gràcia11/12 DEL 28 de març A L’1 D’ABRIL
en la luna
autoria i direcció aLFREDO SANZOL intèrprets Juan Codina, Palmira Ferrer, Nuria Mencía, Luis Moreno, Jesús Noguero i Lucía Quintana escenografia i vestuari Alejandro Andújar il·luminació Pedro Yagüe música Fernando Velázquez ajudant de direcció Pietro Olivera assistent de direcció Andrea Delicado ajudant d’escenografia i vestuari Adriana Parra perruqueria i maquillatge Chema Noci i els equips del Teatre Lliure coproducció Teatre Lliure i Teatro de La Abadía amb la col·laboració de Lazona
espectacle en castellà durada 1 hora i 50 minuts sense pausa
En la Luna és un viatge als primers records. Aquests records que viuen al fons de la memòria i que reapareixen cada tant, com llampecs que expliquen qui som i d’on venim. Són records que es creen quan tenim tres, quatre, cinc anys, i que no sabem si són reals, o ens els han explicat, o els hem somiat, però que per a nosaltres són els pilars sobre els quals construïm la resta de la memòria. Aquests records, per la seva qualitat especial i quantitat escassa, els guardem com una cosa molt valuosa i íntima de la qual parlem amb una certa reverència, com si fossin un regal o una condemna de la qual no ens podem desprendre. En la Luna està construït sobre aquesta primera memòria. Ho tenia pendent. Ha estat sempre present en tots els meus espectacles, però mai havia posat el punt de mira d’una manera tan descarada en res que fos molt fràgil de cara a mi mateix. Haver tingut un fill fa poc ha estat el detonant que ha fet ineludible haver-m’hi de posar. La necessitat d’empatia amb el nen exigeix entendre, comprendre, conèixer el nen que vam ser i el nen que som, i em fa la sensació que aquests records guarden els marcadors genètics del passat. Per descomptat, el resultat no és autobiogràfic. Tot el que aquí s’explica és inventat. Ni els fets ni els personatges no van existir mai. Per això mateix es tornen més reals que la pròpia realitat. Són la síntesi dels sentiments, de les emocions, dels desitjos, dels somnis, del que no sabem… De tot allò que no es pot tocar i que tot i així notem tan consistent. Pertanyo a una generació que va néixer quan es va morir en Franco. La nostra infantesa va lligada a la infantesa de la democràcia, i compartim les febres del creixement i les nebuloses de l’enteniment.