1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS
21
22
1. ATLAS URBANÍSTIC SOBRE EL PÉRIPHÉRIQUE DE PARIS _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL PÉRIPHÉRIQUE _____________________________________________________________ Alumnes del TAPF La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat al Périphérique. Guia de temes Biografia del périphérique Origen, gestació, evolució
Grup A
La ciutat abans del périphérique El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte
Grup M
El context cultural en el que s’emmarca el périphérique El contextsociopolític: Les raons del périphérique El context disciplinar: Les propostes del périphérique El context tècnic: Les solucions del périphérique L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació
Grup B
a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique Carnet d’identitat El projecte del périphérique
Grup C
Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat Seccions del périphérique
Grup D
Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura
23
Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball)
Grup E
Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional)
Grup F
La xarxa viària entorn del périphérique Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic
Grup G
L’ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques
Grup L
El teixit dotacional i el comerç Els equipaments
Grup I
El sistema d‟espais lliures Les infraestructures
Grup J
Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball)
Grup H
Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants
Grup K
Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes. Vida urbana, “events”, conflictes… Périphérique Metric Handbook
Grup N
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el Périphérique
Grup
24
O
Biografia del périphérique Origen, gestació, evolució La ciutat abans del périphérique El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica Grup A Jiménez Rivera, Marisol Latre Cavera, Alan Mora Jiménez, Araceli
El riu Sena va ser en el seu moment la primera muralla i fosa de la ciutat de París. Temps després amb el creixement de la ciutat es va començar a utilitzar un sistema anul·lar a partir de la generació de Canals artificials a través dels quals s’anaven definint els anells que circundàven la ciutat. Aquests canals recorrien tot el perímetre al voltant de la muralla provocant així una interrupció en el territori que quedava salvada amb connexions puntuals. A través dels anys aquests sistema fragmentari es va mantenir mentre les diferents necessitats defensives de la ciutat anaven canviant i el terreny circumdant s’anava amotllant a aquestes. El pas dels anys va anar conformant així una perifèria de la capital amb petites poblacions que més tard s’annexarien a la ciutat. La reunió d’aquests nous assentaments amb la capital va generar el que avui coneixem com Banlieu – périphérique parisenc-. Tot i això no s’ha de perdre de vista que l’anell perifèric no és un projecte en si mateix sinó més aviat una superposició de lògiques i necessitats de les diferents èpoques que va viure la ciutat.
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
Biografia del périphérique El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’emmarca el périphérique El context sociopolític : Les raons del périphérique El context disciplinar: Les propostes del périphérique El context tècnic: Les solucions del périphérique Grup M Blennow, Alexandra De la Riva, Fernando Marklinder, Märta Persson, Ellen
Després de la Segona Guerra Mundial es va necessitar una modernització nacional a França. L’economia va créixer, però durant els deu anys següents no va ser suficient per al manteniment i construcció de nous edificis. El metro, que es va començar a construir al 1990, no estava ben connectat amb altres transports i es va incrementar el tràfic vehicular. Amb el creixent ús dels automòbils van aparèixer els problemes de tràfic. L’època després de les guerres es caracteritza per un “baby boom” i la necessitat de creació d’escoles i de vivendes era urgent. No hi havia molts espais lliures a la ciutat. Volien reconstruir la zona de les fortificacions del mur de Thiers. Tenien plans diferents per a realitzar en la zona entre 1900 i 1970. Abans de les guerres hi havia grans jardins oberts però després va quedar tot ocupat per barraques d’ocupants il·legals. Al inici del segle XX eren 30.000 perones les que vivien allí i a la dècada del 1950 aquestes parts van ser un escàndol nacional. Al 1960 una gran quantitat de persones es van traslladar del camp a la ciutat. A la dècada de 1970 Paul Delouvrier va fer la planificació regional de París que va consistir en “noves ciutats” a les vores de la zona. Al mateix temps, el RER que complementaria al metro i serviria als nous suburbis, va ser implantat. La idea del Périphérique no era la del que el carrer fos un element de separació sinó un element que connectés els suburbis de París.
