MAGAZZINI GENERALI, VERONA, tom I by Taller Projectes i Urbanisme C ETSAV

Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat 10 Arquitectures Mixtes, 3 Arquitectures Equipaments, 1 Nou Barri Taller d’Arquitectura i Projecte F 2011/2012 Quadrimestre de Tardor / ETSAV / UPC

Magazzini Generali, Verona, Itàlia tom I

Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat 10 Arquitectures Mixtes, 3 Arquitectures Equipaments, 1 Nou Barri

Magazzini Generali, Verona, Itàlia

Taller d’Arquitectura i Projectes F, 2011-2012 Quadrimestre Tardor Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Professors convidats: Antonio Ravalli Col·laboradors: David Balbás, Catalina Salvà (Doctorands UPC), Núria Bisbal (becària)

Títol publicació: Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures Mixtes, 3 Arquitectures Equipaments, 1 Nou Barri. Magazzini Generali, Verona, Itàlia Primera edició: Març 2012 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació, disseny i edició: Catalina Salvà Matas, becaria FPI-UPC Muntatge portada: planta, Ana Isern Garcia i Marina Rubio Herranz (alumnes del TAP F) / fotografia, Catalina Salvà Matas (col·laboradora del TAP F) Per a informació addicional: http://tapf.50webs.com/ Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.

Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures Mixtes, 3 Arquitectures Equipaments, 1 Nou Barri. Magazzini Generali, Verona, Itàlia de Taller d’Arquitectura i Projectes F, ETSAV està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Agraïments: Paola Ravanello, Arnaldo Toffali, Laura De Stefano, Enza Di Giovanni, Michele De Mori (Ordine degli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti e Conservatori della Provincia di Verona) / Antonio Ravalli / Pierre Alain Croset, Andrea Rosada (Universita’ Politecnico di Torino / Facoltà di Architettura) / Comune di Verona / Fondazione Cariverona / Officina Contemporanea / Interzona / i totes les persones que han col·laborat en aquest taller d’alguna o altra manera.

INDEX

Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures Mixtes, 3 Arquitectures Equipaments, 1 Nou Barri.

Magazzini Generali, Verona, Itàlia

EL PRETEXT DELS MAGAZZINI GENERALI...............................9

ATLAS URBANÍSTIC SOBRE ELS MAGAZZINI GENERALI DE VERONA.................................................................................................21

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE...........................103

2.1

Estratègies generals per pensar i treballar el Projecte del Territori

2.2

Àmbits i qüestions clau del projecte 2.2.1

Grup A / Nou Parc Lineal Metropolità de Verona. Un model de ciutat sostenible postindustrial: Bosch Subirana, Albert / Calvo Torras, Marc / Rovira Ferrer, Enric

2.2.2

Grup B / La Spina Dorsale. Il canale Conagro. Nou eix vertebrador de Verona Sud.: Cámara Guisado, Belén / Emmenegger Brais / Ferreres López, Cristina

2.2.3

Grup C / Ciutat – Campus: Ferrando Costansa, Carla / Sanz Pina, Carla / Vilella Ribas, Maria

2.2.4

Grup D1 / Decumanus Verds vs Cardo Boulevard: Dupont, Delphine / Masip, Mireia

2.2.5

Grup D2 / El Camí dels Magazzini Generali: Panagiotidou, Vasiliki / Sarantinoudi, Panagiota

2.2.6

Grup E1 / Cohesió mitjançant Activitat i Unificació: Lanfranconi Salse, Maria / Villaseca Tort, Laura

2.2.7

Grup E2 / 6 Fires que fan Ciutat: Espíndola, Flavia / Miralles, Silvia

2.2.8

Grup F / Nedant en la Ciutat: Cortijo Arribas, Georgina / Puente Castro, Octavio

2.2.9

Grup G1 / La Ciutat Conreada. Un Districte Agrari entre Verones: Isern Garcia, Ana / Rubio Herranz, Marina

2.2.10 Grup G2 / Nova Plaça, Nuova Porta: Obiols Galí, Martí

2.2.11 Grup H / Parada per Recuperar: Guillén Capell, Alba / Pérez Huertas, Santiago

2.2.12 Grup I1 / Noves Relacions a Verona Sud: Arnan Peña, Marta

2.2.13 Grup I2 / Franges de Transició: Camprodon Rosanas, Maria

2.2.14 Grup J / El Nou Centre de Verona Sud: Brablecová, Jitka / Pfeuffer, Natalia / Quast, Magdalena

2.2.15 Grup K / El Curs del Riu: Nou Paisatge per una Nova Verona: Amato, Sibilla / Caffari, Cecilia / D’Aquilio, Antonio / Verdolino, Alessio Salvatore

ANNEXOS.........................................................................................................251 A.

EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER

A1.

Book de projectes

A2.

Resum del video realitzat al Workshop

CARTELL EXPOSICIÓ TREBALLS FINALS

0. EL PRETEXT DELS MAGAZZINI GENERALI 9

Fonts: Grup K (esquerra) i Grup C (dreta)

0. EL PRETEXT DELS MAGAZZINI GENERALI _____________________________________________________________ ...COM A PUNT D’INTERCONNEXIÓ AMB EL CARRER METROPOLITÀ I NOU INTERCANVIADOR URBÀ DE VERONA SUD _____________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar és la projectació de nous espais urbans sobre àmbits en transformació dels antics edificis dels Magazzini Generali a Verona. La proposta de reubicar la seu de la Ordine degli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti e Conservatori della Provincia di Verona es un pretext per a repensar el programa, la forma i les arquitectures d’aquest gran espai de la ciutat de Verona. Un espai que ja ha tingut multitud de propostes d’ordenació i que ha generat un debat cívic i ciutadà sobre el seu possible destí. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat).

Font: Grup F

Font: Grup G

Prendre l’espai dels ex Magazzini Generali com a territori de projecte suposa considerar que: -

L’espai està esdevenint un gran nou espai de centralitat

Es poden replantejar la transversalitat urbana i establir noves traces vials al llarg del Boulevard del Treball

Es pot generar nou espai per nous models d’habitabilitat basat en la mixticitat de funcions i activitats.

El projecte a desenvolupar te una dimensió d’escala específica (arquitectònica) i uns efectes diferits sobre la nova forma de la ciutat (urbanística) i de la metròpoli (territorial).

Es pretén desenvolupar el projecte sobre els tòpics següents:

La cohesió entre el projecte de la ciutat històrica i les perifèries de Verona

El reciclatge dels espais condicionats per les infraestructures de mobilitat des

d’una

perspectiva

integral

d’integració,

repensant

model

infraestructural de la cavalcavia (viaducte) -

La nova estructura urbana de ciutat a partir de la superació de les barreres i la creació de continuïtats i permeabilitats urbanes, de forma transversal a l’espai del ex Magazzini Generali

L’exploració sobre programes d’arquitectura i la seva forma urbana en àmbits de la nova ciutat que es pot desenvolupar a l’entorn de l’ex Magazzini Generali

La nova ordenació dels espais públics i exploració formal dels nous espais col·lectius en els ex Magazzini Generali, des d’una visió renovada dels espais públics i les infraestructures.

Diferents "portes" d’aquest espai, ara recinte, que defineixen una seqüència d’espais amb una forta vocació d’urbanitat, l’eix del Centre Històric i el nou paisatge urbà.

Projecte de les unitats arquitectòniques amb noves tipologies urbanes de residència i mixtes

Projecte de les unitats arquitectòniques singulars com atractors urbans d’activitats.

Fotos dels Magazzini Generali deVerona, alumnes del TAP F

Amb el motiu de treballar sobre els Magazzini Generali de Verona s’ha desenvolupat, en el marc del Taller de Projectes F durant el Curs de Tardor 20112012 a l’ETSAV, de la UPC, el Taller de discussió, teoria i projecte treballant en aquest lloc, excusa per debatre i aprendre sobre qüestions de mobilitat, arquitectures mixtes, nous programes d’habitabilitat o reprogramacions urbanes. Prèviament a la visita del lloc, es va realitzar un primer estudi del territori des de fora del lloc, que va servir per realitzar una primera entrada objectiva i intrigada sobre el territori de treball. Del tres al vuit d’octubre de 2011, alumnes i professors varem realitzar una estada de treball a Verona, amb la càlida i propera acollida de l’ Ordine degli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti e Conservatori della Provincia di Verona (Paola Ravanello, Arnaldo Toffali, Laura De Stefano, Enza Di Giovanni i Michele De Mori) encarregats principals de transmetre un nou descobriment els Magazzini Generali, així com de la ciutat, la seva cultura i grastronomia. Al workshop estava organitzat també pel professor Antonio Ravalli, on s’hi varen unir alumnes del Politecnico di Torino, acompanyats pel professor Pierre Alain Croset i el doctorand Andrea Rosada. El workshop es va treballar com a eina de coneixement i lectura del territori, materialitzada en un conjunt de propostes i mirades elaborades pels diferents grups d’alumnes, resumits en un vídeo, que es pot trobar al següent enllaç: http://vimeo.com/31135222 PROGRAMA DEL WORKSHOP / Verona, 3 a 8 d’octubre de 2011 Lunedì 3 ottobre 20:00 Punto di ritrovo - Piazza delle Erbe. Prima visita a Verona con i partner italiani Martedì 4 ottobre 09:00 Punto di ritrovo - Palazzo Barbieri Piazza Brà – Sala Arazzi. Incontro con il Vicesindaco Avv. Vito Giacino e il Vice Console Onorario di Spagna. Avv. Stefano Dindo per i saluti di benvenuto 10:30 Visita guidata alla città. Giro turistico in autobus dove alcuni relatori: la Prof.ssa Daniela Zumiani, il Prof. Silvino Salgaro dell’Università di Verona e l’arch. Mauro Grison, dirigente della pianificazione territoriale del Comune di Verona durante il percorso illustreranno gli importanti aspetti storici, geografici ed urbanistici della città. Arrivo ai Magazzini Generali 14:00 Punto di ritrovo: Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona, Via Scuderlando, 4. Inizio dei lavori 18:00. – 20:00 Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona, Via Scuderlando, 4. Dialoghi tra docenti, studenti e architetti professionisti di Verona. Aperto a tutti gli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti della Provincia di Verona 21:00 Punto di ritrovo – Officina Contemporanea Via dei Mutilati, 8 – Verona. Dialoghi tra i partecipanti con i rappresentanti della cultura cittadina 15

Fotos del Workshop a Verona

Presentació final dels treballs a l’ETSAV

Mercoledì 5 ottobre 09:00 Workshop (Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona,Via Scuderlando, 4) Nel pomeriggio durante i lavori si terranno due relazioni sugli aspetti paesaggistici e urbanistici dell’area di studio con gli architetti Anna Braioni e Vincenzo Pavan 18:00. – 20:00 Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona, Via Scuderlando, 4. Dialoghi tra docenti, studenti e architetti professionisti di Verona. Aperto a tutti gli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti della Provincia di Verona Giovedi 6 ottobre 09:00 workshop (Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona, Via Scuderlando, 4) 18:00. – 19:00 Sede di Interzona, Magazzini 22, Ex Magazzini Generali di Verona, Via Scuderlando, 4. Dialoghi tra docenti, studenti e architetti professionisti di Verona. Aperto a tutti gli Architetti, Pianificatori, Paesaggisti della Provincia di Verona 19:30 Punto di ritrovo – Scavi Scaligeri Cortile del Tribunale, 12 – Verona. Visita guidata dall’ arch. Libero Cecchini agli scavi scaligeri e alla mostra fotografica Henri Cartier Bresson 21:30 Punto di ritrovo – Officina Contemporanea Via dei Mutilati, 8 – Verona. Dialoghi tra i partecipanti con i rappresentanti della cultura cittadina Venerdì 7 ottobre 10:00 Punto di ritrovo - Chiesetta di San Pietro in Monastero – Via Giuseppe Garibaldi, 3 – Verona. Presentazione dei Lavori ai rappresentanti della Fondazione Cariverona (proprietaria dell'Area dei Magazzini Generali). Discussione dei Progetti con proiezione e presentazione degli elaborati in PowerPoint e apertura al dialogo 15:30 Punto di ritrovo - Palazzo dei Mutilati. Via dei mutilati, 8. Convegno Il Cantiere delle COMPLESSITÀ

patrimonio

storico

del

‘900

tra

riqualificazione,

riuso,

valorizzazione.(programma allegato) 19:00 Punto di ritrovo – Officina Contemporanea Via dei Mutilati, 8 – Verona Aperitivo con presentazione dei lavori del workshop e successiva premiazione

Ja a Sant Cugat, el taller es va anar desenvolupant de manera conjunta amb tots els alumnes establint allargades sessions de comentaris sobre els treballs de manera sistemàtica, finalitzant els dies 16 i 17 de gener de 2012, amb la presència de tots els intèrprets del territori, alumnes i professors, que des del primer dia varen elaborar un discurs sobre el lloc, entenent que no és possible de cap altra manera la comprensió i intervenció sobre un territori, en aquest cas, l’entorn dels Magazzini Generali, a Verona.

L’àmbit de projecte 19

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE ELS MAGAZZINI GENERALI DE VERONA

1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE ELS MAGAZZINI GENERALI DE VERONA _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________ Alumnes del TAPF La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat als Magazzini Generali. Guia de temes Biografia dels Magazzini El context econòmic i sociopolític del projecte

Grup I

El context cultural en el que s’enmarquen El context sociopolític: Les raons El context disciplinar: Les propostes alternatives El context tècnic: Les solucions El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica

Grup C

Origen, gestació i evolució de la ciutat. L’evolució i formació urbanística de l’àrea en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant Carnet d’identitat El projecte del Magazzini Generali

Grup H

Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Estat actual, Forma i estructura Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball,

Grup D

Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea

Mode d’emploi La xarxa viària entorn dels Magazzini

Grup B

Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries Radiografia urbana de Verona El teixit productiu i les activitats econòmiques

Grup A

El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball,

Grup G

Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants

Grup E

Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Magazzini Generali Metric Handbook

Grup F

WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre els Magazzini Generali

Biografia dels Magazzini El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’enmarquen El context sociopolític: Les raons El context disciplinar: Les propostes alternatives El context tècnic: Les solucions Grup I Arnan Peña, Marta Camprodon Rosanas, Maria

El nostre grup vàrem analitzar el context de la creació dels Magazzini Generali als inicis del s.XX. Així doncs ens vàrem basar ens el context social, econòmic, polític, disciplinar i arquitectònic. Als inicis del s.XX, l’economia va començar un període de prosperitat a Verona gràcies a dos aspectes fonamentals: la custòdia dels canals d’un consorci i l’adveniment de l’electricitat que es va produir gràcies a la força motriu del canal. Aquesta prosperitat fa necessària les noves construccions per emmagatzemar aliments i és al 1929 quan es comença la construcció de l’estació de refredament especialitzada que va ser la instal·lació pionera en la indústria europea durant molts anys. És un edifici circular de 100 metres de diàmetre coronat per una cúpula. El ràpid creixement dels anys 30 propicia noves construccions d’edificis i magatzems al sud d’aquesta zona. Al final de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació per part dels americans, arriben els nous enginys que es construeixen en cadena com els frigorífics i els automòbils. Aquestes màquines influeixen de forma directa o indirecta en l’abandó dels Magazzini Generali de Verona.

Context Socio-polític. Itàlia

“Magazzini Generali” Verona

Mazzini

Garibaldi

Cavour

Giolitti

Mussolini

Berlusconi

pròfug Benito Mussolini (1883-1945). Dos anys després forma un grup militar de dretes, Fasci Italiani di Combattimento, precursors del Partido Fascista. Guanyà les eleccions al 1924 i dos anys més tard prengué tot el control prohibint altres partits polítics, els sindicats no filiats al partit i la premsa lliure. A la dècada dels 30, tots els aspectes de la societat italiana estaven regulats pel partit. La economia, la banca, enormes projectes d’obres públiques, i una ambiciosa modernització de les forces armades. Al 1940 Itàlia entra a la IIªGM en el bàndol de l’Alemanya nazi.

