Puc 1qt 2013 2014 atlas besos br by Taller Projectes i Urbanisme C ETSAV

http://tapf.50webs.com

1. ATLAS SOBRE EL TERRITORI BESÒS _____________________________________________________________ EL RECONEIXEMENT DEL LLOC _____________________________________________________________ Alumnes del taller PU(c)

La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant una lectura basada en aquest mètode concret. És una eina que permet treballar la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma de recull exhaustiu i interpretatiu del lloc amb l’objectiu de mirar des de múltiples punts de vista el territori objecte d’anàlisi aconseguint una immersió total en ell. Guia de temes Biografia del Territori Besòs A. El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica: el Riu Besòs Origen, gestació, evolució dels assentaments urbans La ciutat de Barcelona en relació al BESÒS B. El context econòmic del Territori Besòs El context cultural del Territori Besòs El context sociopolític del Territori Besòs C. El context tècnic: Les solucions plantejades al Besòs en relació a les crescudes i a la mobilitat El context disciplinar: Hi ha hagut propostes alternatives? Propostes no construïdes? D. L’evolució i formació urbanística de l’àrea Territori Besòs en relació a Barcelona. Timeline. Cartografies de la construcció i evolució del Territori Besòs E. Carnet d’identitat Estat actual Territori Besòs: Forma i estructura Les formes i les mides dels seus elements Les geometries del traçat i de l’entorn construït F.

Codi de barres Usos i activitats actuals del Territori Besòs Edificis i arquitectures singulars a Territori Besòs

Mode d’emploi G. La xarxa viària a Territori Besòs Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic a Territori Besòs L’ordenació de les formes dels espais generats per la mobilitat H. Regulacions, Normes i Ordenances vàries del Territori Besòs Radiografia gràfica urbana del Territori Besòs I.

El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç

Els equipaments El sistema d’espais lliures

L. Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) K. Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat de Barcelona Traçats, trajectòries i vertebracions espacials ... Passages? M. Portraits + 24 hores de la vida del carrer al voltant del Territori Besòs Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà,« Coses urbanes», fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… O. Cine al Besòs N. Territori Besòs Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre Territori Besòs

Biografía del Territori Besòs

Antón Monedero Àlex Pineda Arnau Reventós

Biografia del TERRITORI BESÒS

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica: el RIU BESÒS

Nacimiento: Unión del Mogent y el Congost Desembocadura: Mediterráneo en Sant Adrià del Besós Longitud: 17,7 km Superficie cuenca: 1039 km² Caudal medio: 4,33 m³/s Afluentes: Mogent, Congost, Riera de Caldes, Tenes, Ripoll Font: Agència catalana de l’aigua

Topografia del Barcelonés Font: ICC

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica: el RIU BESÒS

Biografia del TERRITORI BESÒS

Granits alcalins Carbonifer-Permià Sorres argiloses de grà mitjà Tortonià

Peu de mont (fàcies proximals) Plistocè Plana al·luvial Plistocè

Conglomerats massius cimentat Burdigalià

Plana al·luvial o deltaïca Holocè

Font: ICC

Plano geológico del Barcelonés

Al observar el topografico, uno se da cuenta que los deltas del Besos y el Llobregat son mucho mas extensos que las lleras actuales. Al ver el plano geologico apreciamos realmentevv la magnitud de esos deltas. Decidimos superponer el geologico al callejero para identificar que puntos sobresalian. El punto mas remarcable es el actual Parque del Molinet, una colina en Santa Coloma que marca el punto del inicio del delta.

Font: ICC

Plano geológico del Barcelonés

Biografia del TERRITORI BESÒS

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica: el RIU BESÒS

El litoral se compone de rieras que desembocan el agua de la Cordillera litoral al mar. Son arroyos muy cortos que varían mucho el caudal según las precipitaciones. A estos se oponen el Llobregat y el Besós que atraviesan estas sierras.

Font: bcn.cat

Rieras de Barcelona 1706

Font: l’escalè de la discòrdia

Rieras de Barcelona 1972

El cauce del Besós es muy inferior al del vecino Llobregat, 5 veces mayor. Sin embargo ambos comparten una cuenca típicamente mediterránea con unos cabales de estiaje muy bajos: 2m³ en la desembocadura que llegan a multiplicarse 1000 veces con las tormentas otoñales.

Font: age-geografia.es

Inundaciones 1967

Biografia del TERRITORI BESÒS

El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica: el RIU BESÒS

Co n

n oge

oll Rip

Montmeló ontme Vilanova ilano M ll t Mollet

La Llagosta lagos Barberà rà

Montornés ntorn

Martorelles artorel

Florida Ripollet

Besòs

Cerdanyol Cerdanyola

Montcada i Reixac

Sta St Coloma

Badalona

St Adrià à

Barcelona

Font: elaboració propia

Poblaciones limitando con el Besós

Biografia del TERRITORI BESÒS

Primer asentamiento: Los romanos sitúan la colonia de Barcino en el Monte Táber, 16,9 m sobre el nivel del mar. Hoy es poco apreciable su topografía en medio de la ciudad, pero su elevación confirió una posición privilegiada, y protección frente a las rieras que bajaban de Collserola e inundaban todo a su alrededor. Ya desde un principio, escogieron un punto intermedio entre los dos ríos lo que permitía una zona fértil para los cultivos aledaños. La relación con el Besós también estaba presente en el suministro de agua mediante un acueducto que la traía al norte de la ciudad.

Origen, gestació, evolució dels assentaments urbans

Font: blog condal

Primero asentamiento romano de Barcelona

Barcelona medieval A mediados del siglo X, los primeros condes construyeron el Rec Comtal, que traía el agua de la zona del Besós a los campos de la ciudad y discurría paralela a la via Franciscana. En el siglo XII se desarrollaron nuevos núcleos de población afuera de las murallas. Alrededor de iglesias y conventos en la zona del Besós. Font: xtec.cat

Barcelona medieval

Expansión de la ciudad El plan Cerdà dibujaba un ensanche que se extendía de Montjuic al Besòs. Se diferenciaba así el Besós del Llobregat, estando más estrechamente relacionado con la urbe, a pesar de ser más importante el Llobregat. El ensanche acababa de manera algo naïve con un inmenso parque fluvial a la manera del Bois de Boulogne en París, delimitando la ciudad del campo.

Font: anycerda.org

Ensanche Cerdá 1860

Origen, gestació, evolució dels assentaments urbans

Biografia del TERRITORI BESÒS

St Adrià del Besòs 1914 La revolución industrial ha transformado Europa, y en las orillas del Besós se hace patente ya que el agua es un recurso indispensable para una fábrica: transporte, desagüe, limpieza, fabricación, energía. En la desembocadura se instalan fábricas de gran tamaño como la Catalana. Eso arrastra consigo viviendas de obreros y barrios enteros girando alrededor de la industria creciente.

Font: arxiu històric ICC

St Adrià del Besòs 1963 El término comprende toda la desembocadura, pero el casco antiguo sigue estando del lado de Badalona, mientras hacia Barcelona se extienden unas marismas lejanas a la imagen de parque fluvial que se leía en el pla Cerdà. Los polígonos de nueva planta y las infrastructuras crean barreras entre St Adrià y la ciudad. A pesar de su situación, cerca del mar y la ciudad, su historia a imprimido un carácter obrero a todo el municipio aislándolo.

Font: arxiu històric ICC

St Adrià del Besòs hoy La regeneración del Besós, en su dia el más contaminado de Europa, a limpiado la imagen del municipio. El parque fluvial construido en los 90s permite una nueva via de circulación vertical para transeúntes. Queda aun continuar la lógica horizontal del Barcelonés interrumpida en este punto, comunicando los paseos marítimo de las dos orillas entre sí además de al parque fluvial.

Font: arxiu històric ICC

Biografia del TERRITORI BESÒS

Ciutat de Barcelona en relació al Besòs

Rec Comptal El antiguo Rec Comtal ha dejado de llevar las aguas del Besós a la ciudad. Conservamos por ello su trazado entrando en diagonal por la ciudad, Esta primera infrastructura ha marcado el camino a otras como el ferrocaril, la C58 o el parque lineal de la Sagrera. Pere IV + Paseo Marítimo El antiguo camino histórico hacia Francia, convertido posteriormente en la calle Pere IV, se desdibuja mucho al llegar al Besòs, perdiendo la fuerza que tenia. Hecho que el proyecto de Cerdà supo detectar. El paseo marítimo tambien queda interrumpido al llegar al Besòs.

Font: elaboració propia

Font: upf.edu

Biografia del TERRITORI BESÒS

Ciutat de Barcelona en relació al Besòs

A su vez, a partir de 2004 la depuradora del Besós ha limpiado la fama de rio contaminado y ha sustituido al Rec en su labor de llevar el agua a una gran parte del area metropolitana. Esta inversión viene a raiz del Forum de las Culturas. Junto con el desarrollo del parque fluvial, el Besós ha sido una prioridad en las inversiones del ayuntamiento en los últimos años, demostrando su importancia y potencial.

Font: barcelona.callejero.net

Font: Estrellaesteve.com

Font: elaboració propia

Font: besos.cat

Els limits naturals de Barcelona: Serra de Collserola, el Mediterrani, Llobregat i Besós

Biografia del TERRITORI BESÒS

Fonts de consulta

Bibliografia

SOLÀ-MORALES, Manuel. 10 lliçons sobre Barcelona. Barcelona: COAC, 2008. GAUSA, GUALLART, MÜLLER. Barcelona Metapolis. 25 propuestas x 21 equipos. ACTAR, ISBN - 84-89698-26-0 FUSTER SOBREPERE, Joan. La agenda Cerdà. Construint la Barcelona metropolitana. Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-222-0

Webgrafia

Projecte Fluvial del Besòs El Besòs, la lenta regeneración Articulo del País 27.03.13

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/27783/3/3.pdf .http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/26/catalunya/1364330156_722383.html

El Rio Besós. Estrella Estévez Wikipedia

Riu Besòs Sant Adrià del Besòs Santa Coloma de Gramanet

Sant Adrià del Besòs Santa Coloma Depuradora del Besòs Agbar Rec Comptal

http://www.estrellaesteve.com/es/2012/07/rio-besos/ http://es.wikipedia.org/wiki/Bes%C3%B3s http://es.wikipedia.org/wiki/San_Adri%C3%A1n_de_Bes%C3%B3s http://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Gramanet http://www.sant-adria.net/ http://www.grame.net/ http://www.amb.cat/web/emma/aigua/sanejament/depuradores/depuradora_besos http://www.agbar.es/es/home.html http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT S.XIV

1900

1935

territori

temps esdeveniments històrics

context

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT S.XIV

1900

1935

1778: Sota el regnat de Carles III es configura la Mina de Montcada i Reixac per extreure aigua. 1825: Es construeix la Mina Baixa de Montcada per fer arribar alguna aigua a les fonts de Barcelona. 1879: Es basteix l’edifici dels Pous de Montcada sota el projecte d’Antoni Rovira i Trias. 1888: S’inaugura la línia de tramvia a vapor de Barcelona a Badalona amb baixador a Sant Adrià. 1915: S’instal•la a Sant Adrià la Catalana de Gas, SA, que donarà nom a un barri. 1917: S’instal•la a Montcada la fàbrica de ciment Asland. 1958: El Tribunal Suprem anul•la un decret anterior i Sant Adrià recupera la seva existència com a municipi. 1962: Es produeix la darrera gran besossada que afectà amb força al barri del Catalana de Sant Adrià. 1965: Se suprimeix definitivament el subministrament d’aigua potable procedent del Rec Comtal. 1970: Es construeix la central tèrmica de Sant Adrià en actiu fins el 2010. 1973-75: Es construeix el barri de la Mina de Sant Adrià, propiciat per l’arribada de mà d’obra. 1977: Entra en funcionament la depuradora del Besòs. 1988: Es construeix el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs per par de vint-i-cinc Ajuntaments de la conca i de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. 1989: Es tanquen els pous de Montcada a causa de la pèrdua de qualitat de l’aigua. 1992: S’inaugura el Parc de les Aigües de Montcada i Reixac sota projecte dels arquitectes Antoni Cortina i Jordi Solé. 1995: Els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Moncada i Reixac signen un conveni per la millora del darrer tram del Besòs. És l’origen del Parc Fluvial. 2002: La depuradora de Montcada contribueix en la millora de la qualitat de l’aigua del Besòs. 8/5/2004: S’inaugura el TramBesòs. 9/5 a 26/9/2004: El Fòrum Universal de les Cultures se celebra entre Barcelona i Sant Adrià. 2005: La depuradora del Besòs es renova completament i incorpora el tractament biològic per millorar la qualitat de l’aigua depurada. És una de les depuradores cobertes integrades al teixit urbà més grans del món i la de més processament de Catalunya. 2006: Entra en funcionament l’Ecoparc per tal de tractar els residus i s’inaugura el Parc de la Pau, d’11 hectàrees a Sant Adrià del Besòs. 2008: L’Ajuntament de Sant Adrià convoca un referèndum per convertir la central tèrmica en un centre social per la ciutat. La majoria aprova el projecte. 2009: Obre la nova Oficina Tècnica del Besòs que dissenyarà el desenvolupament de la part baixa de la Conca del Besòs. 2011: El nou Museu d’Història Natural de Catalunya s’instal•la a l’Edifici Blau del Fòrum.

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT S.XIV

1900

1935

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT

socioeconòmic - sociocultural - sociopolític

S.XIV

1778 – Rec Comtal Es configura, sota el regant de Carles III, la Mina de Montcada i Reixac per extreure aigua, augmentant el seu cabal i creant una conducció d’aigua procedent del riu; el rec comtal. El rec comtal va ser una estructura hidràulica de primera magnitud fins al segle XIX abastint d’aigua a la ciutat de Barcelona. Millora en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis confrontants.

1888 – Tramvia vapor Durant aquest any s’inaugurà la línia de tramvia de vapor Barcelona-Badalona amb baixador a Sant Adrià. Augment de població arribant així, als 418 habitants l’any 1900.

1973-75 – El Barri de La Mina El Barri de la Mina es crea a Sant Adrià del Besòs amb l’objectiu de eradicar els diferents nuclis barraquistes que varen créixer al voltant. Es tracta d’un barri de “creació instantània” degut a la gran arribada de mà d’obra a la zona, on al 1990 ja hi vivien 15.000 persones. . La dotació inicial de serveis i equipaments és aviat superada per les necessitats dels nouvinguts, on predominen les famílies joves amb nens. Malgrat les inversions realitzades en els anys 80 i 90 per intentar resoldre aquestes qüestions, la manca de coordinació de les actuacions i el difícil compromís d'inversió a llarg termini, van impedir que es produís un canvi efectiu de la situació social a la Mina. Insuficiència de recursos de millora, problemàtiques socials, laborals i econòmiques de la població. Baixa qualificació professional, atur i situació marginal.

8/5/2004 – Trambesòs La xarxa de Trambesòs es va començar a planejar amb la intenció de reintroduir el tramvia a la ciutat de Barcelona com a complement de la xarxa de metro. Comunicació entre Badalona, Sant Adrià i Barcelona així com una nova visió de la zona del Besòs.

26/9/2004 – 22@ El projecte del 22@, Barcelona va transformar 200 hectàrees de sòl industrial de Poble Nou en un innovador districte productiu. És actualment una de les àrees més dinàmiques de la ciutat gràcies a la centralitat urbana. Creació de fins a 3.200.000 m2 d’espai productiu i augment entre 100.000 i 130.000 llocs de treball a la zona.

