TAPF-11P ATLAS URBANISTIC SOBRE BARCELONA-SANTA COLOMA by Taller Projectes i Urbanisme C ETSAV

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE SAGRERA (BARCELONA)-SANTA COLOMA

ATLAS

URBANÍSTIC

SOBRE

SAGRERA

(BARCELONA) – SANTA COLOMA _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL LLOC _____________________________________________________________ Alumnes del TAPF La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat a l’àmbit de projecte. Guia de temes Biografia del lloc

Grup A

Origen, gestació, evolució La ciutat abans de Sagrera El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca El context sociopolític: Les raons de Sagrera-Sta Coloma El context disciplinar: Les propostes de Sagrera El context tècnic: Les solucions de Sagrera L’evolució i formació urbanística en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai Carnet d’identitat El(s) projecte(s) Sagrera-Sta Coloma Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Seccions infraestructures Les interseccions i les transversals: carrers, illes, xamfrans, grans peces,... Estat actual, forma i estructura

Grup B

Codi de barres

Grup C

Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera Mode d’emploi

Grup D

Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn de l’àmbit Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions, normes de mobilitat i ordenances vàries Radiografia urbana

Grup E

El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família

Grup G

Rol urbà i relacions amb la ciutat Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Retrats + 24 hores de la vida del carrer

Grup F

Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, «Coses urbanes», fites, cantonades, trams significatius Tràveling, seqüències urbanes Vida urbana, esdeveniments, conflictes… Sagrera Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre l’àmbit

Grup H

Biografia del lloc Origen, gestació, evolució La ciutat abans de Sagrera El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca El context sociopolític: Les raons de Sagrera-Sta Coloma El context disciplinar: Les propostes de Sagrera El context tècnic: Les solucions de Sagrera L’evolució i formació urbanística en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai Grup A Bernal Marquez, Anna Domènech Cardona, Mariona González Comín, Javier Miralles Perez, Silvia Rotger Vinent, Esperança

La radialitat de Barcelona és una radialitat latent. Les seves traces són poc visibles avui. Però la seva força estructural és present en la forta dependència que tots els barris contreuen amb la ciutat central, tant com en els moments en que es varen ocupar amb botigues i tallers, als eixos centrals d’arribada als portals de la ciutat murada. L’Eixample no va fer sinó engrandir l’àmbit d’aquella ciutat central. Però, sota la seva quadrícula, l’estrella de les carreteres de la Junta i el garbuix tentacular de les rodalies ferroviàries mantenen fortíssima la seva vigència. La Barcelona moderna és una ciutat feta damunt de pobles. La seva forma se’ns presenta com un agregat de peces urbanes variades, de superfície i natura diferents, com una constel·lació imperfecta on les diversitats són gairebé el traç més característic. La identitat formal de l’Eixample o de la Ciutat Vella no són, a la fi, tan importants com la presència simultània d’altres barris i viles, amb una personalitat social i econòmica múltiple, molt forta i evident. Algunes d’aquestes trames són derivades d’antigues poblacions, a voltes amb organització municipal propis. Vist amb els ulls dels nuclis petits, l’annexió era sempre fruit d’una actitud de prepotència, de colonització i de domini per part del municipi central. Això va significar una successió de conflictes a cada població (ara barri) que va tenir un desenllaç ben diferent a cada lloc i que avui podem veure i comprendre pel teixit urbà que hi ha quedat. Els barris que encara conserven traçats vells, provinents del segle XIX, van lluitar més, sobretot els propietaris de les terres, contra una malla il·limitada que no respectava els orígens d’aquests pobles històrics.

BARCELONA: EL TERRITORI PREEXISTENT I LES LATÈNCIES DE LA MATRIU BIOFÍSICA Topografia del territori original Serra de Collserola Plànol francès de la ciutat de Barcelona i els seus voltants. 1698

Riu Llobregat

Montjuïc

Barcelona

Riu Besòs

Geografia Les ciutats de Barcelona i Santa Coloma pertanyen a la comarca del Barcelonès, una regió limitada al nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) i al sud-est per la línia de costa del mar Mediterrani. El territori queda definit pels límits fluvials de la comarca, el riu Llobregat al sudoest, i el Besòs al nord-est.

Ocupació Els espais lliures protegits se situen a la serralada litoral i a les llacunes litorals del Delta. La ocupació urbana és intensa i extensa.

Espais Lliures Protegits Urbanitzat Font: Cobertes de sòl 2001 (CREAF-DMAH)

BARCELONA: Geologia

Les zones muntanyoses estan constituïdes per terrenys paleozoics, granit. El pla de la ciutat, limitat pels deltes, està format per un gruix variable de sòls d’edat Quaternària que reposen sobre un sòcol Paleozoic, granit.

Mapa geologic de Barcelona. Escala 1:50.000. I.G.M.E.

Seccio geologica esquematica de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1972.

Hidrologia El litoral de la Regió Metropolitana Barcelona compta amb recusos hídrics subterranis. Els aqüífers al·luvials de graves i sorres de la plana litoral són els que permeten una agricultura de regadiu. Els més important és l’aqüífer del delta del Llobregat – i la seva continuitat al pla de Barcelonaamb un recurs hídric de 50 hm3. La sobreexplotació ha generat processos d’intrussió marina i les activitats industrials i agràries han produit una dràstica reducció de la qualitat de l’aigua a les darreres dècades.

Font: ATLES AMBIENTAL DE LA RMB

BARCELONA: Vegetació La Regió Metropolitana Barcelona se situa majoritàriament en el domini de l’alzinar litoral. Els sistemes més extesos són els boscs de coníferes –essencialment pi blanc i pi pinyer al litoral-. Els darrers anys, les àrees forestals han ampliat la seva extensió mentre que els espais agrícoles han minvat, tant pel desenvolupament urbanístic com per l’evolució de les masses forestals. Els espais intersticials se situen principalment en àrees agrícoles en mosaic on es combinen els conreus, els deixius i les plantacions.

Fonts: Institut Cartogràfic de Catalunya

Clima El Barcelonès té un clima Mediterrani temperat, però amb les caràcterístiques d’un microclima urbà i amb les particularitats d’estar situat al nord del mediterrani. Els hiverns són curts, frescos i relativament humits, la majoria dels anys no arriba a glaçar. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes superen els 13 graus. Els estius són relativament secs, llargs i càlids (però al juliol i a l’agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C ja que hi bufa el vent de mar cap a terra, marinada. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, i la temperatura mínima de -10 °C. Les glaçades no es produeixen quasi mai al centre de la ciutat, però als municipis propers i al Tibidabo hi són més freqüents. La neu tampoc és un fenomen molt comú a la ciutat. La pluviometria total anual està prop dels 600 litres. S’aprecien dos màxims de precipitació: la tardor (el més acusat) i la primavera (màxim secundari). El mes més plujós és octubre amb uns 96 litres seguit de setembre amb 76 litres. Els mesos més secs són juliol (27 mm) i juny (38 mm). Hi ha una mitjana 90 dies de pluja (comptant només els dies amb precipitació més gran de 0,2 litres) essent el mínim 1,9 dies de pluja al mes de juliol i el màxim 5,7 al maig.

E. Romana

BARCELONA:

1346

Prehistoria i antiguitat - Primers assentaments al territori de Barcelona al neolític, uns 2000 anys abans de Crist. - Divuit poblats íbers situats als punts més elevats i a prop de les rutes més freqüentades. - El poblat íber més important va ser el de Montjuïc, ja que tenia un port natural al peu de la muntanya. - La Bàrkeno ibèrica es transforma en la Barcino romana, als peus de Montjuïc. - La nova Barcino s'alça al Mont Tàber al segle I a.C. Segons la forma colonial, amb la creuera del decumanus i del cardo maximus amb el fòrum al mig. Estava enmurallada amb 4 portes als extrems del les vies principal i contenia 74 torres de protecció. Edat mitjana - Al segle VIII els àrabs s'instal•len a la ciutat durant 90 anys. - El 803 els francs prenen el control i hi posen comtes com a governadors. - La ciutat enmurallada queda petita i sorgeixen cases al voltant de les esglèsies i monestirs del nou Raval. - Gran part del Rec Comtal era un dels antics aqüeductes romans, que es va netejar i reutilitzar en temps de Ramon Berenguer I. - Les families riques, els mercaders i els artistes van donar vitalitat a la zona de Santa Maria del Mar, als peus de la qual va sorgir el barri de la Ribera, que poblaven mariners i pescadors. Els oficis de la pell es continuaven exercint entre el carrer de Montcada i la muralla, resseguint una part del Rec Comtal. - Fundacions religioses com el convent de Montalegre (cap al 1259) i el Carme (1293) van originar nous focus de població al que després es va conèixer com Raval. Al voltant del 1200, gràcies als dominicans i els franciscans van arribar a la ciutat i aviat van començar a construir-hi convents: Santa Caterina , Sant Francesc, el convent deSanta Clara als terrenys més enllà del rec Comtal, i el Monestir de Pedralbes. - Una conseqüència de la crisi siciliana va ser l'inici de la construcció de la Muralla de Pere el Gran, que va encerclar la ciutat i els diversos burgs des de la Rambla fins a l'actual parc de la Ciutadella. - Construcció del port de Barcelona al segle XV. - Començament s. XIV creix l'industria i l'activitat mercantil i marinera de Barcelona. La ciutat acull treballadors d'arreu. - Construcció d'importants edificis civils i religiosos gòtics: la Catedral Sta. Maria del Mar, la Llotja, el Palau Reial, el Palau Episcopal, la Casa de la Diputació del General i la Casa de la Ciutat. - Apareix el barri del Call, on hi vivien els jueus fins que els van considerar causants d'una gran crisi econòmica i els van executar. - Quan la Corona d'Aragó passa a formar part de la nova monarquia hispànica, Barcelona perd bona part de la seva activitat marinera. - Durant els segles XII i XIII la continuada activitat urbanitzadora va lligar entre si burgs, viles noves i el primitiu centre romà de Barcelona - Durant el segle XIV es va viure una febre embellidora manifestada en una frenètica activitat constructora en carrers i places amb un conjunt d'edificis civils i religiosos que van donar a la ciutat un aire gòtic.

1698

BARCELONA: Edat moderna - Barcelona sortia de l'edat mitjana com la ciutat més gran de Catalunya, però el creixement no era comparable amb Madrid o París, que es van multiplicar per cinc. - Augment del nombre d'habitants que es va veure alimentat per la gran onada d'immigració francesa entre el 1516 i el 1640. - Creació de la Casa de la Misericòrdiaal 1583, que evidenciava el pas d'una caritat cristiana, voluntària, individual i privada a una beneficència hospitalària, centralitzada i laica. - Era la ciutat amb més gremis i confraries de la península Ibèrica -segons el fogatge del 1516, els artesans eren un terç del total de famílies i gairebé la meitat de la població activa de la ciutat- i aquests col•lectius laborals van viure un autèntic segle d'or. - El 1519, Carles I, un rei d'una nova dinastia, els Austria, pressiona Barcelona perquè construeixi la gran obra pública del segle: la muralla de mar. - Construcció del port (iniciat el 1598) - Guerra dels segadors o de Secessió durant onze anys: en el seu decurs, Barcelona és assetjada repetidament i, al final, derrotada. La ciutat perdia els privilegis militars: les muralles i els baluards, el castell de Montjuïc i les drassanes deixen de ser patrimoni exclusiu dels barcelonins. Malgrat tot, Barcelona sap guanyar el camí del comerç i de la indústria. - Camí de progrés barrat per l'esclat d'una guerra que s'inicià encetat el segle XVIII: la de Successió. Barcelona, però, assetjada durant 13 mesos, cau l'onze de setembre de 1714 i, amb ella, les antigues llibertats de Catalunya.La ciutat perd el seu Consell de Cent i la Universitat. Amb el Decret de Nova Planta, s'inicia un període de repressió. - Els filipistes construeixen una ciutadella militar, emplaçada on abans havia el barri mariner de la Ribera. - Naixement del nou barri de la Barceloneta, iniciat el 1753. El Raval comença a urbanitzar-se i les fortificacions i les muralles prenen protagonisme. - A partir de mitjan del segle XVIII es viu una gran revifalla, tant econòmicament com demogràficament. Al llarg del segle es formen la Rambla i el Passeig de St.Joan, i s'aixequen grans edificis. Alguns dels edificis més emblemàtics que s'hi van construir, que encara avui es conserven, són el Palau de la Virreina, el Palau Moja i el Palau Marc, entre altres. - Als prats de Sant Martí de Provençals es va construir el cementiri del Poblenou i indústries de les indianes. - L'any 1792 es va començar a publicar el Diari de Barcelona i el 1802 es va crear la Casa de la Caritat. - El 1835, a conseqüència del clima anticlerical, una sèrie de convents són reduïts a les cendres. També és cremada la Fàbrica Vapor Bonaplata, - Durant les primeres dècades del segle XIX, Catalunya es capdavantera a l'Estat de la Revolució industrial. - El 1854 són enderrocadesles muralles i la ciutat s'expandeix. - La lluita dels liberals contra l’absolutisme va tenir efectes tan remarcables com la construcció de la Plaça Reial al 1848 i el mercat de la Boqueria 1836, l’obertura de l’eix dels carrers Ferran-Jaume I-Princesa, la construcció de la nova façana de la Casa de la Ciutat i la nova condició de la plaça de Sant Jaume com a centre neuràlgic de la Barcelona emmurallada. Però també va portar a la ciutat avalots revolucionaris que es van castigar amb bombardejos des del castell de Montjuïc. Barcelona compta amb 250 mil habitants.

