Temporada 18-19

18/19

→

I gEnerAC o´

→

I gEnerAC o´ A la portada, Mamadou Boy, refugiat.

A la contraportada, Roser Cruells, música.

En aquesta pàgina, Bernat Buj, patró de llanxa.

En la següent, Beatriz Mothe, investigadora.

LÀ. PEÇA EN BLANC i NEGRE PER A DOS HUMANS i UN CORB 4 de Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias cia. Baró d’evel CIRK cie EL PAN Y LA SAL. JUICIO A LA MEMORIA HISTÓRICA text Raúl Quirós direcció Andrés Lima cia. Teatro del Barrio

6

TRAVY dramatúrgia Pau Matas direcció Oriol Pla

8

EUROHOUSE / PALMYRA de Bertrand Lesca i Nasi Voutsas

10

KEEP ON WALKING, FEDERICO 12 de Mark Lockyer direcció Alice Malin cia. Actors Touring Company

© KIKU PIÑOL

ÀNGELS A AMÈRICA. S’ACOSTA EL MIL·LENNI / PERESTROIKA 14 de Tony Kushner direcció David Selvas amb La Kompanyia Lliure

JANE EYRE. UNA AUTOBIOGRAFIA a partir de la novel·la de Charlotte Brontë adaptació Anna Maria Ricart direcció Carme Portaceli

28

DAVANT LA JUBILACIÓ de Thomas Bernhard direcció Krystian Lupa

29

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS 30 de Federico García Lorca direcció Ricardo Iniesta cia. Atalaya TNT AÜC. EL SO DE LES ESQUERDES creació i direcció Les Impuxibles i Carla Rovira

32

SAIGON creació i direcció Caroline Guiela Nguyen cia. les Hommes Approximatifs

34

CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS autoria i direcció Lautaro Perotti

16

UN AMOUR IMPOSSIBLE 36 a partir de la novel·la de Christine Angot direcció Célie Pauthe

FESTIVAL SIMBIÒTIC de We Act Assoc.

18

QUI ETS? de Màrius Serra direcció Joan Arqué

RHUMANS direcció Jordi Aspa cia. Rhum i cia.

20

TRANS (MÉS ENLLÀ) 39 creació i direcció Didier Ruiz cia. La compagnie des Hommes

LA NETA DEL SENYOR LINH 22 a partir de la novel·la de Philippe Claudel direcció Guy Cassiers A.K.A. (ALSO KNOWN AS) de Daniel J. Meyer direcció Montse Rodríguez Clusella

24

DONES LLIURES

26

38

KINGDOM creació Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal cia. Agrupación Señor Serrano

40

DIE 120 TAGE VON SODOM creació i direcció Milo Rau cia. Schauspielhaus Zürich i Theater Hora

42

INCÒGNIT de Nick Payne direcció Mònica Bofill cia. La InCògnita

44

EL SUEÑO DE LA VIDA de Federico García Lorca i Alberto Conejero direcció Lluís Pasqual amb La Kompanyia Lliure

46

MAR DE FONS. HISTÒRIA OCULTA DEL DESEMBARCAMENT direcció Pere Fullana cia. Iguana Teatre

48

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA de Henry Miller direcció Ramon Simó

50

COM ELS GRECS de Steven Berkoff direcció Josep Maria Mestres

52

JE SUIS NARCISSISTE. ÒPERA BUFA 54 llibret Helena Tornero música Raquel García Tomás direcció musical Vinicius Kattah direcció escènica Marta Pazos cia. Òpera de Butxaca i Nova Creació DOGVILLE de Lars von Trier dramatúrgia Pau Miró direcció Sílvia Munt

56

© KIKU PIÑOL

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS 58 dramatúrgia i direcció Pablo Messiez cia. La Kompanyia Lliure DOLORS idea original Meritxell Yanes dramatúrgia i direcció Sergi Belbel, Cristina Clemente i Marilia Samper

60

L’ÚLTIM SALT cia. La Kompanyia Lliure

62

MUNDO OBRERO. UNA HISTORIA DE LA CLASE TRABAJADORA EN ESPAÑA creació i direcció Alberto San Juan

64

MOUNT OLYMPUS. PER GLORIFICAR EL CULTE A LA TRAGEDIA, (UNA FUNCIÓ DE 24 HORES) idea i direcció Jan Fabre cia. Troubleyn

66

GENERACIÓ LLIURE

68

EL LLIURE DELS NENS

74

SERVEI EDUCATIU

76

LA KOMPANYIA LLIURE

78

AGITAD@RS LLIURES I CARNET GENERACIÓ LLIURE

79

MIRADOR LLIURE

80

PALLASSOS SENSE FRONTERES

81

DATES PER RECORDAR

81

ABONAMENTS

82

PREUS I DESCOMPTES

83

CALENDARI FUNCIÓ PER FUNCIÓ

84

BAR i RESTAURANT / COM VENIR

86

EQUIP DEL LLIURE

89

Lluís Pasqual director

s 2

EN UN TEATRE, MENTRE S’ASSAJA, O abans i després d’una funció, segurament la paraula més repetida és la paraula “veritat”. El teatre és sempre una recerca de veritat (de vegades només es tracta de “versemblança” o de “credibilitat”, però nosaltres en continuem dient “veritat”) dins de cadascú de nosaltres, en companyia dels altres, per intentar poetitzar-la, fer-la créixer fins a l’universal i compartir-la amb un tercer: l’espectador. El teatre no és la vida sinó la metàfora de la vida, hem dit durant el segle xx. Ho és, o ho era?

Aquest moment convuls, de canvi de

pell de la societat, ens ha portat fakes i postveritats. Malauradament, un triomf global de les diabòliques teories de Goebbels, que ja formen part de la nostra vida i que ens veiem obligats a admetre amb un somriure d’emoticona, mig estorats, mig acollonits.

I ara, què? De quina veritat estem parlant?

Quina veritat hem de perseguir? En el cas del teatre, una veritat pactada, és clar: la veritat/mentida. Com sempre. O potser ja no és com sempre?

Ara la mentida és una altra i la veritat també, i per tant el pacte amb l’espectador

també canvia. El “relat” que ens demana i ens demanen des del teatre és un altre.

El mirall encara serveix perquè encara continua reflectint, però tots sabem que es va trencar fa temps en mil bocins.

Si miro a vol d’ocell els projectes de la Temporada 18/19, em semblen sobretot d’una profunda porositat amb la societat que ens envolta, amb les persones que ens envolten, artistes o no. Aquesta porositat militant, que es troba en la base genètica del Lliure, ens ha ensenyat sobretot a multiplicar mirades, a acompanyar artistes molt diferents que, al mateix temps que

© KIKU PIÑOL

lluitaven contra la precarietat –aquests darrers anys encara més– buscaven, tots, històries noves i llenguatges nous per parlar a les noves orelles i fer-se ressò de les noves veus que arriben del carrer. La Temporada 18/19 és una evidència que els canvis que estan transformant el teatre ens han vingut per allò que els polítics i els mitjans anomenen “els continguts”. La vida, plena de formes i mirades molt diferents, ha entrat al teatre com una ventada i ens ha fet veure que per arribar a trobar una veritat nova primer cal mirar amb ulls nous, nets de prejudicis, la pròpia realitat i la dels

altres. Tots els projectes, fins i tot els que neixen d’una proposta textual, van més enllà de la metàfora per ensenyar realitats diferents, moments de la vida que ens envolta o retalls de memòria col·lectiva que també formen part de la nostra realitat. Al capdavall, el teatre és l’únic lloc on, d’una manera natural, tenen veu els vius, els morts i fins i tot els esperits d’aquells que no van existir mai en carn i ossos.

L’espectador ve al teatre perquè, de vegades, el teatre l’ajuda a entendre la vida, la pròpia i la dels altres. Els espectacles de la temporada vinent (és

just que d’aquesta trobada amb el públic se’n continuï dient espectacle?) són el fruit de molts desitjos d’ensenyar moments de vida plens de present. Acompanyant aquests desitjos –i això és el nostre ofici– ens trencarem el cap i ens esgarraparem l’ànima, o ens farem pessigolles per trobar la manera d’explicar-ho, de trobar els nous llenguatges que desterrin la vella ficció per crear la nostra, la del nostre temps, partint d’aquesta mirada nova i de les realitats que, d’una manera legítima, continuen pujant a l’escenari o bé hi pugen per primera vegada. n

3

Là

+

veritat, bellesa i bondat

CAMILLE DECOURTYE i BLAÏ MATEU TRIAS cia. BARÓ D’EVEL CIRK CIE de

PEÇA EN BLANC i NEGRE PER A DOS HUMANS i UN CORB BLAÏ MATEU ES RETROBA AMB LA SALA DE GRÀCIA –HI VA SER EL 2011 AMB Ï, UN ESPECTACLE SOBRE L’EXILI– PER PRESENTAR LA PRIMERA PART DEL DÍPTIC SUR LA FALAISE. UN PRÒLEG DE GESTOS CANVIANTS CONVERTITS EN ESPAI. UN VOL ARRAN DEL BUIT.

s

QUÈ ENS QUEDA QUAN JA ENS HEM DESFET DE TOT? Sens dubte, el blanc. I allò que encara haurem de treure per arribar al mínim comú denominador. Allò que, obstinadament, ens parla d’Allà, des d’Allà, una altra vegada. Encara que costi. Encara que allò se’ns escapi.

Tant per l’encanteri, pel seu trànsit, com per l’alegria.

Al començament hi hauria el gest reduït a l’essència: dos cossos, dos sexes, dos colors, dues dimensions, dos

regnes, una mateixa solitud, el mateix desig tenaç que això continuï i que torni a començar. Les mateixes ganes profundes de deixar-se transformar per l’altre. Com si tot només existís quan és destorbat o travessat. Hi hauria dos humans i un corb embolicant-se els uns amb els altres en una mena de ballet sensible i poètic, en el qual cada cos deixa rastre, en el qual s’escriu cada història. n Baró d’evel CIRK cie #LàBarodEvel

@barodevelcirk

intèrprets Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias i el corb Gus / coproducció Teatre Lliure, Baró d’evel CIRK cie, GREC 2018 Festival de Barcelona, Théâtre Garonne, scène européenne, Festival Montpellier Danse 2018, Espace Malraux, scène nationale de Chambéry, ThéâtredelaCité CDN Toulouse Occitanie, Pronomade(s) en Haute-Garonne, CNAR, L’Archipel, scène nationale de Perpignan, CIRCa, Pôle National Cirque, Auch Gers Occitanie, Les Halles de Schaerbeek - Bruxelles, Le Prato, théâtre international de quartier, pôle national cirque de Lille, L’Estive, scène nationale de Foix et de l’Ariège, le Festival BAD de Bilbao Gràcia. Del 27 de setembre al 14 d’octubre / 20’30h. dijous i divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / espectacle de circ i dansa 4

5

© FRANÇOIS PASSERINI

s

AL TERRITORI ESPANYOL HI HA MÉS DE dues mil (2.000) fosses comunes, que contenen com a mínim les restes de cent catorze mil dos-cents vint-i-sis (114.226) homes i dones desapareguts. Són persones assassinades per la repressió franquista. Avui ho sabem gràcies a la feina voluntària que realitzen els seus nets des de fa quinze anys. Sense cap suport institucional. Un genocidi que cap dels governs successius de la recuperada democràcia espanyola ha volgut investigar ni reparar.

Al febrer del 2012 es va jutjar el magistrat que, després de rebre les denúncies presentades pels parents dels desapareguts, va intentar investigar els crims de la dictadura franquista. El pan y la sal (a la manera de Ruz-Bárcenas, sense ni una línia de ficció) és el relat teatral d’aquesta causa en contra de la recuperació de la memòria històrica.

Un judici en el qual els parents de les víctimes testimonien com van desaparèixer els seus familiars. Paraules, històries, que són un clam en contra del silenci institucional, en contra de l’oblit organitzat sobre la tragèdia més descarnada de la nostra història recent. n

JUICIO A LA MEMORIA HISTÓRICA

EL PAN #ElPanYLaSal

@teatrobarrio

intèrprets Natalia Díaz, Núria Espert, Mario Gas, Andrés Lima, Gloria Muñoz, Lluís Pasqual, José Sacristán, Alberto San Juan i Tristán Ulloa (resta de repartiment en curs) / producció Teatro del Barrio Montjuïc. 29 i 30 de setembre / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 6

© GONZALO BERNAL

?

oblit organitzat

RELAT TEATRAL DE LA CAUSA QUE VA PORTAR A LA INHABILITACIÓ EL JUTGE BALTASAR GARZÓN, EL FEBRER DEL 2012, QUAN VA VOLER INVESTIGAR ELS CRIMS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. ELS TESTIMONIS DELS FILLS I NETS DELS DESAPAREGUTS SERVEIXEN EL RECLAM D’UNA JUSTÍCIA DEL SEGLE XXI.

Y LA SAL RAÚL QUIRÓS direcció ANDRÉS LIMA cia. TEATRO DEL BARRIO text

7

TRAvY PAU MATAS direcció ORIOL PLA dramatúrgia

→

s

UN ADEU COM A SALUTACIÓ. UN FORAT AL budell. Podríem posar una mica més de música, si us plau? La càrrega que suposa no marxar mai del clan i no veure’s un mateix a fora és insostenible. Caminarem entre el desordre. Perquè això és un caos.

Ens taparem els ulls durant la caiguda perquè caurem. Tots quatre. Serà un últim intent. Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas.