35
36
37
38
39
40
41
42
Biografia del périphérique L’evolució i formació urbanística del périphérique en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l‟espai del périphérique Grup B Mihalache, Andrei Catalin Mitjans Escobar, Jordi Fernández Gómez, Gerard
El creixement de Paris des de l’època romana s’ha caracteritzat per ser concèntric i créixer fins al límit de les seves muralles. La muralla de Thiers es va construir el 1840, just un any després de l’enderrocament de les muralles medievals provocant així l'ampliació del municipi de Paris en 20 barris durant el mandat de Napoleó III. En aquesta època Haussman implantà un seguit de mesures que comportaren millores de salubritat i un creixement de la població accelerat. Aquest creixement es va estancar durant la dècada dels 70 degut a la guerra Franco-Prusiana i a la Guerra Civil de la Comuna de Paris. A partir de 1890 Paris es convertí en el centre de la era industrial amb esdeveniments com l'Exposició Universal i l'obertura del metro i els barris perifèrics començaren a créixer fins a l'estancament degut a la pèrdua de la 1a Guerra Mundial. Als pocs anys es va destruir la muralla i s'aprofitaren els espais per construir equipaments i zones de lleure. Un cop proclamada la 5a República, es va començar a construir el Périphérique seguint l'antic traçat de la muralla de Thiers. Finalment, a partir de 1960, es produí una era de màxim creixement demogràfic fins el 1968 que s'acaba el "baby boom" de la postguerra.
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
Carnet d’identitat El projecte del périphérique Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l‟entorn de barris i ciutat Grup C Bagué Povedano, Elisabeth Fernández Quero, Carlos Martí Gimeno, Marc
El Périphérique és una infraestructura que envolta la ciutat de paris. Durant el seu recorregut trobem diversitat en la seva forma, tan pel que fa a la seva amplada com en la seva constitució si esta soterrat, si està sobre rasant o simplement circulant al mateix nivell que la ciutat de Paris. El Périphérique esta envoltat bàsicament per un coixí verd de secció variable i edificació. Aquests últims són bàsicament de tipus residencial (en illa o bloc aïllat) o equipaments esportius. Hi ha diverses maneres de superar el Périphérique encara que normalment aquesta transició es fa a les portes de la ciutat passant el viari tant per dalt com per baix depenent de les diferents estratègies utilitzades alhora de plantejar els espais que cohabiten.
59
60
61
62
Carnet d’identitat Seccions del périphérique Les interseccions i les transversals: carrers, “mansanes-intervíes”, xamfrans, grans peces,... Estat actual, Forma i estructura Grup D Camarsa Galindo, Adrià Casas Claramunt, Ignasi Utset Verdera, Jordi
El BoulevardPériphérique és una infraestructura de 35km, de mobilitat ràpida, que segueix els límits administratius de la comuna de Paris. En major part consta de quatre carrils en cada sentit, separats per un terraplè central, limitats a una velocitat de 80km/h per els quals cada dia circulen 230.000 vehicles, essent així la ronda amb el tràfic més dens de tot Europa. Aquest gran cinturó és un anell més a l’estructura concèntrica del viari de la ciutat que regula les entrades i sortides a París i per tant connecta les vies procedents de la resta del país. La geometria del Périphérique és de secció variada segons els encreuaments i interseccions amb els radis de la ciutat. Està situat a un nivell elevat respecte el seu entorn en la meitat del traçat, en trinxera en el 40% i a nivell del terreny en el 10% restant. Alguns punts la trinxera es cobreix per donar continuïtat al Bois de Vincennes i al Bois de Boulogne.
63
64
65
66
Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l‟àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire) Edificis i arquitectures singulars entorn del périphérique Grup E Colomé Franco, Bernat Ferrando Martorell, Elisa Julià Collados, Alba
El creixement demogràfic i la ocupació de París al llarg de la història van molt lligats a l’actual morfologia del ‘boulevardpériphérique’ i dels seus llavis. L’any 1841 es va eliminar l’última muralla que limitava la ciutat. Allà on hi havia hagut el marge de seguretat militar van aparèixer uns espais lliures que van ser donats a la ciutat (zones esportives, cementiris, parcs...) anomenat ‘green belt’. Paral·lelament i tot responent al problema de la densificació que patia la ciutat, es van crear uns habitatges de baix cost d’obra de fàbrica que creaven un cinturó vermell molt característic. Tal i com es va mostrar en l’anàlisis d’usos i activitats de l’àmbit, dins el périphérique, a París, les activitats educatives i culturals resten ben repartides pel territori, al creuar el phériphérique i en la zona de Gentilly, l’organització respon a una escala més petita, amb un centre administratiu-cultural molt marcat i rodejat de zones residencials. La pobre relació entre la perifèria i la metròpolis adjacent accentua la diferència d’escala tan radical.