1706

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Al 1859 Barcelona es concentra amb dos núclis, l’actual centre i el barri de Gràcia, aquest fóren els primers. L’expansió es desprengué des del centre fins al barri, no va ser gradual; començat al 1870 per la muralla i seguint pujant radialment. Apareixen punts disgregats que després volen ser conectats entre ells. Aparició del Pla Cerdà, malla conectora.

1859

Edat Moderna - El 1860, Madrid aprova el projecte de l'Eixample de Barcelona presentat per Ildefons Cerdà. Una nova ciutat racional s'escampa fins als municipis veïns que, el 1897, seran agregats a la ciutat comtal. - El 1868, aprofitant el procés revolucionari, és enderrocada la Ciutadella, que passa a ser un parc. - Mentrestant, en les viles veïnes de Barcelona els industrials edifiquen les fàbriques aprofitant-se del baix cost del terreny i de l'existència de pous d'aigua. - Sota la Renaixença, moviment cultural que reivindica la identitat catalana i posa els fonaments del catalanisme polític, es creen institucions com ara la Universitat, l'Ateneu Barcelonès o l'Acadèmia de les Bones Lletres. - El progrés urbanístic del 1870 al 1885 és considerable. - El 1888, la ciutat està preparada per organitzar una primera Exposició Universal, en l'espai on es va bastir la Ciutadella. Un gran parc amb palaus i pavellons substitueixen les infames presons, conservant però alguns edificis. Josep Fontserè i Mestre, autor del parc de la Ciutadella i d’un bon nombre d’edificis a l’entorn de l’Exposició, com ara el Mercat del Born i el complex residencial dels porxos de Fontserè, peces clau de la remodelació del barri de la Ribera, entre altres. Van ser més els edificis de l’Exposició que han desaparegut que els que s’han conservat. Resten en peus el monument a Colom, l’antic restaurant o Castell dels Tres Dragons creat per Domènech i Montaner -avui Museu de Zoologia-, el Dipòsit de les Aigües -avui biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra- obra de Fontserè i Gaudí, l’Arc de Triomf, i el Palau de Justícia. L’herència de l’Exposició també va deixar per a la ciutat la nova façana de la catedral, finançada pel banquer Manuel Girona, la primera urbanització de l’avinguda del Paral•lel, la prefiguració de la plaça de Catalunya, l’obertura del Portal de l’Àngel, la construcció de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, els mercats d’Hostafrancs i de la Concepció, i l’empedrat de nombrosos carrers, entre altres intervencions. També es van impulsar altres obres que, tot i que es van acabar en anys posteriors, són filles de l’Exposició, com ara l’Hospital Clínic, lapresó Model i el Palau de Justícia. - El 20 d’abril de 1897 va acabar el procés d’unificació municipal dels pobles del pla de Barcelona. Annexió del terme municipal dels antics municipis de les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu del Palomar,Sant Martí de Provençals, Sants i Sant Gervasi de Cassoles al de Barcelona. Encara va trigar uns anys a produir-se l’agregació d’Horta(1904) i encara més la de Sarrià (1921). Amb nuclis urbans de tradició centenària, la majoria d’aquests municipis s'havien creat després de la desfeta del 1714, dins la nova organització territorial imposada per les noves autoritats borbòniques mitjançant el decret de Nova Planta. Procés d’evolució de la ciutat. Instaurat al principi per nuclis disgregats que s’han unit amb el pas del temps.

1853

1861

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Al 1903 es segueix expandint la reticula de Cerdà cap a l’eixample esquerra entre la Diagonal i Paral·lel. Al 1914 es treballa més amb les infraestructures que no s’han acabat el periode anterior. Com es veu, el centre de Barcelona, la plaça de les Glòries encara no està definida, pel que es treballa cap a l’altre costat.

1903

Etapa contemporànea - L’auge del modernisme va coincidir amb un període de gran creixement urbà de la ciutat per l’Eixample. Aquest fet va propiciar que a una bona part de les grans residències burgeses de la nova Barcelona del canvi de segle s’adoptés aquest estil artístic. L’espai central de l’Eixample fins i tot s’ha anomenat el Quadrat d’Or, amb obres com ara la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera, la Casa Batlló —totes tres a l’anomenada Illa de la Discòrdia— i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, entre moltes altres. El modernisme també és present de manera destacada a la ciutat històrica, amb intervencions com ara el Palau de la Música Catalana, la Casa Martí, seu de l’emblemàtic cafè Els Quatre Gats, a més del Palau Güell, entre altres En l’àmbit de l’arquitectura religiosa cal destacar la monumental obra del Temple Expiatori de la Sagrada Família, encara en construcció. I en el de les institucions civils sobresurten actuacions emblemàtiques com ara el Palau de la Música Catalana –ja esmentat- i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. - A partir del 1903, impuls definitiu de la construcció d’una moderna xarxa d’infraestructures de sanejament i l’inici de les obres d’obertura de la Via Laietana, entre altres. - Després dels esdeveniments dramàtics de la Setmana Tràgica, el republicanisme radical populista liderat per Alejandro Lerroux va dominar el panorama polític municipal. Durant la segona dècada del segle XX el lerrouxisme va anar perdent influència com a conseqüència de l’auge del moviment catalanista articulat a l’entorn de la Lliga Regionalista. En l’àmbit social, s’evidenciava el pes cada vegada més gran del moviment anarcosindicalista dins les classes obreres, amb la fundació a Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT). - Dictadura del general Primo de Rivera, el 1923. Eren anys d’una forta conflictivitat social i laboral, amb vagues com la de la Canadenca i el fenomen del pistolerisme tant sindical com patronal. La situació es va capgirar amb el cop d’estat militar. - El 1929 se celebra la segona Exposició Universal de Barcelona, a Montjuïc. Significava la urbanització d'una extensa zona de Barcelona i la conquesta d'un espai lligat a l'opressió de la ciutat. - Entre 1902 i 1929 s'urbanitza la plaça de Catalunya. A finals de segle XIX començaren a expropiar-se els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les barraques de firaires que s'havien anat construint al mig de l'espai que esdevindria plaça. - Entre 1920 i 1930 s'aixecaren 13 mil edificis i es realitzaren importants obres de pavimentació, clavegueram i electrificació. Hi haurà la inauguració del metro, la edificació dels grups de cases barates, la millora de la xarxa viària i de comunicacions amb la construcció de passos elevats a la plaça de les Glòries, el pont de Marina i l’Estació de França, o la monumentalització del barri de la Catedral amb la creació del Barri Gòtic.

1891 1904

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Al 1929 es finalitzen les perifèries de l’eixample esquerra i es comença per la dreta, ja tenint un projecte a les Glòries, que no es tenia massa clar com seria encara. Al 1957 aparició de l’immigració pel que es veuen les barraques que es van situar a la perifèria, segueixen un pla totalment diferent al del Cerdà.

1929

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 -Urbanització de la muntanya de Montjuïc + endeudament -Projectar internacionalment Barcelona -Transformació urbana -Porta monumental plaça Espanya -Avinguda Reina Maria Cristina ornamentada amb columnes de llum que ja no hi són avui en dia -A nivell de pavellons: Font Màgica de llum i so al fons -Segon nivell a la falda de la muntanya pavellons d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia -Palau Nacional -Poble Espanyol -Teatre Grec -L’estadi i l’esplanada (ocupada per les Indústries elèctriques -Secció Marítima de Miramar DURANT LA REPúBLICA 1931-1936 -Millora xarxa educativa tot i la falta de diners: nous centres educatius (rehabilitats en l’antic hotel de l’Exposició de Plaça Espanya, les cantines municipals: per infants, i organització de colònies d’estiu per als escolars ) -Plans de modernització urbana -Pla Macià i Casa Bloc no es va fer perquè estallà la guerra GUERRA CIVIL 1936-39 -Al principi la classe obrera es va fer càrrec de proveïments de queviures i van construir refugis antiaeris -Transport va continuar funcionant fins la falta de benzina -Destrucció 50 edificis entre els quals el “cinema Coliseum”, la Catedral, el Port -Destrucció de vaixells “Capitán Segarra”, “Alacant”, “President Macià” i “Mercedes” PRIMER FRANQUISME Repressió política, social i cultural -Manca de proveïments-Mercat negre + augment de desigualtats socials -Pujada de preus Reconstrucció i actuació urbanística -2,5 anys de guerra més tard impuls de millores urbanes (zones malmeses) -Avingudes de la Catedral i de les Drassanes al centre històric -Obertura Diagonal fins Esplugues -Reordenació urbanística- interessos dels dirigents franquistes

1950

Les etapes significatives del creixement metropolità 1950-1975 Industrialització moderna i boom immobiliari. Després del periode d’autarquia econòmica posterior a la guerra civil, es produeix la industrializació del país a través de les grans ciutats, comportant importants corrents migratories i demandes urbanes de tot tipus. Les necessitats residencials i del propi creixement industrial van provocar un enorme boom immobiliari, responsable d’unes periferies urbanes invertebrades, a través dels processos de densificació de les trames suburbanes, dels barris d’urbanizació marginal i dels polígons de vivienda popular, precaries en quant als espais lliures, l’equipament, les infraestructures, el transport... Apareix el ministeri de Vivienda, la Llei del sòl de 1956 i la Planificació del Desenvolupament, Plans de Reds Arterials (creació de les noves infraestructures viaries en les grans ciutats – accessos a Barcelona i l’inici de les autopistes transversals). En l’àrea metropolitana de Barcelona es concentra la indústria així com les urbanitzacions de segona residència.

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Al 1970 es segueix construint l’eixample dreta com la Gran Barcelona, crear un Centre per acollir a la gent d’allà i a la que vé en busca de futur. Es projecta un altre tipus de ciutat, basat en les indústries i edificació pública. 1975-1986 Final de la Dictadura i crisis internacional de les energies; disminueix la migració i apareixen signes de descentralització residencial. Es porten les indústries a la perifèria i es substitueixen per serveis públics. Proseguirà el creixement de les urbanitzacions de segona residència transformant-se en de primera residència a causa de la proximitat creixent de les activitats productives descentralitzades. 1985 es comencen a plantejar les barraques de la perifèria, tot i que s’acaba de construir aquest nou centre que va cap al mar.

1970 Transició

La ciutat del desenvolupisme La gran Barcelona del barraquisme

Barcelona desenvolupista 1957-1973

Moviment antifranquista

-60’s creixement econòmic de l’Espanya franquista -Pla Gran Barcelona -Augment beneficis empresarials/augment diferències socials entre barris i barcelonins -Cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament per part de l’Estat.

-Manifestacions conflictivitat social i estudiantil: Comissions Obreres 1964 i Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona com La Caputxinada 1966. La força del moviment veïnal també participava en la protesta social.

TRANSICIÓ (fent camí cap a les eleccions democràtiques del 1979) -Dictadura finalitza-mor Franco 20 novembre 1975 NOU CICLE: avenços i retrocessos considerables -Enric Masó: tímida obertura de l’Ajuntament cap a la societat -Al capdavant del govern municipal- TECNÒCRATA

1976

XXXVCongrés Eucarístic Internacional 1951 -Millorar imatge ciutat -Dictadura franqusita -BCN tímides actuacions urbanes/grans plans de futur -Arribada de persones en busca de futur (sense resposta) -Potenciar centre → barraquisme a la perifèria i barris populars.

-Pla general metropolità 1976: transformació de la ciutat a nivell urbanístic -70’s transició dictadura-democràcia -1976 manifestacions: reclama llibertats polítiques, amnistia dels presos polítics i restauració autonomia política per Catalunya: “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”

1976 Modificació del Pla General Metropolità per la Transformació de les Àrees Industrials del Poblenou, Districte d’Activitats 22@ 1. Relacions urbanes generals: -Previsió d’un servei de rodalia d’alta eficiència, amb la Sagrera com a estació base del nord -Probabilitat que a La Sagrera es localitzi també l’estació terminal del Tren d’Alta Velocitat ,TAV -Transformació de les grans parcel·les intdustrials -El nou caràcter de la vialitat, enllaços de la Trinitat i les Glòries. Anell bàsic de distribució dels trànsits d’accés i sortida de les àrees centrals 2. Configuració d’una nova àrea urbana, diversitat 3. Espai d’entrada des de la porta de BCN-enllaç de la Trinitatfins a un dels centres geomètricament més rotunds - Plaça de les Glòries “Via verda” com a espai vertebrador 4. Ordenació de l’àrea, establir connexions viàries transversals de les àrees urbanes que han sofert la separació imposada per les instal·lacions ferroviàries i les grans parcel·les industrials. 5. Elevada integració en el medi urbà dels espais ferroviaris: Reforçament del valor emblemàtic de l’estació de La Sagrera com estació principal del servei de rodalia del nord de la regió metropolitanta i problable terminal del TAV, amb connexió amb la futura línea 6 del metro

-Desplaçament d’aquelles instal·lacions de suport tècnic que poden situar-se en indrets menys compromesos pels teixits urbans. -Cobertura progressiva de les vies en aquelles parts on les condicions topogràfiques de les àrees contigües ho permeten. 6. Manteniment i renovació de l’activitat industrial, millores condicions urbanístiques i funcionals. 7. Millora de l’equipament i sistema de zones verdes públiques per la població més pròxima i conjunt dels ciutadans. 8.Aprofitaments urbanístics: dotació d’edificabilitat als terrenys ferroviaris. 9. Ordenació es proposa a mig o llarg termini desenvolupada de forma gradual i fraccionària: - distintes parts puguin executar-se amb independència - Que de la seqüència de desenvolupament dels sectors i d’execució de les infreestructures en resultessin situacions funcionalment correctes pel que fa al conjunt de l’àrea i representessin millores respecte de la situació anterior. Etapa de transició política – Constitución 1978 i eleccions municipals 1979. Els ajuntaments desarrollaran diverses operacions de reforma interior i millora urbana d’important abast.

