MONTJUÏC11/12 DEL 20 D’OCTUBRE AL 27 de novembre
UN FRÀGIL EQUILIBRI
d’Edward albee direcció MARiO gas intèrprets Mia Esteve Julia / Pep Ferrer Harry / Mercè Montalà Edna / Rosa Novell Agnes / Rosa Renom Claire / Albert Vidal Tobias traducció de l’anglès Joan Sellent escenografia Juan Sanz i Miguel Ángel Coso vestuari Antonio Belart caracterització Toni Santos il·luminació Carlos Lucena so Orestes Gas ajudant de direcció Montse Tixé adjunta d’escenografia Marianela Morales ajudant d’escenografia, regidora i utilleria María de Frutos ajudant de vestuari Brisa Salietti assistents Israel Solà, Joffre Huguet i Albert Massanas professor d’acordió Gregori Ferrer direcció tècnica Mateu Vallhonesta ajudant de direcció tècnica Francisco Grande perruqueria i maquillatge José Fuentes amb la col·laboració de New Look ajudant de producció Lorena López producció executiva Lola Davó cap de producció Josep Domènech construcció d’escenografia Tallers d’escenografia Jordi Castells estructures i mecanismes escenogràfics Jaume Serrat confecció de vestuari Goretti Sastreria Teatral, Dressart i El Pon Sastreria i els equips del Teatre Lliure coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure
UN FRÀGIL EQUILIBRI …La fragilitat de l’entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d’aquesta rigidesa i d’aquestes conductes. ...El paradís perdut que, de fet, mai no es va perdre perquè mai no va existir. La basarda, o més ben dit, l’horror, el terror invasiu, la comoditat amputadora, les eleccions retardades, arxivades, evitades que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici de llibertat... Por de l’altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequilibri... que pretén la recuperació d’un assossec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per camins interiors, la galerna profunda que paralitza... Cal que seguim instal·lats en un riu que s’assembli a la vida com a únic mode de supervivència! La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l’ordre, a la llum del dia... A l’ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri... Edward Albee dissecciona una classe mitjana acomodada d’ahir, d’avui... i de sempre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta, “Nosaltres, els d’abans, ja no som els mateixos”. n W. Burquetti
espectacle en català durada primera part 1 hora i 35 minuts / pausa 15 minuts / segona part 50 minuts