Un salt. Un ocell en flames. Una maleta amb potes. Un monstre ineludible. Un udol nocturn que fuig per un racó. Anirem endavant amb la festa per funeral. Amb la celebració d’un incendi. Ens trobarem a faltar? Bona pregunta. Mira’ls: posen el show davant d’un canó. S’agafen de les mans per travessar les cendres. És l’hora. “Ei, tu, ens espera un regal, allà darrera?” Potser es fa fosc. “Mama? Som una papallona fugint d’un incendi. Papa, si no riuen, em moriré?” n Oriol Pla

© KIKU PIÑOL

ACTORS FILLS D’ACTORS: SAGUES I FAMÍLIES QUE TRASPASSEN L’OFICI I EL CONEIXEMENT DE LES ARTS DE L’ESCENA. LA DE L’ORIOL PLA N’ÉS UNA, I ÉS A L’ESPAI LLIURE PER MOSTRAR-NOS LA SEVA INTIMITAT TEATRAL.

FÈLIX COLOMER agitad@r Lliure

#Travy

@oriolplaofficial

intèrprets Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 3 al 28 d’octubre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 8

»

→

autoexploradors

EUROHOUSE de

s

EUROHOUSE DOS INTÈRPRETS –UN DE GREC i un de francès– ballen i criden, ploren i canten, estan d’acord i en desacord sobre la vida a l’Eurohouse. Realitzat a mig camí entre Grècia i el Regne Unit, aquest espectacle ens presenta una difícil relació amb la vida, una mirada còmica i negra a les idees fundacionals de la Unió Europea i a tot allò que s’ha anat perdent pel camí.

Com a artistes europeus, Bertrand i Nasi volien crear una peça a partir del que va passar durant el referèndum grec de juliol del 2015, quan el 61% de la població va votar en contra de les propostes de la UE per a la recapitalització del deute.

Volien presentar la relació complicada, tensa i problemàtica entre la UE i els seus Estats Membres en el precís moment que la Gran Bretanya decidia si “sortir-ne” o “quedar-s’hi”. n

Premi Summerhall a l’Edinburgh Festival Fringe 2016

$

decadència occidental 10

BERTRAND LESCA i NASI VOUTSAS

ELS DOS PRIMERS ESPECTACLES DEL TÀNDEM FORMAT PER BERTAND LESCA I NASI VOUTSAS, ARTISTES ASSOCIATS AL MAYK DE BRISTOL, S’ENDINSEN EN LA DICOTOMIA ORIENT-OCCIDENT. ALLÀ ON ES DESDIBUIXA LA IDEA D’EUROPA I LA DE LA BARBÀRIE.

PALMYRa s

PALMYRA L’ANTIGA CIUTAT DE PALMYRA era una de les més ben conservades del món. Rebia turistes d’arreu fins que el 2015 l’ISIS va guanyar el control de la ciutat, va destruir-ne els temples, va saquejar-ne les tombes i va fer servir el seu amfiteatre per executar-hi els enemics.

Palmyra és una exploració de la venjança, de la política de destrucció i d’allò que considerem una barbàrie. Una invitació al públic perquè es distanciï de les notícies i miri què hi ha per sota, i més enllà, de la civilització. n

© ALEX BRENNER

Premi Total Theatre Award 2017 Innovation, Experimentation & Playing with Form a l’Edinburgh Festival 2017 Gran Premi Stockholm Fringe 2017 Premi Mess Festival i Premi ‘Best of BE’ Festival

#Eurohouse

#Palmyra

@lesca_b

@nasi_v

intèrprets Bertrand Lesca i Nasi Voutsas / producció Bert & Nasi / MAYK Bristol Gràcia. Del 19 al 21 d’octubre / 19h. Eurohouse / 21h. Palmyra / de 15q a 29q / en anglès sobretitulat en català 11

s

MARK LOCKYER ERA UN ACTOR JOVE I PROMETEDOR QUE feia papers importants al National Theatre i a la Royal Shakespeare Company. Però tot es va aturar en sec quan va patir una crisi bipolar que li va destruir la carrera i gairebé la vida. El 2016, després d’anys de travessar el desert, Lockyer va tornar als escenaris amb l’extraordinari espectacle Living with the Lights On, en què explicava la seva història. Ara, després de fer gira de Bristol a Barcelona passant pel Young Vic de Londres, presenta un espectacle nou. Ja no es tracta de la seva vida anterior: ara es tracta de viure el present. I, amb sort, el futur...

Keep on Walking, Federico explica la història del viatge d’en Mark a un futur incert. Ha decidit que hauria d’experimentar ser ell mateix a l’assolellada Espanya. Però aquí es troba amb incidents i persones que continuen fent-li recordar que viure el present i esperar el futur no sempre vol dir escapar del passat. Amb temps per rumiar, els seus pensaments giren entorn de la relació amb els pares, la seva infància i formació i les experiències que l’han portat fins aquí. El repte, ara, és trobar la manera de seguir endavant reconeixent tot allò que carrega a l’esquena. n Actors Touring Company

L’ACTOR BRITÀNIC MARK LOCKYER ENS VA MERAVELLAR LA TEMPORADA PASSADA AMB UN MONÒLEG AUTOBIOGRÀFIC MARCAT PEL TRASTORN BIPOLAR. EL SEU VIATGE VITAL HA SEGUIT EN PERIPLE PER L’ESTAT ESPANYOL I ARA VE A NARRAR-NOS UN PECULIAR CAMÍ CAP A LA LLUM.

KEEP ON

FEDERICO

MARK LOCKYER direcció ALICE MALIN cia. ACTORS TOURING COMPANY de

#KeepOnWalkingFederico

#ATClondon

© ACTORS TOURING COMPANY

wALKINg, @ATClondon

intèrpret Mark Lockyer / producció Actors Touring Company Gràcia. Del 25 al 28 d’octubre / 20’30h. dijous i divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en anglès sobretitulat en català 12

“I en aquell moment me’n vaig adonar... les coses s’havien tornat una mica tristes”.

En Mark lluita. La feina, les relacions, es van tornant grises.

Per postres no pot ni treure el nas per l’Snapchat.

I llavors li arriba una carta.

Només té una opció: anar-se’n.

Sense saber si tornarà mai més.

Una història divertida i emocionant d’un viatge a través dels límits: un viatge per la mitjanit de l’ànima...

=

teatre inclusiu

15

ÀNGELS A

AMERICa ` S’ACOSTA EL MIL·LENNI / PERESTROIKA de TONY KUSHNER direcció DAVID SELVAS amb LA KOMPANYIA LLIURE Una malaltia que avui afecta tant els centenars de milers de persones de tot el món que no poden pagar-se els medicaments, com els qui la pateixen al món occidental, i que sí que se’ls poden pagar però viuen estigmatitzats per una societat que castiga tot allò que té a veure amb les malalties de transmissió sexual. Àngels a Amèrica és, sens dubte, una de les catedrals del teatre contemporani. És una diana perfecta perquè aconsegueix connectar el més petit i el més gran. I avui, entrats a l’era Trump, funciona com un avís per a navegants, com una alarma universals ja que ens posa al davant la imatge del millor i el pitjor de nosaltres mateixos. D’allò que podem construir si som capaços d’entendre’ns malgrat les profundes diferències que puguem tenir.

Potser la imatge que defineix millor aquest text són les plaques tectòniques. Per la seva violència potencial, per allò que tenen d’imprevist, pel que amaguen per sota, per tota la connotació de substrat: el lloc on s’agafa la vida, el seu ancoratge, la seva essència. Però també i sobretot, perquè contenen la possibilitat de canvi. n David Selvas

$

decadència occidental

# BEATRIZ MOTHE © KIKU PIÑOL

s 14

DE TANT EN TANT APAREIX UN BOIG, o un il·luminat, o un boig il·luminat –que a més és un dramaturg excel·lent– que vol parlar de tot. I va i ho fa: del poder, l’amor, la democràcia, la sexualitat, la lleialtat, l’amistat, la religió, la tradició, la mort, el racisme, la malaltia, la llibertat, la justícia, la política... I, sobretot, de l’espai de convivència que ens ha estat donat en aquest laboratori que és la Terra.

Tony Kushner és aquest boig il·luminat i aconsegueix tot això plantejant l’escenari perfecte: els Estats Units en plena era Reagan, quan triomfa el neoliberalisme més salvatge i la dreta més extrema ha descosit, per recosir a la seva manera, els seus valors fundacionals.

La seva Àngels a Amèrica és una obra enorme, ambiciosa, desacomplexada i profundament teatral. En el fons no deixa de ser una mena de serial metafísic. Històries de gent perduda en el magma de la vida, armats només amb la intel·ligència, la por, la sensibilitat, el sentit de l’humor i la capacitat d’estimar.

Persones que intenten entendre el perquè de l’última gran epidèmia que ha viscut –i continua vivint– la Humanitat: la sida.

investigadora Institut de Recerca de la Sida, IrsiCaixa

LA PEÇA MÉS FAMOSA DE TONY KUSHNER FA VINT-I-CINC ANYS I HO CELEBREM PORTANT A ESCENA LES DUES PARTS DEL DÍPTIC: S’ACOSTA EL MIL·LENNI I PERESTROIKA. UNA MIRADA ACTUAL A LA PESTA DEL SEGLE XX EN L’ERA REAGAN, AMB DIRECCIÓ DE DAVID SELVAS. FUNCIONS ALTERNES I EL DISSABTE, MARATÓ!

#

#AngelsAAmerica

#SAcostaElMillenni

#Perestroika

@david_selvas

intèrprets Joan Amargós, Pere Arquillué, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Òscar Rabadan, Joan Solé, Júlia Truyol i Vicky Peña / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 25 d’octubre al 25 de novembre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català / dimarts 6 de novembre, funció solidària amb la Fundació Lluita contra la Sida 15

EL DIRECTOR ARGENTÍ LAUTARO PEROTTI, FUNDADOR DE TIMBRE 4, PORTA A ESCENA LA HISTÒRIA D’UNA FAMÍLIA QUE PARTEIX D’UNA MENTIDA. UNA COMÈDIA NEGRA SOBRE L’ENGANY I ELS LÍMITS DEL COMPROMÍS HUMÀ AMB LES VERITATS ALTERNATIVES.

© JAVIER NAVAL

s

16

CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS NEIX DE LA NECESSITAT d’indagar fins on l’ésser humà és capaç de mentir i de mentir-se. I de la sospita que una mentida fundacional demana un gran teixit d’altres (petits o grans) enganys i autoconvenciments, indispensables per sostenir-la. I que ràpidament se te’n pot anar la vida darrere seu.

En definitiva, m’inquietava esbrinar fins on podem arribar els humans en el nostre compromís amb la mentida. Així va néixer la necessitat de fer aquesta comèdia negra de suspens.

Suposant que tots, en algun moment, sabem en què consisteix ser còmplice d’un secret, vaig voler indagar en la construcció d’un relat que no pogués escapar de la lògica de l’engany necessari per subsistir, dels pactes silenciosos i les veritats sobreenteses.

Una crònica que, d’alguna manera, incomodés l’espectador fent-lo sortir d’idees preconcebudes o suposicions sobre els esdeveniments narrats, aprofitant les anades i tornades de la cronologia dels fets i mostrant-ne diverses mirades. Unes relacions que, a mesura que avança la història, són impossibles de mantenir però que compten amb personatges capaços de continuar endavant amb tossuderia. Que menteixen –o es menteixen– i construeixen així un món, el seu món, fins al punt que ni tan sols ells saben què és veritat. Éssers amb codis per sobreviure a l’inimaginable i que prefereixen (o els convé) no saber ni, encara menys, mirar enrere, i que s’aprofiten d’aquest entreteixit en benefici propi.

En definitiva, volia aprofundir en històries de persones que es construeixen la identitat a partir de l’engany i en depenen desesperadament per suportar l’existència. n Lautaro Perotti

CRONOLOGÍA DE LAS

bestias autoria i direcció

LAUTARO PEROTTI

?

oblit organitzat

#CronologiaDeLasBestias

@teatroespañolmadrid

@lautaroperotti

intèrprets Pilar Castro, Patrick Criado, Jorge Kent, Carmen Machi i Santi Marín / coproducció Teatre Lliure, Octubre Producciones i Teatro Español Gràcia. Del 8 de novembre al 2 de desembre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 17

=

teatre inclusiu

© LALI ÁLVAREZ

s

T’HAS PREGUNTAT MAI COM S’EXPLICA ALLÒ QUE NO ES VEU, com s’entén allò que no se sent o quantes maneres hi ha de percebre la realitat? Al Simbiòtic Festival podem trobar resposta a totes aquestes preguntes mentre gaudim d’una programació d’espectacles, tallers, cursos i conferències accessibles. I és que el Simbiòtic arriba a Barcelona per interrogar-nos com a públic i com a societat: hi ha persones discapacitades o és l’entorn qui les discapacita? Si les arts escèniques són una expressió de l’ésser humà, representen i responen realment a la diversitat de la nostra societat?

Des de la seva primera edició el 2016 a la Sala Beckett, el festival ha recorregut diferents espais escènics de la ciutat de Barcelona com la Nau Ivanow al 2017, amb l’objectiu d’incidir en diversos barris i comunitats. Aquest 2018 arriba al Teatre Lliure de Montjuïc els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre, i ho fa amb la clara vocació de generar un espai per intercanviar idees i trencar motlles, per aprendre i crear a partir d’altres realitats i amb l’afany de guiar la nostra escena cultural i artística cap a nous escenaris més inclusius i accessibles per a tothom. n

Contra la pared de Lali Álvarez, en l’edició adaptada pel Simbiòtic Festival del 2017

s

TERCERA EDICIÓ DEL SIMBIÒTIC FESTIVAL ORGANITZAT PER WE ACT ASSOC., UNA ENTITAT SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA PER CANVIAR LA MANERA DE CONCEBRE EL FET TEATRAL PARTINT DE L’ACCESSIBILITAT DE TOTS ELS ESPECTADORS. TRES DIES D’ESPECTACLES, XERRADES I MOLTES MÉS ACTIVITATS...