El Nord d’Itàlia va ser alliberat al 1945 gràcies a la resistència, i aquests atraparen a Mussolini quan fugia i el afusellaren. Al 1946 Itàlia es converteix en república creant la Primera República fins el 1992. El 1949 Itàlia es va fer aliat del EUA per la qual cosa va rebre suport econòmic sota el Pla Marshall. El 1957 Itàlia s’uneix a Alemanya Occidental i el Benelux amb la firma del Tractat de Roma, que crea la Comunitat Econòmica Europea (actual UE). Entre el 1950 i 1960 el país creix econòmicament.

La unificació italiana es va completar al 1870 sent el resultat dels esforços coordinats entre els nacionalistes italians, Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzini, i els monàrquics lleials a la casa de Savoia, Camillo Benso di Cavour. El turbulent nou estat presencià violents atacs entre els socialistes i la dreta. Giovanni Giolitti, un dels primers ministres italians amb la carrera més llarga (1892-1921), aconseguí crear llaços entre els extrems polítics i instituir el sufragi masculí. Tot i que a les dones se’ls negà el dret al vot fins després de las IIª Guerra Mundial. El 1915 Itàlia entre a la IªGM en el bàndol aliat per recuperar territoris encara en mans dels austríacs. Al mateix any declara la guerra a Àustria que durà tres anys i mig. La economia de guerra va generar una petita concentració de poderosos barons industrials al mateix temps que deixava la majoria de la població civil a la misèria. Un dels joves entusiastes de la guerra va ser el editor del diari socialista i abans

La dècada dels 70 va ser dominada per l’espectre del terrorisme i el malestar social. La dècada dels 80 Itàlia es converteix en una de les principals economies mundials a través del Partit Comunista. Creació de la IIª República al 1992. Al 1999 Itàlia es converteix en base principal en la guerra aèria de la OTAN sobre Iugoslàvia. Al 2001 la coalició de dretes Casa delle Libertà de Silvio Berlusconi obté majoria absoluta. El 2006 Romano Prodi, coalició centre-esquerra, entra al govern fins que dimiteix dos anys més tard. Berlusconi aconsegueix la majoria.

D’esquerra a dreta. 1940 - Mussolini amb Hitler 1946 - Itàlia es converteix en república 1980 - Atemptat a l’estació de Bolonya, reivindiquen l’atemptat la cèl·lula feixista i les Brigades Rojes.

Italia. Lonely planet www.wikipedia.org

GRUP I

Context Socio-econòmic

“Magazzini Generali” Verona Pel seu patrimoni paisatgístic, històric, artístic i arquitectònic és la regió més visitada d’Itàlia. El Véneto està subdividida en set provincies: Belluno, Padua, Rovigo, Treviso, Venecia, Verona i Vicenza. La provincia de Belluno es la més extensa, la de Padua es la més habitada. El Veneto durant diversos segles ha estat independent amb el nom de Repubblica Veneta, després d’un breu parèntesi austríac i francès (1797-1814), i autònoma durant unes dècades com a Regno Lombardo-Veneto en poder d’Austria. El Veneto s’uneix a Itàlia al 1866. Durant molt de temps ha estat una terra de pobresa i emigració però, gràcies a un notable desenvolupament industrial, avui és una de les regions més riques d’Itàlia. El Veneto va ser la regió amb més emigració de tota Itàlia. S’estima uns 3.300.000 d’emigrants des del 1876 al 1976. En els primers anys del segle XX, l’economia va començar un període de prosperitat a Verona, amb la plena utilització dels canals. Això també gràcies a dos aspectes fonamentals: la custòdia

dels canals d’un consorci i l’adveniment de l’electricitat que es va produir gràcies a la força motriu de la canal. Al1921 és l’any en què es produeixi un canvi polític, social i econòmic que modificarà les següents dècades fins a la meitat del s.XX. El canvi es deu a l’aparició d’una nova classe emergent (capitalisme no liberal) que no té res a veure amb la burgesia liberal. L’enorme pobresa provocada per la guerra afavorí una massiva emigració cap als països d’Amèrica Llatina i les altres regions d’Itàlia. La IIªGM aporta noves destruccions al territori i al 1943 fou ocupat per les tropes alemanes. El comandant de Verona es

negà a entregar les armes als alemanys i començà una batalla. La ciutat es va convertir així en una de les capitals de la RSE (Reppubblica Sociale Italiana), amb l’assentament dels principals comandaments militars i alguns ministeris. En aquest període van patir enormes destruccions causades pels bombardejos. Durant la postguerra, Itàlia obté finançament dels EUA gràcies al Pla Marshall. Aquests diners afavoreixen el sorgiment de grans empreses com la Fiat, Pirelli o Olivetti. Tot i això, el domini de les petites i mitjanes empreses continua essent aclaparador. Els anys 50 el Veneto era encara una

http://cronologia.leonardo.it/storia/ http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_del_Veneto#Il_Veneto_italiano http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_dell%27industria_italiana

regió on l’economia predominant era l’agrícola. La petita burgesia agrícola era la més important de la regió i representa un terç de tota l’ocupació regional. En canvi la classe treballadora agrícola tenia en aquells moments un pes molt petit. Ja als anys 60 l’èxode rural de les petites comunitats de l’àrea central, on tradicionalment es concentrava la petita propietat camperola, pateix una frenada. A diferència del que passa a la resta d’Itàlia, on els treballadors de l’agricultura emigren cap als grans centres urbans, al Veneto aquests es quedaven al camp sent l’origen del sistema de petites empreses repartides per el territori rural, que durant les dècades següents es consolida per la seva capacitat de recuperació en un context de crisi de les grans empreses. Les transformacions més significatives de l’estructura ocupacional es produïren en els anys 50 i 60, pas d’una economia agrícola a una basada en el sector secundari. Als anys 80, degut a la disminució de la gran indústria, apareix una massiva proliferació de la petita empresa que acceleraren l’economia de la regió convertint-la en la més productiva d’Itàlia. És per això que el Veneto esdevé terrra d’immigració.

GRUP I

“Magazzini Generali” Verona

Context Socio-cultural

En la primera dècada del segle XX, després de les teories de Marx i Engels i les profundes transformacions socials, econòmiques i polítiques, produïdes per la revolució industrial, es consoliden a tota Europa els moviments populars i socialistes. De 1914 a 1918, Europa és sacsejada per un conflicte global, la Iª Guerra Mundial, al que participa també Itàlia, en un principi neutral. Al final del conflicte, com a resultat d’una sèrie de vagues i les lluites d’obrers i camperols, causades per la crisi econòmica de postguerra, a Alemanya i a Itàlia les classes conservadores reaccionen amb un govern totalitari (el nazi-feixisme). Aquestes dictadures impedeixen qualsevol manifestació de dissidència política i cultural, amb el control de tots els intel•lectuals i els homes contraris al règim. Els moviments artístics italians, en la segona meitat del segle XIX tenien dificultats a l’hora d’establir contactes amb els moviments europeus, a causa de la

situació política abans de la unificació d’Itàlia al segle XX. Aquests contactes s’iniciarà només després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Els principals moviments de l’art modern, amb l’excepció del futurisme, es desenvolupen fora d’Itàlia durant les primeres dècades de segle. Quan estallà la IªGM van surgir dos moviments moderns; el futurisme, liderat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti i el pintor Umberto Boccioni, buscava noves maneres d’expressar el dinamisme de la era de les màquines. Pel contrari, la

pintura metafísica mirava cap a l’interior i produïa imatges misterioses del món subconscient. A Itàlia es centren en el Novecento (seguin la tradició del Quattrocento i el Cinquecento), moviment artístic desenvolupat entre els anys 1920-1930. El grup es funda al voltant de set artistes, liderats per Margherita Sarfatti, vinculats a la Galeria Pesaro de Milà. Aquests artistes pretenien renovar l’art italià tornant a les bases artístiques del Renaixement. Moviment aliat del feixisme. Mussolini

inaugura la primera exposició del grup. Estilísticament pretenen trencar amb l’art de vanguàrdia europeu, retornant a l’essència de l’art italià, promovent un estil realista, emfàtic y monumental. Al final de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació per part dels americans, arriben els nous ginys que es construeixen en cadena com els frigorífics i els automòbils. Aquestes màquines influeixen de forma directa o indirecta a l’abandó dels Magazzini generalli de Verona. El frigorífic provoca que la necessitat de l’us dels magazzini generalli vagi en declivi i es deixin abandonats. El cotxe, en canvi, envaeix el recinte a causa del espai que necessita per al seu estacionament, sobretot quan es realitzen fires al recinte de la Fiera. La Regió del Veneto compta amb un patrimoni cultural immens i extraordinari que és valorat i protegit independentment de la propietat. El mateix s’aplica als actius intangibles, relacionats amb la llengua i el folklore, que gaudeixen d’una posició important en la promoció de la Regió, mitjançant l’organització d’exposicions, conferències, espectacles i esdeveniments. Es presta especial atenció també a les activitats de valorització i promoció del patrimoni històric, artístic i arquitectònic.

http://it.wikipedia.org/wiki/Novecento_%28movimento_artistico%29 http://www.thehistoryblog.com/archives/5337 http://weimarart.blogspot.com/2010/07/mario-sironi.html

GRUP I

Context Disciplinar. Propostes alternatvies.

“Magazzini Generali” Verona Al 1997 l’ajuntament, sota la pressió per les protestes dels habitants del barri i d’una campanya de premsa organitzada per l’Arena (una revista) contra els traficants de drogues i immigrants que poblen la zona, decideix prendre mesures per posar remei al estat de la degradació imperant a la zona aprovant el projecte per incloure el Teatro Tenda que encara està actiu. Per fer espai per al teatre s’enderroquen dos edificis de començament de segle (tancant l’accés als soterranis del Forte Clam, última resta de l’estructura d’Àustria) i realitzen una sèrie d’obres (connexió de clavegueram, tanques, quitrà a la plaça i el tancament l’accés d’alguns magatzems). A més de la destrucció de l’administració, en els últims anys s’han repetit diversos actes de vandalisme, en particular, a la sala de màquines de l’edifici Nº10, que ha perdut tot el material antic que va ser una interessant troballa de l’arqueologia industrial.

L’abandonament dels Magazzini Generali ha estat provocada per una política que sempre ha desanimat, com ho demostren les nombroses sol•licituds d’associacions que van acabar en els calaixos de l’Administració Municipal, per l’ús de la zona amb fins socials. La forma bàsica per a la conservació d’una propietat és el seu ús, i amb l’omissió d’aquesta possibilitat es va perdre l’oportunitat de revitalitzar una part del teixit urbà. El govern de la ciutat actual respon a aquest problema amb un

instrument de planificació que preveu la demolició i substitució de molts dels edificis per a ús públic parcial (destinacions culturals, serveis, sector de servei públic), mostrant un total menyspreu als significats històric, social, econòmic i ecològic en relació amb els treballs de recuperació. Aquesta àrea constitueix una anomalia a la ciutat, que dins del recinte troba lògiques de relació entre els edificis, entre plens i buits, absolu tament intrínsec a les necessitats ferro-

http://www.rcvr.org/assoc/interzon http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm http://www.b-e-t-a.net/000/html/05_projecta/sub_subversive/subversive_ita.html http://www.vr.archiworld.it/doc/rivista/45/architettiverona_79%202.pdf

viaries. El mur que ha impedit el diàleg entre la ciutat i els barris, amb el temps ha preservat la integritat de la zona en qüestió. En els últims vint anys, només l’abandó prolongat ha estat el protagonista dels canvis més importants de la zona i dels seus edificis. L’abast dels plans de recuperació és sovint diferent, van des de la restauració, la renovació i el disseny de peces de construcció nova.

GRUP I

Context arquitectònic

“Magazzini Generali” Verona

“Lo stile floreale”

Casa Castiglione. Somaruga

Casa del Fascio. Terragni

Ville Savoye. Le Corbusier

Aquests arquitectes estaven inspirats per Walter Gropius, Ludwing Mies van der Rohe, Peter Behrens i altres figures de la Bauhaus. El membre més important va ser Giuseppe Terragni, la seva obra més destecada va ser la Casa del Fascio (anomenada Casa del Popolo) de 1936 a Como. Com molts altres arquitectes d’Itàlia en aquella època, Terragni va dissenyà edificis totalment modernistes per les autoritats feixistes. La arquitectura feixista combinava la modernitat amb la monumentalitat.

Les corrents arquitectòniques del s.XX s’inclouen dins l’arquitectura moderna. Una de les característiques distintives de l’arquitectura moderna és la simplificació de les formes, l’abandó dels ornaments i la composicó acadèmica clàssica. L’element més destecat de l’arqutiectura moderna és la utilització de nous materials com l’acer i el formigó armat, i l’ús de les tecnologies associades, canviant així la manera de projectar i construir edificis.

MILANO

VICENZA

L’arquitectura de principis del S.XX va ser tant estimulant com a la resta d’Europa. La versió nacional de l’art nouveau, anomenada “lo stile floreale”, destacà per ser la més extravagant que la majoria dels estils. Ho podem observar a la Casa Castiglione de Giuseppe Sommaruga de 1903, un gran bloc de pisos. Quan el modernisme entrà en escena, adoptà dues formes: la primera era estrictament teòrica i es basava en l’influent “Manifesto futurista” de Marinetti del 1909; la segona va ser el racionalisme. El racionalista italià és un corrent arquitectònic que es va desenvolupar a Itàlia en els anys vint i trenta del segle XX juntament amb el moviment modern internacional, seguint els principis del funcionalisme. Un exemple és el “Gruppo 7” constituit al 1926 era un col·lectiu de professionals amb l’objectiu de renovar el pensament d’aquell moment de l’arquitectura i la recerca formal i la construcció de pràctiques a través de l’adopció del racionalisme italià.

Les regions del Nord d’itàlia (la Lombardia, l’Emilia Romagna i el Veneto) hi trobem diversos “magazzini generali” construits a inicis del s.XX. Cada un d’ells ha viscut més o menys la mateixa història en quan a situació, desenvolupament, abandonament, rehabilitació i reprogramació. Hem trobat algunes d’aquestes arquitectures a Milà, Ferrara i Vicenza. Tots ells propers a les vies del tren i situats a zones perifèriques de les ciutats

FERRARA

http://magazzinigenerali-fe.blogspot.com/ GRUP I http://www.magazzinigenerali.it/ http://www.yoruba.it/segnalazioni/internazionale_10.php http://ferrarasociale.org/sc-arti/requests/2011/03/1595:spazi_per_le_iniziative_delle_associazioni_presso_i_magazzini_generali http://it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Castiglioni

Biografia dels Magazzini El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica Origen, gestació i evolució de la ciutat. L’evolució i formació urbanística de l’àrea en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant Grup C Ferrando Costansa, Carla Sanz Pina, Carla Vilella Ribas, Maria

La ciutat de Verona s’aixeca als peus d’uns turons i al nord s’hi troba el Vall del Adige. Al sud s’estén la plana de Padana i a pocs quilòmetres cap a l’oest es troba el llac més gran d’Itàlia, el Garda. Verona és travessada d’est a oest per un afluent del riu Adigio. El clima és el característic del nord d’Itàlia: estius calorosos i hiverns humits. Pel que fa a la vegetació, és de caràcter Mediterrani: xiprers, cedres, baladres, oliveres y, palmeres. Verona és una ciutat amb molta historia i per tant amb molta evolució. Els primers assentaments es van produir durant el Neolític (6000-3000 a.c). A partir del segle I a.c Verona va començar a formar part de l’Imperi Romà els quals van assentar les bases d’una nova ciutat a la corba del riu Adigio. L’evolució segueix passant per l’edat mitja on la ciutat va ser governada per diferents famílies poderoses, formant les senyories. A finals de l’edat mitja Verona va passar a formar part de la República de Venècia. Més tard Napoleó es va fer amb la ciutat però al mateix any la va cedir als austríacs. Finalment aquests, després de diverses guerres, la van entregar a Itàlia.

