Sagrera, Barcelona - Torribera,Santa Coloma de Gramenet TOM I by Taller Projectes i Urbanisme C ETSAV

Arquitectures ecotons urbans interiors de HUB a Metaparc metropolitĂ Taller dâ&#x20AC;&#x2122;Arquitectura i Projecte F 2011/2012 Quadrimestre de Primavera / ETSAV / UPC

Sagrera, Barcelona - Torribera, Santa Coloma de Gramenet tom I

Arquitectures ecotons urbans interiors de HUB a Metaparc metropolità Un parc, una via verda i de mobilitat Arquitectures d’equipament, Carrers transversals, Eixos cívics, Vies verdes, Places, Centres de barri, Nous eco barris i Peces de ciutat

Sagrera, Barcelona - Torribera, Santa Coloma de Gramenet

Taller d’Arquitectura i Projectes F, 2011-2012 Quadrimestre Primavera Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Col·laboradors: Catalina Salvà (Doctoranda UPC), Núria Bisbal (arquitecta)

Títol publicació: Arquitectures ecotons urbans interiors. De HUB a Metaparc metropolità. Un parc, una via verda i de mobilitat, Arquitectures d’equipament, Carrers transversals, Eixos cívics, Vies verdes, Places, Centres de barri, Nous eco barris i Peces de ciutat. Sagrera, Barcelona - Torribera, Santa Coloma de Gramenet Primera edició: Desembre 2012 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació, disseny i edició: Catalina Salvà Matas, becaria FPI-UPC Imtatge portada: Marta Franquesa Badia (alumna del TAP F) Per a informació addicional: http://tapf.50webs.com/ Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.

Arquitectures ecotons urbans interiors. De HUB a Metaparc metropolità. Un parc, una via verda i de mobilitat, Arquitectures d’equipament, Carrers transversals, Eixos cívics, Vies verdes, Places, Centres de barri, Nous eco barris i Peces de ciutat. Sagrera, Barcelona Torribera, Santa Coloma de Gramenet de Taller d’Arquitectura i Projectes F, ETSAV està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

INDEX

Arquitectures ecotons urbans interiors. De HUB a Metaparc metropolità.

Barcelona - Torribera, Santa Coloma de Gramenet tom I

EL PRETEXT DE SAGRERA

ATLAS

URBANÍSTIC

SOBRE

SAGRERA

(BARCELONA)-

SANTA COLOMA 2.

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

2.1.

Àmbits i qüestions clau del projecte

2.1.1. Grup A1 / 3 Escales: Bernal Marquez, Anna / Domènech Cardona, Mariona / Rotger Vinent, Esperança

2.1.2. Grup A2 / El parc intermodal: González Comín, Francisco Javier

2.1.3. Grup B / Nova porta d'entrada a la Plaça de les Glòries: Castell Fríguls, Dafnis / Ripoll López, Carles

2.1.4. Grup C1 / Un parc continu de Sagrera: Franquesa Badia, Marta

2.1.5. Grup C2 / Places Metropolitanes: Manubens Gil, Pere

2.1.6. Grup D / Aprofitar les estores industrials: Medina Murillo, José Eduardo / Viñas Gutiérrez, Alfredo

2.1.7. Grup E / Green Way: Kormpize, Alkiviadis / Rocabruna Clerch, Montserrat / Savalls Brull, Marta

2.1.8. Grup F1 / Quatre places, Vuit carrers: Benítez Jiménez-Ugarte, Pablo / Hazañas Sainz de Cueto, Daniel / Moreno Campos, Julia

2.1.9. Grup F2 / Agrocivisme Territorial: Guillén Capell, Alba

2.1.10. Grup G / Activipuntura: Bescansa Bastarreche, Ignacio / Escudero Alberich, Albert / González Hosta. Eloy / Santamaria Navarro, Xavier

2.1.11. Grup H1 / Les quatre places del Metapark: Andrea Caparrós Soto, Andrea / Garau Aulet, Carme / Peralta Geis, Marta

2.1.12. Grup H2 / Un barri connector: Bonzon, Tristan

Arquitectures ecotons urbans interiors. De HUB a Metaparc metropolità.

Barcelona - Torribera, Santa Coloma de Gramenet tom II

ANNEXOS

A1.

WORKSHOP INICIAL Programa Resultats

A2.

EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER Book de projectes

A3.

CARTELL DE L'EXPOSICIÓ FINAL DELS TREBALLS

0. EL PRETEXT DE SAGRERA

0. EL PRETEXT DE SAGRERA _____________________________________________________________ ...COM A POTENCIAL METAPARC METROPOLITÀ SUPRAMUNICIPAL NOU INTERCANCIADOR URBÀ DE BARCELONA-SANTA COLOMA _____________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar és la projectació de nous espais urbans, noves arquitectures, sobre l’àmbit en les traces d’articulació entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. El taller es centrarà sobretot en el potencial metaparc metropolità, una transformació urbana estratègica entre la Sagrera i el Campus de Torribera. Aquest nou espai ens permetrà reflexionar sobre els components del projecte de les arquitectures dels carrers i vies verdes, dels espais públics i dels equipaments urbans, dels centres de barri, i de les noves peces de ciutat que poden aparèixer per la regeneració urbana, a partir de la concepció i programació d’un nou espai d’articulació entre territoris metropolitans. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat). Prendre en consideració projectual aquests espais suposa considerar que: -

L’espai està esdevenint un gran territori d’articulació i de nous espais de centralitat de la franja nord de Barcelona i la ciutat del Besòs. La cohesió entre el projecte de les infraestructures i el projecte de ciutat, evitant les fragmentacions i barreres ambientals i morfològiques, i en concret la definició de l’espai urbà (arquitectures privades, públiques i espais públics i

privats). La nova ordenació d’aquest àmbit territorial basat en la restitució de les continuïtats d’espais compatibles que milloren el funcionament de la matriu ambiental. -

L’ordenació de la integració de les infraestructures de la Ronda, i la superació dels límits del nus de la Trinitat, des d’una perspectiva integral que faciliti espais de continuïtat i d’habitabilitat al voltant de les mateixes, i dels seus traçats, replantejant la transversalitat urbana i establint noves traces vials al llarg de la Ronda de dalt reentesa com a Boulevard metropolità.

Es poden generar nous espais per nous models d’equipament urbà i d’habitabilitat basats en la mixicitat de funcions i activitats.

El projecte a desenvolupar te una dimensió d’escala específica (arquitectònica) i uns efectes diferits sobre la nova forma de la ciutat (urbanística) i de la metròpoli (territorial).

Es pretén desenvolupar el projecte sobre els tòpics següents: -

La cohesió entre el projecte de la ciutat històrica (plaça de les Glòries), els barris de la Sagrera, les Rondes, i el fus verd de Santa Coloma de Gramenet arribant a les vores de la Serra de Marina.

El reciclatge dels espais condicionats per les infraestructures de mobilitat des d’una perspectiva integral d’integració, proposant un nou eix de mobilitat tova (bicicletes, sendes peatonals)

La nova estructura urbana de ciutat a partir de la superació de les barreres i la creació de continuïtats i permeabilitats urbanes, de forma transversal al riu Besòs • L’exploració sobre programes d’arquitectura i la seva forma urbana en àmbits de la nova ciutat que es pot desenvolupar dels eixos verds de traçat ciutat-riu-muntanya de Marina.

La nova ordenació dels espais públics i exploració formal dels nous espais col·lectius en des d’una visió renovada dels espais públics i les infraestructures.

La reordenació de les vores i de l’eix-passeig, mitjançant el projecte de les noves unitats residencials i articulacions amb els sectors residencials, amb la construcció d’habitatges protegits i/o tutelats, amb noves activitats d’equipament i dotacions de serveis.

Projectar el conjunt de la polaritat entorn les noves places al llarg del metaparc, com a centralitats urbanes i "portes" d’accés i intermodalitat que

defineixen una seqüència d’espais amb una forta vocació d’urbanitat i de nous paisatges urbans. -

Projecte de les unitats arquitectòniques amb noves tipologies urbanes de residència i mixtes.

Projecte de les unitats arquitectòniques singulars com atractors urbans d’activitats.

Amb el motiu de treballar sobre aquest àmbit s’ha desenvolupat, en el marc del Taller de Projectes F durant el Curs de Primavera 2011-2012 a l’ETSAV, de la UPC, el Taller de discussió, teoria i projecte treballant en aquest lloc, excusa per debatre i aprendre sobre qüestions de mobilitat, arquitectures mixtes, nous programes d’habitabilitat o reprogramacions urbanes. La primera entrada al lloc es va realitzar a través d'un Workshop internacional on els alumnes del TAP F compartien el primer reconeixement de l'àmbit de treball amb alumnes de la Université Paris-Est Marne-la-Vallée (amb els professors Yannick Beltrando i Pierre Alain Trevelo) i del Karlsruhe Institute of Technology (amb els professors Henri Bava i Dietmar Lorenz). Del tretze al disset de febrer de 2012, alumnes i professors varem realitzar una setmana intensiva d'estudi de Sagrera-Torribera. El workshop es va treballar com a eina de coneixement i lectura del territori, materialitzada en un conjunt de propostes i mirades elaborades pels diferents grups d’alumnes, resumits en els annexos d'aquesta publicació. Ja de retorn al ritme normal del curs, el taller es va anar desenvolupant de manera conjunta amb tots els alumnes establint allargades sessions de comentaris sobre els treballs de manera sistemàtica, finalitzant el dia 13 de juny, amb la presència de tots els intèrprets del territori, alumnes i professors, que des del primer dia varen elaborar un discurs sobre el lloc, entenent que no és possible de cap altra manera la comprensió i intervenció sobre un territori, en aquest cas, l’entorn del SagreraTorribera.

L’àmbit de projecte

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE SAGRERA (BARCELONA)-SANTA COLOMA

ATLAS

URBANÍSTIC

SOBRE

SAGRERA

(BARCELONA) – SANTA COLOMA _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL LLOC _____________________________________________________________ Alumnes del TAPF La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat a l’àmbit de projecte. Guia de temes Biografia del lloc

Grup A

Origen, gestació, evolució La ciutat abans de Sagrera El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca El context sociopolític: Les raons de Sagrera-Sta Coloma El context disciplinar: Les propostes de Sagrera El context tècnic: Les solucions de Sagrera L’evolució i formació urbanística en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai Carnet d’identitat El(s) projecte(s) Sagrera-Sta Coloma Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Seccions infraestructures Les interseccions i les transversals: carrers, illes, xamfrans, grans peces,... Estat actual, forma i estructura

Grup B

Codi de barres

Grup C

Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera Mode d’emploi

Grup D

Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn de l’àmbit Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions, normes de mobilitat i ordenances vàries Radiografia urbana

Grup E

El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família

Grup G

Rol urbà i relacions amb la ciutat Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Retrats + 24 hores de la vida del carrer

Grup F

Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, «Coses urbanes», fites, cantonades, trams significatius Tràveling, seqüències urbanes Vida urbana, esdeveniments, conflictes… Sagrera Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre l’àmbit

Grup H

Biografia del lloc Origen, gestació, evolució La ciutat abans de Sagrera El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca El context sociopolític: Les raons de Sagrera-Sta Coloma El context disciplinar: Les propostes de Sagrera El context tècnic: Les solucions de Sagrera L’evolució i formació urbanística en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai Grup A Bernal Marquez, Anna Domènech Cardona, Mariona González Comín, Javier Miralles Perez, Silvia Rotger Vinent, Esperança

La radialitat de Barcelona és una radialitat latent. Les seves traces són poc visibles avui. Però la seva força estructural és present en la forta dependència que tots els barris contreuen amb la ciutat central, tant com en els moments en que es varen ocupar amb botigues i tallers, als eixos centrals d’arribada als portals de la ciutat murada. L’Eixample no va fer sinó engrandir l’àmbit d’aquella ciutat central. Però, sota la seva quadrícula, l’estrella de les carreteres de la Junta i el garbuix tentacular de les rodalies ferroviàries mantenen fortíssima la seva vigència. La Barcelona moderna és una ciutat feta damunt de pobles. La seva forma se’ns presenta com un agregat de peces urbanes variades, de superfície i natura diferents, com una constel·lació imperfecta on les diversitats són gairebé el traç més característic. La identitat formal de l’Eixample o de la Ciutat Vella no són, a la fi, tan importants com la presència simultània d’altres barris i viles, amb una personalitat social i econòmica múltiple, molt forta i evident. Algunes d’aquestes trames són derivades d’antigues poblacions, a voltes amb organització municipal propis. Vist amb els ulls dels nuclis petits, l’annexió era sempre fruit d’una actitud de prepotència, de colonització i de domini per part del municipi central. Això va significar una successió de conflictes a cada població (ara barri) que va tenir un desenllaç ben diferent a cada lloc i que avui podem veure i comprendre pel teixit urbà que hi ha quedat. Els barris que encara conserven traçats vells, provinents del segle XIX, van lluitar més, sobretot els propietaris de les terres, contra una malla il·limitada que no respectava els orígens d’aquests pobles històrics.

BARCELONA: EL TERRITORI PREEXISTENT I LES LATÈNCIES DE LA MATRIU BIOFÍSICA Topografia del territori original Serra de Collserola Plànol francès de la ciutat de Barcelona i els seus voltants. 1698

Riu Llobregat

Montjuïc

Barcelona

Riu Besòs

Geografia Les ciutats de Barcelona i Santa Coloma pertanyen a la comarca del Barcelonès, una regió limitada al nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) i al sud-est per la línia de costa del mar Mediterrani. El territori queda definit pels límits fluvials de la comarca, el riu Llobregat al sudoest, i el Besòs al nord-est.

Ocupació Els espais lliures protegits se situen a la serralada litoral i a les llacunes litorals del Delta. La ocupació urbana és intensa i extensa.

Espais Lliures Protegits Urbanitzat Font: Cobertes de sòl 2001 (CREAF-DMAH)

BARCELONA: Geologia Les zones muntanyoses estan constituïdes per terrenys paleozoics, granit. El pla de la ciutat, limitat pels deltes, està format per un gruix variable de sòls d’edat Quaternària que reposen sobre un sòcol Paleozoic, granit.

Mapa geologic de Barcelona. Escala 1:50.000. I.G.M.E. Seccio geologica esquematica de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1972. Hidrologia El litoral de la Regió Metropolitana Barcelona compta amb recusos hídrics subterranis. Els aqüífers al·luvials de graves i sorres de la plana litoral són els que permeten una agricultura de regadiu. Els més important és l’aqüífer del delta del Llobregat – i la seva continuitat al pla de Barcelonaamb un recurs hídric de 50 hm3. La sobreexplotació ha generat processos d’intrussió marina i les activitats industrials i agràries han produit una dràstica reducció de la qualitat de l’aigua a les darreres dècades.

Font: ATLES AMBIENTAL DE LA RMB

BARCELONA: Vegetació La Regió Metropolitana Barcelona se situa majoritàriament en el domini de l’alzinar litoral. Els sistemes més extesos són els boscs de coníferes –essencialment pi blanc i pi pinyer al litoral-. Els darrers anys, les àrees forestals han ampliat la seva extensió mentre que els espais agrícoles han minvat, tant pel desenvolupament urbanístic com per l’evolució de les masses forestals. Els espais intersticials se situen principalment en àrees agrícoles en mosaic on es combinen els conreus, els deixius i les plantacions.

Fonts: Institut Cartogràfic de Catalunya

Clima El Barcelonès té un clima Mediterrani temperat, però amb les caràcterístiques d’un microclima urbà i amb les particularitats d’estar situat al nord del mediterrani. Els hiverns són curts, frescos i relativament humits, la majoria dels anys no arriba a glaçar. Els mesos de gener i febrer les temperatures mitjanes ronden els 10 °C i les màximes mitjanes superen els 13 graus. Els estius són relativament secs, llargs i càlids (però al juliol i a l’agost les temperatures màximes diàries no acostumen a superar els 30 °C ja que hi bufa el vent de mar cap a terra, marinada. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 39,9 °C, i la temperatura mínima de -10 °C. Les glaçades no es produeixen quasi mai al centre de la ciutat, però als municipis propers i al Tibidabo hi són més freqüents. La neu tampoc és un fenomen molt comú a la ciutat. La pluviometria total anual està prop dels 600 litres. S’aprecien dos màxims de precipitació: la tardor (el més acusat) i la primavera (màxim secundari). El mes més plujós és octubre amb uns 96 litres seguit de setembre amb 76 litres. Els mesos més secs són juliol (27 mm) i juny (38 mm). Hi ha una mitjana 90 dies de pluja (comptant només els dies amb precipitació més gran de 0,2 litres) essent el mínim 1,9 dies de pluja al mes de juliol i el màxim 5,7 al maig.

E. Romana

BARCELONA:

1346

Prehistoria i antiguitat - Primers assentaments al territori de Barcelona al neolĂtic, uns 2000 anys abans de Crist. - Divuit poblats Ăbers situats als punts mĂŠs elevats i a prop de les rutes mĂŠs freqĂźentades. - El poblat Ăber mĂŠs important va ser el de MontjuĂŻc, ja que tenia un port natural al peu de la muntanya. - La BĂ rkeno ibĂ¨rica es transforma en la Barcino romana, als peus de MontjuĂŻc. - La nova Barcino s'alĂ§a al Mont TĂ ber al segle I a.C. Segons la forma colonial, amb la creuera del decumanus i del cardo maximus amb el fĂ˛rum al mig. Estava enmurallada amb 4 portes als extrems del les vies principal i contenia 74 torres de protecciĂł. Edat mitjana "M TFHMF 7*** FMT Ă&#x2039;SBCT ThJOTUBMtMFO B MB DJVUBU EVSBOU BOZT - El 803 els francs prenen el control i hi posen comtes com a governadors. - La ciutat enmurallada queda petita i sorgeixen cases al voltant de les esglĂ¨sies i monestirs del nou Raval. - Gran part del Rec Comtal era un dels antics aqĂźeductes romans, que es va netejar i reutilitzar en temps de Ramon Berenguer I. - Les families riques, els mercaders i els artistes van donar vitalitat a la zona de Santa Maria del Mar, als peus de la qual va sorgir el barri de la Ribera, que poblaven mariners i pescadors. Els oficis de la pell es continuaven exercint entre el carrer de Montcada i la muralla, resseguint una part del Rec Comtal. - Fundacions religioses com el convent de Montalegre (cap al 1259) i el Carme (1293) van originar nous focus de poblaciĂł al que desprĂŠs es va conĂ¨ixer com Raval. Al voltant del 1200, grĂ cies als dominicans i els franciscans van arribar a la ciutat i aviat van comenĂ§ar a construir-hi convents: Santa Caterina , Sant Francesc, el convent deSanta Clara als terrenys mĂŠs enllĂ del rec Comtal, i el Monestir de Pedralbes. - Una conseqĂźĂ¨ncia de la crisi siciliana va ser l'inici de la construcciĂł de la Muralla de Pere el Gran, que va encerclar la ciutat i els diversos burgs des de la Rambla fins a l'actual parc de la Ciutadella. - ConstrucciĂł del port de Barcelona al segle XV. - ComenĂ§ament s. XIV creix l'industria i l'activitat mercantil i marinera de Barcelona. La ciutat acull treballadors d'arreu. - ConstrucciĂł d'importants edificis civils i religiosos gĂ˛tics: la Catedral Sta. Maria del Mar, la Llotja, el Palau Reial, el Palau Episcopal, la Casa de la DiputaciĂł del General i la Casa de la Ciutat. - Apareix el barri del Call, on hi vivien els jueus fins que els van considerar causants d'una gran crisi econĂ˛mica i els van executar. - Quan la Corona d'AragĂł passa a formar part de la nova monarquia hispĂ nica, Barcelona perd bona part de la seva activitat marinera. - Durant els segles XII i XIII la continuada activitat urbanitzadora va lligar entre si burgs, viles noves i el primitiu centre romĂ de Barcelona - Durant el segle XIV es va viure una febre embellidora manifestada en una frenĂ¨tica activitat constructora en carrers i places amb un conjunt d'edificis civils i religiosos que van donar a la ciutat un aire gĂ˛tic.

1698

BARCELONA: Edat moderna - Barcelona sortia de l'edat mitjana com la ciutat mĂŠs gran de Catalunya, perĂ˛ el creixement no era comparable amb Madrid o ParĂs, que es vvan multiplicar per cinc. - Augment del nombre d'habitants que es va veure alimentat per la gran onada d'immigraciĂł francesa entre el 1516 i el 1640. - CreaciĂł de la Casa de la MisericĂ˛rdiaal 1583, que evidenciava el pas d'una caritat cristiana, voluntĂ ria, individual i privada a una beneficĂ¨ncia hospitalĂ ria, centralitzada i laica. - Era la ciutat amb mĂŠs gremis i confraries de la penĂnsula IbĂ¨rica -segons el fogatge del 1516, els artesans eren un terĂ§ del total de famĂlies J HBJSFCĂ? MB NFJUBU EF MB QPCMBDJĂ&#x2DC; BDUJWB EF MB DJVUBU J BRVFTUT DPMtMFDUJVT MBCPSBMT WBO WJVSF VO BVUĂ&#x2019;OUJD TFHMF EhPS - El 1519, Carles I, un rei d'una nova dinastia, els Austria, pressiona Barcelona perquĂ¨ construeixi la gran obra pĂşblica del segle: la muralla de mar. - ConstrucciĂł del port (iniciat el 1598) - Guerra dels segadors o de SecessiĂł durant onze anys: en el seu decurs, Barcelona ĂŠs assetjada repetidament i, al final, derrotada. La ciutat perdia els privilegis militars: les muralles i els baluards, el castell de MontjuĂŻc i les drassanes deixen de ser patrimoni exclusiu dels barcelonins. Malgrat tot, Barcelona sap guanyar el camĂ del comerĂ§ i de la indĂşstria. - CamĂ de progrĂŠs barrat per l'esclat d'una guerra que s'iniciĂ encetat el segle XVIII: la de SuccessiĂł. Barcelona, perĂ˛, assetjada durant 13 mesos, cau l'onze de setembre de 1714 i, amb ella, les antigues llibertats de Catalunya.La ciutat perd el seu Consell de Cent i la Universitat. Amb el Decret de Nova Planta, s'inicia un perĂode de repressiĂł. - Els filipistes construeixen una ciutadella militar, emplaĂ§ada on abans havia el barri mariner de la Ribera. - Naixement del nou barri de la Barceloneta, iniciat el 1753. El Raval comenĂ§a a urbanitzar-se i les fortificacions i les muralles prenen protagonisme. - A partir de mitjan del segle XVIII es viu una gran revifalla, tant econĂ˛micament com demogrĂ ficament. Al llarg del segle es formen la Rambla i el Passeig de St.Joan, i s'aixequen grans edificis. Alguns dels edificis mĂŠs emblemĂ tics que s'hi van construir, que encara avui es conserven, sĂłn el Palau de la Virreina, el Palau Moja i el Palau Marc, entre altres. - Als prats de Sant MartĂ de ProvenĂ§als es va construir el cementiri del Poblenou i indĂşstries de les indianes. - L'any 1792 es va comenĂ§ar a publicar el Diari de Barcelona i el 1802 es va crear la Casa de la Caritat. - El 1835, a conseqĂźĂ¨ncia del clima anticlerical, una sĂ¨rie de convents sĂłn reduĂŻts a les cendres. TambĂŠ ĂŠs cremada la FĂ brica Vapor Bonaplata, - Durant les primeres dĂ¨cades del segle XIX, Catalunya es capdavantera a l'Estat de la RevoluciĂł industrial. - El 1854 sĂłn enderrocadesles muralles i la ciutat s'expandeix. - La lluita dels liberals contra lâ&#x20AC;&#x2122;absolutisme va tenir efectes tan remarcables com la construcciĂł de la PlaĂ§a Reial al 1848 i el mercat de la Boqueria 1836, lâ&#x20AC;&#x2122;obertura de lâ&#x20AC;&#x2122;eix dels carrers Ferran-Jaume I-Princesa, la construcciĂł de la nova faĂ§ana de la Casa de la Ciutat i la nova condiciĂł de la plaĂ§a de Sant Jaume com a centre neurĂ lgic de la Barcelona emmurallada. PerĂ˛ tambĂŠ va portar a la ciutat avalots revolucionaris que es van castigar amb bombardejos des del castell de MontjuĂŻc. Barcelona compta amb 250 mil habitants.

1706

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Al 1859 Barcelona es concentra amb dos núclis, l’actual centre i el barri de Gràcia, aquest fóren els primers. L’expansió es desprengué des del centre fins al barri, no va ser gradual; començat al 1870 per la muralla i seguint pujant radialment. Apareixen punts disgregats que després volen ser conectats entre ells. Aparició del Pla Cerdà, malla conectora.

