CONNECTIVITAT TERRITORIAL,EL TORRENT DES DE LA SERRA FINS A LA MAR ____________________________________________________ Núria Jiménez Climent Genoveva Jorva Gaju Miriam Lorite Gómez
La nostra proposta al Torrent Gros es basa en intensificar una connectivitat territorial entre el Mar Mediterrani i la Serra de Tramuntana, que ja existeix actualment gràcies a la presència del torrent, dotant al mateix de més continuïtat i qualitat ambiental. Aquesta major comunicació en sentit vertical busca afavorir la transformació d'un torrent, actualment abandonat, en un pol d'atracció de turisme cultural, que centri el seu interès en la riquesa del patrimoni agrícola que caracteritza aquesta zona. A més d'una connectivitat nord-sud, es busca una relació est-oest, que afavoreixi la comunicació entre els diferents nuclis de població situats a les zones perimetrals al torrent. Tot plegat es tradueix en una sèrie d'eixos cívics, que neixen del centre de la ciutat de Palma i travessen el Torrent, per anar a buscar les poblacions veïnes i també en una sèrie d'eixos que comuniquen aquestes diferents poblacions situades en extrems oposats del torrent. En el creuament de l'eix verd amb els diferents eixos cívics, apareixeran nous focus d'activitat, situats en espais d'oportunitat (actualment solars). Aquests focus es traduiran en forma d'equipaments, que no només atreguin a habitants de la zona, sinó també a tots aquells visitants que acudeixin al que serà el nou Parc Territorial del Torrent Gros. La peculiar situació del Torrent Gros ofereix la oportunitat de crear una connexió entre la zona turística de la costa i un dels parcs més importants de l'illa, la serra de Tramuntana. Gràcies a aquesta connexió es podria arribar a promoure no tan sols el parc natural sinó també el mateix Torrent Gros com a àrees de forta activitat turística.
63
T’OBRIM ES TORRENT DE CIUTAT A MAR _____________________________________________________________ Ana Comas Montserrat Alejandro Peña López
Recuperar el torrent en l’aspecte mediambiental i social, convertint-lo en un corredor verd mar-muntanya que articuli els diferents usos i activitats, el patrimoni cultural històric i contemporani, que configuri nous eixos per a la mobilitat i accessibilitat i que s’integri a la societat com a element quotidià i de convivència. Recuperació mediambiental Condicionar i actuar sobre la llera, els marges i part dels terrenys adjacents al torrent. Aquestes actuacions consisteixen en: - Creació d’una bassa temporal, a la finca d’Es Rafal i la rehabilitació de la seva masia per convertir-la en un recurs didàctic per a Centres formatius. - Rehabilitació dels elements arquitectònics amb valor patrimonial. - Adequació del torrent com a eix verd mar-muntanya i connexió dels dos municipis (Palma i Marratxí). Recuperació social - Creació d’una nova línia d’autobús urbà per millorar la mobilitat perimetral del torrent i facilitar alhora la connexió Marratxí-Palma. - Activitats escolars: visites didàctiques guiades a la bassa temporal d’Es Rafal, estades de colònies. - Formació en pràctiques d’estudiants de Grau Mig i Superior. - Tallers ocupacionals. Programes per a persones en situació d’atur laboral. - Implicació voluntària i solidària d’empreses amb programes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) compromeses amb l’entorn i la societat. Planificació El programa es projecta amb una durada de 24 mesos, amb implantació per trams que permeti la disponibilitat progressiva d’espais ja recuperats. Els àmbits de participació social no estan subjectes a aquesta planificació. 86
REPROGRAMAR EL TORRENT MITJANÇANT LA PROJECTACIÓ DELS CONTACTES AMB LES SEVES DISCONTINUÏTATS ____________________________________________________ Joan Bubé Oller Pep Rovira Tolosa Kristyna Silhanova