Orígen, gestació i evolució de Verona Prehistòria: - Els primers assentaments es van produir al turó de San Pietro durant el Neolític (6000-3000 a.c). Des d’allà era fàcil de defensar-se dels atacs i estaven a fora de perill de les inundacions anuals del riu Adigio. (pobles de cabanyes de pedra) - També s’han trobat indicis de assentaments produïts durant la edat de bronze i de ferro. Edat antiga:

Assantaments prehistòrics Primeres edificacions romanes

Historiadors atribueixen el naixement de la ciutat a pobles indoeuropeus com els Eugans, els Reti, els Etruscos, els Cenomans i els Paleoveneti. Època Romana: - Durant el segle I a.c Verona va passar a formar part de l’Imperi Romà. A partir d’aquí el senat romà va construir la base per l’edificació d’una nova ciutat situada a la corba del riu Adigio. - Al llarg de l’imperi romà la ciutat es va començar a expandir travessant al riu i construint dos ponts nous. (Ponte pietra, Postumio (destruït) ) - Durant l’època de Claudio es van construir els banys i teatre als peus de Sant pedro. - Durant la dinastia Flavia la ciutat va anar creixent sobrepassant els límits de les muralles. Per tal de protegir aquesta part de la ciutat es va construir una altre muralla al sud. Durant aquesta època d’esplendor també es va construir l’Arena de Verona (amfiteatre)

Directrius poble romà Piazza delle Erbe Muralla romana

Dibuix de com era la Verona romana.

Alta Edat Mitja. - Odoacre, cap dels hèruls i turcilingis , va acabar amb l’Imperi Romà al 476. - Al 489 els ostrogots, dirigits pel rei Teodorico, van conquerir la ciutat. Durant aquesta època Verona va ser el centre militar més important. Va restaurar els banys, l’aqüeducte i varis edificis. També va construir el Palau de Teodorico i va reconstruir muralles que havien destruït les invasions bàrbars. - Al 526 els bizantins van ocupar la Itàlia ostrogoda i van estar al poder fins el 568. - Al 568 els llombards, dirigits pel rei Alboi, van conquerir la ciutat i la van conservar fins a la conquesta dels francs (Carlo Magno) al 774. Durant el regnat dels francs Verona es va convertir en un comptat. Al llarg d’aquesta època es van construir moltes esglésies com per exemple la Basílica de Sant Zeno

ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

Baixa Edat Mitja. A partir d’aquesta época els güelfs i gibelins es van començar a disputar el poder de Verona. - Al 1136 Verona passa a ser un municipi lliure, una comuna, (“Veronal Comunale”) governat per una oligarquia formada per dotze families. - Al 1137 la Comuna de Verona va formar part de la Lliga llombarda per tal de combatir a Frederic I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (“barbarrossa”). - Una de les famílies importants a Verona és la família Ezzelino da Romana. - Amb la família Scaligera la ciutat va passar a ser una senyoria. Del 1260 al 1387 aquesta cort va convertir la ciutat en un important centre de producció artística i cultural. Es va construir el castel Vecchio , el Ponte Vecchio, el ponte navi entre altres edificacions. - Al 1387: Senyoria de Visconti de Milan. Es va construir el castell de san Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar dins de la ciutat rodejada per una muralla acompanyada per una fossa. Verona Veneciana: Al 1405 Verona va passar a formar part de la República de Venècia. Edat moderna: - Del 1509 al 1517 la ciutat va estar en poder de l’emperador Maximiliano I. Però després va tornar a formar part de la República de Venècia. - Al segle XVI es va produir un renaixement en l'economia i la construcció d'esglésies i edificis importants destacant l’arquitecte Michael Sammicheli. Edat Contemporania: - Al 1797 Verona va ser ocupada per Napoleó. Al mateix any Napoleó va firmar el Tractat de Campoformio en el qual va cedir Verona a Àustria formant part així del regne llombard-venecià. Durant aquesta època els austríacs van construir un gran sistema defensiu a Verona ampliant la seva muralla i construint castells, nombroses casernes i magatzems. - Verona era l’eix estratègic i el centre logístic per les seves carreteres i el ferrocarril. -Finalment després de diverses guerres, al 1866, els austríacs van cedir la ciutat a Itàlia. Segona Guerra Mundial: - Del 1942 al 1943 va patir els bombardejos dels aliats. - Del 1943 al 1945 va ser ocupada pels alemanys Després de la segona guerra mundial es va iniciar un procés de reconstrucció començant pels pont, esglésies històriques i l’estació de porta nuova. - A partir del 1955 van començar a construir edificis nous. Als anys 60 Verona es va recuperar econòmicament gràcies la emigració de la gent des de l’agricultura a la indústria i al turisme en massa.

1800 Muralla de l’època dels Scaligera. Castell de San Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar. Muralla construïda des del 1526 al 1543. Muralla construïda pels austríacs.

1927 Ferrocarril

ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

1900 Fins a les primeres dècades del s. XX, Verona ha conservat les terres agrícoles fora de les muralles.

1920 L’inici de la industrialització va tenir com a conseqüència la formació dels primers barris residencials suburbans del sud de la ciutat.

1924 Inici de la construcció del Magazzini Generali, un complex necessari per a la recollida, emmagatzematge, amb un sistema de refrigeració, i classificació de fruites, verdures i cereals.

1927 Construcció dels primers edificis, magatzems i tendes amb sistema de refrigeració.

1930 a 1940 Ràpid creiexement dels negocis que implica l’ampliació del Magazzini Generali amb nous edificis i magatzems al sud de la zona.

1948 Trasllat de la Feria de Verona del centre de la ciutat a la banda oposada de la Viale del Lavoro, en els Magazzini Generali.En poc temps es converteix en un dels centres comercials més importants d’Europa.

1953 Compra de 56.340 m2 de terreny per l’establiment del mercat de fruites i verdures de Verona que es reparteix en quatre grans pavellons amb diverses possibilitats d’ús.

1913 Destrucció de la Forte Porta Nuova, l’àrea de 76.000 m2 dedicada a ús militar on es situarà els Magazzini Generali.

1922

Creació de la nova estació ferroviària de Porta Nuova juntament amb la instal·lació de les primeres indústries al llarg del canal Camuzzoni, obrint camí cap al desenvolupament urbà del sud de la ciutat, fora de les muralles.

1924 a 1926

Elaboració dels primers plans d’expansió de la ciutat que portarà al desenvolupament dels barris Borgo Roma i Golosine.

1929

Construcció de l’ estació de refredament especialitzada, instal·lació pionera en la industria europea durant molts anys. Edifici circular de 100 m de diàmetre coronat per una cúpula.

1945 Al final de la Segona Guerra Mundial gran part de l’àrea va quedar danyada, l’antic refrigerador i alguns magatzems van quedar destruïts .

1949 Formació del ZAI (Zona Industrial Agrícola), com una zona mixta amb activitats de la industria manufacturera, l’agroindústria i el comerç. En la seva creació s’amplia l’àrea dels Magazzini Generli 2 km cap al sud.

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE

1954 Un cop reconstruïdes les instal·lacions danyades durant la guerra comença una disminució progressiva de les activitats tradicionals d’emmagatzematge de fruites, verdures i cereals. A poc a poc, altres activitats es van desenvolupant. D’altra banda, l’ aparició de frigorífics privats, fa menys necessària la capacitat de refrigeració per a l'emmagatzematge de fruites i verdures.

1970 Després de quatre anys, el dipòsit de vehicles constituirà una de les principals riqueses de l’àrea.

1973 Durant aquests anys, els sistemes de refrigeració emprats resulten antiquats.

1976 En aquest moment, l’activitat dins del Magazzini Generali està cada vegada més desordenada. Després d’un breu període de gestió per part d’empreses de transport de la zona, l’àrea és abandonada per complet.

1979 L'administració municipal segueix mantenint l‘àrea cuidada fins al desmantellament del centre d’acollida, moment en què abandona per complet la zona.

1980 La manca de manteniment i l’escassa utilització de la zona porta a la preocupació de l’opinió i administració pública entorn a la recuperació d’aquest espai. Les úniques intervencions fins al moment són un control continu per part de la policia i les demolicions d’alguns dels edificis per donar lloc a una construcció provisional que acull activitats culturals amb el fi de trobar un lloc més atractiu dins dels edificis de l’àrea.

1960 Represa de productes que necessiten refrigeració, a l’hora que es perd la necessitat d’emmagatzematge de gra deixant inutilitzats 20.000 m2 de magatzems.

1964

Es destinen magatzems que havien quedat en desús com a dipòsits de vehicles provinents de l’estranger.

1971 Els principals beneficis del Magazzini Generali passen a provenir de l’afluència de vehicles estrangers i de l’emmagatzematge refrigerat de carns congelades, mentre que la refrigeració de fruita ha desaparegut per complet.

1975

Es manifesta la necessitat de traslladar l’activitat del Magazzini Generali al Quadrante d’Europa, una nova zona industrial, més apartada del centre de la ciutat, gestionada i dissenyada pel Consorci ZAI.

1978

Durant un cert període de temps, els edificis de l’entrada són utilitzats com a centre d’ acollida per als refugiats de fora de la Unió Europea i de l’ ex Iugoslàvia. Un altre espai és ocupat per Càritas, per a la recollida de material i un altre com a seu de l’associació cultural Interzona, mentre que de l’àrea restant, només una petita part serà utilitzada com a dipòsit de diversos elements. Durant les fires de la ciutat, l’espai obert és utilitzat com a àrea d’aparcament.

1990 a 2011

Un “Estudi de la viabilitat en la recuperació de l’àrea de l’ex Magazzini Generali i del Mercat de fruites i verdures” fixa un punt fonamental per a la creació d’un nou projecte que de moment, no s’ha dut a terme.

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE

Carnet d’identitat El projecte del Magazzini Generali Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Estat actual, Forma i estructura Grup H González Aguado, Alfonso Guillén Capell, Alba Pérez Huertas, Santiago

Cal entrar en la identitat de Verona. A l’inici es va analitzar la seva identitat, com s’ha desenvolupat Verona? Quins són els elements urbans vertebradors/limitants? Quina identitat tenen els Magazzini Generalli? Com s’ha desenvolupat Verona? Es va analitzar el desenvolupament de Verona, els seus elements vertebradors i els seus elements limitants. Hi ha dues escales d’elements limitants, territorials i urbans. Els primers sorgeixen de la geografia i infraestructura, i els segons a partir d’elements urbans que han influenciat en el creixement de la ciutat. La influència d’aquests diferents elements en el creixement de Verona ens ha permès veure les relacions que hi han entre les diferents entitats de la ciutat i veure com és l’estructura general de Verona. L’estructura es basa en dues parts ben diferenciades, una ben relacionada, ben tramada (centre històric) i una amb relació directe amb un sol element, que penjava d’aquest “centre”. Aquest element es el Viale del Lavoro. Quins són elements urbans vertebradors/limitants? El viale del Lavoro es un element de primer ordre en aquesta ciutat, la limita i la vertebra. Relaciona el centre amb la perifèria. És un element clau a Verona. L’estudi d’aquest element en tot el seu recorregut a permès veure quina relació té amb els Magazzini Generali i veure els canvis de caràcter i els punt d’inflexió del mateix. Aquests punts d’inflexió han permès sectoritzar el viale del Lavoro en parts diferenciades per activitat (industrial-centre) i en relació amb el mateix (cavalcavia). Quina identitat té Magazzini Generali? Com es relaciona Magazzini Generali amb l’entorn immediat ha sigut la principal premissa per respondre a aquesta pregunta. La importància del seu disseny i de la Rotonda com a element pivotador de tot el conjunt, i de gran presencia en el conjunt de la ciutat.

Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea Grup D Masip Jolis, Mireia Dupont, Delphine Sarantinoudi, Panagiota Panagiotidou, Vasiliki

A l'inici de l'anàlisi hem fet una investigació sobre el caràcter del nostre àmbit de treball, i sobretot els usos actuals de l'àmbit i els edificis i arquitectures singulars de la ciutat. L'àmbit d'actuació té una posició estratègica en estar situat a l'entrada sud de la ciutat, limítrof amb l'àrea industrial situada al sud. El lloc està envoltat per diferents usos,residència, indústria, comerç i zones agrícoles. Les zones residencials, els barris de Borgo Roma i Santa Lucia, ara mateix estan aïllats entre edificis i espai sense ús i zones industrials. També, instal·lacions comercials com els edificis de la Fira produeixen una escala inhumana als costats del Via Lavoro. A més, Verona és una ciutat amb un gran interès històric i arquitectònic. Dels edificis històrics, es distingeix l'Arena i el Castelvecchio de Carlo Scarpa. Al sud de Verona, i sobretot a la zona de Magazzini Generali, l'ús d’industrial ha donat un caràcter molt especial influint la morfologia edificatòria. La majoria dels edificis corresponen a la tipologia de magatzem però són exemples importants de l'arquitectura industrial,convertint-se així en un valor afegit a la zona. Es distingeix la Rotonda, un edifici circular amb grans possibilitats espacials, per al qual arquitecte Mario Botta ha proposat una reutilització. El Sud de Verona, gràcies a la Fira i les instal·lacions industrials, atreu un gran percentatge del turisme professional. Amb l'explotació adequada dels equipaments que existeixen ja té grans possibilitats de desenvolupament econòmic i cultural.

Mode d’emploi La xarxa viària entorn dels Magazzini Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries Grup B Emmenegger, Brais Cámara, Belén Ferreres, Cristina

El títol del tema de l’Atlas ens feia referència amb la manera d’utilitzar Verona per part tant dels ciutadans com dels turistes, sobretot pel que fa a la mobilitat. Per aquesta raó vam començar per analitzar les intervencions urbanístiques que s’han fet a la ciutat des del 1947 fins l’actualitat, convertint-la en el centre nodal principal del nord d’Itàlia i del centre d’Europa. En quant al teixit de la ciutat, té un casc antic dens i compacte, barris de creixement ordenat que faciliten la circulació rodada i peatonal i districtes d’extraradi que connecten amb el centre a través de vies ràpides. Els fluxes de circulació es produeixen radialment perdent intensitat en arribar al nucli històric. Aquest, que té el 12% de la població de Verona i rep 17.200 persones ciutadans d’altres barris i 11.400 turistes diàriament, degut al seu valor històric és una zona de tràfic limitat. El transport públic dóna resposta a la pacificació dels vials amb una xarxa que connecta l’estació de ferrocarril i els barris d’extraradi amb el centre disposant de parades pròximes a pàrquings per fer l’intercanvi del transport privat al públic i accedir així al centre. No obstant, les enquestes posen de manifest la poca satisfacció i ús del sistema de transport públic per part dels ciutadans, per això podem concloure que està més enfocat al turisme que a les pròpies necessitats dels ciutadans.

11 FLUXES DE DESPLAÇAMENT OPINIÓ DE LA CIUTADANIA REFERENT AL TRANSPORT PÚBLIC 46% Satisfet 54% No està satisfet

ÚS DEL TRANSPORT PÚBLIC DELS CIUTADANS 11% Diàriament 15% Un cop a la setmana 12% Un cop al mes 62% No utilitza el trasnport públic

MODE DE MOBILITAT SEGONS ACTIVITAT I DESTÍ

MODE DE DESPLAÇAMENT HABITUAL DIARI DEL CIUTADÀ 65% Vehicle propi 17% Transport públic 17% En bici/ A peu D'aquest percentatge que utilitza el trasnport rodat (tant privat com municipal), el temps que triguen a arribar al seu destí dins el municipi és: 26% <10 min 39% 10-20min 19% 20-30min D'aquests resultats de disconformitat i d'un alt ús del vehicle privat entenem i en podem extreure que, el transport públic a la ciutat de Verona pot estar més enfocat al turisme (major nombre de parades en punts d'interès turístic) que no pas a les necessitats dels propis ciutadans.