1859

Edat Moderna - El 1860, Madrid aprova el projecte de l'Eixample de Barcelona presentat per Ildefons Cerdà. Una nova ciutat racional s'escampa fins als municipis veïns que, el 1897, seran agregats a la ciutat comtal. - El 1868, aprofitant el procés revolucionari, és enderrocada la Ciutadella, que passa a ser un parc. - Mentrestant, en les viles veïnes de Barcelona els industrials edifiquen les fàbriques aprofitant-se del baix cost del terreny i de l'existència de pous d'aigua. - Sota la Renaixença, moviment cultural que reivindica la identitat catalana i posa els fonaments del catalanisme polític, es creen institucions com ara la Universitat, l'Ateneu Barcelonès o l'Acadèmia de les Bones Lletres. - El progrés urbanístic del 1870 al 1885 és considerable. - El 1888, la ciutat està preparada per organitzar una primera Exposició Universal, en l'espai on es va bastir la Ciutadella. Un gran parc amb palaus i pavellons substitueixen les infames presons, conservant però alguns edificis. Josep Fontserè i Mestre, autor del parc de la Ciutadella i d’un bon nombre d’edificis a l’entorn de l’Exposició, com ara el Mercat del Born i el complex residencial dels porxos de Fontserè, peces clau de la remodelació del barri de la Ribera, entre altres. Van ser més els edificis de l’Exposició que han desaparegut que els que s’han conservat. Resten en peus el monument a Colom, l’antic restaurant o Castell dels Tres Dragons creat per Domènech i Montaner -avui Museu de Zoologia-, el Dipòsit de les Aigües -avui biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra- obra de Fontserè i Gaudí, l’Arc de Triomf, i el Palau de Justícia. L’herència de l’Exposició també va deixar per a la DJVUBU MB OPWB GBÎBOB EF MB DBUFESBM ĕOBOÎBEB QFM CBORVFS .BOVFM (JSPOB MB QSJNFSB VSCBOJU[BDJØ EF M BWJOHVEB EFM 1BSBMtMFM MB QSFĕHVSBDJØ de la plaça de Catalunya, l’obertura del Portal de l’Àngel, la construcció de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, els mercats d’Hostafrancs i de la Concepció, i l’empedrat de nombrosos carrers, entre altres intervencions. També es van impulsar altres obres que, tot i que es van acabar en anys posteriors, són filles de l’Exposició, com ara l’Hospital Clínic, lapresó Model i el Palau de Justícia. - El 20 d’abril de 1897 va acabar el procés d’unificació municipal dels pobles del pla de Barcelona. Annexió del terme municipal dels antics municipis de les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu del Palomar,Sant Martí de Provençals, Sants i Sant Gervasi de Cassoles al de Barcelona. Encara va trigar uns anys a produir-se l’agregació d’Horta(1904) i encara més la de Sarrià (1921). Amb nuclis urbans de tradició centenària, la majoria d’aquests municipis s'havien creat després de la desfeta del 1714, dins la nova organització territorial imposada per les noves autoritats borbòniques mitjançant el decret de Nova Planta. Procés d’evolució de la ciutat. Instaurat al principi per nuclis disgregats que s’han unit amb el pas del temps.

1853

1861

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Al 1903 es segueix expandint la reticula de Cerdà cap a l’eixample esquerra entre la Diagonal i Paral·lel. Al 1914 es treballa més amb les infraestructures que no s’han acabat el periode anterior. Com es veu, el centre de Barcelona, la plaça de les Glòries encara no està definida, pel que es treballa cap a l’altre costat.

1903

Etapa contemporànea - L’auge del modernisme va coincidir amb un període de gran creixement urbà de la ciutat per l’Eixample. Aquest fet va propiciar que a una bona part de les grans residències burgeses de la nova Barcelona del canvi de segle s’adoptés aquest estil artístic. L’espai central de l’Eixample fins i tot s’ha anomenat el Quadrat d’Or, amb obres com ara la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera, la Casa Batlló —totes tres a l’anomenada Illa de la Discòrdia— i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, entre moltes altres. El modernisme també és present de manera destacada a la ciutat històrica, amb intervencions com ara el Palau de la Música Catalana, la Casa Martí, seu de l’emblemàtic cafè Els Quatre Gats, a més del Palau Güell, entre altres En l’àmbit de l’arquitectura religiosa cal destacar la monumental obra del Temple Expiatori de la Sagrada Família, encara en construcció. I en el de les institucions civils sobresurten actuacions emblemàtiques com ara el Palau de la Música Catalana –ja esmentat- i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. - A partir del 1903, impuls definitiu de la construcció d’una moderna xarxa d’infraestructures de sanejament i l’inici de les obres d’obertura de la Via Laietana, entre altres. - Després dels esdeveniments dramàtics de la Setmana Tràgica, el republicanisme radical populista liderat per Alejandro Lerroux va dominar el panorama polític municipal. Durant la segona dècada del segle XX el lerrouxisme va anar perdent influència com a conseqüència de l’auge del moviment catalanista articulat a l’entorn de la Lliga Regionalista. En l’àmbit social, s’evidenciava el pes cada vegada més gran del moviment anarcosindicalista dins les classes obreres, amb la fundació a Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT). - Dictadura del general Primo de Rivera, el 1923. Eren anys d’una forta conflictivitat social i laboral, amb vagues com la de la Canadenca i el fenomen del pistolerisme tant sindical com patronal. La situació es va capgirar amb el cop d’estat militar. - El 1929 se celebra la segona Exposició Universal de Barcelona, a Montjuïc. Significava la urbanització d'una extensa zona de Barcelona i la conquesta d'un espai lligat a l'opressió de la ciutat. - Entre 1902 i 1929 s'urbanitza la plaça de Catalunya. A finals de segle XIX començaren a expropiar-se els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les barraques de firaires que s'havien anat construint al mig de l'espai que esdevindria plaça. - Entre 1920 i 1930 s'aixecaren 13 mil edificis i es realitzaren importants obres de pavimentació, clavegueram i electrificació. Hi haurà la inauguració del metro, la edificació dels grups de cases barates, la millora de la xarxa viària i de comunicacions amb la construcció de passos elevats a la plaça de les Glòries, el pont de Marina i l’Estació de França, o la monumentalització del barri de la Catedral amb la creació del Barri Gòtic.

1891 1904

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Al 1929 es finalitzen les perifèries de l’eixample esquerra i es comença per la dreta, ja tenint un projecte a les Glòries, que no es tenia massa clar com seria encara. Al 1957 aparició de l’immigració pel que es veuen les barraques que es van situar a la perifèria, segueixen un pla totalment diferent al del Cerdà.

1929

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 -Urbanització de la muntanya de Montjuïc + endeudament -Projectar internacionalment Barcelona -Transformació urbana -Porta monumental plaça Espanya -Avinguda Reina Maria Cristina ornamentada amb columnes de llum que ja no hi són avui en dia -A nivell de pavellons: Font Màgica de llum i so al fons -Segon nivell a la falda de la muntanya pavellons d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia -Palau Nacional -Poble Espanyol -Teatre Grec -L’estadi i l’esplanada (ocupada per les Indústries elèctriques -Secció Marítima de Miramar DURANT LA REPÚBLICA 1931-1936 -Millora xarxa educativa tot i la falta de diners: nous centres educatius (rehabilitats en l’antic hotel de l’Exposició de Plaça Espanya, les cantines municipals: per infants, i organització de colònies d’estiu per als escolars ) -Plans de modernització urbana -Pla Macià i Casa Bloc no es va fer perquè estallà la guerra GUERRA CIVIL 1936-39 -Al principi la classe obrera es va fer càrrec de proveïments de queviures i van construir refugis antiaeris -Transport va continuar funcionant fins la falta de benzina -Destrucció 50 edificis entre els quals el “cinema Coliseum”, la Catedral, el Port -Destrucció de vaixells “Capitán Segarra”, “Alacant”, “President Macià” i “Mercedes” PRIMER FRANQUISME Repressió política, social i cultural -Manca de proveïments-Mercat negre + augment de desigualtats socials -Pujada de preus Reconstrucció i actuació urbanística -2,5 anys de guerra més tard impuls de millores urbanes (zones malmeses) -Avingudes de la Catedral i de les Drassanes al centre històric -Obertura Diagonal fins Esplugues -Reordenació urbanística- interessos dels dirigents franquistes

1950

Les etapes significatives del creixement metropolità 1950-1975 Industrialització moderna i boom immobiliari. Després del periode d’autarquia econòmica posterior a la guerra civil, es produeix la industrializació del país a través de les grans ciutats, comportant importants corrents migratories i demandes urbanes de tot tipus. Les necessitats residencials i del propi creixement industrial van provocar un enorme boom immobiliari, responsable d’unes periferies urbanes invertebrades, a través dels processos de densificació de les trames suburbanes, dels barris d’urbanizació marginal i dels polígons de vivienda popular, precaries en quant als espais lliures, l’equipament, les infraestructures, el transport... Apareix el ministeri de Vivienda, la Llei del sòl de 1956 i la Planificació del Desenvolupament, Plans de Reds Arterials (creació de les noves infraestructures viaries en les grans ciutats – accessos a Barcelona i l’inici de les autopistes transversals). En l’àrea metropolitana de Barcelona es concentra la indústria així com les urbanitzacions de segona residència.

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Al 1970 es segueix construint l’eixample dreta com la Gran Barcelona, crear un Centre per acollir a la gent d’allà i a la que vé en busca de futur. Es projecta un altre tipus de ciutat, basat en les indústries i edificació pública. 1975-1986 Final de la Dictadura i crisis internacional de les energies; disminueix la migració i apareixen signes de descentralització residencial. Es porten les indústries a la perifèria i es substitueixen per serveis públics. Proseguirà el creixement de les urbanitzacions de segona residència transformant-se en de primera residència a causa de la proximitat creixent de les activitats productives descentralitzades. 1985 es comencen a plantejar les barraques de la perifèria, tot i que s’acaba de construir aquest nou centre que va cap al mar.

1970 Transició La ciutat del desenvolupisme La gran Barcelona del barraquisme

Barcelona desenvolupista 1957-1973

Moviment antifranquista

-60’s creixement econòmic de l’Espanya franquista -Pla Gran Barcelona -Augment beneficis empresarials/augment diferències socials entre barris i barcelonins -Cessió del castell de Montjuïc a l’Ajuntament per part de l’Estat.

-Manifestacions conflictivitat social i estudiantil: Comissions Obreres 1964 i Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona com La Caputxinada 1966. La força del moviment veïnal també participava en la protesta social.

TRANSICIÓ (fent camí cap a les eleccions democràtiques del 1979) -Dictadura finalitza-mor Franco 20 novembre 1975 NOU CICLE: avenços i retrocessos considerables -Enric Masó: tímida obertura de l’Ajuntament cap a la societat -Al capdavant del govern municipal- TECNÒCRATA

1976

XXXVCongrés Eucarístic Internacional 1951 -Millorar imatge ciutat -Dictadura franqusita -BCN tímides actuacions urbanes/grans plans de futur -Arribada de persones en busca de futur (sense resposta) -Potenciar centre → barraquisme a la perifèria i barris populars.

-Pla general metropolità 1976: transformació de la ciutat a nivell urbanístic -70’s transició dictadura-democràcia -1976 manifestacions: reclama llibertats polítiques, amnistia dels presos polítics i restauració autonomia política per Catalunya: “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”

1976 Modificació del Pla General Metropolità per la Transformació de les Àrees Industrials del Poblenou, Districte d’Activitats 22@ 1. Relacions urbanes generals: -Previsió d’un servei de rodalia d’alta eficiència, amb la Sagrera com a estació base del nord -Probabilitat que a La Sagrera es localitzi també l’estació terminal del Tren d’Alta Velocitat ,TAV -Transformació de les grans parcel·les intdustrials -El nou caràcter de la vialitat, enllaços de la Trinitat i les Glòries. Anell bàsic de distribució dels trànsits d’accés i sortida de les àrees centrals 2. Configuració d’una nova àrea urbana, diversitat 3. Espai d’entrada des de la porta de BCN-enllaç de la Trinitatfins a un dels centres geomètricament més rotunds - Plaça de les Glòries “Via verda” com a espai vertebrador 4. Ordenació de l’àrea, establir connexions viàries transversals de les àrees urbanes que han sofert la separació imposada per les instal·lacions ferroviàries i les grans parcel·les industrials. 5. Elevada integració en el medi urbà dels espais ferroviaris: Reforçament del valor emblemàtic de l’estació de La Sagrera com estació principal del servei de rodalia del nord de la regió metropolitanta i problable terminal del TAV, amb connexió amb la futura línea 6 del metro

-Desplaçament d’aquelles instal·lacions de suport tècnic que poden situar-se en indrets menys compromesos pels teixits urbans. -Cobertura progressiva de les vies en aquelles parts on les condicions topogràfiques de les àrees contigües ho permeten. 6. Manteniment i renovació de l’activitat industrial, millores condicions urbanístiques i funcionals. 7. Millora de l’equipament i sistema de zones verdes públiques per la població més pròxima i conjunt dels ciutadans. 8.Aprofitaments urbanístics: dotació d’edificabilitat als terrenys ferroviaris. 9. Ordenació es proposa a mig o llarg termini desenvolupada de forma gradual i fraccionària: - distintes parts puguin executar-se amb independència - Que de la seqüència de desenvolupament dels sectors i d’execució de les infreestructures en resultessin situacions funcionalment correctes pel que fa al conjunt de l’àrea i representessin millores respecte de la situació anterior. Etapa de transició política – Constitución 1978 i eleccions municipals 1979. Els ajuntaments desarrollaran diverses operacions de reforma interior i millora urbana d’important abast.

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Any 1992 important per l’arribada dels Jocs Olímpics que van suposar grans transformacions urbanístiques a nivell de comunicacions, edificis culturals i esportius per soportar aquest gran esdeveniment. Any de grans despeses però gran millora del públic.

1986

d’accessibilitat derivada de la construcció de les rondes barcelone1986-2004 Recuperació econòmica i urbanisme dels grans esdeveses, apropant el terriotorio i reforçant els moviments intermuniciniments. pals. La nominació olímpica de 1986 serà l’oportunitat de projecte de reAltre gran esdeveniment, el Fòrum Universal de les Cultures de novació urbana pensada pel després de la celebració dels Jocs, amb 2004 va a ser la disculpa per una renovació urbana de dimensión un extens abast territorial. similar a la Olímpica, encara que el seu abast territorial, el seu conSuposa un salt d’escala en la dimensió urbana de Barcelona, refortingut çant el paper de ciutat de serveis del territori metropolità, i reequipament de les ciutats afectades, així com el canvi en el model funcional, i la seva inserció urbana siguin ara molt diferents. BARCELONA DEMOCRÀTICA: transformació urbana segle XX 80’s i 90’s + Jocs Olímpics- regeneració ciutat+ renovació, “Model Barcelona” (revitalització i equilibri dels barris) 1a Renovació ORGANITZACIÓ XXV OLIMPÍADA:

INFRAESTRUCTURES

-Construcció Vila Olímpica -Transformació dels barris: (pla per fer) -Celebració dels Jocs Olímpics 1992: transformació infraestructu-Ciutat Vella: la que més canvis va experimentar (estava res logístiques, esportives, culturals i socials molt degradada) -Recuperació dels centres històrics -Ordenació front marítim Poblenou -Problemes amb l’aluminosi -Rondes -Ampliació aeroport -Nova Diagonal fins al mar -Millora xarxa ferroviària: rehabilitació Estació de França -Plaça Cerdà + supressió del tram de la costa fins Besós -Correrdor ferroviari del Clot/Sant Andreu/La Sagrera -Impuls TAV -Construcció anella olímpica de Montjuïc + equipaments (Palau Sant Jordi) -Renovació Port Vell -Torre telecomunicacions Collserola -Altres: equipaments de ciutat com infraestructures 2a Renovació 80’s i 90’s Creació del “Model Barcelona”: sectors públic i privat. Concens entre Administració i ciutadans.

1992

1992 només es satisfà la meitat de places d’aparcament. Es proposa: -Aparcament públic tipus “Park & Ride”: automobilistes de fora deixin el vehícle per connexió amb el trans port públic -Usuaris dels edificis i visitants: plantes subterrànies per vehícles d’usuaris d’edificis + clients comerços + serveis de la zona -Residents de la zona: places pels que visquin als edificis i voltants--reduïr trànsit centre històric -Aparcament passiu: ús infreqüent, només caps de setmana---fàcil accés al transport públic -Aparcament de llarga durada: per servir al TAV i RENFE Carrers congestionats: Rambla de Prim, carrer de Potosí, carrer de Garcilaso i les dues noves avingudes longitudinals poroposades en el projecte, als dos costats del llac, Rec comptal. Parades proposades: La Sagrera: TAV, llarga distància i rodalies Sant Andreu: només rodalies

Creació nou espai públic, centre neuràlgic de la ciutat. Exemples de zones comercials d’arreu del món, especialment situats en enclavaments històrics. Plaça estació servirà d’enllaç entre trames urbanes disperses i inconnexes existents mitjançant comerços de qualitat, zones d’oficines i equipaments i sistemes adequats de transport públic. Edicifi singular a l’extrem sud del projectes, prop de la plaça de les Glòries. Punt elegit pel Cerdà com futur centre de BCN. Podria allotjar oficines administratives oficials o servir com a seu central dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Heliport de Rec comptal es localitzaria a l’extrem nord del projecte. Connexió amb l’aeroport. Dissenyat per passatgers, comercial i privat. Serveis avançats. Usos ( es volen mantenir): 22% edificacions 78% vies ferrocarril, zones industrials

BARCELONA: ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ Al 2000 periode d’innovació degut a la diversitat cultural amb l’aparició del 22@ que trasllada l’indústria a la perifèria per instaurar nous edificis d’habitatge innovadors. Amb l’arribada de més gent a Barcelona al 2009 s’arregla el que és la zona del Fòrum, emplaçament d’encontres de diversitat cultural.

2000

2000 renovació àrees industrials + INFRAESTRUCTURES (configuren espai urbà) Millora de barris BARCELONA SEGLE XXI 80’s, alcaldes Joan Clos i Jordi Hereu: Transformació del Poblenou -Rambla del Raval -Periode guerra d’Iraq 2002 -Prolongació de la Diagonal fins al mar 2002 -Reflexió sobre diversitat cultural: Fòrum Universal de les Cul-Nous edificis icones ex: Torre Agbar tures -Transformació urbanística front marítim del Besós A la “Carta Municipal” i la “Barcelona dels barris” resposta a les neces-22@ districte d’innovació sitats com l’habitatge Infraestructures -Aeroport: més viatgers anuals -Línia 5 esfondrament Carmel -Tren TAV VERD ESTRATÈGIC: entendre com parts actives, no residuals. No infiltrar verd al teixit urbà, no mixturar, ocupant-lo. Establir condicions de relació, accessiblitat, proximitat, ús i tractament del relleu i d’organitzar la gradació dels territoris associats a les grans àrees lliures. - Lleure a l’espai públic - Recuperació dels valors ambientals - Control de la mobilitat - Espai obert-continuum urbà/compacitat del teixit circumdant: dens i ocupat - Limits complexos

2004

P E N D E N T

2004 ordenació de Sant Andreu-Sagrera: habitatge i terciari, equipaments i espai lliure Maig del 2004 Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010 (diners?) -Habitatge social, majoritàriament públics. -Necessitat massiva de residència, molta indústria poc utlitzada -Intensificar el sòl d’equipament, sobretot en àrees decaigudes -Rehabilitació d’edificis i teixits dels barris -Estudiar nous marcs per definició de teixits urbans, en especial residencials. Importants per primera vegada des dels 60 -Residencies objecte d’estudi: preus

Quantitat de gent per zona: de centre a perifèria de més a menys

QÜESTIONS NO RESOLTES: TEMPS/ÚS/CULTURALS/JURÍDIQUES I SOCIALS -Distribució de necessitats productives -Immigració -Accés a l’habitatge -Majors exigències de serveis -Diversificació dels modes de mobilitat -Requeriments mediambientals -Contraposició interessos socials, econòmics i culturals

PLANNING DEL COSIT DE LA SAGRERA: -Soldar la fractura històrica dels dos districtes -Definir sòl per edificis residencials, terciaris i equipaments -Definir espai públic a sobre de la llosa que cobreix l’estació -Estació: aglutinar la nova intensitat urbana del nord de la ciutat -Solucionar el ferroviari entre l’estació de Sants i la Sagrera: ferroviari, rodalies, regional i alta velocitat

SANTA COLOMA DE GRAMENET

PrehistĂ˛ria i Antiguitat - Els primers pobladors de Santa Coloma van apareixer en el neolĂtic mitjĂ (3500-2500 a.C.). Era un poblat situat a 303 m sobre el nivell del mar i amb vistes privilegiades sobre el riu. - Els Ăbers sĂłn la primera civilitzaciĂł assentada en el territori (s. VI a.C. - II a.C.) - Arribada dels romans i posterior dissoluciĂł de la cultura ibĂ¨rica (s. I a.C.) - Al s.II hi ha una crisi a causa del debilitament de les estructures imperials. Caiguda de l'imperi romĂ . Edat mitjana - Durant el s.X hi ha una evoluciĂł en el tipus constructiu, de la vila romana a la casa de pagĂ¨s. Santa Coloma era un poblat dispers i posseĂŻa un nucli petit. - En el segle XI es construeix la Torre de Balldovina. - Al 1187 es defineix el terme parroquial, existent encara avui, definit pel Bisbe de Barcelona, Bernat de Berga. - Al segle XIII Santa Coloma depĂ¨n del Consell de Cent, d'aquesta manera passa a formar part del territori de Barcelona. - Durant aquest segle hi ha una expansiĂł del conrreu de cereals i la conseqĂźent expansiĂł dels molins fariners hidrĂ ulics. - Al segle XIV entra en funcionament el "MolĂ d'en RibĂŠ". - Entre 1347 i 1371, a causa de les epidĂ¨mies de peste i de la crisi de subsitĂ¨ncia, hi ha un descens demogrĂ fic que s'accentua encara mĂŠs amb la sortida de pagesos cap a Barcelona. - A finals del segle XV l'estructura feudal queda debilitada i hi ha una millora dels conreus, millorant aixĂ el crei xement agrĂcola. Edat moderna - En segle XVIII continua el creixement agrĂcola i el demogrĂ fic. Al 1718 sĂłn 144 habitants i al 1786 en sĂłn 731. - 1786 es reformen els masos de Can Dordal, Can Zam, Can Selva, Can Mariner, el mas Oliver, ... TambĂŠ s'estĂŠn el nucli urbĂ inicial al voltant de l'esglĂ¨sia obrint els carrers Major, Sant Jeroni i Mas Fonollar. El barri Ciutadella creix en un lloc elevat. - A principis del segle XIX hi ha un procĂŠs regressiu econĂ˛mic i demogrĂ fic a causa de la inestabilitat polĂtica, desastres nautrals, epidĂ¨mies i guerres. - A mitjans del segle XIX comenĂ§a l'era de l'industrialitzaciĂł, especialitzada en teixits i pells. - A finals de segle XIX apareixen conflictes laborals dins del mĂłn fabril. Etapa contemporĂ nea 4hJOTUBMtMFO OPWFT JOEĂ&#x17E;TUSJFT QSĂ&#x203A;YJNFT B #BSDFMPOB J BM DPTUBU EFM SJV - Santa Coloma creix al llarg del carrer major i arriba als 1500 habitants. - Al 1902 es decobriex l'antic poblat ibĂ¨ric de 5000 m2. - Al 1911 es construeix el primer pont sobre el BesĂ˛s. TambĂŠ arriba l'aigua, la llum i el telĂ¨fon. D'aquesta manera Santa Coloma deixa d'estar incomunicada. - Entre 1910 i 1913 es construeix Can Roig i Torres. - ConstrucciĂł de l'esglĂ¨sia nova en el 1914 i l'obertura posterior del passeig Mn, Jaume Gordi, generen l'apariciĂł d'un primer eixample del nucli inicial, entre Anselm ClavĂŠ i Jaume Gordi. - S'inicia l'urbanitzaciĂł de la zona de la muntanya en tipologia caseta + hortet. - Al 1918 es construeix el barri Fondo per la gran afluĂ¨ncia d'immigrants que rep el municipi a causa de l'expansiĂł econĂ˛mica de la Primera Guerra Mundial. - Al 1920 ja sĂłn 2728 habitants. ComenĂ§a a construir-se el barri de SinguerlĂn. - 1929 arriba la segona onada d'immigrant a causa de l'ExposiciĂł internaciona i l'arribada del metro a Barcelona. - El 1930 encara continua creixent, ja sĂłn 12930 habitants, i ĂŠs quan apareixen els barris suburbials massius, on es genera l'autoconstrucciĂł. Poc a poc es converteix en una ciutat dormitori ja que la indĂşstria no s'acaba d'establir i l'agricultura ja no ĂŠs predominant. - Es construeixen les cases barates, que es segreguen del terme i s'annexiones a Barcelona, de manera que es perden habitants i una bona zona industrial. - Entre els anys 50 i els 70 s'aconsegueix formalitzar un procĂŠs d'industrialitzaciĂł veritable. Arriben molts immigrants del sud d'Espanya, de manera que passen de 15000 habitants a 137000 habitants. - Es fa el Pla Comarcal que aconsegueix ordenar Santa Coloma urbanĂsticament. Entre els anys 55 i 60 el preu del sĂ˛l es multiplica per 4 i a causa d'aixĂ˛ es modifica el pla, augmentant l'edificabilitat i perdent 21 Ha d'espais lliures. Entre els anys 60 i 70 el sĂ˛l tĂŠ 10 vegades mĂŠs valor i els preus de venda doblen els del cost. - Al 1966 hi ha un creixement densificat i desestructurat a causa de l'onada d'immigraciĂł. Es construeixen grans blocs de pisos de mala qualitat en un territori amb una topografia molt difĂcil. En aquestes zones hi ha dĂ¨ficits d'urbanitzaciĂł, d'equipaments, de serveis i d'espais lliures. - Al 1970 es continua amb els mateixos problemes, continuen modifican els plans parcials, augmentant l'edificabilitat i deixant construir en zones amb pendents entre 50% i 130%. - En el 1987 s'amplien els lĂmits del terme de Santa Coloma fins als actuals, on abans ocupava del Torrent de Can Zam fins la Riera de Fondo. - A finals de segle XX l'intenciĂł ĂŠs de posar fi al caos constructiu que hi havia fins aleshores, intentant rehabilitar i millorant els barris. Es va urbanitzar la plaĂ§a del rellotge, es va fer peatonal el carrer Mossen Jacint Verdaguer i es va prolongar el metro fins a Fondo. - Actualment es contrinua controlant el procĂŠs de creixement, que continua marcat per les onades d'immigraciĂł. Els barris cada cop queden mĂŠs comunicats amb l'arribada de la lĂnia 9 i 10 de metro.