El projecte l’afrontem des del parc territorial del Torrent Gros model exportable a altres localitzacions i escales. Treballarem des dels límits, vores, fronteres i contactes entre els diversos elements que conformen el territori. La necessitat de donar resposta a les mancances que existeixen en el lloc, com la falta d’ordre, unitat i delimitacions fan que la estratègia emprada sigui un conjunt de solucions. Entenem que aquesta actuació dóna resposta a diversos teixits i realitats urbanes, de manera que s’encarrega de equilibrar (relacionar), delimitar, englobar, connectar, protegir i permeabilitzar. És una situació que ens permet repensar la nova ciutat actual, intentant generar un altre tipus de ciutat mitjançant barris autosuficients, generant noves centralitats. Les incidències geogràfiques, com ara el Torrent Gros i la voluntat de convertir-lo en l’altre pulmó de la ciutat, ens porta a pensar en un parc lineal, que sigui capaç de connectar la zona marítima amb la Serra de Tramuntana i alhora, connectar Palma amb la resta de Municipis de l’interior de l’illa. Marcant fites i/o discontinuïtats en el paisatge, ens afirmarem en l’ interpretació de la posició. Intentarem estar “al costat de” i intentarem “inscriure’ns en”, per tant el diferencial entre elements no ha de ser conflictiu, això afavoreix que hi hagi gradients sense hostilitat. No obstant, el projecte es basarà en resoldre els àmbits més conflictius i de nivell local, que podrien ser prototips per reproduir en situacions semblants
79
“POST SPRAWL CITY”_ UNA FRANJA URBANA QUE PERMET
CREIXEMENT
DE
PALMA
CAP
AL
TORRENT ____________________________________________________ Iván Alfonso Burgos Marta Rodríguez Macho Rafa Sala Bufill
Proposem un model urbà que valora les qualitats de la ciutat, una vida en comunitat, amb serveis propers i gaudint de la cultura, on es valora el contacte saludable amb la natura i proper a les seves fonts de proveïment. Una aglomeració descentralitzada on cada part s'aprofita d'aquest contacte i on s'accentuen unes subcentrals que la doten de caràcter i identitat. El transport en comú assegura la connexió dels veïnats que s'organitzen al voltant de les seves estacions. En aquest context, el Torrent Gros apareix com un element natural de connectivitat i de relació entre les parts. Al llarg de la seva llera es troba i interactua amb diversos paisatges i lògiques de desenvolupament. L'oportunitat d'obrir la ciutat al camp i el camp a la ciutat és donada per aquest element natural. Proposem un creixement adreçat d'un cap a l'altre, un teixit de ciutat compacta i equipada que s'organitza linealment al llarg del transport en comú i les vies de comunicació entre ells. El Torrent Gros passa a integrar-se dins d'aquest creixement actuant com un veritable parc territorial, des de sa Serra de Tramuntana fins a la desembocadura. Aquesta peça urbana, de 2,8 km, es vertebra al llarg d'una via central per la qual discorre un tramvia que en les seves parades genera unes sub-centralitats o centres de barri. Les unitats veïnals s'agrupen en macro-illes delimitades per aquesta estructura viària i d'espais lliures. Un sistema secundari de vies de vianants transcorre per l'interior de les macro-illes connectant els seus centres i places de barri entre ells i amb els principals parcs. El contacte de la ciutat amb el seu entorn estableix continuïtats i discontinuïtats en el territori. Els límits actuen com eco-tons o espais de transició entre la ciutat i el camp o entre la ciutat i el Torrent Gros. _Cap a una urbanitat integrada en el seu entorn_
73
ELS
PARC
MARJATS
DEL
TORRENT