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
Mode d’emploi Fluxos i canals (artefacte tridimensional) La xarxa viària entorn del périphérique Grup F Espejo Martín, Carlos Herrera Diez, Laura Moreno García, David
En aquest estudi es va tractar de contextualitzar el paper del B. Periphèrique dintre de l’àrea metropolitana de la Paris, i més extensament a la Ille de France, donat que això permetria conèixer com interacciona en la seva vida diària una infraestructura de circulació d’aquestes dimensions. El Periphèrique forma part d’una de les corones successives que situen a París dintre d’un organigrama radial de circulació, número de les quals augmenta amb el pas dels anys de forma accelerada. Part de les conclusions van estar orientades a una escassa previsió del creixement del transport privat i del congestionament massiu de la infraestructura ( per sobre del 140% de la seva capacitat), i per tant i cada vegada més també a les següents corones de circulació al voltant de París. Com sembla evident, la intensitat de tràfic no es homogènia al llarg del Periphèrique i depèn dels nodes d’activitat situats als entorns d’aquest i de les franges
horàries.
79
80
81
82
83
84
85
86
Mode d’emploi Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L‟ordenació dels nusos i les formes dels espais generats Les regulacions del périphérique, normes de mobilitat i ordenances vàries Grup G Cisca Pàmies, Gemma Comamala Duran, Joan Figueras Menacho, Eduardo
El sistema de transport públic soterrat de París està formada per les xarxes de R.E.R. i Metro. Ambdues basen el seu funcionament en un sistema radial, el Metro solucionant la mobilitat interna i el R.E.R. la de llarga distància. Tanmateix, el Metro consta de dues línies circulars que relacionen les principals estacions de la ciutat que uneixen les dues xarxes subterrànies. El sistema de transport públic a cota ciutat està format pel Bus, el Taxi, el Tramway i el Vèlib. El Bus és la principal alternativa als sistemes de transport públic subterrani, ja que cobreix la major part de la superfície urbana i connecta amb l’àrea metropolitana. De tots els sistemes de transport públic l’únic sostenible és el Vèlib, que amb el temps va adquirint protagonisme. En l’àmbit d’actuació ens trobem amb una gran importància del R.E.R. de cara a la connexió amb París, al qual li manca una estació intermitja. El Vèlibtambè requereix d’una parada i de la rehabilitació de la xarxa de carrils bici. Pel que respecte al nusos que genera el Boulevard Pèriphèrique, ens trobem amb moltes tipologies que podem agrupar segons les seves característiques. Els paràmetres reguladors són la importància de les vies que el generen, les cotes a les que es creuen i els espais que generen. En general, els nusos del Boulevard Pèriphèrique es caracteritzen per generar espais morts i en alguns casos, aprofitar aquests
per
ubicar
equipaments
i
espais
lliures
públics.