1900

1935

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT

socioeconòmic - sociocultural - sociopolític

S.XIV

1900

1935

1973-75 – El Barri de La Mina A 1970 arriben a la Mina les primeres famílies, i entre el 73 i el 74 es produeix el gruix d’ocupació del barri, que es completa a 1975 amb més de 15.000 persones, instal·lades en un total de 2.721 habitatges socials. L’actual padró municipal del gener de 2012, xifra la població resident en 9.412 persones: majoria entre 18-64 anys, un 43% té estudis escolars i quasi un 10% són estrangers procedents sobretot de Pakistan, Marroc o Xina. Degut a les particulars situacions socials i urbanístiques que es varen donar a la Mina, existeixen: conflictes culturals per la diversitat de procedències dels residents, baixa implicació dels veïns en el seu entorn comunitari més pròxim i, deteriorament del entorn ambiental per la proximitat a les instal·lacions tèrmiques i depuradores.

1992 – El Parc de les Aigües Parc de 3 ha dissenyat per Antoni Cortina i Jordi Solé, que recull elements històrics importants: Rec Comtal i Pous. El parc de les Aigües és l’únic espai verd proper al centre de Montcada. Els barris perifèrics, aïllats durant molt temps pel pas del Rec i de la via, han trobat en el Parc un espai vital per a la relació i l’esbarjo.

1995 – El Parc Fluvial del Besòs La falta de coordinació urbanística entre el 1960-1990 va degenerar en una situació degradada del espai públic, infravivenda, exclusió social i ciutat dormitori. La mobilització ciutadana lluitava per recuperar el caudal i el front fluvial juntament amb la regeneració dels barris. Es va crear el Parc Fluvial de 112 ha en els últims 9 km del Besòs, per recuperar l’ús públic de l’espai degradat i millorar la qualitat de les aigües.

2004 – El Fòrum de Cultures La Zona Fòrum ha estat un dels espais protagonistes de la transformació urbana de Barcelona en els últims anys. Intentant generar un nou eix de centralitat es van crear diferents projectes: El Parc de la Pau, Parc Zoològic Marí, Campus interuniversitari del Besòs, Parc de Recerca Biomèdica i Parc de Recerca de la UB…

2008 – Nou Centre Social Un 82,2% dels habitants de Sant Adrià del Besòs van votar a favor de transformar l’antiga central tèrmica en un centre social. Per motius patrimonials, es defensa la conservació de les Tres Xemeneies.

2011 – Nou Museu d'Història Natural de Catalunya El Pla de Museus de Catalunya preveia la reordenació i articulació de museus al territori entre el 2008-2011. El nou MHNC preveu una estructura en xarxa amb participació del territori i aprofitarà l’edifici Blau del Fòrum.

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT

socioeconòmic - sociocultural - sociopolític

S.XIV

1900

1935

1958 – Connexió Sant Adrià Desprès de ser destruïda per les tropes franceses sent pas d’atac de la ciutat comtal, Sant Adrià va ser agregada a la ciutat de Barcelona i desapareix com a municipi. L’any 1958 el Tribunal Suprem anul•la el decret anterior i recupera la seva existència com a municipi..

1962 – Desconnexió Sant Adrià El riu Besòs té un caràcter torrencial que el fa especialment perillós ja que normalment baixa poca aigua, però pot convertir-se en qüestió de poques hores en un riu molt cabalós. L’any 1962 hi ha una Besosada especialment mortífera que afectarà la zona del Vallès i al barri de La Catalana. Aquest fet, sumats a la imposició sobre el marge dret de grans infraestructures viàries i ferroviàries provoca una desconnexió física i simbòlica quasi insalvable entre ambdues parts de Sant Adrià.

1965 – Supressió Rec Comtal A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Es va suprimir definitivament el subministrament d’aigua potable procedent del Rec Comtal.

1982-1997 – Pasqual Maragall El seu mandat va ser el segon més llarg de la història democràtica del consistori: 14 anys i 9 mesos. Va apostar per descentralitzar competències i funcions i va dividir la ciutat en 10 districtes. Altres prioritats van ser l’educació –amb la creació de l’Institut d’Educació–, l’atenció sanitària i la resolució dels problemes econòmics que ofegaven l’Ajuntament. El nou projecte de ciutat esperonat per la concessió dels Jocs Olímpics del 1992 va suscitar una unanimitat immediata: polítics i societat civil van fer pinya.

1988 – Consorci de Defensa El Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs es va constituir al febrer de 1988 amb l'aprovació, per part de vint-i-cinc Ajuntaments de la conca i de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, dels seus Estatuts i posterior publicació dels mateixos (B.O.P. nº 190 de 9 d'agost). Tenen entre d’altres, la possibilitat de coordinar els ajuntaments, aconseguir una economia creixent, conèixer l’estat actual dels abocaments i xarxes de sanejament de la conca.

1989 – Supressió Pous Els nivells de contaminació del Besòs van obligar al tancament dels pous. Les generoses aigües de Montcada, que durant 1.000 anys llargs havien regalat la seva frescor, passaven a ser part de la història. Aquest procés va convertir l’entorn del rec i dels pous de Montcada en un erm, sense cap ús concret, on es col•locaven equipaments i infraestructures.

1995 – Conveni de Millora Els Ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet i Moncada i Reixac signen un conveni per la millora del darrer tram del Besòs. És l’origen del Parc Fluvial.

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS TEMPS + CONTEXT

socioeconòmic - sociocultural - sociopolític

S.XIV

1900

1935

1997-2006 – Joan Clos Joan Clos va heretar el govern d’una ciutat de democràcia consolidada i d’una capital en ple renaixement econòmic. Va posar en marxa el pla de pensions per al personal municipal. Durant el seu mandat es va celebrar el Fòrum de les Cultures del 2004, que va suposar reurbanitzar la zona del Besòs. Clos va impulsar el nou barri tecnològic 22@: l’economia local anava bé, però no hi havia lloc per a l’autocomplaença i calia un ‘districte econòmic’ específic capaç d’atreure inversions de futur a la ciutat. Així mateix, va promoure la remodelació de La Sagrera necessària per a l’arribada de l’AVE. El 2006 va deixar l’alcaldia per assumir el Ministeri d’Indústria.

2006 – Ecoparc Entra en funcionament l’Ecoparc a Sant Adrià del Besòs que gestiona els residus que no s’han recollit selectivament i que poden contenir encara entre un 30% i un 40% de matèria orgànica. Consisteix en un tractament mecànic, biològic, producció d’energia i control d’impacte ambiental. L’àrea metropolitana té 4 Ecoparcs. També s’inaugura el Parc de la Pau, 11 hectàrees de zona verda a Sant Adrià del Besòs: Durant la inauguració, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha destacat que el parc és un espai compartit entre Barcelona i Sant Adrià que permetrà dignificar tots els barris de l'entorn.

2006 – Jordi Hereu En el seu projecte la prioritat és la cohesió social i territorial. Per a això reforça les polítiques actives en educació, atenció social, habitatge, equipaments i serveis. Està convençut que la creativitat és un avantatge competitiu que facilita el desenvolupament econòmic i el lideratge en innovació, recerca, noves tecnologies i cultura. Vol reforçar el concepte de Barcelona com a nucli de l’àrea metropolitana i com a referent per a Espanya. Està encapçalant una ambiciosa transformació urbanística que millorarà les comunicacions i que dotarà la ciutat de més i millors infraestructures. En clau interna, ha posat en marxa el projecte Barcelona 2.0 per a la modernització i millora dels serveis municipals. Implantació del Nou Model de Gestió Territorial: 1 ciutat, 10 districtes, 73 barris (La Barcelona dels barris). Barcelona 2.0 es un dels set projectes motors per transformar l’organització municipal i continuar amb la modernització de la ciutat.

2008 – Referèndum L’Ajuntament de Sant Adrià convoca un referèndum per convertir la central tèrmica en un centre social per la ciutat. La majoria aprova el projecte.

TAP PU(c) _ QmT13-14 _ atland urbanístic _ ALSINA-GARRIGA-YAGO

LA CIUTAT DEL BESÒS … anexos S.XIV

1900

1935

1953

CONTEXT TECNIC: 1913

La incomunicación entre ambos lados del río empezó a mejorar con la construcción del Pont Vell.

1943

Hubo una gran riada, que lo destruyó, y no fue hasta el 1953que se construyó. Hasta entonces, los días de lluvia eran una pesadilla para los usuarios que necesitaban cruzar el río. Los habitantes de Santa Coloma debían ir hasta las casas baratas para coger un trolebús que los llevase a Barcelona.

1950

El ecosistema del río estaba muy deteriorado a cause de los vertidos industriales y la sobreexplotación de los acuíferos.

1962

Una riada devastadora que acabó con la vida de 800 personas y que provocó daños en la cuenca, pero sobretodo en Sant Adria. Las cifras fueron del valor de 212mm en 2h, 6mm/min.

1969

Se decide canalizar el río, creando un cajón de 130m de ancho con muros de 4m de alto . Esto produce un incremento de la marginalidad de la zona, y se convierte en la conocida coloquialmente como ALCANTARILLA DESCUBIERTA.

1981

Se constituye el CONSORCIO PARA LA DEFENSA DEL BESÓS, que plantea restaurar el río para poder darle uso público y mejorar la calidad de su agua. Es entonces cuando nace el proyecto del... (ANDREU , Lluis; BESORA, Marta ; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

CAUSAS NATURALES

El Besós es un rio típicamente mediterráneo: con poco cabal en verano y con crecidas torrenciales en otoño. Su no regularización de cabal puede provocar inundaciones causadas por tormentas intensas y puntuales. Su forma natural y no controlada por el ser humano provoca afectaciones en el terreno agrícola y urbano. En ese momento el rio era utilizado simplemente por el subministro y desguace de industrias y zonas urbanas, así el tejido urbano daba la espalda a este: no había dialogo entre rio y ciudad .

1959

CONSECUENCIAS CANALIZACIÓN

La intervención de canalización , por si sola fue nefasta para el rio : la ciudadanía se alejo de él y se acentuó la condición de evocador para todo tipo de residuos, líquidos y sólidos. No podemos olvidar el contexto histórico de los años 60, caracterizado por un crecimiento industrial , demográfico y urbano desarmado que comportó el uso abusivo de los recursos hídricos. La consecuencia fue la degradación extrema del rio. El ecosistema fluvial quedó reducido a solo un canal de agua y a un pequeño lecho. El Besos, donde el cemento era el protagonista, se convirtió en el rio mas contaminado de todo Europa .

PARQUE FLUVIAL:

1995

PARQUE FLUVIAL DEL BESÓS. Se crea un Convenio de Colaboración entre las cuatro ciudades delimitadas por el río (Moneada y Reixac, Santa Coloma , San Adrián y Barcelona) para trabajar conjuntas en el proyecto.

1997

1a FASE : De Monteada i Reixac a Santa Coloma de Gramanet. Coste: 20.000M€.

2000

Moneada y Reixac ->tratamiento natural del lecho, reconstrucción de los terrenos húmedos destruidos por la contaminación de las industrias. Santa Coloma de Gramanet -> se realiza un paseo para peatones y carril bici y un paseo exterior paralelo al río. Se incorporan nuevos accesos para salvar los muros y se incrementa la altura de estos en 70cm para garantir asumir un cabal de 2.400m3/s. Por último se colocan unos discos neumáticos regulables para estabilizar el cabal (5) y se instala un sistema de alerta hidrológica (SAHBE) que avisa a los usuarios que avisa a los usuarios mediante pantallas electrónicas, megafonía y señales ópticas de los posibles riesgos de crecidas.

2002

Se eliminan las torres de alta tensión (69), y se entierran ( 1OOkm ), mejorando así el impacto visual del lugar. Coste: 25.000M€.

2003

2a FASE : de Barcelona a San Adrián. Coste: 16.000M€. Esta fase se realiza gracias a las previsiones de la TRANFORMACIÓN URBANA DEL FÓRUM en 2004. La intervención , obra de Sito Alarcón y Ferran Puig, consta del ensanche del río , incorporación de 6 presas inflables, que mantienen el cabal y que en caso de lluvias fuertes se desinflan para permitir las crecidas. Igual que en la primera fase , se realizan 1O accesos a 500m cada uno, y se sigue la vía de peatones y bicicletas, conectando esta última con el sistema comarcal Barcelonés. Como distinción de la primera fase, en esta se colocan unas escolleras inclinadas que permiten que crezca la vegetación y así tapar las piedras y permitir la acogida de aves de la zona. Por último, y como resultado de la participación ciudadana, se consolida un AREA DE INTERÉS ECOLÓGICO EN LA DESEMBOCADURA, creando una laguna de 200m2 donde se favorece el intercambio de aves migratorias y otras especies.

Pare Fluvial1a Fase

www.diba.cat/parcsn

Pare Fluvial 2a Fase

www.bcnregional .com

http://www.diba .cat

Desembocadura (ANDREU , Lluís; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia )

PARQUE FLUVIAL:

Los objetivos básicos son:

-Mejora de la 'Salida de la estación depuradora de Monteada i Reixac, mediante la implantación en el lecho de un tr tamiento terciario basado en la generación de zonas húmedas. -Mejora de la capacidad hidráulica del río.

la desembocadura, un espacio co por su interés ecológico y paique abasta los últimos centenares del río.

2013 (ANDREU , Lluis; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

a. o(/J

(/)

!=+

(") (")

o: :::::¡

(") (")

e o-

o: :::::¡

(") (")

o: :::::¡

......¡

(j)

(J1

'O'

(¡¡

w=r! @~ -~,~~

~ @

(") (")

o: ·············· . :::Ji

:~:iéiR ..LÉÍ:

"YHC.i.RRitii .• +lP,RKING

~ ......................................... ·--------------,,_._._._._,_,,._.___

(/)

(") (")

o: :::::¡

(..V

..... .............

·rsmriPOBiKii

""~"

(/)

(") (")

llJ

"'tJ o: en :::::¡

+2AARKING

......

....¡

:;o

····· r~CO' POBLKi:l

z en < m L

fSI'UOI'OIUO

en )>

f5mOP0BLKD

'!fol!~ll!lr ~ISIAMI!NlJ.I.CUSTICO)

ZONA DURA

ZON.I.DUR.I.

~OG

"'"'

·-Kl~A-~O~.r

B(ING

fliSIO

"'S!O

ZO N.I.~VIROU

ZON.I.SVERDES

···mtiHYiPDlr

___ _ . _ _ . _ _ _e_

XIMADURA

!JNADUAA

"'"'

Htl

"'"'

....•• .. .•.............. ~Jl •.

1 };

•

....

