeno, Marc
141
Grup D
Desfibrilació urbana
Estratègies
Connexió de parcs metropolitans Millorar la connexió amb la cité universitaire Reactivar el Chaperon - verd
Autors
Camarsa Galindo, Adrià / Casas Claramunt, Ignasi / Utset Verdera, Jordi
Grup E
París Greenway
Estratègies
La traça: desdensificar l’interior de París permetent entrar el verd Reprogramar i reinventar contínuament el territori Creació del HUB (viver d’empreses), park&ride i horts urbans
Autors
Colomé Franco, Bernat / Ferrando Martorell, Elisa / Julià Collados, Alba
Grup F
Estudiant les vores del Périphérique
Estratègies
Plataforma intercomunal per cosir traces Nova plaça enfonsada amb estació intermodal
Autors
Espejo Martín, Carlos / Moreno García, David
Grup G
Cremallera urbana
Estratègies
Pas subterrani. Programes a dues alçades Plaça urbana amb porositats a tres alçades Eix vibratori de connexió entre la plaça urbana i el nus intermodal Nus intermodal
Autors
Cisca Pàmies, Gemma / Comamala Duran, Joan / Figueras Menacho, Eduardo
Grup H
Regenerar la topografia en el teixit urbà
Estratègia
La traça de Bievre com a sistema de reincorporació de la topografia en el context urbà contemporani
Autors
Michailidou Panagiota / Papanikolaou Marios
Grup I
Suturar per fer ciutat: sistemes, teixits, consciències
Estratègies
Rescatar la geografia del territori genuí El front del Périphérique _ el Boulevard de Gentilly
Autors
Badia Baurier, Pierre / Mampel Cava, Albert / Viladot Solé, Albert
Grup J
De les portes de l’enceinte de thiers al creuament del périphérique
Estratègia
Portes existents, detecció de tipologies i millora amb pautes genèriques d’actuació
Autores
142
López, Elia / Milà Cartanyà, Gemma
Grup K
Ralentir la Ville
Estratègia
Un nou Boulevard urbà, connexió natural entre París i la Banlieue
Autors
Denis, Marion / Nelles, Charlotte / Pacchetti, Martino / Rivy, Camille
Grup L
L’espai Públic com a mecanisme suturador
Estratègies
La nova Place de Gentilly com a creació d’intercanvi de fluxes Idea de mantell unificador de l’espai sense límit
Autors
Barceló Serra, Maria Dulce / Ortiz Valdés, Michel / Petit Saludes, Núria
Grup M
Ecoboulevard –teixit agrícola urbà- reinvest, reinvent, reconnect, reintegrate
Estratègia
Acupuntura d’habitabilitat, activitat i mobilitat
Autores
Blennow, Alexandra / Marklinder, Märta
Grup N
Fórum Gentilly
Estratègies
Foyer urbà que funciona a partir dels fluxes i les seves velocitats Rue Glissant_ sistema adaptable a altres ciutats
Autors
Alfonso, Andreia / Bruto da Costa, Ana / Dias, Ana
Grup O
Nous nuclis d’aglomeració de la ciutat
Estratègia
Sistemes de places
Autors
Fiore, Ilaria / Leoni, Francesco
Grup P
Articulador verd per a Gentilly
Estratègia
Articular: Unir dues o més peces de manera que mantinguin entre si alguna llibertat de moviment
Autores
Araya, Consuelo / Marra, Nicole / Spanoude, Elina
Grup Q
Arrondissement14 G
Estratègies
Bioferique des de la mobilitat Rebievre_gestió i captació de l’aigua i depuració
Autors
Holth, Thomas Benedict / del Cerro Gutiérrez, Clara
Grup R
Sutura simbiòtica
Estratègia
Unir llocs aïllats per a generar una simbiosi entre ells
Autor
De la Riva Santillán, Fernando
Grup S
Gentilly connectat
Estratègia
Eix articulat de relació a través de dos carrers, una àrea verda i una estació
Autores
Herrera, Laura / Persson, Ellen
143
144
Superposici贸 de diferents propostes de projecte
145
146
ACT & MOT + IVATION ____________________________________________________ Grup A Araceli Mora Jiménez Marisol Jiménez Rivera Alan Latre Cabrera
En l'actualitat la zona de Gentilly es veu afectada per una falta de comunicació amb el centre parisenc, de manera que la vialitat, i els propis serveis de transport es veuen fragmentats, en molts casos per la presència del périphérique. La manca d'aquestes interrelacions urbanes va portar a pensar en la necessitat de restablir
aquests
elements
de
connexió
entre
les
dues
parts.
Així doncs es proposa recollir els fluxos circulatoris que arriben des de París a través de l'anomenada Porte de Gentilly, mitjançant la resolució d'un nou nus que ordenarà l'entrada i sortida de vehicles d'accés al barri, posant-los a un nivell inferior per dotar la nova estació d'un gran espai públic associat. A una escala més petita es treballarà en les interrelacions entre els elements presents a la zona per a això s'ha d'adequar la connexió actual entre la cité universitaire i l'església de Gentilly, creant una plaça de recepció al nou passeig de la via Paul Vaillant Couturier que desenvoluparà un sistema d'espais a diferents nivells creant espais de circulació separativa al mateix temps que de protecció respecte al perifèric. El nou front proposat haurà d'incloure usos relacionats amb el comerç de proximitat i oci, a més de nous espais d'equipament de dimensió reduïda, a més d’habitatge per reubicar les persones desplaçades a la intervenció. Així s'inicia un recorregut que portarà a l'usuari cap a la nova estació de Gentilly des de la cité. Per a solucionar la connexió entre el centre del barri i la nova estació i passeig de VaillantCouturier, es desenvolupa un passeig d'ús exclusivament vianants que porta a l'usuari des de la nova estació cap al nou final de línia de la metropolitana 4. En conjunt s'ha desenvolupat un recorregut que permet circular en diferents direccions relacionant París i Gentilly, a més de la nova fluctuació d'usuaris que aportarà la possibilitat de l'intercanviador modal.
147
148
149
150
151
152
153
154
SUTURES URBANES ____________________________________________________ Grup B Andrei Mihalache Gerard Fernandez Jordi Mitjans
L'objectiu és trobar una fórmula que permeti reduir l'impacte separador que genera el Périphérique. Analitem els fluxos i circulacions dels ciutadans del barri juntament amb els principals pols atractors d'aquest carreriarribem a la conclusió de que l'aprofitament d'aquestes traces com a grans eixos internodals especialitzats poden acabar sent les pròpies "voreres" de l'autopista deixant de ser aquesta una barrera pel ciutadà.Creiem que s’han de pensar aquests "carrers internodals" des del vianant i no des de l'automòbil, facilitant uns serveis i una mobilitat més sostenible, que generi una millor qualitat ambiental i alhora creïn una vida social, comercial i de carrer que potenciï la cohesió entre els barris perifèrics i Paris. Per aconseguir aquesta cohesió ha d’haver-hi intercanvi d'usos i d'activitats entre una banda i intentar que la gent de Gentilly utilitzi la gran superfície verda que no en fa ús la Cité amb la integració d’equipaments necessaris per la gent del mateix barri, esborrant així les barreres i cooperant per viure millor. Sorgeix la necessitat de resoldre els problemes per aconseguir que aquest carrers internodals integrin el Péripherique i és quan apareix la idea de l'Ecotò com a límit entre els diferents ecosistemes que entren en contacte en el nostre carrer, el de l'automòbil i el del vianant. Aprofitem l'espai no utilitzat per introduir-hi el nostre propi Ecotò, una franja on els dos ecosistemes comparteixin espais, es complementin, hi hagi un filtre entre l'un i l'altre i sobretot, on es concentri la gran majoria d'intercanvis d'activitats. Una franja que ens complementi la mobilitat sostenible que volem pel Périphérique, que ajudi a realitzar amb eficiència i eficàcia el carrer internodal pensat per les relacions entre els peatons i pel seu dia a dia.