GROS,
RÒTULES PUNTUALS D’ESPAI PÚBLIC EN TOTA LA SEVA LONGITUD ____________________________________________________ Jose Antonio Corno Collado
L’experiència del lloc esta en gran part determinada per com arribem a aquest, a través del camí. Es per això que té la mateixa importància, doncs és un element condicionant. Posem com exemple el Mar. Tots tenim en ment l’experiència del mateix, els peus nus i plens de sorra, la brisa a la cara, l’olor a sal… són sensacions comuns de l’experiència del lloc. Tot i això aquesta experiència no és la mateixa si tenim darrera un bosc o una ciutat. Encara que li donem l’esquena i mirem només al mar la seva muda presència contagia l’experiència del moment present. És per això que aquest projecte és un projecte de camins que busca al seu pas canviar no només el Torrent sinó també la lectura de l’entorn. Mallorca és una illa de configuració radial. De la seva capital, neixen quatre radis en direcció a Andratx, Inca, Manacor y Llucmajor. El Torrent Gros és deficient d’un valor paisatgístic propi, necessita d’un element extern que ajudi a potenciar-lo. És per això, i per la seva situació geogràfica el Torrent representa una oportunitat per guanyar no només un espai verd per a Palma, sinó un corredor transitable que consolidi la desfragmentada perifèria i la connecti amb la muntanya i el mar. Treballant amb elements propis com són els marges i la seva vegetació, es busca reconciliar els dèficits urbans amb el seu deixat entorn, rescatant o reinventant el valor patrimonial del paisatge. Aquests elements (marges, vegetació i camins) implantats en el terreny de forma metòdica al llarg del Torrent busquen arrelar per generar així una nova mirada, base d’un nou paisatge. A nivell concret aquest projecte treballa dos tipus d’intervencions. Les de microcirugía que busquen resoldre conflictes concrets al pas pel Torrent sense modificar-ne el traçat i les de macrocirugía que descanalitzen el torrent convertintlo en un nou parc a mode de membrana. 94
EL TORRENT VERD DES DEL CICLE DE L’AIGUA ____________________________________________________ Carme Argudo Pedrós Marta Franquesa Badia Queralt Moncal Marquès
Després d’un extens anàlisi de territori que envolta el Torrent Gros la proposta es centra en generar un canvi tant a nivell local com social. S’estudien les zones inundables no com una zona de risc sinó com a una zona d’oportunitat on poder situar nous pols d’atracció, un eix d’oportunitats d’activitats econòmiques, una zona d’oportunitat per a l’agricultura. L’objectiu de la proposta es poder parlar de ciutat-horta, enlloc de ciutat- jardí gràcies a la creació del Parc Natural del Torrent Gros el tractament de les seves aigües i l’abastiment per al reg. Això permetria poder canviar el model social de compra-venta de productes. Un supermercat al camp donant sortida directa als productes frescos de l’horta. A més, el Parc es complementa amb rutes paisatgístiques i de caràcter patrimonial pels horts, les masies, granges, antigues fàbriques i rutes d’oci i restauració. Per a tirar endavant aquesta proposta es marquen quatre estratègies fonamentals en el temps. La primera ,urgent, esdevé la frenada de l’expansió urbanística acotant límits d’afectació. La segona estratègia de caràcter fonamental és la recollida de les aigües pluvials, la depuració de les tòxiques i la recuperació de l’abastiment d’aigua mitjançant les sèquies i molin. Finalment les dues últimes estratègies es basen en el tractament del propi torrent, la recuperació d’antics camins, la integració d’activitats comercials i canvis d’usos. La proposta doncs, es centra en generar canvis de baix impacte ambiental i de gran canvi ecològic i social.