ZO IIASV[RDI5

..._

61(\t(;

1...-,.,~

.,-.. -... -.. -;~··

-~-

KI NASVE!mES

ZO ito.DURA.

~~~

ZOMASHROH

t"''

.,..~J~

!!MADURA

·:'

•

L_ -

....::;::

"'no

ZOMAHUII!S

tOIIAD]J~

iDHASYlRDH

ZC»>ASVEROfS

•

m ~

1 ..

•

t:..........._

f'#'

K!MAB~J~

"';::¡. -"' "o

ZDIIADE

1 -

••••••

;::¡.

~ Q

Vto. ,.......

PASFO

<==:::!:>

~-......,_

_.. .,.

"''V'"

• ___ • _. ·-. _. _____ •• _• .!O !I~S.~E~Q!~ _

..... .

BICIIIG ZO IIAOURI VIAl(ARRillS

........ :t"J.~_K_I~~--

~ P!~~~D!

Vto.

YIA

RAMU

:::!.

1!""11:'-;· e

AARt:WG+"-UO

·-·---

(/)

1 ....,

PAS[O

i •

liD'

VIl.+ PEAl)NAl

PASEO

;

~ ~

!JNADE PERMANENCII. +PfTANCA

ZO IIAIVERDES

(ANDREU , Lluis ; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia )

BIOPSIA TRANSVESAL

- PUENTE

EDUARD MARISTANY

~010 (iiii} tt - PUENTE

CRISTOFOL DE MOURA

....,.

gd® (iiii}

.l!

PUENTE GRAN VÍA

C-31

d®(iiii}

tt PUENTE N-2

(iiii}

PUENTE MOLINET

PUENTE CAN PAIXAUET

_PUENTE SANTA COLOMA

PUENTE CAN ZAM

tt (iiii} (ANDREU, Lluis; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

Uno de los principios fundacionales del llamado modelo Bar~ celona fue la voluntad de trasladar a lo que entonces era 1 periferia municipal (1980) la calidad del espacio públieo que se quería para el centro de Barcelona. Se diseñaron 10 nuevas áreas de centralidad, una por distrito, con el tripl~ objetivo de descongestionar el centro; dotar de ser:vicios, infraestructuras lf de comuniGación unos barrios que el tardofranquismo había 17 ""~1 ¡;;;Jl maltratado poPvía de la especulación y, finalmente, hu zar el entorno de estos barrios. 30 años clespué la operación se repite, pero en el ámbito metropolitano. Y se empieza por el esós. Gracias a Pascual Maragall y su decisió de con-str-uir la Vila Olímpiea en el Poblenou , Gambió la tende r;n~ia natural · de la ciudad de crecer hacia el oeste, y desplazó el Gentro de gravedad hacia el levante.

Esta es la primera razón para la construcción de estos 1O puentes o pasarelas. Mejorar la conexión entre ambos lados del río, de manera que, junto los actuales, haya un paso cada 400 metros. La gran permeabilidad que se • alcanzará entre los tejidos a ambos lados del río tiene;;una gran ventaja 51 nivel de tran porte.

DE SANTA COLOMA

LDE MOURA

(ANDREU , Lluis; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia )

BIOPSIA TRANSVESAL

Rehcl.贸n ~spa.cW R.ru.ad.Ori. "isua.l

diposit.ub.edu (ANDREU , Lluis; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

OTRAS PROPUESTAS SOBRE EL BESOS

Puerta 13 de Barcelona -Saltar el Besos -Conexión -Tejer los fluxos biológicos -Crear huertos comunitarios y espacios verdes abiertos.

http :1lwww. plataformaarq u itectu ra .cl/20 13/07/03/ proyecto-e-co-strateg ia-de-sa u-taller-d-arquitectura-busca-tejer-flujos-biologicos-y-urbanos-de-barcelona/

Plan de acción del consorcio del Besos -Eje Fórum - Sagrera -Transformación de La Catalana -Implantación Campus lnteruniversitario -Desarrollo del frente marítimo en el Fórum

http://www.slideshare.net/Barcelona_cat/informe-sobre-el-pla-dacci-del-consorci-delbess-20122013

(ANDREU , Lluís; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

OTRAS PROPUESTAS SOBRE EL BESOS

El Besos: un gran eje cívico, deportivo y social -Estrategia conjunta al servicio de las ciudades -Tractamiento de los límites

http://issuu.com/hereu2011/docs/besos

Plan de mejora urbana en el sector C.4 (Taulat-Ronda) -Condiciones generales de ordenación de equipamientos, zonas verdes y actividades.

CONCURS D 'IOEES PERLA NOVA ESCOLA UNIVERSITAR IA D'ENGINYEIUA IECN ICA INDUSJRIAl 1 DEL CAMPUS INTERUN IVERSITAR I DEL 1110•~

'~11

I~ICILO~~

1111 "10 1

lllt

. . . . ,1 .. 1 1

t A • t .t •

100111

• •ot!11Ct01

http://www.btec.org/backend/upload/pdf/PMU_planols_annexos.pdf

(ANDREU , Lluís; BESORA, Marta; FORTES, Berta; GONZALEZ, Patricia)

LA CONSTRUCCIÓ

(Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marqués, Queralt)

REG COMTAL Construït al segle X. El pla deltaic per alimentar la ciutat de Barcelona. El pla, reforçat amb el Rec Comtal des de Montcada i Reixac, va consolidar una important producció agrària. La traça del Rec Comtal coincidia amb el límit entre el delta (destinat majoritàriament a l’Horta) i els territoris d’interior, conreus de secà, o Vinyet. Nicolaes Visscher (1706) http://www.anycerda.org/web/es/arxiu-cerda

FERROCARRIL Apareix la primera serie d’infraestructures que condicionaran el desenvolupament del territori Besòs. Les linies de ferrocarril més el Reg Comtal configuren una barrera física i simbòlica entre la Barcelona del secà i la del regadiu. Els nuclis de Badalona, Sant Andreu i Sant Martí es desenvoluparan gràcies al ferrocarril. Tren linia Barcelona-Mataró (1885) www.fgc.cat/cat/galeria.asp

Sota el regnat de Carles III es configura la Mina de Montcada i Reixac per extreure aigua 1706

1848 HORTA I ARRIBADA DEL FERROCARRIL 1860 Es construeix la Mina Baixa de Montcada per fer arribar aigua a les fonts de Barcelona. El ferrocarril també afavorirà la implantació de les primeres industries, en zones amb menys productivitat agrària, però amb accés a l’aigua.Aquesta ocupació industrial parcial dels territoris humits s’anirà ampliant durant els anys següents a les zones adjacents a les estacions de mercaderies de Badalona i Sant Martí, que es convertiran en pols d’activitat econòmica. La fàbrica d'envasos metàl•lics de Gottardo de Andreis, "la Llauna"

PLA CERDÀ Plantetja un gran creixement futur de la ciutat cap a llevant, definint dos llimits geogràfics: la montanya de Montjuic i el riu Besòs. En aquests dos àmbits-llimits hi situa dos grans parcs urbans. La Barcelona del secà, s’anirà consolidant seguint la trça definida pel Cerdà. La del regadiu seguirà un procés d’urbanització molt més lent. Pla Cerdà (1859) http://www.anycerda.org/web/es/arxiu-cerda (Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

AVANTPROJECTE D’ENLLAÇOS ROMULUS La ciutat s’estira cap a ponent. El creixement del port arrosega el límit sud i es genera un nou àmbit urbà darrere Montjuic, la futura Zona Franca. L’àntic llimit de Montjuic ha estat superat. El Besòs manté el seu caràcter de límit amb la presència del gran parc. El pla era una proposta presentada al concurs per resoldre l’enllaç amb els nuclis veïns: Sants, Les Corts; Sarrià; Sant Gervasi, Horta, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. Léon jaussely (1905) “Cerdà i la Barcelona del futur”

Torres elèctriques de la companyia Energia Eléctrica de Cataluña.

S’instal•la a Sant Adrià la Catalana de Gas, SA, que donarà nom a un barri.

Autorització a la companyia de neteja de Barcelona, FOCSA, per abocar i cremar escombraries al marge dret del riu.

Instal•lació de la Sociedad General Electro Metalúrgica, “el Carburo”

S’instal•la a Montcada la fàbrica de ciment Asland. 1905

1914

1915

1917

1918

L’EIXAMPLE 1879

1920 1922

1888

Es basteix l’edifici dels Pous de Montcada, sota projecte d’Antoni Rovira i Trias

S’inaugura la línia de tramvia a vapor de Barcelona a Badalona, amb baixador a Sant Adrià

EXPOSICIÓ UNIVERSAL Amb l’exposició universal de 1888 i el desenvolupament del Parc de la Ciutadella, la separació entre la ciutat central i el nord productiu (agrícola i industrial) s’accentuarà més. Vista aérea de la Exposición Universal de Barcelona (1888) http://www.elpais.com/recorte/20101125elpgal_3/XCO/Ies/Expocion_Universal_Barcelona_1888.jpg

1927

Agregació del Besòs en l’esquema general de parcs perimetrals

“Proyecto de ensanche de San Adriàn de Besòs por el lado derecho del río” proposant una ciutat jardí radial amb epicentre vora el riu. EL SISTEMA URBÀ DELS ANYS 20 Anys 20: Els nuclis de Barcelona, Gràcia i Sants van quedant connectats com a continu urbà pel desenvolupament de l’Eixample. Els nuclis de Sant Martí, Horta, Sant Andreu i Badalona, creixen autònoms seguint plans d’eixample propis. El delta manté la seva funció agrícola, i Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada són municipis de poca població orientats a l’agricultura.A Santa Coloma o Montcada, es plantegen ciutats‐jardí orientades a la burgesia barcelonina com a espais de vacances. 1/50 000 del Instituto Geogràfico Cadastral.

(Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

HABITATGE OBRER L’exposició del 29 demana netejar de barraques Montjuïc, i d’aquesta manera s’implanten a la vora del Besòs dos dels primers quatre grups de cases barates del Patronat d’Habitatge:Bon Pastor i Baró de Viver, en terrenys inundables i, per tant, més econòmics, buscant la proximitat als nuclis de Santa Coloma i Sant Adrià. Les cases barates: operacions unitàries, monofuncionals i autònomes de les traces de Cerdà. Una nova manera de colonitzar el territori buit del Besòs. Casas Baratas Bon PAstor. 1932. Autor J. DomingueZ http://carlospoch.blogspot.com.es/

REGIONAL PLANNING N. Mª. RUBIÓ TUDURÍ Rubió i Tudurí el 1929 proposa una Barcelona que creix a través dels dos cursos fluvials i envolta el massís de Collserola. Els dos rius, el Llobregat i el Besòs, serveixen per connectar la ciutat litoral amb els futurs creixements a l’altra banda de Collserola. Convertint‐se en espais per corredors de trànsit. Regional planning. N. Mª Rubió i Tudurí. (1932) http://www.mcrit.com/

1929 INMIGRACIÓ I DEMANDA D’HABITATGE SOCIAL 1940 PROPOSTA ALTERNATIVA DEL GATPAC Llobregat – Besòs, mar-muntanya, seran els quatre punts cardinals de la nova ciutat. Ciutat vella, situat equidistant entre els dos rius.Proposa un sector industrial vincualt al Port, en oposició, apareix un sector industrial situat al triangle de Llevant. es produeix una divisió funcional, entre zona industrial i zona residencial. Pla Macià. GATCPAC (1929) “Cerdà i la Barcelona del futur”

INMIGRACIÓ DE POST GUERRA Durant els anys de postguerra, la immigració segueix arribant a Barcelona i la ciutat no té capacitat per aquesta nova població. Durant els anys 40 s’aniran ocupant amb mecanismes d’autoconstrucció les ciutats jardí fracassades de Santa Coloma, els terrenys inundables propers al Besòs o a la costa, i els espais amb forts pendents pròxims a Collserola i Serralada de Marina. Les barraques del Camp de la Bota http://www.barraques.cat.

(Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

PLA D’URGÈNCIA SOCIAL Un augment accelerat per la pressió demogràfica. Creixement mitjançant peces autònomes i monofuncionals (ús residencial per perfils sociològics i d’edat homogenis). Un model ben diferent del de la zona central dels municipis més madurs (Barcelona i Badalona) que va ser progressiu (i per tant amb mixtura demogràfica i sociològica), amb diversitat d’usos.Els espais centrals de cada un dels cinc municipis acabaran esdevenint centres de serveis d’aquests continus desarticulats Plan de Urgencia Social. Urbanismo pro-vivienda. Barcelona (1958) http://www.barraques.cat

PROJECTE DE XARXA ARTERIAL DE BARCELONA Els anys 60, un cop les conseqüències de la postguerra es comencen a superar,es projecten les grans infraestructures viàries metropolitanes. Hi ha la segona onada de grans infraestructures que travessen el Besòs, destinades bàsicament a l’automòbil. El Proyecto de Red, que recull part dels esquemes de Rubió i Tudurí i que transforma definitivament els dos rius en dos corredors d’infraestructures. Llobregat i Besòs passen de ser limits a ser fronteres de la ciutat central. La construcció de la C31 i el ramal ferroviari del Besòs, són les que tindran un efecte més esquarterant. Red arterial de Barcelona (1966) “Cerdà i la Barcelona del futur”

Es construeix la central tèrmica de Sant Adrià en actiu fins el 2010 1958

1966

1970

INMIGRACIÓ I DEMANDA D’HABITATGE SOCIAL 1962

El Tribunal Suprem anul•la un decret anterior i Sant Adrià recupera la seva existència com a municipi.

1965

Se suprimeix definitivament el subministrament d’aigua potable procedent del Rec Comtal. INUNDACIONS El riu, cada cop més afectat de contaminació pels vessaments de les indústries properes, mostrarà el seu costat indomable, i la besossada del 1962 obliga a plantejar‐se definitivament la canalització.

1973-75 1976

Es constitueix el barri de la Mina de Sant Adrià, propiciat per l’arribada de mà d’obra.

Inundacions. Desembucadura. Besòs. (1962) Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs.

PLA GENERAL METROPOLITÀ Als espais intersticials entre infraestructures se’ls atribuirà, mitjançant el Pla Comarcal primer o el PGM després, un destí monofuncional: o indústria o habitatge. Durant els anys 60 i 70, l’espai d’horta, que ja no es beneficia, s’anirà consumint per industries o habitatges. El Pla General Metropolità de 1976, tot i mantenir‐se el caràcter infraestructural dels dos rius, el territori Besòs és realment un continu urbanitzat, a banda i banda del curs fluvial. Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de la E.M.M. de Barcelona (1976) http://www.mcrit.com/ (Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

FALTA D’INFRAESTRUCTURES Abans de la democràcia hi havia un problema infraestructural i d’equipaments als municipis i barris obrers, fragmentats i poc comunicats amb transport públic.

Los déficits de equipamiento colectivo e inf raestructuras. La meitat de carrers sense pavimentar. Santa Coloma de Gramenet (1972) Revista Cuadernos Arquitectura Urbanismo_núm 93_ any 1972_Article

A partir de la DEMOCRÀCIA, comença la recuperació i millora de les infraestructures i l’espai públic.

Entra en funcionament la depuradora del Besòs.

S’inaugura el Parc de les Aigües de Montcada i Reixac, sota projecte dels arquitectes Antoni Cortina i Jordi Solé.

1977

Es Constitueix el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs per part de vint-i-cinc Ajuntaments de la conca i de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, amb la finalitat de difuminar el llimit municipal entre Barcelona i Sant Adrià.

1998 EVOLUCIÓ URBANÍSTICA A PARTIR DE LA DEMOCRÀCIA 1989

Es tanquen els pous de Montcada a causa de la pèrdua de qualitat de l’aigua.

1992

1995 Des del 1995, els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs han treballat de forma conjunta amb l’objectiu de capgirar la situació de marginalitat i degradació del tram final del riu, engegant un procés de recuperació de tot l’entorn fluvial en el seu tram final amb l’objectiu de recuperar-lo com a espai natural i procurar zones per al lleure ciutadà.

LES OLIMPIADES Les rondes previstes l’any 1966 no es construiran fins els Jocs Olímpics. Els dos rius (Llobregat i Besós) es van convertir en els corredors de les noves infraestructures, les rondes que permetien als vehicles creuar la ciutat sense necessitat de circular pel centre. El territori Besòs queda partit per les infraestructures, esquarterat pel zoning i amb una imatge difusa i perifèrica dins l’imaginari metropolità. A l’esquema del 1989, observem les quatre àrees olímpiques, que van esdevenir nous centres.