Radiografia urbana de Verona El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Grup A Bosch Subirana, Albert Calvo Torras, Marc Rovira Ferrer, Enric

A l’inici de l’anàlisi vàrem pensar que seria interessant buscar l’etimologia de Verona, per tenir unes premisses respecte la ciutat i ,com a conclusió, vam extreure que era una ciutat del Véneto amb un riu que la travessava. A partir d’aquí ens vàrem endinsar en l’estudi, punt per punt, de la radiografia urbana, tot intentant buscar relacions entre ells. En primer lloc, vam buscar com havia anat creixent el teixit i la forma de la ciutat al llarg de la història, paral·lelament comparant-ho amb les activitats econòmiques de cada moment, i tot buscant les raons de cada cas, fins arribar al dia d’avui veient que la principal activitat és el turisme i els serveis, gràcies al seu patrimoni. Al estudiar els indicadors vàrem detectar que el conjunt de vies del tren separava clarament la ciutat en 2 parts. Al analitzar el teixit dotacional i el comerç vam observar que els punts forts de la ciutat estant situats tots a la Verona antiga i els principals són la Piazza Bra i també la Piazza delle Erbe. Pel què fa als equipaments i espais lliures també se situen majoritàriament a la part antiga l’altra part tot l’interès. En conclusió, amb l’anàlisi realitzat vam poder detectar una gran activitat a la zona més antiga de Verona i contràriament una gran manca d’aquesta a la zona més recent, així el nostre projecte allarga aquest protagonisme de la part antiga també cap a la part nova.

Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Grup G Rubio Herranz, Marina Isern García, Ana Obiols Galí, Martí

Anàlisi social de la zona del Magazzini Generali, començant per una aproximació objectiva del lloc. Una de les primeres coses que es va fer fou contactar amb persones que hi viuen perquè ens donessin una impressió de la zona. En base a aquesta informació i anàlisis d’altres dades es van elaborar un seguit de plànols i diagrames. La informació recopilada ens mostrava que la zona està en certa degradació social i urbanística. El seu passat industrial no ha sabut evolucionar fins a l’actualitat. Les antigues fàbriques i naus s’han abandonat en gran mesura i aquesta pèrdua d’activitat no ha estat substituïda. A conseqüència la zona residencial del voltant, habitada per antics treballadors, s’han envellit i no hi ha hagut relleu generacional, ja que era habitatge sense gaire valor afegit. A més a més la urbanització de la zona mai havia estat gaire reeixida. Tot plegat a dut a certa degradació del barri, tant arquitectònicament, com a nivell de marginació social i problemes derivats de les drogues i delinqüència. No obstant és una zona amb possibilitats de ser rehabilitada.

6. ARBOL DE FAMILIA Ana Isern García, Martí Obiols Galí, Marina Rubio Herranz

MAGAZZINI GENERALI

1 El aparcamiento de la feria es un espacio libre en una zona angosta que puede incorporarse al espacio público

!1¿

7 Àmplia zona desmembrada entre calle, acera, aparcamiento de la iglesia... Reordenación.

2 El viaducto provoca una fuerte barrera y es una oportunidad para crear nuevos espacios y comunicaciones

!7¿ ¿ !2¿

Este gran aparcamiento descohesiona la zona y nos brinda la ocasión de apropiarnos de él y aprovecharlo

!3¿

P !6 ¿ !6¿ 6 Viviendas sin ordenación clara ni metódica. Las calles terminan en “cul de sac”. Posible extensión y ordenación.

!4¿ 4¿ ¿

4 Gasolineras y edificaciones varias que no estructuran el tejido

!5 ¿ 5 Zonas de aparcamiento privadas e infrautilizadas que pueden integrarse en una reforma conjunta de espacio público

- www.bing.com/maps - http://maps.google.es - www.comune.verona.it - www.istat.it

- www.cestim.it - www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898 - Wikipedia.org

Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Grup E Lanfranconi, Maria Villaseca, Laura Espindola, Flavia

Amb aquest primera anàlisi realitzada sobre les activitats públiques que Verona ofereix a la gent, observem que Verona nord té una gran i variada oferta, la Piazza delle Erbe, Romeu i Julieta, el Duomo de Verona, la Sorra, Castelvecchio, el Ponte Scaligero. Mentre que vam detectar que a Verona sud, hi ha una falta d'activitat i més concretament a la zona central formada per la fira, els Magazzini i la zona industrial.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

IMATGES, SIGNES, SÍMBOLS I SIGNIFICATS

Verona es el famoso escenario de la trágica historia de amor de Romeo y Julieta. El arte y su larga historia la caracterizan gracias a sus monumentos románicos y renacentistas. Su anfiteatro (el Arena) y el Lago Garda le han dado fama internacional.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

SAN ZENO CITTÀ ANTICA VERONETTA

CITTADELLA

CENTRO STORICO CITTÀ ANTICA En el centro histórico está el corazón de la ciudad, Piazza Bra, caracterizada por uno de los símbolos de la ciudad; la Arena, uno de los anfiteatros romanos existentes más grandes. La plaza también alberga el Palazzo Municipale. En la Via Pallone, está el Museo degli affreschi y la tumba de Julieta, mientras que su casa se encuentra en Via Cappello. En el Corso Cavour, se encuentran dos importantes monumentos veroneses: Sanmichelis Palazzo Canossa y la iglesia de San Lorenzo. Desde aquí es posible cruzar al Porta Borsari, la entrada principal de la ciudad romana CITTADELLA Es el centro económico de la ciudad, está en el Piazza delle Erbe, una de las zonas más comerciales de la ciudad. Piazza dio Signori es el centro político y administrativo de Verona. Scaligere Arche, en Riva Sotto, se encuentra de Sant 'Anastasia y más adelante el Duomo. SAN ZENO Aquí está la famosa iglesia de San Zeno la cual da nombre a la zona. En dirección hacia el centro, siguiendo el rio Adige encontramos el Castelvecchio y el Ponte Scaligero. Dentro está el museo de historia de Verona. VERONETTA Ponte Pietra y el Teatro Romano, donde se organiza la estación de prosa en verano.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

Piazza delle Erbe: Es el antiguo foro romano, donde se encuentra el Ayuntamiento, la fuente Britney, la Torre Lamberti, la Torre Gardello (del siglo XIV) y el tradicional mercado. Romeo y Julieta: Aunque también exista la casa de Romeo, lo más característico es la casa de Julieta. Se trata de un palacio gótico del siglo XIII en donde encontramos el famoso balcón y una estatua de Julieta. Las paredes de la casa están llenas de cartas enganchadas con chicles escritas por parejas. Duomo de Verona: Se encuentra en la Piazza Duomo, a orillas del río Adige. Es una catedral del siglo XII-XV. El interior es gótico y está formado por tres naves con pilares de mármol rojo.

Arena: Es el teatro romano principal de Verona. Tiene más de mil años y es famoso por tener la ópera más grande de Italia. Tiene capacidad para quince mil personas y sobrevivió al terremoto de 1117. . Castelvecchio y el Ponte Scaligero El castillo es una fortaleza gótica del siglo XIV. Se encuentra a orillas del Adige. Dentro se pueden ver los jardines, los estanques y el museo dedicado a la historia de la ciudad. El Ponte Scaligero, tiene casi 50 metros de largo.

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

- Puerta de entrada a la ciudad - Edificio como rotonda

- PBs comerciales - Barrio residencial

- Plaza pasaje - Verde + pavimento

- Edificio histórico

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

- PBs comerciales - Edificios públicos

- Casco antiguo - Edificios bajos

- Rio Adigio

- Barrio residencial - Edificios altos

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

VIDA URBANA, “EVENTS”

Actualmente Verona además de los grandes parques, el río que rodea la ciudad y su gastronomía consta de una de las mayores vidas culturales de toda Italia. Cultura: -Galeria Moderna en el Palazzi Forti - Espectaculos en el Arena - Estación lírica de verano - Estación musical del Teatro Filarmonico - Prosa en el Teatro Romano - Museo de Castelvecchio - Conciertos Simfonicos - Semana internacional de cine - Teatro de verano -Herbora

Deportes: -Ciclismo -Carreras de cavallos - Palio del drappo verde Ferias: -Vinitaly (vinos y gastronomía) - Fieracavalli - Marmomac (muestra tecnologica, diseño) - Fieragricola

PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

RESUMEN

A_Castello San B_Castello di San Martino C_Castello di San Felice A_porta Fura o Catena B_porta San Zeno C_porta Palio D_porta Nuova F_ Arco dei Gavi E_Portoni della Bra G_Porta Borsari H_Porta dei Leoni

I_Porta San Giorgio L_Porta Vescovo M_Porta della Vittoria 1 - forte San Procolo 2 - forte Sofia 3 - forte San Leonardo 4 - forte Biondella A - batteria di scarpa B - batteria di contro scarpa

1 - bastione di Spagna 13 - bastione di Santa Toscana 2 - bastione di San Procolo 14 - rondella di San Zeno 3 - bastione di San Zeno 15 - rondella della Grotta 4 - cavaliere di San Giuseppe 16 - rondella della Bacola 5 - bastione di San Bernardino 17 - rondella delle Boccare 6 - bastione di Santo Spirito 18 - rondella di San Giorgio 7 - cavaliere 19 - bastione di San Giorgio 8 - bastione Barbadrigo 9 - bastione Falier o della Trinità 10 - mezzo - bastione di San Francesco 11 - bastione di Campo Marzio 12 - bastione delle Maddalene

Magazzini Generali Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre els Magazzini Generali Grup F Cortijo , Georgina Puente, Octavio

El plantejament de mesurar la nostra àrea tenia una resposta òbvia, i més amb el coneixement extrem dels mecanismes, de mesura i dibuix, que sempre ens han acompanyat. el repte va ser experimentar i trobar les diferents visions de la paraula en qüestió, "mesurar", com pots donar una mesura sense expressar-ho en m, cm, mm ... L'experiment en qüestió ens va portar a la comparativa amb elements coneguts, distàncies entre ciutats, a usar el temps, l'escala humana... Però el punt més positiu va ser les correccions, una allau d'idees que no havien arribat fins a la nostra ment, la possibilitat de mesurar és infinita i encara més la representació d'aquestes, indagant arribem a trobar exemples de mapamundi distorsionats totalment segons el paràmetre usat, la possibilitat de mesurar el temps d'un recorregut segons les cançons que pots escoltar, saber localitzar la importància que té un lloc segons la quantitat de fotos que estiguin pujades a google maps d'aquest, una mirada nova a nostre abast. L'oportunitat de mesurar amb una altra mirada, ens ha permès veure que es poden reduir distàncies, sense canviar el recorregut, tornar al ressorgir el passat, sense viatjar en el temps, donar la importància que es mereix a un lloc, sense necessitat de destruir, escurçar el temps,sense anar més ràpid...

EXEMPLES DE PROJECTES http://www.paolocogotti.com/Architettura/concorsi/verona/Relazione%20tesi% 20di%20laurea%202.htm Proposta i análisis de la zona per un concurs a l’area, “Arqueologia industrial i futur d’una ciutat, Verona”)

http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm Projecte de Elias Khuri, Davide Pagliarini

http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projecte de Claudio Colombo

PROJECTES DE MOBILITAT A VERONA http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projectes sobre la mobilitat de la zona sud de Verona http://www.caire.it/upl/19_low.pdf Analisis de l’implant del sistema de mobilitat a l’area

DISCUSSIONS http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898&page=3 (Projecte Mario Botta) http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1269889 (Verona) http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898 ( Recuperació magazzini generali)

ARTICLES DE PREMSA http://corrieredelveneto.corriere.it/verona/notizie/cronaca/2009/1dicembre-2009/auditorium-roseto-parte-polo-culturale-1602088904663.shtml (Diario “Corriere del Veneto”, Alessio Corazza)

http://www.sarzanachebotta.org/2010/01/botta-a-verona-scopre-lamemoria-dei-luoghi-e-riduce-le-volumetrie/ (Sarzana, che botta!, Roberta Mosti)

INFORMACIÓ PRUSST VERONA SUD http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4168 http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4190 http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4176 (Descripció del programa de requalificació urbana i desenvolupament sostenible del territorio, promogut per l’ajuntament de Verona )

INFORMACIÓ GENERAL http://it.wikipedia.org/wiki/File:Magazzini_generali_a_Verona.jpg http://pl.wikipedia.org/wiki/Plik:Magazzini_generali_cupola.jpg (Descripció general dels Magazzini generali i del edifici principal anomenat la cupola )

102

2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE 103

El Viale del Lavoro, parc lineal de connexió verda i de mobilitat de la ciutat Grup A / Bosch Subirana, Albert / Calvo Torras, Marc / Rovira Ferrer, Enric

El Riu Adige i els seus canals, la recuperació d’una identitat perduda Grup F / Cortijo Arribas, Georgina / Puente Castro, Octavio

Nous sistemes de mobilitat pública que apropen a les grans infraestructures Grup A / Bosch Subirana, Albert / Calvo Torras, Marc / Rovira Ferrer, Enric

104

2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ 2.1 ESTRATÈGIES GENERALS PER A PENSAR I TREBALLAR EL PROJECTE DEL TERRITORI _____________________________________________________________ Catalina Salvà Matas El treball sobre el territori dels Magazzini Generali de Verona ha començat per la definició de l’àmbit concret de treball, que ha anat des de la intervenció territorial completa fins a la intervenció feta a partir de petits àmbits puntuals pensats des de la mateixa lògica formant un projecte a partir de la suma de petits projectes, passant per la definició de zones de treball als Magazzini, sorgides de la detecció de punts determinats com a base per reactivar aquest espai, a partir d’aquestes intervencions. La pluralitat de disciplines aplicades a les propostes ha estat constant a totes elles, des de la hidrologia, l’ecologia, evidentment l’arquitectura, l’urbanisme, la història, el paisatgisme, el pensament de la mobilitat del territori... s’han anat sumant al propi coneixement del territori, de la seva història, construint un coneixement que ha anat molt més enllà dels propis Magazzini, sinó que han derivat a diferents prolongacions d’aquests vers la ciutat de Verona. Tots els projectes han nascut de lògiques complementàries, arribant a l’extrem de la possibilitat de superposició absoluta i la complementarietat d’aquests entre si. La sensibilitat transmesa cap al territori ha permès desenvolupar una sèrie d’estratègies extrapolables en una possible abstracció projectual amb un potencial genèric enorme, sorgit de la comprensió d’un territori que es mostra transparent, un territori que, en aquest cas és l’àrea d’influència dels Magazzini Generali, però que es repeteix a molts indrets de moltes ciutats. L’estratègica ubicació dels Magazzini Genrali com a espai de centralitat potencial en el context urbà ha permès desenvolupar la discussió sobre les lògiques de relació amb el territori. El lligam que s’estableix entre els Magazzini Generali i el vial que els recorre lateralment i que connecta amb el centre de Verona (Viale del Lavoro) ha centrat moltes de les intervencions durant el Taller. La comprensió d’aquest vial com a gran barrera física i alhora gran connector radial i transversal de Verona ha desenvolupat una sèrie de projectes que el treballen com a element de continuïtat,

105

La renaturalització de la ciutat Grup G1 / Isern Garcia, Ana / Rubio Herranz, Marina

La Verona verda, un System Park que relaciona tota la ciutat Grup K / Amato, Sibilla / Caffari, Cecilia / D’Aquilio, Antonio / Verdolino, Alessio S.