155
156
157
158
CONNECTORS VERDS ___________________________________________________________________ Grup C1 Elisabeth Bague Carlos Fernàndez
Les estructures urbanes del territori són molt diverses i molt pròximes, i les barreres urbanes que les envolten i limiten no ajuden gens a unificar el territori, quasi es toquen però no existeix cap relació funcional entre elles. És per això que creiem com a punt més important a resoldre és el de unir les estructures urbanes, abans de introduir un programa concret. Pensem que hem de llegir el territori on actuarem com a una unitat i per tant, és primordial per al bon funcionament de la ciutat que els seus habitant estiguin ben comunicats. I establim com a estratègia general la cobertura de les barreres arquitectòniques més importants. Tanmateix existeixen en el territori carrers que funcionen com a carrers principals, però no estan ben resolts segons les necessitats del territori. És per això que trobem important que agrests carrers es reconverteixin i, i per tant, canviïn de secció per tal de satisfer aquestes necessitats. Un cop unificat el territori és necessari afegir-hi activitats. Unes activitats que creiem que han d’anar destinades a diferent usuaris, ja que la composició actual de les estructures urbanes diverses ha fet que els habitants també tinguin unes necessitats diferents. La disposició i formalització dels edificis responen a un esquema d’edifici rampa transitable que s’adapta al territori tant en planta com en alçada per tal d’integrar-se de la millor manera a la ciutat. S’elevar per tal d’evitar les barreres urbanes, o s’ ajupir per tal obrir visuals al vianant i presentar-se d’una panera amable. Els espais no edificats actuaran de protagonistes ja que el que es pretén és prolongar l’espai verd de la Cité cap a Gentillly. Per tant, el projecte es compon de diverses places de diferent caràcter i usos que la seva suma dóna com a resultat un gran parc central amb edificis que s’eleven com si de turons es tractés per tal d’ajudar al vianant a la transició de la ciutat. Proposem una gran superfície d’espai lliure que acompanyarà als equipaments i farà de pulmó de la ciutat. Uns espais lliures connectats per passeigs que configuraran uns recorreguts amables pels vianants, per tots els espais lliures de la ciutat. És a dir crear una xarxa de verd urbà que ens connecti tots els espais
lliures
disponibles
de
la
ciutat.
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
VIVRE DANS LE VIDE – GENTILLY ARTS CENTER ____________________________________________________ Grup C2 Marc Martí Gimeno
Per unir la ruptura de la xarxa urbana existent entre Gentilly – CitéUniversitaire – Paris, proposo un edifici que connecti els àmbits entre si, afavorint tant la connexió vehicular com la dels vianants. L’inconvenient principal que trobo és a l’hora d’edificar sobre aquest conjunt, ja que no ens permet una circulació continua per tant el que es fa és aprofitar l’estructura que utilitzem per cobrir l’autopista, amb obertura de patis tant per il·luminar l’interior com per poder ventilar els interiors de l’edificació, per penjar una edifciació i així evitar el tall de circulació en planta carrer.En conclusió estem habitant el buit produït per l’autourute du soleil per evitar la ruptura de l’espai. Els àmbits del parc estan agrupats en dos grans grups, un situat al centre definits per les persones que utilitzaran aquest equipaments i l’altre grup col·locat als extrems definits per l’ús que tindrà aquest espai. La illa es dissenya amb una microtopografia molt definida el terreny es completament pla i només trobem desnivell en els llocs on programàticament necessitem un canvi de nivell com són els accessos a la part inferior de la plaça i els accessos de llum. Es proposa una construcció soterrada per dotar al parc de serveis culturals i activitats. GENTILLY ARTS CENTER aquest conjunt consta de 25.000 m2 situats sota rasant i uns 30.000 m2 sobre rasant, construint, un gran espai verd connector entre Paris - citéuniversitaire - Gentilly. Amb aquest equipament el que pretenem és una barreja de la gent, unir tant als habitants de Gentilly com els residents de la citéuniversitaire, complementant els seus equipaments i realitzant una zona ho suficientment atractora i on tothom és benvingut.
171
172
173
174
175
176
DESFIBRILACIÓ URBANA ____________________________________________________ Grup D Adrià Camarsa Ignasi Casas Jordi Utset
El projecte s’inicia amb una anàlisi i identificació dels espais d’oportunitat, de les zones on manquen serveis, on la mobilitat és complicada, on una gran presencia d’habitatge social necessita de l’atenció d’intencionades intervencions per a la millora dels espais públics i les condicions de vida en general. Es centra en major mesura al districte de Chaperon Vert, un barri d’habitatges socials on plantegem un fort canvi en la superposició d’espais, usos, serveis i activitats. Es comença per la reorganització de l’espai públic i la mobilitat de l’entorn, augmentat doncs el servei de transport públic i fomentant l’ús de la pròpia bicicleta, utilitzant aquesta millora com a estratègia per a alliberar gran part de l’espai congestionat pel vehicle privat i que pretén convertir-se en noves rambles, places més consolidades pel que fa a l’espai peatonal, espais d’horts urbans entre els habitatges i una franja verda que travessi tot el barri i amb intenció de prolongació. L’obertura del barri s’aconsegueix longitudinalment a través del nou parc, amb una passera connectant amb la Cité i una plataforma a l’extrem inferior fins al parc du Solei Levant al sud de Gentilly. Transversalment el barri es “cus” amb Gentilly amb un joc de passeres, per sobre l’A6, que s’adapten als espais que connecten a banda i banda. El nou espai públic inclourà terciari de proximitat i un seguit de programa que donarà una nova identitat al barri i que aquest a més se’n podrà beneficiar. El terciari apareixerà als espais més de caràcter plaça o rambla i el nou programa, el punt fort del projecte, s’assentarà en el parc lineal paral·lel a l’A6. Com a últim pas ens centrem en la dissecció dels habitatges socials, proposem habitatges amb més superfície, millora de les façanes... L’autopista serà un nou front positiu, amb vegetació, espais d’oci i treball que esdevindrà una àrea d’interès productiu per petits comerciants i d’esbarjo per la gent que viu en l’entorn proper.
177
178
179
180
181
182
PARIS GREENWAY ____________________________________________________ Grup E Bernat Colomé Franco Elisa Ferrando Martorell Alba Julià Collados
París ha anat creixent de forma radial i la nostra intenció és la de ramificar aquests creixements mitjançant l’esponjament dels àmbits entre les línies de creixement intentar fer penetrar el verd a l’interior de la ciutat a través d’unes traces. Així: - Per augmentar el rati d’espais verds per persona i el contacte directe amb aquests espais s’ha introduït la idea d’horts urbans: traslladar la ruralitat dins l’urbanitat. - Per millorar els desplaçaments cap a l’interior de París i reduir els kg de co2 emesos pel périphériqueproposem un aparcament intermodal ‘ParkandRide’. - Per tal d’augmentar el radi d’influència de la cité cap als afores de la muralla rodada que aïlla París, es disposaran centres pel desenvolupament cultural. Al nostre projecte ens hem centrat en l’adequació i prolongació de l’aqüeducte al llarg de París i la perifèria. Es tracta de la unió entre la successió de varis espais lliures residuals del teixit urbà i l’aqüeducte de Vanne. Per tal de dissenyar aquest espai hem definit unes condicions bàsiques del ple i del buit que vertebraran la nostra proposta.El ple quedarà condicionat per la forma, que s’adaptarà a l’entorn, l’espai, que ha de crear una transició entre l’exterior i l’interior jerarquitzant espais, la matèria, que actuarà com a funció i no com a producte, i el temps, que també va canviant en funció de l’entorn fa que el ple no sigui estàtic. L’espai buit queda condicionat pel concepte de límit, entès com a un element amb gruix i on hi succeeixen diverses coses i no com a barrera, protagonitzat per la traça i els horts urbans, un ecotó. La traça generada no és una finalitat en sí mateixa, sinó un mitjà per tal de trenar elterritori adjacent a través de filtracions. El gruix es tracta amb la multidisciplinaritatper tal que aquesta es reactivi i reinventi constantment. S S’han trobat els espais amb les condicions més adequades per a cada una de les propostes. De manera transversal i mitjançant 3 eixos: la traça, el tramvia i camins i places, saltem la barrera del périphérique per tal de connectar Gentilly amb la cité i amb París en general. Aquestes transicions s’han intentat fer evidents per a un peató, però a la vegada que li resulti imperceptible i que es pugui desplaçar lliurement pel territorri ‘Thinkpedestrian’.
183
184
185
186
187
188
189
190
ESTUDIANT LES VORES DEL PERIPHÈRIQUE ____________________________________________________ Grup F Carlos Espejo Martín David Moreno García
La proposta parteix d´estudiar les característiques dels teixits urbans que envolten el Periphèrique en diferents estrats. Això va permetre identificar una sèrie de deficiències en els teixits, especialment en les vores de les grans infraestructures de mobilitat que fraccionaven Gentilly i CitéUniversitaire. També va posar en relleu els nodes de relació existents i els que s´havien de potenciar, l’Eix terciari i el Vector paisatgístic Nord-Sud.Es proposava per tant en un primer terme actuar en aquests tres eixos. 1.Av. Paul VaillantleCouturier – Av. Du Soleil: es crearà una plataforma que permeti identificar els vectors de paisatge Nord Sud en el tram d´incorporació de la A6a i potenciar el caràcter comercial en la avinguda PaulVaillant. 2. A6a: es cobrirà parcialment la autovia per tal de comunicar els barris del ChaperonVert i lePlateau, contribuint a la aparició d´un eix que formarà part dels sistemes generals, ambnoves zones verdes i equipaments . 3. Rue Rafael Blanqui –RER B: habilitar una plaça enfonsada que relacioni l’estació de RER existent, amb un entorn de locals comercials i una nova estació de busos que serveixi de plataforma d´intercanvi amb l´aeroport. En un últim pas es van establir els condicionants per tal de dissenyar l’envolvent. A. Reconeixement del caràcter terciari del carrer : fer-lo servir d´arteria terciaria entre el centre de la vil·la, la Cité i Arcueil. B. Circulació lliure al nivell de plataforma : continuïtat de circulació en el nivell inferior per tal d´oferir uns desplaçaments a voluntat de l´usuari. C. Incorporació d´un walkway programàtic: espai de relació entre el públic i el privat,plataforma que connecti els blocs que fins ara havien estat monofuncionals.