Dell Proyecto de Red Arterial als JJOO (1990)

(Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

22@ Projecte 22@ per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou.La localització al districte de noves activitats econòmiques i nous equipaments culturals són els eixos d’aquesta renovació. Projecte 22@ http://territori.scot.cat

PARC FLUVIAL DEL BESÒS Inauguració del Parc Fluvial de la llera del riu Besòs en el tram comprès entre el Pont del Molinet i el Pont d’Eduard Maristany. Inauguració del passeig al marge esquerre del riu entre el carrer Pi i Gibert i el Parc litoral.

La depuradora de Montcada contribueix en la millora de la qualitat de l’aigua del Besòs

Parc fluvial del Besòs http://www.grame.net

8/5/2004: S’inaugura el Tram Besòs.

9/5 a 26/9/2004: El Fòrum Universal de les Cultures se celebra entre Barcelona i Sant Adrià 2004

2002 EVOLUCIÓ URBANÍSTICA A PARTIR DE LA DEMOCRÀCIA 1999 2004

2000 FORUM DE LES CULTURES El centre de les actuacions s’estableix al límit municipal en un espai proper a la desembocadura del riu Besòs, entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El recinte va ser construït especialment per a la celebració de l'esdeveniment. Forum de les cultures http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:BCN-ParcForum-4923.jpg

OBERTURA DE DIAGONAL MAR La prolongació de l’avinguda des de la plaça de les Glòries i fins a la rambla Prim ha permès a la ciutat culminar la trama urbana amb una via de més de deu quilòmetres de longitud que la travessa de cap a cap i amb un pendent uniforme, des de la part més alta, a tocar d’Esplugues, fins al mar. Diagonal Mar “Barcelona 30 anys fent ciutat” (2008)

PARC FLUVIAL DEL BESÒS Inauguració de la zona accessible del Parc fluvial del Besós que ha representat un model de restauració i recuperació d’espais fluvials en àrees amb una elevada densitat urbanística.Inauguració de la passarel•la de vianants per sobre de la C-31 que connecta el barri Besòs amb el barri de Via Trajana. Aprovació de la Modificació del PGM en el front litoral i marge dret del riu Besòs. https://maps.google.com/ (Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC Perllongament metro L1 fins a Fondo (1992), L3 fins a Trinitat (2008) i L2 fins a Pompeu Fabra (2010). Noves línies de tramvia, TramBesòs (2006) Noves línies de metro L9 i L10 (2010) http://www.mapametrobarcelona.net/

POSTA EN FUNCIONAMENT DE LA DEPURADORA DEL BESÒS La planta de sanejament d’aigües residuals i pluvials del Besòs, situada entre St. Adrià de Besòs i Barcelona, és una de les depuradores cobertes integrades al teixit urbà més grans del món i la de més capacitat de processament de Catalunya.Tracta les aigües de les poblacions de Badalona, Barcelona (65%), Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana, així com d'una petita part del municipi de Montcada i Reixac. http://www.amb.cat/web/emma/aigua/sanejament/depuradores/depuradora_besos

Entra en funcionament i l’Ecoparc per tal de tractar els residus i s’inaugura el Parc de la Pau, d’11 hectàrees, a Sant Adrià del Besòs. 2006

L’Ajuntament de Sant Adrià convoca un referèndum per convertir la central tèrmica en un centre social per la ciutat,; la majoria aprova el projecte. 2008

Obre la nova Oficina Tècnica del Besòs que dissenyarà el desenvolupament de la part baixa de la Conca de Besòs. 2009

El nou Museu d’Història Natural de Catalunya s’instal•la a l’Edifici Blau del Fòrum. 2011

EVOLUCIÓ URBANÍSTICA A PARTIR DE LA DEMOCRÀCIA 2007 RECUPERACIÓ MEDIAMBIENTAL ÚLTIMA Finalització de la recuperació mediambiental de la desembocadura del riu Besòs, amb característiques de paisatge natural, que inclou una llacuna artificial de repòs per a les aus autòctones i migratòries. http://www.sant-adria.net/serveis/medi_ambient_fauna

ESTACIÓ DE LA SAGRERA Estació intermodal de la Sagrera posa les bases per a la redefinició dels límits de la ciutat central, afavorint‐ne l’ampliació cap al nord.L'estació disposarà de serveis d’alta velocitat, llarga i mitja distàncies, cercanies, metro i estació d’autobusos. Prevista pel: 2016-2020 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Estaci%C3%B3_de_la_sagrera_016.JPG

La progressiva mixtificació d’usos mitjançant diverses estratègies: ‐ La consolidació d’eixos comercials urbans, vinculats als centres històrics de referència o a eixos viaris significatius ‐ La posada en marxa de xarxes d’equipaments de proximitat de tot tipus (educatius, sanitaris, bibliotecaris, culturals...), que van fent més igualitàries les condicions d’accés a aquests serveis a tots els barris. ‐ La introducció de nous usos inèdits, a través de la localització de noves centralitats (centres comercials a Barcelona i Badalona, ports esportius de Badalona i Sant Adrià, centre de convencions i hotels a la zona Fòrum, campus universitaris de Torribera i Diagonal‐Besòs...) (Busquier Romero, Paula - Dominguez Ferrer, Alba - Moncal Marquès, Queralt)

1808

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Gravat calcogràfic b/n. Autor: L.Antonini i Vacani Maggiore.Dimensions: 67,2cm x 46,8 cm. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1855

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Autor: Cerdà, Ildefons. Dimensions: 75 x 113 cm, sobre full de 86 x 125 cm. Escala original: 1:10 000. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1891

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Autor: Garcia Fària, Pere. Dimensions: 48 x 128,3 cm. Escala: 1:30.000. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1931

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Dimensions: 64 x 54,3cm. Escala original: 1:2.000. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1951

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Autors: -. Dimensions : 115 x 85cm. Font : Arxiu del Servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Dipòsit original : Mancomunitat de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

1992

1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

Sant Andreu Badalona Mataró Sant Martí BARCELONA 1808

EIXAMPLE 1859 El Besòs i Montjuic formaven els dos llimits de l’eixample

HABITATGE SOCIAL Apareix la necessitat d’habitatge pels obrers que treballaven a les fàbriques

BARCELONA 1808 El canal del Reg Comtal separava el regadiu de secà

ARRIBADA DEL TREN Tram Mataró-Barcelona i Granollers-Barcelona

Mentre Gràcia, Sants, Badalona, Sant Martí, Sant Andreu i Apareix industria a les zones de regadiu i Horta evolucionaven com a nuclis, Santa Coloma, inundables al voltant del Besòs. Montada i Sant Adirà es mantenien amb l’agricultura

OLIMPIADES 1992 Amb l’arribada dels Jocs Olímpics apareixen les rondes i una reforma de tot el litoral.

El Forum, l’obertura de Diagonal Mar i el Parc Fluvial formen part de l’actual imatge del Besòs1Km 0

PRODUCIDO POR UN PRODUCTO EDUCATIVO DE AUTODESK

2013

CARNET D11DENTITAT Artur LÓPEZ Azahara JURADO Silvia FRIGO TAP Pu(c)

1956

1990

1993

Actualitat

Industria lleugera

Industria pesada

tap

PU(c)

Territori BesOs- Ca mat d'idantitat SILVIA FRIGO - AZAHARA JURADO - ARTUR LOPEZ

Forma de la malla

Massa edificatoria

Tr a~at

reg ula r que e n a lguns t ram s ve marcat pe r pet it es infle xions.

Edifica ci ó majorita ri a me nt e n forma de ca ses de cos a mb patis dJint e ri or d'illa irreg ul ars. Ta mbé t robe m zones de bl ocs plurifa miliars de major a l ~ada.

Verticalitat/ horitzontalitat

Horit zonta litat

Percepció espaial

La re la ció e nt re e ls espa is públics i re dificaci ó e sta basta nt proporci onada

Forma de la malla

Traces irregula rs.

Massa edificatoria

Blocs en forma de barra articulada de planta ba ixa m茅s 5/8 pisos.

Verticalitat/ horitzontalitat

Hor itzonta 1ita t.

Percepci贸 espaial

Extensos espa is lli ures que envolten les edificacions i provoquen sensaci贸 d' amplitud.

Forma de la malla

Eixos ort ogona ls.

Massa edificatoria

Blocs en forma de barra, linea ls, de planta baixa més 4 pisos, conj untament amb blocs de planta quadrada també de planta ba ixa més quatre.

Verticalitat/ horitzontalitat

Horit zonta litat .

Percepció espaial

La generosa separació ent re els blocs crea uns espa is oberts, assole llats i ventilats.

Forma de la malla

Ortogona l

Massa edificatoria

Cases de cos majorita ri ame nt de pla nta ba ixa m茅s 1 o 2 pi sos.

Verticalitat/ horitzontalitat

Degut a l'alc;:aria de les construccions, e n la major part hi predom ina un ca racter horitzonta l.

Percepci贸 espaial

Constru ccions a nt igues amb ma nca d' espais lliures.

tap

PU(c)

Territori Besos- Carnet d'identitat SILVIA FRIGO - AZAHARAJURADO - ARTUR LÓPEZ

Forma de la malla

Tr a~ats

Massa edificatoria

Abun de n les na us d'una sola planta, e ncara que n'hi ha alguna de vari s pisos. S'extene n ocupant ill es se nceres del muni cipi.

Verticalitat/ horitzontalitat

Horitzonta litat.

Percepció espaial

Deg ut a la poca a l~ aria de les naus, e ls carrers són a mplis, a ssole llats i ve nt il ats.

predomina nt me nt ortogonal s.

tap

PU(c)

Territori Besos- Carnet d'identitat SILVIA FRIGO - AZAHARAJURADO - ARTUR Lร PEZ

Forma de la malla

Eixos definits per t r a~ades ortogona ls.

Massa edificatoria

Gra ns na us especi a lm e nt disse nyades per a dur a te rme la seva funciรณ. Diposits d'ac umul a ci รณ, torres refrigera nts i xeme ne ies de e nt re 100 i 200 metres d'a l ~a ri a .

Verticalitat/ horitzontalitat

Tot i la gra n a lt ura d'a lguns e le me nts, la vasta ext e nsiรณ de na us crea un conjun t a mb un fort ca racter horitzonta l.

Percepciรณ espaia l

La gra n escala am b la que esta n fe tes les construcci ons s'a ll unya molt de !'esca la hum a na.

Radi al

Anf . •gues cases de la pi s a lgunes d' e ll es ap mb nt apati. baixa/pl a nt a ba1.xa més

Verticalitat/ - - - Horitzonta litat. horitzontalitat - - -

Els esola rs buits d egut a ls~-la ó d' un nou teixit e-=> nrld n e rroca am bonstrucci les b' m e nts pe r a constr . ur a j .:..:... ucc•o- ns existe nts' , creen unta meun nt _ e nt=orn at.:....__

~ degr~ ad

Forma de la malla

Tr a~ats

Massa edificatoria

linea ls d e pla nta ba ixa m , llBlocs arga des que v d es 6 p路 metres. a n es deis 50 metres osos,a lsa mb 80

ortogona ls.

Verticalitat/ - - - Ve rt ica litat. horitzontalitat - - -

Percep CIO 路, espaial

l'existe nci a d - - e difica ci ons e gra ns espa is verd espaial. proporci ona un a grasn eam nt replit les ud

Territori Besos- Carnet d'identitat SILVIA FRIGO - AZAHARAJURADO - ARTUR LÓPEZ

Forma de la malla

Trac;:ats ortogona ls.

Massa edificatoria

La nova Rambla de la Mina, amb 40 metres d'ample i blocs més puntua ls, aporta una pe rmeabilitat ne cessa ri a pe l barri, aspecte que també te ne n e n compte le s construccions més rece nts.

Verticalitat/ horitzontalitat

Ve rtica litat.

Percepció espaial

La limitació de les proporcions deis blocs e dificats aconsegue ix una inte rconnexió tant visua l com fís ica de l propi ba rri.

:1/~(1/)J 1 ;, .-, };¡¡; f ,Y¡(! 1

Territori Besos- Carnet d'identitat SILVIA FRIGO - AZAHARAJURADO - ARTUR LÓPEZ

:1/~(1/)J 1 ;, .-, };¡¡; f ,Y¡(! 1

Forma de la malla

Tr a~ats

Massa edificatoria

Blocs linea ls d'e nt re pl a nta baixa més 5 pisos i pl a nta baixa més 10 pisos, de ll argades que osci l·le n majoritari ament e nt re els 40 metres (els de menys pl a ntes} i els 130 metres.

Verticalitat/ horitzontalitat

Vert ica litat.

Percepció espaial

Majoritaria me nt, la relació e nt re l'a l ~a ria de les edifica ci ons i !'amplit ud de is ca rrers/espais no edificats és la correcte per a tenir les condicions necessa ri es.

ortogonals.

BIBLIOGRAFÍA "La reforma urbanística del Besos", Barcelona: Ajuntam ent de Barcelona, 2006

WEBS http://www .icc.cat/vissir3/ https://www 1.sedecatastro.gob.es/OVCFram es.aspx?TI PO =CONSULTA Google Maps

CÓDIGO DE BARRAS

Atlas urbanístico sobre el TERRITORIO BESÒS

Grupo F _ Andrea Sáez_Desirée Sánchez_ João Felgueiras

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

USOS Y ACTIVIDADES ACTUALES DEL TERRITORIO BESÓS

MONTCADA I REIXAC Extensión: 23.34 km² Población: 34689 hab. VIVIENDAS; EDIFICIOS Y LOCALES Propiedad 84.8% Alquiler 10.96% Otros 4.24% EMPRESAS Agricultura 0.08% Industria 23.95 % Construcción 10.11% Servicios 65.86 %

SANTA COLOMA DE GRAMANET Extensión: 7.05 km² Población: 120593 hab. VIVIENDAS; EDIFICIOS Y LOCALES Propiedad 83.98% Alquiler 13.17% Otros 2.84% EMPRESAS Agricultura - % Industria 6.62% Construcción 11.33% Servicios 82.05%

SANT ADRIÀ DEL BESÒS Extensión: 3.87 km² Población: 34482 hab. BARCELONA Extensión: 99.07 km² Población: 1620943 hab. VIVIENDAS; EDIFICIOS Y LOCALES Propiedad 68.14% Alquiler 28.45% Otros 3.40% EMPRESAS Agricultura 0.04% Industria 4.39% Construcción 6.11% Servicios 89.46%

www.diba.cat www.icc.cat

VIVIENDAS; EDIFICIOS Y LOCALES Propiedad 85.39% Alquiler 11.43% Otros 3.18% EMPRESAS Agricultura -% Industria 14.66% Construcción 9.51% Servicios 75.83%

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

Industria

Comercial

Central/Incineradora

Servicios

Cultural y ocio

Equipamientos

www.diba.cat www.icc.cat

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

EDIFICIOS Y ARQUITECTURAS SINGULARES EN TERRITORIO BESÓS

http://es.wikipedia.org/wiki/La_Maquinista https://maps.google.es/maps?q=google+maps&um=1&ie=UTF-8&hl=es&sa=N&tab=wl

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

Planta incineradora TERSA La planta incineradora está situada en la desembocadura del rio Besòs, dentro del municipio de Sant Adrià del Besós. Comenzó su funcionamiento en el año 1975. Desde febrero del año 1982 está gestionada por TERSA (Tratamiento i Eliminación de Residuos, S.A.) empresa mixta en la que participan el Ayuntamiento de Barcelona, la Corporación Metropolitana de Barcelona y las Sociedades concesionarias de la primera etapa. En sus inicios la emisión de humos contaminados y olores desagradables eran muy altos. La inversión tecnológica a través del tiempo ha conseguido que TERSA sea una de las empresas punteras en Europa consiguiendo un nivel mínimo de emisiones contaminantes por debajo de las leyes de la CEE en materia de contaminación atmosférica.

Parque del Litoral Está situado en el margen izquierdo del río Besós. Se construyó en 1990 con una superficie de 30.000 m2.

Se caracteriza por sus zonas de paseo, piscinas y arboledas. Forma parte de un sector de equipamientos: el polideportivo Marina-Besós, el campo de fútbol y zona de aparcamiento. Las piscinas, actualmente integradas en el polideportivo, se construyeron junto con el parque como espacio de recreo complementario de la playa. La zona arbolada, constituida por pinos y arbolillos de hoja caduca, ha visto dificultado su crecimiento por los efectos del viento marino. Detrás de la estación de bombeo, una zona de pequeñas dunas con eucaliptos intenta minimizar la presencia del edificio.