87
88
89
90
91
92
Radiografia urbana El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Grup L Barceló Serra, Maria Dulce Ortiz Valdés, Michel Petit Saludes, Núria
Teixit dotacional i comerç El comerç a la ciutat de París ocupa un lloc important al ser un dels símbols del París capital de la moda com a se’l reconeix internacionalment. Encara que hi ha un cert nombre de grans botigues és molt important per la ciutat el comerç de proximitat. La vinculació de les grans magasins, concentrades en torn a l’Ópera de Garnier i els petits comerços amb les traces històriques de la ciutat han estat importants per al seu desenvolupament. Les ChampsElysées és considerada entre les avingudes més famoses i elegants del món sent la zona de compres més exclusiva a nivell mundial amb botigues com Channel, Louis Vuitton, Cartier y Hugo Boss. Marchéaux puces (1885) freqüentat per més de 120.000 persones els caps de setmana esta localitzat en porte de Clignancourt amb una superfície de 7 Ha i declarat, al 2001, Zona de protecció del Patrimoni Arquitectònic Urbà. Teixit productiu i d’activitats econòmiques Sector primari (0,5% PEA): majoritàriament concentrat en Seine-et-Marne, destina el 58% del territori i representa el 57% de la producció. L’horticultura ocupa el 40 % del treball agrícola mentre que la producció de ramaderia només el 8%. Sector secundari (17,9% PEA): localitzat especialment en el districte de Hauts-deSeine. De les persones empleades en tota la regió, només el 30,5% treballen dins de la capital, mentre que el 69,5% ho fan als suburbis deixant clar la relocalització de la feina en la perifèria. Sector terciari (81,6% PEA): París allotja trenta sis oficines centrals de les cinccentes corporacions més grans del món. Els districtes més importants són: La Défense (zona de negocis), Le Marais (empreses de l’àmbit legal i bancari) i La Bourse (oficines centrals dels bancs).
93
94
95
96
97
98
99
100
Radiografia urbana Els equipaments El sistema d‟espais lliures Gup I Badia Baurier, Pierre Mampel Cava, Albert Viladot Solé, Albert
L’àmbit del Périphérique és una anella que encercla Paris d’uns 35 km i amb una amplada que oscil·la entre els 400 a500 metres que a grans trets hereta l’estructura de l’antiga muralla construïda el 1840 per protegir la ciutat d’un atac alemany. Els espais verds al voltant del Périphérique són traces de l’antiga zona nonaedificanti. Al llarg del temps aquesta zona ha estat objecte de conflictes i transformacions que han acabat donant lloc a l’actual situació d’equipaments (generalment esportius) i espais verds a escala global. Des de la compra de la muralla per part de la ciutat al ministeri de defensa i la progressiva compra o expropiació dels terrenys inclosos dins la zona nonaedificandi, hi va haver moltes propostes sobre el seu possible nou ús. Totes elles coincidien en la conservació de la zona com a lloc de passeig i lleure amb equipaments, principalment esportius, on els parisencs poguessin anar els caps de setmana i els dies de festa per fugir del tràfec de la ciutat. Amb la construcció del BoulevardPériphérique, durant la V République, es va considerar que els sistemes de espais verds garantirien la per permeabilitat entre Paris i la seva banlieu. Permeabilitat que mai va arribar a reeixir, ja que ha acabat actuant com a una gran barrera visual, política, social i identitària.
101
102
Radiografia urbana Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Grup J López, Elia Milà Cartanyà, Gemma
La Corona era una anella buida de 250m, que rodeja Paris, seguint el traçat de l’Enceinte de Thiers, que va començar a contenir una sèrie de funcions que es juxtaposen sense reflexió sobre les seves possible interaccions. A principis del segle XX es proposa la Ceinture Verte, un encadenament dels grans parcs que mai no s’arriba a complir, però tot i així es creen espais monofuncionals separats i tancats de cara al públic (clubs esportius), plantacions vegetals ocupant només espais residuals, o un intent de millora d’una promenade, limitada a l’eixamplament de les voreres. El paisatge de la corona s’organitza en una successió d’estrats des de la franja HBM, passant pels terrenys esportius i grans conjunts, i el Périphérique, fins a la Banlieue. La organització d’aquestes franges està caracteritzada per una organització lliure i una dèbil disposició en el lloc, on es deriva una gran porositat. A escala del vianant, hi ha discontinuïtat en les franges, tant en l’activitat humana com en l’espai, les portes. Identificant les portes al périphérique, trobem grans entrades a Paris que anomenarem Portes metropolitanes, Portes majors que lliguen Paris amb les comunitats limítrofes, igual que les Portes locals, però aquestes últimes sense connexió amb el périphérique, i per últim les Portes paisatgístiques només per a vianants i ciclistes.