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
CREMALLERA URBANA ____________________________________________________ Grup G Gemma Cisa Pàmies Joan Comamala Duran Eduardo Figueras Menacho
Després d’un anàlisi intencionat s’han observat diverses mancances en l’àmbit d’actuació, sobretot pel que fa a la comunicació i mobilitat tant entre la Cité Universitaire i Gentilly, com dins del propi Gentilly en sentit transversal. Tota aquesta incomunicació és deguda a l’existència de diverses vies de gran importància (el Boulevard Périphérique, l’autoroute A6 i el R.E.R.) que sectoritzen l’espai disgregant-lo. És per aquest motiu que el projecte pretén trencar aquesta barrera, unificant Gentilly i connectant-lo amb el seu entorn generant un continu urbà. També es pretén recréixer la Cité Universitaire i integrar-la amb el teixit urbà del qual forma part. S’ha optat per l’eliminació d’una de les ramificacions de l’Autoroute A6, la A6b. Aquesta decisió es basa en dos paràmetres principals: la previsió d’una paulatina reducció del trànsit rodat del Boulevard Périphérique i en que el P.L.U. ja contempla el tractament de la discontinuïtat creada per la ramificació A6a. En l’àmbit d’actuació hem trobat diversos punts d’oportunitat que per les seves qualitats i la seva ubicació (NEURONES) permeten solucionar la problemàtica detectada. Trobem zones o àrees amb diferents inputs que donen peu a recórrer una gran varietat de solucions possibles. En primer lloc, la subconnexió Citè-Gentilly que soluciona la barrera creada per el Boulevard Périphérique. En aquest punt s’ha optat per una connexió subterrània aprofitant tant la topografia com la pròpia forma de l’actual connexió de l’autoroute amb el Périphérique. En segon lloc, la connexió urbana de Gentilly i la continuïtat de la cremallera urbana mitjançant una placa urbana. Aquesta relaciona ambdues connexions generant un volum dinàmic que actua a tots els nivells. Per tal de crear aquesta relació es proposa l’ubicació d’un edifici de mixed uses. En tercer lloc, l’eix vibratori que uneix la placa urbana i el nus intermodal. En aquest punt es pretén crear una gran intercomunicació entre la cremallera urbana i el tramat urbà de Gentilly, mitjançant la creació d’un edifici pont i un joc de talusos que soluciona la diferència d’alçada entre la cota ciutat i la cota autoroute. També s’ubiquen edificis que treballen a diverses alçades, els quals acullen residències d’estudiants, residències-taller, comerç i oficines en funció de la cota a la qual treballen. Per últim, el nus intermodal. La seva funció principal és coordinar la mobilitat generada (noves estacions de R.E.R, Bus, Taxi i Velib, Vehicle privat, Pedestrian), alhora que pretén ser un punt de transició entre l’arribada de l’antiga autopista A6b i la cremallera urbana projectada. Degut a la seva multifuncionalitat té un gran potencial com a font d’activitat per a Gentilly. La suma de tots aquests punts d’actuació dóna lloc a la creació d’una cremallera urbana que genera el continu urbà que requereix Gentilly.
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
REGENERAR LA TOPOGRAFIA EN EL TEIXIT URBÀ ____________________________________________________ Grup H Peni Michailidou Marios Papanikolaou
La pregunta que ens hem fet abans de començar a pensar ha estat "per què connectem Gentilly i CIUP?" Per a nosaltres la resposta no és una connexió física entre els dos espais, sinó que volem apropar el projecte cap a una regeneració des de dins de la problemàtica. En la primera fase interferim en Gentilly, creant una àrea amb coherència que pot acceptar usos de comerç, cultura i serveis únics amb un sistema d'espais públics fluids. D'altra banda a la CIUP reactivem edificis abandonats
existents
enriquint-les
amb
usos
comercials,
residencials
i
culturals. D'aquesta manera donem motius d'una banda als ciutadans, i d'altra banda
als
estudiants
de
CIUP
per
creuar
el
Périphérique.
Fent un zoom de la primera fase de la recuperació de Gentilly, intentem una coherència al centre urbà. Llegim la topografia del paisatge físic i la situació actual a la ciutat i intentem re-incorporar-la en el context urbà contemporani. El sistemaeina que utilitzem per donar suport a aquest objectiu és el sistema de tractar el Bièvre, crear una traça urbana que uneixi edificis públics, espais públics existents i espais semi-privats al llarg del riu.La traça comença del parc Picasso, i segueix per crear una plaça urbana directament relacionada amb l'edifici-pont nou. Aquesta plaça que s'introdueix dins de l'edifici HAM (habitabilitat, activitat, mobilitat) és un dels espais més fàcilment accessibles i que funciona com un punt de mobilitat.Al final, quan elBièvre troba l'església el seu espai s’enriqueix amb noves activitats que tenen una relació més física amb l'aigua.La traça del Bièvre segueix travessant en el teixit urbà de maneres semblants fins que creua el Périphérique per arribaral parc Kellerman. Aquest nou tipus del parc dóna prioritat a la mobilitat dels vianants i després les bicicletes i el transport públic. Per això, peatonalitzemla comunicació dels dos barris, canviem la jerarquia dels carrers, introduïm una xarxa de bicicletes en tots els carrers dels cotxes però diferenciats d'ells i regenerem els carrers existents. Tots aquests moviments creen una xarxa fluïda d'espais que generen un centre urbà coherent en Gentilly.
213
214
215
216
217
218
219
220
SUTURAR PER FER CIUTAT: SISTEMES, TEIXITS, CONCIÈNCIES _____________________________________________________________ Grup I Pierre BadiaBaurier Albert Mampel i Cava Albert Viladot i Solé
Un primer anàlisis, permet detectar disfuncions importants en la comunicació sociològica, entre París-cité i Gentilly, i també les mateixes disfuncions en la comunicació de la pròpia ciutat de Gentilly. La asimetria existent pel que fa al sistema local d’equipaments, espais verds i densitat de població, entre les zones ChaperonVert, PlateauMazagran i el centre de la ciutat és important i limita l’habitabilitat a escala de barri, impossibilitant la lectura de la ciutat com a conjunt. Si a això hi afegim l’impacte visual i de desconfort que generen les grans infraestructures viaries, la conseqüència són barris – guetos. La voluntat d’unir pot dotar-se de diferents estratègies: 1. Espai públic: la proposta es centra en l’obertura de nous espais verds, noves centralitats d’espaipúblic amb contingut cívic, en la millora de l’existent, i en la connexió entre tots ells. Es tracta de poder-lo llegir com a sistema continu, tant en vertical nord-sud com en horitzontal est-oest. Mitjançant una reestructuracó de l’eix Paul Vaillant, generem un guany important d’aquest espai públic, que ens redibuixa la frontera entre gentilly i el peripherique, dotant-la de sentit cívic i de qualitat ambiental, a diferència de la actual barrera de contenció. 2. Moblilitat:A escala de Gentilly, proposem una nova jerarquia viària, que aposta per a la creació de macroilles. A escala metropolitana, proposem la supressió de dos dels quatre ramals de connexió entre la A6-b i el Périphérique. Aquesta intervenció genera un guany molt important d’espai públic. 3. Activitats: per garantir un seguit de fluxes de gent que revitalitzin la ciutat, hem arribat a la conclusió que caldensificar determinades zones de la ciutat, i per això, incorporem creacióde nous habitatges protegits i privats, així com residències per a estudiants que ampliïn l’oferta de la citéuniversitaire, i la ubicació de nous equipaments locals (fluxes horitzontals est-oest; Gentilly) i globals (fluxes nordsud; cité-parís amb Gentilly).