BIBLIOGRAFIA 10 Lliçons sobre Barcelona La explosión de la ciudad Barcelona transfer, varios autores Cerdà i la Barcelona del futu, CCCB Barcelona: Evolución urbanística de una ciudad compacta (1992; 1994), Joan Busquets Atles de nova centralitat Barcelona new projects Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona Barcelona, the urban evolution of a compact city http://www.xtec.cat/~xripoll/histbcn0.htm http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols_ca.htm Atles Urbanística 8, qm11T Es.wikipedia.org Luces y sombras del urbanismo del urbanismo de Barcelona

Carnet d’identitat El(s) projecte(s) Sagrera-Sta Coloma Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Seccions infraestructures Les interseccions i les transversals: carrers, illes, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura Grup B Castell Fríguls, Dafnis Ripoll López, Carles

Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera Grup C Franquesa, Marta Manubens, Pere Marin Hermosilla, Agustin F. Neto, Francisco

L'àmbit de treball ha recollit històricament usos principalment agrícoles per ser un terreny deltaic del riu Besòs. Amb el temps els usos s'han anat transformant, des de l'aparició de nous assentaments que han anat ampliant la varietat d'usos i intensitat d'activitats fins arribar a la ciutat que ara coneixem. Aquestes transformacions però, han anat produïnt-se en diferents moments històrics, fent que cada element nou tingués unes característiques formals peculiars per solucionar unes necessitats concretes. La proposta d'aquest treball és caracteritzar els suports d'activitats existents, les activitats que actualment s'hi desenvolupen i els edificis i elements singulars. Usos i activitats actuals (sobre l’ámbit del treball). Per a caracteritzar els usos i les activitats de l'àmbit de treball tindrem en compte tant els propis processos que s'hi desenvolupen com els elements que els suporten. Si estudiem els diversos elements de suport d'activitats, podem distingir entre diferents tipus de teixits, espais exteriors, equipaments i edificis singulars o elements infrastructurals. Ara bé, no podem establir una relació immediata entre el suport i les activitats que s'hi desenvolupen. Les característiques d'un element de suport i el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa són els factors que més determinen el caràcter d'un lloc. És per això que en aquest atlas hem volgut dibuixar en un mateix plànol tots dos conceptes.

Codi de Barres

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Fragment del mapa geològico y topogràfic de la província de Barcelona (1891)

Usos i activitats actuals (sobre l’ámbit del treball). Per a caracteritzar els usos i les activitats de l'àmbit de treball tindrem en compte tant els propis processos que s'hi desenvolupen com els elements que els suporten. Si estudiem els diversos elements de suport d'activitats, podem distingir entre diferents tipus de teixits, espais exteriors, equipaments i edificis singulars o elements infrastructurals. Ara bé, no podem establir una relació immediata entre el suport i les activitats que s'hi desenvolupen. Les característiques d'un element de suport i el tipus d'activitat que s'hi desenvolupa són els factors que més determinen el caràcter d'un lloc. És per això que en aquest atlas hem volgut dibuixar en un mateix plànol tots dos conceptes.

1855_Fragment del plànol dels entorns de Barcelona Ildefons Cerdà (1855)

Codi de Barres

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Elements de suport d'activitats Aquesta zona de la AMB té una gènesis complexa. En aquest punt es troben cascs antics com els de Sant Andreu i Santa Coloma però també polígons residencials més moderns com els de La Pau o el de Singerlín, zones molt monofuncionals com la zona industrial del Bon Pastor i elements territorials molt potents com el riu Besòs o la serralada de Marina. Els usos i activitas d'aquesta àrea reflecteixen aquesta condició. Les àreas més antigas de Sant Andreu i Santa Coloma mostren les més grans concentracions de població i una mancança d’alguns tipus d’equipaments. La zona industrial d’El Bon Pastor es va revelar molt monofuncional amb total mancança d’altres activitats. En general, les zones més properes al mar i a la gran via són les que tenen major varietat i millor distribució d’activitats.

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Codi de Barres

Agustin Marin Francisco Neto Marta Franquesa Pere Manubens

Usos i activitats actuals (sobre l'àmbit de treball) Edificis i arquitectures singulars entorn de Sagrera.

Activitats Podriem detectar una gran varietat d'activitats que tenen lloc sobre l'àmbit de treball, però per aquest estudi ens centrarem en aquelles activitats que concentren més persones. Classifiquem les activitats segons tipus però també segons l'escala de la distància de procedència de les persones.

ACTIVITATS DE CARÀCTER LOCAL 1.MOBILITAT Parades BUS Estacions de Tramvia Pàrquings Estacions de tren 2. EQUIPAMENTS Hospital / C.A.P. Escoles / Instituts Seguretat Ajuntament 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques / Centres cívics Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Mercats Centres comercials Eixos comercials

ACTIVITATS DE CARÀCTER METROPOLITÀ 1. MOBILITAT Estacions de Tren i Metro Accessos vies segregades Parades de BUSOS metropolitans Parades de Tramvia Pàrquings 2. EQUIPAMENTS Hospitals Metropolitans Universitats (Campus / Facultat) Escoles d'estudis superiors Seguretat Ajuntament 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Centres comercials

5. ALTRES USOS SINGULARS Fires Punts Wifi

6. POBLACIÓ

7. ACTIVITAT INDUSTRIAL

ACTIVITATS DE CARÀCTER REGIONAL 1. MOBILITAT Estacions de Trens Regionals Accessos vies segregades 2. EQUIPAMENTS Hospitals Regionals Universitats (Campus / Facultat) Altres escoles d'estudis superiors 3. EQUIPAMENTS CULTURALS Biblioteques Museus Teatres / Cinemes 4. ACTIVITAT COMERCIAL Centres comercials Punts turístics 5. ALTRES USOS SINGULARS Fires Punts Wifi 6. POBLACIÓ 7. ACTIVITAT INDUSTRIAL

A l’hora d’estudiar els usos i activitats a més d'agrupar-los segons les categories convencionals (habitatge, industria, comerç, equipaments, epais verds, etc.), també creiem interessant caracteritzar-los segons com són. Podem tenir en compte el seu rang d’influència (local, metropolitá, regional), el seu horari de funcionament (dia/nit), o per la seva freqüència d’activitat (quotidianes, puntuals, excepcionals). Aquestes reflexions ens han servit per representar els usos i activitats en aquest exercici.

PRODUCED BY AN AUTODESK EDUCATIONAL PRODUCT

Llegenda Equipaments educatius Educació Primària Educacio Secundària Batxillerat

! !

Universitats Altres estudis superiors

Equipaments Culturals #

Centres Cívics

Biblioteques

Museus

Teatres

Cinemes

Equipaments Sanitaris

® v

Hospitals

Centres d'Atenció Primària

Equipaments Esportius "

Piscines Cobertes

Pavellons 2.1 E. D._Club o estadi 2.2 E. D._Centre desportiu 2.3 E. D._Camp de joc

Espais Verds D'ús públic urbà - Places D'ús públic urbà - Parcs D'ús públic urbà - Rambles i passejos D'ús col·lectiu D'ús privat De reserva viaria

Activitat comercial k

Mercats locals

)

Parcs comercials

" " "

Centres comercials integrats

Centres comercials no integrats

Mercats setmanals Eixos comercials Zones comercials (250 associats) Zones comercials (500 associats)

Edificis protegits Interès Nacional Interès Local Interès Urbanístic Interès Documental

! !

® v ® v

! ! ® v k

) "

" " "

!! !

# #

! !

k !

# !

! !

###

# #

# # #

# #

## # ## # # # # #### # # # # # # ## ## ## # ### ## # # # # ##

# ## # # # # # # # # # ## #

# #

! ! ! ! ! !! ! !

## #

# #

! !!

® v

# # #

! !

k k

! ® v ® !!v !! ! k !! k ! ! ! ! !! ! !! !! ! !! ! ! ! !! ! ! ! ! !!! ! k !! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !! !! ® v ! ! ! !! ! ! !k !k k ! ! ! ! ! ! ! ® v ! !

k! ® v

v! !

" !

® ®! v v !

! !

® v

# # #

®! v !v ® !

® ®v v

k !

® v ® !v v ® ® ® vk v

! !

k !

® v

k ® v

k !

# # #

® v

®! v

! k

!!!! !

k k

® v

10 !

! 45f! 45d 45d

02 !

45e

! !

45c

159 45b! 45a

160

50 !

12 !

158

156

155

5455

! !

47 !

153

35 52 48! 22 21 01 ! ! 2713 24 ! 41 ! ! ! ! 18 ! 06 ! 42 15 ! ! ! 51 ! ! !31 07 34 ! 08 ! ! 32 ! 11 40 ! ! ! ! 38 ! ! !14 54 ! ! 39 23 !! 44 ! 46

154

19 17 !

152

36 !

05 !

09 ! 37

151

150

186 !

180 ! 188

149

43b ! 43a !

157 !

146 !

! 76 77 ! 79! ! !

83 82

8081

85 87 ! 88 ! ! !84 93 !

89 ! 91 90 ! 92 !

183

135 !

134

132

182

131

129

185 128

126 127

173 ! ! 171!172 !

121!

122 !

! 120

123

99 118

! !

125

124

! !

184

117

161

116

114

110 109 ! 108

113

162

100

112

115

174

163

111

! !

107 !

106

101 102

179 !

178 !

166

187

104 !

105

175 169

167 !

176

168

26 25 ! 28 !

136

133

148 147

94 ! 60 63! ! 61 95 ! ! ! !59 96 97 ! ! ! 58

164

144 145 139 ! ! 141 ! ! 165 ! 181 !140 ! !! 143 138 ! 137

177

PRODUCED BY AN AUTODESK EDUCATIONAL PRODUCT

Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn de l’àmbit Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions, normes de mobilitat i ordenances vàries Grup D Corbetta, Gavina Cuadern , Eduard Medina, José Eduardo Viñas, Alfredo

MOBILITAT | ESCALA | RESSONÀNCIA Resonancia:

f. Fís. Fenómeno que se produce al coincidir la frecuencia propia de un sistema mecánico, eléctrico, etc., con la frecuencia de una excitación externa. [Diccionario de la Lengua Española online] f. Metápolis. Modificación de un acontecimiento urbano [informaciones, flujos] por la reflexión del mismo o por su repercusión en otro cuerpo en vibración. [Gausa, Manuel et al. Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada, Ed. ACTAR, Barcelona, 2001]

L’anàlisi de la mobilitat, més enllà de la tria de traces, itineraris i nodes que defineix cada model de transport i mobilitat disponibles, es planteja com un exercici de descoberta de les interaccions entre els diferents fluxos i canals que es deriven de les diferents escales territorials i les seves dinàmiques. Cada escala és, doncs, un escenari on es succeeixen uns determinats esdeveniments lligats a com es mouen, perquè es mouen i quines coses es mouen a la ciutat. L’objectiu final és arribar a entendre quines són les ressonàncies de les diferents escales territorials i com dibuixen una determinada tectònica urbana lligada a les infraestructures del moviment i al seu ús i confrontar-les amb la seva habitabilitat.

XL L M S

FLUXES, CANALS I TEIXITS 344.491

INTERCANVI | PRODUCCIÓ | CONSUM negocis coneixement fires congressos

42.876.954 T

stock

turisme

parcs logístics ciutat vella montjuïc parc güell port vell Paris ...

Lyon

34.332.486

Marseille

96.434 T

Genova

UAB-Sincrotró

Montcada

Campus de Torribera

Nus de la Trinitat

Estació Central de La Sagrera

Porta de P Barcelona B

Les GlòriesBCNvisual Campus Diagonal

Fòrum-BCNtech

Ciutat VellaBCNcultura MontjuïcBCNesports

TV3Rondes

Zona Franca

Port de Barcelona

FiraGran Via

Madrid adrid

· BARCELONA IDEOGRAMA · SIMPLIFICACIÓ TEIXITS URBANS · LÍMITS DIFUSOS · MOBILITAT-CÀPSULA · MOBILITAT PERIFÈRICA · GRANS ARTEFACTES · CANALS ESPECIALITZATS

Aereoport del Prat Valencia

Algeciras

Frankfurt/Shangai/Tokyo

Dubai/Port Elizabeth New York/Sâo Paulo

XL L M S

FLUXES, CANALS I TEIXITS INTERCANVI | PRODUCCIÓ | CONSUM | ASSISTÈNCIA negocis coneixement universitats equipaments culturals parcs oficines

producció distribució polígons industrials

oci consum centres c.

salut justícia hospitals jutjats ...

· EIXOS METROPOLITANS · CENTRALITATS CONNECTADES · FRONTS VS. TEIXITS · NUSOS I INTERCANVIADORS · CANALS HÍBRIDS. NO ESPECIALITZACIÓ · MOBILITAT INTEGRADA

XL L M xarxa viaria S C-58 C-33

B-20

Trinitat Vella

Avingua del Banús Baixa

Ronda de Dalt

Carrer de Santander Avinguda del Marquès de Sant Mon Passeig de Valldaura

Riera de Sant Andreu

Avinguda Meridiana

Passeig de Fabra i Puig

Besós Carrer de les Ciènces Rambla de Guipúscoa

Gran Vía

Avinguda Diagonal

Ronda del Litoral Plaça de les Glòries

50 100

200

500

1000

XL L mobilitat : transport pĂşblic M S

a rx s xa so u va ob no ut a dâ&#x20AC;&#x2122;

XL L M : temps amb transport pĂşblic S

XL L mobilitat : bici M S

XL L M : temps amb bici S

XL nusos L M S

XL L M nusos S

XL L M S nusos

autopista del vallĂ¨s

autopista B-20

ronda litoral

ronda de dalt

Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Grup E Alkiviadis, Kormpize Rocabruna, Montserrat Savalls, Marta Vitti, Yaary

L'auge de la construcció dels últims anys a Espanya posa una enorme pressió en el que era considerada la segona reserva més gran de la terra a Barcelona (després del Poblenou). Les institucions públiques van buscar la possibilitat de finançar una infraestructura necessària amb els ingressos de la requalificació del sòl, ja que part del pressupost seria finançat per la venda de terres de propietat pública als promotors privats. Una vegada que la possibilitat estava oberta, moltes empreses privades es van mostrar interessats a invertir a l'àrea. La Sagrera és avui un barri residencial de densitat, emmarcat pel seu passat industrial i el transport infraestructures. Av Meridiana, un dels principals accessos a Barcelona, i les línies ferroviàries que condueix a la divisió entre el nord del districte en dos. Avui tallers i magatzems de RENFE estan, en gran part, abandonats, causant-provocant la creació d'un "crac" en el teixit urbà. Activitats econòmiques El sector primari no hi és de la regió. El sector secundari inclou principalment manufactura. Al llarg de les línies ferroviàries hi ha tallers i magatzems que serveixen RENFE. Excepte d'aquests hi ha garatges i tallers de menor escala. Els darrers anys la construcció està limitada. Havien només algunes conversions d'antics edificis industrials (Fabra i Coats) en centres culturals. El sector terciari té el major percentatge de les activitats econòmiques. A la regió hi ha grans magatzems (La Maquinista) que combinen comerç, leisure i cultura. Hi ha també comerç de menor escala que serveix necessitats diàries dels habitants.

TAP F

Atlas urbanístic sobre Sagrera (Barcelona)-Santa Coloma

GRUP E

Radiograﬁa urbana:

Montserrat Rocabruna, Yaary Vitti Marta Savalls, Alkiviadis Kormpize

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Les infraestructura com a principal causa de fragmentació. Les ferides del teixit urbà.

Plaça de les Glòries Avinguda de la Meridiana Les vies de trens El nus de la Trinitat Les rondes El riu Besòs

Les infraestructures de reconnexió. Les sutures urbanes.

Passos superiors - Ponts Passos inferiors Passos a nivell Soterrament vies de tren

TAP F

Atlas urbanístic sobre Sagrera (Barcelona)-Santa Coloma

GRUP E

Radiograﬁa urbana:

Montserrat Rocabruna, Yaary Vitti Marta Savalls, Alkiviadis Kormpize

Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Impressions fotogràﬁques sobre la desconexió urbana. El tall de les rondes entre Sant Andreu i Trinitat Vella.

Els gran espais vuit VS l’alta densitat.

Acortamos distancias. Acercamos personas.

Vista general de les obres i del vuit entre els barris.

Els veïns de Sant Andreu es queixa’n dels plans del Ajuntament de Barcelona.

La entrada a BCN des-de la meridiana. Mes de 20 minuts a peu sense poder creuar.

Qualitat arquitectonica de les infraestructures existents.

El tall de les obres dels soterrament de les vies de tren de la sagrera.

Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Grup G Bescansa, Ignacio Escudero, Albert Gonzalez Hosta. Eloy Santamaria, Xavier

Sagrera Train Station (HUB) – Escala Europea Actualment la connexió de l’AVE entre Espanya-França està en procés de construcció. Una vegada s’hagi dut a terme, Barcelona esdevindrà un punt clau de pas entre Espanya i Europa. El transport ferroviari, té una gran eficiència respecte als altres mitjans de transport. El tren ens atorga un gran avantatge en quan a quantitat de CO2 emesa, es podria dir que es el mitjà de transport menys contaminant. A més d’això, també té un gran avantatge econòmic, sobretot respecte a l’avió. Actualment a l’estat espanyol hi ha varis trams de via sota construcció. Una vegada s’hagin conclòs, Barcelona serà un dels dos únics passos de mercaderies i passatgers cap a Europa, el que la convertirà en un punt clau de tot l’estat. A més, es preveu la creació del corredor mediterrani, projecte de gran importància, que unirà tota Europa a través d’una sola via. Amb l’increment de la connectivitat de les ciutats a través de les vies d’alta velocitat, i amb la competitivitat d’aquestes, les estacions de tren rebran gran part dels viatgers, anteriorment usuaris d’avió i transport privat. La Sagrera serà una estació clau en el context de la ciutat de Barcelona. Serà un punt d’arribada des de tota Europa, des de l’estat espanyol i des de l’àrea metropolitana de la ciutat. L’estació intermodal absorbirà gran part dels passatgers, antics usuaris d’avió i de l’estació de Sants. Això ens crea una zona d’oportunitat per a l’ocupació de l’espai per elements necessaris i revitalitzadors de la zona, com zones verdes, oficines, comerç... La connectivitat de la pròpia ciutat millorarà amb la creació de l’estació intermodal, amb l’arribada de 5 línies de metro i amb la millora de la xarxa d’autobusos de la ciutat. A mès, la creació del parc, permet crear una diagonal verda, que permeti connexions ràpides dintre de la pròpia ciutat, i cus dos barris antigament separats. Tot això converteix a la Sagrera i el seu parc en la porta d’entrada a Barcelona i en un punt clau en la mobilitat de la ciutat.

ROL URBÀ ARBRE DE FAMILIA SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA EUROPEA Actualment la connexió de l’AVE entre Espanya-França està en procés de construcció. Una vegada s’hagi dut a terme, Barcelona esdevindrà un punt clau de pas entre Espanya i Europa.

EFICIÈNCIA El transport ferroviari, té una gran eficiència respecte als altres mitjans de transport. El tren ens atorga una gran avantatge en quan a quantitat de CO2 emesa, es podria dir que es el mitjà de transport menys contaminant. A demés d’això també té una gran avantatge econòmica, sobretot respecte al avió. EMISIONS DE CO2

COMPARACIÓ DE PREUS AVIÓ-AVE DESDE MADRID

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. TRANSPORT PRIVAT

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. AVIÓ

Tal i com mostren les gràfiques, la competitivitat del tren envers al transport privat es sempre superior, mentre que amb l’avió, el tren té una area d’influència de gairebé tota la península Ibèrica y França. Tot això farà que hi hagi un increment de passatgers que usaran el transport ferroviari, els quals seran absorbits per les estacions existents a Barcelona, Sants i La Sagrera.

EXEMPLE REAL BARCELONA-MADRID Tal i com es veu en la següent gràfica, en el cas del tram Barcelona-Madrid, l’AVE ha absorbit gairebé el 50% dels passatgers del pont aeri, actualment destinats a Sants, però en un futur es repartiran entre les dues estacions.

SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA NACIONAL Actualment en l’estat espanyol hi ha varis trams de via sota construcció. Una vegada s’hagin concloït Barcelona serà un dels dos únics passos de mercaderies i de passatgers cap a Europa, el que la convertirà en un punt clau de tot l’estat. A demés es preveu la creació del corredor mediterrani, projecte de gran importància, que unirà tota Europa a través de una sola via.

Amb el increment de la connectivitat de les ciutats a través de les vies d’alta velocitat, y amb la competitivitat d’aquestes, les estacions de tren rebran gran part dels viatgers, anteriorment usuaris d’avió y transport privat.

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. TRANSPORT PRIVAT

GRÀFIC COMPARATIU AVE VS. AVIÓ

SAGRERA TRAIN STATION (HUB) – ESCALA REGIONAL

XARXA DE RODALIES I MITJA DISTANCIA DE CATALUNYA DESDE LA SAGRERA

ROL URBÀ ARBRE DE FAMILIA SAGRERA METRO STATION (HUB) L’estació intermodal de la Sagrera, esdevindra un punt clau en la xarxa de metro de la ciutat de Barcelona, amb parades de les linies L1, L4, L5, L9 y L10, totes elles connectades a la resta de lineas de la xarxa mitjançant intercambiadors. Amb un temps d’arribada máxim de 38 mins, desde la parada Zona Franca – Zal.

La resta del parc, també esta correctament connectada a traves de diferents parades de metro de les diverses línees existents.

ROL URBÀ ARBRE DE FAMILIA SAGRERA BUS STATION (HUB) Amb aquest diagrama es mostra la capacitat d’usuaris d’autobús de la xarxa metropolitana de Barcelona. Tal i com es pot observar la seva distribució es desparella a lo llarg de la ciutat, possiblement per la situació dels equipaments terciaris, tal com comerços i oficines, i també per la actual xarxa de autobusos, obsoleta i poc rendible.

La Sagrera esdevindrà un punt clau en la zona, per la creació del nou parc, d’intercanviador modal, i la creació d’equipament terciaris, que atraurà la gent a la zona, per lo que el diagrama anterior es modificarà donant més rellevància a la zona de Sant Andreu i Sant Martí, que actualment estan més aïllades. A demés es preveu la creació d’una nova xarxa d’autobusos urbans, que sigui mes rendible, eliminant els antics traçats complexos i entrelligats i substituint-los per una xarxa ortogonal. NOVA XARXA D’AUTOBUSOS DE BARCELONA

ROL URBÀ ARBRE DE FAMILIA CONCLUSIONS

PREVISIÓ PASSATGERS LA SAGREGA 91.900.000

AVE 22.500.000

SANTS 41.900.000

LA SAGRERA – PREVISIÓ PASSATGERS RODALIES METRO BUS+TAXI+PRIVAT 39.000.000 15.500.000 12.200.000

La Sagrera serà una estació clau en el context de la ciutat de Barcelona. Serà un punt d’arribada des de tota Europa, des de l’estat espanyol i des de l’àrea metropolitana de la ciutat. L’estació intermodal absorbirà gran part dels passatgers, antics usuaris de avió y de l’estació de Sants. Això ens crea una zona d’oportunitat per a l’ocupació de l’espai per elements necessaris i revitalitzadors de la zona, com zones verdes, oficines, comerç... La connectivitat de la pròpia ciutat millorarà amb la creació de l’estació intermodal, amb l’arribada de 5 línies de metro i amb la millora de la xarxa d’autobusos de la ciutat. A demès la creació del parc, permet crear una diagonal verda, que permeti connexions ràpides dintre de la pròpia ciutat, i cus dos barris antigament separats. Tot això converteix a la Sagrera y el seu parc en la porta d’entrada a Barcelona i en un punt clau en la mobilitat de la ciutat.

COMPARATIVA ESTACIÓ SANTS – ESTACIÓ DE LA SAGRERA Barcelona-Sants és la principal estació de ferrocarril de Barcelona i Catalunya. A més és la primera estació d'Espanya en trajectes internacionals i segona en trajectes nacionals, i es preveu que ho seguirà sent fins a la finalització i posada en servei de l'estació de BarcelonaSagrera. En aquesta estació paren gran part dels trens de Catalunya i la connecta amb tota Espanya, tant per vies de la xarxa clàssica en ample ibèric com amb la nova LAVMadridSaragossa-Barcelona-Frontera Francesa en ample internacional, l’estació de sants recolliria també tota la gent procedent de l’aeroport. El 2005 van passar per les instal.lacions de l'estació més de 80.000.000 passatgers.

Amb la construcció de l’estació de Sagrera aquesta estació serà la porta d'entrada i sortida de tot tipus de trens, especialment d'alta velocitat, cap a tota Europa. També serà la principal receptora de totes les línies de rodalies i regionals de la part nord de Catalunya R11, R1, R2, R2nord. Això provocarà que gran part dels passatgers que actualment arribaven a l’estació de Sants tinguin entrada a Barcelona pel nou parc de la Sagrera, principalment els trens internacionals. L’estació nova estarà prevista per rebre més de 90.000.000 passatgers l’any.

Comparació accés peatonal i carril bici La actual estació de Sants no té una bona connexió de carril bici i peatonal amb el seu entorn de la ciutat, només l’avinguda de osep Tarradellas té una connexió peatonal desde la pla a de Francesc Macià fins a l’estació, generalment la població prefereix accedir a l’estació amb transport p blic o amb taxi. Amb el nou projecte del corredor verd de la Sagrera, es fomentarà l’accés peatonal a la nova estació desde tot el barri de Sant Andreu i part de nou barris a través dels parcs del coredor. També es substituirà el pobre carril bici del Carrer de la Meridiana per un de nou al corredor verd.

Comparació accés rodat ambdues estacions L’accés rodat desde els anells de la perifèria de Barcelona a le estació de Sants és bastant díficil ja que està situada lluny de les rondes principals, l’accés rodat a la nova estació de Sagrera serà més ràpid encara que putse no es l’objectiu fomentar l’accés amb vehicles particulars i potenciar més el transport p blic.