109
TENIR LLOC – ORDRE | ORIGEN | ORIENTACIÓ = .OR³ UN NOU PARC LINEAL PER A LA CIUTAT _________________________________________________________________________________
Maria Klamminger Ann Kathrin Schoettler
El lloc està caracteritzat per un desordre i una inaccessibilitat, tan físicament com psíquicament hi ha barreres. Com l’ (àrea del) Torrent Gros pot tenir lloc al seu voltant, com l'usuari pot arribar-hi? Quines són les intervencions necessàries per fer-lo més accessible i més visible però sense desatendre el caràcter del lloc i amb el desig de fer lloc per al mateix? Fora de que qualsevol persona que visiti l'àrea pugui moure's lliurement en el mateix, descrivim uns personatges del lloc i pensem, qui són, i com el Torrent Gros podria tenir lloc en la seva vida quotidiana. Veiem un usuari al costat de l'aigua i passejant, l'ocell que està nidificant en l'àrea ha de tenir lloc tal com la família que ve el cap de setmana per fer un pícnic allà. Els nusos que es desenvolupen en els creuaments de camins, edificis públics i parcs juguen un paper important. Amb els usos que els hem assignat volem dirigir-nos al gran públic, volem aclarir la desorientació, en resum, caracteritzar el lloc. Un cub les cares del qual permeten esdeveniments diferents. Aquests usos són: una àrea d'esport, continuant a un camp de futbol existent i també utilitzant un molí, un centre en què es construirà un edifici nou que conté entre altres coses una biblioteca o un mercat per a l'àrea. En un altre nus que es troba al centre de l'àrea (vista nordsud) un pavelló ha d'oferir un nou lloc de trobada. Un punt central que es dirigeixi a molta gent és el canvi d'us d'un edifici existent al sud de l'àrea. En aquest edifici estem projectant un centre per a la comunitat. Un parc al sud de l'àrea ha de formar l'entrada al nostre àrea projectat. Aquest parc ha de contenir un circuit didàctic com ara un pont de vianants que presti la vista als possibles esdeveniments en l'espai Torrent Gros. Amb l'ajuda de totes aquestes coses, intervencions i el deixar com està volem llençar el fil conductor a través de les 420ha que són tema d'aquest projecte. Té importància el que existeix. Estem usant els avantatges del lloc, no s'ha d'ignorar l'origen de les coses. El resultat ens sembla com un joc amb el lloc. Un cop haver aconseguit ordenar la regió, assolir una orientació al lloc, s'ha guanyat un lloc preciós que no és nou però visible. 100
UN NOU TRAMVIA PER CONNECTAR, RECOLLIR, OBSERVAR I CONÈIXER EL TORRENT I CAP A PALMA _________________________________________________________________________________
Anna Assamà Peláez
El projecte té com objectiu utilitzar les actuals infraestrutures que es desenvolupem a mode de dits i potenciar les relacions de connectivitat a partir d’aquestes. Escollim la línia central del sector Llevant, que recull un seguit de població actualment mancada de transport públic amb línia directe a la ciutat de Palma així com un àmbit de gran potencia turística a valorar. Aquest eix intersecciona amb l’ infraestructura fluvial del Torrent Gros, en un lloc d’oportunitat. Aquest punt es tracta com un pulmó verd, una porta Metropolitana a la ciutat de Palma i un intercanviador modal, amb la proposta d’ incorporació del nou tramvia PalmaManacor. La incorporació del nou tramvia dona pretext per desenvolupar un projecte de mobilitat que connectaria el sector nord (on actualment tenim el tren d’Inca), el centre amb la proposta del tramvia Palma-Manacor i el sud (platja). Aquestes tres infraestructures incorporen el transport públic d’est a oest, amb una sèrie d’intercanviadors modals. Ara faltaria connectar aquest sector de nord a sud a través d’aquests intercanviadors. Per aquest motiu, cal analitzar les actuals vies d’autobús i comprovar que aquestes arribin a totes les peces de teixit urbà, rural i àrees d’activitat. Les vies verdes s’usen com a connectors per tal de relacionar els diferents àmbits (nord, est i sud) del sector Llevant a través de la mobilitat bici i peatonal. S’ha de solucionar l’àmbit d’entrada de l’eix Manacor-Palma a la ciutat. Tenim la necessitat d’incorporar peces d’activitat per a la gent que viu en el lloc. A més, hem de potenciar turísticament aquest àmbit. Així agafem llocs i peces que ens interessen i les re programarem envers al turisme. La solució queda desenvolupada en dos itineraris turístics patrimonials i un tercer amb la pròpia línia Manacor (centre) fins Pulmó de Bellver. Incorporació d’una línia d’apartaments que reforcen la carretera on es proposa realitzar la 2na circumval·lació, per tal de modificar-ne la seva secció encarant-la a una via més tipus bulevard. En segon lloc, vora la via Palma-Manacor incorporem un alberg juvenil. 113