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Any 1992 important per l’arribada dels Jocs Olímpics que van suposar grans transformacions urbanístiques a nivell de comunicacions, edificis culturals i esportius per soportar aquest gran esdeveniment. Any de grans despeses però gran millora del públic.

1986

d’accessibilitat derivada de la construcció de les rondes barcelone1986-2004 Recuperació econòmica i urbanisme dels grans esdeveses, apropant el terriotorio i reforçant els moviments intermuniciniments. pals. La nominació olímpica de 1986 serà l’oportunitat de projecte de reAltre gran esdeveniment, el Fòrum Universal de les Cultures de novació urbana pensada pel després de la celebració dels Jocs, amb 2004 va a ser la disculpa per una renovació urbana de dimensión un extens abast territorial. similar a la Olímpica, encara que el seu abast territorial, el seu conSuposa un salt d’escala en la dimensió urbana de Barcelona, refortingut çant el paper de ciutat de serveis del territori metropolità, i reequipament de les ciutats afectades, així com el canvi en el model funcional, i la seva inserció urbana siguin ara molt diferents. BARCELONA DEMOCRÀTICA: transformació urbana segle XX 80’s i 90’s + Jocs Olímpics- regeneració ciutat+ renovació, “Model Barcelona” (revitalització i equilibri dels barris) 1a Renovació ORGANITZACIÓ XXV OLIMPíADA:

INFRAESTRUCTURES

-Construcció Vila Olímpica -Transformació dels barris: (pla per fer) -Celebració dels Jocs Olímpics 1992: transformació infraestructu-Ciutat Vella: la que més canvis va experimentar (estava res logístiques, esportives, culturals i socials molt degradada) -Ordenació front marítim Poblenou -Recuperació dels centres històrics -Rondes -Problemes amb l’aluminosi -Nova Diagonal fins al mar -Ampliació aeroport -Millora xarxa ferroviària: rehabilitació Estació de França -Plaça Cerdà -Correrdor ferroviari del Clot/Sant Andreu/La Sagrera + supressió del tram de la costa fins Besós -Impuls TAV -Construcció anella olímpica de Montjuïc + equipaments (Palau Sant Jordi) -Renovació Port Vell -Torre telecomunicacions Collserola -Altres: equipaments de ciutat com infraestructures 2a Renovació 80’s i 90’s Creació del “Model Barcelona”: sectors públic i privat. Concens entre Administració i ciutadans.

1992

1992 només es satisfà la meitat de places d’aparcament. Es proposa: -Aparcament públic tipus “Park & Ride”: automobilistes de fora deixin el vehícle per connexió amb el trans port públic -Usuaris dels edificis i visitants: plantes subterrànies per vehícles d’usuaris d’edificis + clients comerços + serveis de la zona -Residents de la zona: places pels que visquin als edificis i voltants--reduïr trànsit centre històric -Aparcament passiu: ús infreqüent, només caps de setmana---fàcil accés al transport públic -Aparcament de llarga durada: per servir al TAV i RENFE Carrers congestionats: Rambla de Prim, carrer de Potosí, carrer de Garcilaso i les dues noves avingudes longitudinals poroposades en el projecte, als dos costats del llac, Rec comptal. Parades proposades: La Sagrera: TAV, llarga distància i rodalies Sant Andreu: només rodalies

Creació nou espai públic, centre neuràlgic de la ciutat. Exemples de zones comercials d’arreu del món, especialment situats en enclavaments històrics. Plaça estació servirà d’enllaç entre trames urbanes disperses i inconnexes existents mitjançant comerços de qualitat, zones d’oficines i equipaments i sistemes adequats de transport públic. Edicifi singular a l’extrem sud del projectes, prop de la plaça de les Glòries. Punt elegit pel Cerdà com futur centre de BCN. Podria allotjar oficines administratives oficials o servir com a seu central dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Heliport de Rec comptal es localitzaria a l’extrem nord del projecte. Connexió amb l’aeroport. Dissenyat per passatgers, comercial i privat. Serveis avançats. Usos ( es volen mantenir): 22% edificacions 78% vies ferrocarril, zones industrials

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ

Al 2000 periode d’innovació degut a la diversitat cultural amb l’aparició del 22@ que trasllada l’indústria a la perifèria per instaurar nous edificis d’habitatge innovadors. Amb l’arribada de més gent a Barcelona al 2009 s’arregla el que és la zona del Fòrum, emplaçament d’encontres de diversitat cultural.

2000

2000 renovació àrees industrials + INFRAESTRUCTURES (configuren espai urbà) Millora de barris BARCELONA SEGLE XXI 80’s, alcaldes Joan Clos i Jordi Hereu: Transformació del Poblenou -Rambla del Raval -Periode guerra d’Iraq 2002 -Prolongació de la Diagonal fins al mar 2002 -Reflexió sobre diversitat cultural: Fòrum Universal de les Cul-Nous edificis icones ex: Torre Agbar tures -Transformació urbanística front marítim del Besós A la “Carta Municipal” i la “Barcelona dels barris” resposta a les neces-22@ districte d’innovació sitats com l’habitatge Infraestructures -Aeroport: més viatgers anuals -Línia 5 esfondrament Carmel -Tren TAV VERD ESTRATÈGIC: entendre com parts actives, no residuals. No infiltrar verd al teixit urbà, no mixturar, ocupant-lo. Establir condicions de relació, accessiblitat, proximitat, ús i tractament del relleu i d’organitzar la gradació dels territoris associats a les grans àrees lliures. - Lleure a l’espai públic - Recuperació dels valors ambientals - Control de la mobilitat - Espai obert-continuum urbà/compacitat del teixit circumdant: dens i ocupat - Limits complexos

2004

P E N D E N T

2004 ordenació de Sant Andreu-Sagrera: habitatge i terciari, equipaments i espai lliure Maig del 2004 Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010 (diners?) -Habitatge social, majoritàriament públics. -Necessitat massiva de residència, molta indústria poc utlitzada -Intensificar el sòl d’equipament, sobretot en àrees decaigudes -Rehabilitació d’edificis i teixits dels barris -Estudiar nous marcs per definició de teixits urbans, en especial residencials. Importants per primera vegada des dels 60 -Residencies objecte d’estudi: preus

Quantitat de gent per zona: de centre a perifèria de més a menys

QÜESTIONS NO RESOLTES: TEMPS/úS/CULTURALS/JURíDIQUES I SOCIALS -Distribució de necessitats productives -Immigració -Accés a l’habitatge -Majors exigències de serveis -Diversificació dels modes de mobilitat -Requeriments mediambientals -Contraposició interessos socials, econòmics i culturals

PLANNING DEL COSIT DE LA SAGRERA: -Soldar la fractura històrica dels dos districtes -Definir sòl per edificis residencials, terciaris i equipaments -Definir espai públic a sobre de la llosa que cobreix l’estació -Estació: aglutinar la nova intensitat urbana del nord de la ciutat -Solucionar el ferroviari entre l’estació de Sants i la Sagrera: ferroviari, rodalies, regional i alta velocitat

SANTA COLOMA DE

GRAMENET

Prehistòria i Antiguitat - Els primers pobladors de Santa Coloma van apareixer en el neolític mitjà (3500-2500 a.C.). Era un poblat situat a 303 m sobre el nivell del mar i amb vistes privilegiades sobre el riu. - Els íbers són la primera civilització assentada en el territori (s. VI a.C. - II a.C.) - Arribada dels romans i posterior dissolució de la cultura ibèrica (s. I a.C.) - Al s.II hi ha una crisi a causa del debilitament de les estructures imperials. Caiguda de l'imperi romà. Edat mitjana - Durant el s.X hi ha una evolució en el tipus constructiu, de la vila romana a la casa de pagès. Santa Coloma era un poblat dispers i posseïa un nucli petit. - En el segle XI es construeix la Torre de Balldovina. - Al 1187 es defineix el terme parroquial, existent encara avui, definit pel Bisbe de Barcelona, Bernat de Berga. - Al segle XIII Santa Coloma depèn del Consell de Cent, d'aquesta manera passa a formar part del territori de Barcelona. - Durant aquest segle hi ha una expansió del conrreu de cereals i la conseqüent expansió dels molins fariners hidràulics. - Al segle XIV entra en funcionament el "Molí d'en Ribé". - Entre 1347 i 1371, a causa de les epidèmies de peste i de la crisi de subsitència, hi ha un descens demogràfic que s'accentua encara més amb la sortida de pagesos cap a Barcelona. - A finals del segle XV l'estructura feudal queda debilitada i hi ha una millora dels conreus, millorant així el crei xement agrícola. Edat moderna - En segle XVIII continua el creixement agrícola i el demogràfic. Al 1718 són 144 habitants i al 1786 en són 731. - 1786 es reformen els masos de Can Dordal, Can Zam, Can Selva, Can Mariner, el mas Oliver, ... També s'estén el nucli urbà inicial al voltant de l'esglèsia obrint els carrers Major, Sant Jeroni i Mas Fonollar. El barri Ciutadella creix en un lloc elevat. - A principis del segle XIX hi ha un procés regressiu econòmic i demogràfic a causa de la inestabilitat política, desastres nautrals, epidèmies i guerres. - A mitjans del segle XIX comença l'era de l'industrialització, especialitzada en teixits i pells. - A finals de segle XIX apareixen conflictes laborals dins del món fabril. Etapa contemporànea - S'instal•len noves indústries pròximes a Barcelona i al costat del riu. - Santa Coloma creix al llarg del carrer major i arriba als 1500 habitants. - Al 1902 es decobriex l'antic poblat ibèric de 5000 m2. - Al 1911 es construeix el primer pont sobre el Besòs. També arriba l'aigua, la llum i el telèfon. D'aquesta manera Santa Coloma deixa d'estar incomunicada. - Entre 1910 i 1913 es construeix Can Roig i Torres. - Construcció de l'esglèsia nova en el 1914 i l'obertura posterior del passeig Mn, Jaume Gordi, generen l'aparició d'un primer eixample del nucli inicial, entre Anselm Clavé i Jaume Gordi. - S'inicia l'urbanització de la zona de la muntanya en tipologia caseta + hortet. - Al 1918 es construeix el barri Fondo per la gran afluència d'immigrants que rep el municipi a causa de l'expansió econòmica de la Primera Guerra Mundial. - Al 1920 ja són 2728 habitants. Comença a construir-se el barri de Singuerlín. - 1929 arriba la segona onada d'immigrant a causa de l'Exposició internaciona i l'arribada del metro a Barcelona. - El 1930 encara continua creixent, ja són 12930 habitants, i és quan apareixen els barris suburbials massius, on es genera l'autoconstrucció. Poc a poc es converteix en una ciutat dormitori ja que la indústria no s'acaba d'establir i l'agricultura ja no és predominant. - Es construeixen les cases barates, que es segreguen del terme i s'annexiones a Barcelona, de manera que es perden habitants i una bona zona industrial. - Entre els anys 50 i els 70 s'aconsegueix formalitzar un procés d'industrialització veritable. Arriben molts immigrants del sud d'Espanya, de manera que passen de 15000 habitants a 137000 habitants. - Es fa el Pla Comarcal que aconsegueix ordenar Santa Coloma urbanísticament. Entre els anys 55 i 60 el preu del sòl es multiplica per 4 i a causa d'això es modifica el pla, augmentant l'edificabilitat i perdent 21 Ha d'espais lliures. Entre els anys 60 i 70 el sòl té 10 vegades més valor i els preus de venda doblen els del cost. - Al 1966 hi ha un creixement densificat i desestructurat a causa de l'onada d'immigració. Es construeixen grans blocs de pisos de mala qualitat en un territori amb una topografia molt difícil. En aquestes zones hi ha dèficits d'urbanització, d'equipaments, de serveis i d'espais lliures. - Al 1970 es continua amb els mateixos problemes, continuen modifican els plans parcials, augmentant l'edificabilitat i deixant construir en zones amb pendents entre 50% i 130%. - En el 1987 s'amplien els límits del terme de Santa Coloma fins als actuals, on abans ocupava del Torrent de Can Zam fins la Riera de Fondo. - A finals de segle XX l'intenció és de posar fi al caos constructiu que hi havia fins aleshores, intentant rehabilitar i millorant els barris. Es va urbanitzar la plaça del rellotge, es va fer peatonal el carrer Mossen Jacint Verdaguer i es va prolongar el metro fins a Fondo. - Actualment es contrinua controlant el procés de creixement, que continua marcat per les onades d'immigració. Els barris cada cop queden més comunicats amb l'arribada de la línia 9 i 10 de metro.