#SimbioticFestival2018 Montjuïc/Espai Lliure. Del 30 de novembre al 2 de desembre / consulteu funcions i horaris a www.teatrelliure.com 18

@SimbioticFest

de

WE ACT ASSOC.

siMbIòtic FESTIVAL

19

+

veritat, bellesa i bondat

s

EL PALLASSO BUSCA I GAIREBÉ SEMPRE TROBA fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola quan riu, perquè sovint la matèria del riure, la vida humana, és feta de tristesa, com afirmava Baudelaire.

Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seva presó.

En aquest espectacle us convidaran a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun de clàssic, tot amanit amb una mica d’acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar els músculs de la rialla.

Potser se us faran grosses les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que “riure” no és tan sols una paraula, sinó que és una cosa més profunda.

A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb tothom... perquè el riure ho cura gairebé tot! nn Jordi Aspa

#Rhumans

@rhumicia

intèrprets Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual / coproducció Teatre Lliure, Velvet Events i GREC 2018 Festival de Barcelona Gràcia. Del 5 al 30 de desembre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 9q a 23q / en català 20

ÚLTIM CAPÍTOL DE LA TRILOGIA INICIADA AMB RHÜM, DIRIGIT PER JORDI ASPA, ÀNIMA DE L’ESCARLATA CIRCUS. UNA INDAGACIÓ SOBRE LA MATÈRIA DEL RIURE TRAVADA AMB HISTÒRIES SURREALISTES. PERQUÈ EL RIURE HO CURA TOT.

RHuMANS JORDI ASPA cia. RHUM I CIA.

© PEP GOL

direcció

21

s

PER A MI, LA NETA DEL SENYOR LINH ÉS un projecte europeu. Europa és des de fa molt de temps un tema important en els meus espectacles. Així, Sang et roses, Le chant de Jeanne et Gilles Cœur ténébreux, L’Homme sans qualités, Mefisto forever i Les Bienveillantes prenen explícitament de punt de partida moments de la història europea: el poder de l’Església a l’Edat Mitjana, el colonialisme, l’esclat d’Europa el 1914, l’ascens del nazisme i de la Shoah. Faig servir la Història per dir alguna cosa de la confusió de l’Europa d’avui. Amb La neta del senyor Linh, abordo el tema més que actual dels refugiats, un dels grans reptes a què s’enfronta Europa en aquest moment.

Deixant de banda el contingut, el procés de creació de La neta del senyor Linh és ara mateix un element d’aquesta dimensió europea. Per a mi, es tracta d’una nova forma de col·laboració internacional. Vam fer l’espectacle Rouge décanté en quatre idiomes diferents: neerlandès, francès, anglès i castellà. L’actor Dirk Roofthooft es va aprendre el text en les llengües dels països on anàvem de gira. Amb La neta del senyor Linh, fem un pas més: no canviem només de llengua, sinó també d’actor. Cada vegada torno a muntar l’espectacle amb un actor del

LINH

país coproductor. Així, l’actor, la seva llengua i la seva cultura exerceixen un impacte en el contingut. Cada actor va estretament associat a l’adaptació de la peça. Ara treballo amb en Jérôme Kircher. El seu Linh “francès” serà molt diferent del Linh “flamenc” que encarna Koen De Sutter i molt diferent del Linh “català”… Per a mi, es tracta d’una manera totalment diferent de col·laborar.

Amb La neta del senyor Linh, a partir de la Toneelhuis desenvolupem un trajecte molt més intens amb els nostres companys coproductors d’Europa. En cada muntatge em deixo influenciar per una altra llengua, un altre actor i, naturalment per un altre públic. En resum, podria dir que d’alguna manera em fico en la pell de Linh: m’abandono a un altre context en una altra llengua.

El tema dels refugiats té un impacte diferent a cada país, segons les sensibilitats polítiques i històriques i els debats que genera. Serà interesant veure evolucionar l’espectacle a través de les diverses llengües i en mans d’actors diferents. Finalment, el meu somni és poder fer dialogar entre elles les diverses versions, per exemple fent pujar a l’escenari cinc o sis Linh alhora… Pot semblar paradoxal que un espectacle sobre els límits i les barreres de la comunicació verbal constitueixi precisament una mena d’oda a la riquesa i a la singularitat dels diversos relats europeus. Una singularitat que només té valor i sentit, però, en la diferència. n Guy Cassiers

© KIKU PIÑOL

LA NETA DEL SENYOR

!

memòria obstinada #LaNetaDelSrLinh

intèrpret Lluís Homar / coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt 2018 a partir de la producció original de Toneelhuis Montjuïc. Del 13 al 30 de desembre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 22

VERSIÓ TEATRAL DE LA FAMOSA NOVEL·LA DE PHILIPPE CLAUDEL, AMB MÉS DE DOS-CENTS MIL EXEMPLARS VENUTS I PUBLICADA EN ONZE IDIOMES. UNA FAULA SOBRE L’EXILI, LA SOLEDAT I LA RECERCA DE LA IDENTITAT. UN MONÒLEG INTERPRETAT PER LLUÍS HOMAR EN UN DELS MUNTATGES DEL MATEIX TEXT DEL DIRECTOR DE LA TONEELHUIS GUY CASSIERS.

PHILIPPE CLAUDEL direcció GUY CASSIERS a partir de la novel·la de

*

*

MAMADOU BOY refugiat

El senyor Linh ha fugit del seu país, anorreat per la guerra, buscant un futur millor per a la seva neta. No se sent a casa en aquest país estranger, fins el dia que coneix el senyor Bark. Ell li parla sobretot de la seva dona, morta de fa poc.

El senyor Linh no l’entén però l’escolta, amb la seva neta a la falda. Es troben cada dia en un parc, al mateix banc. Fins que un dia tot canvia...

Aquest espectacle té forma de monòleg. L’intèrpret, com que està sol en escena, fa tots els papers –el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark–, i tot adopta un color, una atmosfera i un sentit particular. Es tracta d’un espectacle sobre la força de la imaginació i de la representació.

L’intèrpret narra la història amb tots els mitjans de què disposa: el text, les paraules, les imatges, la música, el so, les projeccions… Però és alhora un espectacle sobre la solitud, sobre el desig de comunicació amb els altres i també, en bona mesura, amb el públic. Som tots nosaltres en la ment del narrador? Les veus del senyor Linh i del senyor Bark són veus en la ment del narrador?

Narrar és potser una manera de superar els traumes?

Toneelhuis 25

26

© QUIM ÀVILA i ROSER BLANCH

s

VAIG ARRIBAR DE L’ARGENTINA FA 15 anys. Soc argentí-alemany-jueu amb ascendència alemanya, polonesa, russa però de Bielorússia –que potser en aquella època era Ucraïna–, argentina i moldava.

La meva germana viu a Israel des de fa deu anys i els meus pares, des d’en fa cinc. O sigui que podríem dir que soc el més arrelat de la meva família, ara mateix.

Si miréssim el meu arbre genealògic, no hi ha dues generacions que s’hagin quedat a la mateixa terra tota la seva vida.

Visc a Catalunya, que podríem discutir durant hores i hores si és part d’Espanya, i més precisament a Barcelona, que

podríem discutir durant hores i hores si avui és la millor representació de la ‘cultura catalana’.

Visc aquí. Sí, aquí, des de fa quinze anys.

Em sento d’aquí. La meva vida adulta l’he feta tota aquí. Tinc el nivell C de català, tinc una posició/opinió política catalana i no em puc imaginar un pa sense tomàquet.

Soc d’aquí.

Però continuo sent ‘de fora’.

Aquesta obra va d’això. De la identitat.

De la diferència entre el que sents que ets i allò que la societat determina que ets. Del dins i del fora. n Daniel J. Meyer

Carlos, em dic Carlos. Tinc 15 anys, o 16...

Vaig al cole, m’avorreixo; quedo al parc amb els col·legues; ballo hip-hop... i un dia conec la Clàudia i... màgia.

A.K.A. (Also Known As) ens parla d’un període de l’adolescència d’en Carlos del qual formem part. D’un moment en què, per circumstàncies alienes a ell, li trontollen els fonaments, les arrels, la identitat. I és que en Carlos és adoptat... i els ulls dels altres fan que es plantegi la seva ‘veritable’ identitat; pot ser que no sigui del tot qui ha decidit ser.

Perquè, en el fons, som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?

Doncs d’això tracta A.K.A., de com arrelen aquests gèrmens en la vida d’en Carlos.

A.k.A.

»

autoexploradors

(ALSO KNOWN AS)

DANIEL J. MEYER direcció MONTSE RODRÍGUEZ CLUSELLA de

LA TEMPORADA PASSADA VA TRIOMFAR A LA SALA FLYHARD I ARA ARRIBA A L’ESPAI LLIURE. UNA COMÈDIA SOBRE LA IDENTITAT INDIVIDUAL I SOCIAL, I LES SEVES FRONTERES LÍQUIDES, DE L’AUTOR D’ORIGEN ARGENTÍ DANIEL J. MEYER I DIRIGIDA PER MONTSE RODRÍGUEZ CLUSELLA.

#AKAbcn

#postitAKA

@aka_bcn

@danijmeyer

@albert_salazar

intèrpret Albert Salazar / producció Flyhard Produccions / Sala Flyhard Montjuïc/Espai Lliure. Del 14 al 23 de desembre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català i castellà 25

DONES

LlIUres

s

L’ESCRIPTORA NIGERIANA CHIMAMANDA NGOZI ADICHIE, un dels referents internacionals de l’actual debat feminista, defineix el relat del poder com una “història única que estereotipa i sentencia els destins dels altres”.

Aquest relat, però, té moltes trames. D’entre totes les possibles, aquesta temporada el Teatre Lliure vol replantejar-se especialment la del poder patriarcal, analitzant el paper de la dona en el nostre món. Per fer-ho, hem programat un seguit d’espectacles que hem inclòs al recorregut temàtic ‘patriarcat’. Un fil, però, que es descabdella encara més en el projecte DONES LLIURES. DONES LLIURES vol ser un fòrum de debat artístic i social, obert a totes les mirades i opinions. Un espai que, durant dues setmanes de gener, aculli tant la creació com la reflexió a l’entorn dels rols que assumeixen les dones, les barreres amb què es troben i el masclisme evident i el subcutani, aquell que impregna subtilment els àmbits més íntims de les dones i homes d’avui.

Un espai artístic fet d’espectacles, taules rodones i altres activitats, que serveixi per dibuixar el pla dels canvis que la nostra societat pot plantejar-se per a un futur més just. n

≠ patriarcat

“Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just.

Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent.”

Chimamanda Ngozi Adichie Tothom hauria de ser feminista

#DonesLliures coordinació Cristina Clemente / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 9 al 20 de gener 26

27

© CCCB, MIQUEL TAVERNA, 2017

Un magnífic treball actoral, d’alta volada, que ja té totes les funcions previstes esgotades i que reclama que es recuperi en una segona oportunitat.

Andreu Sotorra Clip de teatre El vibrant muntatge de Carme Portaceli va commoure al públic del Lliure de Gràcia la nit de l’estrena.

César López Rosell El Periódico Una Ariadna Gil pletòrica, segura: que domina l’escena perquè es creu el personatge fins a la medul·la.

Portaceli aconsegueix una simfonia coreografiada d’emocions i moviments.

Jordi Bordes El Punt Avui Magnífica l’actuació d’Ariadna Gil, commovedora i carregada d’humanitat. Abel Folk, absolutament impecable. Un dels millors muntatges de Carme Portaceli.

Joan-Anton Benach La Vanguardia

© ROS RIBAS

JANE EYRE UNA AUTOBIOGRAFIA a partir de la novel·la de CHARLOTTE

ANNA MARIA RICART direcció CARME PORTACELI adaptació

≠

BRONTË

patriarcat

TORNA A GRÀCIA LA MAGNÍFICA VERSIÓ DE LA NOVEL·LA DE CHARLOTTE BRONTË DIRIGIDA PER CARME PORTACELI, SOBRE L’HEROÏNA ROMÀNTICA MÉS INCLASSIFICABLE. PREMIS BUTACA 2017 PER A ARIADNA GIL I ABEL FOLK. #JaneEyreLliure intèrprets Jordi Collet, Gabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié i Magda Puig / músics Alba Haro i Clara Peya-Laia Vallès / producció Teatre Lliure Gràcia. Del 10 de gener a l’1 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 28

DAVANT LA

JUBILACIÓ THOMAS BERNHARD direcció KRYSTIAN LUPA de

De les coses més salvatges que he vist mai: de les millors planes que ha escrit Bernhard, del millor que ha dirigit Lupa, que empaita sempre la veritat i alça atmosferes dolorosament inoblidables. La feina de Mercè Aránega, Pep Cruz i Marta Angelat a Davant la jubilació és potser el més alt i el més profund que els he vist. Correu al Lliure.

Marcos Ordóñez El País Mercè Aránega, Marta Angelat i Pep Cruz fan una feina sensacional, que manté els espectadors clavats a la butaca durant més de tres hores.

Imma Merino El Punt Avui Marta Angelat està impressionant. Fabulosa la fràgil Vera de Mercè Aránega. Pep Cruz sorprèn, de tan entregat com està a l’amargor del món perdut i a la ràbia exterminadora de la democràcia. Una lliçó de teatre. Teatre d’art.

Santi Fondevila Ara

REPRENEM A GRÀCIA AQUEST ÈXIT INCONTESTABLE DE LA TEMPORADA 16/17 DIRIGIT PER KRYSTIAN LUPA, SOBRE LA SUPERVIVÈNCIA DEL NAZISME. PREMIS DE LA CRÍTICA DE BARCELONA 2016 AL MILLOR ESPECTACLE, A LA MILLOR ACTRIU PRINCIPAL PER A MARTA ANGELAT I AL MILLOR ESPAI SONOR.