Comparació accés desde la ar a de metro La nova estació de la Sagrera englobarà la major part de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona que es desplaci amb metro, hi arribaran les línies L1, L , L5, L9. Alguns punts situats més propers a l’estació de Sants preferiran escollir línies sense tenir que fer transbord. A l’estació de Sants hi arribaran les línies L , L5. er tan l’estació de la Sagrera es convertirà en el focus principal de sortida de Barcelona pels seus habitants.

sos dels edi icis de l entorn de l estació de ants La zona de l’estació de Sants està equipada amb diversos hotels, oficines i comercials en planta baixa. La zona és bàsicament un encreuament de carrers transitats amb una pla a central. A la nova estació de la Sagrera s’intentarà ambientar l’entorn amb espais verds i sense trànsit, es crearà un espai sense cotxes. Actualment a la zona del nou parc de la Sagrera només hi ha habitatges, equipaments esportius i els centres comercials de la Maquinista i lòries. er tan s’haurà de planificar la nova urbanització amb hotels i oficines ja que serà un nou punt de port a Barcelona, adaptant aquestes noves edificacions amb la teoria del seu entorn del corredor verd.

A Barcelona tenim un sistema viari articulat ortogonalment per el sistema de l’eixample, un sistema amb un bon funcionament i una bona sincronització. Trobem a l’eixample diverses avingudes en diagonals que funcionaran més correctament com a vies peatonals o carrils per bici, Av. e osep Tarradelles, Av. Roma, Av. Bogatell, etc. El cas de la diagonal com a sistema viari rodat no té una bona sincronització entre semàfors. Si traslladem una nova diagonal al corredor verd de la sagrera, funcionaria com a un corredor verd per bicis i vianants traslladant el sistema rodat a altres carrers seguint el sistema de l’eixample. Es crearía una connectivitat entre barris amb una serie de parcs verds peatonals perpendiculars a la nova diagonal de la sagrera, mantener els sistema de Barcelona com a diagonals verdes i ortogonals rodats.

6$*5(5$ 62&,$/ $&7,9,7< (678', '( /Â¶$&7,9,7$7 62&,$/ $ /$ &,87$7 '( %$5&(/21$ %DUV L UHVWDXUDQWV

&RP HV SRW YHXUH OD PDMRU SDUW GH UHVWDXUDQWV L EDUV GH OD FLXWDW HV FRQFHQWUHQ DO FHQWUH DO IURQW PDUtWLP L DOV EDUULV GH *UjFLD (L[DPSOH (VTXHUUH L 6DQW *HUYDVL $ OD UHVWD GH OD FLXWDW WUREHP SHWLWHV FRQFHQWUD FLRQV SXQWXDOV QR FRPSDUDEOHV DPE OD JUDQ DFWLYLWDW YLVLEOH D OHV ]RQHV HVPHQWDGHV &RPSUHV

(OV SULQFLSDOV SXQWV GH FRPSUD GH OD FLXWDW HV FRQFHQ WUHQ DO FDVF DQWLF 3J GH *UjFLD DO YROWDQW GÂ¶DOJXQV WUDPV GH OD $Y 'LDJRQDO L GHVSUpV WUREHP FRQFHQWUDFLRQV RQ SRGHP WUREDU JUDQV FHQWUH FRPHUFLDOV FRP HOV GHO 0DUHPjJQXP *OzULHV /D 0DTXLQLVWD 'LDJRQDO 0DU HWF

2FL

/HV ]RQHV G¶RFL GH OD FLXWDW HV HV WUREHQ HQ XELFDFLRQV PROW VLPLODUV D OHV ]RQHV DQWHULRUV *UjFLD (L[DPSOH (VTXHUUH &DVF $QWLF 3RUW L WDPEp WUREHP JUDQ DFWLYLWDW D OD SDUW EDL[D GH 6DQW *HUYDVL 3DUDOāOHO 0DULQD L SXQWV GH PHQ\V LPSRUWjQFLD UHSDUWLWV HQ DOJXQV EDUULV

7XULVPH L PXVHXV

(O WXULVPH L HOV PXVHXV HV FRQFHQWUHQ VREUHWRW DO FDVF DQWLF GH OD FLXWDW 0RQWMXwF 3J GH *UjFLD L GHVSUpV HV SRGHQ YHXUH PROWV SXQWV G¶LQWHUqV UHSDUWLWV DUUHX GHO WHUULWRUL L DOJXQHV ]RQHV ³IDQWDVPHV´ RQ VHPEOD QR KDYHU KL LQWHUqV WXUtVWLF QL FXOWX UDO

(/ 3$3(5 '( /$ 6$*5(5$

(VWXGLDQW O¶HVWUXFWXUD GH OD FLXWDW SRGHP YHXUH TXH WUDoDQW XQD OtQLD LPDJLQjULD GH *OzULHV HQ GLUHFFLy D OD PXQWDQ\D GH &ROOVHUROD L DO PDU HV GLYLGHL[ OD FLXWDW HQ GXHV SDUWV GH GLIHUHQW WDPDQ\ SHUz G¶HVWUXFWXUD VHPEODQW DPE XQ HL[ SDUDOāOHO D OD FRVWD TXH pV OD *UDQ 9LD L XQHV GLDJRQDOV TXH WDOOHQ OD [DU[D RUWRJRQDO GH O¶(L[DPSOH TXH HV YD FXVLQW DPE HOV GLIHUHQWV EDUULV KLVWzULFV 0LUDQW OD FLXWDW FRP DTXHVWD VLPHWULD RFXOWD L DIHJLQW KL XQ GHJUDGDW VHJRQV OD TXDQWLWDW G¶DFWLYLWDW VRFLDO TXH HV GHVHQYROXSD YHLHP TXH H[LVWHL[ XQD SRODULW]DFLy DEVROXWD FDS D OD EDQGD VXG RHVW GH %DUFHORQD

(O SURMHFWH GH /D 6DJUHUD SUHVHQWD XQD JUDQ RSRUWXQLWDW SHU OD VHYD ORFDOLW]DFLy SHU D GLYHUVLILFDU OHV DFWLYLWDWV VRFLDOV GH OD FLXWDW &DQYLDQW DTXHVWD WHQGqQFLD HOV EDUULV DPE PHQ\V DFWLYLWDW GH %DUFH ORQD SRGULHQ JXDQ\DU HQ LQWHUqV VRFLDO DWUHLHQW JHQW G¶DUUHX GHO WHUULWRUL $L[z SHUPHWULD GHVSRODULW ]DU OD FLXWDW UHSDUWLQW HOV PRYLPHQWV VRFLDOV SHU WRW O¶jPELW XUEj

(Q XQ IXWXU SUz[LP /D 6DJUHUD VHUj XQ GHOV SXQWV PpV LPSRUWDQWV GH OD FLXWDW DPE OÂ¶DUULEDGD GH JUDQV IOX[RV GH JHQW WDQW YLDWMDQWV GH SDV WXULVWHV WUHEDOODGRUV L JHQW GÂ¶DUUHX GH OD PHWUzSROL (O TXH DFWXDOPHQW pV XQD JUDQ FLFDWULX D OD FLXWDW DPE PRYLPHQWV GH WHUUHV YLHV L LQG~VWULD HQ GHFOLYL HV WUDQV IRUPDUj HQ XQV DQ\V HQ XQD HVWDFLy LQWHUPR GDO GÂ¶$9( WUHQV PHWURV DXWRFDUV DXWREX VRV HWF XQ JUDQ SDUF OLQLDO TXH UHFRUUHUj WRW OÂ¶jPELW L OD FRQVWUXFFLy GH QRYHV HGLILFD FLRQV GHVWLQDGHV D XVRV GLYHUVRV WDQW UHVLGHQFLDOV FRP WHUFLDULV HTXLSDPHQWV LQGXVWULDO HVSDLV S~EOLF HWF

/D WUDQVIRUPDFLy GÂ¶DTXHVW jPELW GH OD FLXWDW DIHFWDUj GLUHFWDPHQW DOV EDUULV L SREODFLRQV FRQWLJXV SHU OR TXH pV GÂ¶HVSHUDU TXH DTXHVWD SDUW GH %DUFHORQD TXH FRP VÂ¶KD YLVW HQ HOV SOjQROV DQWHULRUV SDWHL[ XQD JUDQ PDQFDQoD GÂ¶DFWLYLWDW VRFLDO DQLUj JXDQ\DQW LPSRUWjQFLD HQ HO FRQWH[WH PHWURSROLWj 'Â¶DTXHVWD PDQHUD HOV SROV GÂ¶DFWLYLWDW GH OD FLXWDW HV UHSDUWLUDQ PpV HTXLWD WLYDPHQW SHU WRWD OD VHYD VXSHUItFLH DPE WRWV HOV EHQHILFLV TXH DL[z FRP SRUWD

6$*5(5$ 3$5. &203$5$7,8 *5$16 85%(6 3$5&6

%HUOLQ

0DQKDWWDQ

/RQGRQ

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

&HQWUDO 3DUN KD

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

+\GH 3DUN KD 5HJHQWÂ¶V 3DUN KD

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

7LHUJDUWHQ KD

%URRNO\Q

0DGULG

%DUFHORQD

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

3URVSHFW 3DUN KD

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

3DUF (O 5HWLUR KD

3DUF /D &LXWDGHOOD KD

KD PLOORQV GÂ¶KDELWDQWV

/HV JUDQV XUEHV GHO PyQ DFXPXOHQ JUDQV GRVLV GH &2 DO VHX LQWHULRU DL[t TXH QHFHVVLWHQ SXOPRQV TXH R[LJHQLQ HOV FHQWUHV XUEDQV 'LQV GHO WHL[LW GH WRWHV OHV JUDQV FLXWDWV DFRVWXPD D H[LVWLU XQ VHJXLW GH SDUFV R MDUGLQV PHWURSROLWDQV L XQ JUDQ HVSDL YHUG RQ OD JHQW HV UHWURED DPE OD QDWXUD ([FHSWXDQW 0RQWMXLF L &ROOVHUROD TXH VyQ GRV HVSDLV PpV Â³DEUXSWHVÂ´ HO SDUF PpV JUDQ TXH Wp OD FLXWDW GH %DUFHORQD pV HO 3DUF GH /D &LXWDGHOOD DPE XQD H[WHQVLy WRWDO GH KD GHX YHJDGHV PpV SHWLW TXH OD PDMRULD GH SDUFV LFzQLFV GH OÂ¶DFWXDOLWDW

(O QRX SURMHFWH GH /D 6DJUHUD RFXSD XQD VXSHUItFLH WRWDO GÂ¶XQHV KD GH OHV TXDOV HV GHVWLQDUDQ D HVSDL YHUG pV D GLU TXH HV IDUj XQ SDUF TXH JDLUHEp WULSOLFDUj HO WDPDQ\ GH /D &LXWDGHOOD

[ 3DUF /D &LXWDGHOOD

3URMHFWH 3DUF /LQHDO /D 6DJUHUD

&211(&7,9,7$7 '(/ 3$5&

&ROOVHUROD /D 0DULQD

6DQWD &RORPD GH *UDPHQHW

6DQW $GULj GHO %HVzV

'(/ %( 6Ã&#x2018;

, $/

(O QRX SDUF GH /D 6DJUHUD Wp XQD YLQFXOD FLy GLUHFWD DPE HO 3DUF )OXYLDO GHO %HVzV SHU OD VHYD SUR[LPLWDW L SHU WHQLU IRUoD SXQWV HQ FRP~ FRP VyQ HO VHX FDUjFWHU OLQLDO L YHUWHEUDGRU $TXHVWD SUR[LPLWDW JHQHUD XQD RSRUWXQLWDW GH FUHDU HOHPHQWV FRQQHFWRUV HQWUH HOV GRV SDUFV TXH SHUPHWULHQ XQD PLOORU LQWHJUDFLy GHOV EDUULV GH 6DQW $QGUHX L 6DQW 0DUWt DPE HOV H[WHULRUV 6DQWD &RORPD GH *UDPHQHW L 6DQW $GULj GHO %HVzV 7p XQD JUDQ LPSRUWjQFLD HO 1XV GH OD 7ULQLWDW RQ HV WUREHQ HOV SDUFV GH /D 6DJUHUD GHO %HVzV L GH /D 7ULQLWDW DPE XQ SXQW GH OD FLXWDW WRWDOPHQW GRPLQDW SHO WUjQVLW URGDW RQ HO SHDWy L OD ELFLFOHWD TXHGHQ HQ XQ VHJRQ SOD 3HU XQD DOWUD EDQGD pV LPSRUWDQW WHQLU HQ FRPSWH OHV SRVVLEOHV FRQQH[LRQV DPE HOV SDUFV GH FDLUH PpV UHGXwW TXH HV WUREHQ DFWXDOPHQW UHSDUWLWV SHU WRWD OD FLXWDW FUHDQW [DU[HV YHUGHV TXH SHUPHWLQ DO SHDWy JXDQ\DU SUHIHUqQFLD HQIURQW GHO WUjILF URGDW

0RQWMXwF

3$5 & )/

/Â¶jPELW GHO SURMHFWH GH /D 6DJUHUD WUDoD XQD GLDJRQDO TXH HQOODoD OHV VHUUDODGHV GH &ROO VHUROD L OD 0DULQD HO 3DUF )OXYLDO GHO %HVzV L JUDQ SDUW GH OD FLXWDW HQ GLUHFFLy 3ODoD GH *OzULHV 3DUF GH OD &LXWDGHOOD L WRW XQ WHL[LW GH SHWLWV SDUFV L HVSDLV S~EOLFV $TXHVW QRX SDUF YHUWHEUDGRU GHL[D HQWUH YHXUH HO TXH SRGULD VHU XQ JUDQ HL[ YHUG RQ HO SHDWy VHULD HO SURWDJRQLVWD L RQ VÂ¶DQLULHQ VXFFHLQW HVSDLV GH GLIHUHQW QDWXUDOHVD

352-(&7( $&78$/ (O SURMHFWH DSUREDW SUHYHX FUHDU XQD GLDJRQDO YHUGD TXH FUHXL WRWD %DUFHORQD GHV GH /D &LXWDGHOOD ILQV DO QXV GH /D 7ULQLWDW FUHDQW XQD HVSqFLH GH Â³&DPt &RPWDOÂ´ TXH GRQL FRQWLQXwWDW D OÂ¶DQWLF FDPt TXH UHFRUULD DQWLJDPHQW WRWD &DWDOXQ\D GHV GHOV 3LULQHXV ILQV DO 0DU 0HGLWHUUDQL (O SRWHQFLDO GH /D 6DJUHUD FRP D OORF GÂ¶RSRUWXQLWDW SHU D GRWDU D OD FLXWDW GÂ¶XQ JUDQ HVSDL YHUG FRP D HOHPHQW FRQQHFWRU QDWXUDO pV HYLGHQW

/HV JUDQV GLPHQVLRQV GÂ¶DTXHVW jPELW UHFR UUHQ HOV EDUULV KLVWzULFV GH 6DQW $QGUHX L 6DQW 0DUWt RQ FRQIOXHL[HQ XVRV LQGXVWULDOV UHVLGHQFLDOV HTXLSDPHQWV L WHUFLDULV GH WRW WLSXV $TXHVWHV UHDOLWDWV WDQW GLYHUVHV IDQ TXH HO WUDFWDPHQW GÂ¶DTXHVW JUDQ SDUF VÂ¶KDJL GH GXU D WHUPH WHQLQW HQ FRPSWH XQ JUDQ QRPEUH GH IDFWRUV RQ HO PpV LPSRUWDQW KD GH VHU D HVFDOD KXPDQD (QV WUREHP GRQFV DPE XQ HVSDL TXH RIHUHL[ XQD HQRUPH RSRUWXQLWDW D OD FLXWDW GH %DUFH ORQD L WRWD OD VHYD jUHD PHWURSROLWDQD GÂ¶RIHULU D OD JHQW XQD JUDQ VXSHUItFLH YHUGD TXH DFWXL FRP D SXOPy FRQQHFWRU L VLJXL HVFHQDUL GH WRW WLSXV GÂ¶DFWLYLWDWV L VLWXDFLRQV

Retrats + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, «Coses urbanes», fites, cantonades, trams significatius Tràveling, seqüències urbanes Vida urbana, esdeveniments, conflictes… Grup F Benitez, Pablo Guillen Capell, Alba Hazanas, Daniel Moreno, Julia « Como tal construcción cultural la formación del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos. »

Aquesta cita del Catedràtic José Fariña ens serveix per presentar l'actitud i el plantejament necessari a l'hora d'analitzar i abordar un projecte de tal magnitud i sobretot, un projecte que tindrà, o almenys hauria de tenir, tanta repercussió en la qualitat de vida de les persones que se suposen es veuran beneficiades. Seguint aquesta línia, hem intentant saber una mica més de la vida diària d'aquests barris, de les seves persones grans, dels seus joves, dels seus treballadors, i de com tots aquests viuen i gaudeixen de la seva ciutat. També busquem conèixer les mancances i els problemes d'aquesta zona de la ciutat. Introducció Volíem presentar els 5 barris / districtes que són motiu d'estudi: Santa Coloma de Gramenet, Sant Marti, Sant Andreu, El Clot i Poblenou. Ens resulta important destacar els principals èxits, valors i problemes de l'àrea en el seu conjunt, per intentar entendre'ls com un tot, o per descobrir que no funcionen com a tal. Novel·la gràfica Per ser capaços d'entendre un conjunt tan complex vam veure necessari preguntar, conèixer i escoltar les persones que viuen allà. Respostes com les del Sánchez, la Mamen o el Luis llancen llum sobre la problemàtica tan extensa que s'aprecia. Entrevistes Amb vista a un coneixement més profund de la situació vam tenir la oportunitat d'entrevistar més en profunditat i tranquil·lament a cinc amics que són dels cinc barris. Intentem classificar en quatre sentits significatius: Caràcter - So - Relació Sagrera – Olor. Anàlisi A part dels testimonis subjectius (vegeu les respostes de la gent, les entrevistes a amics i les conclusions) consideràvem rellevant analitzar aspectes objectius que repercuteixen en la vida de la gent: dades demogràfiques, escala, fronteres...

INDICE

introducción Trabajo de campo Categorías Area de estudio Principales valores Principales logros Principales problemas

novela gráfica Pag 3 Pag 4 Pag 5 Pag 6 Pag 7 Pag 8

Mari, Pepi, Juancar... Luis, Sanchez, Jose...

Pag 10 Pag 11

entrevistas Su barrio Sant Andreu, el centro Sant Marti, los vecindarios Poblenou, la rambla El Clot, el peatón Santa Coloma de Gramanet, los barriosguetos

Pag 13 Pag 14 Pag 15 Pag 16 Pag 17 Pag 18

análisis Comparativa de distritos Comparativa de barrios Distancias a pie Referencias de escala Homogeneidad de las calles Qué abre de noche? Fronteras a la calle Fronteras activas Fronteras inactivas

Pag 20 Pag 21 Pag 22 Pag 23 Pag 24 Pag 25 Pag 26 Pag 27 Pag 28

TRABAJO DE CAMPO

« Como tal construcción cultural la formación del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos. » Esta cita del Catedrático José Fariña nos sirve para presentar la actitud y el planteamiento necesario a la hora de analizar y abordar un proyecto de tal magnitud y sobre todo, un proyecto que tendrá, o por lo menos debería tener, tanta repercusión en la calidad de vida de las personas que se suponen se verán beneficiadas. Siguiendo esta línea, hemos intentando saber un poco más de la vida diaria de estos barrios, de sus personas mayores, de sus jovenes, de sus trabajadores, y de cómo todos estos viven y disfrutan de su ciudad. También buscamos conocer las carencias y los problemas de esta zona de la ciudad.

asociaciones y fuentes

Salvem el Casc Antic de Sant Andreu

Asociació de veïns Sant Andreu Palomar

El Peri’odico sobre el ave

Mutaciones, OMA

The Artist, Michel Hazanavicius

.................................................................................................................................................................................................................... .. ............. .. .............. .................................................................................................................................................................................................................... .. .............. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .............. .. ....... .................................................................................................................................................................................................................... ... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... ........... ... . . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . . . . .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . . .................................................................................................................................................................................................................... . ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .... .................................................................................................................................................................................................................... .. . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . ..... .... .................................................................................................................................................................................................................... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... ... .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .. . .. .. . .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. . ... .. . ..... .................................................................................................................................................................................................................... ........ ... ..... ...... .. ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .. .... . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... . . .................................................................................................................................................................................................................... ... .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. . .. .................................................................................................................................................................................................................... . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... . .. .. .... .................................................................................................................................................................................................................... ... .. ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... . .. . ... .................................................................................................................................................................................................................... .... ... .. .... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .... .... .. .... .................................................................................................................................................................................................................... .. .. .. .. .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. ..... .. .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... ... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .. .................................................................................................................................................................................................................... .. . . .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .... ..... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ..... ...... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .... .................................................................................................................................................................................................................... ..... .... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... 2007 .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... / PUBLIC SPACES / PUBLIC LIFE .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................................................................................

SYDNEY

Gehl Architects, Sidney Report.

CATEGORÍAS

introducción Queríamos presentar los 5 barrios/distritos que son motivo de estudio: Santa Coloma de Gramanet, Sant Marti, Sant Andreu, El Clot y Poblenou. Nos resulta importante destacar los principales logros, valores y problemas del área en su conjunto, para intentar entenderlos como un todo, o para descubrir que no funcionan como tal.

novela gráfica Para ser capaces de entender un conjunto tan complejo vimos necesario preguntar, conocer y escuchar a las personas que viven alli. Respuestas como las de Sanchez, Mamen o Luis arrojan mucha luz sobre la problematica tan extensa que se aprecia.

entrevistas De cara a un conocimiento más profundo de la situación tuvimos la oportunidad de entrevistar más en profundidad y tranquilamente a cinco amigos que son de los cinco barrios. Intentamos clasificarlos en cuatro sentidos significativos: Caracter - Sonido - Relación Sagrera - Olor

análisis Aparte de los testimonios subjetivos - veáse las respuestas de la gente, las entrevistas a amigos y nuestras principales conclusiones considerábamos relevante analizar aspectos objetivos que repercuten en la vida de la gente: datos demográficos, escala, fronteras...

AREA DE ESTUDIO

t o Cl

tor as nP Bo

San Andre u

a lom Co nta Sa a r e r g a S

tr i a M n a S

PRINCIPALES VALORES

densidad población

eje besós

La alta densidad de población permite que los espacios públicos cuenten con bastante afluencia y diversidad social. La mayoría de los barrios alrededor del eje de la Sagrera tienen gran actividad durante todo el día, sobre todo los distritosde Sant Martí y Sant Andreu. Las áreas más densas están provistas de más equipamientos públicos y, generalmente, los vecinos están satisfechos con ello; aunque Existen excepciones como la falta de ecuelas en el barrio de Sant Andreu.

El parque fluvial del Besós es un área de atracción para las poblaciones cercanas a la zona. Tras las entrevistas constatamos que un gran número de visitantes pertenecían a diversos municipios como Badalona, Cerdanyola del Vallés o Sabadell. El gran potencial de este ecosistema natural(la posibilidad de realidad actividad física en el eje que une mar montaña) sería fácilmente incorporable al nuevo proyecto de la Sagrera para potenciar su significado.

PRINCIPALES LOGROS

eje bes贸s

identidad

LOGRO El eje ha aglutinado a la poblacion generando un nuevo espacio publico utilizado por los vecinos de todas las edades.

LOGRO Todos los barrios tienen una identidad que genera una implicacion y preocupacion por el barrio que es muy positiva

BENEFICIO Los barrios circundantes tienen un nuevo gran espacio verde que sirve espina que conectara diferentes municipios

BENEFICIOS El barrio se siente con una identidad cultural propia y un fuerte sentimiento

RETOS Potenciar la relacion con este eje y la posibilidad de crear un red de espacios publicos que se conecten con el

RETOS Promover la implicacion en el proyecto de la sagrera para que hagan suyo el nuevo parque tambien.

PRINCIPALES PROBLEMAS

desconexi贸n

zonas l铆mite

PROBLEMA La gran identidad de los barrios y las infraestructuras situadas entre ellos configuran una fractura fisica y ciudadana entre los diferentes nucelos poblacionales.

PROBLEMA Estas zonas desconectadas y aisladas, que se pueden entender como fronteras o limites dentro de los ambitos de actuacion.

CONSECUENCIAS Barrios aislados con fluijo cultural muy diferente y desestructuracion de la metropoli.

CONSECUENCIAS Falta de servicios que cubran estas areas, y olvido de sus habitantes por parte de las instituciones.

novela grรกfica Mari, Pepi, Juancar... Luis, Sanchez, Jose...

Pag 10 Pag 11

FOTONOVELA

Un video como retrato Como tal construcci贸n cultural la formaci贸n del paisaje sigue un proceso largo y complejo en el que intervienen muchos factores mezcla de elementos personales y colectivos.

Santa Coloma El r铆o Bes贸s es lo mejor

Esta poblacion cuenta con una poblacion mayoritariamente de la tercera edad y gran cantidad de inmigracion. Todos consideran un logro el aprovechamiento del rio, pero se requiere por parte de los ancianos, mas lugares donde poder realizar actividades de acuerdo con su franja de edad, y la gente mas joven piden la mejor conexion, no fisica, con Barcelona. Que se les consideren uno mas de la ciudad debido a su proximidad.

Que necesita santa Coloma?

Tener en cuenta la tercera edad

Conexion con la ciudad

Pues hospitales de dia y sitio para los ancianos!!

FOTONOVELA San Andreu

El ayuntamiento nos escucha poco

Es el mayor barrio que es afectado por la actuacion y la gente es mas consciente de la obra que les va a afectar. Consideran, por lo general, que no es prioritario, pero le conceden importancia al soterramiento de la infraestructura. Intentan hacerse oir ante las autoridades competentes y reclaman que se dote de equipamientos la nueva actuacion que sean coherentes con su entorno, no solo campos de petanca.

Centro y fuerte identidad

Hacerse oir Habra un campo de petanca?

Queremos que se planteen equipamientos serios!! La sagrera nos pilla lejos.

San Marti Esta zona tiene una composicion mas parecida a Santa coloma en cuanto a franjas de edad, pues son barrios que se conformaron en la misma epoca. Piensan que la actuacion en la Sagrera no les afectara tanto porque tienen un poligono industrial que separa al barrio y la zona del proyecto. Ademas estan mas conectado con barcelona por medio de una gran rambla y piensan en la sagrera solo como un paeque nuevo. Se ointentara promover el compromiso de los vecinos para que entiendan que el proyecto es tambien su barrio. Hablar con la gente

Informar explicar

Pero no quieren espacios publicos de calidad?