Creixement de Barcelona. Timeline.

1859- Ciutat històrica, muralles ( destruides al s ��), pla litoral no edi�cat i nuclis perifèrics ( Sants, Les Corts,

Sarrià, Gràcia, Horta, St Andreu i St Martí). Camí comtal.

1860- Pla Cerdà. 1888- Exposició Universal.

Conseq�ències urbanes: Parc Ciutadella, �rbanització Paral.lel, precon�guració Pça Catalun�a, Portal de l’�ngel, Carretera Vallvidriera, mercats.

1897- Procés d’uni�cació municipal dels pobles. 1929- 2a Eposició Universal. Desenvolupament Montjuic.

1940/50- Postguerra. -No hi ha política de reconstrucció de la ciutat. Sector privat només inverteix en industria i comerç- més bene�ci a curt termini. - Fluxe constant de població rural cap a la ciutat. - Desenvolupament de barris pobres. Vivenda popular es degrada. - Negació de l’espai públic com a espai social i cultural. Es prohibeixen les activitats exteriors. 1953- Pla General de la ciutat i la Conurbació, embrió de la ‘Corporació Metropolitana’. - No hi ha política metropolitana, només accions locals, lògica sectorial. - Canvi demogrà�c i econòmic. - L’economia s’obre al exterior, arriben inversions extrangeres i turisme. 1960/70- Desenvoluptisme. Barcelona torna a ser ciutat industrial. - Periode de construcció de polígons i conjunts de vivendes socials. Segregació social. Conjunts sense equi paments, homogeneitat social i espai públic pobre. Es concentren al est ( St Martí, Besós, St Andreu...) 1970 - Centre històric es degrada, Ciutat Vella perd més de la meitat de la població. - Movilització social. 1974- Corporació Metropolitana. 1976- Pla General Metropolità. Procés descentralitzador. Districtes. 1987- Es disol la Corporació Metropolitana, es substitueix per un conjunt de mancomunitat de mu nicipis i dos entitats de serveis ( Transport i Aigua i Residuus). 1988- Pla Estratègic de la ciutat. 1992- Jocs Olímpics. Noves centralitats: front marítim, rondes, renovació de la ciutat històrica, transformació barris marginals.

- Consolidació política, cultural i econòmica de la ciutat, Pasqual Maragall, descentralització i diàleg social.

2008- Pla Territorial metropolità. 2009- Recuperació zones degradades: Poblenou, projecte 22@,Nou Barris zona Fòrum, estació AVE. Recu peració ciutat vella, Gran Via Sur, Parc Central, Plaça Europa. Projects Oferiment al sector privat per a desenvolupar operacions propestes pel sector públic. - ‘New Projects’:

Timeline Propostes Parc Lineal

1. Projecte Via Verda 1976. Distribució propietaris sòl de l transformació. Àrea de 74 hc. Centre La Maquinista 2. Àrea al 1978

Esquema del viario de la Via Verda.

Ordenació general. Parc de Sant martí- Estació.

3. Proposta Batlle i Roig. 1983

Objectius: -Nova centralitat, Nou desenvolupament terciari, Sistemes ferriviari d’Alta Velocitat. Procediment: 1. 1976- Projecte Via verda ��nici de la Modi�cació del Pla General de 1976� 2. 1983- Districte St Andreu de l’Ajuntament de Barcelona encarrega a de E. Batlle, J,Roig i X. Basiana un estudi de la zona per a millorar l’estructura urbana. Es planteja ja una nova estació Nord amb nous equipaments al voltant. 1987- Les infrastructures previstes pels JJOO: nus Trinitat, ronda de Dalt, ronda Litoral donen més centralitat a la zona. 1990-1991- Tallers - Joan Busquets - Ordenación del Área de Nueva Centralidad La Sagrera. -R.Pié, JL Mateo, A.Font, A. Ferrer. Estudi d’equipaments i infrastructures com a intruments de regeneració. -�e Travelstead Group - promotor estadounidense - proposta global �nanciada des de la iniciativa privada. Projectes proposats: 3. Sagrera Station

1990- Sagrera Station - Arenas-Basiana-Gilcomplex terciari-residencial articulat al voltant de l’estació, espai verd central, auditori, centre cívic, Di�cultat t�cnica i gran extensió. Terciarització - �nançes, hotels, apartaments. Densi�cació. Edi�cis �ta.

4. Rec Comtal

1994- Rec Comtal - Es proposa un equip multidisciplinar encapçalat per N. Foster, on es proposa el projecte Rec Comtal. Parc central i un llac ques’estendrien al llarg de 6 km entre la plaça de les Glòries i el Nus de la Trinitat amb teixit d’ús mixt.

1993- L’Ajuntament de Barcelona - Avanç de Planejament per a La Sagrera-Sant Andreu. Es manté el concepte de parc central longitudinal amb un major pes especí�c del component industrial. La proposta de modi�cació de PGM suposa nous requisits: Complex estació i ferroviari-terciari, més zona verda, augment cobriment vies.

Comparació d’espais verds segond les propostes

Solucions Parc Lineal Sagrera Connectivat vital amb Madrid, França i la resta d’Europa

Nova xarxa ferroviària

Diagrama que bipolaritzarà les dues grans estacions de BCN, Sants i Sagrera

Recuperació de l’antic camí comtal

La Sagera com a punt d’innexió de la xarxa de metro, esdevenint una estació capital

Parc lineal com a nou pulmó verd de BCN que connectarà STC amb Continuïtat pràcticament de la la Barceloneta xarxa viària que connectarà naturalment amb STC

Nous eixos peatonals Eix lineal infraestructural i articulador de BCN

BIBLIOGRAFIA 10 Lliçons sobre Barcelona La explosión de la ciudad Barcelona transfer, varios autores Cerdà i la Barcelona del futu, CCCB Barcelona: Evolución urbanística de una ciudad compacta (1992; 1994), Joan Busquets Atles de nova centralitat Barcelona new projects Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona Barcelona, the urban evolution of a compact city http://www.xtec.cat/~xripoll/histbcn0.htm http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols_ca.htm Atles Urbanística 8, qm11T Es.wikipedia.org Luces y sombras del urbanismo del urbanismo de Barcelona

Carnet d’identitat El(s) projecte(s) Sagrera-Sta Coloma Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Seccions infraestructures Les interseccions i les transversals: carrers, illes, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura Grup B Castell Fríguls, Dafnis Ripoll López, Carles

Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera Grup C Franquesa, Marta Manubens, Pere Marin Hermosilla, Agustin F. Neto, Francisco

L'àmbit de treball ha recollit històricament usos principalment agrícoles per ser un terreny deltaic del riu Besòs. Amb el temps els usos s'han anat transformant, des de l'aparició de nous assentaments que han anat ampliant la varietat d'usos i intensitat d'activitats fins arribar a la ciutat que ara coneixem. Aquestes transformacions però, han anat produïnt-se en diferents moments històrics, fent que cada element nou tingués unes característiques formals peculiars per solucionar unes necessitats concretes. La proposta d'aquest treball és caracteritzar els suports d'activitats existents, les activitats que actualment s'hi desenvolupen i els edificis i elements singulars. Usos i activitats actuals (sobre l’ámbit del treball). Per a caracteritzar els usos i les activitats de l'àmbit de treball tindrem en compte tant els propis processos que s'hi desenvolupen com els elements que els suporten. Si estudiem els diversos elements de suport d'activitats, podem distingir entre diferents tipus de teixits, espais exteriors, equipaments i edificis singulars o elements infrastructurals. Ara bé, no podem establir una relació immediata entre el suport i les activitats que s'hi desenvolupen. Les característiques d'un element de suport i el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa són els factors que més determinen el caràcter d'un lloc. És per això que en aquest atlas hem volgut dibuixar en un mateix plànol tots dos conceptes.

Codi de Barres

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Fragment del mapa geològico y topogràfic de la província de Barcelona (1891)

Usos i activitats actuals (sobre l’ámbit del treball). Per a caracteritzar els usos i les activitats de l'àmbit de treball tindrem en compte tant els propis processos que s'hi desenvolupen com els elements que els suporten. Si estudiem els diversos elements de suport d'activitats, podem distingir entre diferents tipus de teixits, espais exteriors, equipaments i edificis singulars o elements infrastructurals. Ara bé, no podem establir una relació immediata entre el suport i les activitats que s'hi desenvolupen. Les característiques d'un element de suport i el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa són els factors que més determinen el caràcter d'un lloc. És per això que en aquest atlas hem volgut dibuixar en un mateix plànol tots dos conceptes.

1855_Fragment del plànol dels entorns de Barcelona Ildefons Cerdà (1855)

Codi de Barres

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Elements de suport d'activitats Aquesta zona de la AMB té una gènesis complexa. En aquest punt es troben cascs antics com els de Sant Andreu i Santa Coloma però també polígons residencials més moderns com els de La Pau o el de Singerlín, zones molt monofuncionals com la zona industrial del Bon Pastor i elements territorials molt potents com el riu Besòs o la serralada de Marina. Els usos i activitas d'aquesta àrea reflecteixen aquesta condició. Les àreas més antigas de Sant Andreu i Santa Coloma mostren les més grans concentracions de població i una mancança d’alguns tipus d’equipaments. La zona industrial d’El Bon Pastor es va revelar molt monofuncional amb total mancança d’altres activitats. En general, les zones més properes al mar i a la gran via són les que tenen major varietat i millor distribució d’activitats.

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Codi de Barres

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Activitats Podriem detectar una gran varietat d'activitats que tenen lloc sobre l'àmbit de treball, però per aquest estudi ens centrarem en aquelles activitats que concentren més persones. Classifiquem les activitats segons tipus però també segons l'escala de la distància de procedència de les persones.

ACTIVITATS DE CARÀCTER LOCAL 1.MOBILITAT Parades BUS Estacions de Tramvia Pàrquings Estacions de tren 2. EQUIPAMENTS Hospital / C.A.P. Escoles / Instituts Seguretat Ajuntament 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques / Centres cívics Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Mercats Centres comercials Eixos comercials

ACTIVITATS DE CARÀCTER METROPOLITÀ 1. MOBILITAT Estacions de Tren i Metro Accessos vies segregades Parades de BUSOS metropolitans Parades de Tramvia Pàrquings 2. EQUIPAMENTS Hospitals Metropolitans Universitats (Campus / Facultat) Escoles d'estudis superiors Seguretat Ajuntament 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Centres comercials

5. ALTRES USOS SINGULARS Fires Punts Wifi

6. POBLACIÓ

7. ACTIVITAT INDUSTRIAL

ACTIVITATS DE CARÀCTER REGIONAL 1. MOBILITAT Estacions de Trens Regionals Accessos vies segregades 2. EQUIPAMENTS Hospitals Regionals Universitats (Campus / Facultat) Altres escoles d'estudis superiors 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Centres comercials Punts turístics 5. ALTRES USOS SINGULARS Fires Punts Wifi 6. POBLACIÓ 7. ACTIVITAT INDUSTRIAL

A l’hora d’estudiar els usos i activitats a més d'agrupar-los segons les categories convencionals (habitatge, industria, comerç, equipaments, epais verds, etc.), també creiem interessant caracteritzar-los segons com són. Podem tenir en compte el seu rang d’influència (local, metropolitá, regional), el seu horari de funcionament (dia/nit), o per la seva freqüència d’activitat (quotidianes, puntuals, excepcionals). Aquestes reflexions ens han servit per representar els usos i activitats en aquest exercici.

PRODUCED BY AN AUTODESK EDUCATIONAL PRODUCT

Llegenda Equipaments educatius Educació Primària Educacio Secundària Batxillerat

! !

Universitats Altres estudis superiors

Equipaments Culturals #

Centres Cívics

Biblioteques

Museus

Teatres

Cinemes

Equipaments Sanitaris

® v

Hospitals

Centres d'Atenció Primària

Equipaments Esportius "

Piscines Cobertes

Pavellons 2.1 E. D._Club o estadi 2.2 E. D._Centre desportiu 2.3 E. D._Camp de joc

Espais Verds D'ús públic urbà - Places D'ús públic urbà - Parcs D'ús públic urbà - Rambles i passejos D'ús col·lectiu D'ús privat De reserva viaria

Activitat comercial k

Mercats locals

)

Parcs comercials

" " "

Centres comercials integrats

Centres comercials no integrats

Mercats setmanals Eixos comercials Zones comercials (250 associats) Zones comercials (500 associats)

Edificis protegits Interès Nacional Interès Local Interès Urbanístic Interès Documental

# k

! !