Una ciutat nascuda de la matriu biofísica i hidrologica Grup G1 / Isern Garcia, Ana / Rubio Herranz, Marina

L’espai verd com a connector i marc de les preexistències revaloritzades Grup C / Ferrando Costansa, Carla / Sanz Pina, Carla / Vilella Ribas, Maria (esquerra) Grup H / Guillén Capell, Alba / Pérez Huertas, Santiago (dreta)

106

com a un espai d’oportunitat de generar connexions tant seqüencials com totalitàries. La voluntat de recuperació de la identitat perduda del lloc i del paisatge que el forma condueix a la lectura dels elements com la matriu biofísica, hidrològica, geològica, històrica i paisatgística que han format, aquest territori. El riu i els canals que travessen, organitzen i connecten la ciutat actual, es rescaten com a geografies naturals recuperant una imatge perduda, generant el caràcter originari perdut. Es recupera l’agricultura, que actualment limita amb la ciutat però que una vegada hi havia conviscut, com a generadora de nous patrons per a una nova ciutat mitjançant un sistema de gestió d’aquestes mateixes matrius des de la mirada ecològica actualitzada, entès tan des del punt de vista dels elements naturals com construïts, pensant en estratègies d’ecologia urbana des d’una lògica territorial i alhora de ciutat i barri, com una manera nova de fer ciutat. La proposta d’una identitat complementària del lloc, nascuda dels condicionants urbans actuals, permet la redefinició de la ciutat a través de la unió i creació d’espais públics que actuen com a system park que organitza i relaciona els recorreguts i dirigeix les mirades. La transformació de grans elements impermeables de la ciutat, com el Viale del Lavoro, en un gran parc lineal que relaciona i transversalitza amb el seu entorn immediat, convertint-se també en espais d’oportunitat per a nous sistemes de mobilitat pública, en detriment de la privada, que responen a la potencialitat dels Magazzini Generali com a possible punt d’atracció dels eixos cívics, parcs o equipaments existents a Verona, proposant prolongacions, entenentlos com a node central d’una sèrie de recorreguts actualment urbans creant nous pols d’atracció, micro-centres que aprofiten i revaloritzen construccions existents i espais lliures abandonats així com en construeixen de nous, acaben configurant una identitat visible a escala de ciutat. El treball sobre la decisió i l’establiment de nous models de ciutat, s’ha compaginat amb l’elaboració d’un discurs sobre la manera de realitzar petites intervencions a nivell de barri, i de com es poden convertir en detonadors de grans canvis a nivell urbà, o inclús territorial. S’ha generat un model de ciutat nascut de la relació amb els barris que contacten amb els Magazzini, intentant desxifrar i potenciar el caràcter d’aquests, desenvolupant tipologies d’habitatges més properes, connexions de fàcil accessibilitat, recorreguts verds, places...

107

La intervenció a l’estació com a catalitzadora de l’espai públic de Verona Sud Grup I1 / Arnan Peña, Marta

L’extensió de la Fira com a gran espai públic d’unió de la ciutat Grup C / Ferrando Costansa, Carla / Sanz Pina, Carla / Vilella Ribas, Maria

Una nova identitat cap a dins i fora de la ciutat Grup E1 / Lanfranconi Salse, Maria / Villaseca Tort, Laura

L’explosió de la Fira cap a tota la ciutat Grup E2 / Espíndola, Flavia / Miralles, Silvia

108

A més, el tractament de tres espais que serveixen a la ciutat i que són de gran importància com la Fira, l’estació Porta Nuova o l’aeroport, es proposen com a nous llocs d’interacció i de noves convivències de la ciutat, com per exemple, l’explosió de la Fira per a tota la ciutat, recuperant espais en desús i generant nous paisatges i noves activitats, o la definició d’una gran estora d’espai públic que integra el seu entorn. També, la recomprensió de l’estació com a element potencial per a la connexió amb la Verona Sud, pensada no des de l’actual posició limitant amb l’actual centre sinó al mig d’una nova ciutat, una on els Magazzini són entesos com a punt de referència. Aquesta intersecció de l’estació ferroviària Porta Nuova en el punt de ròtula entre la ciutat històrica i els creixements industrials moderns es converteix en un punt de connexió entre diferents estructures, usos i velocitats, aprofitant-se a vegades com a suport per a grans plataformes urbanes que el creuen i hi estableixen una nova dimensió i direcció, com la potenciació dels creuaments existents convertint-los en portes cap a una nova ciutat, la que mira cap als Magazzini, fins al punt d’aprofitar-se com a node d’intercanvi modal des de l’escala de la mobilitat fins a l’habitabilitat. La revisió de l’estació com a possible infraestructura urbana, d’habitabilitat, mobilitat, serveis i espai públic ha permès actuacions on el tall que suposa aquesta traça s’ha aprofitat com a espai d’oportunitat per a incorporar nous límits i connexions entre les seves vores, arribant fins i tot a l’aeroport, establint una dialèctica entre banda i banda, avui en dia inexistent.

109

110

2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ 2.2 ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE

_____________________________________________________________ Professors i col·laboradors del Taller La definició de diferents estratègies i àmbits projectuals ha coincidit, en vàries ocasions durant el taller, però cada una d’elles ha desenvolupat o bé maneres, o aspectes o direccions de projecte que fan a cada un d’ells una autèntica aportació a la discussió sobre els Magazzini Generali de Verona. Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat expressa de manifestar en la seva totalitat les propostes desenvolupades pels alumnes del TAP F. A continuació es pot trobar un recull sistemàtic de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. Grup A

Nou Parc Lineal Metropolità de Verona. Un model de ciutat sostenible postindustrial

Estratègies

La implantació d’un gran eix verd i de mobilitat que uneix les parts inconnexes de la ciutat.

Autors

Bosch Subirana, Albert / Calvo Torras, Marc / Rovira Ferrer, Enric

Grup B

La Spina Dorsale. Il canale Conagro. Nou eix vertebrador de Verona Sud.

Estratègies

Recuperació d’elements patrimonials com a generadors de noves parts de la ciutat.

Autors

Cámara Guisado, Belén / Emmenegger Brais / Ferreres López, Cristina

Grup C

Ciutat – Campus

Estratègies

Connexió de la Fira de Verona amb l’entorn. Definició d’una estora que unifica, ordena, gestiona i genera l’espai públic associat a la Fira de Verona

Autores

Ferrando Costansa, Carla / Sanz Pina, Carla / Vilella Ribas, Maria

Grup D1

Decumanus Verds vs Cardo Boulevard

Estratègies

Descongestionar

Viale

del

Lavoro

mitjançant

noves

transversalitats. Autores

Dupont, Delphine / Masip, Mireia

111

Grup D2

El Camí dels Magazzini Generali

Estratègies

Un camí que uneix els espais publics i acompanya la implantació de noves

activitats

urbanes

(habitabilitat,

infraestructures

mobilitat...) Autors

Panagiotidou, Vasiliki / Sarantinoudi, Panagiota

Grup E1

Cohesió mitjançant Activitat i Unificació

Estratègies

Descobriment de les arquitectures que generen la identitat real de Verona Sud i potenciació d’aquestes. Aquests nous racons es converteixen en espais d’oportunitat, nous nodes d’activitat de la ciutat que estableixen relacions amb la ciutat antiga.

Autors

Lanfranconi Salse, Maria / Villaseca Tort, Laura

Grup E2

6 Fires que fan Ciutat

Estratègies

Explosió de l’actual fira en diferents àmbits que defineixen una nova ciutat. La recuperació del potencial d’espais i infraestructures en desús per a la seva integració a la nova ciutat.

Autors

Espíndola, Flavia / Miralles, Silvia

Grup F

Nedant en la Ciutat

Estratègies

Itregració del riu com a part visible de la ciutat, potenciant la seva funció de connexió entre diferents punts i també per a la definició de nous nodes d’activitat.

Autors

Cortijo Arribas, Georgina / Puente Castro, Octavio

Grup G1

La Ciutat Conreada. Un Districte Agrari entre Verones

Estratègies

Recuperació de la memòria del territori per a la generació dels nous paràmetres per al pensament de noves formes de fer ciutat.

Autors

Isern Garcia, Ana / Rubio Herranz, Marina

Grup G2

Nova Plaça, Nuova Porta

Estratègies

Incorporació de l’estació al sistema d’espais públics de Verona, establint noves connexions per les diferents estructures de mobilitat de la ciutat, mitjançant una nova plaça.

Autors

112

Obiols Galí, Martí

Grup H

Parada per Recuperar

Estratègia

Recuperació del Viale del Lavoro com a eix Vertebrador de Verona. L’estació Porta Nuova com a nou punt central de la ciutat. Recuperació d’elements naturals vinculats al riu, com a components de la identitat de Verona. La Fira es reinterpreta i es connecta amb l’estació.

Autors

Guillén Capell, Alba / Pérez Huertas, Santiago

Grup I1

Noves Relacions a Verona Sud

Estratègies

Redescobriment de la ciutat. Una nova concepció de l’actual estació: el gir de les infraestructures cap a l’altra part de la ciutat i un nou vincle amb l’espai públic.

Autora

Arnan Peña, Marta

Grup I2

Franges de Transició

Estratègies

La connexió de les dues ciutats actualment desvinculades a través d’un nou mitjà de transport públic. Regeneració de teixits urbans existents i proposta de nous teixits. Sistema d’espais públics enllaçats.

Autora

Camprodon Rosanas, Maria

Grup J

El Nou Centre de Verona Sud

Estratègia

La connexió de la Fira i els Magazzini Generali a través de la implantació d’un nou teixit residencial amb una identitat pròpia.

Autores

Brablecová, Jitka / Pfeuffer, Natalia / Quast, Magdalena

Grup K

El Curs del Riu: Nou Paisatge per una Nova Verona

Estratègia

El descobriment de la identitat de la ciutat a través de dues estratègies: -

River Continum: la revalorització dels llocs identificadors de la ciutat lligats a través del riu.

System Park: a través del qual la unió d’espais públics nous i existents descobreixen i redefineixen la identitat de la ciutat

Autors

Amato, Sibilla / Caffari, Cecilia / D’Aquilio, Antonio / Verdolino, Alessio S.

113

114

Superposici贸 de diferents propostes de projecte 115

116

NOU PARC LINEAL METROPOLITÀ DE VERONA. UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE POSTINDUSTRIAL ____________________________________________________________________________________________

Grup A Bosch Subirana, Albert Calvo Torras, Marc Rovira Ferrer, Enric

Verona és una ciutat turística, de gran patrimoni històric i industrial degut a l’arquitectura i el paisatge que s’hi ha desenvolupat al llarg de la seva història. Avui la ciutat resta fragmentada en dos parts, la ciutat turística on es desenvolupen la major part de les activitats en contacte amb la via el Lavoro i la ciutat industrial formada per una Fira de renom internacional i grans sectors d’oportunitat amb restes d’arquitectura postindustrials. QUÉ ha de ser el nou eix vertebrador de Verona? Es proposa la transformació d’aquest eix rodat en el Parc Lineal Metropolita, com a centre servidor que uneix el nord i el sud de Verona. PERQUÉ un parc lineal metropolità? Un parc lineal metropolita per afavorir el desenvolupament de l’activitat i serveis, els espais verds i el transport públic en el principal connector nord-sud de Verona. PER A QUI? Per a que els vianants que actualment viuen lligats al cotxe. ON? En el principal connector que uneix els dos centres de Verona, el nord i el sud de manera lineal, amb una relació visual al nord amb les muntanyes Lessini i lligat amb l’aeroport mitjançant el transport públic del people mover. COM? Un Parc Lineal Metropolita que segueix 4 ESTRATÈGIES VERDES: - La renaturalització del connector principal de Verona i la transformació i recuperació dels sectors post-industrials. - Una diversificació de usos i activitats al llarg del Parc Lineal, com a principal centre lineal servidor de la ciutat. - MOBILITAT INTERNA: Prioritat del vianant amb una bona xarxa de transport col·lectiu i una bona gestió de la mobilitat sostenible. - MOBILITAT EXTERNA: L’ús del People Mover com a nexe connector de l’aeroport amb la fira. QUAN? Degut a la situació econòmica on la que ens trobem i les grans dimensions del projecte, aquest es desenvoluparà en 4 fases. El fet de no tenir un temps curt i limitat permet un millor control i per tant una millor sostenibilitat en el seu desenvolupament.

126

LA SPINA DORSALE. IL CANALE CONAGRO NOU EIX VERTEBRADOR DE VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________

Grup B Cámara Guisado, Belén Emmenegger Brais Ferreres López, Cristina

Verona és una ciutat dividida en dues parts: el centre històric que aglutina totes les activitats terciàries i Verona sud que alberga un recinte firal internacional i edificis industrials, alguns abandonats. Ambdues parts de la ciutat es connecten per una via ràpida: la Via del Lavoro. Al llarg de la història de la ciutat el riu ha sigut molt important usant-se des d’element de defensa en l’època medieval fins la producció d’energia elèctrica en el desenvolupament industrial per mitjà de canals. Un d’aquests canals, el Conagro, que segueix el seu curs per Verona Sud, es troba soterrat. La idea del projecte parteix del descobriment i obertura del canal que transcorre per la Via Carlo Alberto Dalla Chiesa, Stradone Santa Lucia i la Via Giovanni Scopoli fins arribar als Magazzini Generali. Aquesta obertura permet: La renaturalització consisteix en la connexió dels espais naturals de fora de la ciutat mitjançant un parc al llarg del canal i a la zona de vies, actuant d’esponja, separant la nova urbanització de les vies de tren i connectant l’estació i les muralles. La incorporació d’espais amb potencial abandonats al llarg del canal. Entre els punts d’interès que hi ha al canal trobem equipaments educatius, un passeig sobre una antiga via de tren, parcs, un camp de futbol i la torre de telecomunicacions. Tots aquest terrenys es poden incorporar al parc que acompanya el canal. La connexió d’una nova ordenació urbanística amb el barri de Santa Lucia, la Fira i els Magazzini Generali, plantejada a les antigues vies del tren. Per aquest creixement s’utilitzen tipologies edificatòries que ja es troben als barris veïns. Es proposa la continuació del passeig del barri de Santa Lucia pel traçat d’una de les vies, la construcció de nous d’equipaments relacionats amb el passeig i els espais lliures. Als Magazzini es recuperen els edificis de patrimoni industrial i se’ls donen nous usos. Es projecta l’ampliació de la fira i la construcció d’un hotel com a punt de referència visual. Tot sobre un gran espai lliure. Es planteja una nova trama viària, amb el canal com espina dorsal, gràcies a la creació d’una nova ronda situada en el perímetre de la nova urbanització. Es pacifica la Via del Lavoro en el seu tram de l’àrea dels Magazzini mitjançant l’accés restringit i regulable només al transport públic.

127

134

CIUTAT – CAMPUS ____________________________________________________________________________________________

Grup C Ferrando Costansa, Carla Sanz Pina, Carla Vilella Ribas, Maria

El principal problema que afecta aquesta zona és el Viale del Lavoro, ja que és un carrer sense activitat la única funció del qual és comunicar la ciutat de manera vertical i té molta densitat de tràfic. És una zona molt zonificada on la presència de murs a cada illa accentua la separació entre indústria i barri. La presència de la via del ferrocarril separa la ciutat. Per últim, la fira, un element molt potent a la zona però que ni està integrada a l’àrea ni hi aporta activitat. El primer objectiu és la millora del recorregut vertical i transversal de la Via del Lavoro per millorar la comunicació entre les dues parts de la ciutat, augmentant l’activitat en aquest eix i també. a tota l’àrea, per fomentar l’habitabilitat passant de ser una zona industrial a una zona heterogènia on les activitats s’entrelliguin. Cal potenciar la fira de manera que beneficiés la resta de la ciutat i formes part d’ella. La introducció de zones verdes es planteja mitjançant una ameba que enllaçarà les preexistents amb les noves dintre de la zona industrial. D’aquesta manera, es crea un recorregut verd alternatiu al Viale. Es proposa introduir un programa potent a la zona basat en el turisme industrial i de congressos, aportant activitat i habitabilitat a la zona. Per últim, millorar el sistema viari per tal de fer més permeable tota l’àrea i treure els murs, millorant la comunicació, la mobilitat i el transport públic. Per aconseguir-ho proposem una ciutat-campus a la Verona sud, en 4 fases: Fase 1: Creació d’una estació pont. Rehabilitació d’alguns dels edificis industrial. Tot estarà connectat per un espai públic i verd creant un gran campus millorant l’habitabilitat, l’activitat i la mobilitat de la zona. Fase 2: Tocant al riu i a la via del tren es troba una gran àrea en desús que te un gran potencial per a convertir-se en una zona universitària dins del mateix campus. Fase 3: La gran superfície de vies en desús és un nou creixement de la ciutat Fase 4: Una vegada tots els espais en desús hagin estat ocupats, la gran activitat de la zona seguirà atraient a nous residents que poc a poc s’aniran instal·lant als habitatges existents convertint aquesta part de Verona en una gran ciutat campus.