Eso?? al fondo a la derecha!

entrevistas Su barrio Sant Andreu, el centro Sant Marti, los vecindarios Poblenou, la rambla El Clot, el peat贸n Santa Coloma de Gramanet, los barriosguetos

Pag 13 Pag 14 Pag 15 Pag 16 Pag 17 Pag 18

SU BARRIO

+ Caracter barrio

+ Paisaje sonoro

+ Relacion barrio-tren

Olor cotidiano

Sant Andreu

Sant marti

Poble nou

El Clot

Santa Coloma de Gramenet

SANT ANDREU el centro

El ruido de los limites agrava las fronteras ensanchandolas.

Sant Andreu

Cafe molido, en las terrazas de los bares.

Las vias del tren estan mas alla del nucleo consolidado. El parque de la sagrera tambien lo estaria.

SANT MARTI los vecindarios

BCN BCN

BCN Sant Marti

BCN BCN

Gasolina, hay poca movilidad peatonal.

PARC

Lim. fisico Lim. real

SantAndreu

Sant Marti Rel.

BCN

POBLE NOU la rambla

Z Z

eje cĂvico

industria

dormitori

LA RAMBLA

Fruta, de los colmados fuera en la calle. EL MAR

EL CLOT el peatón

L’eixample

El Clot ‘1

mercat El Clot ‘2

Pollo a l’ast, durante el paseo familiar de domingo.

renfe

SANTA COLOMA DE GRAMANET los barrios-guetos

Rio Besos

Fritanga, con Camela de fondo mientras pincheamos.

sagrera BARCELONA

... (?) ... STA COLOMA

anĂĄlisis Comparativa de distritos Comparativa de barrios Distancias a pie Referencias de escala Homogeneidad de las calles QuĂŠ abre de noche? Fronteras a la calle Fronteras activas Fronteras inactivas

Pag 20 Pag 21 Pag 22 Pag 23 Pag 24 Pag 25 Pag 26 Pag 27 Pag 28

COMPARATIVA DE DISTRITOS catalunya, valencia y madrid

SANTA COLOMA DE GRAMENET 6.570.000M2 120.824 RESIDENTS IN THE DISTRICT 183 RESIDENTS PER HECTARE

SANT ANDREU 6.560.000 M2 124.598 RESIDENTS IN THE DISTRICT 190 RESIDENTS PER HECTARE

GRACIA 4.190.000 M2 123.973 RESIDENTS IN THE DISTRICT 295 RESIDENTS PER HECTARE

CIUTAT-VELLA 4.490.000 M2 104.507 RESIDENTS IN THE DISTRICT 233 RESIDENTS PER HECTARE

CHAMBERI (MADRID) 4.690.000 M2 145.593 RESIDENTS IN THE DISTRICT 310 RESIDENTS PER HECTARE

PLA DEL REAL (VALENCIA) 1.690.000 M2 31.536 RESIDENTS IN THE DISTRICT 187 RESIDENTS PER HECTARE

COMPARATIVA DE BARRIOS

517

DENSIDAD 73 hab/Ha

POBLACIÓN 30 mil

15 mil r= nºhab/100

TV BV

Sta. Coloma Sant Martí

SA Sant Andreu

só

C-I LS

BP Bon Pastor BV Baró de Viver CdA Camp de l’Arpa C-I Congrés-Indians Ct Clot FP Fort Pienc LS La Sagrera Na Navas

PdP CdA

PbN Poblenou PdP Provençals del Poblenou SF

PbN SM

Pt Prosperitat SA Sant Andreu SF Sagrada Familia SM Sant Martí

TV Trinitat Vella VP La Verneda y la Pau

DISTANCIAS A PIE 多modo de transporte viable?

6min 500m

30min 2500m

60min 5000m

REFERENCIAS DE ESCALA sant marti

sant andreu poblenou

el clot

santa coloma

RAMBLA PRIM

CARRER GRAN

RAMBLA POBLENOU

CARRER ROGENT

RAMBLA SANT SEBASTIAN

Longitud total: 2602m Ancho calle: 60m Ancho acera: 7.5+30+7.5m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

Longitud total: 1905 Ancho calle: 11m Ancho acera: 4.5+2 m Tipo: Calle principal con comercios y trafico rodado

Longitud total: 1572m Ancho calle: 25m Ancho acera: 5+12.5+5 m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

Longitud total: 642m Ancho calle: 10m Ancho acera: 2.5+2.5m Tipo: Calle peatonal con trafico restringido.

Longitud total: 1524m Ancho calle: 26m Ancho acera: 2.5+12+2.5 m Tipo: Eje central peatonal con carriles laterales.

500m

1000 m

1500 m

2000m

2500 m

Rambla de Prim

Carrer Grand de Sant Andreu

HOMOGENEIDAD DE LAS CALLES

ausencia de rasgos No existen distinciones claras entre las calles. Esto produce una falta de identificación por parte de los vecinos con sus respectivas calles, lo cual no repercute en la identidad del barrio. Pero una mayor diferenciación entre la mayoría de calles permitiría reactivar distintos tramos y crear núcleos de actividad locales. Carrer de l'Abat Odó, Sant Andreu

Carrer del Doctor Santpenç, Sant Andreu

QUĂ&#x2030; ABRE DE NOCHE?

ACTIVIDADES POR LA TARDE SABADO A LAS 20.00 Restaurantes, cafes y pubs

Teatros, cines, clubs

Tiendas, quioscos

Hoteles, apartamentos

FRONTERAS A LA CALLE categorías de evaluación A ACTIVAS - Unidades pequeñas, pocas puertas (15-20 unid/100m) - Diversidad de funciones - Unidades no cerradas ni pasivas - Definicidas y cuidadas.

B AGRADABLES - Unidades relativamente pequeñas (10-14 unid/100m) - Menor diversidad de funciones - Algunas unidades cerradas o pasivas - Mas o menos definicidas y cuidadas.

C INTERMEDIAS - Mezcla de unidades pequenas y grandes (6-10 unid/100m) - Menor diversidad de funciones - Pocas unidades cerradas o pasivas - Poca definicion y cuidado.

D APAGADAS - Grandes unidades con pocas puertas. (2-5 unid/100m) - Poca diversidad de funciones - Bastantes unidades cerradas o pasivas - Casi sin definicion ni cuidado.

E INACTIVAS - Grandes unidades con pocas puertas. (1-3 unid/100m) - Frontal monotono. - Cerradas o pasivas. - Sin definicion ni cuidado.

FRONTERAS ACTIVAS

FRONTERAS ACTIVAS A LA CALLE A activa Zona A B agradable

FRONTERAS INACTIVAS

FRONTERAS INACTIVAS A LA CALLE E inactiva Zona E D apagada

Sagrera Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre l’àmbit Grup H Bonzon, Tristan Caparrós Soto, Andrea Garau Aulet, Carme Peralta Geis, Marta

Aquest Handbook pretén ser una guia per al vianant. Inclou un recull de les sensacions que podrà experimentar un ciutadà que faci la ruta Santa Coloma – Plaça de les Glòries a peu. El mapa d’apunts mostra des de l’evolució dels carrers i de les tipologies d’habitatges fins a la comparativa del preu de la fruita o els preus i les ofertes dels menús. Serveix per identificar sensorialment els punts on hi ha molt de soroll, les vistes són agradables o les voreres estan en mal estat. En definitiva, s’estudien de les vores del futur parc i de la sensació de carrer que hom experimenta: si hi ha habitatges o comerç en planta baixa, és una tanca o són zones verdes... Aquestes relacions de les necessitats i ofertes del lloc a partir de les parades de metro defineixen els fluxos de moviment i mostra es focus socials actuals. Per a poder entendre la magnitud del projecte s’ha cregut convenient fer una comparació amb altres parcs urbans de Barcelona i de nivell mundial com poder ser en propi Parc de la Ciutadella de Barcelona o el Central Park de Nova York. Finalment es fa una avaluació del recorregut segons els paràmetres distància, temps, cost econòmic i ambiental.

2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE

2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ 2.2 ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE

_____________________________________________________________ Professors i col·laboradors del Taller La definició de diferents estratègies i àmbits projectuals ha coincidit, en vàries ocasions durant el taller, però cada una d’elles ha desenvolupat o bé maneres, o aspectes o direccions de projecte que fan a cada un d’ells una autèntica aportació a la discussió sobre Sagrera-Santa Coloma. Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat expressa de manifestar en la seva totalitat les propostes desenvolupades pels alumnes del TAP F. A continuació es pot trobar un recull sistemàtic de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. Grup A1

3 Escales

Autores

Bernal Marquez, Anna / Domènech Cardona, Mariona / Rotger Vinent, Esperança

Grup A2

El parc intermodal

Autor

González Comín, Francisco Javier

Grup B

Nova porta d'entrada a la Plaça de les Glòries

Autors

Castell Fríguls, Dafnis / Ripoll López, Carles

Grup C1

Un parc continu de Sagrera

Autora

Franquesa Badia, Marta

Grup C2

Places Metropolitanes

Autor

Manubens Gil, Pere

Grup D

Aprofitar les estores industrials

Autors

Medina Murillo, José Eduardo / Viñas Gutiérrez, Alfredo

Grup E

Green Way

Autors

Kormpize, Alkiviadis / Rocabruna Clerch, Montserrat / Savalls Brull, Marta

Grup F1

Quatre places, Vuit carrers

Autors

Benítez Jiménez-Ugarte, Pablo / Hazañas Sainz de Cueto, Daniel / Moreno Campos, Julia

Grup F2

Agrocivisme Territorial

Autora

Guillén Capell, Alba

Grup G

Activipuntura

Autors

Bescansa Bastarreche, Ignacio / Escudero Alberich, Albert / González Hosta. Eloy / Santamaria Navarro, Xavier

Grup H1

Les quatre places del Metapark

Autores

Andrea Caparrós Soto, Andrea / Garau Aulet, Carme / Peralta Geis, Marta

Grup H2

Un barri connector

Autor

Bonzon, Tristan

3 ESCALES ____________________________________________________________________________________________

Grup A1 Bernal Marquez, Anna Domènech Cardona, Mariona Rotger Vinent,

Esperança

Els projectes que han sorgit de la llosa que cobreix les línies de tren a la Sagrera han complert simplement amb l'interès econòmic de la zona. S'han pensat per a tal d'aprofitar al màxim els terrenys però sense tenir en compte el funcionament com a barrera per als barris del voltant. Veient com funcionen els fluxes principals i els espais lliures de la zona es pot veure quines són les problemàtiques de l'àrea. Es troben característiques molt diferenciades a cada barri que envolta les vies del tren. Per això s'ha intentat buscar solucions diverses que responguin a cada situació, englobant-se en una idea general. - Dos barris nous, un en construcció i l’altre consolidat però aïllat. Entre ells, la Maquinista que funciona com caixa apartada de Sant Andreu. Queden aïllats d'espais lliures d'importància. - Sant Andreu, nucli antic dens on la falta d’espai lliure és remarcable. Dins d’un mateix eix hi trobem Bon Pastor aïllat, amb el mateix problema. - La Sagrera i Sant Martí es troben en la situació contrària a Sant Andreu i Bon Pastor: no hi ha un nucli clar malgrat que els barris estan consolidats. - A les Glòries hi trobem un cercle que queda tallat per moltes vies. El teixit urbà de l'entorn no ajuda a que es tingui un concepte clar del que és aquest espai. Al seu voltant més que un barri equilibrat, és un teixit ple d’equipaments de ciutat que no ajuden a fer ni ciutat ni barri. Sintetitzant aquestes problemàtiques, veiem que es poden solucionar a tres escales. - Territorial. Buscant l'expansió del parc i alhora la connexió de dos barris. - Ciutat. Prioritzant l'accessibilitat al punt central de la xarxa de relacions humanes i serveis.

- Barri. Encadenant àrees d'identitat pròpia dins d'un mateix eix. Aquestes escales es resolen a partir d'uns dispositius englobats en quatre temàtiques: mobilitat, tipus d'activitat, tipus d'espais lliures i tipologia edificatòria. Així a l'escala territorial es prioritzaria la mobilitat peatonal, les activitats lúdiques, el parc de ''diumenge'' i la permeabilitat en l'edificació. A l'escala de ciutat s'enfatitza la mobilitat rodada, l'activitat terciària, la plaça de referència i la tipologia icònica. A la de barri es dona preferència a la mobilitat peatonal, la diversitat d'activitats, espais de trobada de petites dimensions i l'edificació fent carrers densos.

&5Ë7,&$ 352-(&7(6 $17(5,256 '( /$ 6$*5(5$ %$7//( , 52,*B

5(& &207$/ B - Els viaris principals els situava pel darrere dels

- Estudi de la vialitat a l’entorn de la Sagrera

- L’actuació principal era un gran camí

- Estació situada al mig d’un vial important

d’aigua, que continuava funcionant

- Intenció d’allargar carrers i connectar els dos barris

com a frontera

habitatges, intentant no tallar la comunicació directa amb el parc - L’Estació tenia les dimensions de 5 illes

- Creen una plaça davant l’estació

d’Eixample, però no tenia accés des de Sant Martí

- Vinculen un parc entre el barri de la Sagrera i les vies de tren - Parteixen el barri de Sant Martí amb un vial per tal de connectar millor els dos costats de les vies 'HQVL¿ FD UHVLGHQFLDOPHQW WRWD OD ]RQD ¿ QV L WRW %RQ 3DVWRU )D SRQWV FRQQHFWRUV HQWUH HOV GRV FRVWDWV GH OD OORVD (Q FDGD SRQW KL FROāORFD WRUUHV WHUFLDULHV FRP D ¿ WHV DO PLJ GHO SDUF 7p *OzULHV L 7ULQLWDW FRP D SDUW GHO SDUF

7$//(5 85%$1,602 B

9,$ 9(5'$ B 9HUG FRP D EDUUHUD XQLFDPHQW EXVFD RPSOLU HO EXLW GH OD 7UHEDOODYHQ VREUH O¶LGHD GH TXH HOV QRXV

IUDFWXUD HQWUH OHV GXHV ]RQHV

HTXLSDPHQWV L OHV LQIUDHVWUXFWXUHV SRGLHQ

(TXLSDPHQWV UHSDUWLWV D OODUJ GHO SDUF

FDXVDU XQD UHJHQHUDFLy XUEDQD &ROāORTXHQ O¶HVWDFLy DO PLJ GHO SDUF %XVTXHQ ERQHV FRQQH[LRQV

(VWDFLy VLWXDGD SHUSHQGLFXODUPHQW D OHV YLHV

&UHHQ QRYHV YLDOLWDWV

7HL[LW UHVLGHQFLDO LQGHSHQGHQW DO SDUF WDPEp EXVFD RPSOLU HOV EXLWV GHOV VRODUV FRQWLJXV DO SDUF 'LVSRVLFLy GHOV HGL¿ FLV VHQVH OzJLFD IURQW GH IDoDQD FRP D EDUUHUD FDS DO SDUF L RUGHQDFLy VLPLODU D OD &DVD %ORF

6$*5(5$ 67$7,21 B

3$5& /,1($/ B 3URSRVDYHQ IHU XQD SDUW GH FLXWDW DXWzQRPD DPE XQD UHODFLy FODUDPHQW GH¿ QLGD

(O SURMHFWH SDUWHL[ GH O¶DQWHULRU YHUVLy

DPE HO VHX HQWRUQ IHWD G¶XQ VRO FRS L DPE OHV VHYHV SUzSLHV OOHLV

(O YHUG L HO WHL[LW UHVLGHQFLDO FRQWLQXHQ VHQW LQGHSHQGHQWV

6LWXDYHQ HQ HOV H[WUHPV SHULPHWUDOV HOV HTXLSDPHQWV

L IHQW EDUUHUD WRW L TXH FDQYLHQ GH IRUPD

)RUPD GH SHL[

6¶HOLPLQHQ HOV HTXLSDPHQWV DO OODUJ GHO SDUF

&DS (VWDFLy SURS GH %DF GH 5RGD

/¶jPELW V¶DPSOLD L EXVFD OD FRQH[Ly GHO

&XD &HQWUH WHUFLDUL HP OD FRQQH[Ly GHOV

SDUF OLQHDO ¿ QV D *OzULHV

FDUUHUV SULQFLSDOV $OHWHV 3URORQJDFLy GHO 3DUF GH 6DQW 0DUWt

3HUPHDELOLWDW OHV WUDPHV XUEDQHV

FDUUHUV FDGD P

&5Ë7,48(6 62%5( /(6 */Ñ5,(6

2ULRO %RKLJDVB ´8Q QRX XUEDQLVPH D OHV *OzULHV´

ÒOWLPD SURSRVWD GH O¶RSRVLFLy D O¶DMXQWDPHQW

0DQXHO GH 6ROj 0RUDOHVB

(O SHULyGLFR $EU

´,QFHUWHV *OzULHV´

ā (OV SURMHFWHV TXH V¶KDQ IHW YROHQ HVFDSDU GH OD FRPSOH[LWDW GHO OORF

· *UDQ SODoD TXDGUDGD YHUGD VHJXLQW HO WUDPDW G¶HL[DPSOH

ā &ULWLFD OD FRQWLQXLWDW GH YDORUV GH OD FLXWDW KLVWzULFD TXH V¶KL YRO

RQ HV FUHXHQ FDUUHUV DXWRYLHV WUHQV FROāOHFWRUV L HVWDFLRQV KDQ

ā /D *UDQ 9LD SDVVD SHU OD VXSHUItFLH D QLYHOO GH FLXWDW 6¶HYLWD HO VRWHUUD

SRVVDU WR FDUjFWHU IXQFLRQDOLWDW GHQVLWDW L DFWLYLWDW PHGLWHUUjQHD

LQWHQWDW UHGXLU OD D IRUPHV VLPSOHV VHQVH SURSRVDU PDL XQD YHULWDEOH

PHQW L O¶HQFDULPHQW GHO SURMHFWH

ā 3URWDJRQLVWD OD FLUFXODFLy YLjULD &UHX PpV HQ OD LQWHQVLWDW

LGHD XUEDQD

ā 'LDJRQDO L 0HULGLDQD HV WDOOHQ DO WUjQVLW URGDW SHO SDV GH OD SODoD

MDSRQHVD GLQV GH OD FLXWDW PHGLWHUUjQHD

ā 'HO FHUFOH GHOV DQ\V DO TXDGUDW GH OD SODoD URGRQD DO SDUF

ā (OV QRXV HTXLSDPHQWV HV GLVWULEXHL[HQ HQ O¶LQWHULRU GH OD SODoD

ā 'HL[D GH EDQGD OD IXQFLRQDOLWDW SDU D UHFXSHUDU HO YLDQDQW L OHV

UHFWDQJXODU

UHODFLRQV DPE HOV FRPHUoRV

ā (Q OD GDUUHUD YHUVLy PXQLFLSDO MD VyQ SURS GH YLQW L FLQF OHV

;DYLHU 0RQWH\VB ´$ O¶DXWRULWDW´ (O 3DtV -XO

ā (V WUDFWD G¶XQ EXLW IRUD G¶HVFDOD SHU D XQD FLXWDW SUHLQGXVWULDO

KHFWjUHHV HQ IRUPD GH SODoD PDMRU EDUURFD TXDGUDGD L JUDQGLRVD GH

³3RVWDOV GH %DUFHORQD´ (O 3DtV 0DU

ā 9RO XQ QRX PRGHO TXH LQWHJUL HOV IDFWRUV TXH ¿ QV DUD V¶KDQ GHWHFWDW

IDoDQHV UHJXODUV DPE YRUHUHV TXH QR HV YHXHQ G¶XQD EDQGD D O¶DOWUD

³/HV *OzULHV GHO GLVVHQ\´ (O 3DtV -XQ

FRP D GHIHFWHV L GHVWRUEV

ā %DVVDQW VH HQ IHU IRUD O¶LQIUDHVWUXFWXUD SHU SDFL¿ FDU OD YLGD DFDEHQ

ā 9HXUH HO YLDGXFWH FRP D SRU[R TXH FRRUGLQD L KDUPRQLW]D WRWV HOV

ā &RQWLQXD SHQVDQW TXH HO YLDGXFWH V¶KD GH TXHGDU FRP D QXV YLDUL

IHQW HO IRUDW PpV JUDQ

HVSDLV TXH V¶DERTXHQ D OD SODoD GHVHVWUXFWXUDGD

ā 9RO SRVVDU KL XQD DFWLYLWDW FRQWLQXD DJOXWLQDGRUD UHYLWDOLW]DGRUD

ā &HQWUHV HVWDQ SOHQV GH GHQVLWDW PRYLPHQWV PL[WRV L DFWLYLWDW

ā (O YLDGXFWH QR V¶KDXULD G¶HQGHUURFDU ¿ QV TXH QR HV SXJXL SDVVHMDU

ā &UHX HQ XQ SURMHFWH LQWHJUDGRU VHQVH UHDGDSWDU DQWLJDOOHV

ā /D SODoD (XURSD SHQVDU TXH HO GLEXL[ G¶XQD SODoD URGRQD MD GyQD

WDQ SHU GDPXQW FRP SHU VRWD VHQVH HO SDV GH FRW[HV

FRQVLGHUDQW TXH XQ EDUUL QRX G¶DTXHVWHV GLPHQVLRQV KD GH SODQWHMDU

FHQWUDOLWDW pV XQD [LPSOHULD TXH QRPpV KD SRUWDW GHVRODFLy /FHQWUDOLWDW

ā *UDQ PLUDGRU R SDVVHLJ D OD PDQHUD GHO +LJK OLQH

QRXV PRGHOV GH FDUUHUV SODFHV SDUFV L FDQDOV FLUFXODWRULV

WDPSRF UHVXOWD QRPpV G¶DFXPXODU IDoDQHV PRQXPHQWDOV &ULGD D IHU

ā (O '+8% QR Wp WDQW ³VHQWLW´ VHQVH HO YLDGXFWH VHUj LQWLPLGDGRU

ā 5HDO KXPDQLW]DFLy GH O¶HVSDL S~EOLF QR SDV DPDJDQW OHV

FLXWDW L QR QRPpV IRUPD

ā (O YLDGXFWH QR Wp QL DQ\V

FRQWUDGLFFLRQV VLQy IHU OD OD EDVH G¶XQ QRX PRGHO OD SURWDJRQLVWD

ā +D G¶KDYHU KL XQ WHL[LW GH P~OWLSOHV HVSDLV L HGL¿ FDFLRQV D FDYDOO GH

G¶XQD LQWHUSUHWDFLy UDGLFDO

WDQWHV LQIUDHVWUXFWXUHV FRP FDOJXL KD G¶HVWDU WRW HQ FRQWDFWH ā /D SUREOHPjWLFD pV GH SURJUDPD QR GH IRUPD

&5Ë7,&$ $&78$/ 352-(&7( '( /$ 6$*5(5$

B (67$&,Ï '( /$ 6$*5(5$

B35,0

B75,$1*/( )(5529,$5,

B&$6(51(6 6$17 $1'5(8

6RVWUH 7RWDO 7HUFLDUL +RWHOHU

6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW 'RWDFLRQDO &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

6RVWUH 7RWDO P W 7HUFLDUL P W $GPLQLVWUDWLX P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW 'RWDFLRQDO &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

P W P W P W

B(17251 6$*5(5$ 6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W +RWHOHU P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

'HQVL¿ FDFLy GH QRXV KDELWDWJHV DO YROWDQW GHO SDUF GH OD 6DJUHUD 0DOD FRQQH[Ly GH O¶HVWDFLy DPE OD WUDPD XUEDQD RQ HV VLWXD (IHFWH IURQWHUD GH OHV QRYHV IDoDQHV ,QIUDHVWUXFWXUD VREUHFRQVWUXwGD ĺ 5DPSHV DO SjUNLQJ TXH DUULEHQ GHV GH 7ULQLWDW ĺ /ORVD ĺ ,UUHVSHFWXyV HQ O¶DOWLPHWULD GH OD ]RQD

B&$1 3257$%(//$ 6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

B&2/25$17(6 ± 5(1)( 6 $ ,, 6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW 'RWDFLRQDO &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W (TXLSDPHQWV P W =RQHV YHUGHV P W

B5(1)( 7(//(5(6 6RVWUH 7RWDO P W 7RWDO +DELWDWJH P W /OLXUH P W 3URWHJLW P W 1~PHUR 7RWDO +DELWDWJH /OLXUH 3URWHJLW &RPHUFLDO 7HUFLDUL P W =RQHV YHUGHV P W

S1 S5

FLUXES, ACTIVITAT ALS CARRERS

ESPAIS LLIURES ACTUALS - Localització d’equipaments, zones culturals i comercials - Observació del grau del fluxe: Carrers molt equipats Carrers de comerç equilibrat Buits urbans → possibles continuitats

- Localització d’espais lliures existents i radi de població que els poden freqüentar - Observació de la connexió dels espais lliures: Tipus d’espais- 3 escales: 1a Plaça de barri 2a Parc gran de barri 3a “Parc de diumenge” - Zones buides amb oportunitat Depenent de la necessitat del barri → tipus d’espai

Conclusió La proximitat de barri es grafia per un radi de 500 metres, on aquest nucli ha de contenir els equipaments bàsics per la vida diaria. Així observem els buits urbans que fan falta cosir per crear una xarxa de nuclis consecutius. Depenent de la dimensió del buit i les seves activitats contigues trobem oportunitats complementaries a cada zona. D‘aqui en surten les tres escales en relació a les distàncies entre fronts de barris.