?

© FELIPE MENA

oblit organitzat

#DavantLaJubilacio intèrprets Marta Angelat, Mercè Aránega i Pep Cruz / coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Gràcia. Del 7 de febrer al 3 de març / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català

29

s

QUAN LORCA VA ACABAR ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS NO ES PODIA imaginar que les premonicions que apareixen a l’obra es farien tràgica realitat per a ell i per a tot el país… “Cinco años… día por día” des que firma el manuscrit i va ser assassinat a la seva pròpia terra… El 1936 es va obrir “un pozo donde cayeron todos”, els uns literalment i els altres en sentit metafòric. Vuitanta anys després, alguns milers d’ells continuen esperant que els treguin d’aquells “pous”, per més que d’altres pensin com el Vell de l’obra que “la sangre se seca y lo pasado, pasado”. En tot cas, a l’obra l’únic personatge real és el Jove; la resta resulten projeccions seves o diverses encarnacions de la “mort”, en claus diferents sempre inquietants.

La leyenda del tiempo, com la va subtitular Lorca, té una profunda influència del surrealisme, com també de l’experiència viscuda per l’autor a Nova York, que es va plasmar en els seus poemes i a El público. Davant de la fredor en la recepció de totes dues peces per part del seu entorn més pròxim, ell solia dir que eren obres del ‘teatre impossible’ per a la seva època… que es valorarien quan passessin cinc dècades. Precisament el 1986, quan va fer cinquanta anys del seu assassinat, Atalaya va estrenar-ne la primera versió, que per a nosaltres va significar també el primer muntatge de teatre de text i el que ens va donar a conèixer per tot el país. Tornar-hi ha estat com tornar al paisatge de la infantesa, després de fer un llarg viatge en el qual n’hem recorregut molts més de la mà de grans autors. n Ricardo Iniesta

ASÍ QUE PASEN

cINCo AñOS #AsiQuePasenCincoAños

@TNTAtalaya

@centrodramatico

intèrpret Elena Amada Aliaga, Jerónimo Arenal, Manuel Asensio, Carmen Gallardo, Sílvia Garzón, José Ángel Moreno, María Sanz, Raúl Sirio Iniesta i Raúl Vera / coproducció Centro Dramático Nacional i Atalaya TNT Montjuïc. Del 18 al 20 de gener / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 30

!

memòria obstinada

FEDERICO GARCÍA LORCA direcció RICARDO INIESTA cia. ATALAYA TNT LA COMPANYIA ANDALUSA ATALAYA TEATRO TORNA A AQUESTA PEÇA SURREALISTA DE FEDERICO GARCÍA LORCA QUE JA VA PORTAR A ESCENA EL 1986.

UN VIATGE ÚNIC EN EL TEMPS QUE NO ES PODRIA FER AMB CAP MÉS PEÇA TEATRAL, DIRIGIT PER RICARDO INIESTA.

© ATALAYA TNT

de

31

32

AÜC EL SO DE LES ESQUERDES

creació i direcció

LES IMPUXIBLES i CARLA ROVIRA

≠

LES GERMANES ARIADNA I CLARA PEYA SÓN LES IMPUXIBLES. AMB CARLA ROVIRA VAN ESTRENAR AL GREC DEL 2017 AQUEST CRIT REBEL EN CONTRA DE LA VIOLÈNCIA SEXUAL, D’UNA ACTUALITAT ESFEREÏDORA.

© DOROTHEE ELFRING

s

AÜC ÉS ALLÒ QUE SE SENT ENTRE LES COSTURES del silenci i la ràbia. És el crit o el lament silenciat en la nostra quotidianitat. És un lloc incòmode però necessari. AÜC va de tu i de mi, de nosaltres. Les violències sexuals són invisibilitzades per desconeixement, connivència o per l’horror. Les violències sexuals són diverses i molt més extenses del que volem imaginar.

Et convidem a habitar aquest AÜC perquè no hi ha res més revolucionari que l’apoderament.

Les compartim per reconèixer, les compartim per canviar, les compartim per perdre la por.

Cinc intèrprets, moltes històries, infinites experiències i un AÜC. Què passa quan asseiem en una taula una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes elles feministes? Doncs que es coneixen, s’expliquen qui són les unes a les altres, comparteixen moments i es fan preguntes, a voltes complicades. n

patriarcat

Les Impuxibles som la fusió artística d’una pianista i una ballarina. Una fusió que conté la potència de la qualitat de cada una per separat, i l’harmonia del vincle que ens uneix. Som la Clara i l’Ariadna Peya: germanes, creadores i intèrprets.

Les Impuxibles treballem la barreja de llenguatges. Una recerca que fusiona música i moviment amb altres disciplines escèniques, una investigació que no s’acaba i que ens ha conduït a la construcció d’un llenguatge propi. Per això continuem apostant per la cooperació i les aliances entre creadors i universos, per descobrir noves formes de creació i poder portar el nostre treball més enllà.

El compromís social ha fet créixer en nosaltres la necessitat de fer servir l’art com a altaveu de denúncia i de canvi social, i ens ha posicionat en una política d’igualtats.

#AÜC

@LesImpuxibles

intèrprets Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich / veu en off Abril Frías / coproducció Les Impuxibles i Grec 2017 Festival de Barcelona Montjuïc/Espai Lliure. Del 23 de gener al 3 de febrer / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 33

LA COMPANYIA FRANCESA LES HOMMES APPROXIMATIFS PORTA A MONTJUÏC UN VIATGE D’EXILI. UN RETALL D’HISTÒRIA ENTRE SAIGON I PARÍS, ENTRE 1956 I 1996. UN GRAN RELAT ÈPIC I CORAL SOBRE ELS VINCLES I ELS TERRITORIS, SERVIT EN UN RESTAURANT VIETNAMITA.

CAROLINE GUIELA NGUYEN cia. LES HOMMES APPROXIMATIFS creació i direcció

SAIGOn

#Saigon

@CarolineGuiela

intèrprets Caroline Arrouas, Dan Artus, Adeline Guillot, Thi Truc Ly Huynh, Hoàng Son Lê, Phú Hau Nguyen, My Chau Nguyen Thi, Pierric Plathier, Thi Thanh Thu Tô, Anh Tran Nghia i Hiep Tran Nghia / producció les Hommes Approximatifs, La Comédie de Valence – centre dramatique national Drôme-Ardèche en coproducció amb l’Odéon-Théâtre de l’Europe, MC2: Grenoble, Festival d’Avignon, Centre dramatique national de Normandie – Rouen, Théâtre national de Strasbourg, Centre dramatique régional de Tours – Théâtre Olympia, La Comédie de Reims – CDN, Théâtre National de Bretagne – Rennes, Théâtre du Beauvaisis – Scène nationale de l’Oise en préfiguration, Théâtre de la Croix-Rousse Montjuïc. 25 i 26 de gener / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / de 15q a 29q / en francès i vietnamita sobretitulat en català 34

© JEAN-LOUIS FERNANDEZ

memòria obstinada

s

!

AMB LES HOMMES APPROXIMATIFS, moltes coses es representen en els intervals. Existències senceres poden lliscar entre dos gestos o dues paraules. N’hi ha prou remarcant, per exemple, que Saigon avui és un nom perdut en el qual ja s’hi excaven distàncies inaudites. Entre el 1956 i el 1996, hi van estar en joc moltes vides.

Sovint s’han mantingut discretes, silencioses. De vegades, la llengua materna ha estat assassinada fins a la desaparició. Però la Història, per poc que ho sapiguem entendre, pot brillar al tombant d’una confidència, d’una paraula oblidada des de fa mig segle.

La carnadura poètica dels espectacles de Caroline Guiela Nguyen, artista associada a l’Odéon, neix d’un llarg procés d’immersió i de trobades, i després d’escriptura col·lectiva a l’escenari. Aquest projecte reuneix intèrprets francesos i vietnamites per encarnar junts “aquesta França que s’ha d’explicar més enllà de les seves pròpies fronteres”, un conjunt de veus i de rostres situat en un restaurant que val per tots els llocs i totes les èpoques, Saigon trena històries d’exilis i d’amor a partir d’algunes emocions narrades a França i al Vietnam, i després transformades en teatre. “La gran preocupació de la nostra companyia”, diu Caroline Guiela Nguyen, “és saber quins relats aportem en resposta al nostre món”. nn Les Hommes Approximatifs

El restaurant de Marie-Antoinette està travessat per la història i per la geografia. És alhora a París i a Saigon. Alhora al 1956, la vigília de la sortida d’Indoxina dels últims francesos, i al 1996, quan la fi de l’embargament americà va deixar entreveure un possible retorn al Vietnam. Allà, d’una ciutat a l’altra, a través de les èpoques, s’hi sopa, s’hi beu i s’hi canta, s’hi balla, s’hi estima i s’hi plora. Ells es diuen Linh i Edouard, Hao i Mai, Cécile, Antoine… Com els onze actors, els personatges de Saigon són francesos, vietnamites i també francesos d’origen vietnamita.

35

≠ patriarcat

s

CÉLIE PAUTHE VA QUEDAR TRASBALSADA per la força de la novel·la de Christine Angot, amb els ressons profunds que provoca en tots nosaltres. En escena, mare i filla –interpretades per Bulle Ogier i Maria de Medeiros– es troben després d’anys de conflicte i, finalment, parlen.

Juntes refan el camí de la tragèdia que les va distanciar. Apartant l’espectre de la culpabilitat de la mare, que no va saber veure ni dir el que passava, repensen la seva història des del punt de vista del perquè, de l’arrel política i social de la violència, infiltrant-se insidiosament en les conductes més íntimes damunt les quals es va alçar la relació. Això genera una força immensa. La força de no situar-se com a víctimes, sinó més aviat com a desencriptadores i, per tant, actrius d’una història en moviment. n

Una dona explica com es van conèixer els seus pares, una treballadora de la Seguretat Social de Châteauroux i un parisenc erudit, fill d’una família burgesa. De la seva relació d’amor, tan intensa com curta, en va néixer una filla. A la darreria dels anys 1950, el pare no es va voler casar per no unir les dues classes socials. La història d’amor es va convertir, doncs, en el preludi d’una altra: la que uneix mare i filla en l’absència del pare. Un amor incondicional, fonament d’una vida feliç. Quan la nena va ser adolescent, el pare va reprendre amb totes dues una relació esporàdica. Passats els anys, la mare descobreix que ell va estar abusant de la filla durant molt de temps i pateix un gran xoc. Com pot sobreviure l’amor maternal –l’amor per la mare i l’amor de la mare–, com pot tornar a ser possible? Com es defineix i es retroba, a l’interior de tantes percepcions ocultes?

VERSIÓ TEATRAL DE LA NOVEL·LA HOMÒNIMA DE CHRISTINE ANGOT, PREMI DÉCEMBRE 2015.

LA RELACIÓ ENTRE UNA MARE, BULLE OGIER, I UNA FILLA, MARIA DE MEDERIOS. I EL SILENCI TERRIBLE CAUSAT PER L’INCEST DEL PARE. VIOLÈNCIA, REBUIG I AMOR.

CHRISTINE ANGOT direcció CÉLIE PAUTHE

a partir de la novel·la de

#UnAmourImpossible

@CDNBesancon

intèrprets Maria de Medeiros i Bulle Ogier / producció CDN Besançon Franche-Comté en complicitat amb Les 2 Scènes, Scène nationale de Besançon Montjuïc. De l’1 al 3 de febrer / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en francès sobretitulat en català 36

UN IMPOSSIBLE

AMOUR

37

© ELISABETH CARECCHIO

QUI ETS?

MÀRIUS SERRA direcció JOAN ARQUÉ de

PRIMER VA SER UN LLIBRE. DESPRÉS, LES LECTURES EN VEU ALTA D’AQUEST LLIBRE. I FINALMENT, EL RELAT TEATRALITZAT. LA HISTÒRIA DEL LLULLU, EL FILL DE L’ESCRIPTOR MÀRIUS SERRA, NASCUT AMB PARÀLISI CEREBRAL. UN CANT A LA VIDA I A LA COMPRENSIÓ DE NOSALTRES MATEIXOS DES DELS REPTES QUE ENS IMPOSEN ELS ALTRES. s © JORDI RIBÓ, MIGUEL LLACH

=

teatre inclusiu

VAIG PUBLICAR QUIET L’ANY 2008 EN UNA COL·LECCIÓ de narrativa, quan el Llullu tenia 8 anys. El llibre va començar a circular de seguida i es va traduir a diverses llengües, algunes tan llunyanes com el coreà. El 14 de juny de 2009 en vam fer una lectura pública il·lustrada amb música, en el marc del concert benèfic Mou-te pels Quiets. Aquell mateix vespre, alguns dels actors amics que hi van participar ja em van parlar de la força dramàtica de les escenes que llegien. El concert va omplir la sala gran de L’Auditori i va acabar amb una versió de L’home estàtic interpretada a cappella per Pau Riba i Sergi López, amb el Llullu dalt de l’escenari.

Poques setmanes després, el 24 de juliol, el Llullu ens va deixar. Després del dol, vaig continuar fent lectures de fragments de Quiet en llocs molt diversos i davant de públics molt diferents. De primer, només llegia, però de mica en mica vaig començar a explicar els episodis més significatius del llibre, cada cop més dramatitzats, i al final vaig pensar que n’havia de fer una versió teatral que visibilitzés aquests éssers sovint invisibles, els quiets, que et permeten descobrir qui ets. n Màrius Serra

El Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, ha d’anar amb cadira de rodes i mai no podrà caminar. En un càmping de l’Empordà on la família passa uns dies, el seu pare es queda embadalit veient com corre el cosí del Llullu i té un somni: algun dia veurà córrer son fill. Acompanyat de la mare i la germana, passejaran el Llullu per tot el món, d’Itàlia a Hawaii, atraient les mirades de persones molt diferents. Fins que un dia, el somni es farà realitat.