Central Térmica del Besós La central, popularmente conocida como la térmica de las tres chimeneas, es una instalación termoeléctrica de ciclo convencional situada junto a la desembocadura del río Besós en el Mar Mediterráneo, entre los términos municipales de San Adrián de Besós y Badalona. En su diseño, las chimeneas (de 90m) que se encuentran inmediatamente encima de la caldera (90m), tienen una composición distinta en los últimos 20m, de construcción metálica. Este aspecto tan característico hace que sean visibles desde gran distancia, formando parte ya del panorama urbano de San Adrián y Badalona. Aunque tenga cesado su actividad en 2011, no hay proyectos para potencializar las antiguas instalaciones (como se había acordado en el referéndum de 2008 en transformarlo en centro social).

http://es.wikipedia.org/wiki/Central_t%C3%A9rmica_del_Bes%C3%B3s http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20110222/central-las-chimeneas-cerrara-para siempre-mes/874552.shtml

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

Parque del Besòs Ubicado en el barrio de Sant Adrià de Besós, al lado de los barrios La Mina y La Catalana. El diseño moderno del parque tiene un diseño de líneas geométricas libres. El espacio fue construido al redor de una serie de líneas longitudinales formadas por pequeñas piezas de hormigón y dos pasillos alineados con lámparas y árboles que atraviesan el parque y permiten usarlo sin abandonar totalmente el ambiente urbano. El parque tiene proporcionado una serie de áreas edificadas que, hasta hora, estaban en decadencia social y arquitectónica, permitiendo la renovación ambiental en la parte final del rio Besós y la recualificación de la orilla marítima.

Edificio Fórum (Museu Blau de las Ciencias Naturales) Importante marca de la arquitectura moderna en la ciudad de Barcelona, concebido pelos arquitectos suizos Jacques Herzog y Pierre de Meuron. Fue construido para recibir el evento 2004 Universal Forum of Cultures, que tenía como intención capitalizar sobre el exceso del turismo de la ciudad después del suceso de los Juegos Olímpicos de 1992. Su forma triangular con 180m de lado y 25m de altura tiene un 2 amplio espacio interior (cerca de 9000m distribuidos por sus dos plantas) que se abre para las plazas que circunscriben el edificio, a través de grandes claraboyas y planes verticales. El auditorio y las salas de exposiciones son los espacios más importantes de la composición.

UPC-Campus Diagonal-Besòs El proyecto de esta actuación universitaria de grande dimensión se aprobó urbanísticamente y de manera definitiva en el año 2008 (fuente: www.lavanguardia.com/vida, 19/06/2012).Se trata inicialmente de la construcción de tres grandes edificios que permitirán, entre otras cosas, acoger diferentes institutos de investigación. Situado al final de la avenida Diagonal, el Campus pretende convertirse en un nuevo polo de innovación que sea un referente internacional en tecnologías industriales. Un singular edificio, diseñado por la arquitecta Zaha Hadid, se convertirá en la puerta arquitectónica del Campus (un edificio en forma de espiral donde las plantas se superponen unas sobre otras).

http://www.publicspace.org/parc-del-besos http://www.mimoa.eu/projects/Spain/Barcelona/Forum%20Building http://www.campus-besos.cat/index.php?page=presentacio

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

Centro Comercial La Maquinista Ubicado en el distrito barcelonés de Sant Andreu, inaugurado el 14 de junio de 2000. Con más de 250.000 m², 242 tiendas y 2800 empleados, es el centro comercial más grande de Cataluña y uno de los mayores de España. Abierto a la luz, al aire y con una arquitectura horizontal, La Maquinista responde a un nuevo concepto de centro comercial, con una amplia oferta comercial, de ocio, restauración y servicios a los que se suman más de 31.000 m2 de superficie destinada a espacios abiertos con avenidas, plazas y porches.

Parque Molinet Inaugurado en 1989 i con 2,5 Ha de superficie el parque ocupa un lugar privilegiado en la parte baja de Puigfred, en la cima de la cual se encuentra el Hospital Esperit Sant, y constiuye un excelente mirador sobre el rio y la ciudad de Barcelona. Está limitado por la avenida de la Generalitat, la avenida de Mossèn Pons y Rabadà y el puente del Molinet. Des de lo alto donde encontramos la antigua Torre Roja, se abren en abanico las plataformas que componen el parque del Molinet. Más natural y adaptadas a la forma de los antiguos conreos en la parte baja, planas y formando una gran placamirador las de la parte alta, juntas responden a los usos i requerimientos del parque como sitio de paseo y reposo.

Ciudad Deportiva RCD Español Se sitúa en Sant Adriá del Besós, en el límite con el municipio de Barcelona, entre el cinturón del Litoral, la autopista de Mataró y el ferrocarril. En la ciudad deportiva a parte del futbol base i femenino, entrenan i juegan trofeos internos niños i niñas de la escuela de 2 futbol. Las instalaciones tienen una superfície de 60.000m en las que incluyen campos de hierba artificial y natural, gimnasio, cafetería, sala de prensa y zona de relax.

http://www.amb.cat/web/mmamb/parcs/parc_del_molinet http://www.rcdespanyol.com/principal.php?modulo=estaticopestanyasCamara&idcontenido=71-12-13-6572&contenidoacargar=71&idsubmenu=931&idmenu=3&nombremodulo=instal%B7lacions&idlinkchk=92

CÓDIGO DE BARRAS

Grupo F_ João Felgueiras_ Andrea Sáez_Desirée Sánchez

PARQUE FLUVIAL DEL BESÓS Es un espacio público ubicado en los últimos 9 kilómetros del recorrido del rio, desde la confluencia con el rio Ripoll hasta la desembocadura en el mar Mediterráneo. Con una superficie total de 115 Ha es uno de los espacios verdes más importantes de la región metropolitana de Barcelona, sobre todo si se tiene en cuenta su ubicación formando parte de un conjunto urbano recorriendo las ciudades de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besós y Montcada y Reixac.

USOS A CADA LADO DEL RIO BESÓS

Residencial

Polígono industrial

1 Calle de Monterrey

2 Calle Santander

Equipamiento

3 Avenida Pi y Margall

Avenida Cortes Catalanas

5 Calle de la Torrassa

6 Calle de Eduardo Maristany

https://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wl http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=15&m=170&s=1186

Barcelona Besòs - plano de metro

Nom

Nombre Estación

Apertura

Estaciones

longitud

Hospital de Bellvitge - Fondo

1926

29,758 km

L 10

La Sagrera - Gorg

2010-2014

Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra

1995

18.456 km

Glòries - Gorg

La Sagrera - Can Zam

2010-2014

42,976 km

Zona Universitària - Trinitat Nova

1924

20,024 km

L 11

Trinitat Nova - Can Cuiàs

2003

2,109 km

Cornellà Centre - Vall d‘Hebron

1959

19,158 km

Trinitat Nova - La Pau

1926

18,916 km

Barcelona BesĂ˛s - plano de tren

2 3 4

7 6 5

Barcelona Bes貌s - plano de bus

plano de bus -> la concentraci贸n del intercambios

Barcelona Besòs - combincion de bus y de metro

La Segrera Nou projecto en execucio que preveu el soterrament de les vies ferroviavies existiens i la construccio d`` una estacio reterent a la ciutat i a tot l` estat. 25.000 nous habitants 30.000 llocs de treball 1,25 millions de m2 de sostre edificable

Conclusion The last image shows the combination of metro and bus. In this you can see how both match to each other (or not). The „red“ elipses dont match. Ether the bus stops are too far away from metro or not easy to reach. The „orange“ ones are just a mix of a good traffic connections with a lack of accessibility. „Green“ elipses are, in our opinion, good solutions of metro-bus-combinations. This images try to show where the problems of public transportation could be or in some cases where is maybe just no need of a high amount of interchanges. The big project in Sagrera is an attempt to connect the two areas east and west of this area, while ingreasing the effectiveness of public transport for train, metro and bus.

Primer ordre Segon ordre Tercer ordre Quart ordre CinquĂŠ ordre Pasos elevats sobre el Besos

RED VIARIA DE PRIMER ORDRE Formada per vies d'ambit Nacional/Internacional que transcorren per 1' exterior de les zones urbanes que podran ser o no de pagament. Formades per múltiples carrils en els dos senlils de la marxa que solen estar separats per una mitjana de dimensions variables. No disposen d'espais destinats a parquing ni voreres o passejos per a la circulació deis vianants. No són mai creuades al mateix nivell i per accedir-hi o abandonar-les s'utilitzen carrils d'acceleració i de sortida. Aquests carrils uniran vies de primer ordre entre elles i/o amb un ordre immediatament inferior. Es tracia en el nostre cas de les autopistes d'accés a Barcelona per la par! nord de la ciutat. RED VIARIA DE SEGON ORDRE

Primer ordre Pasos elevats sobre el Besos

Formada per vies d'ambit inlerurba, transcorren per els límils de la ciutat esdeveninl els anomenats anells o rondes. Formades per múltiples carrils en els dos senlils de la marxa i separats per una mitjana de peliles dimensions, donada l'escassetat d'espai. No disposen d'espais destinats a parquing ni voreres o passejos per a la circulació deis vianants. No són mai creuades al mateix nivell i per accedir-hi o abandonar-les s'utilitzen carrils d'acceleració i de sortida. Aquests carrils uniran vies de primer ordre entre elles i/o amb un ordre immediatament inferior. Es tracia en el nostre cas de les anomenades Ronda de Dalt i Ronda Litoral.

Segon ordre Pasos elevats sobre el Besos

RED VIARIA DE TERCER ORDRE La formen vies majoritariament d'ambit urba de llarg recorregut, que comuniquen les principals zones de la ciutat i que esdevenen les arteries internes d'aquesta, configuran! al seu pas els barris. Formades per multiples carrils en els dos senlils de la marxa, s'hi poi accedir de forma directa des de vies d'ordres inferiors a travĂŠs de carrils laterals, pero nomĂŠs poden ser creuades al mateix nivell en punts determinats, ja siguin rotondes o inlerseccions. Disposen d'espais destinats a parquing i solen venir equipats amb voreres o passejos per a la circulaciĂł deis vianants, carrils bici, etc. Es tracia en el nostre cas es tracia de carrers importants de la ciutat de Barcelona, com l'avinguda Diagonal, I'Avinguda de les Corts Catalanes i I'Avinguda Meridiana.

Tercer ordre Pasos elevats sobre el Besos

RED VIARIA DE QUART ORDRE La formen vies majoritariament d'ambit urba de curt recorregut, que comuniquen els principals barris de la ciutal entre ells forman! els carrers principals deis barris i habitualmenl els seus eixos comercials. Formades normalment per no més de cos carrils en cada senlil de la marxa, s'hi poi accedir i travessar de forma directa des de vies d'ordres inferiors a través de inlerseccions ordinaries. Algunes d'aquestes vies compten també amb vies de transport sobre ferro en superfície, tramvia. Disposen d'espais destinats a parquing i voreres pera la circulació deis vianants. En la nostra zona trobem vies com: C/ Eduard Maristany, C/. Torrassa, Av.de Pi i Margall, C/. Santander, C/ Potossi, Passeig de Santa Coloma.

Quart ordre Pasos elevats sobre el Besos

e ] ....,..

p 3.

1--'----!

p ~

RED VIARIA DE CINQUÉ ORDRE La formen els carrers ordinaris que donen accés a les vivendes i que conformen la malla viaria més densa de la ciutat. Formades normalment per un o dos carrils i normalment en un sol senlil de la marxa, s'hi poi accedir i travessar de forma directa des de vies d'ordres inferiors a través de inlerseccions ordinaries. Els més amples disposen d'espais destinats a parquing i salen venir equipats, menys en casos extrems, amb voreres per a la circulació deis vianants.

Pasos elevats sobre el Besos

CERDANYOLA DE VALLÈS

MONTCADA I REIXAC

BARCELONA SANTA COLOMA DE GREMENET

BADALONA

SANT ADRIÀ DE BESÒS

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

JERARQUÍA

1 NIVELL EUROPEU La normativa europea ve marcada per Directive 2010 / 31 / EU of the European Parliament and of the council of 19 May 2010 on the energy performance of buildings NIVELL ESPANYOL La normativa espanyola ve marcada per El Código Técnico de la Edificación

EXEMPLE DE NORMATIVA MUNICIPAL 1- Municipi: Santa Coloma de Gramanet sòl urbà no consolitdat

NIVELL CATALÀ La normativa catalana ve marcada per la Generalitat de Catalunya mitjançant: Agència Catalana de l’Aigua (ACA), normativa entorn al tractament de les aigües. Decret d’Ecoeficiència, referent a normatives respecte a l’energia. Normativa de Residus. Normativa de Sòls Contaminats NIVELL METROPOLITÀ La normativa a nivell metropolità la marca el Pla Gerenal Metropolità. Aquest pla inclou els termes municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona. NIVELL MUNICIPAL La normativa a nivell municipal en l’àmbit del Besòs la marca el Consorci del Besòs. El Consorci del Besòs esta format pel govern municipal de Sant Adrià del Besòs, Barcelona, Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixac.

Figura representativa del Consorci del Besòs.

Font: http://www.besos.cat/pdf/REGLAMENT_REGULADOR_AIGUES_RESIDUALS.pdf

[Exclusivamente para uso acadØmico]

edificabilitat bruta màxima: 1,02 m2sostre/m2 sòl densitat màxima: 92 habitatges/ha màxim número d’habitages: 310 ús primordial residencial, s’admeten altres usos com: comercial, terciari, oficines, sanitari, cultural, esportiu, religiós, recreatiu, restauració i espectacles. la reserva de zona verda i espai lliure serà de 8.454 m2. la reserva de zona verda, espais lliures i equipaments serà de 15.117 m2. 2- Municipi: Sant Adrià del Besòs sòl urbà no consolitdat edificabilitat bruta màxima: 1,28 m2sostre/ m2sòl sostre màxim: 14.780 m2 densitat màxima: 104 habitatges/ha màxim número d’habitages: 120 ús primordial residencial, s’admeten altres usos com: comercial, terciari, oficines, sanitari, cultural, esportiu, religiós, recreatiu, restauració i espectacles. la reserva de zona verda i espai lliure serà de 5.925 m2. la reserva de zona verda, espais lliures i equipaments serà de 6.425 m2.

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

1900

CRONOLOGIA

1953 Pla comarcal de Barcelona 60’s Industrialització. Creixement de les poblacions al voltant del riu Besòs Contaminació i degradació del riu.

70’s

1976 Pla general metropolità de Barcelona Normes tècniques de qualitat de l’habitatge 1979 Estudio Patológico del Barrio S.O. el Besòs 80’s Polítiques de recuperació d’espais fluvials degradats.

90’s Sanejament del riu.

1996 Ajuntament de Barcelona + Finançament Unió Europea: Projecte de “recuperació mediambiental” del tram final del riu Besòs. 1998 Consorci del Besòs

2020

2009 Normativa urbanística metropolitana

[Exclusivamente para uso acadØmico]