- Trasllat de la façana - Crear un teixit permeable

Torres i Bages · Construcció nova · Espai dormitori · Zona activa propera · Limitat per infraestructures

F_E4 T2

A4.1

TERRITORIAL

F_E5 M2

IUS CT OB JE

OB LE MÀ TIC A PR

F_E3

MOBILITAT M1 _ permeabilitat / expansió

A4.2

· Zona aïllada · Importància del riu · Limitat per infraestructures i indústries · Solars buits

- Expansió del parc - Densificar Baró de Viver - Tipologia que permeti la permeabilitat

M2 _ connectivitat / concentració

ACTIVITATS A1 _ activitat comercial A2 _ activitat cultural

· Gran punt d’interès metropolità : La Maquinista · Teixit funcional par a la industria

· camins peatonals · connexió de verds · viari principal / interurbà

· carrers peatonals · connexió d’equipaments · viari secundari

Baro de Viver

F_E2

· Consolidat · Acabat en mur sobre el parc. · Funciona sobre l’eix de Torres i Bages

ES CA LA UR BA N

TIP OL OG IA

IO LO GIA FIS

AC TIV ITA TS

BIL

ITA T

JEC

TIU

MÀ TIC A

ESQUEMA ESTRATÈGIA GENERAL

A3 _ activitat terciaria-oficines A4 _ oci A4.1 _ esportiu A4.2 _ esbarjo A5 _ equipaments educatius i sanitaris

F_E1 T2

Sant Andreu - Apropar els espais lliures - Continuar amb l’activitat del centre

· Centre urbà · Densitat alta · Espais culturals · Activitat moderna i antiga · Identitat forta

A2 A3

FISIOLOGIA _ espais lliures i aprofitament dels recursos

Bon Pastor

F_E2

BARRI

F_E5

· Centre urbà · Aïllat entre indústries i infraestructures · Carrers connectors sense vida

- Barrejar a la zona industrial l’activitat de Sant Andreu - Crear una cadena d’espais lliures

F_E1 _ plaça F_E2 _ parc F_E3 _ espai productiu

A4.1

F_E3.1 _ horts urbans F_E3. 2 _ arbres fruiters F_E3. 3 _ plantes ornamentals F_E3. 4 _ plantes aromàtiques F_E4 _ silvestre F_E5 _ comunitari F_A1 _ individual / comunitari

F_E1

Sagrera - Estació com a punt central de ciutat: accessibilitat clara - Estació com a part del barri: adaptació al teixit

TIPOLOGIA

Sant Marti

· Consolidat · Funciona sobre l’eix de la Rambla · Espais culturals

BARRI

F_E2 T2

F_E3 T5

· Sense identitat · Identitat forta en la futura Estació

A3 F_E5

CIUTAT

· Límit entre àrea consolidada i teixit industrial aïllat · Teixit dispers · Sense punt identitari · Estructura d’Eixample · Centre de barri en el Parc de Sant Martí · Tipologies experimentals

- Continuar els eixos de Rambla 11 de setembre i Garcilaso com als centres de la zona - Crear un barri entremig d’aquests dos punts d’activitat.

T1 _ afegit sense tocar T2 _ continuitat eix + permeabilitat // direcció vial + direcció del verd T3 _ usos mixtes + espai comú T4 _ connector de l’entorn T5 _ fita-guia

ESCALA URBANA TERRITORIAL · expansió · elements d’escala més gran · mobilitat a nivell metropolità A1

Eixample dret - Lloc per al peató - Petits espais a escala de barri - Continuar-hi l’activitat dels barris

· Consolidat - Eixample · Caràcter en l’Hospital de Sant Pau i la Sagrada Familia · Esquivat a causa de les grans infraestructures

M2 A2

F_E1

F_E2

F_E5

CIUTAT

22@ · Experimentació tipologia de Super - Illa · Equipaments de ciutat · Poca densitat humana · Punt icònic a nivell de ciutat

A4.2 A5

BARRI

- Continuitat de les infraestructures bàsiques de la ciutat - Espai adeqüat al tipus d’equipament ubicat

· espais contemplatius o de pas · elements identitaris, de referència · mobilitat a nivell de ciutat BARRI · eixos · centralitat · mobilitat a nivell peató

3/$17$ *(1(5$/

(VSDLV OOLXUHV

&RPXQLWDUL 6LOYHVWUH 3URGXFWLX 3DUF 3ODFHV

0RELOLWDW

&DPLQV SHDWRQDOV ;DU[D YHwQDO SHDWRQDO ;DU[D YHwQDO URGDGD 9LHV SULQFLSDOV 9LHV VHFXQGjULHV (L[ YLDUL WHUULWRULDO &LQWXUy

CASERNES / BARÓ DE VIVER

parc de la trinitat porta de collserola barri de la trinitat vella

DIAGRAMES INTENCIONS

part alta del barri de sant andreu casernes de sant andreu

porta cap al riu besòs des de baró de viver

baró de viver

ESCALA TERRITORIAL

equipaments esportius

equipaments preexistents

torre com a guia i orientada cap al parc

lliure per entrar al parc

equipaments projecte casernes de sant andreu nucli de sant andreu la maquinista camins linials d’arbres

la maquinista

sant andreu

SEPARACIÓ FÍSICA ACTUAL

CONNECTAR LES ACTIVITATS ACTUALS I REDISTRIBUIRNE LES PROGRAMADES AL LLARG D’ AQUESTES CONNEXIONS

parc lineal

EXPANCIÓ DEL PARC CAP A PUNTS D’INTERÈS

EDIFICACIÓ I VEGETACIÓ COM A GUIA PER A LA PERMEABILITAT

Baró de Viver

SECCIÓ PROGRAMÀTICA

graduació de l’espai lliure: parc-productiu-comunitari-plaça

T2 A1

F_E3

F_E2

CA LA UR BA NA

OL OG

TIP

FIS IO

LO G ITA T

AC TIV ITA TS

BIL MO

A4.2 _ esbarjo A5 _ equipaments educatius i sanitaris

· carrers peatonals · connexió d’equipaments · viari secundari F_E2 _ parc

T1 _ afegit sense tocar

F_E3 _ espai productiu

T2 _ continuitat eix + permeabilitat // direcció vial + direcció del verd

ça

A4.1 _ esportiu

Camins peatonals Xarxa veïnal peatonal Xarxa veïnal rodada Vies principals Vies secundàries Eix viari territorial Cinturó

ça

A1 _ activitat comercial A2 _ activitat cultural

e atg bit ha

l na ato pe

Mobilitat

USOS EN PB

p la

rer

a nd

Comunitari Silvestre Productiu Parc Places

F_E4

A4.1

e atg bit ari ha nd ecu ri s via

car

ecu

F_E5

F_E4 _ silvestre

e atg bit ha

TERRITORIAL

A4.2

M2 _ connectivitat / concentració

ça

Baró de Viver T2

· camins peatonals · connexió de verds · viari principal / interurbà

ri s

F_E4

M1 _ permeabilitat / expansió

via

F_E3

pla

ESPAIS LLIURES I MOBILITAT Espais lliures

F_E2

A4.1 M2

cip

cip M1

e atg bit

rin A2

Torres i Bages

ri p A1

r in ri p via

via

p la

camí peatonal

RAMBLA ONZE DE SETEMBRE - GARCILASO / PRIM DIAGRAMES INTENCIONS INTENSIONS

ESCALA BARRI ?

EIXOS CENTRALS DE BARRIS NO CONNECTATS

FOMENTAR LES ACTIVITATS DE DIFERENT CAIRE REPARTIDES AL LLARG D’AQUESTS EIXOS

INFILTRACIÓ DE LES ACTIVITATS CAP AL BARRI ENTRE EIXOS

SECCIÓ PROGRAMÀTICA

F_E1

RB LA U

GI A

OG OL

LO IO

TIP

FIS

BI LI

TA T

ITA TS

USOS EN PB

AC TIV

ESPAIS LLIURES I MOBILITAT

F_E1

BARRI

A1 T2

Sagrera M2

Sant Marti

F_E2 T5

A3 F_E5

M2 _ connectivitat / concentració · carrers peatonals · connexió d’equipaments · viari secundari

A1 _ activitat comercial A2 _ activitat cultural A3 _ activitat terciaria-oficines

Espais lliures Comunitari Silvestre Productiu Parc Places Mobilitat Camins peatonals Xarxa veïnal peatonal Xarxa veïnal rodada Vies principals Vies secundàries Eix viari territorial Cinturó

F_E1 _ plaça F_E2 _ parc F_E5 _ comunitari

T2 _ continuitat eix + permeabilitat // direcció vial + direcció del verd T5 _ fita-guia

DIAGRAMES INTENSIONS

GLÒRIES

estacio sagrera

ESCALA BARRI B C CIUTAT

CAP biblioteca

mercat clot escoles centre intergeneracional

escola auditori

estacio del nord

TNC

fort pienc

FER DE GLÒRIES DUES PLACES. UNA A ESCALA DE BARRI I L’ALTRA A LA DE CIUTAT

PRIORITZAR AL NIVELL DE TERRA EL PAS PER AL PEATÓ

CONTINUAR L’ EIX DE BARRI DEL CARRER DEL CLOT

REUTILITZAR EL TAMBOR PER A US VEINAL

OL OG IA

IA OG

TIP

F_E1

ton

tg e

tge

ec ri s

ita

tú n

ita

a ” tec pa lio am bib c i r ifi “ed ia nv gra el

via

A5 T4

F_E1

b ha

al on iag .d av

A3 F_E2

A4.2 A5

BARRI

F_E1

rre

F_E1

ri da

F_E1

e atg bit ha

ri s via

FIS IO L

MO B

AC T IV

ILI

TA T

ITA TS

SECCIÓ PROGRAMÀTICA

F_E5

T4 T5

CIUTAT

F_E5 _ comunitari

USOS EN PB

ESPAIS LLIURES I MOBILITAT Espais lliures

M2 _ connectivitat / concentració

Comunitari Silvestre Productiu Parc Places

· carrers peatonals · connexió d’equipaments · viari secundari

Camins peatonals Xarxa veïnal peatonal Xarxa veïnal rodada Vies principals Vies secundàries Eix viari territorial Cinturó

T3 _ usos mixtes + espai comú

A4.2 _ esbarjo

T4 _ connector de l’entorn

A5 _ equipaments educatius i sanitaris

T5 _ fita-guia

NAUS REAPROFITADES COM CEIP I ESCOLA BRESSOL RESIDÈNCIA PER GENT GRAN

TER E IN NAL IO NTR CE ERAC N GE

BIBLIOTECA

MERCAT DELS ENCANTS

HUB MUSEU

A3 _ activitat terciaria-oficines

Mobilitat

T2 _ continuitat eix + permeabilitat // direcció vial + direcció del verd

CAP

A1 _ activitat comercial A2 _ activitat cultural

CAP

a ian erid .m av

F_E1 _ plaça F_E2 _ parc

F_E1

tre en l na is c cio ific ed era en ” erg pa int ram is ific “ed

atg

· camins peatonals · connexió de verds · viari principal / interurbà

F_E1

al on iag .d ia av nv gra el tún

bit

M1 _ permeabilitat / expansió

a ” tec pa lio am bib ci r ifi “ed

F_E1

EL PARC INTERMODAL ____________________________________________________________________________________________

Grup A2 González Comín, Francisco Javier

El ámbito de actuación infiere sobre barrios consolidados y en la herida ferroviaria y sus bordes, más latentes, que se coserán mediante la estación de La Sagrera y el proyecto de gran parque. Por tanto, se plantean una serie de posicionamientos estratégicos. Doble vertiente de completar y reestructurar el tejido fragmentado. Poner en valor los tejidos existentes. Diversificar los nuevos usos, añadiento aquellos servicios que falten en el barrio y que refuercen la red existente. Reciclar piezas concretas que estén en sin uso, abandonadas y/o con expectativas de reconvertirlas para un nuevo uso estratégico. Permeabilizar las infraestructuras en la globalidad del espacio urbano, con la integración natural de la diversidad intermodal que se acentuará entorno al ámbito de la estación. La estación intermodal de La Sagrera. El puente de Bac de Roda es la puerta de bienvenida al parque lineal y a la estación intermodal de La Sagrera. La estación, como gran nodo integrador de sistemas y mecanismos varios, aglutina y esparce el parque a los barrios adyacentes a la vez que recibe varios ejes que se bifurcan acompañando el trayecto del parque hasta el nus de la Trinitat y Sta. Coloma. El proyecto existente no contempla ninguna continuidad con el tejido y sus ejes viarios. Se propone una nueva estación intermodal, un nuevo concepto de infraestructura, entendiéndola como un gran “puente” de comunicación e integración entre La Sagrera y St. Martí de Provençals, que proponga su uso como espacio urbano que equipará a los barrios próximos y que cree un espacio urbano integrador y con diversidad funcional. Red de equipamientos. Actualmente en el parque de St. Martí existe un cinturón de varios equipamientos que acompañan y rodean la masa de vegetación. Se propone seguir esa lógica funcional. Continuar y crear un anillo de equipamientos que respondan a una necesidad actual y que sea un nodo dentro de la red de equipamientos de BCN. Ejes a través de St. Andreu y St. Martí. Se pretende reactivar los recorridos estratégicos y permeabilizar su circulación a través de los 4 ejes longitudinales que se plantean (2 en St. Andreu y 2 en St. Martí). Se actuará estratégicamente en aquellos puntos que permitan activar el recorrido y uso del mismo. A su vez, la reactivación de estos recorridos longitudinales propiciará la intensificación de los recorridos transversales que aglutinará el parque lineal. Los nuevos usos que se plantean entran dentro de la red de equipamientos que se intenta potenciar en estrategia global, utilizando mecanismos de reciclaje de piezas y espacios no usados, entre otros. La Sagrera y St. Martí de Provençals. Como causa y efecto a raíz de la estación y del parque lineal, se entiende que es una oportunidad a modo de consecuencia para localizar puntos potenciales de estos dos barrios para reactivar la vida y actividad urbana. La escala pequeña se presenta muy útil para analizar y proponer nuevos recorridos urbanos, nuevos usos y actividades. Se propone una nueva infraestructura relacional, la ciudad en red, además de una gestión urbana en la que los vecinos/as tengan su papel de gestor y utilitario del mismo espacio, de la ciudad.

Contexto urbano STA . CO

BON RESI PASTO DENC R IAL

ST. AD

RIÀ

ST. AN

DRE

U LA VE IND RNED UST DA RI RIA AL

SAG RE

ST. M PRO ARTÍ VEN DE ÇALS

PA U

El paso de las vías ferroviarias a través de los distritos de Sant Andreu y Sant Martí es y ha sido históricamente una herida que ha separado y fragmentado el tejido urbano. Ésta herida se hace visible desde el Clot hasta Baró de Viver. Si bien los barrios adyacentes a esta grieta son, en su mayoría, tejidos antiguos con un carácter propio en cada lugar que acentúan el arraigo de sus vecinos a su hogar. Otros bordes existentes, transversales al mencionado, son responsables de la fragmentación de un tejido que se repele y crea muros divisorios entre ellos (por la gran longitud y altura de los edificios o el uso exclusivamente industrial), razón de la posterior división y conflicto social existente. Tras localizar las conflictos urbanos que limitan la movilidad fluida se han analizado aquellos ejes estratégicos que recogen un mayor flujo de personas.

CA M L’A P DE DEL RPA CLO T

Contexto económico-social

CLO T

El proyecto para la futura estación intermodal de La Sagrera se muestra como la pérdida de una oportunidad única de integrar el tejido urbano. El plan estratégico de l’Ajuntament de BCN para el ámbito del parque lineal debe ser revisado tomando en consideración la actual crisis económica y sus consecuencias a medio y largo plazo. El plan 22@ ha quedado como una gran operación inmobiliaria que, si bien sí se necesitaba una reconsideración del barrio de Poblenou para abrirlo a la ciudad, estamos viendo como la sucesión de grandes edificios empresariales está creando una morfología social no mucho mejor de la que existía anteriormente. Por tanto, vamos a buscar alternativas a estos modelos irreales e insostenibles. El contexto económico invita a imaginar otras formas de gestionar el espacio urbano y sus equipamientos, a realizar y construir propuestas y estrategias baratas y sostenibles, reciclando y reconvirtiendo el espacio urbano existente con la participación de los vecinos/as, pues su implicación en el proyecto urbano debería ser crucial.

Tejidos urbanos históricos de la BCN turística y la otra BCNd

El contexto social que se contempla es delicado debido al creciente número de personas ancianas, de personas deshauciadas, de mujeres víctimas por violencia machista, de personas que viven en la calle, en solares abandonados. La crisis económica conlleva una crisis social con mayores desigualdades y, en el contexto de los barrios obreros de St.Martí, Sagrera, St.Andreu, el hecho se hace más plausible, añadiéndole la histórica precariedad de equipamientos que existen en los barrios desde hace décadas.

Posicionamientos frente al “model bcn”

GRANDES CENTRALIDADES VS DESCENTRALIZAR Frente a los grandes focos de centralidad que plantea el Ayuntamiento se propone más distribución, centralidades más pequeñas y permeables, con diversas escalas, pequeños artefactos, llenos o vacíos, que se complementen entre sí a escala barrial. PARQUE LINEAL VS PERÍMETROS NO LINEALES Frente al llamado camí comtal, se proponen otros recorridos alternativos que “cosan” la herida de Sagrera, mediante intercalar perímetros con vías que acojan un gran flujo humano. La hipotética conexión Collserola-Frente marítimo es una excusa para incidir en la conexión más intensa entre el heterogéneo tejido urbano. GRANDES ICONOS VS INFRAESTRUCTURA RELACIONAL

Frente al model BCN defendido por los agentes políticos, con sus grandes centros comerciales y llamativos iconos arquitectónicos, se propone actuar sobre los recorridos y flujos humanos que jerarquizan el tejido urbano en sus varias escalas, creando una nueva estructura de intercambio humano (social), a través de aquellos lugares, equipamientos, nodos que serán entendidos tamibén como ágoras.

Ejes urbanos principales

4. RECICLAJE tanto urbano como de singulares piezas concretas que estén en desuso, sin uso, abandonadas y/o con expectativas de reconvertirlas para un nuevo uso estratégico. 5. Plantear nuevas INFRAESTRUCTURAS RELACIONALES en la globalidad del espacio urbano, con la integración natural de la diversidad intermodal que se acentuará entorno al ámbito de la estación.

AD OD

FERR

VIE

RRIL

forzarán la ciar otros meca-

OCA

3. COMPLEMENTARIEDAD-DIVERSIFICACIÓN de los nuevos usos: -Añadir aquellos servicios que faltan en el barrio y que re red existente de equipamientos. -Diversificar la oferta de vivienda que exista, así como poten nismos de gestión dada la actual situación eco nómica y social.

BUS M+i

Regeneración de la circulación humana El proyecto del parque lineal de la Sagrera, dejando en el aire su morfología final, significa la UNIÓN FÍSICA entre dos tejidos urbanos, dos distritos, que han estado históricamente separados radicalmente. Este hecho deja entrever una sucesión de CONSECUENCIAS Y CAMBIOS del tejido urbano, en el espacio urbano. Esto implica a su vez un CAMBIO HUMANO en el comportamiento y movimientos, en las SITUACIONES que se crearán, en un mejor conocimiento urbano por parte de las personas.

M+i

M+i M

Este análisis nos dará respuesta a: -Que vías de soporte acompañan a las vías identitarias. -Qué centralidades hay. -Qué recorridos necesarios y opcionales elige la gente. -Qué tipo de espacio urbano existe, qué uso o no uso tiene, qué calidad tiene, si es regulado o espontáneo, si es más o menos público.

M+i

3 VECTORES para analizar el entramado heterogéneo: -Eje rambla Guipúzoca (Clot, St. Martí de Provençals, La Verneda) -Eje rambla Poblenou-calle Rogent (Poblenou, Clot, Camp de l'Arpa) -Eje rambla Prim-rambla Fabra i Puig (St. Martí,Verneda,St.Andreu)

M+i

E+i e+i

e+i

M+i

M M+i

M+i

El análisis del comportamiento humano (estudio etnográfico) servirá para, precisamente, entender mejor el espacio urbano, los porqués de la realidad y permitirá saber qué necesita cada área.

e+i e+i

e+i e+i M+i

e+i

M+i

M+i M

5HJHQHUDFLyQ GHO WUi¿FR Los nuevos itinerarios, así como los ya existentes, funcionan como NODOS que según cómo también pueden entenderse como ÁGORAS.

M+i M

La regeneración del sistema de tráfico pasa a ser una estrategia de potenciar/optimizar el sistema de tranvías, además de facilitar los carriles adaptados para las bicicletas.

CONTEXTO

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

M+i

M+i M

e+i

M+i

e+i M+i

e+i

M+i

Estos nodos son INTERCAMBIADORES de personas, en forma de parques, de mercados, de plazas, y también de estaciones de metro y tren, estaciones de autobuses o tranvías. Esto indica también su papel, en este caso, como INTERCAMBIADOR DE VELOCIDADES, de los trenes a las bicicletas y las piernas. Otro papel será el de INTERCAMBIADOR DE INFORMACIÓN, que responde a una de las estrategias a seguir: la CIUDAD EN RED, que viene a señalar una nueva INFRAESTRUCTURA RELACIONAL.

e+i

M+i

e+i

e+i e+i M M+i

Infraestructura relacional - metro, bus, tren, red info, a pie, equipamientos

0/000

5km

GRUP A

• • • ••• • • •• ••• • • • • •• • •• • • •• • • •

Fco. Javier González Comín

Plaza del Distrito Iglesia de St. Andreu del Palomar

Biblioteca Ignasi Iglesias y jardines de plaza Orfila Edificio Fabra&Coats

Paso eix Torrent de l’Estadella

Polígonos-naves industriales Cruce cultural en Rb.Fabra i Puig y teatre de St. Andreu

Paso ferrovías litoral Casal del Barri Estadio fútbol St. Andreu

Parque de la Pegaso

Caritas, escuela de Diseño y equipamiento deportivo

Polígonos-naves industriales

Tramo Rba. Prim sin acabar Zona potencial con estructuras sin un uso

Residencia infantil

Masía del s.XV Plaza Masadas

Casal del barri Escuela M.G.S.

Cruce c/ Garcilaso Centre d’Atenció a la dona CAP

Instituto cerrado

Parc de St. Martí Iglesia St. Martí Huerto urbano + equipamientos

Nave Ivanow

Mercado St. Martí Provençals

Antiguo edificio de Cercanías con valor cultural

Plaza Gnral. Moragues

Centro cívico St. Martí Puente Bac de Roda Puerta a Parque Lineal

PREEXISTENCIAS

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

0/000

5km

GRUP A

Fco. Javier González Comín

Nuevos recorridos que integran el tejido históricamente fragmentado

Recorridos sin uso que fragmentan tejidos urbanos adyacentes

300m

60 0m

RECORRIDOS

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

1/3000

100

200m

GRUP A

Fco. Javier González Comín

Posicionamientos estratégicos 1. El campo de actuación interfiere tanto en barrios ya consolidados urbana y socialmente, así como en la herida ferroviaria, mucho más latente, que se coserá mediante la futura estación de La Sagrera y el proyecto del Parque Lineal y que, por tanto, tendrán una doble vertiente de COMPLETAR-ACABAR y REINTERPRETAR-REESTRUCTURAR. 2. PONER EN VALOR los tejidos existentes (calles, plazas, bordes, paisaje, actividades, usos, escalas...) y plantear así una anulación de enderrocamientos y un repensamiento de lo ya existente. 3. COMPLEMENTARIEDAD-DIVERSIFICACIÓN de los nuevos usos: -Añadir aquellos servicios que faltan en el barrio y que reforzarán la red existente de equipamientos. -Diversificar la oferta de vivienda que exista, así como potenciar otros mecanismos de gestión dada la actual situación económica y social.

Metro

T.A.V. ESTACIÓ SANTS

4. RECICLAJE tanto urbano como de singulares piezas concretas que estén en desuso, sin uso, abandonadas y/o con expectativas de reconvertirlas para un nuevo uso estratégico.

ESTACIÓ SAGRERA

5. PERMEABILIZAR las INFRAESTRUCTURAS en la globalidad del espacio urbano, con la integración natural de la diversidad intermodal que se acentuará entorno al ámbito de la estación.

La estación intermodal de La Sagrera El puente de Bac de Roda es, a su vez, una puerta de bienvenida al Parque y a la estación intermodal de La Sagrera. La estación, como gran nodo aglutinador de sistemas y mecanismos, integra y esparce el parque (y su verde) a los barrios colindantes a la vez que recibe varios ejes viarios que se bifurcan, acompañando el trayecto del parque lineal hasta el nus de la Trinitat y Sta. Coloma de Gramenet. El proyecto existente no contempla ninguna continuidad con el tejido y sus ejes viarios. En lugar de integrar el tejido urbano divide todavía más, colocando unos edificios-muros que ciegan cualquier visual. Se propone una nueva estación intermodal, un nuevo concpeto de infraestructura, entendiéndola como un gran “puente” de comunicación e integración entre La Sagrera y St. Martí de Provençals, que proponga su uso como espacio urbano que equipará a los barrios próximos y que cree un espacio urbano integrador y con diversidad funcional. ERA LA SAGR

TÍ ST. MAR

La red de equipamientos Actualmente en el parque de St. Martí existe un cinturón de varios equipamientos (sociales, culturales y deportivos) que acompañan y rodean la masa de vegetación. Se propone seguir esa lógica funcional. Continuar y crear un anillo de equipamientos que respondan a una necesidad actual y que sea un nodo dentro de la red de equipamientos de BCN.

Ejes a través de St. Andreu y St. Martí Se pretende reactivar los recorridos y permeabilizar su circulación a través de los 4 ejes longitudinales que se plantean (2 en St. Andreu y 2 en St. Martí). Se actuará estratégicamente en aquellos puntos que permitan activar el recorrido y uso del mismo. A su vez, la reactivación de estos recorridos longitudinales propiciará la intensificación de los recorridos transversales que aglutinará el parque lineal. Los nuevos usos que se plantean entran dentro de la red de equipamientos que se intenta potenciar en estrategia global, utilizando mecanismos de reciclaje de piezas y espacios no usados, entre otros.