#QuiEts

@mariusserra

intèrprets Judit Farrés, Roger Julià i David Vert / coproducció Velvet Events i Hause & Richman Montjuïc/Espai Lliure. Del 5 al 10 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 38

La magnífica funció pensada i dirigida pel francès Didier Ruiz neutralitza la visió sòrdida sobre la transsexualitat. Per fi, la normalitat.

Santi Fondevila Ara

© EMILIA STÉFANI-LAW

On és la normalitat? On és la monstruositat, en la diferència o en la intolerància? Els testimonis dels set actors són la resposta incòmoda i personal a aquestes qüestions i plantegen com, lluita rere lluita, deixa de ser clar si allò que importa és el destí, el cos acomplert o el camí cap a la felicitat d’un mateix. És la primera passa, diu Ruiz, per canviar ‘una societat intolerant que ja no parla d’amor’. Anar més enllà.

Sebastià Portell Time Out Davant de la situació marginal, insultant o violenta, acaben vencent les escenes de llum, d’esperança, de somriure. De vida.

Jordi Bordes El Punt Avui

DIDIER RUIZ cia. LA COMPAGNIE DES HOMMES

=

creació i direcció

TRANS

teatre inclusiu

(MÉS ENLLÀ)

REPRENEM PER UNA SETMANA L’ESPECTACLE DE DIDIER RUIZ QUE L’ANY PASSAT VA OBRIR LA MOSTRA DE TEATRE INCLUSIU NOSaltres, EN L’ÀMBIT DE LA DIVERSITAT SEXUAL I AFECTIVA. CORATGE VITAL A ESCENA.

#Trans

#NOSaltres

@lacompagniedesHommes

intèrprets Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón Corominas / coproducció Teatre Lliure, Châteauvallon scène nationale, Le Channel scène nationale de Calais, Arpajon–La Norville–Saint-Germain-lès-Arpajon, Fontenay-en-Scènes/Fontenay-sous-Bois, Festival d’Avignon, Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique, Théâtre de Chevilly-Larue, Théâtre de l’Agora scène nationale Evry Essonne i La Filature scène nationale – Mulhouse Gràcia. Del 6 al 10 de març / 20’30h. de dimecres a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català i castellà 39

s

KINGDOM BARREJA AMB ESPERIT irreverent plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’Estat, zoofília, trap i machotes morrejant-se com si s’acabés el món.

L’Agrupación Señor Serrano és una de les companyies més estimulants i originals de l’escena actual. Així ho avalen guardons com el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia 2015 o el Premi Ciutat de Barcelona 2016. En el seu llenguatge escènic fan valer la tecnologia, tant en la seva versió més sofisticada com en la més artesanal. Combinen el vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe, elements amb què creen microuniversos a cada nou espectacle. I de fons sempre filtren un missatge inconformista.

Kingdom representa una versió corregida i augmentada del llenguatge marca de la casa que caracteritza la companyia. n

© VICENC VILAPLANA

VAN SER A MONTJUÏC FA DUES TEMPORADES I ARA HI TORNEN AMB EL SEU ÚLTIM ESPECTACLE. L’AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO DONA UNA VOLTA MÉS AL CAPITALISME GLOBAL I ALS VALORS EMBLEMÀTICS DEL CONSUM I LA VIRILITAT.

$

decadència occidental #Kingdom

@AgrupacionSenorSerrano

performers Diego Anido, David Muñiz, Nico Roig, Pablo Rosal i Wang Ping-Hsiang / coproducció Teatre Lliure, GREC 2018 Festival de Barcelona, Teatros del Canal, Manchester Home Theatre, Théâtre National Wallonie-Bruxelles, Groningen Grand Theatre, La Triennale di Milano – Teatro dell’Arte, CSS Teatro Stabile di Innovazione del Friuli – Venezia Giulia, Teatro Stabile del Veneto – Teatro Nazionale, Festival Romaeuropa Montjuïc. Del 12 al 17 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català, castellà, anglès, francès, xinès i alemany sobretitulat en català 40

kingDOM ÀLEX SERRANO, PAU PALACIOS i FERRAN DORDAL cia. AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO creació

41

EL DIRECTOR SUÍS MILO RAU, QUE ENS VA ESTREMIR AMB FIVE EASY PIECES FA DUES TEMPORADES, TRASLLADA A ESCENA ELS ESCRITS DEL MARQUÈS DE SADE I EL CINEMA DE PIER PAOLO PASOLINI. UN JOC DE LA MIRADA ENTRE REALITAT I FICCIÓ AMB ELS ACTORS DE LA SCHAUSPIELHAUS ZÜRICH I DE THEATER HORA, UNA COMPANYIA FORMADA PER PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. TEATRE POLÍTIC D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA VERITAT, LA BELLESA I LA BONDAT.

DIE 120 TAGE VON MILO RAU cia. SCHAUSPIELHAUS ZÜRICH i THEATER HORA creació i direcció

42

s

=

© TONI SUTER/T+T FOTOGRAFIE

teatre inclusiu

ESTRENANT DIE 120 TAGE VON SODOMA amb el Theater Hora, una companyia que tematitza la discapacitat dels seus actors en muntatges aclamats arreu del món i que ha estat guardonada amb el Gran Premi Suís de Teatre 2016, la Schauspielhaus de Zurich i Milo Rau enllacen amb les Five Easy Pieces creades per aquest últim.

Milo Rau continua la seva recerca sobre el límit d’allò que és suportable i representable en escena, a partir de la pel·lícula de Pasolini Salò o le 120 giornatte di Sodoma, que va causar un gran escàndol. A la república alpina de Salò –l’últim refugi d’un govern feixista– uns joves, homes i dones, són raptats i retinguts en un castell per quatre representants del règim, llavors ja en plena decadència. En una sèrie de rituals sàdics, els joves són víctimes d’abús i d’humiliació abans de ser torturats fins a la mort en una orgia de violència. La pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, l’última abans que fos assassinat, parteix d’una novel·la del marquès de Sade que representava explícitament l’exercici del poder sexual en una mena de diagnòstic de la societat

de les acaballes del segle xviii.

L’adaptació de Pasolini sovint s’ha llegit com un comentari a una forma de dominació que el règim feixista havia destronat clarament, tot i que empaitava mecanismes repressius semblants com ara la societat de consum moderna, la implantació de la normalització de l’excés i el perfeccionament de l’ésser humà.

En aquest muntatge, Milo Rau interpreta el contingut de Pasolini i l’obra del marquès de Sade associant-los lliurement, i els ressitua en el present –en un feudalisme postmodern que oscil·la entre la recerca del plaer i la por de la decadència, l’obsessió per la normalització i el gust per l’escàndol petitburgès. La violència, la llibertat, el fàstic i la coexistència del luxe i del suplici s’hi evoquen en tres sèries d’escenes: el cercle infernal de la passió, de la merda i de la sang.

D’aquesta manera, es plantegen preguntes socials i artístiques fonamentals. Què significa el poder i el voyeurisme? Què se n’ha fet, de la dignitat humana? Què és normal i què no ho és? On s’acaba el dolor i on comença la redempció? n Milo Rau, Stefan Bläske i Gwendolyne Melchinger nota d’intenció, 2016

SODOM #Sodom

@shzrh

@TheaterHORA

@iipm_milorau

intèrprets Noha Badir, Remo Beuggert, Gianni Blumer, Matthias Brücker, Nikolai Gralak, Matthias Grandjean, Julia Häusermann, Sara Hess, Robert Hunger-Bühler, Dagna Litzenberger Vinet, Michael Neuenschwander, Matthias Neukirch, Tiziana Pagliaro, Nora Tosconi i Fabienne Villiger / producció Schauspielhaus Zürich en cooperació amb Theater HORA Montjuïc. 22 i 23 de febrer / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / de 15q a 29q / en alemany sobretitulat en català 43

s

INCÒGNIT SÓN VINT-I-UN PERSONATGES EN MANS DE QUATRE intèrprets, tres històries al llarg de seixanta anys. Incògnit és un calidoscopi emocional amb un nexe comú: la recerca de la identitat. Tres relats amb tres cervells per protagonistes.

La primera història se situa a Princeton (Nova Jersey) a partir de l’any 1955, i se centra en la vida de Thomas Harvey, el patòleg que va fer l’autòpsia d’Albert Einstein i que en va robar el cervell.

La segona, té lloc a Bath (Anglaterra), i comença l’any 1953 quan Henry, que pateix atacs d’epilèpsia, se sotmet a una operació de cervell que li provoca una amnèsia anterògrada per a tota la vida. Aquesta història parteix del cas real de Henry Molaison, que es va convertir en el famós cas d’estudi “H. M.” La tercera, transcorre l’any 2013 i explica la història de la Marta, una neuropsicòloga clínica divorciada que comença a buscar noves opcions en la seva vida. Inicia una història d’amor amb la Patrícia, amb tots els dubtes que això li comporta, i comença també a canviar el punt de vista sobre la seva feina i la relació amb els pacients.

Totes tres històries es creuen de forma aleatòria en l’espai i el temps, i deixem que el cervell de l’espectador faci la composició del puzle. Tres històries que, amb molt de sentit de l’humor, exploren la naturalesa de la identitat i la manera com ens definim segons allò que recordem.

Incògnit és una exploració emocionant d’allò que significa ser humà. n La InCògnita

*

NICK PAYNE direcció MÒNICA BOFILL cia. LA INCÒGNITA de

*#

→

NEIL HARBISSON cíborg MOON RIBAS cíborg MANEL MUÑOZ cíborg Transpecies Society

44

© KIKU PIÑOL

INCÒGNIT

»

autoexploradors

DEL DRAMATURG BRITÀNIC NICK PAYNE, UNA A PEÇA PEÇ DEL 2014 SOBRE EL CERVELL, LA MILLOR ‘MÀQUINA DEE GENERAR HISTÒRIES’.

GE UNA INDAGACIÓ TRIPLE A PARTIR DE LA INTEL·LIGÈNCIA, L·LI LA MEMÒRIA I LA MENT, BASADA EN FETS REALS. ALS

→

#

#Incognit intèrprets Paula Blanco, Oriol Guinart, Jordi Llordella i Victòria Pagès / coproducció Teatre Lliure i La InCògnita Montjuïc/Espai Lliure. Del 27 de febrer al 17 de març / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 45

El conflicte de la veritat en el teatre i en l’amor, que a El público transcorre principalment dins del pit d’El Director, s’intenta resoldre aquí obrint de bat a bat les portes del teatre. Però per aquestes portes obertes entren no només l’optimisme revolucionari i els anhels d’un món més just, sinó també les forces més conservadores, cíniques i agressives. I no ens enganyem: les podem trobar als despatxos però també a les bastides. No hi ha una síntesi apaivagadora en la resolució: perquè és insofrible un teatre que giri l’esquena a la realitat de la seva època (“no quiero que se derrame sangre verdadera junto a los muros de la mentira”) però, quina poesia sobreviu sotmesa a la pólvora i les estrades? Com a El público, som en un carreró sense sortida; d’aquí sorgeix la idea del sacrifici en aquest acte sacramental laic, on el creador apareix “como un agonizante de Dios” que no pertany “ni al reino de los vivos ni al de los muertos” i, amb tot, no pot deixar de pertànyer a algun lloc. He sentit la companyia d’Artaud i de Mouawad, mentre l’escrivia; uns autors de pulsió tràgica i lliurats al misteri, dels quals cada dia aprenc. I, per descomptat i en tot moment, de Lorca escrivint aquests dos actes que no pretenen acabar res sinó lliurar al present la intimitat amb una veu. n Alberto Conejero

*

© KIKU PIÑOL

s

LA COMEDIA SIN TÍTULO ÉS UNA OBRA de teatre que sempre estarà per escriure. Aquesta és la seva potència i jo no he pretès tancar-la. Però durant anys m’he estat mirant l’última línia del manuscrit com qui es deixa endur per la marea perquè sent una veu que el crida des de dins. El sueño de la vida no vol posar fi a la Comedia sin título, tampoc n’és una reescriptura. És un text nou escrit en un buit infinit, un diàleg entre allò que va ser i allò que no va poder ser.

No puc explicar gaire coses dels sentits d’El sueño de la vida. He escrit com qui travessa somnàmbul una habitació en flames. Crec, a més, que al centre d’aquesta experiència hi ha una part d’al·lucinació que es resisteix a ser dita. Moltes coses d’El sueño de la vida formen part del misteri. No sé gaire com s’han entrellaçat les imatges de Lorca amb les pròpies ni per què em venien al cap alguns versos i uns altres no. En aquest projecte també hi ha molt de joc, que és una qüestió sagrada i alguns la continuem defensant davant d’aquest govern d’allò que és útil, necessari i productiu. Sí, he gaudit molt escrivint El sueño de la vida.

No vull cobrir aquesta experiència amb la pàtina feixuga d’una falsa solemnitat. Hi ha més pulsions lisèrgiques que conscients.

ROSER CRUELLS música d’Els Catarres

L’any 1989 vaig tenir la immensa sort de donar veu per primera vegada al text que es coneixia amb el nom de S. T. (Sin Título) de Federico García Lorca, primer i únic acte que va arribar a escriure d’una obra de tres actes que havia de tenir per títol –en un joc de mirall i capgirament amb els actes sacramentals– El sueño de la vida.