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

CARECTERÍSTIQUES PRINCIPALS

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (ACA) Pla de gestió de l’aigua de Catalunya (2010) Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Programa de mesures. Abastament Reutilització Sanejament EDAR: Estacions Depuradores d’Aigües Residuals Gestió del medi Aigües costaneres ones humides Planificació d’espais fluvials (PEF) Font: http://www.urv.cat/media/upload/arxius/W-Catedra_DOW_URV/Informes%20VIP/ agencia_cat_aigua_-_aigua_a_catalunya.pdf

NORMATIVA DE RESIDUS Normativa catalana en matèria de residus Es crea un fons de gestió del qual es beneficien els locals municipals i supramunicipals, aquest fons rep beneficis dels cànons establerts als residus amb destí; deposicions o incineració Font: http://www.besos.cat/pdf/REGLAMENT_REGULADOR_AIGUES_RESIDUALS.pdf

NORMATIVA DE SÒLS CONTAMINATS D’acord amb el real decreto 9/ 2005, es cataloguen com a sòls contaminats aquells es desenvolupen o s’han desenvolupat activitats dels següents tipus: producció de productes químics producció d’energia elèctrica terrenys destinats a infraestructures de transports terrestre en aquest decret s’integren territoris

Font: urbaweb.com/planejament

Font: http://www.besos.cat/pdf/REGLAMENT_REGULADOR_AIGUES_RESIDUALS.pdf

[Exclusivamente para uso acadØmico]

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

PARC FLUVIAL DEL BESÒS; RECUPERACIÓ DEL TRAM FINAL CERDANYOLA DE VALLÈS

MONTCADA I REIXAC

Prat fluvial Platges Illes Meandres Parcel·les de zones humides

ZONES HUMIDES (3km ) TRAM 1

BARCELONA

SANTA COLOMA DE GREMENET Zona de lleure amb gespa a les lleres i franja asfaltada per al passeig i exercici físic. Accessible mitjançant rampes i escales. Superfície total de 22 Ha.

ZONES D’ÚS PÚBLIC (5km ) TRAM 2

3 BADALONA

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Superfície total de 7 ha. Entre murs de contenció per tal d’evitar inundacions a la zona urbana de Sant Adrià.

Font: www.consorci-besos.com

[Exclusivamente para uso acadØmico]

ZONES D’ÚS PÚBLIC (450 m ) TRAM 3

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

QUALIFICACIÓ DEL TERRENY

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

El mapa urbanístic de catalunya mapifica les diferents categories del sòl. Font: http:// ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do?

Aquest mapa assigna un codia a cada qualificació del terreny, mitjançant aquest codi i amb l’ajuda de la normativa urbanística de Catalunya podem saber quines regulacions afecten a cada part de l’àmbit que ens ocupa. Font: http://www.amb.cat/c/ document_library/get_file?p_l_ id=5764&folderId=504374&name=DLFE-8085.pdf

espais lliures, zones verdes terreny rústic zona hidrogàfica sistema viàri, eixos estructurants equipaments serveis tècnics i ambientals zona industrial espais ferroviàris espais de protecció nucli antic ordenació oberta territori urbà tradicional cases agrupades territori en transformació habitatge dotacional públic

1000 500

[Exclusivamente para uso acadØmico]

2000

Font: mapa urbanístic de catalunya (MUC)

[Academic use only]

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

BIBLIOGRAFIA

REGULACIONS, NORMES I ORDENANCES VÀRIES DEL TERRITORI BESÒS

Estudio patológico Barrio S. O. Besós Barcelona: conclusiones finales Díaz Gómez, César. Barcelona, 1979. Àrea metropolitana de Barcelona. Mancomunitat de Municipis. Normativa urbanística metropolitana. Barcelona, 2010.

ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ www.consorci-besos.com www.urbaweb.com/planejament www.aca-web.gencat.cat APORTACIONS DEL TEMA INVESTIGAT Possibles millores a nivell urbanístic (xarxes d’infraestructures i espais públics) i a nivell d’edificació (deficiències als habitatges). Possibles usos del sòl en funció de la normativa.

[Exclusivamente para uso acadØmico]

(Clara Grenzner / Miguel Ángel Hernández / Marie Vorbeck)

SECTORES PRODUCTIVOS, EQUIPAMIENTOS PÚBLICOS

PUc-qm tardor-2013/2014 GRUPO I Parinder. Petra Raduà Bermejo, Marta Sigüenza Sabater, Oscar

EQUIPAMIENTOS PĂ&#x161;BLICOS

Centros Centros Metro Centros Centros Centros

juridicos religiosos culturales sanitarios educativos

COMERCIO

uso recidencial con uso terciaro en bajos (comercio de proximidad) usos terciarios, intensidad media (mercados municipales y supermercados etc usos terciarios, intensidad alta (centros comerciales y similares)

INDUSTRIA

usos industriales, intensidad baja (pequenos tallers) usos industriales, intensidad media (fĂĄbrica) usos industriales, intensidad baja (industria pesada, quĂmica o energĂŠtica)

INDUSTRIA + COMERCIO

Barcelona

EVOLUCION HISTORICA

MOSAICOS INDUSTRIALES vs. ร REAS RESIDENCIALES equilibrar รกreas?

Grupo J: Barbara Vecchione, Livia Scipioni y Alba Corbella

EL SISTEMA DE ESPACIOS LIBRES: LAS ZONAS VERDES:

El Besós está formado principalmente por pequeños parques urbanos dispersos por la zona y algunos de más grandes; el más importante es el Parque Fluvial del Besós ya que sigue el cauce del rio.

LAS ZONAS VERDES:

-Parque fluvial del Besós: Superfície: 112,92 ha Longitud : 8,88 km (4,95 km uso público y 3,8 Km uso privado). El parque se creó gracias a un proyecto de recuperación medioambiental del tramo final del rio.

Formado por tres zonas: • La zona pública discurre dentro del cauce del río y esta formada por un viario asfaltado por donde caminar e ir en bicicleta.

• La zona húmeda discurre dentro del cauce del río y está restringido al público. • La desembocadura esta formada por los últimos 450 m del río y es una zona restringida al público.

La vegetación: Cada zona del parque tiene una vegetación diferente. La zona de uso público consta de 22 hectáreas de césped. El carrizo es la especie plantada en la zona húmeda.

Usos principales:

LAS ZONAS VERDES: -Parque del Litoral: Superfície: 2,5 ha Inaugurado: 1990 (una de las primeras intervenciones para dignificar y recuperar el frente litoral y los márgenes del río). Su situación privilegiada al lado del mar lo hace un espacio original y muy atractivo. El parque y la playa están separados por el paseo marítimo. El recinto cerrado y ajardinado está formado por piscinas de formas geométricas divertidas con una superficie total de agua de 1000 m2 y está integrado al polideportivo.

La vegetación: El paseo marítimo está formado por palmeras de dátiles. La arbolada del recinto está formada principalmente por pinos y arboles caducifolios.

-Parque del Besos: Superficie: 6,8 ha Inaugurado: 1996 Es un parque moderno, abierto y con un diseño de líneas geométricas, que se asienta sobre un terreno totalmente plano. El espacio se estructura a partir de una serie de líneas longitudinales trazadas con piezas de hormigón y también por medio de dos paseos pavimentados bordeados de farolas y árboles, que atraviesan el parque y ofrecen la posibilidad de usarlo sin abandonar un cierto ambiente urbano. El resto de su superficie se resuelve combinando tres islas de árboles, en forma de franjas serpenteantes, con la gran explanada que es el espacio mayoritario del parque, cubierta principalmente de hierba corta con pequeños recortes de pavimento

-Parque de los Auditorios: Superficie: 5,2 ha Inaugurado: 2004 Es un gran espacio multifuncional equipado con auditorios al aire libre. A su vez, se trata de un lugar adecuado para pasear y cuenta con una zona dedicada al baño. Cinco grandes dunas artificiales articulan y distribuyen los diferentes espacios del parque que se comunican a través de rampas diagonales. La vegetación está formada sobre todo por la caña común, gramíneas y praderas. Los árboles más abundantes son las moreras.

LAS ZONAS VERDES: -Parc de Can Zam: Superfície: 11 ha Inaugurado: 1999 Situado haciendo de límite del casco urbano, entre la ciudad, el río y la montaña. Es un elemento de conexión entre la ciudad y el espacio fluvial. Can Zam tiene forma de cuadrado irregular con un diseño geométrico de líneas muy marcadas. Un paseo central marca la divisoria entre dos sectores de características diferentes. El primero, más cercano a la montaña, con una gran plaza y vegetación, y el más bajo y cercano al río, con un gran lago y predominio de especies vegetales de ribera.

-Parc del Molinet: Superfície: 2,5 ha Inaugurado: 1989 El parque está situado en un sitio privilegiado en la parte baja del turó del Puigfred (81m), en la cima del cual se encuentra el Hospital de l’Esperit Sant. Desde el lugar elevado donde se encontraba la antigua Torre Roja, se abren en abanico las plataformas que componen el parque. Más naturales y adaptadas a la forma de las antiguas terrazas de cultivo las de la parte baja, llanas y formando una gran plaza-mirador las de arriba. Encontramos una extensa plaza pavimentada, ligeramente inclinada y elevada sobre el río y un mirador, con pérgolas, balcones y un grupo de ombúes. La vegetación arbórea está formada por especies de hoja caduca, principalmente olmos y álamos. Las manchas de arbustos son abundantes y con bastante variedad de especies.

-Parc de la Trinitat: Superfície: 7,04 ha Situado en medio de uno de los nudos viales más importantes de Barcelona, ofrece al visitante un número excepcional de posibilidades: pistas deportivas y de modelismo, una gran zona de picnic con barbacoas y un huerto urbano. El parque tiene una forma semicircular y está presidido por una colina con un canal a sus pies. La vegetación más importante son las extensas praderas de césped y dos largas hileras de chopos perfectamente alineadas, que recorren la vuelta de la colina que cierra el parque y que, en la parte superior, forman un bosquecillo con numerosos chopos lombardos.

-Parc d’Europa: Superfície: más de 59000 m2 Inaugurado: 1992 Tiene una extensión de más de 59000 m2 de zona ajardinada y equipamientos destinados al ocio. El eje longitudinal sigue el torrent de la Pallaresa y constituye una obra de enorme importancia para la ciudad ya que cubre una gran parte de la B-20 y establece una conexión entre los dos sectores del municipio separados por la red viaria.

EQUIPAMIENTOS:

Leyenda: Ayuntamiento

Centros deportivos

Escuelas

Hospitales

Museos

Bibliotecas

En esta imagen podemos observar la distribucion de los equipamientos principales de Sant Adrià del Besós. Observamos que todo y estar dividido por el río; hay variedad de equipamientos en los dos bandos y estan bastante bien distribuidos aunque hay una zona más equipada que otras (donde está el ayuntamiento).

EQUIPAMIENTOS El parque del Fórum:

Museu Blau de les Ciències Naturals: Este edificio fue diseñado por los arquitectos Jacques Herzog y Pierre de Meuron para el fórum universal de las culturas del año 2004. Es un prisma cuya base es un triángulo equilátero de 180 metros de lado y 25 de altura. Ocupa 9000m2 distribuidos en dos plantas con instalaciones modernas y servicios para todos los públicos que se estructuran alrededor de un vestíbulo inmenso. El techo del edificio contiene una pequeña piscina de escasa profundidad que se utiliza de aislante térmico. El edificio queda suspendido en el aire mediante 17 puntos de apoyo, creando así un espacio cubierto de uso público a nivel de calle. La planta se encuentra perforada por múltiples claraboyas que atraviesan el edificio en su verticalidad. Dispone de un auditorio subterráneo de 3.200 plazas y de una sala de exposiciones de 5.000 m2. Este museo es un nuevo equipamiento cultural que aporta una oferta cultural innovadora que hace compatibles el rigor científico y la divulgación, el sentido lúdico y el conocimiento de la natura.

Mhic (Museo de história de la inmigració de Cataluña): El MhiC comprende un edificio de nueva planta, el jardín que se extiende como espacio lúdico y como zona de actividades al aire libre vinculadas al museo, junto a la masía del s. XIX, Can Serra, reconvertida en centro de documentación. El proyecto se define como un filtro mediador ya que configura un límite hermético y contundente hacia la ronda, y está abierto hacia el jardín. Como una gran pieza topográfica, el edificio, comienza a elevarse desde el lado de Can Serra para llegar a alcanzar la mayor altura en el extremo opuesto. Las dos salas de exposición están planteadas como espacios contenedor flexibles tanto por lo que respecta al uso como a al iluminación.

EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Complex Esportiu Ricart Poliesportiu Marina Besòs Poliesportiu Besòs Zona Esportiva La Mina Camps de futbol Besòs Camp de futbol Josè Luis Ruiz Casado Club Tennis Sant Adrià Pista Poliesportiva Carrer Major

1. Rambleta s/n, Sant Adria de Besòs

2. 6. Carrer de Dolors Ibarruri s/n, Sant Adria de Besòs

3. Avinguda de Sant Raimond de Penyafort s/n, Sant Adria de Besòs

4. Carrer de Levante s/n, Sant Adria de Besòs

5. Avinguda de Sant Raimond de Penyafort s/n, Sant Adria de Besòs

7. Carrer Olimpic, San Adria de Besòs

8. Carrer Majors, San Adria de Besòs

EQUIPAMIENTOS CULTURA: Hay 9 centros públicos en Sant Adria de Besòs y dos Bibliotecas. Los centros públicos que podemos encontrar en el Besós son: •Cascavell Colegio Público • Catalunya Colegio Público •El Garbí Escuela De Educación Infantil •Fòrum 2004 Instituto De Educación Secundaria (ies) •Josep Miquel Céspedes Colegio Público •Manuel Vázquez Montalbán Instituto De Educación Secundaria (ies) •Mediterrània Colegio Público •Pla De Besòs Centro Público De Educación De Personas Adultas (presencial) •Pompeu Fabra Colegio Público En el Besòs también hay muchos centros privados que se ocupan de la educación de la primera infancia, la educación de adultos y de la enseñanza de las artes, como el arte y la danza.

Biblioteca Sant Adrià La Biblioteca Sant Adrià se en la plaza encuentra Guillermo Vidaña y Haro, s/n de Sant Adrià de Besòs

Biblioteca Font de La Mina La biblioteca de la Mina es un equipamiento público surgido en el corazón de uno de los barrios históricamente más conflictivos de Barcelona. La decisión de realizar aquí una gran biblioteca pública se inscribe en la política transformación social a partir de equipamientos públicos abiertos a la ciudad y capaces de desencadenar procesos de transformación urbana.

Hospitales: Hay 8 centros para Hospitales, centros de salud y centros médicos especialistas en Sant Adrià de Besos:

• Centro Médico Virgen de Nuria, Ricart 3 Medicina General Otorrinolaringologia Hospital Radiodiagnostico Espana

• Carrascosa Carrillo, Manuel, Ricart 3 Dermatologia Medicoquirurgica

• Centro de Fisioterapia y Rehabilitacion Mesro, Mossen Jacinto Verdaguer Fisioterapia

• General Lab, S.A. (Grupo Labco), Ricart 3 Analisis Clinicos

• Montagut Vinyals, Pere, Ricart 3 Pediatria y Areas Especificas Pediatria Medico Puericultor

• Pi Sopena, Maria Nuria, Avd Pi L Margalla 24 Pediatria y Areas Especificas Pediatria Medico Puericultor

• Valladares Mateo, Luis Carlos, Bogatell 43 Medicina General