® v ® v

! ! ® v k

) "

" " "

!! !

k !

k k

! !

## # #

###

# #

## # # # # # # # #### # # # # # # ## ## ## # ### ## # # # # ## # #

# #

# # #

# ## # # # # # # # # # ## # !

# #

! ! ! ! !! !! ! !

® v

# #

! !!

k k

! !

" !

! ® v ® !!v !! ! k !! k ! ! ! ! !! ! !! !! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! !!! ! k !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! !! !! !! ! !v ® ! ! !k !k k ! ! ! ! ! ! ! ® v ! !

kv ® ® v ! ! ®! v ! !

® v

!v ®

® ®! v v !

® v

®! v

k !

® ®v v

# # #

k !

® v ® !v v ® ® ® vk v

! !

®! v ® v

k !

! !

® v ® v ® v

k ® v

k !

® v

# # #

®! v

® v

! !!!! !

! k

# #

® v

! !

ELEMENTS SI NGULARS Cons i de r ant s i ngul araque l l aac t i v i t at omani f e s t ac i óf í s i c a di s t i ngi dadel ’ habi t ual d’ unc ont e x t i quepe rt ant por t ai mpl i c i t unpode rat r ac t i ue nl ac i ut at .

E L E ME NT SF Í S I CS

E dic i si c òni c s : Monument sdedi s s enyes pec i a l ( Pl a ç aE ur opa ) Monument sr el a c i ona t sa mbunmemor i a l di s t i nt i u( MonumentaF r a nc es cMa c i à ) Monument sd’ a ut orr ec onegut( Cubi xdeS ot odeMour a ) E dic i sPa t r i moni a l s : Monument si ns c r i t sa l Regi s t r edeBénsCul t ur a l sd’ I nt er èsNa c i ona l ( BCI N) Monument sdec l a r a t sBénsCul t ur a l sd’ I nt er èsL oc a l ( BCI L ) Bénsd’ I nt er èsUr ba ni s t i ca mbunni v el l depr ot ec c i óC( BI U)

E L E ME NT SI NT ANGI BL E S

Ambi ent ss i ngul a r s . E nt or nd’ unc a r r erounapl a ç a Mer c a t si F i r esmòv i l s . Úsev ent ua l d’ unes pa i . F es t esi ma ni f es t a c i ons . Ac t i v i t a t se x c epc i ona l senunes pa i .

I NVE NT ARI I NT E RACT I U

onl i ned’ el ement ss i ngul a r sdel pr oj ec t e . ( ober taa por t a c i onss ubj ec t i v es ) L i nkdel f or mul a r i onl i ne: ht t p: / / goo. gl / XBg8t

L i nkdel l l i s t a tdeel ement s : ht t p: / / goo. gl / v BDbx

10 ! ! 45f! 45d 45d

45c

159

45e

45e 49

! !

45b! 45a

160

12 !

156

158

155

5455

! !

47 !

153

35 52 48! 22 21 01 ! ! 2713 24 ! 41 ! ! ! ! 18 ! 06 ! 42 15 ! ! ! 51 ! ! !31 07 34 ! 08 ! ! 32 ! 11 40 ! ! ! ! 38 ! ! !14 54 ! ! 39 23 !! 44 ! 46

154

19 17 !

152 !

66 !

36 !

05 !

09 ! 37

151 !

150

69 !

180 ! 188

186

149

43b ! 43a

! !

71 !

70 !

157

146

164

! !

! 76 77 ! 79! ! !

83 82

8081

85 87 ! 88 ! ! !84 93 !

74 !

89 ! 91 90 ! 92 !

183

148 147

144 145 139 ! ! 141 ! ! 165 ! 181 !140 ! !! 143 138 ! 137

135

136

132

133

131

134 !

182 !

129 !

185 !

128 !

126 !

127 !

173 ! ! 171!172 !

121!

122

123 !

! 120 !

125

99 118

! !

124 !

98 !

184 !

117

162

161

114

116

110 109 ! 108

113 !

100 !

112

115

174 !

163 !

111 ! !

107

106

101 102

179 !

187 178

166

104

175

105

169

167 !

176 !

177 !

168 !

26 25 ! 28 !

94 ! 60 63! ! 61 95 ! ! ! !59 96 97 ! ! ! 58

PRODUCED BY AN AUTODESK EDUCATIONAL PRODUCT

Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn de l’àmbit Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions, normes de mobilitat i ordenances vàries Grup D Corbetta, Gavina Cuadern , Eduard Medina, José Eduardo Viñas, Alfredo

MOBILITAT | ESCALA | RESSONÀNCIA Resonancia:

f. Fís. Fenómeno que se produce al coincidir la frecuencia propia de un sistema mecánico, eléctrico, etc., con la frecuencia de una excitación externa. [Diccionario de la Lengua Española online] f. Metápolis. Modificación de un acontecimiento urbano [informaciones, flujos] por la reflexión del mismo o por su repercusión en otro cuerpo en vibración. [Gausa, Manuel et al. Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada, Ed. ACTAR, Barcelona, 2001]

L’anàlisi de la mobilitat, més enllà de la tria de traces, itineraris i nodes que defineix cada model de transport i mobilitat disponibles, es planteja com un exercici de descoberta de les interaccions entre els diferents fluxos i canals que es deriven de les diferents escales territorials i les seves dinàmiques. Cada escala és, doncs, un escenari on es succeeixen uns determinats esdeveniments lligats a com es mouen, perquè es mouen i quines coses es mouen a la ciutat. L’objectiu final és arribar a entendre quines són les ressonàncies de les diferents escales territorials i com dibuixen una determinada tectònica urbana lligada a les infraestructures del moviment i al seu ús i confrontar-les amb la seva habitabilitat.

XL L M S

FLUXES, CANALS I TEIXITS 344.491

INTERCANVI | PRODUCCIÓ | CONSUM negocis coneixement fires congressos

42.876.954 T

stock

turisme

parcs logístics ciutat vella montjuïc parc güell port vell Paris ...

Lyon

34.332.486

Marseille

96.434 T

Genova

UAB-Sincrotró

Montcada

Campus de Torribera

Nus de la Trinitat

Estació Central de La Sagrera

Porta de P Barcelona B

Les GlòriesBCNvisual Campus Diagonal

Fòrum-BCNtech

Ciutat VellaBCNcultura MontjuïcBCNesports

TV3Rondes

Zona Franca

Port de Barcelona

FiraGran Via

Madrid adrid

· BARCELONA IDEOGRAMA · SIMPLIFICACIÓ TEIXITS URBANS · LÍMITS DIFUSOS · MOBILITAT-CÀPSULA · MOBILITAT PERIFÈRICA · GRANS ARTEFACTES · CANALS ESPECIALITZATS

Aereoport del Prat Valencia

Algeciras

Frankfurt/Shangai/Tokyo

Dubai/Port Elizabeth New York/Sâo Paulo

XL L M S

FLUXES, CANALS I TEIXITS INTERCANVI | PRODUCCIÓ | CONSUM | ASSISTÈNCIA negocis coneixement universitats equipaments culturals parcs oficines

producció distribució polígons industrials

oci consum centres c.

salut justícia hospitals jutjats ...

· EIXOS METROPOLITANS · CENTRALITATS CONNECTADES · FRONTS VS. TEIXITS · NUSOS I INTERCANVIADORS · CANALS HÍBRIDS. NO ESPECIALITZACIÓ · MOBILITAT INTEGRADA

XL L M xarxa viaria S C-58 C-33

B-20

Trinitat Vella

Avingua del Banús Baixa

Ronda de Dalt

Carrer de Santander Avinguda del Marquès de Sant Mon Passeig de Valldaura

Riera de Sant Andreu

Avinguda Meridiana

Passeig de Fabra i Puig

Besós Carrer de les Ciènces Rambla de Guipúscoa

Gran Vía

Avinguda Diagonal

Ronda del Litoral Plaça de les Glòries

50 100

200

500

1000

XL L mobilitat : transport pĂşblic M S

a rx s xa so u va ob no ut a dâ&#x20AC;&#x2122;

XL L M : temps amb transport pĂşblic S

XL L mobilitat : bici M S

XL L M : temps amb bici S

XL nusos L M S

XL L M nusos S

XL L M S nusos

autopista del vallĂ¨s

autopista B-20

ronda litoral

ronda de dalt

Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Grup E Alkiviadis, Kormpize Rocabruna, Montserrat Savalls, Marta Vitti, Yaary

L'auge de la construcció dels últims anys a Espanya posa una enorme pressió en el que era considerada la segona reserva més gran de la terra a Barcelona (després del Poblenou). Les institucions públiques van buscar la possibilitat de finançar una infraestructura necessària amb els ingressos de la requalificació del sòl, ja que part del pressupost seria finançat per la venda de terres de propietat pública als promotors privats. Una vegada que la possibilitat estava oberta, moltes empreses privades es van mostrar interessats a invertir a l'àrea. La Sagrera és avui un barri residencial de densitat, emmarcat pel seu passat industrial i el transport infraestructures. Av Meridiana, un dels principals accessos a Barcelona, i les línies ferroviàries que condueix a la divisió entre el nord del districte en dos. Avui tallers i magatzems de RENFE estan, en gran part, abandonats, causant-provocant la creació d'un "crac" en el teixit urbà. Activitats econòmiques El sector primari no hi és de la regió. El sector secundari inclou principalment manufactura. Al llarg de les línies ferroviàries hi ha tallers i magatzems que serveixen RENFE. Excepte d'aquests hi ha garatges i tallers de menor escala. Els darrers anys la construcció està limitada. Havien només algunes conversions d'antics edificis industrials (Fabra i Coats) en centres culturals. El sector terciari té el major percentatge de les activitats econòmiques. A la regió hi ha grans magatzems (La Maquinista) que combinen comerç, leisure i cultura. Hi ha també comerç de menor escala que serveix necessitats diàries dels habitants.

Elauge de l a const r ucci ón de l osúl t i mosañosen España pone una enor me pr esi ón en l o que er a consi der ada l a segunda r eser va másgr ande de l at i er r a en Bar cel ona (despuésde Pobl enou).Lasi nst i t uci onespúbl i cas buscó l a posi bi l i dad de f i nanci aruna i nf r aest r uct ur a necesar i a con l osi ngr esosde l ar ecal i f i caci ón delsuel o, ya que par t e delpr esupuest oi ba a serf i nanci ado porl a vent a de t i er r asde pr opi edad públ i ca a l ospr omot or es pr i vados.Una vezque l a posi bi l i dad est aba abi er t a, muchasempr esaspr i vadasse most r ar on i nt er esadosen i nver t i ren elár ea. La Sagr er a eshoy un bar r i or esi denci alde densi dad,enmar cado porsu pasado i ndust r i aly elt r anspor t e i nf r aest r uct ur as.Av.Mer i di ana. ,Uno de l ospr i nci pal esaccesosa Bar cel ona,y l asl í neasf er r ovi ar i asque conduci ra l a di vi si ón ent r e elnor t e deldi st r i t o en dos. Hoy t al l er es-wor kshopsy al macenesde RENFE est an,en gr an par t e,abandonados,causando-pr ovocando l a cr eaci on de un “cr ack”en elt ej i do ur bano.

Acti vi tats económ i ques Elsect orpr i mar i o est a ausent e de l ar egi on. Sect orsegundar i o Εlsect orsegundar i oi ncl uye pr i nci pal ment e manuf act ur a. Al ol ar go de l asl í neasf er r ovi ar i ashay t al l er esy al macenesque si r ven RENFE.Except o de est oshay gar aj esy t al l er esde menorescal a. Losul t i mosanosl a const r ucci on est al i mi t ada.Habi an sol o al gunasconver si onesde ant i guosedi f i ci osi ndust r i al es (Fabr a iCoat s)en cent r oscul t ur al es. ElSect ort er ci ar i ot i ene elmayorpor cent aj e de l asact i vi dadeseconomi cas En l ar egi on hay gr andesal macenes(La Maqui ni st a)que combi nan comer ci o,l ei sur e y cul t ur a.Hay t ambi en comer ci o de menorescal a que si r ve necesi dadesdi ar i asde l os habi t ant es. Empr esasde t r anspor t e que est an r el aci onadascon l a pr esenci a de l asl i neasf er r ovi ar i as.

com erci o em presas de transporte servi ci os m edi cos de sal ud

al m acenaj e educaci on cul tura l ei sure deportes restaurantes-hotel s servi ci os f i nanci eros

s a nta ndr eubonpastortrinitat

r es t a ur a nt es

c i ne , t ea t r es

s a ni t a t

a l oj a mi ent o

educ a c i on

s er v ei ss oc i a l s

ba r , c l ub

Mer c a t s c ent r esc omer c i a l s

l ama qui ni s t a

bonpa s t or

pol i goni ndus t r i a l BonPa s t or

s a nta ndr eu

l as a gr er a -el c l ot services

r es t a ur a nt es

c i ne , t ea t r es

s a ni t a t

a l oj a mi ent o

educ a c i on

s er v ei ss oc i a l s

ba r , c l ub

Cent r oc omer c i a l Ba r c el onaGl or i es

Mer c a t s c ent r esc omer c i a l s

s a ntma r t i

r es t a ur a nt es

c i ne , t ea t r es

s a ni t a t

a l oj a mi ent o

educ a c i on

s er v ei ss oc i a l s

ba r , c l ub Mer c a t s c ent r esc omer c i a l s

Cent r oc omer c i a l Ba r c el onaGl or i es

pobl enou

TRINITAT

Quins NOVA

equip

amen

ts en s

falten

TAP F

Atlas urbanístic sobre Sagrera (Barcelona)-Santa Coloma

GRUP E

Radiografia urbana:

Montserrat Rocabruna, Yaary Vitti Marta Savalls, Alkiviadis Kormpize

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Les infraestructura com a principal causa de fragmentació. Les ferides del teixit urbà.