Entre un munt d’originals que havien estat molts anys amagats i custodiats a casa d’uns amics de la família, hi havia aquest primer acte i unes notes, molt poques, amb algunes intuïcions sobre el segon i el tercer.

Quan vaig saber que l’Alberto Conejero havia pres el testimoni de Federico i s’havia atrevit a escriure aquests dos actes, sense saber encara què havia escrit me li vaig llançar al damunt.

Em semblava que algú, en secret, m’havia fet un regal. I així ha estat: l’Alberto és un bon poeta i ha conservat intacte el perfum que Lorca dipositava en cada paraula. I al mateix temps, com no podia ser d’una altra manera, és una obra de l’Alberto Conejero dramaturg, amb la seva personalitat poètica.

Als que l’hem d’encarnar, el text ens proporciona, de nou, un vertigen que ja vaig sentir la primera vegada. El vertigen davant del misteri indesxifrable de la vida, on es confonen la realitat i l’aparença, la veritat i la mentida, igual que en el joc del teatre que, encarnant una punyent i concreta realitat, està fet al mateix temps, com nosaltres, “de la matèria que estan fets els somnis”. nn Lluís Pasqual

EL sueñO DE LA VIDA + veritat, bellesa i bondat

#ElSueñoDeLaVida

#LaKompanyiaLliure

@alberconejero

@teatroespañolmadrid

intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Ester Bellver, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Antonio Medina, Chema de Miguel, Sergio Otegui, Nacho Sánchez, Joan Solé, Júlia Truyol i Emma Vilarasau / coproducció Teatre Lliure i Teatro Español Montjuïc. Del 7 de març al 7 d’abril / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 46

* FEDERICO GARCÍA LORCA i ALBERTO CONEJERO direcció LLUÍS PASQUAL amb LA KOMPANYIA LLIURE de

D’EL SUEÑO DE LA VIDA NOMÉS EN CONEIXÍEM, FINS ARA, EL TÍTOL I EL PRIMER ACTE: LA COMEDIA SIN TÍTULO. AMB VALOR HONEST, EL DRAMATURG ALBERTO CONEJERO HA AGAFAT EL RELLEU DE FEDERICO GARCÍA LORCA I N’HA ESCRIT ELS DOS ACTES SEGÜENTS. UNA PEÇA LORQUIANA, VETLLADA I SERVIDA PER LLUÍS PASQUAL. 47

!

memòria obstinada

#MarDeFons repartiment en curs / coproducció Teatre Lliure, Teatre Principal de Palma i Iguana Teatre Gràcia. Del 13 al 24 de març / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 48

© ÀNGELA NICOLAU

s

Antonio Cánovas Lapuente, l’ultima memòria viva de l’expedició del capità Bayo.

MAR DE FONS HISTÒRIA OCULTA DEL DESEMBARCAMENT direcció

PERE FULLANA cia. IGUANA TEATRE

LA COMPANYIA DEGANA DEL TEATRE ILLENC I EL TEATRE PRINCIPAL DE PALMA PORTEN A ESCENA LA HISTÒRIA DE LA REPRESSIÓ FEIXISTA A MALLORCA, UN DELS TERRITORIS MÉS IMMEDIATAMENT CASTIGATS PER L’ALÇAMENT FRANQUISTA DEL JULIOL DEL 1936. TEATRE TESTIMONIAL DIRIGIT PER PERE FULLANA.

s

L’ESTIU DEL 1936, TROPES REPUBLICANES procedents de Catalunya desembarcaren a les costes del llevant mallorquí per recuperar l’illa, que s’havia posicionat al costat de l’alçament militar. L’operació va ser un fracàs i en tres setmanes els republicans varen haver de reembarcar.

En el replegament, precipitat i mal organitzat, es deixaren a terra molts de milicians i de milicianes que foren capturats, torturats, exhibits com a trofeu de guerra i afusellats. I, amb ells, s’eliminà del territori, en molts de casos arbitràriament, una gran quantitat d’homes i de dones sospitosos de ser afectes als invasors i a la República. Tot plegat deixà un rastre de por, repressió i silenci entre els vençuts que varen haver de conviure dia rere dia amb els botxins (d’una illa és més difícil escapar-se’n) en una relació silent i submisa.

Els corrents de fons originats pel temporal de l’estiu de 1936 han pertorbat la societat mallorquina amb conseqüències encara ben presents vuitanta anys després i han marcat més del que sembla la relació entre Catalunya i les Illes.

Mar de fons s’ha elaborat a partir del testimoniatge de persones implicades en aquells fets, tant en els bèl·lics del 36 com en la llarga ressaca que aquests deixaren.

Aquests retalls de vida són interpretats per

vuit actrius, actors i músics, transformats en personatges que encarnen testimonis de la realitat, veus que parlen de més enllà de la mort, instants de somni, pensaments i, fins i tot, testimoniatges d’objectes o paisatges.

En definitiva, el muntatge vol ajudar a explicar-nos una mica la societat que som ara i, potser, entreveure la societat que haguéssim pogut ser. n Iguana Teatre/Teatre Principal

Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles constituïda a finals de 1985. El seu principal objectiu és la creació d’espectacles dirigits a un públic majoritari, sempre dins de la perspectiva d’oferir un teatre de qualitat en el qual conflueixin diferents manifestacions artístiques, recuperant clàssics propis i universals amb una concepció moderna i fent investigació contínua de les noves línies teatrals.

En aquests 33 anys d’història, la companyia porta fets 41 espectacles, que van des d’autors clàssics com Shakespeare, Txékhov, Molière o Wilde al teatre de carrer, sense oblidar les creacions pròpies (col·lectives o del director, Pere Fullana).

Un tret propi d’Iguana Teatre és, en paraules de Damià Pons, catedràtic i professor de literatura catalana contemporània a la UIB: “un lirisme tens i dens, en el ben acabat de tots els detalls, en la capacitat de saber incitar els espectadors a endevinar sota la pell de cada obra una veu que els parla des de molt endins”.

49

volts de 1948, quan li va arribar la proposta d’escriure una narració per acompanyar una sèrie de dibuixos de Fernand Léger sobre el circ, l’escriptor-clown no s’hi va poder negar. La cosa no va anar endavant. Léger va trobar el text massa… potser massa personal. Després Miró, a l’inrevés de Léger, va il·lustrar les paraules de Miller.

A El somriure al peu de l’escala, Henry Miller ens fa testimonis de la història d’Auguste, un pallasso de gran fama i reconeixement que, en un cert moment de la seva vida, s’adona que pot fer alguna cosa més que “fer riure el poble”. De casualitat, en una de les seves funcions, i per error, com no podia ser altrament en tractar-se d’un pallasso, descobreix que és capaç de comunicar al públic una cosa encara millor: el somriure, la joia veritable, la gràcia. Però al capdavall, després de la sorpresa i els aplaudiments, el públic el rebutja. El poble només vol riure. I Auguste es troba de sobte desemparat. Comença aquí una recerca de sí mateix, del seu ésser. De l’abisme, de vegades brutal, que separa el personatge de la persona, l’artista de la persona, el clown d’ell mateix. La casualitat el torna al circ i novament allí, novament entre cavalls i somriures, entre comèdia i tragèdia, la peripècia el portarà a resoldre el dilema.

Miller es buscava a sí mateix. Auguste, es busca a sí mateix. Potser Miller és Auguste. O potser Auguste som tots. Potser tots mirem de trobar el nostre lloc al món i potser ho intentem de tot cor. Potser no ens atrevim a renunciar a la diferència entre personatge i persona que ens permet la covardia i la mentida. Encara que subtils lletanies ens diguin que aquesta diferència és essencial per a la civilitat. Segur? Vivim en un món on la mentida ja ni tan sols es diu així i la veritat ja no cotitza als mercats.

Fa temps que vaig començar a treballar amb pallassos. Cada cop estic més cert que ens en calen. Pallassos anàrquics, indolents, insubmisos i alegrement batalladors. Pallassos a la contra d’un món que, com els poetes, no entenen ni volen entendre. Ho deia Miller: “El pallasso és un poeta en acció”. n Ramon Simó

# © KIKU PIÑOL

s

AUGUSTE MILLER, POETA EN ACCIÓ El somriure al peu de l’escala és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. Auguste, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat.

Miller és reconegut per ser un autor contradictori que va esdevenir un símbol de l’inconformisme i d’una certa revolta. La prohibició de les seves novel·les en el món anglosaxó, considerades immorals, va ajudar a configurar un mite que estranyament casava amb l’èxit popular. Miller va ser alhora un personatge marginal i un triomfador.

Lloat i blasmat en la mateixa mesura per crítics i lectors, mitificat per la generació beat i examinat amb recel pels experts que, massa vegades, es van negar a valorar-ne la qualitat de la paraula. L’èxit, però, no el va allunyar de la literatura ni de la reflexió sobre l’escriptura i el paper de l’artista en el món contemporani. Ans al contrari, potser podríem dir que el més important en tota l’obra de Miller, de ficció o assagística, és la recerca sobre la funció de l’artista. Sobre el ser de l’artista, que era, sobretot, ell mateix.

Personatge real i de ficció i alhora, Miller va bastir la seva obra per intentar trobar el seu lloc al món. Un món que examinava amb mirada dura, punyent. El veia, segons paraules pròpies, tal com el veuen els poetes: el món és una jungla i no sap com protegir-se’n. Tot i no haver escrit mai poesia, Miller volia tenir ànima de poeta. I per a ell, com per a Rimbaud, el poeta és aquell que vol “veure-ho tot, sentir-ho tot, exhaurir-ho tot, explorar-ho tot, dir-ho tot”.

Un personatge a la recerca de la veritat de la seva vida. Així podríem definir H. Miller i també Auguste, el pallasso. Com Miller, els pallassos són éssers “fora del món”. La renúncia a un món falsament organitzat –que denuncia amb la seva malaptesa– i l’anarquia –que no tolera cap imposició si no és la de la pròpia humanitat– pròpies del pallasso són també la rebel·lia de Miller. Ell, que havia compartit l’admiració de l’avantguarda parisenca pel món del circ i que se sentia identificat amb el clown. Així, pels

# AXE COLOURS

grafiter

#ElSomriurealPeudelEscala intèrprets Joan Arqué, Oriol Boixader, Tanja Haupt, Griselda Juncà i Jordi Martínez / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 4 d’abril al 5 de maig / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 50

+

veritat, bellesa i bondat

HAVIA DE SER A L’ESPAI LLIURE LA TEMPORADA PASSADA, PERÒ UN ACCIDENT VA IMPEDIR JORDI MARTÍNEZ DE SEGUIR ASSAJANT. CONVENÇUTS QUE EL PALLASSO MÍSTIC DE HENRY MILLER NOMÉS EL PODIA ENCARNAR ELL, L’ESPECTACLE VA SER AJORNAT I ARRIBA ARA, REPOSAT COM EL BON VI.

EL

SOMRIURE

AL PEU DE L’ESCALA de

HENRY MILLER direcció RAMON SIMÓ

51

STEVEN BERKOFF direcció JOSEP MARIA MESTRES de

COM ELS

GRECS

UN DELS PARES DE L’ESGLÉSIA CRISTIANA DEIA QUE HOMER MALEDUCAVA EL POBLE AMB ELS SEUS MITES PERQUÈ EL POBLE ELS ENTENIA DE MANERA LITERAL I IRREVERENT. DESPULLATS DE RELIGIÓ I IRREVERENTS COM ELS GRECS, SÓN AQUÍ ELS MITES CREATS PER STEVEN BERKOFF EL 1980, EN PLENA ERA THATCHER, PRESENTATS PER JOSEP MARIA MESTRES. VISIONARI ÉS POC.

JÚLIA TRIAS politòloga Irídia - Centre per a la Defensa dels Drets Humans

© KIKU PIÑOL

→

#ComElsGrecs

intèrprets Mercè Aránega, Sílvia Bel, Pep Cruz i Pablo Derqui / producció Teatre Lliure Gràcia. De l’11 d’abril al 12 de maig / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 52

→

s

COM ELS GRECS ÉS UNA REIVINDICACIÓ de la insolència, la transgressió, la irreverència, la ferocitat. En aquest Èdip contemporani, que ja es pot considerar un clàssic, Steven Berkoff ens descobreix una cosa realment revolucionària: podem crear la nostra pròpia mitologia feta d’intimitats i d’emocions pròpies, en comptes de viure a mitges a través de mites, religions i filosofies d’altres. Aquí hi ha la veritable transgressió de Com els grecs. Una tragèdia sense justícia poètica.

Berkoff va estrenar Greek el 1980. Avui els seus presagis més pessimistes s’han vist superats amb escreix. L’abocador que imaginava per a la peripècia vital del seu Èdip/Eddy al Londres de la Margaret Thatcher sembla un conte per a nens quan el confrontem amb la malaltia espiritual que ens han portat la societat del benestar (no per a tothom...), les crisis diverses, el terrorisme global... És per això que dur a escena Com els grecs em sembla avui més oportú que mai.

I tant de bo que ens pugui aportat una mica de llum! Potser ens podrà ajudar a reavaluar el significat profund dels valors que realment importen en la nostra societat, en la nostra vida. Encara que només sigui una mica. Encara que només sigui íntimament. nn Josep Maria Mestres

$

decadència occidental

53

»

autoexploradors

JE

TORNA L’ÒPERA DE BUTXACA I NOVA CREACIÓ AMB UNA PEÇA SOBRE UN DELS MALS DEL SEGLE XXI. QUAN L’EGO ES FA TAN GROS QUE ENVAEIX TOTS ELS ESPAIS, I SOBRETOT ELS VIRTUALS, NOMÉS QUEDA UNA OPCIÓ PER AMANSIR-LO: VENIR A L’ÒPERA!

per cortesia de © MANUEL OUTUMURO-TEATRO REAL

SUIS NARCISSISTE ÒPERA BUFA

HELENA TORNERO música RAQUEL GARCÍA TOMÁS direcció musical VINICIUS KATTAH direcció escènica MARTA PAZOS cia. ÒPERA DE BUTXACA I NOVA CREACIÓ llibret

#JeSuisNarcissiste

@OBNCreacio

intèrprets Elena Copons, María Hinojosa, Toni Marsol i Joan Ribalta i l’Orquestra Simfònica Camara Musicae / coproducció Teatre Lliure, Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatro Español i Teatro Real Montjuïc. Del 12 al 14 d’abril / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 54

s

PER VENIR A VEURE AQUESTA ÒPERA NO hauràs ’acceptar cookies.