221
222
223
224
225
226
227
228
DE LES PORTES DE L’ENCEINTE DE THIERS AL CREUAMENT DEL PÉRIPHÉRIQUE _________________________________________________________________________
Grup J Elia Lopez Gemma Milà
Es proposa una actuació local, l’adaptació espacial i l’adeqüació de programa a cada porta del périphérique a través d’uns patrons obtinguts de l’estudi de les mancances i oportunitats, les necessitats de connexions i limitacions externes i les seves interrelacions de les tipologies de les portes del “périphérique”. Considerem quatre tipus de portes atenent als diferents conjunts de característiques espacials i els seus elements, així com els usuàris i serveis que proporciona: les portes metropolitanes, les majors, les locals i les paisatgístiques. Des de l’àmbit de l’ús i la percepció, les portes són dissenyades per assegurar la transició entre la ciutat i les rodalies, tal com eren enteses abans quan existia la muralla, i ara , modernament entre la ciutat i la infraestructura. Paris ha conegut vàries muralles successives en el curs de la història, trobem traces antigues de les portes de Paris a l’interior de la ciutat. Haussman va aprofitar aquests traçats per crear el sistema de boulevards. Veient les antigues muralles i les seves obertures s’entén el Paris d’ara, les seves dinàmiques i les seves articulacions. Però en la nostra època s’ha creat la darrera muralla, fora de l’escala humana, pensada a l’escala de les màquines, les rondes: el “périphérique”. Trencar la barrera del périphérique implica una millor superació de la infraestructura, provocant una subordinació de l’acondicionament i activitats dels voltants. Tenint una infraestructura rígida, sectoritzada i monofuncional, es tracta de posar-hi peces estratègiques que l’articulin encadenant els espais adjecents que són polifuncionals i socials. Superar el “périphérique” implica un treball de dimensió transversal. Tant per conservar la continuïtat simbòlica de l’enceinte de Paris i les seves corones, com utilitzant aquests punts com a pols d’unió i concentració d’activitats. Les portes garanteixen la transició entre la infraestructura i la ciutat, s’ha d’aprofitar al màxim el potencial de cadascuna segons la seva especificitat. No creiem que la solució sigui incrementar els passos a través del périphérique o fer-los majestuosos, sinó treballar sobre els ja existents, rehabilitant-los i adequant cadascun en la seva escala amb la mínima intervenció, diversificant i articulant les funcions segons la tipologia
de
porta.
229
230
231
232
233
234
RALENTIR LA VILLE _________________________________________________________________________
Grup K MartinoPacchetti Marion Denis Camille Rivy Charlotte Nelles
El traçat del Périphérique està creant una frontera a causa de l’ample eix de circulació d'alta velocitat, induint unes parts de "no man 's land" al voltant. La idea principal és d'integrar el Périphérique al teixit sencer de la ciutat i dels seus voltants
per
cosir
el
seu
entorn.
El projecte es basa també en el fet de "frenar la ciutat" de manera general, i d'afavorir l'ús dels vianants i dels bicicletes, de disminuir el nombre de cotxes. Tot això
es
fa
dins
de
la
preocupació
del
desenvolupament
sostenible.
Es basa en el projecte actual de TVK. D'aquesta manera, es crea un conjunt de llocs "punts de referència" a tota la circumferència del bulevard que ens donen una localització
sobre
aquest.
El nostre tros, "T8 Bièvre i A6" es caracteritza per la presència de la CitéUniversitaire, l'arribada de l'autopista A6, i la vall de la Bièvre.El Périphérique es converteix en un nou bulevard urbà, per reintegrar-se naturalment dins de la continuïtat del teixit urbà de la ciutat, i així facilitar les connexions entre una banda i l'altre. El projecte estableix espais de vida variables i espais verds mesurats, una reforma de les tipologies dels edificis, i una xarxa de comunicacions de transport públic. Desenvolupem també el verd de la Cité Universitaire i l'aqüeducte de la Vannes, activant els seus usos. Establim passejades vegetals al llarg del bulevard, densificant les tipologies al costat d'aquest, creant una nova lectura dels fronts edificats. Facilitem també l'ús del transport públic en i al voltant del bulevard, ampliant l'espai dels vianants i del es bicicletes, limitant el nombre de vies de cotxes, planificant un tramvia a la circumferència del Périphérique i des del Sud de Gentilly fins al bulevard, i línies de bus que completen el tramvia creuant-la. Establim també un metro aeri a 8 metres d'alçada, que fa tot el Périphérique més ràpidament. Fem
també
la
reforma
dels
comerços
existents,incloem
els
equipaments que falten a la zona i reemplacem l’antiga estació de RER per un nou edifici intermodal. Dins de la nostra marxa, englobem també els projectes existents, com els projectes del chaperon Vert i principalment el del terreny Lenin.
235
236
237
238
239
240
L’ ESPAI PÚBLIC COM A MECANISME SUTURADOR ____________________________________________________ Grup L Mª Dulce Barceló Serra Michel Ortiz Valdés Núria Petit Saludes
Vam detectar de les barreres existents: físiques, psicològiques i d'identitat.D'altra banda, seguint els conceptes de HAM (Habitabilitat, Activitat, Mobilitat) es va determinar quins valors eren deficitaris i per tant havien de desenvolupar-se. Els objectius consisteixen en la disminució de l'impacte del "Périphérique", la integració de l'arquitectura actual i millora dels espais que les envolten, aprofitament dels equipaments i sectors terciaris presents, i introducció d'un programa que provoqui el flux entre les dues àrees.Un cop trencades les barreres psicològiques, per tal de resoldre els talls físics, l'estratègia territorial recau en l'adequació de l'espai públic com a sistema connector i element vertebrador de la proposta. Un espai públic que suturi la inconnexió, que unifiqui i que també actuï com a lloc generador d'activitats i trobades entre els habitants de les dues àrees. Actuació 1 - nous volums edificats al costat del costat oest de l'església, destinats a l'ús de residència per a estudiants. A l'altra banda, s'introdueixen edificacions que alberguen al programa d'oci i habitatge, connectades entre si per un carrer elevada que
a
més
connecta
la
Cité
amb
la
plaça.
Actuació 2 - eliminació de les zones d'aparcament i conseqüent augment d'espai per
al
vianant,
introducció
de
carril
bici.
Actuació 3 - aprofitant el cobriment de les vies del tren es procedeix a la inserció d'un programa d'oficines, supermercat i mercat, creant nous espais d'estada. Actuació 4 - obertura d'un carrer d'accés restringit mitjançant l'actuació puntual basada en l'enderrocament d'algunes edificacions existents de manera que connecti la
zona
de
mercat
anteriorment
descrita
amb
l'equipament
escolar.
Actuació 5- la reducció de trànsit repercuteix notablement millorant la qualitat d'aquesta
porta
d'entrada
al
municipi.
Actuació 6 - la supressió de carrils afecta de la mateixa manera a aquest carrer, mitjançant una ampliació de les voreres actuals. D'aquesta manera s'aconsegueix esborrar els límits i crear una zona d'estada que articula banda i banda.
241
242
243
244
245
246
ECOBOULEVARDREINVEST,
TEIXIT
REINVENT,
AGRÍCOLA
URBÀ:
RECONNECT,
RE-
INTERGRATE Grup M MärtaMarklinder Alexandra Blennow
L’ Ecoboulevar delimina la frontera entre la Cité Universitaire i Gentilly, connecta la densitat de la ciutat de París i el paisatge rural de Massy amb una cicatriu d'agricultura urbana i cura amb una Acupuntura d'habilitat, activitat i mobilitat. Hi ha edificis d'ús mixt. Aquests tenen tots el seu propi jardí o espai verd i hort. Cada hort té el seu propi ús i especialitat. Per exemple els horts educatius; situats prop d'escoles i guarderies s'usen perquè l’usuari (l'estudiant o professor) pugui experimentar i aprendre sobre els cultius i d'on venen els aliments, i perquè s'usen. Això és per introduir una nova mentalitat sana i sostenible, que millora la situació econòmica, social i ambiental. Obrim en planta baixa per crear vida i dinàmica al carrer. La naturalesa & l'agricultura en un costat, i el carrer i la infraestructura en l'altre, l'edifici en el medi com un element que dóna força i claredat als dos costats. Un centre nou el en punt estratègic del Périphérique amb un edifici d'ús mixt que marca l'antic part de la terra de ningú o el "no man's-land", que va ser un espai on no hi havia res, és el patrimoni que activem amb nous equipaments. Agricultura urbana dóna una possibilitat d'una vida més sana, fora, de rectificació. Activitats s'ajunten
al
boulevard
i
la
zona
de
naturalesa
de
Massy.
Una linia verda connectarà Paris amb el périphérique i la natura amb un carril de bici nou, carril de córrer i una continuïtat de places i agricultura urbana. La línia verda activa els activitats al llarg del Ecoboulevard i fortaleix seva identitat pròpia, posant activitats importants en el punt més estratègic entre les dues bandes. Allarguem la línia del tram T3 amb una nova parada al punt estratègic Gentilly / Cité Universitaire com un alternatiu comunitari al cotxe. Una estació per llogar o omplir cotxes elèctrics, i una estació de Vélib en el mateix punt crea junts a el carril de bici un nou nus de mobilitat.