Plaça de les Glòries Avinguda de la Meridiana Les vies de trens El nus de la Trinitat Les rondes El riu Besòs

Les infraestructures de reconnexió. Les sutures urbanes.

Passos superiors - Ponts Passos inferiors Passos a nivell Soterrament vies de tren

TAP F

Atlas urbanístic sobre Sagrera (Barcelona)-Santa Coloma

GRUP E

Radiografia urbana:

Montserrat Rocabruna, Yaary Vitti Marta Savalls, Alkiviadis Kormpize

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Impressions fotogràfiques sobre la desconexió urbana. El tall de les rondes entre Sant Andreu i Trinitat Vella.

Els gran espais vuit VS l’alta densitat.

Acortamos distancias. Acercamos personas.

Vista general de les obres i del vuit entre els barris.

Els veïns de Sant Andreu es queixa’n dels plans del Ajuntament de Barcelona.

La entrada a BCN des-de la meridiana. Mes de 20 minuts a peu sense poder creuar.

Qualitat arquitectonica de les infraestructures existents.

El tall de les obres dels soterrament de les vies de tren de la sagrera.

Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Grup G Bescansa, Ignacio Escudero, Albert Gonzalez Hosta. Eloy Santamaria, Xavier

Sagrera Train Station (HUB) – Escala Europea Actualment la connexió de l’AVE entre Espanya-França està en procés de construcció. Una vegada s’hagi dut a terme, Barcelona esdevindrà un punt clau de pas entre Espanya i Europa. El transport ferroviari, té una gran eficiència respecte als altres mitjans de transport. El tren ens atorga un gran avantatge en quan a quantitat de CO2 emesa, es podria dir que es el mitjà de transport menys contaminant. A més d’això, també té un gran avantatge econòmic, sobretot respecte a l’avió. Actualment a l’estat espanyol hi ha varis trams de via sota construcció. Una vegada s’hagin conclòs, Barcelona serà un dels dos únics passos de mercaderies i passatgers cap a Europa, el que la convertirà en un punt clau de tot l’estat. A més, es preveu la creació del corredor mediterrani, projecte de gran importància, que unirà tota Europa a través d’una sola via. Amb l’increment de la connectivitat de les ciutats a través de les vies d’alta velocitat, i amb la competitivitat d’aquestes, les estacions de tren rebran gran part dels viatgers, anteriorment usuaris d’avió i transport privat. La Sagrera serà una estació clau en el context de la ciutat de Barcelona. Serà un punt d’arribada des de tota Europa, des de l’estat espanyol i des de l’àrea metropolitana de la ciutat. L’estació intermodal absorbirà gran part dels passatgers, antics usuaris d’avió i de l’estació de Sants. Això ens crea una zona d’oportunitat per a l’ocupació de l’espai per elements necessaris i revitalitzadors de la zona, com zones verdes, oficines, comerç... La connectivitat de la pròpia ciutat millorarà amb la creació de l’estació intermodal, amb l’arribada de 5 línies de metro i amb la millora de la xarxa d’autobusos de la ciutat. A mès, la creació del parc, permet crear una diagonal verda, que permeti connexions ràpides dintre de la pròpia ciutat, i cus dos barris antigament separats. Tot això converteix a la Sagrera i el seu parc en la porta d’entrada a Barcelona i en un punt clau en la mobilitat de la ciutat.

ROL

URBÀ

ARBRE DE FAMILIA SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA EUROPEA Actualment la connexió de l’AVE entre Espanya-França està en procés de construcció. Una vegada s’hagi dut a terme, Barcelona esdevindrà un punt clau de pas entre Espanya i Europa.

EFICIÈNCIA El transport ferroviari, té una gran eficiència respecte als altres mitjans de transport. El tren ens atorga una gran avantatge en quan a quantitat de CO2 emesa, es podria dir que es el mitjà de transport menys contaminant. A demés d’això també té una gran avantatge econòmica, sobretot respecte al avió. EMISIONS DE CO2

COMPARACIÓ DE PREUS AVIÓ-AVE DESDE MADRID

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. TRANSPORT PRIVAT

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. AVIÓ

Tal i com mostren les gràfiques, la competitivitat del tren envers al transport privat es sempre superior, mentre que amb l’avió, el tren té una area d’influència de gairebé tota la península Ibèrica y França. Tot això farà que hi hagi un increment de passatgers que usaran el transport ferroviari, els quals seran absorbits per les estacions existents a Barcelona, Sants i La Sagrera.

EXEMPLE REAL BARCELONA-MADRID Tal i com es veu en la següent gràfica, en el cas del tram Barcelona-Madrid, l’AVE ha absorbit gairebé el 50% dels passatgers del pont aeri, actualment destinats a Sants, però en un futur es repartiran entre les dues estacions.

SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA NACIONAL Actualment en l’estat espanyol hi ha varis trams de via sota construcció. Una vegada s’hagin concloït Barcelona serà un dels dos únics passos de mercaderies i de passatgers cap a Europa, el que la convertirà en un punt clau de tot l’estat. A demés es preveu la creació del corredor mediterrani, projecte de gran importància, que unirà tota Europa a través de una sola via.

Amb el increment de la connectivitat de les ciutats a través de les vies d’alta velocitat, y amb la competitivitat d’aquestes, les estacions de tren rebran gran part dels viatgers, anteriorment usuaris d’avió y transport privat.

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. TRANSPORT PRIVAT

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. AVIÓ

SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA REGIONAL

XARXA DE RODALIES I MITJA DISTANCIA DE CATALUNYA DESDE LA SAGRERA

ROL

URBÀ

ARBRE DE FAMILIA SAGRERA METRO STATION (HUB) L’estació intermodal de la Sagrera, esdevindra un punt clau en la xarxa de metro de la ciutat de Barcelona, amb parades de les linies L1, L4, L5, L9 y L10, totes elles connectades a la resta de lineas de la xarxa mitjançant intercambiadors. Amb un temps d’arribada máxim de 38 mins, desde la parada Zona Franca – Zal.

La resta del parc, també esta correctament connectada a traves de diferents parades de metro de les diverses línees existents.

ROL

URBÀ

ARBRE DE FAMILIA SAGRERA BUS STATION (HUB) Amb aquest diagrama es mostra la capacitat d’usuaris d’autobús de la xarxa metropolitana de Barcelona. Tal i com es pot observar la seva distribució es desparella a lo llarg de la ciutat, possiblement per la situació dels equipaments terciaris, tal com comerços i oficines, i també per la actual xarxa de autobusos, obsoleta i poc rendible.

La Sagrera esdevindrà un punt clau en la zona, per la creació del nou parc, d’intercanviador modal, i la creació d’equipament terciaris, que atraurà la gent a la zona, per lo que el diagrama anterior es modificarà donant més rellevància a la zona de Sant Andreu i Sant Martí, que actualment estan més aïllades. A demés es preveu la creació d’una nova xarxa d’autobusos urbans, que sigui mes rendible, eliminant els antics traçats complexos i entrelligats i substituint-los per una xarxa ortogonal. NOVA XARXA D’AUTOBUSOS DE BARCELONA

ROL

URBÀ

ARBRE DE FAMILIA CONCLUSIONS

PREVISIÓ PASSATGERS LA SAGREGA 91.900.000

AVE 22.500.000

SANTS 41.900.000

LA SAGRERA – PREVISIÓ PASSATGERS RODALIES METRO BUS+TAXI+PRIVAT 39.000.000 15.500.000 12.200.000

La Sagrera serà una estació clau en el context de la ciutat de Barcelona. Serà un punt d’arribada des de tota Europa, des de l’estat espanyol i des de l’àrea metropolitana de la ciutat. L’estació intermodal absorbirà gran part dels passatgers, antics usuaris de avió y de l’estació de Sants. Això ens crea una zona d’oportunitat per a l’ocupació de l’espai per elements necessaris i revitalitzadors de la zona, com zones verdes, oficines, comerç... La connectivitat de la pròpia ciutat millorarà amb la creació de l’estació intermodal, amb l’arribada de 5 línies de metro i amb la millora de la xarxa d’autobusos de la ciutat. A demès la creació del parc, permet crear una diagonal verda, que permeti connexions ràpides dintre de la pròpia ciutat, i cus dos barris antigament separats. Tot això converteix a la Sagrera y el seu parc en la porta d’entrada a Barcelona i en un punt clau en la mobilitat de la ciutat.

COMPARATIVA ESTACIÓ SANTS – ESTACIÓ DE LA SAGRERA Barcelona-Sants és la principal estació de ferrocarril de Barcelona i Catalunya. A més és la primera estació d'Espanya en trajectes internacionals i segona en trajectes nacionals, i es preveu que ho seguirà sent fins a la finalització i posada en servei de l'estació de BarcelonaSagrera. En aquesta estació paren gran part dels trens de Catalunya i la connecta amb tota Espanya, tant per vies de la xarxa clàssica en ample ibèric com amb la nova LAVMadridSaragossa-Barcelona-Frontera Francesa en ample internacional, l’estació de sants recolliria també tota la gent procedent de l’aeroport. El 2005 van passar per les instal.lacions de l'estació més de 80.000.000 passatgers.

Amb la construcció de l’estació de Sagrera aquesta estació serà la porta d'entrada i sortida de tot tipus de trens, especialment d'alta velocitat, cap a tota Europa. També serà la principal receptora de totes les línies de rodalies i regionals de la part nord de Catalunya R11, R1, R2, R2nord. Això provocarà que gran part dels passatgers que actualment arribaven a l’estació de Sants tinguin entrada a Barcelona pel nou parc de la Sagrera, principalment els trens internacionals. L’estació nova estarà prevista per rebre més de 90.000.000 passatgers l’any.

Comparació accés peatonal i carril bici La actual estació de Sants no té una bona connexió de carril bici i peatonal amb el seu entorn de la ciutat, només l’avinguda de Josep Tarradellas té una connexió peatonal desde la plaça de Francesc Macià fins a l’estació, generalment la població prefereix accedir a l’estació amb transport públic o amb taxi. Amb el nou projecte del corredor verd de la Sagrera, es fomentarà l’accés peatonal a la nova estació desde tot el barri de Sant Andreu i part de nou barris a través dels parcs del coredor. També es substituirà el pobre carril bici del Carrer de la Meridiana per un de nou al corredor verd.

Comparació accés rodat ambdues estacions L’accés rodat desde els anells de la perifèria de Barcelona a le estació de Sants és bastant díficil ja que està situada lluny de les rondes principals, l’accés rodat a la nova estació de Sagrera serà més ràpid encara que putse no es l’objectiu fomentar l’accés amb vehicles particulars i potenciar més el transport públic.

Comparació accés desde la xarxa de metro La nova estació de la Sagrera englobarà la major part de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona que es desplaci amb metro, hi arribaran les línies L1, L4, L5, L9. Alguns punts situats més propers a l’estació de Sants preferiran escollir línies sense tenir que fer transbord. A l’estació de Sants hi arribaran les línies L3, L5. Per tan l’estació de la Sagrera es convertirà en el focus principal de sortida de Barcelona pels seus habitants.

Úsos dels edificis de l’entorn de l’estació de Sants La zona de l’estació de Sants està equipada amb diversos hotels, oficines i comercials en planta baixa. La zona és bàsicament un encreuament de carrers transitats amb una plaça central. A la nova estació de la Sagrera s’intentarà ambientar l’entorn amb espais verds i sense trànsit, es crearà un espai sense cotxes. Actualment a la zona del nou parc de la Sagrera només hi ha habitatges, equipaments esportius i els centres comercials de la Maquinista i Glòries. Per tan s’haurà de planificar la nova urbanització amb hotels i oficines ja que serà un nou punt de port a Barcelona, adaptant aquestes noves edificacions amb la teoria del seu entorn del corredor verd.

LA SAGRERA COM A NOVA DIAGONAL

A Barcelona tenim un sistema viari articulat ortogonalment per el sistema de l’eixample, un sistema amb un bon funcionament i una bona sincronització. Trobem a l’eixample diverses avingudes en diagonals que funcionaran més correctament com a vies peatonals o carrils per bici, Av. De Josep Tarradelles, Av. Roma, Av. Bogatell, etc. El cas de la diagonal com a sistema viari rodat no té una bona sincronització entre semàfors. Si traslladem una nova diagonal al corredor verd de la sagrera, funcionaria com a un corredor verd per bicis i vianants traslladant el sistema rodat a altres carrers seguint el sistema de l’eixample. Es crearía una connectivitat entre barris amb una serie de parcs verds peatonals perpendiculars a la nova diagonal de la sagrera, mantener els sistema de Barcelona com a diagonals verdes i ortogonals rodats.