Ni hauràs de demostrar que no ets un robot.

Pots ser-ho si vols.

No ens quedarem les teves dades per tal d’investigar els teus gustos.

No t’enviarem publicitat dels espectacles que t’agraden.

Tampoc ens importa massa què penses i per tant no pretenem dir-te allò que vols sentir.

De fet la nostra intenció és més aviat contrària.

Cantar als quatre vents allò que no vols sentir.

Que molt probablement no ets una artista, encara que ho digui l’Instagram.

Que molt probablement no ets una filòsofa, encara que ho digui el Twitter.

Que molt probablement no tens set-cents amics, encara que pengis al teu mur una selfie des del pati de butaques i agradi a tothom.

Encara que deixis ben clar que tu has estat aquí.

Que n’has format part.

Que sense tu no hauria estat possible.

Aquest espectacle no serà un mirall.

Pretén ser una finestra.

Una finestra oberta a una vida molt similar a la teva o la meva.

Vides voltades de miralls.

Que assenteixen.

Que escolten.

Que anoten tot allò que diem i sempre ens donen la raó.

Però t’hem de donar una mala notícia: no tens la raó.

No la tens gairebé mai. Encara que els teus set-cents amics te la donin diàriament. Ells tampoc la tenen. La majoria gairebé mai té la raó. El que passa és que s’ha d’estar molt boja per aconseguir escoltar alguna cosa diferent d’allò que ja es pensa. I molt més per a concedir-li el benefici del dubte.

La nostra protagonista no en sap res, de tot això. Però ho sabrà. Hem vingut a fer-ne ús, d’aquest benefici. El del dubte. No sabem si estem boges. Per si de cas, anirem al psiquiatre. Però tu vens amb nosaltres. n Marta Pazos

55

s

DOGVILLE, LA DESTRUCCIÓ DE LA INNOCÈNCIA La Grace s’ha escapat de casa. No té ni vint anys. Arriba a Dogville, un poble perdut per les muntanyes, buscant refugi. En Tom, un escriptor que no troba mai el moment d’escriure la gran novel·la que el farà passar a la història, l’ajuda.

S’esforça perquè considerin la Grace una més al poble i oblidin els prejudicis que genera la seva condició de forastera. Malgrat les primeres reticències, els habitants de Dogville l’acaben acollint. Però aquest acte no és de generositat.

El preu que haurà de pagar la forastera Grace és l’explotació. L’abús en les diverses formes que adopta. La normalització d’aquesta violència la fa entrar en estat de xoc. Li costa reaccionar.

El món idealitzat que esperava trobar quan va fugir de casa li mostra la cara més cruel. Per als habitants de Dogville, aquests actes de violència són consentits. Prefereixen pensar que la Grace perdona l’imperdonable en comptes de prendre consciència de què estan fent. La Grace espera que en Tom l’ajudi, però en Tom, com tota la resta, acaba mirant cap a una altra banda, convertint-se així en còmplice de l’atrocitat. La innocència de la Grace s’esberla definitivament.

Però no es rendeix i planta cara a tot el poble.

La jove fugitiva obliga els habitants de Dogville a mirar-se al mirall. La veritat que s’hi reflecteix és massa incòmoda i la màscara de Dogville cau definitivament. El veritable codi moral que unia els habitants del poble era la hipocresia.

La resta, pur individualisme.

Dogville és un conte trist i cruel que ens permet veure els mecanismes que utilitza una societat per culpabilitzar les víctimes i eludir les pròpies responsabilitats. Aquesta evidència topa frontalment amb les expectatives de la Grace. S’esperava un món perfecte i, quan finalment descobreix que no ho és, vol destruir-lo.

La solució és cremar-ho tot perquè així reneixi l’esperança? n Sílvia Munt i Pau Miró

BERNAT BUJ patró de llanxa Proactiva Open Arms

*

≠ patriarcat

LARS VON TRIER dramatúrgia PAU MIRÓ direcció SÍLVIA MUNT de

#Dogville intèrprets Andreu Benito, Bruna Cusí, Anna Güell, Andrés Herrera, Josep Julien, Lluís Marco, Áurea Márquez, Fermí Reixach i David Verdaguer / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 9 de maig al 9 de juny / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 56

PAU MIRÓ SIGNA L’ADAPTACIÓ DE LA FAMOSA PEL·LÍCULA DE LARS VON TRIER, ESTRENADA EL 2003 I PRIMERA PART DE LA TRILOGIA USA: LAND OF OPPORTUNITY. SI VOLS QUE ELS ALTRES T’ACCEPTIN, T’HAS DE SOTMETRE A L’ABÚS I EXPIAR EL SEU RESSENTIMENT. PERÒ LLAVORS, QUÈ SEPARA LA BONDAT DE LA MALDAT? DIRIGIDA PER SÍLVIA MUNT.

© KIKU PIÑOL

DOGVILle

*

57

EL TEMPS QUE ESTIGUEM

JUNTS

PABLO MESSIEZ cia. LA KOMPANYIA LLIURE dramatúrgia i direcció

60

DE LA TEMPORADA PASSADA, RECUPEREM EL MUNTATGE ESTRELLA DE LA KOMPANYIA LLIURE. UN CALIDOSCOPI DE VIDES EN UN PLEC ESPACIOTEMPORAL. AQUEST ANY, EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS TORNARÀ A SER VOSTRE.

»

autoexploradors

És una comèdia? És un drama? És l’enèsima versió de La omisión de la familia Coleman? Tant se val.

Messiez és un poeta que mou les seves peces com el millor coreògraf, i ha tret el millor suc dels joves actors de La Kompanyia Lliure. Una gran oportunitat de demostrar el seu talent.

Andreu Gomila Time Out Un treball que remet als abismes però des d’un realisme màgic que trenca amb la seva aridesa. Preciosa simfonia amb tocs vius i segones veus.

Jordi Bordes Recomana.cat La interpretació de tots vuit és plena d’espontaneïtat i d’energia. Una obra de conclusió oberta i de rerefons poètic. Impactant i essencial.

Andreu Sotorra Clip de teatre Un treball que destaca per la singularitat, l’entrega i la precisió dels intèrprets, i per la imaginativa direcció.

Santi Fondevila Ara

© ROS RIBAS

L’experiència de veure una obra de Messiez és intensa i densa.

Els vuit intèrprets que pugen a l’escenari estan fantàstics i treballen des de la naturalitat més absoluta.

Martí Figueras Núvol

#ElTempsQueEstiguemJunts

#LaKompanyiaLliure

@pmessiez

intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé i Júlia Truyol / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 16 de maig al 2 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 59

Les desigualtats de gènere tenen l’origen en el desenvolupament de les societats sexistes, androcèntriques i patriarcals.

Com a dona i creadora, sento la necessitat d’aportar el meu granet de sorra i la meva visió particular d’una realitat que visc, de manera directa i indirecta, en situacions de la meva quotidianitat que em situen d’una manera indiscriminada per sota dels valors associats al sexe masculí.

Aquest projecte escènic és, doncs, un cant a la vida i un homenatge a totes les persones que en algun moment o altre de les seves existències s’han sentit vulnerades o discriminades pel seu sexe. n Meritxell Yanes

→

s

EN LES SOCIETATS PATRIARCALS, i de forma totalment aleatòria, s’atorga un grau més alt de consideració als valors associats al sexe masculí per damunt dels associats al sexe femení.

La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat.

L’atribució de valors i de poder diferent a cadascuna de les categories, en aquest cas home i dona, és allò que transforma la diferència en desigualtat.

La desigualtat es refereix a les diferents oportunitats que tenen homes i dones per accedir a béns i recursos, com poden ser la salut, l’educació, l’habitatge i la feina, i també a l’autonomia, l’accés a la informació, la presa de decisions i la presència i visibilitat pública.

JAUME RIPOLL cofundador de Filmin

La Lola està treballant en una idea que creu que revolucionarà el mercat: un dispositiu que ajuda a alleujar els dolors menstruals. Però, cada vegada que proposa el projecte a una empresa, només topa amb la desconfiança, el desinterès i el qüestionament constant de les seves idees. La majoria de les vegades ni tant sols aconsegueix que es reuneixin amb ella per tal que els en mostri un prototip.

Cansada i decebuda, una nit de borratxera amb la seva amiga Miranda arriba a la conclusió que, si fos un home, probablement no toparia amb tantes negatives. Així, decideix inventar-se un cap masculí per tal d’aconseguir que el seu projecte sigui pres seriosament.

ELS FORMAT TEATRAL TRADICIONAL DE VEGADES ENS VE ESTRET. COM A BONS ADDICTES A LES SÈRIES, SERGI BELBEL, CRISTINA CLEMENTE I MARILIA SAMPER HAN ESCRIT I DIRIGIT UNA HISTÒRIA TEATRAL EN SIS CAPÍTOLS CONSECUTIUS. CADA SETMANA EN PODREU VEURE DOS. I L’ÚLTIM DIUMENGE, MARATÓ!

DOLORS

MERITXELL YANES dramatúrgia i direcció SERGI BELBEL, CRISTINA CLEMENTE i MARILIA SAMPER

≠ patriarcat

#Dolors intèrprets Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes / producció Teatre Lliure Gràcia. Del 22 de maig al 9 de juny / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català

60

© KIKU PIÑOL

idea original

→

63

»

autoexploradors

*

#LultimSalt

#LaKompanyiaLliure

intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé i Júlia Truyol / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 19 al 30 de juny / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 64

L’ÚLTIM

saLt s ccia. ia.

LA KOMPANYIA LLIURE

COMIAT DELS INTÈRPRETS DE LA KOMPANYIA LLIURE, QUE VAN ENTRAR A FORMAR-NE PART EL 2016 PRESENTANT UN MONÒLEG. SE’N VAN TAL COM VAN ENTRAR, DALT DE L’ESCENARI. BÉ, IGUAL IGUAL, NO EXACTAMENT...

ANDREA BOSCH Equip Nacional de Taekwondo

© KIKU PIÑOL

s

*

L’HIMNE UNIVERSITARI GAUDEAMUS IGITUR ÉS un cant a la joventut i al present. Per acomiadar els intèrprets de La Kompanyia Lliure, que han integrat aquesta formació des de l’any 2016 en una cursa d’alt rendiment, des del Teatre Lliure entonem el nostre gaudeamus particular, format per un seguit de petits espectacles.

Durant el mes de juny podreu gaudir a curta distància del treball de Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé i Júlia Truyol. En duo o bé en solitari, tots ells seran protagonistes d’històries relacionades amb el feminisme, l’abús sexual, l’amistat, la llibertat d’elecció, la generació Y, l’egoisme, la depressió i la felicitat.

En aquest últim treball de La Kompanyia Lliure, seran dirigits per Sergi Belbel, Ivan Morales, Rosa Maria Sardà i Lluís Pasqual.

Serà el seu últim salt als nostres escenaris abans d’emprendre el vol. Gaudim-ne, doncs, i que mori la tristesa. Llarga vida als intèrprets de La Kompanyia Lliure! n 63

© SERGIO PARRA

ALBERTO SAN JUAN CONTINUA AMB TENACITAT ANALITZANT LA HISTÒRIA D’ESPANYA. REPRÈN AQUÍ EL FIL D’EL REY, QUE VA PORTAR A L’ESPAI LLIURE LA TEMPORADA 15/16, I RECULA ENCARA MÉS, FINS A L’ESCLAT DEL MOVIMENT OBRER. UNA COMÈDIA MARXISTA AMB MÚSICA DE SANTIAGO AUSERÓN.

#MundoObrero

@teatroespañolmadrid

intèrprets Luis Bermejo, Marta Calvó, Pilar Gómez i Alberto San Juan / producció Teatro Español Gràcia. Del 13 al 30 de juny / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 66

MUNDO

ObrERo

UNA HISTORIA DE LA CLASE TRABAJADORA EN ESPAÑA creació i direcció

ALBERTO SAN JUAN

s

!

memòria obstinada

CAFÈ LA TRANQUIL·LITAT, AVINGUDA DEL PARAL·LEL, BARCELONA, anys 20 del segle passat. Un captaire s’acosta a una taula i demana una moneda a un home, que treu una pistola de la jaqueta, l’hi dona i li diu: “Ves a un banc i agafa el que necessitis. És teu”. Comença la música. Arrenca així aquest relat que retrocedirà a l’últim terç del segle xix, a la creació del moviment obrer, i anirà avançant a través de les lluites al camp i a la ciutat, cap als anys 30 del segle xx, el moment de màxima efervescència social, l’extermini de la guerra i la guerra després de la guerra, les primeres esquerdes del silenci a les acaballes dels 50, l’onada immensa de l’antifranquisme, la fi de la dictadura i de la mobilització social que la va liquidar, la victòria del partit socialista, la fi del moviment obrer, “les quatre millors dècades de la nostra història”, i un cop més, les lluites de sempre però ara en un món diferent, postindustrial, tecnològic. Tot, a través de personatges històrics però també d’una sèrie de personatges anònims, inventats, molt propers.