247
248
249
250
251
252
LA VILLE MOBILE Grup N Bruto da Costa, Ana Guerreiro Costa, Tiago Rocha Dias, Ana
París és una ciutat molt marcada per les infraestructures que li donen suport. El centre de París i la seva perifèria es troben dividits per una via ràpida, La Vie du Périphérique. Les seves estructures verdes, culturals i socials estan desconnectades entre si i no tenen continuïtat. No obstant això, hi ha una estructura que les interconnecta, que travessa i creua el Périphérique i que recorda la importància de tota una ciutat subterrània: la línia de tren. En aquesta infraestructura cada dia una enorme quantitat de persones es mouen. Així la línia de tren, les seves estacions i la possibilitat de relació amb la ciutat adjacent, esdevenen un espai d'oportunitat. La proposta s'inicia amb l'alteració del traçat del tren, ampliant l'espai lliure subterrani i possibilitant el sorgiment del carrer metropolità. Sorgeix el - Fòrum de Gentilly - estructura que reactivarà activitats i espais lliures preexistents al barri. Es crea un sistema d'interconnexió de les diferents formes de transport. La nova estructura parteix de les diferents velocitats existents entre Gentilly i la Cité, possibilitant la relació i connexió de tren, cotxe, bici i vianant. El sistema es composa per un conjunt d'activitats i espais lliures, relacionats a través de circulacions verticals, horitzontals i inclinades, que es connecten a la xarxa de transports, millorant la circulació entre el barri i altres llocs de la ciutat. A Gentilly es proposen residències per a estudiants. Cada edifici és activat per la circulació vertical, que permetrà oferir espais de servei amb caràcter més públic. Algunes plantes baixes dels edificis seran reutilitzades com a tallers (treball i venda). Aquests espais, a través de la circulació inclinada, aproximaran els habitants de les diferents generacions. Apareixeran, a la planta al nivell del tren, sales pels habitants del barri. Per això el sistema s'adapta a través d'un conjunt d'escales mòbils. Així, els diferents usos de la ciutat s’adaptaran a través d'elements mòbils, que reactiven tota l'accessibilitat consonant els ritmes del barri. En arribar a la Cité Universitaire hi haurà una alteració en l'escala dels usos que es reflecteix en l'escala de les circulacions. Sorgeix el "Foyer Urbà" com un espai de trobada que amplia la ciutat. El foyer és el lloc de gestió i manteniment econòmic, però també social i cultural. Apareix la circulació horitzontal com una nova forma de transport que es conjuga amb el tren, amb el cotxe i amb la bici. Tot el conjunt del Fòrum es preveu poder auto-sostenir-se. Els residus dels edificis arribaran al Foyer, on seran transformats en energia, en els espais de circulació. La proposta és així el punt d'arribada i de partida. El Fòrum de Gentilly és una estructura de trobada entre les persones i la ciutat. Es recorda la importància de la ciutat com a espai d'intercanvi i de renovació del preexistent, cap a una ciutat més sostenible i activa. 253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
NOUS NUCLIS D’AGLOMERACIÓ DE LA CIUTAT ECOBOULEVARD Grup O Ilaria Fiore Francesco Leoni
La vida del barri de Gentilly es distancia del boulevard i pateix el problema del soroll i contaminació. Ens hem adonat de la inexistència d'espais públics on la gent pugui relacionar-se i gaudir la ciutat. La primera intenció ha estat crear una plaça d'activitat on la gent pugui reunir-se, però una sola centralitat no pot solucionar tot el barri per això hem decidit crear un sistema de places segons les possibilitats i les necessitats de cada part del barri. Les places tenen com propòsit reunir la gent, per això la base és crear un sistemes de places tancades. Delimiten l'espai de la plaça uns edificis modulars destinats a comercial, oficines i habitatge que segons la necessitat puguin canviar el seu ús. Al centre d'aquests nuclis col·loquem una sola activitat principal, per estimular també els fluxos de gent entre les places. Hem diferenciat quatre tipus principals de places: - La plaça gran, situada a les zones buides més grans, són centres d'agregació social on l'activitat principal és un edifici públic. Delimitant el seu voltant, mòduls comercials i oficines, però també habitatges. - La plaça pont / encreuament, és un particular tipus de plaça que ha nascut des de la voluntat de creuar el Périphérique, realitzant un carrer-pont, afegida d'edificis que la delimiten, barrejant l'acció de creuar amb la d’estar. Hhi haurà comerç a tota la planta baixa dels edificis sobre el pont, d'aquesta manera en creuar el pont el Périphérique desapareix, excepte en els punts-mirador sobre ell. L'activitat principal és el recorregut, indispensable per arribar a l'altre costat del barri. - La plaça petita, que hem col·locat a les zones buides llargues i estretes, alternades al parc, creant un recorregut verd on les places identifiquen les parades. Els edificis al voltant poden ser bars i activitats d'oci o també comercial a nivell de mercat dominical. Les activitats principals estan enllaçades al parc. - La plaça d’illa, aquests tipus de places són ja existents així que no necessiten de nous edificis per als seus identificació. Sobretot aquest tipus de plaça té usuaris específics que són les persones que viuen a prop d'elles. La introducció de nous edificis tindran el propòsit de millorar la qualitat i la seguretat de l'espai de manera que aquests llocs s'utilitzin i es cuidin. Les activitats són jocs per als nens i bancs per
als
seus
avis,
sense
molestar
la
intimitat
d'aquests
llocs.
267
268
269
270
271
272
ARTICULADOR VERD PER A GENTILLY _________________________________________________________________________
Grup P Consuelo Araya Nicole Marra Elina Spanoude
Gentilly se situa a Val-de-Marne, un dels vuit departaments de l'Illa de França. Aquest departament és el doble de París però quatre vegades menys dens. Tal densitat genera una situació de poca activitat, mal desenvolupament en el territori i un caràcter suburbà. Analitzant Gentilly es troben dificultats de locomoció, prioritàriament s’utilitza l'automòbil, i una notable manca d'espais públics i d'oci. Avui, el Boulevard Périphérique margina Gentilly de la Cité Universitaire i de París, on se sumen les problemàtiques de la Autoroute du Soleil (A6a i A6b) i la línia de RER . La Auroroute du Soleil talla Gentilly: primer, dividint-lo en dos i ,segon, interrompent el seu vincle amb Le Kremlin-Bicetre, on està en Centre Hospitalari Universitari Bicetre i l’Hospital Bicetre, una de les zones potencials. Al municipi s'identifiquen certs punts estratègics anomenats NODES, els quals determinen les àrees de treball i tracen una línia imaginària quan es connecten. Aquesta línia es converteix en la franja a treballar. Els nodes, la morfologia i les activitats del barri permeten traçar una franja que travessa Gentilly de manera transversal i paral·lela al Périphérique. Aquesta franja no té connectors, afectant directament al vianant. Llavors sorgeix una nova ruta com a resultat de la connexió de les àrees del projecte, la qual permet recórrer internament Gentilly, beneficiant principalment al vianant. Després d'això, el projecte es centra en dos punts estratègics de la ruta, que actuen com a ròtules, i que fins ara romanen estàtics. El projecte s'enfoca a l'Aqüeducte de la Vanne et Du Loing. Aquest espai de 15.540 m², té adossats terrenys buits i tres edificis sense ús. Aquesta estructura preexistent genera una oportunitat de creació d'un "nou pol". La intervenció permet redirigir els recorreguts de la gent, dotant a la ruta d'espais i activitats noves, millorant la relació amb la Cité Universitaire, atorgant al vianant espais nous i de qualitat i dotant al barri de noves activitats. Aquesta estratègia permet fer un gir en la identitat del barri, que si en un moment estava amenaçada per l'automòbil, ara és revaloritzada i activada. Aquest nou pol, es desenvolupa bàsicament a l'àrea de l'aqüeducte i als seus espais residuals. Es planteja la reconversió d'aquests edificis, en un suport per als estudiants amb llocs d'estudi, d'estar, d'oci i de serveis. L’aqüeducte es converteix un parc lineal connector de Gentilly i la CIUP. El terreny sense ús es planteja com un gran parc. Dins d’aquest,apareix una nova passarel·la que connecta Gentilly i la CIUP (vora de la Autoroute du Soleil), busquem valoritzar l'Església du Sacre Coeur, amb la finalitat de desenvolupar millor la passarel·la preexistent i l'arribada a l'església. Alliberant l'espai davant d'aquesta, apareixent un gran parc, El projecte comprèn 6469 m² d'equipament per a ús estudiantil i 19.042 m² d’àrees lliures distribuïdes en àrees esportives, bosc, àrees verdes i àrees d'esplai. Aquesta agrupació genera el moviment i l'activitat suficient com perquè aquest punt estratègic funcioni com articles, atorgant-li al municipi una nova condició, nous espais, i el VINCLE que necessitava per activar el sistema.