SAGRERA & SOCIAL ACTIVITY ESTUDI DE L’ACTIVITAT SOCIAL A LA CIUTAT DE BARCELONA Bars i restaurants

Com es pot veure la major part de restaurants i bars de la ciutat es concentren al centre, al front marítim i als barris de Gràcia, Eixample Esquerre i Sant Gervasi. A la resta de la ciutat trobem petites concentracions puntuals no comparables amb la gran activitat visible a les zones esmentades. Compres

Els principals punts de compra de la ciutat es concentren al casc antic, Pg de Gràcia, al voltant d’alguns trams de la Av Diagonal, i després trobem concentracions on podem trobar grans centre comercials com els del Maremàgnum, Glòries, La Maquinista, Diagonal Mar, etc.

Oci

Les zones d’oci de la ciutat es es troben en ubicacions molt similars a les zones anteriors: Gràcia, Eixample Esquerre, Casc Antic, Port i també trobem gran activitat a la part baixa de Sant Gervasi, Paral·lel, Marina i punts de menys importància repartits en alguns barris.

Turisme i museus

El turisme i els museus es concentren sobretot al casc antic de la ciutat, Montjuïc, Pg de Gràcia i després es poden veure molts punts d’interès repartits arreu del territori i algunes zones “fantasmes” on sembla no haver-hi interès turístic ni cultural.

EL PAPER DE LA SAGRERA

Estudiant l’estructura de la ciutat podem veure que traçant una línia imaginària de Glòries en direcció a la muntanya de Collserola i al mar es divideix la ciutat en dues parts de diferent tamany, però d’estructura semblant, amb un eix paral·lel a la costa que és la Gran Via i unes diagonals que tallen la xarxa ortogonal de l’Eixample que es va cusint amb els diferents barris històrics. Mirant la ciutat com aquesta simetria oculta, i afegint-hi un degradat segons la quantitat d’activitat social que es desenvolupa, veiem que existeix una polarització absoluta cap a la banda sud-oest de Barcelona.

El projecte de La Sagrera presenta una gran oportunitat per la seva localització per a diversificar les activitats socials de la ciutat. Canviant aquesta tendència, els barris amb menys activitat de Barcelona podrien guanyar en interès social, atreient gent d’arreu del territori. Això permetria despolaritzar la ciutat repartint els moviments socials per tot l’àmbit urbà.

En un futur pròxim, La Sagrera serà un dels punts més importants de la ciutat, amb l’arribada de grans fluxos de gent, tant viatjants de pas, turistes, treballadors i gent d’arreu de la metròpoli. El que actualment és una gran cicatriu a la ciutat amb moviments de terres, vies i indústria en declivi, es transformarà en uns anys en una estació intermodal d’AVE, trens, metros, autocars, autobusos, etc.. un gran parc linial que recorrerà tot l’àmbit, i la construcció de noves edificacions destinades a usos diversos, tant residencials com terciaris, equipaments, industrial, espais públic, etc...

La transformació d’aquest àmbit de la ciutat afectarà directament als barris i poblacions contigus, per lo que és d’esperar que aquesta part de Barcelona que, com s’ha vist en els plànols anteriors, pateix una gran mancança d’activitat social, anirà guanyant importància en el contexte metropolità. D’aquesta manera els pols d’activitat de la ciutat es repartiran més equitativament per tota la seva superfície, amb tots els beneficis que això comporta.

SAGRERA PARK COMPARATIU GRANS URBES-PARCS

Manhattan

London

Berlin

5.950 ha (1,5 millons d’habitants) Central Park 341 ha

170.680 ha (8,2 millons d’habitants) Hyde Park 140 ha Regent’s Park 166 ha

89.200 ha (3,4 millons d’habitants) Tiergarten 210 ha

Brooklyn

Madrid

Barcelona

18.300 ha (2,5 millons d’habitants) Prospect Park 210 ha

60.577 ha (3,3 millons d’habitants) Parc El Retiro 118 ha

10.140 ha (1,6 millons d’habitants) Parc La Ciutadella 17,4

Les grans urbes del món acumulen grans dosis de CO2 al seu interior, així que necessiten pulmons que oxigenin els centres urbans. Dins del teixit de totes les grans ciutats acostuma a existir un seguit de parcs o jardins metropolitans, i un gran espai verd on la gent es retroba amb la natura. Exceptuant Montjuic i Collserola que són dos espais més “abruptes”, el parc més gran que té la ciutat de Barcelona és el Parc de La Ciutadella, amb una extensió total de 17,4 ha, deu vegades més petit que la majoria de parcs icònics de l’actualitat.

El nou projecte de La Sagrera ocupa una superfície total d’unes 164 ha, 49 de les quals es destinaran a espai verd, és a dir, que es farà un parc que gairebé triplicarà el tamany de La Ciutadella.

x3 Parc La Ciutadella

Projecte Parc Lineal La Sagrera

CONNECTIVITAT DEL PARC

La Marina

Santa Coloma de Gramenet

Sant Adrià del Besòs

VIA

L DEL

BESÒS

Montjuïc

FL U

El nou parc de La Sagrera té una vinculació directa amb el Parc Fluvial del Besòs per la seva proximitat i per tenir força punts en comú com són el seu caràcter linial i vertebrador. Aquesta proximitat genera una oportunitat de crear elements connectors entre els dos parcs que permetrien una millor integració dels barris de Sant Andreu i Sant Martí amb els exteriors Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. Té una gran importància el Nus de la Trinitat, on es troben els parcs de La Sagrera, del Besòs i de La Trinitat amb un punt de la ciutat totalment dominat pel trànsit rodat, on el peató i la bicicleta queden en un segon pla. Per una altra banda és important tenir en compte les possibles connexions amb els parcs de caire més reduït que es troben actualment repartits per tota la ciutat, creant xarxes verdes que permetin al peató guanyar preferència enfront del tràfic rodat.

Collserola

PAR C

L’àmbit del projecte de La Sagrera traça una diagonal que enllaça les serralades de Collserola i la Marina, el Parc Fluvial del Besòs i gran part de la ciutat en direcció Plaça de Glòries, Parc de la Ciutadella i tot un teixit de petits parcs i espais públics. Aquest nou parc vertebrador deixa entreveure el que podria ser un gran eix verd on el peató seria el protagonista i on s’anirien succeint espais de diferent naturalesa.

PROJECTE ACTUAL El projecte aprobat preveu crear una diagonal verda que creui tota Barcelona des de La Ciutadella fins al nus de La Trinitat, creant una espècie de “Camí Comtal” que doni continuïtat a l’antic camí que recorria antigament tota Catalunya des dels Pirineus fins al Mar Mediterrani. El potencial de La Sagrera com a lloc d’oportunitat per a dotar a la ciutat d’un gran espai verd com a element connector natural és evident .

Les grans dimensions d’aquest àmbit recorren els barris històrics de Sant Andreu i Sant Martí, on conflueixen usos industrials, residencials, equipaments i terciaris de tot tipus. Aquestes realitats tant diverses fan que el tractament d’aquest gran parc s’hagi de dur a terme tenint en compte un gran nombre de factors, on el més important ha de ser a escala humana. Ens trobem doncs amb un espai que ofereix una enorme oportunitat a la ciutat de Barcelona, i tota la seva àrea metropolitana, d’oferir a la gent una gran superfície verda que actui com a pulmó connector i sigui escenari de tot tipus d’activitats i situacions

Retrats + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, «Coses urbanes», fites, cantonades, trams significatius Tràveling, seqüències urbanes Vida urbana, esdeveniments, conflictes… Grup F Benitez, Pablo Guillen Capell, Alba Hazanas, Daniel Moreno, Julia « Como tal construcción cultural la formación del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos. »

Aquesta cita del Catedràtic José Fariña ens serveix per presentar l'actitud i el plantejament necessari a l'hora d'analitzar i abordar un projecte de tal magnitud i sobretot, un projecte que tindrà, o almenys hauria de tenir, tanta repercussió en la qualitat de vida de les persones que se suposen es veuran beneficiades. Seguint aquesta línia, hem intentant saber una mica més de la vida diària d'aquests barris, de les seves persones grans, dels seus joves, dels seus treballadors, i de com tots aquests viuen i gaudeixen de la seva ciutat. També busquem conèixer les mancances i els problemes d'aquesta zona de la ciutat. Introducció Volíem presentar els 5 barris / districtes que són motiu d'estudi: Santa Coloma de Gramenet, Sant Marti, Sant Andreu, El Clot i Poblenou. Ens resulta important destacar els principals èxits, valors i problemes de l'àrea en el seu conjunt, per intentar entendre'ls com un tot, o per descobrir que no funcionen com a tal. Novel·la gràfica Per ser capaços d'entendre un conjunt tan complex vam veure necessari preguntar, conèixer i escoltar les persones que viuen allà. Respostes com les del Sánchez, la Mamen o el Luis llancen llum sobre la problemàtica tan extensa que s'aprecia. Entrevistes Amb vista a un coneixement més profund de la situació vam tenir la oportunitat d'entrevistar més en profunditat i tranquil·lament a cinc amics que són dels cinc barris. Intentem classificar en quatre sentits significatius: Caràcter - So - Relació Sagrera – Olor. Anàlisi A part dels testimonis subjectius (vegeu les respostes de la gent, les entrevistes a amics i les conclusions) consideràvem rellevant analitzar aspectes objectius que repercuteixen en la vida de la gent: dades demogràfiques, escala, fronteres...

INDICE

introducción Trabajo de campo Categorías Area de estudio Principales valores Principales logros Principales problemas

novela gráfica Pag 3 Pag 4 Pag 5 Pag 6 Pag 7 Pag 8

Mari, Pepi, Juancar... Luis, Sanchez, Jose...

Pag 10 Pag 11

entrevistas Su barrio Sant Andreu, el centro Sant Marti, los vecindarios Poblenou, la rambla El Clot, el peatón Santa Coloma de Gramanet, los barriosguetos

Pag 13 Pag 14 Pag 15 Pag 16 Pag 17 Pag 18

análisis Comparativa de distritos Comparativa de barrios Distancias a pie Referencias de escala Homogeneidad de las calles Qué abre de noche? Fronteras a la calle Fronteras activas Fronteras inactivas

Pag 20 Pag 21 Pag 22 Pag 23 Pag 24 Pag 25 Pag 26 Pag 27 Pag 28

TRABAJO DE CAMPO

« Como tal construcción cultural la formación del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos. » Esta cita del Catedrático José Fariña nos sirve para presentar la actitud y el planteamiento necesario a la hora de analizar y abordar un proyecto de tal magnitud y sobre todo, un proyecto que tendrá, o por lo menos debería tener, tanta repercusión en la calidad de vida de las personas que se suponen se verán beneficiadas. Siguiendo esta línea, hemos intentando saber un poco más de la vida diaria de estos barrios, de sus personas mayores, de sus jovenes, de sus trabajadores, y de cómo todos estos viven y disfrutan de su ciudad. También buscamos conocer las carencias y los problemas de esta zona de la ciudad.

asociaciones y fuentes

Salvem el Casc Antic de Sant Andreu

Asociació de veïns Sant Andreu Palomar

El Peri’odico sobre el ave

Mutaciones, OMA

The Artist, Michel Hazanavicius

.................................................................................................................................................................................................................... .. ............. .. .............. .................................................................................................................................................................................................................... .. .............. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .............. .. ....... .................................................................................................................................................................................................................... .. ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... ........... ... .................................................................................................................................................................................................................... . . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . . . . .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . . . .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .... .................................................................................................................................................................................................................... .. . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . ..... .... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... ... .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .. . .. .. . .. .................................................................................................................................................................................................................... .. . ... .. . ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ........ ... ..... ...... .. ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .. .... . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... . . .................................................................................................................................................................................................................... ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. . .. .................................................................................................................................................................................................................... . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . .. .. .... .................................................................................................................................................................................................................... ... .. ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... . .. . ... .................................................................................................................................................................................................................... .... ... .. .... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .... .... .. .... .................................................................................................................................................................................................................... .. .. .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. ..... .. .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... ..... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... ... .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .... ..... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... ...... .................................................................................................................................................................................................................... .... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... 2007 .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... / PUBLIC SPACES / PUBLIC LIFE .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................

SYDNEY

Gehl Architects, Sidney Report.