La Sagrera y St. Martí de Provençals La reactivación de los barrios de St. Martí y La Sagrera. Como causa y efecto a raíz de la estación y del parque lineal, se entiende que es una oportunidad a modo de consecuencia para localizar puntos potenciales de estos dos barrios para reactivar la vida y actividad urbana. La escala pequeña se presenta muy útil para analizar y proponer nuevos recorridos urbanos, nuevos usos y actividades. Se propone una nueva infraestructura relacional, la ciudad en red, además de una gestión urbana en la que los vecinos/as tengan su papel de gestor y utilitario del mismo espacio, de la ciudad.

ESTRATEGIA

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

GRUP A

Fco. Javier González Comín

c/ Cantabria vegetación vertical equipamiento

acceso desde parque de St. Martí rampas acceso parque

rampas acceso parque

andenes T.A.V. aparcamiento - lobby Cercanías andenes Cercanías

s.lon gitud inal

fachada de la estación en parque de St. Martí 1/1000

oficinas

mirador a St. Martí

edificio puente esta

lucernarios

mirador a Sagrera

secció n AA’

sección AA’

secció

n BB

mirador a Sagrera

’

edificio puente

acceso rodado y buses desde St. Martí

secció n CC ’ sección BB’

acceso estación desde La Sagrera

rampas de acceso

mirador

sección CC’

propuesta urbana 1/2000

equipamiento - mirador al Parque Lineal

V lobby estación - T.A.V.

andenes T.A.V. aparcamiento - lobby Cercanías andenes Cercanías

sección longitudinal 1/1000

PROPUESTA

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

GRUP A

Fco. Javier González Comín

Espacio urbano: la cubierta de la estación Se plantea tratar la cubierta como un gran manta que dé continuidad al espacio urbano que llega desde Sagrera y St. Martí.

1 2 3

2 2

1) Sistema de miradores 2) Sistema de accesos mediante rampas 3) Eje-ágora central

Anillo equipado Se pretende completar el cinturón de equipamientos que hay en el parc de St. Martí.

Sistema de continuidad transversal entre ágoras propuestos y existentes

Centre d’atenció a la dona i CAP Propuesta de edificio complementario de vivienda temporal para personas

Propuesta de pieza nueva que sea un apoyo a la nave Ivanow, mediante talleres artísticos

Sistema de continuidad longitudinal entre ágoras propuestos

Propuesta de edificio medio soterrado, puente entre Sagrera y St. Martí, que se plantea como espacio expositivo en relación con el ferrocarril, su historia y el parque

A) Se propone un centro cívico y de servicios sociales, junto con oficinas B) Se propone un casal del barri, habilitado con salas para estudiantes y biblioteca municipal C) Se propone una complementación de la nau Ivanow con una nueva pieza con talleres artísticos D) Se propone un complemento para el Centre d’Atenció a la Dona y el CAP, consistente en apartamentos temporales para personas en situación de necesitarlo E) Se propone una pieza medio soterrada destinada a sala expositiva sobre el ferrocarril y el mismo parque lineal, dada su situación privilegiada F) Se propone reconvertir este instituto cerrado en un uso mixto: una escola bressol y una ampliación de la escuela para adultos que ya existe en el parc de St. Martí G) Iglesia St. Martí y escuela H) Residencia para personas con enfermedades psíquicas I) Masía y huerto urbano J) Mercat de St. Martí K) Estadio de fútbol

A E

K H I

M L N O O N L

Propuesta de reconversión de un instituto cerrado para reactivarlo, en parte como escola bressol y también como ampliación de la escuela para adultos que ya existe en el parque de St. Martí

Propuesta de centro cultural mediante dos piezas, una existente y otra nueva, que serían como un puente entre dos barrios

Estación intermodal L) Ingresos a estación desde La Sagrera y St. Martí M) Oficinas y despachos N) Torres con oficinas y hotel O) Sistema de lucernarios de la estación P) Lobby principal de la estación Q) Andenes del T.A.V.

Continuación y cosido del tramado existente en la estación

Reordenación de la red viaria y Accesos a la estación

PROPUESTA

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

GRUP A

Fco. Javier González Comín

CASO C

CASO E

CASO B

CASO D

CASO A

CASO F

RIM

RB.P

BON

TOR PAS

DRE

AN ST.

RB.

PRIM

RE SAG

C PAR

ST.

RTÍ

CASO A - EJE c/ MENORCA - Reconversión del cruce entre c/ Menorca y c/ Cantabria, ampliando el espacio peatonal y con mayor vegetación

E AGR

ACIÓ EST

CASO B - EJE c/ PALENCIA - SANTANDER - Reconversión de ciertas naves y talleres industriales que logren permeabilizar e incitar un recorrido continuado entre barrios

RB.

R FAB

UIG

AIP

R RB.P

Q PAR

E LIN

EAL ST.

RER

AG NS

DRE

RTÍ

MA ST. RA

E AGR

ACIÓ EST

CASO C- EJE Pg. TORRES I BAGES - Apertura de la calle para reactivar un conjunto cultural-deportivo, para una mayor permeabilidad en relación al parque lineal

BON

ST.

TOR PAS

RB.

DRE

CASO D - EJE c/ PALENCIA - SANTANDER - Reconversión de un centro escolar cerrado, sin uso, en una escola bressol junto a una escuela para adultos

RB.

PRIM

E AGR

ACIÓ EST

E AGR

ACIÓ EST

A ZCO

IPU

CASO E - EJE c/ PALENCIA - SANTANDER - Reconversión de solar, masía y estructuras sin uso en un centro cultural que complete así la Rba. Prim

CASO F - EJE c/ GUIPUZCOA - Considerar la reactivación del flujo humano entre el parque y el barrio de St. Martí a través de unos mecanismos en la rambla Guipuzcoa, a modo de “puestos” que dé pie a saber y conocer el parque

PROPUESTA

TAP F QP2011/2012 SAGRERA BARCELONA - TORRIBERA SANTA COLOMA DE GRAMENET

GRUP A

Fco. Javier González Comín

NOVA PORTA D'ENTRADA A LA PLAÇA DE LES GLÒRIES ____________________________________________________________________________________________

Grup B Castell Fríguls, Dafnis Ripoll López, Carles

Connexió Plaça de les Glòries - Collserola Es crea una connexió entre la nova Plaça de les Glòries amb una de les portes de Collserola, creant un recorregut lineal i directe. S’introdueix l’espai natural del parc de Collserola fins al futur centre de la ciutat de Barcelona: Plaça de les Glòries. Amb aquesta connexió longitudinal es facilita la interacció i el diàleg de tots el barris adjacents entre sí, com Sant Andreu, el Clot, el Bon Pastor, el 22@, la Sagrera i Sant Martí. Falta de connexió entre barris, barris desestructurats, zones deteriorades o oblidades, discontinuïtats en les façanes i espais verds són els elements que s’han tractat, estudiat i millorat en aquest projecte. Estratègies generals: es creen unes línees de mobilitat urbanes a partir del Ret-bus, el cotxe elèctric i el carril bici (noves vies verdes de la ciutat) . Es crea el Parc de la Sagrera com a nou element de connexió longitudinal i transversal, a partir d’un nou concepte d’espais verds. Aquests passen a ser unes noves fàbriques verdes urbanes, on es gestionen la producció de matèries primeres, energia solar i recaptació d’aigua pluvial a partir de les rieres existents. Potenciació del carrer Escultor Claperòs, que passa a ser un dels braços de la nova Pl. de les Glòries. La façana urbana i l’espai verd d’aquest carrer s’introdueix i s’adapta a la nova plaça. - Es reestructura la connexió viària, creant una alineació recta i continua en tot el seu recorregut, i reconvertint el carrer en doble sentit de circulació rodada. - Es prolonga i es connecta el carrer Concili de Trento, es creen unes noves edificacions d’habitatges configurant una entrada llegible i clara pel vianant des de Rambla Guipúscoa i s’elimina el carrer Verneda amb les naus industrials. - Es reconverteixen les façanes posteriors dels blocs d’edificis de la Gran Via: els darreres passant a ser davants. Les plantes baixes edificades dels interiors d’illa participen en el nou context del parc del Clot. L’aparcament de planta baixa passa a ser un sòcol comercial i es trasllada la planta d’aparcament a la planta soterrani. Per altra banda, l’equipament esportiu existent es reubica en les naus industrials. - S’eliminen les mitgeres vistes construint blocs d’edificis i creant un remat final a la illa existent. Per tant, es reforça el comerç existent gràcies a la millora viaria, espais verds i noves edificacions.

UN PARC CONTINU DE SAGRERA ____________________________________________________________________________________________

Grup C1 Franquesa Badia, Marta Els que fins ara han estat els “darreres” d'uns barris amb diferents caràcters (alguns industrials com Bon Pastor i la Verneda, altres residencials en bloc o el núcli históric del barri com és el cas de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals), passaràn a ser els “davants” i això implica nous fluxos i en noves direccions: de la ciutat a les vies i de les vies a la ciutat. La cota de la llosa de l'estació però, fa que l'accessibilitat i les relacions entre barris no siguin possibles directament, cal realitzar canvis topogràfics: amb el replenament de terres i amb un tractament del lateral de la llosa per a que esdevingui habitable, un equipament en que entri en relació amb els darreres dels barris i faci de pont amb el parc, amb arquitectures d'enllaç (porxades, grades, zòcols de mixed use amb comerç, equipament i dotacions varies). La situació de la caixa de vies, paral·lela al riu Besós i perpendicular a les pendents de desguàs de la muntanya, suposa un interceptor de les aigües del subsòl, les quals actualment són desviades o travessen amb el clavegueram pels ponts de comunicació vial existents. Els conseqüents problemes d'inundació quan plou, i els col·lapsos de les depuradores, incapaces de depurar tota l'aigua de pluja bruta del clavegueram, fa que hi hagin programats tres dipòsits de retenció d'aigües pluvials a la zona del parc. Es proposa la recollida i tractament in situ de l'aigua de pluja, a través de drenatges depuratius formant oasis de vegetació i en tot un sistema separatiu del cicle de l'aigua del de la matèria orgànica. Aquestes mesures de drenatges depuratius s'apliquen per a les escorrenties del propi parc i els sistemes separatius són esbossats per al traçat de les antigues rieres, que recullen les escorrenties de tota la conca i les condueixen fins al riu/mar. Aquests recorreguts de màxima pendent entre muntanya i riu/mar, tenen el potencial d'eixos cívics ja que posen en relació la muntanya de Collserola amb el Besòs o el Mediterrani a través de camins ondulants entre parcs urbans, places i equipaments, que alimentarien el parc del cobriment de vies de la Sagrera i les relacions transversals entre els barris actualment distanciats. La reconversió de les zones que envolten el futur parc, de baixa consolidació, són les que donaràn caràcter a aquest espai. Per a la transformació d'aquestes àrees entre el nou parc metropolità i els barris s'ha buscat en les diferents capes de la història la identitat del lloc i podem resumir que tots els barris de la zona tenen un comú denominador: han estat des de temps inmemorials el camí de l'aigua transportada des del Besòs fins a Barcino per a dotar d'aigua de boca (aqüeducte romà), els molins i els artesans (rec comtal) i l'arofitament modern industrial. Aquesta zona de pas, ha estat marcada per l'aigua: amb molins fariners en cada núcli, zona d'un important caràcter agrícola i marcada més endavant per la instauració dels prats d'indianes al Poble Nou, determinada per la disponibilitat d'aigua del Rec Comtal, així doncs aquesta és un fil conductor patrimonial de diferents èpoques i la recuperació d'aquest rec (actualment tallat pel nus de la Trinitat) implicaria la recuperació d'ambients patrimonials i posar en context el patrimoni de l'aigua realçant-ne el valor. A la vegada, el patrimoni té un valor doble quan alberga un activitat social o de formació. En aquest context el cultiu de la terra cumpliria també una funció doble social i patrimonial. Així s'ha facilitat el pas del rec comtal per sota de les infraestructures del nus de la Trinitat i s'ha continuat al llarg de tot el parc per damunt de la llosa, que és el punt més elevat capaç d'alimentar els terrenys anexes, s'ha treballat en la recuperació paisatgística dels terrenys de l'entorn a base de regs i drenatges que faciliten el creixement de la vegetació productiva, i a la vegada s'ha buscat establir una relació amb els elements patrimonials més endinsats com són la Fabra & Coats, el parc de la Pegaso, els pilars d'aigua, etc. El desguàs del rec al riu/mar es fa pels camins de les antigues rieres/eixos cívics, amb la reconversió dels embornals a sèquies que porten l'aigua als barris industrials i residencials propiciant la reconciliació amb les preexistències com a agro-barris. La llosa seria un passeig, plataforma per al transport semi-ràpid (tranvia, bicicletes, patins) i per a activitats socials i culturals (jocs, esports, mercats, fires, exposicions, actuacions, concursos) amb construccions lleugeres i/o efímeres. Un àmbit de trobada, relació i celebració, envoltada d'àrees naturals, de règim públic algunes i de règim comunal d'altres, que espongen les relacions a vegades un xic rígides amb la ciutat.

PLACES METROPOLITANES ____________________________________________________________________________________________

Grup C2 Manubens Gil, Pere El relleu i el sistema hidrogràfic. Constatem que perpendicularment a la plataforma de cobriment de l’AVE apareixen unes rieres o torrents que desemboquen o desembocaven al riu Besòs i altres que desemboquen o desembocaven al mar. Entenem l’estudi de les rieres lligat al relleu en el sentit que les traces de les rieres ens indiquen aquells punts de cota més baixa de cada conca. Poblament S’estudien els diferents assentaments històrics i recents de l’àmbit de projecte i la densitat de població actual. Espais Verds Es dibuixen els espais verds existents junt amb els de planejament, els àmbits del projecte estratègic de les 16 portes de Collserola i la Ronda Verda, un itinerari circular al voltant de la ciutat de Barcelona que es pot fer en bicicleta. 01_incorporar la matriu biofísica com element de projecte. Interpretar les rieres, ara convertides en carrers, com a eixos cívics que ajudin a unir les vores de la plataforma alhora que esdevenen un camins (o a vegades grans carrers urbans) amb direcció a la serra de Collserola, el riu o el mar. Creiem que poden tenir un gran potencial com a eixos cívics perquè uneixen grans quantitat d’espais lliures i la varietat de situacions al llarg del seu traçat les fa molt interessants. Components: Plantejar nous eixos cívics seguint el traçat de les antigues rieres que en el creuament amb la plataforma generaran places productives (horts urbans) directament relacionades amb equipaments existents i nous equipaments proposats. D’entrada dibuixem tres eixos que ens semblen els més interessants pel nostre projecte que tindrien una continuïtat a banda i banda del riu Besòs però tindrem presents també les traces de totes les rieres en el seu pas per l’espai de projecte. Els entendrem també com a eixos estructurants de la xarxa de canals de tractament d’aigües pluvials i grises que proposem. 02_compactar. Es proposa reinterpretar els projectes relacionats amb l’entorn de la Sagrera per situar estratègicament els nous desenvolupaments amb una component residencial per tal d’integrar les parts menys compactes de la ciutat existent. Places Locals – Els nous habitatges s’organitzaran entorn a places de caràcter local. La voluntat és crear una xarxa de places i espais oberts de caràcter local per activitats socials de petita escala que afavoreixin els desplaçaments quotidians en superfície a peu, en bicicleta o amb el People Mover que es proposa: una línia de tramvia al llarg de l’eix de la Sagrera que es combinarà també amb algunes línies transversals en aquells eixos cívics més rellevants, com és el cas de la Riera d’Horta que és el que pren més importància a nivell de població de la conca o el carrer de la Selva de Mar que creiem que proposem convertir en l’eix de connexió directa entre els nous usos que apareixeran a la Sagrera i els que estan apareixent al districte de la Sagrera, que tot i tenir un caràcter una mica diferent poden enriquir-se si es potencia la seva relació. - Places d’identitat. En alguns casos les places apareixeran com elements de reforç d’identitat de barris existents, com en el cas del barri de La Pau o el de la Sagrera. - Plaça de Sant Andreu. Es proposa ampliar la plaça de l’Estació, fent que aquesta s’apropiï de la plataforma de cobriment de l’AVE i amb la disposició de la nova edificació s’integri amb el sector residencial de La Maquinista i serveixi també de suport i relació amb el sector de la fàbrica dels Colorants. Places Metropolitanes. Dins la mateixa estratègia de compactar, es proposen dues places metropolitanes. Una plaça-parc directament relacionada amb la nova estació de l’AVE i l’altra com recull dels eixos més potents que intercepten la Sagrera i que esdevindrà l’espai

referent de tota l’actuació, on es proposa situar aquelles activitats terciàries lligades amb l’arribada de l’AVE ja que és el punt on s’ha de treballar més per tal de compactar la ciutat. 03_cosir els talls que produeix el pas de grans infraestructures ferroviàries. La plataforma de cobriment de l’AVE en alguns punts arriba a provocar desnivells de fins a 8m. Components: Proposem quatre edificis pont per a salvar aquests desnivells. Amb una façana a la nova plaça del barri de la Sagrera i una altra façana a la plaça-parc de caràcter metropolità de Sant Martí, es col·loca l’estació de la Sagrera, disposada de forma perpendicular a les vies, tal i com proposa el company Javier González. Dos edificis pont es situen, a cavall entre el nou eco-barri i el sector industrial en reactivació del torrent de l’Estadella al barri del Bon Pastor. Un d’ells al carrer de Santander per tal d’afavorir el pas per sobre les vies sense haver de cobrir-les i l’altre al final d’un nou eix de connexió directa entre el sector industrial que proposem reactivar i la plaça de caràcter metropolità. El quart edifici pont és una proposta de la Marta Franquesa que resol el desnivell que produeix la plataforma entre el sector de les Casernes de Sant Andreu i el barri de Baró de Viver incorporant nous equipaments. 04_reactivar. Potenciar l’activitat productiva dins la ciutat de Barcelona per tal d’oferir noves oportunitats laborals apostant per un model més variat pel que fa a les activitats i per tant més ric i de major resilència. El conjunt de l’actuació a la Sagrera pot fer dels sectors industrials un espai més atractiu per a noves empreses productives si es converteixen en un referent d’indústria neta, respectuosa amb el medi ambient pel que fa a consum energètic i tractament de residus. Components: Detecció i preservació d’indústries més consolidades. Relocalització de les activitats de caràcter més terciari per tal d’esponjar espais intersticials entre les construccions actuals i afavorir el pas de la gent i l’aparició de noves activitats. 05_traçar Estratègia: Garantir la continuïtat de traces històriques amb perill de ser interrompudes amb noves actuacions. Recordar la linealitat i l’empremta que ha tingut en el sector la traça ferroviària i les construccions relacionades amb aquesta. Components: El Rec Comtal en alguns trams ja ha agafat un caràcter cívic important. Proposem que les noves actuacions respectin el traçat històric i es plantegin la incorporació d’aquest com a eix cívic. L’estratègia del camí comtal proposada per AldayJover es tradueix en el traçat d’un nou Canal que de la mateixa manera que el Rec Comtal, s’adapta a la topografia per aconseguir una pendent mínima. Aquest nou traçat a més d’interceptar les aigües depurades dels eixos que arriben al canal i distribuir-la als barris de cotes inferiors, es convertirà en l’eix cívic vertebrador de l’actuació, incorporant el People Mover i acollint diferents activitats en record de les edificacions de dipòsits i tallers ferroviaris preexistents. 06_generar. L’energia és cada vegada un producte amb més valor, per això pensem que el projecte ha de fer propostes clares en el camp de la producció energètica. Components: El fet que apareguin noves empreses que ofereixen serveis relacionats amb l’energia demostra aquests nous interessos. Una d’aquestes empreses per exemple, elabora mapes de nivell de radiació solar a cada punt de la ciutat. En base a aquests mapes i tenint en compte els espais intersticials de les actuacions proposades, situem dos punts estratègics per a producció energètica solar fotovoltaica i d’altres tipus d’energies o equipaments relacionats amb aquestes. 07_utilitzar.Totes les actuacions proposades faran variar l’actual mapa d’activitats creant nous llocs d’activitats socials de petita escala i nous llocs d’activitats d’escala metropolitana. Components: A més de les actuacions proposades creiem que és interessant fer una altra revisió al mapa final d’activitats per introduir-ne encara algunes de noves en llocs estratègics que ajudin a complementar i variar les existents a alguns barris com per exemple al barri de Sant Martí, on hi ha actualment poques activitats de caràcter metropolità: teatres, museus, universitats...

APROFITAR LES ESTORES INDUSTRIALS ____________________________________________________________________________________________

Grup D Medina Murillo, José Eduardo Viñas Gutiérrez, Alfredo

Análisis: un archipiélago de barrios El momento en el que comenzamos a comprender la relación entre las distintas islas que conforman el ámbito del proyecto fue cuando analizamos el tipo de vida urbana de cada tejido. Decidimos que este análisis fuese lo más al grano posible, para ello elegimos dos colores, uno para las manzanas que tuviesen una diversidad de usos y de horarios suficiente para considerarla ciudad, y otro para los tejidos que se quedan sin vida a partir de la tarde. Los primeros son barrios, desarrollados con mayor o menor acierto, donde encontramos abundante vivienda y equipamientos variados, además de pequeños negocios. Contiguas a estos, encontramos grandes alfombras industriales donde no es habitual encontrar a nadie paseando. Al no haber viviendas ni equipamientos, producen discontinuidades en la trama urbana. Dos estrategias en una Por un lado, mediante la cubrición de un corto tramo de las vías del cercanías-R1, se busca mejorar la conexión superficial entre el sur de Bon Pastor y el final de Rambla de Prim y de su paralela, el nuevo y potente eje Sagrera-Fórum, sectores actualmente comunicados solamente mediante un puente obsoleto, muy estrecho y hostil al peatón, correspondiente a la calle Santander, que cumple un papel metropolitano importante. El proyecto ensancha este puente hacia el triángulo ferroviario. Se modifica la topografía más próxima para humanizar las pendientes, además de comunicar, bajo el puente, las calles secundarias paralelas al ferrocarril. Por otro lado, planteamos la conveniencia de repensar las bolsas de naves industriales. Una visita desprejuiciada nos avisa de que estos polígonos están siendo invadidos poco a poco por talleres de artistas y artesanos y nuevos negocios, superando el tradicional uso homogéneo al que asociamos estas zonas. La estrategia, en este caso consiste en permeabilizarlas, en una primera fase mediante un cambio en la gestión de los vacíos interiores de estas manzanas. Se abrirán durante la jornada laboral, permeabilizando el tejido, conviertiéndose en calles con horarios. En una fase posterior, se modifica el parcelario, y proyectándose talleres, viviendas,equipamientos, en espacios sin edificar, respetando la lógica del entorno. Algunos solares, liberados tras la demolición de algunas naves seleccionadas por su mal estado o su posición estratégica en el parcelario, se dedicarán a nuevas construcciones o a conectar y enriquecer vacíos comunes. También nos interesa el carácter de hitos visuales que tendrán algunos de los edificios en altura propuestos, otorgando identidad a cada manzana.

2 do rri co re

recorrido 1

eco orrrriiid do 1

recorrido 2

tejido industrial tejido residencial 1/10000

1 km

D JosĂŠ Eduardo Medina Murillo Alfredo ViĂąas GutiĂŠrrez

2012

2015

2030 01. La estrategia, en este caso consiste en permeabilizarlas, en una primera fase mediante un cambio en la gestión de los vacíos interiores de estas manzanas. Se abrirán durante la jornada laboral, permeabilizando el tejido, conviertiéndose en calles con horarios. En una fase posterior, se modifica el parcelario, y proyectándose talleres, viviendas, equipamientos, en espacios sin edificar, respetando la lógica del entorno. Algunos solares, liberados tras la demolición de algunas naves seleccionadas por su mal estado o su posición estratégica en el parcelario, se dedicarán a nuevas construcciones o a conectar y enriquecer vacíos comunes.

equipamientos zonas verdes uso residencial uso industrial infraestructura ferroviaria viario privado de uso público

1/2000

100 m

300 m

D José Eduardo Medina Murillo Alfredo Viñas Gutiérrez

02. Por un lado, mediante la cubrición de un corto tramo de las vías del cercanías-R1, se busca mejorar la conexión superficial entre el sur de Bon Pastor y el final de Rambla de Prim y de su paralela, el nuevo y potente eje Sagrera-Fórum, sectores actualmente comunicados solamente mediante un puente obsoleto, muy estrecho y hostil al peatón, correspondiente a la calle Santander, que cumple un papel metropolitano importante. El proyecto ensancha este puente hacia el triángulo ferroviario. Se modifica la topografía más próxima para humanizar las pendientes, además de comunicar, bajo el puente, las calles secundarias paralelas al ferrocarril.

A’ A

03. En una fase posterior, se modifica el parcelario, y proyectándose talleres, viviendas, equipamientos, en espacios sin edificar, respetando la lógica del entorno. Algunos solares, liberados tras la demolición de algunas naves seleccionadas por su mal estado o su posición estratégica en el parcelario, se dedicarán a nuevas construcciones o a conectar y enriquecer vacíos comunes. También nos interesa el carácter de hitos visuales que tendrán algunos de los edificios en altura propuestos, otorgando identidad a cada manzana.