103
104
105
106
107
108
109
110
Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Gentilly_Cité Universitaire) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Grup H Michailidou Panagiota Papanikolaou Marios
Gentilly és un suburbi típic de la ciutat de París constituït fonamentalment per vivendes i un semi-independent mercat administrat pel comú de Val de Bievre. Gentilly esta ben connectat amb el centre urbà de París i els altres suburbis amb un sistema de vies (Périphérique, carretera de sortida sud) però amb mobilitat difícil per als vianants. En quant als transports públics, la xarxa d’autobusos serveix suficient a Gentilly a nivell local connectant amb els suburbis del voltant, amb París i alhora permetent la mobilitat interior de la ville. A més, la mobilitat es realitza amb el RER tot i que una única estació crea dificultats als ciutadans. Gentilly així, com la Cité Universitaire té una gran quantitat d’infraestructures deportives. Dos parcs principals (Montxouris i Kellerman) tenen els potencials per entendre’s com a els grans parcs referents de tot París encara que el Périphérique hi talli l’accessibilitat. Gentilly limita pel nord amb l’àrea del ciup, una àrea exclusivament d’usos educatius i esportius. La producció de Gentilly té una tendència en el sector terciari amb poca i suau indústria de farmàcia. Tot i això un gran nombre de població activa treballa fora de l’àrea
comú.
111
112
113
114
Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Grup K Denis, Marion Nelles, Charlotte Pacchetti, Martino Rivy, Camille
Gentilly és un municipi de França, al costat meridional de París, que toca el Périphérique. Té 17.034 habitants. Aquesta ciutat té diferents zones, les seves funcions són principalment residencials de caràcter de camp (antigues residències d’obra) amb conjunts de vivendes socials, però també té funcions comercials i esportives. Té un caràcter especial degut al fet que toca el Périphérique i les autopistes, algunes vegades al mateix nivell o una mica soterrades. Dins dels projectes de ciutat, hi ha una operació de renovació urbana (ORU) al barri de ChaperonVert, que es situa entre la CitéUniversitaire i la ciutat de Gentilly. Aquesta ciutat té activitats de diferents tipus: juvenils, de treball i de formació (per exemple el saló d’aprenentatge en col·laboració amb l’escola de Marne-la-Vallée), escolar (l’escola de Val-de-Bievre té un gran èxit però es detecten problemes alhora de trobar vivendes per a estudiants), de vida local (Printemps des conservatoires, festival de concerts des de fa 5 anys) de medi ambient, culturals, esportius, d’entorn de vida, de seguretat i de salut.
115
116
117
118
Périphérique Metric Handbook Grup N Alfonso, Andreia Bruto da Costa, Ana Dias, Ana
L’escala de barri es pot mesurar i percebre a través dels espais públics. La Cité Universitaire es va construir en el context del moviment pacifista durant el període entre les dues guerres mundials. Els seus fundadors volien crear una “escola de les relacions humanes per a la pau”. Actualment, a la Cité Universitaire hi ha 10000 residents en un any, al mateix temps, hi estudien 5390 persones. Tota ella requereix 500 persones per a realitzar el manteniment. Allà s’hi mesclen múltiples activitats: esports, estudis, activitats, concerts, cultura... La convivència amb el Périphérique estableix una segona relació d’escala, on la Cité passa a tenir un caràcter més metropolita per la seva vinculació amb el Périphérique.
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre el périphérique Grup O Fiore, Ilaria Leoni, Francesco
Fent la bibliografia ens hem adonat dels efectes generals que genera el Périphérique a la ciutat de París. Aquesta autopista urbana ha canviat totalment l’escenari de la perifèria de la ciutat dividint-la en ambdós costats del Périphérique, una nova situació a la història de la ciutat. En la revolució de la ciutat el Périphérique s’ha quedat com un buit circular no resolt. Sobre tot gràcies a la lectura de “La Ville du Périphérique” (associació TOMATO architects) i al blog de Pierre Mansat (conseller de París) hem aprés a veure el Périphérique no només com un problema de la ciutat sinó com una possibilitat per a canviar i millorar. Mirant el futur el Périphérique representa la porta d’entrada a París, un element de continuïtat circular on s’ha de resoldre el seu encreuament radial, considerant aquest element com a part de la ciutat.
129
130
131
132