CATEGORÍAS

introducción Queríamos presentar los 5 barrios/distritos que son motivo de estudio: Santa Coloma de Gramanet, Sant Marti, Sant Andreu, El Clot y Poblenou. Nos resulta importante destacar los principales logros, valores y problemas del área en su conjunto, para intentar entenderlos como un todo, o para descubrir que no funcionan como tal.

novela gráfica Para ser capaces de entender un conjunto tan complejo vimos necesario preguntar, conocer y escuchar a las personas que viven alli. Respuestas como las de Sanchez, Mamen o Luis arrojan mucha luz sobre la problematica tan extensa que se aprecia.

entrevistas De cara a un conocimiento más profundo de la situación tuvimos la oportunidad de entrevistar más en profundidad y tranquilamente a cinco amigos que son de los cinco barrios. Intentamos clasificarlos en cuatro sentidos significativos: Caracter - Sonido - Relación Sagrera - Olor

análisis Aparte de los testimonios subjetivos - veáse las respuestas de la gente, las entrevistas a amigos y nuestras principales conclusiones considerábamos relevante analizar aspectos objetivos que repercuten en la vida de la gente: datos demográficos, escala, fronteras...

AREA DE ESTUDIO

t o Cl

tor as nP Bo

San Andre u

a lom Co nta Sa a r e r g a S

tr i a M n a S

PRINCIPALES VALORES

densidad población

eje besós

La alta densidad de población permite que los espacios públicos cuenten con bastante afluencia y diversidad social. La mayoría de los barrios alrededor del eje de la Sagrera tienen gran actividad durante todo el día, sobre todo los distritosde Sant Martí y Sant Andreu. Las áreas más densas están provistas de más equipamientos públicos y, generalmente, los vecinos están satisfechos con ello; aunque Existen excepciones como la falta de ecuelas en el barrio de Sant Andreu.

El parque fluvial del Besós es un área de atracción para las poblaciones cercanas a la zona. Tras las entrevistas constatamos que un gran número de visitantes pertenecían a diversos municipios como Badalona, Cerdanyola del Vallés o Sabadell. El gran potencial de este ecosistema natural(la posibilidad de realidad actividad física en el eje que une mar montaña) sería fácilmente incorporable al nuevo proyecto de la Sagrera para potenciar su significado.

PRINCIPALES LOGROS

eje bes贸s

identidad

LOGRO El eje ha aglutinado a la poblacion generando un nuevo espacio publico utilizado por los vecinos de todas las edades.

LOGRO Todos los barrios tienen una identidad que genera una implicacion y preocupacion por el barrio que es muy positiva

BENEFICIO Los barrios circundantes tienen un nuevo gran espacio verde que sirve espina que conectara diferentes municipios

BENEFICIOS El barrio se siente con una identidad cultural propia y un fuerte sentimiento

RETOS Potenciar la relacion con este eje y la posibilidad de crear un red de espacios publicos que se conecten con el

RETOS Promover la implicacion en el proyecto de la sagrera para que hagan suyo el nuevo parque tambien.

PRINCIPALES PROBLEMAS

desconexi贸n

zonas l铆mite

PROBLEMA La gran identidad de los barrios y las infraestructuras situadas entre ellos configuran una fractura fisica y ciudadana entre los diferentes nucelos poblacionales.

PROBLEMA Estas zonas desconectadas y aisladas, que se pueden entender como fronteras o limites dentro de los ambitos de actuacion.

CONSECUENCIAS Barrios aislados con fluijo cultural muy diferente y desestructuracion de la metropoli.

CONSECUENCIAS Falta de servicios que cubran estas areas, y olvido de sus habitantes por parte de las instituciones.

novela grรกfica Mari, Pepi, Juancar... Luis, Sanchez, Jose...

Pag 10 Pag 11

FOTONOVELA

Un video como retrato Como tal construcci贸n cultural la formaci贸n del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos.

Santa Coloma El r铆o Bes贸s es lo mejor

Esta poblacion cuenta con una poblacion mayoritariamente de la tercera edad y gran cantidad de inmigracion. Todos consideran un logro el aprovechamiento del rio, pero se requiere por parte de los ancianos, mas lugares donde poder realizar actividades de acuerdo con su franja de edad, y la gente mas joven piden la mejor conexion, no fisica, con Barcelona. Que se les consideren uno mas de la ciudad debido a su proximidad.

Que necesita santa Coloma?

Tener en cuenta la tercera edad

Conexion con la ciudad

Pues hospitales de dia y sitio para los ancianos!!

FOTONOVELA San Andreu

El ayuntamiento nos escucha poco

Es el mayor barrio que es afectado por la actuacion y la gente es mas consciente de la obra que les va a afectar. Consideran, por lo general, que no es prioritario, pero le conceden importancia al soterramiento de la infraestructura. Intentan hacerse oir ante las autoridades competentes y reclaman que se dote de equipamientos la nueva actuacion que sean coherentes con su entorno, no solo campos de petanca.

Centro y fuerte identidad

Hacerse oir Habra un campo de petanca?

Queremos que se planteen equipamientos serios!! La sagrera nos pilla lejos.

San Marti Esta zona tiene una composicion mas parecida a Santa coloma en cuanto a franjas de edad, pues son barrios que se conformaron en la misma epoca. Piensan que la actuacion en la Sagrera no les afectara tanto porque tienen un poligono industrial que separa al barrio y la zona del proyecto. Ademas estan mas conectado con barcelona por medio de una gran rambla y piensan en la sagrera solo como un paeque nuevo. Se ointentara promover el compromiso de los vecinos para que entiendan que el proyecto es tambien su barrio. Hablar con la gente

Informar explicar

Pero no quieren espacios publicos de calidad?

Eso?? al fondo a la derecha!

entrevistas Su barrio Sant Andreu, el centro Sant Marti, los vecindarios Poblenou, la rambla El Clot, el peat贸n Santa Coloma de Gramanet, los barriosguetos

Pag 13 Pag 14 Pag 15 Pag 16 Pag 17 Pag 18

SU BARRIO

+ Caracter barrio

+ Paisaje sonoro

+ Relacion barrio-tren

Olor cotidiano

Sant Andreu

Sant marti

Poble nou

El Clot

Santa Coloma de Gramenet

SANT ANDREU el centro

El ruido de los limites agrava las fronteras ensanchandolas.

Sant Andreu

Cafe molido, en las terrazas de los bares.

Las vias del tren estan mas alla del nucleo consolidado. El parque de la sagrera tambien lo estaria.

SANT MARTI los vecindarios

BCN BCN

BCN Sant Marti

BCN BCN

Gasolina, hay poca movilidad peatonal.

PARC

Lim. fisico Lim. real

SantAndreu

Sant Marti Rel.

BCN

POBLE NOU la rambla

Z Z

eje cĂvico

industria

dormitori

LA RAMBLA

Fruta, de los colmados fuera en la calle. EL MAR

EL CLOT el peatón

L’eixample

El Clot ‘1

mercat El Clot ‘2

Pollo a l’ast, durante el paseo familiar de domingo.

renfe

SANTA COLOMA DE GRAMANET los barrios-guetos

Rio Besos

Fritanga, con Camela de fondo mientras pincheamos.

sagrera BARCELONA

... (?) ... STA COLOMA

anĂĄlisis Comparativa de distritos Comparativa de barrios Distancias a pie Referencias de escala Homogeneidad de las calles QuĂŠ abre de noche? Fronteras a la calle Fronteras activas Fronteras inactivas

Pag 20 Pag 21 Pag 22 Pag 23 Pag 24 Pag 25 Pag 26 Pag 27 Pag 28

COMPARATIVA DE DISTRITOS catalunya, valencia y madrid

SANTA COLOMA DE GRAMENET 6.570.000M2 120.824 RESIDENTS IN THE DISTRICT 183 RESIDENTS PER HECTARE

SANT ANDREU 6.560.000 M2 124.598 RESIDENTS IN THE DISTRICT 190 RESIDENTS PER HECTARE

GRACIA 4.190.000 M2 123.973 RESIDENTS IN THE DISTRICT 295 RESIDENTS PER HECTARE

CIUTAT-VELLA 4.490.000 M2 104.507 RESIDENTS IN THE DISTRICT 233 RESIDENTS PER HECTARE

CHAMBERI (MADRID) 4.690.000 M2 145.593 RESIDENTS IN THE DISTRICT 310 RESIDENTS PER HECTARE

PLA DEL REAL (VALENCIA) 1.690.000 M2 31.536 RESIDENTS IN THE DISTRICT 187 RESIDENTS PER HECTARE

COMPARATIVA DE BARRIOS

517

DENSIDAD 73 hab/Ha

POBLACIÓN 30 mil

15 mil r= nºhab/100

TV BV

Sta. Coloma Sant Martí

SA Sant Andreu

só

C-I LS

BP Bon Pastor BV Baró de Viver CdA Camp de l’Arpa C-I Congrés-Indians Ct Clot FP Fort Pienc LS La Sagrera Na Navas

PdP CdA

PbN Poblenou PdP Provençals del Poblenou SF

PbN SM

Pt Prosperitat SA Sant Andreu SF Sagrada Familia SM Sant Martí

TV Trinitat Vella VP La Verneda y la Pau

DISTANCIAS A PIE 多modo de transporte viable?

6min 500m

30min 2500m

60min 5000m

REFERENCIAS DE ESCALA sant marti

sant andreu poblenou

el clot

santa coloma

RAMBLA PRIM

CARRER GRAN

RAMBLA POBLENOU

CARRER ROGENT

RAMBLA SANT SEBASTIAN

Longitud total: 2602m Ancho calle: 60m Ancho acera: 7.5+30+7.5m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

Longitud total: 1905 Ancho calle: 11m Ancho acera: 4.5+2 m Tipo: Calle principal con comercios y trafico rodado

Longitud total: 1572m Ancho calle: 25m Ancho acera: 5+12.5+5 m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

Longitud total: 642m Ancho calle: 10m Ancho acera: 2.5+2.5m Tipo: Calle peatonal con trafico restringido.

Longitud total: 1524m Ancho calle: 26m Ancho acera: 2.5+12+2.5 m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

500m

1000 m

1500 m

2000m

2500 m

Rambla de Prim

Carrer Grand de Sant Andreu

HOMOGENEIDAD DE LAS CALLES

ausencia de rasgos No existen distinciones claras entre las calles. Esto produce una falta de identificación por parte de los vecinos con sus respectivas calles, lo cual no repercute en la identidad del barrio. Pero una mayor diferenciación entre la mayoría de calles permitiría reactivar distintos tramos y crear núcleos de actividad locales. Carrer de l'Abat Odó, Sant Andreu

Carrer del Doctor Santpenç, Sant Andreu

QUĂ&#x2030; ABRE DE NOCHE?

ACTIVIDADES POR LA TARDE SABADO A LAS 20.00 Restaurantes, cafes y pubs

Teatros, cines, clubs

Tiendas, quioscos

Hoteles, apartamentos

FRONTERAS A LA CALLE categorías de evaluación A ACTIVAS - Unidades pequeñas, pocas puertas (15-20 unid/100m) - Diversidad de funciones - Unidades no cerradas ni pasivas - Definicidas y cuidadas.

B AGRADABLES - Unidades relativamente pequeñas (10-14 unid/100m) - Menor diversidad de funciones - Algunas unidades cerradas o pasivas - Mas o menos definicidas y cuidadas.

C INTERMEDIAS - Mezcla de unidades pequenas y grandes (6-10 unid/100m) - Menor diversidad de funciones - Pocas unidades cerradas o pasivas - Poca definicion y cuidado.

D APAGADAS - Grandes unidades con pocas puertas. (2-5 unid/100m) - Poca diversidad de funciones - Bastantes unidades cerradas o pasivas - Casi sin definicion ni cuidado.

E INACTIVAS - Grandes unidades con pocas puertas. (1-3 unid/100m) - Frontal monotono. - Cerradas o pasivas. - Sin definicion ni cuidado.

FRONTERAS ACTIVAS

FRONTERAS ACTIVAS A LA CALLE A activa Zona A B agradable

FRONTERAS INACTIVAS

FRONTERAS INACTIVAS A LA CALLE E inactiva Zona E D apagada

Sagrera Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre l’àmbit Grup H Bonzon, Tristan Caparrós Soto, Andrea Garau Aulet, Carme Peralta Geis, Marta

Aquest Handbook pretén ser una guia per al vianant. Inclou un recull de les sensacions que podrà experimentar un ciutadà que faci la ruta Santa Coloma – Plaça de les Glòries a peu. El mapa d’apunts mostra des de l’evolució dels carrers i de les tipologies d’habitatges fins a la comparativa del preu de la fruita o els preus i les ofertes dels menús. Serveix per identificar sensorialment els punts on hi ha molt de soroll, les vistes són agradables o les voreres estan en mal estat. En definitiva, s’estudien de les vores del futur parc i de la sensació de carrer que hom experimenta: si hi ha habitatges o comerç en planta baixa, és una tanca o són zones verdes... Aquestes relacions de les necessitats i ofertes del lloc a partir de les parades de metro defineixen els fluxos de moviment i mostra es focus socials actuals. Per a poder entendre la magnitud del projecte s’ha cregut convenient fer una comparació amb altres parcs urbans de Barcelona i de nivell mundial com poder ser en propi Parc de la Ciutadella de Barcelona o el Central Park de Nova York. Finalment es fa una avaluació del recorregut segons els paràmetres distància, temps, cost econòmic i ambiental.

Taller d’Arquitectura i Projectes F, 2011-2012 Quadrimestre Primavera Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC http://tapf.50webs.com