ECOTOP: EL PARC TERRITORIAL DE SON FERRIOL ____________________________________________________ Daniel Cordobés Sánchez
Al Pla de Renovació del sistema ferroviari a Mallorca s’intenta recuperar part del sistema de vies que fins els anys setanta permetia tenir unides mitjançant aquest transport les quatre costes de l’illa. Però dintre d’aquest pla, on molts municipis quedarien un altre cop units, es deixa despenjats una sèrie de municipis a la zona interior de l’illa. És per això que com a estratègia de projecte la meva idea és crear un TRAM que connecti aquest nombre de municipis des de Manacor, situat a la part de llevant, fins la a Son Ferriol, a la zona de ponent, passant aquest TRAM pel centre de Palma. Paral·lelament a aquesta connexió HORITZONTAL de municipis es generaria una altra connexió també molt important de pulmons verds: el Pulmó de Llevant amb el Parc de Bellver. Aquest TRAM es creuaria amb el Torrent Gros generant una nova oportunitat a aquest últim, una
porta
d’entrada,
una
nova
centralitat
que fes
de
BIOCORREDOR, és a dir, d’element d’interacció entre el sentit horitzontal i el vertical on en aquest últim sentit quedés connectada la Serra de Tramuntana amb la costa de Palma mitjançant una via peatonal paral·lela al Torrent Gros. Aquesta nova centralitat passaria a ser un nou pulmó verd , el qual anomenaria ECOTALP, definint-lo com un ecosistema concret, que es troba en un lloc definit i que és vist com la cèl·lula del paisatge, o sigui la unitat ecològica més petita e important de l’Ecologia del Paisatge. Entesos aquest concepte, al llarg de tot el Torrent Gros ens trobaríem amb una sèrie d’ECOTALPS que a la vegada actuarien com punts d’atracció de cara al torrent. A la fi ens trobaríem amb un mosaic d’ECOTALPS integrats dins d’un Ecodistricte, passant per una Ecoregió, Ecoprovincia i arribant a l’element superior, l’Ecozona, que seria l’illa de Mallorca. Per tant, aquest ECOTALP passaria a definir-se com el nou Parc Territorial de Son Ferriol.
121
FUSIONS, EL PARC ENTRE ELS DOS TORRENTS ____________________________________________________ Joan Gallostra Benajas Guillem Sala Güel
Donant una ullada a la distribució de palma ens trobem amb una ciutat radial que als seus extrarradis l’ocupació cada vegada és més dispersa. L’espai resultant del creixement de la ciutat ens dona l’oportunitat de donar forma entre l’urbà i el rural i així tractar els límits. Palma té el bosc de Bellver com a gran pulmó a la part occidental de la ciutat. La creació del parc de Son Pi donarà l’equilibri a la ciutat. El parc actuarà com a tamís entre ciutat i rural. S’ordena de manera que la transició entre edifici i rural es faci de manera esglaonada dotant‐lo d’un programa lúdic, esportiu i comercial. Considerem que la conservació del medi natural és important per tant: les masies, els Camps d’arbres fruiters, els regs, etc…es reutilitzaran i rehabilitaran. És a dir, se’ls hi donarà inputs per fer un dinamisme positiu al parc. El programa específic consta en crear horts urbans autogestionats per entitats, reutilització dels molins per a aigua de reg, crear un llac com a dipòsit d’emmagatzematge, mercat/espai polivalent per la venda de productes d’origen agrícola i/o altres, recuperació i creació de sèquies per la distribució entre regants, impulsar una creació d’una cooperativa a nivell d’agricultors del torrent Gros i rodalies. El programa es completarà amb les necessitats pròpies de la ciutat i d’un parc. Espais d’entrenament, jocs infantils, espais de descans, llocs dinàmics i diàfans… La necessitat de crear un parc a nivell de ciutat ens dóna l’oportunitat de poder connectar les dues lleres dels torrents Gros i Na Bàrbara i fusionar a la trama agrícola amb la ciutat.