1/1000

50 m

100 m

D José Eduardo Medina Murillo Alfredo Viñas Gutiérrez

GREEN WAY ____________________________________________________________________________________________

Grup E Kormpize, Alkiviadis Rocabruna Clerch, Montserrat Savalls Brull, Marta

QUATRE PLACES, VUIT CARRERS ____________________________________________________________________________________________

Grup F1 Benítez Jiménez-Ugarte, Pablo Hazañas Sainz de Cueto, Daniel Moreno Campos, Julia

Un parque, ocho calles: ¿conectar o integrar? El proyecto previsto para la mejora urbana-‐sucesión del proyecto ingenieril de cubierta de las vías de la Sagrera-‐es un gran parque lineal que crece bajo el argumento de continuar el ‘Camí Contal’., la conexión entre los Pirineos y el Mediterráneo pasaría por Barcelona, y elegiría la Sagrera, según la leyenda. Debido a la situación actual de crisis económica, sumada a la envergadura del proyecto, parece oportuno poner en tela de juicio este primer acercamiento y comenzar a preguntarnos, con otro enfoque, cómo no solo conectar, sino integrar los barrios separados por las vías del tren. La ‘actividad’ es un factor clave en el planteamiento; como en cualquier área urbana consolidada, los barrios que rodean a la Sagrera no son dos barrios X e Y que podrían unirse por un parque con un argumento narrativo, son áreas vivas, con alta implicación vecinal, y con una fuerte identidad. Establecer un espacio verde ‘neutro’ entre ellos no implicaría que este contara con un público; es por eso que la fuerza de lo-‐ya-‐existente en cada uno de ellos debería integrarse en el punto de unión de ambos. Tras detectar una serie de ejes consolidados, y otros totalmente en desuso por encontrarse con la frontera ferroviaria; se empezaron a dibujar una serie de zonas-‐ no coincidentes exactamente con los barrios-‐que mostraban características lo suficientemente diferenciadas en cuestiones de movilidad, vida en la calle, modos de vida, tipo tipos de comercio de población, poder adquisitivo, zonas verdes o predominante, entre otras. La oportunidad que brindan las áreas ya conectadas físicamente nos hace pensar acerca de la ampliación de estos puentes, de manera que no sean un mero nexo de movilidad, sino que en ellos surja un espacio de encuentro, que tomen la categoría de plaza, donde ocurran cosas, donde los vecinos descubran un lugar del que apropiarse. Las grandes cuestiones persistentes durante el proceso han sido: ¿Cómo introducir estas plazas en el imaginario colectivo? ¿Cómo brindarles un espacio diferente de interacción a los habitantes? ¿Cómo pueden ayudar las estrategias de gestión local a mejorar el área de proyecto? Cada uno de estos espacios diseñados están directamente relacionados con la participación, han sido pensados desde la hipótesis de posibles relaciones entre las asociaciones, vecinos y comercios presentes a ambos lados. Estos espacios son los que el proyecto pretende plantear, incorporando la posibilidad de ocupar estas nuevas zonas mediante sistemas más ligeros, que proporcionen las condiciones de habitabilidad desde el primer momento.

AGROCIVISME TERRITORIAL ____________________________________________________________________________________________

Grup F2 Guillén Capell, Alba

Recursos autòctons i noves relacions La fissura ocasionada per les vies del tren de la Sagrera ha configurat un territori fraccionat i a la vegada a establert “uns darreres” al llarg del seu recorregut. Sovint, aquests espais han estat ocupats per usos industrial, però l’actual situació econòmica ha buidat la major part de les seves activitats. Les voluntats del projecte són: -Relligar els barris de costat i costat de les vies a través de les traces històriques del territori; antigues rieres i camins. Entenent així, l’espai de projecte com una suma del parc longitudinal i eixos cívics. -Re interpretar els buits ferroviaris i espais adjacents com a àmbits productius potenciant els recursos autòctons. Per aquest darrer motiu, el punt del partida del projecte es basa en entendre els diferents tipus de sòls sobre els quals es troba el parc. Assignant el tipus de conreu òptim en cada cas, es projecta entenent el seu producte com a clau per a noves relacions territorials. Fent imprescindible projectar una mobilitat que vinculi aquests pols d’activitat, els protagonistes del projecte. Es proposa traçar un tramvia que neixi a la plaça de les Glories Catalanes i que seguint el recorregut del parc arribi fins als pols de mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià del Besós fins a connectar amb l’actual línia del tramvia Besós. Aquestes noves relacions establertes pels conreus són: -FLORICULTURA: Es proposa un àmbit d’investigació de la flor pel Campus Torribera de Santa Coloma de Gramenet, universitat de l’alimentació. Aquests terrenys d’estudi seran sobre terrenys naturals, fora del traç de les vies del tren, on hi ha llosa de formigó, concretament al costat nord, on el curs de l’aigua de les rieres encara no es troba interromput per la caixa ferroviària. -CONREU DE SECÀ, GUARET: Aquest tipus d’agricultura tindrà lloc sobre la llosa de formigó, a l’actual emplaçament de l’aparcament de la TMB. I s’emprarà el sistema de guaret ja que d’aquesta manera es podrà prescindir de l’ús d’aigua sobre terrenys desvinculats del sòl natural. A la vegada, el repòs canviant dels camps de cultiu dictat per aquest procediment de conreu s’aprofitarà per generar uns itineraris efimers a través dels camps per als visitants. Fent interactuar el món laboral i l’espai d’oci. -BOSC DE VERN:

Aprofitant que els camps es situen al llarg de l’antic camí de vern, actual camí de la Verneda, es disposarà un viver d’aquest tipus d’arbre entre els conreus de guaret i el polígon industrial de Bon Pastor. D’aquesta manera, mentre el parc de la Sagrera disposa d’un bosc, a la vegada, es pot gestionar el manteniment de l’espai verd de tot el projecte amb la massa biològica que generaran els arbres. Al mateix temps, es transforma la fusta dins les naus en desús del sector del Torrent de l’Estadella. Reactivant part d’aquest sector industrial, s’estableix un nou tipus d’indústria entre les zones residencial i els polígons amb activitats productives més pesades. A les naus buides que fan façana al parc i que amb el projecte queden desvinculades de les vies principal de servei industrial, s’hi preveu un canvi d’activitat, d’indústria a taller; tal i com s’intueix en l’actualitat. La textura de la fusta del bosc es pretén estirar a través dels carrers que neixen del parc fins a la seva industria de transformació. Dipositant-hi la fusta en procés d’assecatge de manera que pugui generar una estructura adossada a les naus transformades. Funcionant com a hivernacle de cultius hidropònics per a la floricultura quan estigui coberta o bé com a espais d’ombra quan estigui descoberta durant els mesos d’estiu.

75$&(6 +,67Ñ5,48(6

',$*21$/ 352'8&7,9$ 52'8&7,9$

5LHUHV L FDPLQV

3URGXFFLy GH SUR[LPLWDW H SUR[LPLWDW

$PE HO SURMHFWH HV SUHWqQ UHLQWHUSUHWDU HOV OtPLWV GH OD FLXWDW FRP D jPELWV SURGXFWLXV SR WHQFLDQW HOV UHFXUVRV DXWzFWRQV 3HU DTXHVW PRWLX HO SXQW GHO SDUWLGD GHO SURMHFWH HV EDVD HQ HQWHQGUH HOV GLIHUHQWV WLSXV GH VzOV VREUH HOV TXDOV HV WURED HO IXWXU SDUF GH OD 6DJUHUD

/D ¿ VVXUD RFDVLRQDGD SHU OHV YLHV GHO WUHQ GH OD 6DJUHUD KD FRQ¿ JXUDW XQ WHUULWRUL IUDF FLRQDW 3HU WDQW HO SURMHFWH SUHWqQ UHOOLJDU HOV EDUULV GH FRVWDW L FRVWDW GH OHV YLHV D WUDYpV GH OHV WUDFHV KLVWzULTXHV GHO WHUULWRUL DQWLJXHV ULHUHV L FDPLQV (QWHQHQW DL[t O¶HVSDL GH SURMHFWH FRP XQD VXPD GHO SDUF ORQJLWXGLQDO L HL[RV FtYLFV

$*52&,9,60( 7(55,725,$/ 5(&85626 $87Ñ&7216 , 129(6 5(/$&,216

9,(6 75(1

WDOO ULHUHV

7(55(1<6 &215(8 &8/7,8 352'8&7( 5(/$&,216

6Ñ/ 62%5( 5,(5(6

6Ñ/ 62%5( //26$

6Ñ/ +80,7

&215(8 '( 5(*$',8

&215(8 '( 6(&¬

%26&

)/25,&8/785$ &RPHVWREOH ,19(67,*$&,Ï

*8$5(7 1R FRPHVWLEOH LQG 3(5)80

&$0386 7255,%(5$

9,9(5 '( 9(51

3URGXFFLy &(5($/6

32/ %21 3$6725

3URGXFFLy )867$

32/ '( /¶(67$'(//$

%LRPDVVD &203267

$17,*$ 0(5&('(6

3/$d$ '( /(6 */Ñ5,(6 3$5& '(/ &/27

02%,/,7$7 75$09,$ ,17(5081,&,3$/ 129(6 5(/$&,216

(

%$& '( 52'$ (67$&,2 '( /$ 6$*5(5$ $UULEDGD D O¶DYLQJXDGD GH OD 3DOODUHVD GH 6DQWD &RORPD GH *UDPHQHW SHO SRQW GH O¶DXWRSLVWD GH OD %

/$ 3$8 (/6 &$036 6$17 $1'5(8 /$ 0$48,1,67$ %$5Ï '( 9,9(5

7RUULEHUD

$9,1*8'$ '( /$ 3$//$5(6$ 6HUUDODGD GH 0DULQD

&$0386 7255,%(5$

0RQWLJDOj

6(55$/$'$ '( /$ 0$5,1$ &HQWUH VRFLRVDQLWDUL (O &DUPH

0217,*$/¬ +263,7$/ (/ &$50( %$'$/21$ '5$&6

3DUDGD GLQV GHO QXV GH OD 7ULQLWDW SHU SRGHU IHU WUDQVERUG DPE OD SDUDGD GH PHWUR GH %DUy GH 9LYHU GH OD OtQLD 9HUPHOOD L DL[t DFWLYDU DTXHVW GDUUH UH

7UDPYLD SURSRVDW 7UDPYLD %HVyV $XWRE~V ORQJLWXGLQDO $XWRE~V WUDQVYHUVDO 3DUDGD GH PHWUR

*RUJ 3HS YHQWXUD

%DGDORQD 'UDFV 3RPSHX )DEUD

,QFRUSRUDFLy DO QXV GH OD 7ULQLWDW VHJXLQW OD WUDoD GH OD URQGD GH 'DOW

3203(8 )$%5$ 3(3 9(1785$ *25* %$'$/21$ 75$0 %(6Ï6

75$09,$

3$5& 6$*5(5$ /21*,78',1$/ (,;26 &Ã&#x2039;9,&6 75$169(56$/6

(/ 0(7$3$5&

3DUF DFWLX ( /OHJHQGD *UDX GH GUHQDWJH 8VRV (GLÂ¿ FL QRX

=RQD YHUGD

,QGXVWULD

3DYLPHQW WRX

(TXLSDPHQW

%RVF GH YHUQ )ORULFXOWXUD &RQUHX GH VHFD 7UDPYLD

6Â¶

( Â¬PELW HQFUHXDPHQW DJUtFROD

&RQUHX GH VHFD

(GLÂ¿ FL QRX

+RUWV

7UDPYLD

,QGXVWULD

3DYLPHQW WRX

$LJXD ULHUD

(TXLSDPHQW

%RVF GH YHUQ

5HFRUUHJXW JXDUHW

CAMPS URBANS A L’ANTIC CAMÍ DE VERN, ACTUAL PASSEIG DE LA VERNEDA Collserola Centre llars Mundet

velòdrom d’Horta

Parc del turo de la Peira

RÒTULA DE RAMBLES (Rambla Prim i Fabra i Puig) Passada l’estació intermodal de la Sagrera, el tramvia te parada a l’encreuament del parc dels camps amb el parc de la sagrera. Aquesta plaça funciona com a ròtula entre l’eix cívic de Sant Andreu, Dos de maig Fabra i Puig, i el centre de sant Martí, la rambla Prim.

Parc de Can Dragó

Dos de maig Fabra i Coats

A AM AMP CAMPS CAMPS C Rambla Prim Parc de Besós Cami de vern Parc de la Pau

El parc de la Sagrera, parada els camps. Punt encreuament parc-eixos civics.

Mar

sòl urbà

L’AGRICULTOR

sòl agrícola

sòl forestal

sòl industrial

RECOREGUTS els agricultors des del transport al cultiu

EL CONJUNT AGRÍCOLA producció, emmagatzematge i venta

metro

ESTRUCTURA PARCEL·LÀRIA. (s.XVII - s.XIX) Cartografia cadastral del delta del riu Besós. Finestrelles 8, Centre d’estudis Ignasi Iglesias.

punt d’aigua

1 tramvia

bus

mercat

conreu secà

4 tancat per maquinària agrícola 4

fruiters 1 metro

cobert d’eines Traces viàries Parcel·lari N Rec comptal Recs, torrents, antics cursos fluvials,erms.

Camps de 1500 m² (1/3 de plaça reial) Superfícies de camp total = 5,5 HA Superfícies de fruiters = 1 HA

3 1

bus

9 minuts, 600 metres 13 minuts, 900 metres 11 minuts, 700 metres

EL VISITANT CAMINS DE GUARET: (recorreguts canviants, diferents paisatges pel visitant)

PUNTS DE GUAITA:

SUD Xemeneies sant adrià del Besós

Amb passarel·les temporals sobre els camps en repòs, es generen itineraris al ritme del guaret. Aquests recorreguts tenen continuïtat dins el bosc a través de camins sobre la propia herba, al ser recorreguts variants, el verd te temps de refer-se. Camins de guaret sobre camps en repòs.Itinerais per pasarel·les temporals per no malmetre el sòl

NORD Cupula Sant Andreu de Palomar

&$0,16 '( )867$ , 129$ )$d$1$ 3(/ 3$5& 1DXV GHVYLQFXODGHV GHO YLDO LQGXVWULDO

,QGXVWULD GH OD IXVWD $QWLJD 0(5&('(6

%RVF GH YHUQ

(/ 9(51

)UDFFLRQDPHQW DFWXDO

,QGXVWULD SROLFURPjWLFD L UHLQWHUSUHWDFLy GHO 7RUUHQW GH O¶(VWDGHOOD DWUDYpV GHO SDV GH OD IXVWD

(/(0(17 &/$8 3(/ 3$5&

P P PDVVD ELROzJLFD QDWXUDO

P௼ 9(51

IXVWD GHQVD

$/186 */87,126$

P P

9(51

P GHVFRPSRVLFLR PHVRV

FRPSRVW SHU Pð WHUUHQ\ SURGXFWLX

SURFpV VHFDWJH DQ\V

WDXOHV YHUQ DSUR[

[ [ [ P

(/ 9,9(5 &8/7,8 ,17(16,8 ,1,&,$/

$1<

7HVVHOāOHV GH YHUQV [ LQWHUHL[V

$1<

7HVVHOāOHV GH YHUQV [ LQWHUHL[V

$1<6

7HVVHOāOHV GH YHUQV [ LQWHUHL[V

7DOD zSWLPD YHUQ DQ\V GH YLGD

/$ *(67,2 352&e6 '( 75$16)250$&,2 PDWHULD SULPD GH SUR[LPLWDW HXURV WUDQVSRUWV

KD '( %26& '( 9(51

0(626

+LYHUQ 7DOD YHUQV Pð

P௼ ELRPDVVD

0(626

(VWLX 3ODQWDFLy

0(626

+LYHUQ 7DOD

(VWLX 3ODQWDFLy

)XVWHV DPE GRV JUDXV G¶KXPWDW

HUD IXVWD G¶KXPLWDW 0XQWDWJH L GLVWULEXFLy

&RPSRVW SHU Pð FDPSV GH JXDUHW

6HUUDU GHVHVFRUoDU FDQWHMDU UHWHVWDU GLVWULEXU

$SLODU L DVVHFDU PHVRV

/¶$66(&$7*( 7(;785$ '( 9(51 FRQWLQXwWDW GHO SDUF GLQV HO %RQ SDVWRU

,QGXVWULD SUz[LPD DO SDUF HQ GHV~V

5HKDELOLWDFLy GH OHV QDXV SHUIHFWLEOH

(VWLX $VVHFDWJH GHVFREHUW )XVWD DSLODGD GRQDQW RPEUD D HVSDLV DGMDFHQWV DO SDUF

+LYHUQ $VVHFDWJH FREHUW +,9(51$&/(6 3(5 &8/7,86 +,'52321,&6 '( )/25,&8/785$

,19(67,*$&,2 8% 7255,%(5$ $/ 3$5& 56 8% //$56 081'(7 PDF SHGDJRJLD L IRUPDFLy GH SURIHVVRUDW

,/ 8% 3267 *5$86 HFRDJULFXOWXUD PHGLDP ELHQW L JHVWLy FXOWXUDO

&$03 &$ 03 03 ,19(67,*$&,Ï ,*$ , ,*

8% &DPSXV 7RUULEHUD DOLPHQWDFLR

$ OHV QDXV EXLGHV TXH IDQ IDoDQD DO SDUF L TXH DPE HO SURMHFWH TXHGHQ GHVYLQFXOD GH OHV YLHV GH SULQFLSDO VHUYHL LQGXVWULDO V¶KL SUHYHX XQD FDQYL G¶DFWLYLWDW G¶LQGXVWULD D WDOOHU /D WH[WXUD GH OD IXVWD GHO ERVF HV SUHWHQ HVWLUDU D WUDYpV GHOV FDU UHUV TXH QHL[HQ GHO SDUF ILQV D OD VHYD LQGXVWULD GH WUDQVIRUPDFLy $TXHVWV FDPLQV GH IXVWD HV JHQHUHQ GLSRVLWDQW KL OD IXVWD HQ SURFpV G¶DVVHFDWJH GH PDQHUD TXH SXJXL JHQHUDU XQD HVWUXFWXUD DGRVDGD D OHV QDXV WUDQVIRUPDGHV

/¶DVVHFDWJH GH OD IXVWD FRP D HVWUXFWXUD G¶KLYHUQDFOH FXOWLXV KLGURSzQLFV GH IORULFXOWXUD SHU DOV HVWXGLDQWV GHO FDPSXV GH 7RUULEHUD ,QYHVWLJDFLy DO SDUF GH OD 6DJUHUD

ACTIVIPUNTURA ____________________________________________________________________________________________

Grup G Bescansa Bastarreche, Ignacio Escudero Alberich, Albert González Hosta. Eloy Santamaria Navarro, Xavier

Análisi de l’àmbit de La Sagrera La construcció del nou intercanviador intermodal HUB a La Sagrera portarà grans fluxos de gent a un sector de la ciutat que actualment es considera allunyat del centre urbà de Barcelona i permetrà combinar sistemes de mobilitat de tot tipus. L'activitat de la ciutat ha estat històricament molt concentrada a la banda de ponent de Barcelona. Aquest projecte urbanístic és la oportunitat de dotar a la banda nord-est de major activitat per tal de millorar i dinamitzar la qualitat de vida dels seus habitants i atreure'n de nous. Per la seva naturalesa i funcionalitat, l'àmbit de La Sagrera té un àrea d'influència que afecta a tota la ciutat i area metropolitana, però els barris i sectors urbans que més es veuran afectats per aquest nou àmbit de Barcelona són bàsicament el barri històric de Sant Andreu, Sant Martí, el barri industrial de Bon pastor, i les ciutats metropolitanes de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià del Besòs. S'ha de tenir en compte el caràcter connector que té aquest espai lineal. El projecte del Parc de La Sagrera destaca per la seva condició de parc linial. En el seu sentit longitudinal es crea una successió d'espais lliures molt ben connectats a mode de camí. S'ha de destacar però, que les connexions que s'han planejat en sentit transversal no solucionen les relacions del barri històric de Sant Andreu i el barri industrial de Bon Pastor amb el parc. La oportunitat de connectar millor Santa Coloma amb Barcelona es desaprofita en aquest projecte i queda sense resoldre. Estratégia projectual i protocols d’actuació Es proposa difuminar aquesta barrera entre el barri i el parc creant un sistema de relacions que permeti el diàleg entre els dos elements. S’identifiquen i potencien uns vials que estructuraran el projecte, tant de caire rodat com peatonal. Després d'ún estudi d'activitat i estat de conservació de les naus industrials de Bon Pastor es proposa la demolició selectiva del patrimoni industrial insalvable i la rehabilitació de naus i espais estratègics, mitjançant una intervenció d'acupuntura urbana, que permetin la creació d'espais de transició entre el barri i el parc. Per això, es identifiquen llocs d'oportunitat de l'àmbit tractat i es fa un estudi definint l’estat de conservació i activitat actual del lloc, i considerant la seva ubicació estratègica. Mitjançant indicadors objectius, que marquen unes instruccions a seguir per arribar a la seva finalitat particular, s’aconsegueix amb la resta de l’acupuntura una trama d’activitat que s’exten des del parc fins al riu Besòs.

LES QUATRE PLACES DEL METAPARK ____________________________________________________________________________________________

Grup H1 Andrea Caparrós Soto, Andrea Garau Aulet, Carme Peralta Geis, Marta

“La franja ferroviària de La Sagrera es percep com un espai empobrit per la discontinuïtat que genera però en realitat ha estat i esdevindrà un eix de vida, potenciant uns punts estratègics: quatre nodes vinculats amb l’entorn.” QUÈ ha de ser el nou parc de La Sagrera? Un metapark capaç de cosir el buit que genera el tren. Aquest es dota de quatre nodes per a garantir els fluxes d’activitat i mobilitat. Són quatre places dissenyades com a resposta de les necessitats de la població que voreja l’àmbit. PERQUÈ quatre noves places? S’introdueix un nou concepte de plaça que abarca HAMS: Habitabilitat, Activitat, Mobilitat i també un nou concepte, Sensacions, tractat tant a escala del peató com a escala de ciutat (seguiment de la seqüència de les places de Gran Via). PER A QUI? Les places del parc de La Sagrera prenen el ciutadà com a principal protagonista permetent una diversificació d’usos i activitats i facilitant un futur desenvolupament i transformació de l’espai urbà amb un teixit mixt entre residencial i econòmic-productiu. ON? El Parc de La Sagrera uneix caminant, amb bicicleta, amb people mover o amb cotxe, Glòries amb Trinitat i Barcelona amb Sta. Coloma. COM? El projecte de les quatre places equipades segueix l’estratègia HAMS: - HABITABILITAT: Es garanteix el front longitudinal existent recuperant els sectors industrials i abandonats en benefici d’una ciutat amb un mosaic social connectat a través d’espais verds integrats amb el sistema: espais públics estructurants, connectors i de proximitat.

- ACTIVITAT: La diversitat d’usos i activitats desenvolupades al llarg del recorregut garanteix el funcionament d’aquest. No es considera el parc de forma uniforme sinó que hi hauran punts més actius concentrats a les places que complementaran un possible recorregut lineal més lent i de descans. -

MOBILITAT: Es desenvolupa a tres escales: 1. Metropolitana: a través de vies rodades (automòvil), 2. De ciutat: a través d’un people mover elèctric i finalment, 3. De barri: amb una tipologia de carrer on el peató i la bicicleta es converteixen en protagonistes.

SENSACIONS: Els sentits també formen part del nostre projecte. El paisatge, la natura, les visuals intencionades, les olors, els sons, el tacte... El gaudi del ciutadà també és part de la nostra proposta de “Les quatre places”.

QUAN? Considerant les dimensions del projecte i l’estat actual de l’economia espanyola, es preveu que el projecte es desenvolupi prenet les places com a punts d’inici de les fases, és a dir, cada plaça s’anirà construïnt per ella mateixa a la vegada que apareixerà la continuïtat del parc.

UN BARRI CONNECTOR ____________________________________________________________________________________________

Grup H2 Bonzon, Tristan

La Verneda y La Pau: el barrio se originó en la década de los cincuenta, fruto de la gran demanda de vivenda generada por la llegada masiva de inmigrantes; en la actualidad cuenta con una alta densidad de edificios obsoletos tanto de viviendas como industriales, que se caracterizan por una carencia total de equipamientos y servicios. El área de intervención tiene una ubicación difícil. Es testimonio de los diferentes brotes urbanos de Barcelona. El proyecto facilitará la movilidad en la zona, proporcionando la creación de rutas seguras y cómodas, viviendas, areas de trabajo, equipamientos, espacios de ocio y comercio reduciendo a la vez al mínimo el uso de vehículos dentro del área del proyecto. El área de intervención se compone sobre todo de solares vacíos, ocupados ahora por aparcamientos, campos de fútbol o industrias obsoletas. Existen dos construcciones que se pretende mantener: la primera, de nueva construcción y bien consolidada, y otra con mas antigüedad pero con un alto carácter arquitectónico. Observando el entorno del barrio, se detecta una dificil conexión entre Sant Martí y La Sagrera ,debido por una parte a la gran línea ferroviaria que pasa entre ambos y por otra a las manzanas industrials que actuan como barrera. La propuesta de cubrir el tren con un parque es, sin duda, una buena solución para esta zona. La propuesta emplaza tres equipamientos: el primero se materializa como la transición de una indústria existente en un nuevo mercado; el segundo, un proyecto de nueva planta para cosntruir una escuela y el tercero, un auditorio en el limite del area de actuación con el parquet. Ademas, el proyecto plantea tambien nueos lotes residenciales con comercio y espacios verdes. Las zonas densamente urbanizadas requieren una atención especial en el diseño de áreas verdes. En primer lugar, es importante definir un sistema integrado de zonas verdes para los diferentes tipos de espacios que facilitan el encuentro, el ocio y los deportes. La primera franja de proyecto, la que bordea el parquet, sería una mezcla de residencias y oficinas en edificios de hasta 15 pisos con una separación entre ellos de 40m y sobre pilotis, permitindo de ésta manera una buena iluminación, mejorando las visuales, favoreciendo la permeabilidad en planta baja y aumentando el espacio público. La propuesta conlleva tambien eliminar la Ronda Martí y proponer una nueva vía paralela por detrás, fomentando la conexión del parque con la ciudad y haciendo que este penetre en ella. La parte frontal de la nueva zona verde es una gran superficie ajardinada, que permite usos diversos como pequeños y medianos eventos en la plaza de delante del nuevo barrio. Los grandes árboles proporcionan sombra y dan carácter al espacio, creando áreas sombreadas para acoger restaurantes y cafés. La definicion del conjunto de dichos equipamentos se basa en la poblacion residente y en sus diversas edades asi como en una proyeccion de la poblacion futura que será atraída por el proyecto. Las calles fueron proyectadas siguiendo el alineamiento de las calles existentes para facilitar la conexion entre los bairros y el entorno, asi como la mezcla de viviendas, comercio, industria y nueva produccion en la misma manzana, lo que facilitara la vida de los residentes del bairro.