135

144

DECUMANUS VERDS vs CARDO BOULEVARD ____________________________________________________________________________________________

Grup D1 Dupont, Delphine Masip, Mireia

La anàlisi ha mostrat que a Verona, al nord té una gran rellevància gràcies als edificis singulars, sent el centre històric. El Sud és industrial, desorganitzat i compost d'algunes zones abandonades, residuals. A l'oest i aquest es detecten zones agrícoles. Es proposa reconnectar aquests espais diferents de Verona. Decumanitzar és una manera de connectar l'est, oest i l’àmbit dels Magazzini, posant activitats que s'interessessin tota Verona, creant un microcentre. A gran escala són espais verds creant un corredor verd d'activitats per a diferents rangs d'edat, usos, i horaris. Aprofitem d'espais no utilitzats canviant el seu caràcter per afavorir l'activitat. Travessant l'àmbit d'actuació dels Magazzini creant un nexe d'unió amb la permeabilitat entre la Rotonda, edificis de diversos usos i l'església mitjançant plaça connectant el corredor verd. El Cardo és un terme emprat en la planificació urbanística en l'imperi romà, denota un carrer amb orientació nord-sud, el Cardo Maximus creua perpendicularment el Decumanus. És a la confluència entre aquests zona destinada a activitats mercantils, polítiques i administratives, creant places d'intersecció. La via del Lavoro, el nostre Cardo Maximus, actualment és la via de sortida de Verona, utilitzada de mitjà de sortida des del centre històric cap a l'autopista, sense aturades en el seu trajecte, el que la porta a una via de gran trànsit rodat, sense possibilitat d'interacció en el seu pas. Es proposa la transformació d'aquesta via per retroalimentar la zona dels Magazzini, unificar i eliminar la barrera existent, soterrant el pas pels Magazzini, de manera que es creen connexions a cota 0 entre els dos costats d'aquesta. En l'àmbit de la Fira es generen espais públics, relacionant els edificis existents amb nous annexos. Es genera un bulevard seguint les antigues vies de tren permetent la permeabilitat visual i física d'ambdós extrems dels Magazzini com a punt d'unió la Rotonda i el corredor verd generat. Aquest ens porta des de l'entrada monumental dels Magazzini Generali passant per la Rotonda fins a la zona residencial existent.

145

EL CAMÍ DELS MAGAZZINI GENERALI ____________________________________________________________________________________________

Grup D2 Panagiotidou, Vasiliki Sarantinoudi, Panagiota

L'objectiu del treball és el desenvolupament del sud de Verona com a nou centre amb caràcter comercial i un incentiu en l'economia de la ciutat. El concepte és un passeig que comença de l'estació de Porta Nuova, creua el lloc de Magazzini Generali i es bifurca per trobar altres vies de vianants. Aquest sistema funciona com un enllaç entre els usos variats que envolten el lloc, els regions residencials de Santa Lucia i Borgo Roma. Al llarg del passeig hi ha punts d'estada que componen les estratègies per al implementació de l'objecte. - Creem un complex d'edificis d'indústria lleugera, centres de recerca de l'agricultura i la indústria, sector terciari i també entreteniment en ordre de la regeneració de la regió entre l'estació Porta Nuova i els Magazzini. - Connectem els usos variats posant tan en el lloc com al parc industrial usos relatius com a indústria lleugera, comerç, activitats culturals i també residències. A més, per fer la regió més activa durant tot el dia proposem centres d'entreteniment com restaurants, cafeteries, cinema, centres comercials. Es crea un sistema de vies de vianants qual cosa connecta el passeig principal amb zones d'estada com microcentres entre les zones residencials. Aquestes zones, combinen equipaments i activitats amb espai públic i espai verd. Així, podem dir que són microcentres dins els barris. Cada 7-8 illes de residències es serveixen d'un centre d'aquest tipus. - La majoria dels carrers que envolten les vies de vianants tenen caràcter d'usos mixtos, on a part dels cotxes, hi ha connexions amb els mitjans de transport i carrils especialment per a bicis. - Per a la formació dels eixos de les vies de vianants influència fan també els espais verds que ja existeixen. Afegim nous per crear un camí `verd 'a dins de la ciutat. Els espais nous, són sobretot espais que ara no té ús i són buits. Donant ús en aquestes àrees la ciutat és més accessible als residents.

153

COHESIÓ MITJANÇANT ACTIVITAT I UNIFICACIÓ ____________________________________________________________________________________________

Grup E1 Lanfranconi Salse, Maria Villaseca Tort, Laura

Quan la distància és mínima i la relació no existeix, quan dues coses es toquen però no hi ha el contacte, quan unes barreres són més que murs de maó i tot es redueix a petits espais dotats d'una identitat pròpia. És llavors quan aquests murs s'han d'eliminar i deixar que els espais es barregin, es fusionin, es complementin. En aquest moment, és quan Verona Sud pren sentit, quan antic i nou es troben, quan els Magazzini, la indústria i la residència es barregen i podem deixar de parlar de zones per a entendre-ho com un tot. La nostra intervenció va més enllà dels Magazzini Generali. Al superposar totes les trames escollim 3 espais que convertim en pols d'activitat i intervenim als carrers que els uneixen transformant-les en boulevards. L'objectiu és reactivar Verona sud a partir d'activitat (pols) i connexió (boulevards). Els quatre pols es distribueixen per tota Verona sud, un als Magazzini Generali, un altre al barri de Santa Lucia, un altre al barri de Borgo-Roma i un últim a la zona industrial. Alhora, aquests quatre espais queden connectats per la xarxa de transport públic que connecta amb l'estació central de trens de Verona. Els quatre espais s'organitzen amb una mateixa estratègia, els boulevards s'endinsen en aquests espais creant una plaça i aquesta queda envoltada per l'edificació. Però en cada un d'ells, l'edificació és diferent depenent de les necessitats de la zona. Una biblioteca pública a Santa-Lucia ja que hi ha una manca d'equipaments culturals en aquesta zona, una residència d'estudiants i un centre de recerca a Borgo-Roma ja que a pocs metres es troba l'hospital universitari de Verona i un centre R + D , una estació de transport públic i un park and ride a la zona industrial, ja que és un punt d'entrada a la ciutat. Però en l'espai dels Magazzini no es pot parlar d'un sol ús, ja que aquest es dota de diversos. El nou passeig central (viale del lavoro) es dota de sector terciari, amb plantes baixes comercials que proporcionen activitat constant al llarg del bulevard i de la fira. Mentre que les zones residencials se situen en els extrems de l'espai dels Magazzini, relacionant-se amb l'habitatge ja existent. Finalment es projecten una sèrie d'equipaments socials, culturals i educatius, connectats tots ells a partir d'un parc que travessa els Magazzini de nord a sud. Els quatre espais queden identificats visualment a partir d'una torre de gran alçada en cada un d'ells les quals varien d'usos depenent del pol que pertanyen. D'aquesta manera, la relació entre els quatre pols es basa en activitat, connexió i visualització, entenent així Verona sud com un tot.

161

170

6 FIRES QUE FAN CIUTAT ____________________________________________________________________________________________

Grup E2 Espíndola, Flavia Miralles, Silvia

1. Fira com a conjunt de dispositius independents. En dispersar, cada fira actua com a punt inicial d'activitat. 2. Indústries en desús convertides en comerços, oci i tallers. Les utilitzem al nostre favor: són memòria i espais flexibles que permeten altres activitats. 3. Automòbil conviu amb altres mitjans de transport. Es dilueixen els embuts de trànsit, creem 'rotonda' vinculada a l'estació; ja no hi ha una única entrada rodada, sinó diverses entrades (vianants, rodada, rampa estació, desviació cap al parc). 4. Les infraestructures són les nostres aliades. Permeten crear una entrada compressió-descompressió a 'Nova Verona' tant pel túnel com per la rampa. El cavalcavía permet un accés perpendicular més directe a la ribera amb menys trànsit, el barri de les vies bolca al riu, les fàbriques reconvertides afavoreixen el pas. 5. La Ribera torna a ser ribera. Els carrers del nou barri porten a ella. Van de naturalesa (2 parcs que connecten barris-estació) a naturalesa (parc lineal ribera). Es converteix en un lloc de passeig, oci, esport. Es proposen activitats que valorin el poc cabal, que la diferenciïn del canal principal del riu Adige. L'illa fuvial del riu recupera el seu caràcter més salvatge. 6. Barris nous i tractament dels límits existents. Noves places compartides. Nous equipaments que evitin els desplaçaments forçats. Rebutgem els espais unidireccionals per espais de flux. 7. Naturalesa en sortir de casa. Petites places que pas i d'estada, horts d'autoabastiment connectats per camins de vianants. 8. Patrimoni industrial posat en valor. Els Magazzini tornen a la memòria. Ara té ús mixt: Plaça coberta per al barri. L'antic mercat de les naus, és el hall d'entrada. 9. Estació com a carrer d'anades i vingudes, d'arribades i sortides. Ja no és un recinte tancat. És un camí més cap a la destinació del viatger. Una rampa a gran escala enllaça una Verona amb l'altra i la dota de comerços en el recorregut. Una altra rampa recull el trànsit de cotxes i autobusos i els ofereix apacamients coberts per sota de les vies. Per arribar-hi, dos passeigs-parc que actuen de preludi i desconnexió entre la destinació i Verona o entre Verona i Nova Verona. Mètode: Escampem els usos de la fira com llavors de nova activitat, ara creem un recorregut d'enllaç per la via Lavoro amb espais lliures polivalents. Els habitatges els converteixen en places, els equipaments en zones d'ús, els camins interiors, en punts de trobada.

171

176

NEDANT EN LA CIUTAT ____________________________________________________________________________________________

Grup F Cortijo Arribas, Georgina Puente Castro, Octavio "... un passeig pel bosc és tonificant i curatiu causa de la constant interacció de totes les modalitats sensorials. L'ull col · labora amb el cos i la resta dels sentits ... davant aquest tipus de situacions no podem aturar el flux de sensacions per a una observació analítica, sinó mes bé les sentim com un NEDADOR sent el flux del AIGUA ... " Els ulls de la pell_Juhani Pallasmaa

La relació que actualment té Verona amb el paisatge de la ribera és, gairebé en la seva totalitat, totalment desvinculada, arribant en ocasions a perdre en la trama de la ciutat, sense tenir presència d'ella. Les fronteres que generen el pas de les vies del tren i la Via del Lavoro han aïllat l'activitat que es produeix al seu interior. L'objectiu del projecte és integrar la ribera en la vida de la ciutat no només des d'un punt de vista físic sinó també des de la reactivació de l'entorn amb la diversificació de les activitats i la funcionalitat dels recursos mediambientals. El projecte és una mirada atenta al lloc per trobar el seu Genius Locci. Després d'un minuciós estudi del lloc, on hem valorat cadascuna de les preexistències, hem detectat diversos condicionants de la situació actual, als que hem aplicat diferents estratègies d'actuació traduïdes en actuacions concretes, dins d'un sistema com a parts d'un tot. El riu. L'espai natural del riu i del canal de Verona, es troba degradat i fracturat. Es planteja ampliar aquest entorn natural i vegetal. La volumetria dels arbres, la natura en si, i l'agricultura, ha de formar part i ser la base del nou alçat de la ciutat. Sistema agrícola. Perquè el riu i el canal tornin a formar part de la ciutat, una part ha de ser pública, mantenint el seu caràcter agrícola, ha d'acollir activitats enfocades directament al ciutadà i atorgar alguna cosa allà on el riu perd el seu interès. Sistema de recorreguts. Sobre l'entramat principal de recorreguts, s’estableixen circuits temàtics o funcions específiques per aconseguir infiltrar els fluxos de vianants de la ciutat al riu i el canal. Sistema d'accessos al riu i el canal. Les vies del tren i de la carretera són fronteres que limiten i dificulten l'accés al riu, així com la falta de relació entre riberes. Es proposa generar un sistema de ponts-plaça que salvin obstacles. Sistema de revegetació. Les vores del riu són límits que no s'han vist ocupats a causa de la exuberant vegetació, això ens permet reconèixer el curs fluvial. Punts d'interès cultural. A les zones immediates trobem edificacions existents amb valor a potenciar com a pols d'atracció per al desenvolupament de l'activitat al riu. Sistema de miradors. Es proposa un sistema de miradors estratègics, ubicats al llarg del riu, que permeten la visualització de la continuïtat de la trama.

177

206

LA CIUTAT CONREADA. UN DISTRICTE AGRARI ENTRE VERONES ____________________________________________________________________________________________

Grup G1 Isern Garcia, Ana Rubio Herranz, Marina

Verona és una ciutat sobre el territori agrari. La proximitat de l'entorn rural a la ciutat és indiscutible. El camp té una forta presència en aquest model. Històricament, l'elevada productivitat agrària del municipi té una influència directa sobre la cultura dels seus habitants. En contraposició a aquest fet, Verona ha estat alhora una ciutat amb un intens creixement urbà al llarg de la seva industrialització, concentrant-se massivament en polígons al sud de la ciutat, i amb la conseqüent aparició d'una certa quantitat d’habitatges obrers; avui consolidats com a barris residencials perifèrics de poca inversió econòmica. El nostre projecte considera important generar una proposta que canviï aquesta aversió cap a la Verona Sud, realçant les seves possibilitats per a integrar un ambient rural al seu interior, i fer rentable aquesta relació. Es troben les traces naturals que s'endinsen en l'urbà: el canal i el parc de l'Adige Sud i una proporció disgregada però constant de camps agraris immersos en programes periurbans. Els objectius es resumeixen en: - Evitar l'expansió urbana en direccions del territori de valor paisatgístic. - Generar un projecte per a la reprogramació global de Verona Sud. - Dissenyar una ciutat que succeeix a un creuament de ciutat i camp. Les primeres intervencions del projecte són les transformacions d'uns eixos verds potencials i el desenvolupament de programes vinculats a aquests de manera que en conjunt formen una pinta de connexions camp-ciutat. Es treballa un total de cinc eixos: tres transversals en direcció Nord-Sud i dos longitudinals, que els lliguen entre ells. Les interseccions amb els Magazzini Generali, la platja de ferrovies i el polígon industrial enderrocat al Basso Aquar es reprogramen i reformen convertintse en un ecodistricte que funciona com a parc residencial vinculat als programes rurals i alhora com a parc urbà d'arribada al camp, dissenyat en base a la gestió de l’aigua, tancant els seu cicle natural, recollint i conduint les aigües pluvials en les cobertes i l’espai públic cap a una riera central que travessa l’emplaçament i desemboca en dues basses d’acumulació. És un generador de paisatge que defineix la topografia d’un emplaçament on s’havien destruït totes les traces de la matriu biofísica, recuperant i generant una imatge perduda.

207

LA CIUTAT CONREADA

L’estació de Verona funcionarà com a node amb una doble plaça a banda i banda /private/var/folders/2t/wy_97n_j6q971_kqhj5cs0t80000gn/T/TemporaryItems/A$C7F58EEA3.DWG

Les traçes de les vies de tren serveixen com a connexions recuperables que vinculen el parc i el camp a través de nous programes en espais residuals.

Espais oberts existents en desús recuperats per formar un espai d’equipament esportiu

Presència d’espais esportius vinculats a un gran buit,oportunitat per crear un complexe esportiu

Aprofitament d’un gran espai obert en contacte amb una avinguda important per implantar un equipament ciutat.