134
CULTÍVATE ! DE LA PISTA D'ATERRATGE PELS AVIONS AL PASSEIG PER A LES PERSONES, EL NOU AERÒDROM DE SON BONET ____________________________________________________ David López Moreno
Franges permanents o efímeres que s'extenen sobre el paisatge, el doten de carácter i valor representatiu i defineixen espais de diferents usos dins un àmbit de projecte parcial o totalment peatonal, fomentant l'activitat de pràctiques sostenibles. Entendre el projecte com un sistema que coordina diversos factors en la recerca de l'equilibri en el desenvolupament urbà, alhora que satisfa les necessitats humanes millorant la qualitat de vida de les persones i obtenint el benestar social. Entendre aquest sistema com a procés de transformació que comença per reconèixer l'existent, el califica i determina una estratègia vegetal per operar sobre aquest. La proposta arquitectònica es desborda del Torrent Gros focalitzant punts terminals, com l'aeroport de Son Bonet, a mode de porta d'accés al sistema.
127
PARC DELS MOLINS DEL PLA DE SANT JORDI ____________________________________________________ Marta Arnan Peña Ilda Fernandez Freire Javier Rocamonde Lourido
En el torrent gros ens enfrontem a un territori de perifèria típic del nostre temps on una sèrie de peces de diferent naturalesa es superposen formant un mosaic suburbà. La trama és el resultat d'un creixement no planificat a causa de l'explosió de la ciutat compacta. Així tenim un territori heterogeni, de difícil lectura, on els diferents elements no guarden relació entre ells. L'estructura únicament respon a les
infraestructures
d'alta
velocitat
i
l'oferta
i
demanda
del
sòl.
En aquest context és important l'existència de fites a escala humana que atribueixin identitat i serveixin de referència al habitant. Els molins, com a patrimoni històriccultural de Mallorca, han de tenir aquest rol referencial en el territori. En un context més general, els canvis socials de la nostra època, s'han d'entendre com a inputs que generin un projecte contemporani. Per tot això, triem al molí com a element central en el nostre projecte. Conservem el seu paper patrimonial i de fita en el paisatge, li reassignem un ús contemporani i l'activem com condensador social. A més, el fet que aquest equipament abundi en el lloc, ens permetrà colonitzar el territori de forma progressiva, constituint un corredor verd on el vianant recuperi el seu protagonisme, jugant amb la repetició del mateix element per donar unitat a una intervenció realitzada en diferents fases i per diferents grups de persones. La fita en el paisatge, la producció energètica (a través de la infraestructura necessària per convertir els vells molins en microaerogeneradores eòlics) i la vocació de condensador social (espai públic híbrid tectònic-virtual), són les tres potes sobre les quals descansa la intervenció . També proposem una xarxa de camins que converteixin la trama arbòria existent en una malla que possibiliti la trobada i relació entre habitants molt propers en l'espai i que actualment no tenen contacte. Constituim una sèrie de patrons que donen pautes d'actuació perquè els projectes locals s'integrin en la intervenció global a l'escala del corredor verd que lligui el mar amb la serra de la Tramuntana. Aquests patrons poden ser modificats per la comunitat que habita l'espai.