EQUIPAMIENTOS:

Leyenda: Ayuntamiento

Centros deportivos

Escuelas

Hospitales

Museos

Bibliotecas

En esta imagen podemos obervar los distintos equipamientos que se situan en la parte superior del r铆o del Bes贸s principalmente en la zona de Santa Coloma de Gramenet.

Equipamientos Santa Coloma de Gramenet Museo Museo Torre Balldovina El Museo Torre Balldovina, se encuentra en Santa Coloma de Gramenet, en la Plaça Pau Casals. Exposición que se propone ofrecer un discurso que presente la continuidad del territorio colomense y de su población, desde el asentamiento de los íberos en el Puig Castellar hasta el momento actual, a partir de los tres elementos físicos básicos del término: la montaña (Puig Castellar), el río (Besòs) y la ciudad (Santa Coloma), cada uno de ellos vinculado al desarrollo de los diferentes tiempos históricos de Santa Coloma.

Deportivos U.D.A. Gramanet Avinguda dels Banús Baixa, Santa Coloma de Gramenet. La Unión Deportiva Atlético Gramenet es un club de fútbol de España, de la Ciudad de Santa Coloma de Gramanet. Fue fundado en 1923 y juega en la Tercera División de España.

Cerca del rio Besòs, en la zona de Santa Coloma de Gramenet, encontramos otros dos centros deportivos: • Centro Deportivo Raval Carrer Sant Jordi, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona • Asociación Sport I Salut Santa Coloma Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona

Escuelas Hay tres escuelas principales que se encuentran cerca del río: • Principal del Colegio Virgen del Carmen, Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer El Edificio fue construido entre los años 1952 y 1953 y es un proyecto original del arquitecto cordobés D. Víctor Escribano Uselay. El edificio original tenía dos plantas y sótano, pero en el año 1969 se construyó una tercera planta que se utilizó hasta 1975 para habitaciones de internos del propio centro. En el verano de 1975 se habilitó la Tercera planta para clases del antiguo BUP. • The corner centre d’estudis, Avinguda de la Generalitat • Escola oficial d’idiomes de santa coloma de gramenet, carrer victor hugo

Bibliotecas • Biblioteca Central Jardins de Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet

• Biblioteca del bon pastor Carrer de l'Estadella

• Biblioteca Can Peixuaet Avinguda de la Generalitat, 98 08923 Santa Coloma de Gramenet

Hospital La Fundació Hospital de l’Esperit Sant esta situada en el termino municipal de Santa Coloma de Gramenet, y en un punto limitando con otros municipis que le rodean: Badalona, Sant Adrià de Besòs y Barcelona.

Territori BesĂ˛s: Les infraestructures i Els indicadors

Cristian Fdz Sedas Ă&#x2019;scar Torra Moneny Sergi Ruiz Ferrer

Territori Bes貌s: Les infraestructures i Els indicadors : fragmentaci贸, inconnexi贸, segregaci贸 urbana

1945-46

1955-57

1993

2012

Territori Besòs Montcada i Reixac Sta. Coloma Gramenet Badalona-St. Adrià de Besòs Barcelona (Nou Barris, St. Andreu i St. Martí).

Una geografia compartida

•Conca baixa riu Besòs. •Front litoral Nord. •Serralada Litoral. Un continu urbà interdependent

•933.000 persones (30% AMB). • 850 Ha de polígons AE

Llegenda Topografia que condiciona l’escassa articulació entre barris i municipis (Serra d’en Mena, riu Besòs). Elevades pendents Connectivitat interna deficient per l’ impacte de la implantació de les infraestructures en un context urbà.

Pas interromput per infraestructures Pèndent de més de 20% Pendent de 20 a 8 % Terreny pla

C-31 Badalona

Vials de mĂŠs de 15 m.

Pla CerdĂ , 1859

Pla de Jaussely, 1905

2011

Ponts actuals

Ponts proposats

Bon Pastor

Sant Adrià del Besós

Ronda Litoral + Pla Bes贸s

Molinet

Penyafort

Can Peixauet

bibliografĂa www.icc.cat www.amb.cat www.bcn.cat www.anycerda.org www.bcnregional.com

Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat Traçats, trajectòries i vertebracions espacials

Grup K

I El riu Besòs : Rol urbà i relacions amb la ciutat A Primera Función : industrial Barcelona, además de ser una ciudad muy industrializada es también uno centro de turismo. Desde entonces el problema fundamental de Barcelona y de sus alrededores queda la cuestión del agua. El Besòs es un río localizado en la provincia de Barcelona con 17,7 km de recorrido. Nace en la comarca del Vallés Oriental, al unirse los ríos Mogent y Congost, y desemboca en el Barcelonés, en el término municipal de San Adrián de Besós. Cruza una zona densamente industrializada y poblad de Barcelona. Así, durante los años 1970 y 80 se hizo tristemente famoso por ser el río más contaminado de Europa. B Función actual : Entre ecología y servicio En 2004, Barcelona acogió el Día Mundial del entorno. El tema de este día era: " ¡ aviso de búsqueda ! ¿ Mares y océanos - muertos o vivientes ? ". El Director ejecutivo del PNUE (Programa de Naciones Unidas para el Entorno) recordó que la Cumbre Mundial sobre el Desarrollo sostenible de 2002 había lanzado una serie de desafíos que concernía a las zonas de pesca, las zonas marítimas protegidas, los pequeños Estados insulares en vías de desarrollo y la contaminación marítima. En el marco del Foro universal, la ciudad de Barcelona desarrolló muchas ideas innovadoras y ambiciosas en el dominio de las tecnologías y las infraestructuras en materia medioambiental particularmente el proyecto de transformación que concierne al río Besòs : un parque, que bordea el río, acondicionado entre el puente Molinet y el mar. Después, se inauguró el Parque Fluvial del Besós situado entre Barcelona, Santa Coloma de Gramanet y San Andrián de Besós ; Presas neumáticas aseguran la estabilidad del nivel del mar y la nueva orilla verde es fuente de bienestar para los locales y turistas en paseo. La recuperación ambiental y la mejora progresiva de la calidad del agua del río Besós ofrecen a los visitantes un espacio verde de grandes dimensiones que forma parte del continuo urbano del área metropolitana de Barcelona.

11 TRAยก;:ATS, TRA.JECTORIES 1 VERTEBRACIONS ESPACIALS

RED

R ED

111

RED

EL B ESOS Y

EL RED DE C A RRETER A S

El Besos

~......-----

PUENTES

•

CARRETERAS Y ACCESOS

ENTRADAS PEAT ON A LES

Además de poder bordear el Besos con coche, es posible circular en bicicleta o a pie. Así, existen

muchas entradas que permiten acceder al ríu Besos (gracias a escaleras o rampas de acceso). Estos accesos son designados por un sistema informativo.

Entradas y importantes conexiones de transporte público El Parque fluvial del Besós ofrece acceso sobre todo a la parte noreste y también en la parte sur-oeste, cerca del Mar Mediterráneo.

La conexiòn al transporte público es buena, hay varias paradas de metro, bus y tranvía que también están cerca de las entradas.

El metro conecta las zonas distantes al Parque, el autobús cubre el área circundante.

ZONAS INDUSTRIALES El rio Besos es un rio que comunica con muchas ciudades de España. En los años 60 hasta el año 2004 fue un rio muy utilizado para enfriar las máquinas de las industrias. Sin embargo, no es navegable. Hoy, fue remodelado en un parque y las restantes industrias que requieren un enfriamiento líquido toman su agua directamente en el mar. Las zonas representada en este mapa son las diferentes áreas industriales que tienen lugar en el sitio. Podemos ver que el sitio está compuesto por un lado por una zona predominantemente industrial y el otro una zona más urbana con habitación.

Agencia Catalana de l’Aigua, MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA

LAS

ZONAS

HÚMEDAS

Las zonas húmedas se localizan en el norte del Parque Fluvial del Besos Este espacio de 3,8 Km . está restringido al público y se caracteriza por contener 60 parcelas (ocho hectáreas) de humedales construidos (wetlands) que realizan el tratamiento terciario de un 30% del la emanante de depuradora de aguas residuales de Moneada.

LA ZONA DE USO PÚBLICO

Los S Km de la zona de uso público discurren dentro el cauce del río Besós. En el viario asfaltado se puede pasear a pie y en bicicleta. En el margen izquierdo, la anchura permite disponer de carril bici señalizado. En el curso hídrico se encuentran 11 presas hinchables que regulan el nivel de la lámina de agua.

DESEMBO-

CADURA

Los últimos 450 m del río Besós antes de llegar al mar Mediterráneo conforman la desembocadura. Se trata de una zona restringida al público.

CARTA DE LOS SERVICIOS SERVICIOS Y ACTIVIDADES

AREAS IDENTIFICABLES

24 HORES: DE LA VIDA AL VOLTANT DEL TERRITORI BESÓS

COMO ES LA SITUACION CON LOS IMMIGRANTES?

-VIDA -VIAJES -MOVIMIENTO -LABORAL -APRENDIZAJE -COMPRAS -CONFLICTS -PERCEPTIONES

VAS A OTRAS BARRIOS? ES CARA LA CIDA AQUI? VAIS AL RlO? POR DONDE SALIR DE FIESTA?

VIVEN AQUI MUCHOS IMMIGRANTES?

HAY CONFLICTOS POR AQUI? LO QUE PASA CUANDO NO PASE NADA SINO EL TIEMPO, LA GENTE, LOS CHOCHES?

COMO CRUZA!$ EL Ri0? VAIS A MENUDO A BARCELONA?

PU(C) QT 13/ 14 VERONIKA LINTNER BERTA MORATA ANTOINE SCHEMBRI RAFAEL DONAT

e• u

Log GITANOg HAN VIVIDO EN gAN ROQUE TODA LA VIDA. Ego ERA DE ELLOg Y LOg RUMANog Log ECHARON. AQUf HEMOg FORMADO UNA MANCOMUNIDAD. NOg AYUDAMOg MUTUAMENTE A ARREGLAR LAg cogAg DE LA CALLE. COMO EL AYUNTAMIENTO NO LO HACE LO HACEMOg NOgOTRog_CADA MEg CADA BLOQUE PAGA UNA CANTIDAD Y ARREGLAMOg Log JARDINEg_

LO QUE HACEMOg AQUf NO gE PUEDE HACER EN UN Plgo _AQUf DE LA PUERTA A LA CALLE. HACEMOg VIDA EN LA CALLE.

ViaJes

¿CRUZAR ... EL RÍO?

LAS FIESTAS OE AQUÍ SE HACEN AllÍ EN El RÍO, CERCA OE AQUÍ.

VA MUCHA GENTE AHORA Al RÍO A PASEAR. AHORA TOOA LA 20NA INDUSTRIAL DELANTE OEL PARQUE FLUVIAL ESTA ABANDONADO. ¿QUÉ VAN A HACER MÁS BLOQUES? ¿MÁS PISOS? SI ESO NO SE VENDE. HAN HECHO UNOS CUANTOS CON El ROLLO OE DARLE A LOS POBRES PERO El RESTO ESTA POR VENDER.

¡¿VALEN UN HUEVo!!!

NOSOTROS JUGAMOS EN LA CALLE. QUEDAMOS AQUÍ Y NOS VAMOS CUANDO SE HACE OE NOCHE.

CAMINO CADA OÍA 1 HORITA PARA ARRIBA Y OTRA PAR ABAJO POR El NUEVO PARQUE OEL

Rí~. . EgE EgPAClO EgTA MUY BIEN ...

SAN AORIÁ Y SANTA COLOMA SUELEN FUNCIONAR INDEPENDIENTEMENTE ...

¿PARA QUÉ ... ?

El NUEVO PARQUE FLUVIAL ESTA MUY BIEN.

METRO ANTES DE 2008 ...

SUELO IR A CASA DE MI MADRE EN BADALONA Y DEPENDIENDO DE LA PRISA QUE TENGA COJO EL METRO O VOY ANDANDO. EL NUEVO PARQUE DEL RfO, ESTA MUY BIEN.

AQUf HAY BASTANTE GENTE Y AMBIENTE EN LA CALLE AUNQUE LA GENTE SUELE IR A TRABAJAR A BARCELONA.

ESTO ES TRANQUILO Y YO ESTOY CONTENTA. AQU( MISMO ESTA EL CENTRO Y LA PLACA DE LA VIL-LA.

VAMOS CAMINANDO HASTA EL RfO CUANDO SALIMOS A PASEAR. SIEMPRE QUE VAMOS A VISITAR ALGÚN SITIO VAMOSENTRENPORQUE EL TRANSPORTE ES RAPIDO .

BUFF. .. AHORA EN PARO NO VA A HABER MANERA DE INDE PENDIZARSE ... PERO BUENO EN CASA NO SE ESTA NADA MAL Y TENGO COMIDA EN EL PLATO CADA

La g1 NO gACO MUCHO HOY POR AQUÍ ME IRE A BARCELONA: CALLE 1 RAMBLA CATALUNYA, ARAGÓN, LAg RAMBLAg __ _ALLf FIJO QUE CAE ALGO ...

YO CUANDO LLEGA EL FIN DE gEMANA NO ME ABURRO EN CAgA _goMog 4 EN CAgA _UNO DE Mlg Dog HIJO. EL DE 30 AÑOg EgTA " APOgENTAO" EN CAgA PORQUE EgTA EN PARO Y NO gE VA NI A TIROg

OlA. . •

EN EL FONDO A MI MADRE NO LE IMPORTA QUE NO QUEDEMOS EN CASA ...

LO QUE HACEMOS AQUÍ NO SE PUEDE HACER EN UN PISO. AQUÍ DE LA PUERTA A LA CALLE. DE HECHO HACEMOS VIDA EN LA CALLE.

AHORA CON LA CR1g1g NO PIENgo EN IRME A OTRO giTIO. YO NO TRABAJO , LO HACE MI MARIDO

MIENTRAS EN El SON PASTOR ... AQUÍ LOg NEGOCIOg LO CALEg gE CUENTAN CON UNA MANO. Y FUNCIONAN POR EL " PRECIO DE AMIGO". PERO VAMOg AQUÍ HAY 2 NEGOCIOg Y Dog BAREg __ _

HAY BAgTANTE INMIGRA CIÓN . cAgl TODog Log NE GOCiog EN EgTA CALLE goN DE ELLog _

AQUÍ gE VAN DEJANDO LOg NEGOCIOg Y LOg QUE LOg COGEN PARA PONERLogguyoggoN MARROQUíg

Nog GANAMOg LA VIDA COMO PODEMog _CON LACHA TARRA , Log CARTONEg O VENDIENDO ROPA EN EL MERCADILLO DE gNAT ADRIA LOg MARTEg_. COMPRAMOg AL POR MAYOR EN LOg CHINOg QUE goN LOg DUEÑOg DE TODog_TIENE POLÍGONOg ENTEROg góLO DE LLog _

ALLÍ LA MINA HA CAM BIADO MUCHO . ALLf NO MULTABAN A LOg TAXIgTAg g1 gE NEGABAN A IRgE MUY LEJQg g1 LA BAJADA DE BANDERA NO LE gALÍA A CUENTA. LE PODÍAN ROBAR HAgTA EL TAXI. EN gAN ROQUE MI MUJER NO QUigO IRgE A VIVIR PERO AHORA YA TIENEN U2 Y AGUA GRATig

1700

•

•••••• •••••••••••• •••• ••••• ••• •••••••••••••• ••••••••••• •••••••• ••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••• • ••••••••••••••• ::::::::::::::::::::::::::= ••••••••••••••• ••••••••••• •••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••• •• • • • • • •• • • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • •__ • •.,..,.,.. • • •__ • •, • • • • • • •• • •

...•. ..........-.-.-.. .... -

-.--.-.-.-

••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••••••••• ..•....•.•••..•. ,,,,,,,,,,,,, . ··~ •••••••••••• ••••••••••

... .......

mmm~r ¿QUÉ ESTUDIA!g POR • •• ••••••• CIERTO? l' • •·••••••••

QUE IDEA TENE!g PARA '"-'-IJ.E .r...u~~i}#~ HACER UNA VE2 ACABÉ!g LA ESCUELA? ¡HOLA! HE VlgTo QUE gAUAig DE LA ESCULEA ... ¿QUÉ PLANES TENÉ!g HOY PARA HACER POR LA TARDE? DÓNDE Y CÓMO PAgA¡g VUESTRO TIEMPO UBRE?

NogOTROg JUGAMOg EN LA CALLE. QUEDAMOg AQUí Y NOg VAMOg CUANDO gE HACE DE NOCHE. AQUÍ TENEMOg EL RíO Y UN PAR DE PARQUES QUE ESTAN BIEN.

AHORA HEMOg EMPE2ADO ¡o DE BACHILLERATO. YO CUANDO ACABE HARÉ UN MÓDULO AQUI EN gTA COLOMA.

EN gANTA COLOMA HAY FIESTAg Y FER!Ag DURANTE TODO EL ANO COMO LA "FERIA MEDIEVAL" QUE gE HACE DETRAg DE LA TORRE "VALLDOVINA". YO QUIERO ESTUDIAR ALGUNA INGENIERIA. ME TOCARA IR HAgTA BARCELONA CADA DÍA.

YO TRABAJO EN BARCELONA Y LOS: QUE ES:TÁN AQUÍ TAMBIÉN S:E VAN ALLí A ROBAR .

•

DE TODOS: MODOS: 91 VAIS: A LA "CALLE RELOJ" EN S:ANTA COLOMA YA ... MADRE MÍA ...

-o ·.

. S:AN ADRIA LO QUE TIENE MALO ES: LA MINA. ES: UNA BARRIADA MARGINAL QUE ES: BAS:TANTE PELIGROSA AUNQUE EN S:AN ROQUE EN BADALO NA TAMBIÉN ES: BAS:TANTE DES:ACON S:EJABLE.

LE PODÍAN ROBAR HAS:TA EL TAXI. EN S:AN ROQUE MI MUJER NO QUIS:O IRS:E A VIVIR PERO AHORA YA TIENEN LU2 Y AGUA GRATIS:. NO SOLEMOS: CRU2AR E4 RÍO MUY A MENUDO DE HECHO EL RIO S:EIMP~E HA S:IDO UNA DIVIS:ORIA ENTRE MUNICIPIOS: ...

CON LA CRIS:IS: VIENEN CADA VE2 MAS: INMIGRANTES:. LOS: ECHAMOS: DE UN PIS:O Y S:E METEN EN OTRO. VIENEN A LO QUE VIENEN. VA US:TED A LA IGLES:IA?

.... ; •

•

ESTA PARTE DE S:AN ADRIA S:E CONS:TRUYÓ MAYORITARIAMENTE EN LOS: AKIOS: 70. POR LO GENERAL ES: BAS:TANTE TRANQUILA Y NO S:UE HABER PROBLEMAS:.

NUES:TROS: ANOS: FUERON MUY MALOS:., HABÍA MALDAD. YO CUIDABA A NIKIOS: EN LA GUARDERÍA Y AS: MADRES: TE MIRABAN COMO 1TUVIERAS: QUE HACER ALGO MALO A LOS: NIKIOS: ...

EN EL BON PAS:TOR S:UELE HABER CONFLICTOS:. LA POLICÍA MUCHAS: VECES: VAN EN CHALECOS: ANTIBALAS: . LOS: GITANOS: S:ON PROBLEMÁTICOS: PERO POR LA NOCHE NO S:UELE S:ER PROBLEMÁTICA . ECHAMOS: EN FALTA AYUDA S:OCIAL. LA AYUDA S:E LOS: DAN A OTROS:. LOS: COMEDORES: S:ON PARA LOS: QUE NO S:OMOS: DE AQUf. AQUI LOS: RECIBEN CON UNA MANTA N BOCADILLO.

•

-·---

~~'V'"'_,

;) Cíe enero de 2012

_,. a, O.e\OS~

(etos