Horts urbans extistents i equipaments educatius; oportunitat dímplantació d’un centre lúdic hortícola i espai de compostatje barrial

Espai de múltiples iniciatives socials, parc veïnal, horts urbans, ocasío per un centr cívic

Espai buit obert, implantació de nous horts urbans a un barri interessat

Implantació de nous horts urbans a un barri interessat Ampliació dels horts urbans existents, el carrer ajardinat amb horts urbans és un espai existent molt estimat Ampliació de l’espai obert vinculat a l’hospital, jardí de descans

NOVA PLAÇA, NUOVA PORTA ____________________________________________________________________________________________

Grup G2 Obiols Galí, Martí

El Projecte s’emplaça a la Plaça i entorn de l’estació principal de Verona, Porta Nuova. Es basa en una intervenció integral en tot l’àmbit, englobant un total d’unes 18ha. Actualment no existeix la plaça com a tal, sinó que és un seguit d’element disconformes entre si i que no estan conjuntats. Ara com ara tota la zona té els vianants absolutament aparts mentre que la circulació rodada hi preval de forma molt desequilibrada. A més a més les connexions entre l’estació i Verona són molt dolentes, quasi inexistents. El projecte es basa en els següents punts: Connectar a peu l’estació amb Verona, Crear una plaça d’us peatonal, Pacificar el trànsit, Connectar l’estació amb el parc del Baluard. L’estació actual està força allunyada de les connexions naturals urbanes. Es planteja una estació lineal que acosta l’entrada principal a la porta Nuova, i ho fa convertint l’estació en una galeria comercial, d’aquesta forma es fomenta el passeig i l’afluència de gent. L’edifici de l’estació engloba també l’estació d’autobusos i un aparcament centralitzat en alçada. D’aquesta forma en un sol edifici queden totes les necessitats de la plaça centralitzada i ordenada, i creant una façana per la plaça. Es crea una plataforma única de grans dimensions poc ocupada i que possibilita l’aparició de diverses activitats o senzillament passeigs. Aquesta plataforma te traces seguint les traces romanes que creen rectangles que són pavimentats, de terra batuda o de gespa. La gran plataforma només té un gran jardí en alçada d’estructura metàl·lica i amb plantes que genera un espai molt suggerent i generador d’activitat. A més a més aquest gran jardí penjat de 100x100 metres, genera diferents espais i àmbits al seu voltant. Aquest jardí també està acompanyat de 4 viaductes elevats que serveixen per passejar, estar i salvar les vies rodades de forma elevada. El Canal també es fa aflorar i es colonitza la riba perquè la gent se’n beneficiï. També es posen de rellevància els baluards creant zones enjardinades al voltant i creant plaça fins a la porta Nuova. Tot plegat es fa per tal de crear una nova gran plaça a Verona que prengui protagonisme i es converteixi en una plaça de referència gràcies al gran espai, la centralitat geogràfica, els comerços de l’estació, la bona comunicació i la singularitat del Jardí en alçada

213

[Academic use only]

218

PARADA PER RECUPERAR ____________________________________________________________________________________________

Grup H Guillén Capell, Alba Pérez Huertas, Santiago

L’accentuada separació entre la Verona perifèrica i la històrica causada per les vies del tren a limitat la ciutat fent que pràcticament tota la seva connexió depengui de la via del Lavoro. Per tant aquest carrer ha esdevingut una via de servei rodat. Per tal de modificar la morfologia d’aquest eix, s’ha dut a terme un anàlisi capaç de descobrir activitats potencials adossades al Lavoro i identificar nuclis existents del Borgo Roma i Santa Lucia. Finalment s’han reinterpretat les connexions entre aquests dos pols de vida. L’estratègia adoptada per recuperar el Lavoro com a eix vertebrador de Verona consisteix en descongestionar aquest vial repartint el seu tràfic amb la via Mantovana i així poder traçar una via metropolitana amb activitats capaces de reestructurar els barris perifèrics. Les actuacions claus són: en primer lloc fer de l’estació una nova connexió entre les dues verones i adjudicar-li el rol de nova centralitat. En segon lloc, recuperar el basso aquar tot atribuint noves activitats a l’arquitectura existent i així garantir dinamisme a banda i banda del Lavoro. I en tercer lloc, reinterpretar la Fira fent-la créixer fins a l’estació

219

226

NOVES RELACIONS A VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________

Grup I1 Arnan Peña, Marta

La gent associa Verona amb el recinte de la ciutat històrica, la Verona turística. A l’actualitat la majoria de gent que va a la ciutat arriba a l’estació de tren (en avió-bus i en tren) que dóna a una plaça totalment governada pels cotxes i que no ajuda a la orientació dels visitants, sempre encarats al casc antic. Amb el simple fet de arribar a l’altre costat de les vies, enfocant els Magazzini i creant una plaça de benvinguda peatonal s’aconsegueix ampliar el camp de visió de la ciutat i posar en valor altres espais de la ciutat. Per aconseguir aquest efecte cal crear la connexió de l’estació de tren amb la Verona sud, potenciar els edificis o elements de reclam i aconseguir una bona connexió de la nova plaça de l’estació amb la ciutat històrica i la fira. Espais lliures: Els espais lliures existents es troben desconnectats, molts privatitzats, tancats amb muret o ocupats pels cotxes. Es proposa ocupar els espais privatitzats per crear una xarxa tancada d’espai lliure amb diferents espais de relació disposats en punts claus de la xarxa. D’aquesta manera aconseguim que aquesta xarxa d’espais lliures estigui formada per diferents sistemes de verds que conformen la ciutat. Mobilitat: Es proposa l’aprofitament de les vies que arriben a l’aeroport per situarhi un tren-llançadora que l’uneixi amb l’estació. El Viale de Lavoro és l’única via que connecta de forma directa Verona sud i el centre, i es troba saturat. Es proposa una connexió directa amb transport públic col·lectiu (tramvia) amb park&ride a punts estratègics i completant la xarxa de carrils bici, que també arriba al centre. Activitats: Als Magazzini es proposa fer un mixed-use d’activitats on també hi hagi la cultural per efecte mirall del centre però que aquesta no sobresurti de forma tan evident. Es proposen usos com vivenda pública, privada, comerç, oficines, hotels, residència universitària, investigació, equipaments socials, educatius, esportius,... Habitabilitat: Amb l’espai restant es proposen tres creixements de barri. El primer es col·loca a les ferrovies i completen el barri de Golosine, dotant-lo d’equipaments i espais lliures. El segon es troba a l’illa creada pel canal, al costat dret del Viale del Lavoro. Aquest barri vol ser la residència dels treballadors de les fàbriques existents a la zona. El tercer es troba al límit entre el Borgo Roma i el nou parc de la Fiera. Aquest nou barri ha de crear façana al nou parc de relació de la fira i els Magazzini.

227

FRANGES DE TRANSICIÓ ____________________________________________________________________________________________

Grup I2 Camprodon Rosanas, Maria

Macro-objectius La ciutat de Verona es veu fraccionada i dividida. Aquest escenari s’ha produït principalment com a resultat del creixement incontrolat del teixit urbà, la sectorització industrial, la implantació de les infraestructures i l’apropiació per part de la Fira dels seus voltants. Aquests factors han portat una desconnexió entre Verona-Città i Verona Sud convertint els eixos principals de comunicació en barreres entre aquestes dues. La ciutat ha crescut donant l’esquena al riu, canals i espais públics. Per dur a terme aquesta unificació de les “Verones” es proposa la creació del parc urbà des dels Magazzini Generali fins al parc de l’Adige i dels Baluards. En la mobilitat es proposa la creació del tram, facilitant la connexió entre Verona Sud, la Fira, l’estació i el centre de Verona. Pel que fa a l’estratègia dels teixits urbans es basa en la generació de nous teixits amb usos mixtes (comerç, residencial, oficines...) situats en els grans buits existents que són els Magazzini Generali i les antigues vies de tren. La última estratègia es basa en la unió dels espais públics a través del parc urbà que crearia nous fluxos en sentit Verona-Città i Verona-Sud reconnectant els potencials espais verds. Des del parc del Baluardi, passant pel parc de l’Estació (ara inexistent), connectant-se al parc de l’Adige i finalment al parc Magazzini. Micro-objectius Verona Sud està formada per teixits molt diversos i sense una bona ordenació. Dins d’aquest marc trobem una zona d’oportunitat, els Magazzini Generali, que farà de nou centre de la Verona Sud solucionant les mancances dels barris adjacents i cobrint les necessitats de la Fira. Aquest nou centre estarà format com un Ecobarri que minimitzarà l’impacte en el medi ambient, ambautonomia energètica i disminuint la petjada ecològica al mateix temps que aporta un nucli residencial, d’activitats i equipaments. Està pensat pels vianants potenciant els transports i l’espai públic. L’alta densitat permet obtenir grans espais pel parc urbà (format per espais lúdics amb vegetació autòctona). L’ordenació de l’edificació respon a les alineacions de carrer més importants i a la orientació solar. Entre els edificis es creen unes places de barris. El nou teixit generarà nous fluxes d’unió amb la Fira, Borgo Roma i Golosine, sent el nou centre de Verona sud.

233

+&*3/)&Z

&.E$/ +*$3)*3$ +

B & 6 V V PXL LLL / V . V / V #

# G9 V + \ Carretera *WG*] 5 Carrers 5 H H

ANĂ&#x20AC;LISIS

* &%&*+

UrbĂ Industrial Riu adige i canals

! ! " # $ % &&& %&% ' !

Le Alpi

Lago di Garda Vicenza

Brescia Verona

Padova

Venezia

Mantova Rovigo Pianura

Padana

&/$& $,./ +34

OBSERVACIONS

G 4 ) 6 +

G & H

G 5 + H

G ( J G ( G G G G (

* &%&*+ $,./ +34 Industrial UrbĂ 5 5 5 5

OBSERVACIONS G + +

G & 8 G 9 5 - Manca un centre 6 C 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 1961

1971

1981

1991

A B

2001

2011

2021

)

DE &+*/*C & " F

4 ' KL

NLO ' E PLLS B ' KLV 6 4 5 6 H 6 KSW LLL SWPXY P 5

$4+ $,./ +34

OBSERVACIONS

7 8

G ( 8

9 8

G 9 B

G G ( 8

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP I

( ) $

MACRO OBJECTIUS FASES PROJECTUALS 1.Analisis La ciutat de Verona es veu fraccionada i di 5 8 diversos centres, sĂłn ara diferents ciutats amb un 8 /5 palment com a resultat del creixement incontrolat

6V " V plantaciĂł de les infraestructures i lâ&#x20AC;&#x2122;apropiaciĂł per E /5 H nexiĂł entre Verona-CittĂ i Verona Sud convertint els eixos principals de comunicaciĂł en barreres entre aquestes dues enlloc dâ&#x20AC;&#x2122;establir-se com a / donant lâ&#x20AC;&#x2122;esquena al riu, canals i espais pĂşblics " /

2.Objectiu

3.ActuaciĂł

4.ConseqĂźĂ¨ncia

G 3 Â&#x2021; Â&#x2C6; - PotenciaciĂł i reprogectaciĂł dels espais pĂşblics

- Canvi de la mobilitat - Parc UrbĂ com a element connector

-ReconnexiĂł dels espais pĂşblics G)

6 ) ) ""

Baluardi Ferrovia

Golosine

Borgo Roma

- Infraestructures com a barreres - DesconnexiĂł urbana i dels seus espais verds

ESTRATĂ&#x2C6;GIES GENERALS 1.Mobilitat. Noves Connexions

1.Mobilitat. Viari

2.Espais pĂşblics

3.Teixits

- Passar dâ&#x20AC;&#x2122;esquema dâ&#x20AC;&#x2122;embut a esquema en xarxa: > creaciĂł de noves vies en sentit Verona Sud CittĂ i Borgo Roma - Golosine

sentits - Descongestionar Via del Laboro perquĂ¨ no sigui una barrera entre els dos barris

- RecuperaciĂł dels espais verds (Baluard - Adige) - Reconnectar cittĂ i Verona Sud a travĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un parc urbĂ 5 6

- ExtensiĂł dels teixits urbans - Aproximar les â&#x20AC;&#x153;veronesâ&#x20AC;? G "

CittĂ

EstaciĂł

Golosine

Fira

Borgo Roma

Aeroport

- Millora del transport pĂşblic existent (mĂŠs freqĂźĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;autobusos i nous recorreguts) - Parc and Ride - Tram per connectar Verona Sud - La Fira - EstaciĂł CittĂ

MOBILITAT

/ SÂ Â&#x201A;LL

Verona Sud estĂ saturada de cotxes tant dels que circulen com els que estĂ n aparcats i per tant el resultat ĂŠs una absĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;espais pĂşblics i vies pel peatĂł i la bicicleta ) & SÂ&#x201E;L ) 5 E S]WLL / & PLLL * SWLL / ( , H PLLL / E SWLLL Els cotxes aparcats que perjudiquen mĂŠs sĂłn els que els E / E 5

* + Verona Sud connectats amb el transport pĂşblic per tal de

Per tal de descongestionar les vies principals que ara sĂłn una barrera tant peatonal com urbana, es creen

TRAM

Verona cittĂ

EstaciĂł

Estat actual

Verona cittĂ

TRA M

TRA

Â&#x201A;

Â&#x201A;L

Â&#x201A;

ActuaciĂł

Nova vies longitudinals

Verona Sud

Nova via transversal Â&#x201A;

Â&#x201A; N

SX N

# SÂ Â&#x201A;LL Estat actual

Autostrada Esquema de les situacions dels aparcaments i del recorregut principal del tram

Esquema de les noves vies

SÂ PLLLL Autopista 6 Vies principals Vies secundaries Vies locals Vies de trĂ nsit limitat

Â&#x201A;

X N

Â&#x201A;

ActuaciĂł

Â&#x201A;

X N

) SÂ Â&#x201A;LL Estat actual

ActuaciĂł A B C

SÂ&#x201A;

TAP F Â&#x2030;*PLSS MAGAZZINI GENERALI. VERONA

Â&#x201A;

GRUP I

Maria Camprodon Rosanas

MICRO OBJECTIUS

FASES PROJECTUALS 1.AnĂ lisis Verona Sud estĂ formada per teixits molt diversos i sense una bona ordenaciĂł. AixĂ doncs trobem diferents barris residencials, zona industrial, industries i solars abandonats i la Fira que invaeix el seu entorn. Dins dâ&#x20AC;&#x2122;aquest marc trobem una zona dâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat, els Magazzini Generali, que faran de nexe dâ&#x20AC;&#x2122;uniĂł amb la Verona CittĂ i de nou centre per la Verona Sud. La connexiĂł serĂ a travĂŠs de la

6 nent-se cap a lâ&#x20AC;&#x2122;interior de Borgo Roma i Golosine. El nou centre estarĂ format per una Ecobarri concebut per minimitzar lâ&#x20AC;&#x2122;impacte en el medi ambient, contemplant una autonomia energĂ¨tica i intentant disminuir la petjada ecolĂ˛gica al mateix temps que aporta un nucli dâ&#x20AC;&#x2122;activitats i equipaments convertint-se en nou centre de referencia.

Verona cittĂ

2.Objectiu

3.ActuaciĂł

4.ConseqĂźĂ¨ncia

- ConvivĂ¨ncia entre teixits - CreaciĂł de serveis i espais pĂşblics

- Ecobarri com a motor dâ&#x20AC;&#x2122;activitats - Parc urbĂ com a element connector

- ReconnexiĂł dels teixits - Nou centre

Canal Camuzzoni

Golosine

Borgo Roma

Fira

Zona Industrial

- SeparaciĂł dels teixits - Buits urbans G ( \ 8

ESTRATĂ&#x2C6;GIES GENERALS 1.Espais pĂşblics

2.Nou teixit. Ecobarri ) 5

Fira

Parc UrbĂ

Zona Industrial

Parc existents

Ecobarri

- El nou parc es connectarĂ al parc de lâ&#x20AC;&#x2122;Adige, el parc de lâ&#x20AC;&#x2122;estaciĂł i el parc dels Baluards.

- Desdibuixar els lĂmits entre les diferents trams ur-

G 6 6 J -

bans

connectant els espais pĂşblics existents.

- Generar nous teixits amb usos mistos

En la darrera dĂ¨cada sâ&#x20AC;&#x2122;ha produit un creixement de la poblaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un 4% sobretot per la immigraciĂł. Lâ&#x20AC;&#x2122;ecobarri vol donar resposta al futur creixement de la poblaciĂł de Verona que suposem que serĂ dâ&#x20AC;&#x2122;un 2%, ĂŠs a dir, dâ&#x20AC;&#x2122;unes 5000 persones. Aquests habitants es situaran primer a lâ&#x20AC;&#x2122;ecobarri (2000persones) i desprĂŠs a la nova zona de les vies.

