MONTJUÏC15/16 DE L’11 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE
seguiu #conillet al twitter
CONILLET
a partir d’El conejito del tambor de Duracell de MARTA GALÁN SALA adaptació i direcció MARC MARTÍNEZ intèrpret Clara Segura traducció del castellà Marc Martínez escenografia Alejandro Andújar il·luminació Eusebio Calonge vestuari Nídia Tusal espai sonor Àlex Polls edició musical Fluren Ferrer ajudanta de direcció Daniela Feixas ajudanta de producció Lorena López producció executiva Meri Notario coproducció Teatre Lliure i Bitò Produccions amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya agraïments Santi Carcasona, Guille Vidal-Ribas, Marcel Borràs, l’Angelita, i Caterina Crespo i Catalina Carvajal mare i àvia de la Clara _ espectacle en català _ durada 1h. 20’ sense pausa _ col·loqui amb la companyia després de la funció, 22/11 emissió EN DIRECTE! a partir de les 20:10h. aprox. a través del web _ sessió d’Àgora Lliure – UPF, 25/11 I les ‘superdones’ van dir prou taula rodona amb Pilar Medina-Bravo i Júlia López, entre d’altres Conillet es va estrenar al Teatre de Salt el passat 6 de novembre
CLARAMENT, CONILLET.
El programa de mà...? Ara mateix ens agafeu en ple procés, a nosaltres també! El conill és a la cassola encara. Així doncs, no sabria què dir-vos... més enllà d’allò que m’agradaria haver estat capaç de posar en escena a partir d’aquesta meravellosa i inesgotable recepta de la Marta Galán. Coses de les quals voldria deixar constància? I tant: quatre. 1. Vaig somiar que un dia dirigiria la Clara Segura, una de les millors actrius que es fan i es desfan. I ja. I sí. 2. Que avui puguem ser aquí a punt de compartir aquest monòleg amb vosaltres són dos mesos d’assaigs però quatre anys de feina. I de vida. 3. Avui dia, la millor manera de treballar és en equip. I, probablement, l’única. 4. Aquest és un projecte sostenible que lluita per una platea més social. I feliç. Ah, i donar les gràcies a tots aquells que han confiat en aquesta aventura leporina, fent possible que el nostre conillet surti del cau... que faci el gran salt aquesta temporada... per acabar sent Lliure! P.D. Aprofito per respondre per escrit la pregunta que més m’han fet aquest any: “Doncs, no sé què és. Però podria ser una casa, un llit de matrimoni, una finestra oberta a les pors... O una porta a una altra dimensió. Com el meravellós forat per on l’Alícia es precipita. O un forat negre. Un tros de muntanya, un lloc. El bagul dels records... L’abocador de les misèries de l’home. Un cor en diàstole.