~~~ '3J'_,.- s~'- ~aP~ , 'o"'oos o.e

"'e-r.o~ r••••'"' ••"~•""'"··· \(l~es'U ~ - os

• \..!

....

Gf'~ó" '

:,e;.

'6"''~\0~

'2.""'-

~\'YJ~\0os

-o '?l-e

~n.~\(leS· 'O

_ - ........,~ habra

Q'O~

"".......~

. ...,, o<'

"fo''2. ---11

~--·

• La muerte a tiros de un se nega lés des tala t

Sesós. Detenidos cuatro delincue ntes or el « lmen enst n rae,

.,_fEs!{_~ -~-!!.!#!! / aa....,to..., f S ENE 2012 AtcJ.iva do -ell :

l~c;,v

PEPE: MIRA YO NO SOY RACISTA A ESTOS NO LES HA FALTADO DE COMER ABSOLUTAMENTE. ALU EN LA ''TORRE MENA". VENÍAN LLENITOS CON LOS CARROS. MIRA; YO NO SOY CATALAN YO SOY ANDALU2. YO ME VINE AQUÍ CON 6 AÑOS Y TRABAJO DESDE LOS TRECE. A MI NADIE ME HA REGALADO NADA, ME LO HE GANADO YO. PUES IGUAL QUE YO QUE LO QUE HAGAN EL RESTO. AQUÍ EN FRENTE VIVE UNA FAMILIA MORA Y LE PAGAN LA LU2, EL AGUA, LAS FACTURAS ... PERO A LOS DEMAS NOS LLAMAN RACISTAS. PERO A ELLOS NO LES FALTA DE NADA. AQUÍ HAY MUCHAS FAMILIAS EN SANT ADRIA Y BADALONA MUY NECESITADAS Y SOLO RECIBEN ALGO EN NAVIDAD DE LAS DONACIONES DE LA PARROQUIA. EN SANT ADRIA HAY UN COMEDOR DE LA PARROQUIA QUE AYUDA A GENTE DE AQUÍ. ESO ES DURO.

Sant Adr;.a <le

A~untarnientos

~ .,,m,gra Polióa lllonioPat

Aun está Por

abatido de

r ·

ver si el crirn

un tiro et

actstas. Lo que Pasaa rnigos y t. . . SI está c/a 111ienda d amtltares, Que a e los Pf< Y Ita na Que Ya h esuntos a 0 del . ~ ~n SLdo d etA os /i;;l"\s

•

bsurda

1Besos.

-r

·'

Olee que ha te s\gutera.

AMA AL:

Marta canga lpSC), cargo

AQUÍ ESTAMOS DESDE EL 2002. SOY MAa1éalde oe san\ Adria de sesos ( 1 RROQUÍ. VIVIMOS AQUÍ POR COSTUMBRE explicado este miércoles que el vietñ HAY GENTE COMO NOSOTROS, HAY COLEGIOS. ESTAMOS MUY BIEN. ... atamiento" tr~s 17 años como pri COMPRAMOS EN LOS CENTROS COMERCIAtltU\rá el terM~ teniente de LES QUE HAY CERCA PERO TAMBIÉN HAY TIENDAS MARROQUÍES COMO CARNICERÍA AHORA CON LA CRISIS NO PIENSO EN IRME OTRO SITIO. YO NO TRABAJO. EL QUE TRAJUAN: BAJA ES MI MARIDO. AQUÍ LA MAYORÍA, APARTE DE LOS JUBILADOS, SON INMIGRANTES. LA IMAGEN ES NEFASTA. SON UNOS GUARROS. NO SE PUEDE CONVIVIR CON ELLOS. ENSUCIAN Y NO RECOGEN. •1

/.!~.-~~~~~ ~;~;_Ois'iiiljiiiii.~:.:.~-

a 2adt\. ~

S)l

LOS RUMANOS HAN VENIDO A ROBAR. TODO LO QUE SE OICE AQUÍ DE DELINCUENCIA ES POCO. PASAN EN REBAÑOS. VIVEN EN PISOS PATERAS.

Com ras La ,...,...

MAQUINISTA

¡ COMPRAMOg AL POR MAYOR EN LOg C~INOg QUE goN LOg OUEÑOg OE TOOog !

¡¡¡ COMPRAMOg EN LQg CENTRog COMERCIALEg PORQUE ~AY MAg Y MAg 13ARATO !!!

campo

NORMALMENTE AQUÍ TE gALE CARO LA TIENDA PEQUEÑA, AQUÍ MUC~og COMERCIOg PEQUEÑOg COMPRAN EN Log GRANOEg ALMACENEg O guPERMERCAoog_LOg OE 13ARCELONA EgTAN MUY 131EN Y CON EL TRANgPORTE PÜI3LICO Eg UN MOMENTO. AQUÍ TENEMOg CENTROg COMERCIALEg PARA TODO. NO Nog POOEMOg QUEJAR. PARA EL OíA A OÍA COMPRAMOg EN EL "13AOULAQUE". PARA LO OEMAg VAMOg AL CENTRO COMERCIAL OCOMPRAMOg EN ~ GRANOEg ALMACENEg QUE gALE MAg BARATO.

COMPRAMOS EN LOS CENTROS COMERCIALt.g QUE ~AY CERCA PERO TAMI31ÉN ~AY TIENDAS MARROQUít.g COMO CARNICER{Ag. A~ORA CON LA CRISIS NO PIENgo EN IRME A OTRO SITIO.

COMPRAMOg EN EL MERCAOONA 1EL LIOL PORQUE Eg MAg 13ARATO. A VECEg VAMOg AL MERCADILLO.

•

MERCAT SANT ADRIÁ DEL BESÓS

LUGAR

PERCEPCIONE~L.

NO - LUGAR

. . ??? ¿,¿,. . .

;UAUUU!!!

FIGURAS ESPACIALES

~~ r;,a, ~~rJI ~

REORDENADO

tuROCATAU\NA

FIGURAS DE LA TEMPORALIDAD

[ <; :c-.:=i:,. Q COMPl~X DE RECERCA IINNOVAC10

CAMPUS DIAGONAL·BESÓS

LOS CAMINANTES QUE TRANSFORMAN EL ESPACIO 1

tll~

SECCIÓ DEL RIU

secció Passeig de Gracia (Barcelona)

secció tipus riu Besos

1O autobusos turístics BCN

CABAL MIG m3/s Besos

4,33

Llobregat Ebre Tajo Thames Tévere Seine Dona u

4.33 m3 equivalen! a la zona de cárrega d'una camioneta tipus LUV.

••••••c======~6oo

65,8 -----c::=====:: J 500

6500

Rijn

LONGITUD km Besos D 17.7 Llobregat ' - - - -----' 175 Ebre '------------------------------------------------------~ 930 Tajo '----------------------------------------------------------~ Thames '----------~ 346 Tévere

1008

'-------------------------' 405

Seine '-----------------------------------------------'776 Dona u Rijn '----------------------------------------------------------------------------~ 1320

SUPERFÍCIE DE LA CONGA Km2

LONGITUD DEL TRAM DE RIU

Besos

Llobregat Thames Tévere Catalunya Seine Tajo Ebre Rijn Dona u

1038 Km2

4948 Km2 12935 Km2 17169 Km2 32000 Km2 78650 Km2 80600 Km2 86100 Km2 185000 Km2 817000 Km2

3750 m3 equivalen! a una piscina alimipica de 50 x 25 x 3m

L---------------------------------~ 2100

4.627 km és la distáncia d'una valla al Circuit de Catalunya de Mantmeló. Un Gran Premi equival a 66 valles, ésa dir, 307.104 km.

L-----------------------------------------------------------------------------~ 2888

Webliografia

Projectes en la zona Campus Diagonal- Besos http://www.campus-besos.cat/files/upload/18_1371725750.pdf

Recuperaci贸 Mediambiental del Tram Final del Llit del Riu Besos [1 a fase] http :/ /www. pub 1i es pace. o rg/es/o b ra s/b O1 5-recu pera ci o-media mbiental-del-tram-final-del-llit-del-ri u-besos-1 a-fase

Passeig del marge esquerre del riu Besos http ://www. goog le .es/u rl?sa=t&rct= j&q=&esrc=s&sou rce=web&cd= 1&cad=rja&ved =OC 8QFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.coavn.org%2Fcoavn%2FAvnau%2FViajes%2F20 7_Zaragoza_Barcelona%2FFICHAS_DE_PROPUESTAS_04.pdf&ei=nAgyUuzHCqer7 axoYGQAg&usg=AFQjCNEEhKMNgZt4earneii90ZeTgP04Kw&sig2=2YXTjy2bTcbD6 5FQ-PxRA Barcelona Forum 2004 http://upcommons. upc.edu/pfc/bitstream/2099.1 /6637/5/03. pdf

a nalisi i estudi de la zona El pol铆gon del Sud Oest del Besos. Habitatge social deis anys 50 http:/lupcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/1211 O

Transacciones Inmobiliarias en el Municipio de Sant Adria de Besos- 2-T 2011 http ://www. foro-ciudad .com/barcelona/sant-ad ria-de-besos/mensaje-8 706985. htm 1

recull de premsa ~'!!:~';:.'!~~~"""""ru<luo>Y'

-=::1

- lií'AC

-- _, " '"' '" a _, __ _ eiPeriódico.cat -~-~--

La llei de barris impulsara 32 projectes al Besos-Maresme http ://www. el period ico. cat/ca/n oticias/barcelona/2008080 1/llei-barris-im pu lsara-pr ojectes-besos-maresme/7330.shtml

Endesa empieza a demoler la térmica de St Adria con duda de las chimeneas http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/20/catalunya/1353442853_918732.html

e """" '_.,_,- ~-".

-··- IL) n:::~~';:

Una chispa para prender el Besos

ELPAIS

ARCHIVO

http://elpais.com/diario/2012/01 /05/catalunya/1325729240_850215.html

Un"chis¡xo¡xompl'-'mkrcllJcsós

· -·-·-----~--

~---M-·--· ~---

i . ~~ h=-~ Nous projectes pel marge dret del riu Besos - <>

¡¡¡~~~

...:.::.~;:__--::::.

http ://www. tv3. cat/videos/3236 79

•

1nformació adicional Crédit de síntesis - Riu Besos http ://cred itd esintesisg ru p4riu besos. blog spot.com. es/20 12/06/el-riu-i-la-seva-conc a.html

Consorci del Besos http ://www. consorci-besos.com/index. ph p? page= projectes

debats i discussions Fo~o - c;ud.,d

. .oorn

...::=-'

=---=""----"~~..,..;.,;;;,.,__= _ :...-:::::=-..=-----------=----= =

Foro ciudad - Sant Adria del Besos http://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-adria-de-besos/

-.-.··-.--"'·----------,.·----.. ------· · - -,-~ --- ---···

E§~~~~~:...

-_- .

- ----

.:--

Foro MTB - ¿hasta dónde es ciclable el río Besós? http://www.foromtb.com/showthread.php?t=889230

El Besós, la lenta regeneración http ://foros. embalses. n et/sh owth read. p h p/143 77 -E 1-Bes% C3% B2sla-lenta-regeneraci%C3%B3n

Taller Projectes i Urbanisme (c), 2013-2014 Quadrimestre Tardor Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC http://tapf.50webs.com