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
ARRONDISSEMENT 14G _________________________________________________________________________
Grup Q Thomas Benedict Holth Clara del Cerro Gutiérrez
La perspectiva des de la qual s'ha elaborat aquest projecte des del seu començament ha estat la d'un acostament progressiu, una mirada subtil, intencionadament delicada, que rebutja les visions fugitives, instantànies, alienes. Hem intentat que fos l'espai mateix, i sobretot els seus usuaris, la seva matèria, els seus propis elements com a ecosistema urbà els s’expressin lliurement, definint les seves mancances i virtuts, i als que utòpicament nosaltres, com arquitectes, podríem incorporar com una mera eina. En la mesura del possible hem indagat en aquests components (animats i inanimats) per descobrir quina intervenció podria millorar aquest lloc, quina filosofia espacial està demanant a crits la ciutat contemporània. La nostra resposta es concreta així en una doble intervenció a dues escales diferents, que són les mínimes que hi ha en un lloc tan complex com ho és el límit (físic i psicològic) entre París i la seva perifèria. Ja s'ha escrit molt sobre aquest tema, i molt oportú és el comentari que l'arquitecte Philippe Panerai feia en el seu article "Paris Métropole: une polycentralité hiérarchisée", quan afirmava que “en una ciutat que ha sobrepassat els seus límits, els confins han de ser domesticats, integrats, sociabilitzats, valoritzats”. En el mateix text redacta, (traducció pròpia): "Es tracta (...) de fer amb, de partir del territori, de la seva història i dels seus habitants". Situa la regió d'Ille de France com una de les grans àrees agrícoles d’Europa, admetent que la reconfiguració de l'agricultura biològica i de l'horticultura són elements que han d'incitar a reorganitzar els territoris. Ens hem posicionat; enfrontant el repte de "domesticar" o "humanitzar" la traça d'escala tan poc humana del Boulevard Périphérique des d'un punt de vista domèstic, responent amb un llenguatge oposat i respectuós alhora amb el territori però sense negar la necessitat i la funció actual que aquesta via compleix en l'actualitat parisenca. La nostra proposta es centra en dues traces, que corresponen a dues escales, una d'elles és, com no podia ser d'altra manera, la traça del Périphérique, que és el cinturó de tota la vila i per tant d’escala metroplitana, i l'altra, és el riu Bièvre, enterrat gairebé totalment, que creua tota la ciutat de Gentilly i ha col·laborat al seu desenvolupament econòmic i històric. Ambdues vies, encara que de caràcter molt diferent, formen part del paisatge i de l'espai urbà de la zona estudiada, i per això hem actuat amb eines comunes, però diferents estratègies. Els cicles d'aigua, matèria orgànica i treball social es tornen protagonistes, i en ser modificats de diferents formes, s'optimitzen aconseguint un major aprofitament dels recursos i una millora de la qualitat de vida dels seus usuaris i dels seus ambients. Durant el procés de projecte hem estat en contacte amb alguns habitants de la zona, i esperem que el nostre treball pugui servir de suport a noves iniciatives.
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
SUTURA SIMBIÒTICA _________________________________________________________________________
Grup R Fernando De la Riva Santillán
Analitzant els tipus d'usos i usuaris que hi ha a l'àrea de Gentilly i la Cité Universitaire de París, observem que a l'àrea central de Gentilly predominen els habitatges unifamiliars, homogeneïtzant els tipus d'usuaris i activitats, a diferència de la part esquerra de Gentilly on tenim més habitatges plurifamiliars, combinat amb edificacions d'usos econòmics i serveis de comerç, el qual no té un ambient tipus barri, creant una dissociació entre el centre i les seves extremitats. Igual que amb la Cité Universitaire i els seus usuaris, els quals són d'una tipologia diferent a la que trobem fora del cinturó del Périphérique ja que gaudeix d'un emplaçament afavorit per la seva ubicació, dins del cinturó del Périphérique, gaudint d'àrees verdes pensades i dissenyades, cosa que no passa a Gentilly, on trobem àrees verdes que no són aprofitades, com el Chaperon Vert i l'aqüeducte, o bé estan flanquejades per blocs plurifamiliars d’habitatges, sense donar percepció de permeabilitat. Una altra situació negativa dins de Gentilly és la disjunció dins del mateix generada per la línia del RER i l'autopista A6 (l'Autoroute du Soleil), que generen un tipus d'illa, envoltada per aquestes barreres. Una vegada tenint en compte això es va prendre la decisió d'intervenir en l'àrea de l'Autoroute du Soleil, per unir, la part del Chaperona Vert amb aquesta part aïllada, creant una simbiosi urbana, per generar una interacció entre individus de diferents rols, fent que aquesta diferència d'actors socials generi una reacció on la interacció entre ells sigui profitosa per a tots i no separativa. El projecte comença a prendre forma aprofitant les àrees verdes sense ús dels costats de l’A6 transformant-les en vies de vianants amb usos mixtos (oficines, tallers, habitatges d'estudiants, etc). Prolongant aquesta unió a través del Périphérique fins a la Cité Universitaire creant parcs i àrees de recreació i oci, propiciant la convivència entre estudiants, empresaris i famílies, creant "usos pels usuaris" i dotant-los d’un espai de transició amigable, integrant vies de comunicació de vianants i vehiculars. Creant un pont que travessa l’A6 d'est a oest aprofitant la connectivitat que té amb la parada de RER Gentilly i rehabilitant un altre pont que es troba més al sud sobre la mateixa autopista, incorporant equipaments esportius i econòmics, així com pàrquing. Al nord a la intersecció de l’A6 amb el Périphérique generem una esplanada que creua fins a la Cité Universitaire, suturant de nord a sud i d'est a oest. La proposta del pàrquing sorgeix de la necessitat de donar un lloc als vehicles sense llevar-li prioritat al vianant, utilitzant aquest espai per implantar activitats de comerç més local, aprofitant el caràcter de Gentilly, atractors de l'ús de l'espai proposat. També s'aprofita la nova àrea de pàrquing per col·locar sobre aquesta activitats esportives i extreure-les de la Cité Universitaire i estendre-la per la nova línia de sutura, generant convivència, implementant nous sistemes de transport de curta distància com és la bicicleta, creant dos pols d'interès i activitats.
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
GENTILLY CONNECTAT _________________________________________________________________________
Grup S Laura Herrera Ellen Persson
L’àmbit d’estudi engloba el sud de París, on es situa la Cité Universitaire i Gentilly, barri en els suburbis de la capital francesa. Dues zones totalment diferents separades pel Périphérique, infrastructura de circumval·lació divisòria i causant de la naturalesa d'aquests dos espais que han crescut per separat. Gentilly és un suburbi separat de París pel Périphérique i això ha fet d'ell un barri de classe mitjana-baixa que ha quedat aïllat i al marge de la evolucions de la gran ciutat. Però a més és un barri que està en si mateix fragmentat, per l'autovia A6-ai pel RER. Entenent la poca unitat i cohesió que caracteritza aquest suburbi, vam voler treballar en aquesta línia per proporcionar a Gentilly una connectivitat longitudinal d'oest a est. Uns eixos que connectaran i alhora travessessaran tot Gentilly, articulats per una sèrie de nodes, espais públics o punts de reunió o concentració, on els habitants o visitants de Gentilly es trobin. La idea d'eixos la reflectim en dos carrers, la rue Romand Rolland i la rue Louis Gaillet, parcialment existents, però que, transformem en uns eixos continus, obrint carrers o traient edificació al seu pas. Aquests dos eixos són gairebé paral·lels i es troben a la part central de Gentilly, per sota de l'escola. El carrer Romand Rolland de 10m d'ample, serà completament vianants i el carrer Louis Gaillet serà per al trànsit rodat i tindrà dos sentits de circulació, connectant a est i oest amb l'avinguda Raspail i l'avinguda Lenin, també de doble sentit i perpendicular. Pel carrer de vianants proposem uns talls en planta baixa, per obrir aquest carrer a la zona oest, també proposem un canvi en l'ús d'alguns locals en planta baixa per destinar-los a terciari i el canvi del tipus de viari, de trànsit rodat a vianants. D'aquesta manera aconseguim que el vianant pugui moure d'un extrem a un altre de Gentilly a peu, a través d'un carrer que és parcialment comercial en alguns trams i que s'obre en alguns punts del seu recorregut per abastar espais públics. Pel carrer de trànsit rodat proposem uns talls en planta baixa per obrir aquest carrer a la zona oest, afegim un carril al ja existent obtenint un carrer de doble sentit i traiem l'aparcament dels cotxes als carrers ara així guanyar més espai, i mantenim les voreres de 2m. Juntament amb els carrers Louis Gaillet i Raspail obtenim una trama viària en forma de "H". Pel que fa als nodes principals, creem un jardí públic de 12000m2 prop de l'aqüeducte que dóna cabuda a un camp de futbol, dos camps de voleibol, una zona lúdica infantil i una zona de pícnic. També cobrim una part de la A6a per donar continuïtat a aquests eixos per sobre de l'autovia, creant una plaça de 5500m2. A més, en una parcel·la pròxima a l'actual estació del RER, del carrer Romain Roland, escollim una parcel·la per ubicar-hi una estació intermodal on s’albergarà l'estació del RER, l'estació d'autobusos i un pàrquing subterrani de dues plantes per cotxes, cobrint les places que traiem d'aparcament al carrer.