140
LA LINEALITAT DEL TORRENT COM A EIX DE CONNEXIÓ ENTRE ELS NUCLIS URBANS ____________________________________________________ UllissesFalleiros Frare Danielle Zeitouni
El projecte s’inicia fent un estudi sobre el pla territorial de Palma. S’estudia primer els principals nuclis urbans i la distribució dels usos del sòl, agrari, urbà i improductiu. Al detectar la xarxa d’infraestructures es veu amb claredat el seu poder limitat i ordenat de creixement de la ciutat. Actuant com a barreres es veu com tot i unir, la infraestructura fragmenta els nuclis urbans, els dispersa i els desconnecta. Es detecta les zones inundables al llarg del Torrent punt fonamental on es situen els punts d’interès i a desenvolupar en el projecte. Després de l’anàlisi la proposta parteix de la connexió entre les diferents zones urbanes de Mallorca que fins aleshores eren conegudes gràcies al sistema viari que les connecta. La idea es basa en cosir directament les àrees de Palma –Marratxí i Palma- Son Ferriol Així, es pensa el riu com a element de linealitat i possible connexió de manera que reintegri i valori com a paisatge i marc d’una transposició. En la següent etapa es detecten els punts d’intervenció dins de la linealitat. Punts amb potencialitat per relacionar-se amb la ciutat existent o bé per treure partit als espais lliures existents. Es pensa en revitalitzar els punts clau com una possible expansió cap als seus voltants. Com un iman amb el seu camp magnètic operant en punts capaços d’intervenir a una escala urbana. Per acabar, una de les cites utilitzades pel projecte: “…si el mundo rural no se protege en europa y en españa por su valor estético y ecológico y se valora el solo por su producción, tiende a desaparecer. Hay que valorarlo por el paisaje que genera el agricultor como jardinero del paisaje. En este sentido, la arquitectura rural también debe tener un tipo de protección, y se deben establecer medidas y metodologías de análisis y intervención de su arquitectura para conseguir conjugar su uso tradicional con recreación, turismo rural, ecomuseos…” Arquitectura del paisaje rural
151
EL TORRENT DELS BARRIS, LA INTERVENCIÓ URBANA A TRAVÉS DELS ESPAIS D’OPORTUNITAT QUE HA GENERAT EL TORRENT _________________________________________________________________________________
Anaïs Bas Mantilla Irati Ezeiza Karrera
Dins del territori del Torrent Gros existeixen moltes mancances en els teixits urbans a nivell d’espai públic i xarxa social. S’aprecia una degradació general, un desaprofitament dels recursos, i una falta de reconeixement del Torrent com a unitat i un oblit del patrimoni arquitectònic, el qual implica una pèrdua de la identitat de la zona. El projecte s’enfoca a la millora d’espais lliures a escala regional (Torrent Gros) i a escala de barri. A escala de barri les actuacions variaran segons el tipus de relacions que es vulguin aconseguir a cada placeta, promovent situacions on es puguin donar interaccions positives i que permetin reforçar la identitat dels barris. Els tipus de relacions amb les què ens trobem són majoritàriament fragmentades, no hi ha interacció entre els usuaris ni amb l’entorn. Això no és favorable per a la vida de barri a l’espai públic, així que a partir de petites intervencions es pretén fomentar les relacions veïnals, duals i de centralitat. En els espais de relació dual no hi ha cohesió entre els ciutadans. Són espais sense límits clars, en els quals la vegetació i el mobiliari urbà juguen el paper de separadors entre diferents ambients, de manera que els usuaris se’ls faran seus. Es consideren espais de centralitat aquells en els quals hi haurà alguns elements atraients per a la població que faran que es generi diàleg entre desconeguts. En aquests espais, de límits acotats, s’hi trobaran singularitats, a nivel arquitectònic, programàtic i de vegetació. Es pretén transformar els buits entre els diferents teixits per aconseguir una xarxa interconnectada que permeti un sistema policèntric, en el qual els fluxos principals aniran relacionats amb els elements naturals, patrimonials, infrastructures i equipaments. La comunicació entre els teixits urbans es millora a partir de la jerarquització del viari existent, la peatonalització de carrers i amb la introducció de nous punts de encreuament del Torrent i de les infrastructures, a més de la millora dels encreuaments ja existents. Amb aquestes actuacions es vol aconseguir actualitzar els barris per optimitzar la interacció dels veïns i ciutadans, i articular els teixits urbans per facilitar la relació entre ells a escala regional. 156