ECOBARRI

/ \

- Respecte a les pre-existencies, sempre que siguin favorables........ G $ situats en lâ&#x20AC;&#x2122;espai. - BioclimĂ ticament saludable.............................................................. G , 6 exposiciĂł dels rajos solars. G G 6 6 J \ - DistĂ ncies curtes............................................................................... - Dins dâ&#x20AC;&#x2122;un radi de 300m poder adquirir totes les necessitats. - Accessible per a tots......................................................................... - Connexions adequades - Desenvolupament del transport pĂşblic concentrat............................ - La Via del Lavoro amb el nou tram, esl parades de les quals sĂłn a les zones adequades....................................................................... cada 600m. - Mescla equilibrada dâ&#x20AC;&#x2122;usos................................................................. - Residencial, comercial, equipaments, negocis... - Amb espais pĂşblics per a la vida quotidiana..................................... - Afavorint la interacciĂł humana. - MĂnim consum dâ&#x20AC;&#x2122;energia................................................................... - CalefacciĂł centralitzada alimentada amb biogas o biomassa. - Integrat en la regiĂł que el rodeja....................................................... - Resposta a les necessitats de lâ&#x20AC;&#x2122;entorn com la Fira (colÂˇlocaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;hotels, aparcaments, zones dâ&#x20AC;&#x2122;oci, espais pĂşblics,... - Densitat alta...................................................................................... - Aconseguint mĂŠs espai pĂşblic - Pensada pels peatons, ciclistes i el transport pĂşblic......................... - Saludable, segur i amb qualitat de vida............................................ G ( ' HB ' Â&#x2018; 6 motoritzat. Bona ilÂˇluminaciĂł. - Productora dâ&#x20AC;&#x2122;energies renovables..................................................... - Plaques solars a les cobertes. - Redueix, reutilitza i recicla els residus.............................................. - Utilitzar les runes per a preparaciĂł del paviment. - Identitat cultural i diversitat social...................................................... - Tipologies diferents.

GENERACIĂ&#x201C; DEL PROJECTE

Tipologies Diversitat tipolĂ˛gica > InteracciĂł social

Tipologies de 45m2 i 60m2 i 90m2

+ D 'F per tal de: Millorar les ventilacions

Parada de tram

1. ESPAI PĂ&#x161;BLIC: generant un espai dâ&#x20AC;&#x2122;uniĂł creant connexions enlloc de ser una separaciĂł.

P %&+* .)& +C cis exitents en bon estat de conservaciĂł o que tenen interĂ¨s. Sâ&#x20AC;&#x2122;ha precindit del mur perimetral.

3.TRĂ&#x20AC;FIC RODAT: continuant carrers i servint a equipaments com el mercat, lâ&#x20AC;&#x2122;escola,...TambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;han obert nous carrers a lâ&#x20AC;&#x2122;antiga fĂ brica de Tabac per millorar la circulaciĂł. Les estacions del tram estan situades cada 600-700metres.

4.EIX VERTICAL. VIALE DEL LAVORO .

C 6 dat, nou transport pĂşblic, passeig com a nou

( H \

5.PARC URBĂ&#x20AC;: gran presĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;espai pĂşblic dedicat a diferents serveis per a equipaments que respon a la demanda de Verona Sud Noves cirvulacions que sâ&#x20AC;&#x2122;uneixen amb el parc de lâ&#x20AC;&#x2122;Adige i Baluardi.

6.ORDENACIĂ&#x201C;. ALINEACIĂ&#x201C; DE CARRER. 9 V H \ voro, continuitat de carrers.

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

7.ORDENACIĂ&#x201C;. SEGONS ORIENTACIĂ&#x201C;. Per 6 J tĂ ncia entre ells ĂŠs de 20 metres com a mĂnim

8.PLACES PRINCIPALS. Davant dels equipaments principals amb carĂ cters diferents. Elements integradors de la Fira i dels barris del voltant. El llarg del parc trobem diferents punts lĂşdics: jocs per nens, per la gent gran,...

GRUP I

Maria Camprodon Rosanas

SECCIONS

SecciĂł A. PlaĂ§a dura de la sala dâ&#x20AC;&#x2122;exposicions de la Fira (ex-mercato ortofruttifero) i Viale del Lavoro

SecciĂł B. Mercat i magatzem (ex-mercato ortofruttifero), parc i nou barri.

1.Vista de la plaĂ§a arbrada del Museu, el teatre i lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂ¨sia. La nova residencia de lâ&#x20AC;&#x2122;institut del teatre uneix lâ&#x20AC;&#x2122;Interzona i el teatre D F H \ /

2.Vista del passeig del Viale del Lavoro. A mĂ esquerra veiem el nou espai dâ&#x20AC;&#x2122;exposicions per la Fira,

3.Vista de la plaĂ§a de dos equipaments: lâ&#x20AC;&#x2122;esportiu i el centre cultural.

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP I

Maria Camprodon Rosanas

EL NOU CENTRE DE VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________

Grup J Brablecová, Jitka Pfeuffer, Natalia Quast, Magdalena

Els Magazzini Generali es troben visualment molt aïllats del nord de la ciutat, tallada per la frontera que marquen les vies del tren, el Viale del Lavoro, la Fira i la zona industrial. El concepte és redefinir els límits entre ells per permetre un millor rendiment i la integració entre els Magazzini Generali i a la ciutat, convertint-se en el centre a disposició dels ciutadans. L’estratègia principal és connectar, ampliar i formar. Crear una millor connexió entre Verona-sud i l'espai davant l’estació i el centre històric,tant per a vianants com per a vehicles. Es proposa un enllaç a través Magazzini Generali que allotjaran la part residencial de la Fira. Ampliar la Via Lavoro, convertint-la en un carrer metropolità, amb aparcament continu i una avinguda d'arbres, carril-bici i una vorera ampla i més passos de vianants. Hem treballat amb tres diferents solucions per al territori: Estació de mercaderies: A les vies abandonades de tren proposem un parc amb moltes activitats, principalment esport i lleure. La zona al sud és residencial, amb el mateix tipus d'habitatges del barri. La part que limita amb la Via del Lavoro, ofereix les funcions comercial, administrativa, residencial i d'aparcament . Magazzini Generali: Aquesta part es vol reutilitzar com a centre amb funcions culturals i d’educació. Deixarem gairebé tots els edificis, reconstruirem i inventarem funcions com a teatre, centre per joves, escola de l'art, diferents tallers i zones per a exhibicions. Hi ha un nou edifici per formar la plaça davant de teatre, que és oberta a la planta baixa per sentir millor l'espai de plaça i connectar-lo amb la Fira. Espai al voltant del Mercato ortofrutticolo: Aquí proposem una zona comercial, residencial i per a oci, des de la Fira fins a la zona residencial, barrejant-se. Canviem la filosofia dels edificis i els patis interiors són públics amb petits espais verds que continuen fluidament en un parc lineal que connecta la nova part residencial amb la part a l'oest. A l'altra banda es proposa una superilla, amb dues plantes a baix i una torre dins, que reaccionen amb la Fira, amb la seva forma, i la seva funció, hi ha habitatges temporals, zones administratives, restaurants, comerços, centres esportius i aparcament subterrani. Amb la nostra proposta volíem proposar un centre viu, compacte i obert, amb una arquitectura interessant i visible, que reflecteix la importància de la ciutat.

239

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR anĂĄlisis y propuestas de Verona sur

Nuestra propuesta se trata de 3 asuntos principales : CONECTAR, AMPLIAR Y FORMAR. CONECTAMOS el barrio Verona sur con el centro y estacion de tren, donde hoy en dĂa faltan conexiones. Entre este vĂa y la Viale del Lavoro proponemos barrio comercial, residencial y administrativo y en otro lado , entre las vĂas de tren y barrio residencial al sur proponemos el parque grande con muchas actividades, principalmente para deporte. Esta conexion se extende hasta el sur de Magazzini generali, en forma peatonal en que se cambian los ambientes â&#x20AC;&#x201C; parques, plazas y calles. Final de este camino hoy en dĂa estĂĄ en el suer de MG, pero en futuro se va a construen nueva parte residencial y el camino se va a prolongar dentro de lo. AMPLIAMOS Viale del Lavoro para conseguir espacio para carril de bicicletas, aceras y arboles. Carriles para coches nos dejamos en 4 como hoy en dĂa. Continuamos con la forma de parte residencial al sur de MG, mezclamos la forma de viviendas con comercial entre MG y la zona rezidencial en el este y inventamos la forma nueva en el oeste, al lado de Fiera Verona, en que se mezclan bloques con soliteres con uso comercial, administrativo y viviendas contemporĂĄneas.

casco antiguo monumentos antiguos / culturales hoteles viviendas tiendas restaurantes / bares

eventos culturales feria hoteles viviendas tiendas restaurantes / bares deporte estacionamiento activados de ocio

la red de carreteras actual

la nueva red de carreteras

el espacio verde actual

el nuevo espacio verde

la alhambra de peatones actual

la alhambra de peatones nuevo

la viale del lavoro actual

la viale del lavoro nuevo

las zonas de uso actual

las zonas de uso nuevo

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J Jitka BrablecovĂĄ Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR masterplan de reusar de los magazzini generali y la estaciĂłn de mercancĂas escala 1:4000

espacio verde

gran escala de pavimentaciĂłn pavimento de formato pequeĂąo asfalto arena gruesa

la interconexiĂłn de los magazzini generali

gente de la ciudad gente de alrededores

gente de las residencias circundantes

visitantes de la feria

visitantes extranjeros dedonde son los usarios

hoteles comercial placer centro deportivo recuperaciĂłn pequeĂąas tiendas tallers para artistas centro juvenil cultura escola de arte mercat espacio pĂşblico feria residencias

restaurantes bars

los differentes usos de la zona

masterplan de reusar de los magazzini generali y la estaciĂłn de mercancĂas

vendedores trabajadores jubilados

Bolzano

solteros

artistas

jovenes

la conexiĂłn actual norte - sur

Milano expositores

Venezia

escolares

compradores gente de negocios Roma familias

la idea de la conexiĂłn norte - sur

las diversas posibilidades entrar a Verona

turistas los diferentes usuarios de la zona

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

la futura conexiĂłn norte -sur

GRUP J Jitka BrablecovĂĄ Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J Jitka Brablecovรก Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR

escala 1:1000

Tallers

49 m

1-3 plantas

4560 mÂ˛ 9m

trabajo ser creativo reparaciĂłn inventar vender relajarse hablar Tallers

Centro jovenes y escuela de artes

15 m escuela de artes

2-3 plantas

2 652,5 mÂ˛

Centro deportes

3 plantas

jugar entretenerse aprender emplear cuidado actuando bailar festejar mĂşsica

30 m

15,5 m

Theatro

area de comunidad

Museo

20 m

pintura llamar toners hacer cerĂĄmica piedra labrada talla de madera

32,5 m

centro jovenes 2 plantas

Centro jovenes

centro jovenes 2 plantas

Mercado

10,5 m

Vivienda

salas de ventas

Mercado almacĂŠn

almacĂŠn

1 planta 9 858 mÂ˛ Superbloque

vender comprar entregar entretener comer

viviendas/hoteles

Vivienda

tallers para artistas industria

106 m

comercial

cultura feria tiempo libre 16,5 m

93 m

Museo 2-3 plantas

15 345,5 mÂ˛

Torre Torre Torre Torre

Superbloque 14 - 21 plantas

111 437 mÂ˛

1: 2: 3: 4:

30x30 30x30 30x30 40x40

m, m, m, m,

12 14 17 21

plantas, 10 800 mÂ˛ plantas plantas plantas

exposiciĂłn atender discutir mirar estudio

Plataforma 1 (con torre): 22 018 mÂ˛ Plataforma 2 (con torre): 28 097 mÂ˛

Plataforma 3 (con torre): 50 522 mÂ˛ planta 1-2 : tiendas restaurantes bares

hoteles administrativo skybar

trabajo comprar estancia comer beber disfrutar de la vista

30 m

2 plantas ĂĄ 1640 mÂ˛

3 plantas ĂĄ 1766 mÂ˛

3 plantas ĂĄ 1162,5 mÂ˛

30 m

100 m

61 m

80 m

112,5 m

Viviendas y mixed use

20,5 m

112 m

131,5 m

5-8 plantas

132 139 mÂ˛ viviendas tiendas restaurantes bares

42,5 m

vivir comer beber comprar 34 m 16 m 46,5 m

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J G Jitka BrablecovĂĄ Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR las secciones a través de la zona del diseño y de la viale del lavoro

A A

escala 1:750 B

B C

A-A

D E

B-B

C-C

D-D

E-E

F-F

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J Jitka Brablecová Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR las secciones a través de la zona del diseño y de la viale del lavoro

A A

escala 1:750 B

B C

A-A

D E

B-B

C-C

D-D

E-E

F-F

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J Jitka Brablecová Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL NUEVO CENTRO DE VERONA SUR

escala 1:1000

Centro deportivo

deportes

entrada desarrollo

deportes

2 plantas

5 632,5 mยฒ nataciรณn juegos de pelota bolos trible de polideportivo alpinismo campos de tiro gimnasio sauna

51 m

113,5 m

Theatro - Stazione Frigorifera 2 planats 11 646 mยฒ teatro รณpera espectรกculos de danza conciertos ballet musical cine anillo exterio restaurantes bares exposiciรณnes foyer

109 m

114 m

32 m

109 m

secciones con usos escala 1:2000

cambio de caracter y de actividades en parque

TAP F QT2011 MAGAZZINI GENERALI. VERONA

GRUP J G Jitka Brablecovรก Natalia Pfeuffer Magdalena Quast

EL CURS DEL RIU: NOU PAISATGE PER UNA NOVA VERONA ____________________________________________________________________________________________

Grup K Amato, Sibilla Caffari, Cecilia D’Aquilio, Antonio Verdolino, Alessio S.

Aquest projecte neix de l'estudi en l'àmbit social i urbà de la ciutat de Verona. En una paraula el concepte emergent és: discontinuïtat. Una discontinuïtat en les dues parts de Verona Nord i Sud deguda a l'estació i les discontinuïtats en l'interior de Verona Sud degudes a buits urbans generats per velles àrees industrials. La memòria industrial és un altre element important. Tot i que encara se sent el seu passat industrial, Verona Sud no s’hi reconeix, fallant la seva identitat. Serà necessari reconstruir aquesta identitat des dels elements de la memòria arqueològica-industrial, recuperant la continuïtat amb la ciutat històrica. Per assolir aquests objectius hem l’estratègia del River Continuum Concept, la revalorització dels punts identificadors de la comunitat per connectar-los al Riu, fent de la "Piazza de la Rotonda" el centre del nou barri, així com un pol d'atracció per a tota la ciutat, connectat físicament i visiblement a l'estació pont. Un cop identificats els llocs dels projectes, hem estimat el "programa de vida" de cada plaça, amb zona esportiva, una altra d'esbarjo, de relax i també de treball. Una peculiaritat és el jardí orgànic del barri, cada plaça té el seu, on la gent es reuneix, i té el seu propi hort, vinculat a una àrea especial de reciclatge, connectats en xarxa per a la producció d 'energia. Al final, cada plaça del Sistem Park, es connecta amb la nova idea de "carril peatonal" que connectarà aquest sistema amb els llocs d'identitat dels barris. La Rotonda identifica el nou barri; l'objectiu és, doncs, connectar-la al Riu a través de la peatonalització de Via Molinara. Alhora crear un nou eix de vianants, que connecta la nova plaça de l'estació pont a la plaça de la Rotonda, també dotat de tramvia. Així obtindrem un sistema de vianants de tres places que troba el boulevard i busca el Riu i genera un altre sitema de places menors. Hem identificat en l'àrea sud de l'estació i al sud de la Rotonda noves àrees de projecte d'ús mixt. La presència de verd ajuda a donar forma a l'estructura creant façanes irregulars. Hem pensat en els nous edificis com llocs que generin obertures, accessos, espais de relació i passatges coberts que connecten els edificis entre ells. Com a testimoni de la memòria històrica de l'àrea i per permetre que la nova comunitat es reconegui en aquesta, hem decidit conservar una gran part de les existències de l'àrea dels Magazzini assignant-los noves activitats, enfocant sobretot a l'art, cultura, comerç i el temps lliure.

247

http://tapf.50webs.com/