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
A. ANNEXOS
313
314
A.
EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS AL TALLER A1.
Diagrames i dispositius
A2.
Book de projectes
315
A1. DIAGRAMES I DISPOSITIUS ________________________________________________________ DIAGRAMES I DISPOSITIUS / Mapa vs *.doc / *.xls / *.jpg _____________________________________________________________
Mapa: (Del b. lat. mappa, toalla, plano de una finca rústica). 1. m. Representación geográfica de la Tierra o parte de ella en una superficie plana. 2. m. Representación geográfica de una parte de la superficie terrestre, en la que se da información relativa a una ciencia determinada. Mapa lingüístico, topográfico, demográfico.
El que qualsevol de nosaltres entendria per mapa avarca un conjunt més ampli de gràfics que els que acota la definició oficial de la pròpia paraula. Existeixen mapes que van més enllà de la representació geogràfica d’un territori, sent aquesta una sola base sobre la que representar gràficament una informació contrastada sobre el mateix territori mitjançant codis de línies i colors; línies i colors que per tant sempre s’hauran de llegir més enllà de la seva geometria com un bit d’informació. Quan comencem a treballar sobre un projecte concret el primer que es fa es recollir tota la informació gràfica disponible sobre aquell lloc; inclús abans de visitar-lo necessitem un mapa primer i bàsic que ens donarà les primeres dades sobre el lloc; segurament també serà imprescindible per poder-lo visitar. Trobarem mapes topogràfics, administratius, cadastrals, de infraestructures viàries, turístics... Buscant més també trobaríem mapes geològics, hidrogràfics, pluviomètrics, de vents... Tota una col·lecció d’estàndards globals d’informació. Però la majoria d’informació sobre aquest lloc que necessitarem per intervenir sobre el territori d’una manera contemporània i pertinent, la trobarem només en format text. La història i altres aconteixements o successos, l’economia territorial, la cultura social dels seus habitants, la mobilitat, les corrents polítiques, les expectatives ciutadanes... o inclús haurem d’investigar personalment si volem apropar-nos a una informació més detallada, més local que global. Moltes vegades haurem llegit textos o manipulat dades de gran interès que desprès oblidem; doncs en el seu moment no vam ser capaços d’atrapar-los, codificar-los i incloure’ls en els nostres dibuixos.
317
Imatges del Taller F
318
___________________________________________________________________
DIAGRAMA vs. GEST _____________________________________________________________
Diagrama: (Del lat. diagramma, y este del gr. διάγραμμα, diseño). 1. m. Dibujo geométrico que sirve para demostrar una proposición, resolver un problema o representar de una manera gráfica la ley de variación de un fenómeno. 2. m. Dibujo en el que se muestran las relaciones entre las diferentes partes de un conjunto o sistema. ~ de flujo. 1. m. Representación gráfica de una sucesión de hechos u operaciones en un sistema, como el que refleja una cadena de montaje de automóviles. Els mapes segueixen sent una representació gràfica d’un fenomen o un fet sobre una representació geogràfica d’un territori, és a dir, contenen informació –dadesque corresponen a un lloc concret –base geogràfica-. Els diagrames pertanyen al món dels gràfics abstractes relacionals: variacions de fenòmens, relacions entre parts o successions de fets; no tenen, inicialment, escala física ni dimensió real, només relacions de proporció. Són elàstics i susceptibles d’adaptar-se a unes dimensions determinades. El projecte contemporani precisa de noves aproximacions més enllà de les tipologies pre- establertes que responen a d’altres societats que ja no estan; on s’estableixen les relacions d’equilibri entre el ciutadà, el seu pensament i el seu temps, i el seu territori que li pertany, predominen sobre el traçat automàtic de línies geomètriques. Dibuixar abans un diagrama que un gest permet donar resposta a nous plantejaments.
_____________________________________________________________ EN CONCRET... _____________________________________________________________ “…es proposa desenvolupar un projecte sobre temes d’actualitat relacionats amb les noves dinàmiques socials i de la vida de la ciutadania. Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques, de l’extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per a millorar l’habitabilitat urbana i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent i moltes vegades en continuïtat amb espais col·lectius de caràcter privat”
319
Imatges del Taller F
320
Buscar més enllà de les dades bàsiques que sens donen sobre el lloc, incorporant tota aquella informació que pugui apropar-nos a conèixer millor les noves dinàmiques socials i estils de vida de la ciutadania. Una aproximació a noves maneres de representar gràficament la informació territorial: acostumar-nos a treballar amb la informació de la que disposem sobre un lloc d’una manera rigurosa que sigui a la vegada personal i intensa. Una aproximació també al projecte del Périphérique que parteixi del establiment de relacions entre el ciutadà i el territori d’una forma diagramàtica i abstracta. La informació dona dades d’interès que s’han determinat en funció del territori i els seus interessos i dels propis. No només dades físiques. No només el que es veu. No allò que percebem millor en un treball de camp quan el visitem. S’ha buscat l’ADN del territori. Els tresors i els conflictes. La geografia i els seus derivats. Flora. Aigües e inundacions. Història i política. Antropologia. Economia global i local. Usos del territori. Tipologia del
ciutadà. Mobilitat real i necessària.
Canvis...premsa, dades estadístiques... Els diagrames no són esquemes. Els esquemes són gràfics sense escala de proporció. El diagrama correspon proporcionalment a dades reals del territori. Veracitat, rigor, metodologia. No simbologia. No metàfora.
_____________________________________________________________ REFERÈNCIES _____________________________________________________________ The Degree confluence project, Mapas situacionistas, Bea Ramo. S-t-a-r.nl. Series de Mapas para “Pasajes” Revista Fisuras de Arquitectura contemporanea nº 6: “Diagramas” Proyectos: Kazuyo Sejima: varios; OMA, varios; Alejandro Zaera: Yokohama; Eduardo Arroyo: Plaza del Desierto
321
322
A2. BOOK DE PROJECTES _____________________________________________________________ PROJECTES DE REFERÈNCIA _____________________________________________________________ Anteriorment s’ha explorat l’acció de dimensionar, és a dir relacionar, establir mecanismes d’anàlisi que ens suggereixin diferents maneres de veure, d’observar. Aquesta vegada es pretén concloure, trobar mecanismes capaços de formar un discurs, d’establir
l’argument que generarà el procés projectual. Projectar és
avançar-se en el temps, i si bé aquest procés no és lineal, ja que ens obliga a un procés de anades i vingudes, de canvis de escala e interaccions entre múltiples disciplines, explora sobre els termes estratègia, sistemes i dispositius que ens permet trobar l’argument del projecte que dona solidesa al mateix, saber en definitiva cap a on ens dirigim, com i perquè. Es proposa elaborar un book de projectes que puguin servir com a referència sobre aquests temes: 1. Nous carrers metropolitans 2. Operacions d’espais urbans similars 3. Noves Tipologies d’habitatge en Arquitectures d’exploració de mixed’s use
_____________________________________________________________ ELS PROJECTES QUE S’HAN ANALITZAT _____________________________________________________________ Nous carrers metropolitans Subterrani de la Haya; OMA; La Haya, Holanda Passeig de Gràcia i Avinguda Diagonal; Barcelona, Espanya Via Augusta; Barcelona, Espanya NII en Avinguda Catalunya; Ajuntament d’ Igualada; Igualada, Espanya Rambla Ègara; Ajuntament de Terrassa; Terrassa, Espanya The High Line; Diller Scofidio + Renfo; New York, EEUU B-30 entre Rubí i Barberà; Vallès Occidental, Espanya Carretera de Reus a Tarragona; Camp de Tarragona, Espanya Via Emilia; Bologna, Italia Nanjing street; Huangpu District, Shangai Eix Central Lázaro Cárdenas; Ciutat de Mèxic, Mèxic
323
Ronda del Mig; Barcelona, Espnaya Avenue de France, Biblioteque Nationale de France, Gare d’Austerlitz, margue esquerra del Sena; APUR; París, França Front litoral, Vila Olímpica; J. Martorell, O.Bohigas, D. Mackay, A. Puigdomenech; Barcelona, Espanya Estació Hanptbahnhof; GMP-Von Gerkan Marg und Partner Architects; Berlin, Alemania Rio Madrid Avinguda del Portugal; MRIO Arquitectos i West 8; Madrid, Espanya Groene Loper-A2; West 8; Maastrich, Holanda Karl Marx Alle; Berlín , Alemania Eix de circumval·lació; Lucio Costa; Brasilia, Brasil Champs Elysees; Ange J. Gabriel; París, França Cheonggye Stream; Kee Yeon Hwang; Seoul, Korea del Sud Elevado Costa e Silva: un nuevo elevado; José Alves i Juliana Corradini; Sao Paulo, Brasil Einhausung Autobahn Schwamendingen; Agps architectures; Zurich El Ring de Viena; Viena Boston’s Big Dig; Bechtel Corporation-Parsons Brinckerhoft; Boston, EEUU Reggio Calabria; Leira i Mestre Arquitectes Carretera Reial; Sant Just Desvern Kunsthall; OMA; Rotterdam, Holanda Zac Claude Bernard; Dusapin-Leclercq; París, França Casernes de Sant Andreu; Manuel de Solà – Morales; Barcelona, Espanya Bispegate; Oslo Foret Linéaire; Claude Bernard, Dusapin – Leclerq, Agence Ter; París, França Gran Via; Ramon Roger; Barcelona, Espanya Carrer A; Pepita Teixidor; Barcelona, Espanya Ronda General Mitre; Ajuntament de Barcelona; Barcelona, Espanya B-10 Ronda Litoral; Barcelona, Espanya M-30 Madrid; Madrid, Espanya Operacions d’espais urbans similars Pla d’ordenació de Tsukiji; Kenzo Tange; Tsukiji Copenhagen X; DAC (centre danès de l’arquitectura); Havnestaden, Dinamarca Plaça Cerdà; Ajuntament de Barcelona; Barcelona, Espanya
324
Parc de la Solidaritat; Mancomunitat de l’àrea metropolitana de Barcelona; Esplugues de Llobregat, Barcelona Jardins del museu de Can Framis; Jordi Badia; Barcelona, Espanya Jardí vertical i plaça de les delicies; Joaquín Sicilia Carnicer; Saragossa, Espanya Bridge City; Bernard Tschumi; Lausanne, Suïssa Slussen Bridge Competition; Norman Foster; Estocolm, Suecia Une “ étude participative” sur les quartiets Tolbiac_ Chevaleret a Rive Gauche; Jean Marie Hennin; París, França Pla director del parc de la Ciutadella; Michael Corajaud, Batlle i Roig arquitectes; Barcelona, Espanya Gateshead; Newcastle, Anglaterra Ciudad universitaria UNAM; Mario Pani; Ciutat de Mèxic, Mèxic Centro cultural SESC Tatuapé; Paulo Mendes da Rocha; Sao Paulo, Brasil Campuc Park; Mecanoo Architecten; Haarlem, Holanda Olympic Scuplture Park; Neiss, Manfredi; Seattle, Washington, USA Slussen; Big; Estocol, Suecia Nus de la Trinitat; Batlle i Roig arquitectes; Barcelona, Espanya Reqüalificació urbana da mooca ipiranga; UNA; Sao Paulo, Brasil Eco Nanhe Town_Nanhe Jingwu; AM procetti, China Avinguda HuaQiang Be; Work architectura Company + Zhori architecute studio; Shenzhen, China The Quays on the left bank; Michael Desvigne; Bordeaux, França Times Square Redux; Bjarke Ingels Group; Nova York, USA Parc TMB; Coll i Leclerq; Barcelona, Espanya McCornick_centre d’estudiants; OMA; Rotterdam, Holanda Port de Gènova; OMA; Gènova, Italia Proecta Vestbanen_front marítim; Toyo Ito; Oslo, Noruega Entreport Macdonald; OMA; París, França Roppongicore; Pierre Escobar; Tokio Lower don River Land; MVVA; Toronto, Ontario, Canadà Fòrum de les cultures; Ajuntament de Barcelona; Barcelona, Espanya Plaça de les glòries; Ajuntament de Barcelona; Barcelona, Espanya Noves tipologies d’habitatge en arquitectures d’exploració mixed’s use The Porter House; Gregg Pasquarelli; Manhattan, New York, USA Walden7; Ricard Bofill; Sant Just Desvern, Espanya Torre SyV; Rubio Álvarez; Madrid, Espanya
325
Ehwa Campus Complex; Dominique Perrault; Seoul, Corea del Sud Marcel Saupin Stadium; Ferrier Gazean Paillard; Nantes, França Domestic Stage; Didier Faustino; Paris, França Rail Town; Gorka Marcuerquiaga, Nicolás Marcuerquiaga, Carmelo Zapulla, Cristian Suau; Hamar, Noruega Linked Hybrid; Steven Holl Architects; Pekin, China Estudis d’urbanització de Rio de Janeiro; Le Corbusier; Rio de Janeiro, Brasil Awaji Yumebutai; Tadao Ando; Japan Vivendes de protecció pública a Vallecas; Maria Hurtado de Mendoza Wahrolén, César Jímenez de Tejada Benarides, José Maria Hurtado de Mendoza Wahrolén; Madrid, Espanya Complex cultural luz; Herzog & de Meuron; São Paulo, Brasil Hanitatges de protecció oficial + CEIP; J. Coll i J. Leclerq; Barcelona, Espanya De Citadell; OMA; Almere, Holanda Entrepots Mcdonald; OMA + FAA + XDGA; París, França 8 Tallet; Big; Copenhagen, Dinamarca Gerling ring; Foster and Partners; Colônia, Alemania Edifici d’usos mixtes Jeanne Hachette; Jeanne Renandie; París, França City Hall; OMA; Rotterdam, Holanda Rodoure Skyvillage; MVRDV; Copenhagen, Dinamarca Conjunto Nacional; David Liveskin; Sao Paulo, Brasil Bryg husprojektet; OMA; Copenhagen, Dinamarca Flying Planes; Kevin Hemeryck; París, França Modaa loft; SPF architects; California, USA Fort Pienc; Josep Llinàs; Barcelona, Espanya Nova estació central de la Sagrera; Gerhy Partners; Barcelona, Espanya Library; VMX architects; Utrecht Reghm waterfront; Zaha Hadid; Reggio Calabria Tour de la Chapelle; Iñaki & Ábalos + Renata Sentkiewicz; París, França The Rotterdam building; OMA; Rotterdam, Holanda Meelfabriek; Petter Zumthor; Leiden, Holanda MilsteinHall; OMA; Ithaca, Nova York, USA Tour Areal; EM2N; Zurich Metacity; OMA; Rotterdam, Holanda Shinonome apartament building; Tokyo, Japan Estació Marítima de Zeebrugge; OMA; Zeebrugge, Bélgica
326
Residencial + Office; Aedes Studio, Rossitza Hristova Bratkova, Plamen Bratov; Sofia, Bulgária Habitatge dotacional; Ruisánchez arquitectes; Barcelona, Espanya
Projectes consultables a: www.tapf.50webs.com
_____________________________________________________________ BIBLIOGRAFIA _____________________________________________________________ Alguna bibliografia sobre carrers ALONZO, ÉRIC: “ Du round-point au giratoire”, Éditions Parenthèses, Marseille, 2005. ANDERSON, STANFORD: “On Streets”, Institute for Architecture and Urban studies, MIT Press, Cambridge, Mass., 1978. ASCHER, FRANÇOIS; APEL-MULLER, MIREILLE: “La rue est à nous...tous!”, Éditions Au diable vauvert, Paris, 2007. BARNADA, JAUME: “Dotze ciutats. Els seus espais públics”, Edicions UPC, Barcelona, 2006. “Ciudades, esquinas”, Catàleg de l exposició, Comisari Manuel de Solà-Morales, Lunwerg editores, Fórum de Barcelona, 2004. JACOBS, ALLAN B.: “Great Streets”, MIT Press, Cambridge, Mass., 1993. DE LA TORRE, MARIA ELENA: “La Urbanización de Grandes Ejes Metropolitanos Tesis Doctoral dirigida por Joan Busquets, DUOT UPC, 2006. MEURS, PAUL; VERHEIJEN, MARC: “In Transit”, NAi Publishers, Rotterdam, 2003.
327
328
NOUS CARRERS METROPOLITANS
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
OPERACIONS D’ESPAIS URBANS SIMILARS
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
NOVES TIPOLOGIES D’HABITATGE EN ARQUITECTURES D’EXPLORACIÓ MIXE’D USE
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454