Els nostres avis, pares, nosaltres mateixos. Buscant una caseta, o un trosset de terra, una mica de pa, una inversió milionària, poder dormir quan te’n vas al llit, exhaust. I tot, en un format de comèdia musical. El cafè La Tranquil·litat es convertirà en un oliverar extremeny, en un carreró de Lavapiés, en el Congrés dels Diputats, en una oficina de teleassistència, en la saleta d’un pis de Sanchinarro… S’hi cantaran discursos i diàlegs i riurem junts. Els nostres riures seran bales que quan et toquen no maten, donen vida. n Alberto San Juan 65

© WONGE BERGMANN

MOUNT

OLYMPUS idea i direcció

JAN FABRE cia. TROUBLEYN

s

MOUNT OLYMPUS, TO GLORIFY THE CULT OF TRAGEDY (a 24-hour performance) és una peça sobre la història que s’encarna en un dia i una nit. És l’edat de la Humanitat i la celebració de la tragèdia en la seva forma més fonamental: mutilació, obscenitat i purificació. Hi reconeixem les trames d’històries i personatges de la tragèdia grega, alhora propers i molt llunyans. Les claus de Fabre obren els defectes d’aquests personatges fins a desfer, destrossats per la violència, el riure homèric i l’èxtasi. Mount Olympus no és una modernització de la tragèdia grega. És una investigació sobre la impossibilitat de representar allò que ens mutila i ens torna a fer purs.

Així com la tragèdia, el temps també hi juga un paper protagonista. Què és el temps en teatre? Què passa quan el temps és insuficient? Fabre intensifica el present, l’etern ara i aquí teatral, en una voràgine d’imatges que empeny el públic a un mode diferent d’experiència temporal, un laberint de temps.

Fabre presenta a escena quatre generacions i vint-i-set intèrprets per mostrar totes les dimensions del seu treball teatral. Els intèrprets parlen un llenguatge puntuat de dubtes, silencis i raneres de la mort, un llenguatge que de vegades només és un xiscle. Ballen i es mouen a instàncies de la seva pròpia força, sense paraules. Es lleven i dormen a l’escenari, i Fabre construeix les seves imatges a partir dels somnis robats, durant 24 hores. El resultat és un tribut a la profunda bellesa dels seus intèrprets.

Mount Olympus és un projecte monumental, una experiència única. Escaleu la muntanya amb nosaltres. Serà inoblidable. n Katrijn Leemans

#MountOlympus

@FabreJan

intèrprets Lore Borremans, Katrien Bruyneel, Annabelle Chambon, Cédric Charron, Tabitha Cholet, Renée Copraij, Anny Czupper, Els Deceukelier, Barbara De Coninck, Piet Defrancq, Mélissa Guérin, Stella Höttler, Sven Jakir, Ivana Jozic, Marina Kaptijn, Gustav Koenigs, Colline Libon, Sarah Lutz, Moreno Perna, Gilles Polet, Pietro Quadrino, Antony Rizzi, Matteo Sedda, Merel Severs, Kasper Vandenberghe, Lies Vandewege, Andrew Van Ostade, Marc Moon Van Overmeir, Marleen van Uden i Fabienne Vegt / producció Troubleyn/Jan Fabre en coproducció amb Berliner Festspiele / Foreign Affairs, Concertgebouw Brugge / December Dance, Julidans 2015 Amsterdam Montjuïc. 15 de juny / 19h. dissabte / de 24'50q a 29q / en anglès, francès, alemany, holandès i italià sobretitulat en català 66

PER GLORIFICAR EL CULTE A LA TRAGÈDIA (UNA FUNCIÓ DE 24 HORES) ARRIBA A MONTJUÏC L’ESPECTACLE MONUMENTAL DE JAN FABRE I LA COMPANYIA TROUBLEYN. UN REPTE ONÍRIC I ORGIÀSTIC QUE ATACA ELS LÍMITS DE LA REPRESENTACIÓ.

UN PRESENT INTENS, UNA VERITABLE EXPERIÈNCIA ESCÈNICA.

+

veritat, bellesa i bondat

→

I gEnerAC o´

s

LES FOTOGRAFIES D’AQUEST PROGRAMA ESTAN IMBUÏDES DE LA FORÇA D’UNA NOVA GENERACIÓ.

UNS JOVES QUE HAN PRES LES REGNES DE LES SEVES VIDES I QUE ES DEDIQUEN A ACTIVITATS DE PRIMERA LÍNIA ASSUMINT UN COMPROMÍS ENORME AMB LA SOCIETAT I LA INNOVACIÓ.

I HO FAN TANT EN SOLITARI COM EN GRUP. BENVINGUDA SIGUI LA GENERACIÓ LLIURE.

BEATRIZ MOTHE PUJADAS metgessa de la UNITAT DE VIH I SERVEI DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL. Investigadora associada a l’INSTITUT DE RECERCA DE LA SIDA, IRSICAIXA, ubicat al mateix hospital

© KIKU PIÑOL

68

Des de fa més de 10 anys treballa a l’hospital de Can Ruti sota la direcció dels doctors Christian Brander i Bonaventura Clotet en el disseny i desenvolupament de vacunes terapèutiques contra el VIH/sida, amb l’objectiu que, algun dia, les persones VIH positives puguin viure una vida sana sense necessitat de rebre un tractament antiretroviral crònic. Els seus estudis es basen en conèixer quins mecanismes immunològics poden intervenir en el control de la infecció sense necessitat de tractament, per tal de reproduir-los mitjançant vacunes. Actualment codirigeix assaigs clínics capdavanters en el camp de la cura i l’erradicació del VIH, que testen noves vacunes dissenyades íntegrament a IrsiCaixa i d’altres immunoteràpies altament esperançadores. www.irsicaixa.es / www.flsida.org @IrsiCaixa / @hgermanstrias / @FLSida

© KIKU PIÑOL

(pàg. 14)

s

MAMADOU BOY

refugiat, participa del programa REFUGEES WELCOME (pàg. 22)

El Mamadou arriba a Refugees Welcome derivat per una entitat del programa estatal de protecció de les persones refugiades. Refugees Welcome és una organització que promou la Cultura de Benvinguda posant en contacte les persones refugiades amb veïnes i veïns locals que tenen ganes de compartir casa amb elles. Gràcies a aquest primer esglaó d’incursió social, ha començat una nova vida.

© KIKU PIÑOL

www.refugees-welcome.es @RwelcomeCat

Els tres integrants de Transpecies Society es dediquen a la creació i l’aplicació corporal de nous sentits i òrgans cibernètics. Una activitat entesa com a moviment artístic, en el qual l’artista es converteix en l’autor de la seva pròpia percepció. www.transpeciessociety.com #artciborg #transpecies #noussentits s

NEIL HARBISSON, MOON RIBAS i MANEL MUÑOZ

artistes de la TRANSPECIES SOCIETY (pàg. 44)

69

s

JÚLIA TRIAS JURADO directora tècnica d’IRÍDIA CENTRE PER A LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS

© KIKU PIÑOL

(pàg. 52)

s

ADRIÀ BOSCH ROIG

grafiter, fundador d’AXE COLOURS

Quan tenia 15 anys ja pintava pels carrers amb els seus amics. De mica en mica, va veure que fer grafits podia ser una manera de guanyar-se la vida. Estudiava arquitectura tècnica, ho va deixar l’últim any i el 2009, amb el seu soci Oriol Piquet, va fundar l’estudi de disseny i decoració AXE Colours. Fa cinc anys que porta l’empresa tot sol, i la seva obra ja té un estil propi reconeixible. Vol consolidar la trajectòria artística ampliant el formats de carrer i també reduint-los en suport de tela. Ha pintat per al Primavera Sound 2018, el Circuit de Catalunya, el Camp Nou, i també exposa a la galeria Contrast de Barcelona. El seu grafit Walter White Heisenberg de Breaking Bad, a Gràcia, està considerat una de les 15 millors peces de streetart del món. www.axecolours.com @axe_colours 70

© KIKU PIÑOL

(pàg. 50)

Irídia neix el 2015 amb l’objectiu de defensar els Drets Humans a Catalunya en el marc de la violència institucional, combinant l’estratègia legal i el suport psicosocial a les persones afectades i al seu entorn en situacions de vulneracions de drets. Quan un cas es considera que pot ser representatiu, i si la persona hi està d’acord, es desenvolupa una estratègia comunicativa per dur a terme un litigi estratègic. L’objectiu d’aquests litigis és poder impulsar canvis en les polítiques públiques de les matèries que tracten (presons, manifestacions, gènere, migracions i espai públic) a través dels quals es puguin elevar els estàndards de protecció dels Drets Humans. www.iridia.cat

s

ROSER CRUELLS VALLIER música, membre d’ELS CATARRES

(pàg. 46)

És baixista i corista al grup musical Els Catarres des de l’inici del projecte, l’any 2010. A banda de composar peces amb els seus companys Joan Riera i Èric Vergés, també s’encarrega d’aspectes administratius. Enguany han presentat el seu quart disc, titulat Tots els meus principis.

I gEnerAC o´

→

© KIKU PIÑOL

www.elscatarres.cat #elscatarres

71

s

JAUME RIPOLL VAQUER fundador de FILMIN i director de l’ATLÀNTIDA FILM FEST

(pàg. 60)

Filmin és la primera companyia de l’Estat que ha ofert un servei de subscripció cinematogràfica per internet. Ha estat nombrada la Millor plataforma independent de cinema i sèries de la Unió Europea. Ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi Time Out. El seu catàleg de cinema és el més extens de l’Estat, i compta amb més de 10.000 títols, d’entre els qual hi ha un gran nombre d’adaptacions teatrals i d’obres que analitzen el món del teatre des de dins.

© KIKU PIÑOL

© KIKU PIÑOL

www.filmin.es / www.filmin.cat @JaumeRV / @Filmin

s

ANDREA BOSCH PLAZA membre de l’EQUIP NACIONAL DE TAEKWONDO (pàg. 62)

El 2013 va guanyar el campionat d’Espanya Júnior de taekwondo i va quedar setena al Mundial de Taipei.

Després de guanyar un altre campionat d’Espanya, just en acabar l’ESO va ser becada externa pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. A partir d’aquí va ascendir a la Federació Espanyola.

Actualment es prepara per participar al Mundial de Manchester el 2019 i a les Olimpíades de Tòquio 2020.

BERNAT BUJ SALA

patró de llanxa de PROACTIVA OPEN ARMS (pàg. 56)

Va estudiar per ser patró de llanxa i bus professional. El gener del 2017 es va incorporar a l’ONG Proactiva Open Arms. Ha participat en 6 missions, embarcat tant al vaixell Golfo Azzurro com a l’Astral. En la seva primera missió complicada anava a rescatar 20 persones i se’n va trobar 2.300 en diversos bots de goma. Des que Líbia ha entrat al tauler de joc la seva activitat és més complicada. Tota la tripulació es prepara psicològicament abans de sortir al rescat, però la millor teràpia sempre és compartir l’experiència amb els companys.

I gEnerAC o´

→

s

© KIKU PIÑOL

www.fetaekwondo.net

www.proactivaopenarms.org/ca 73

Nens EL LLIURE DELS

VUITENA EDICIÓ DEL CICLE DEDICAT ALS MÉS PETITS. AQUEST ANY, AMB UN TEATRET CARREGAT DE PERSONATGES, UN BUSCADOR D’HISTÒRIES DE L’ORIGEN DEL MÓN I UNA BIBLIOTECA DE TRESORS SONORS. QUE VINDREU?

més informació i reserves ALÍCIA GORINA serveieducatiu@teatrelliure.com / 932 892 770 / www.teatrelliure.com / #lliuredelsnens

LIBÈL·LULA (DE QUAN LA PILI VA DIR LIBÈL·LULA) idea i direcció TOTI

RECOMANAT DE 5 A 8 ANYS

cicle infantil, inicial i mitjà

TORONELL

L’ARTISTA ALEXANDER CALDER CONVIDAVA ELS AMICS AL SEU TALLER PER ENSENYAR-LOS EL PETIT CIRCUS CALDER. SEGUINT EL SEU ESPERIT, TOTI TORONELL ENS PRESENTA EL SEU TEATRET DE FIRA: UN ESPAI ON ELL FA TOTS ELS PAPERS. EL RIURE ESTÀ ASSEGURAT!

© XEVI VILAREGUT

s

LIBÈL·LULA ÉS UN ESPECTACLE DE CIRC DIFERENT, ORIGINAL, surrealista, bonic, tendre, poètic... A partir d’autòmats, de joguines i de capsetes de música creades per ell mateix, Toti Toronell es converteix en la taquillera, l’acomodador, el pallasso i tots els personatges que juguen i omplen de vida aquest teatret, sense cap més pretensió que mostrar les coses que li agraden. Un espectacle en el qual, sense passar-hi res, hi passa de tot. Un lloc per ensenyar les coses que l’enamoren. Una excusa per desplegar l’humor (no tot sortirà com estava previst) i els somnis del seu univers particular. n

#Libellula intèrpret Toti Toronell / veu en off Pere Hosta / producció cia. Toti Toronell Montjuïc/Espai Lliure. Del 6 al 18 de novembre / en català FUNCIONS FAMILIARS 12h. dissabte i diumenge / 9q - 12q / FUNCIONS ESCOLARS 10’30h. de dimarts a divendres / 7q 74

@entotitoronell

cicle mitjà i superior

© CARLOTA SUBIRÓS

s RECOMANAT DE 8 A 11 ANYS

LA LLAVOR DEL FOC ÉS UN ESPECTACLE INTERPRETAT per un sol personatge, el Viatger, que porta la maleta ben plena d’històries sobre l’origen del món. Aquestes històries recullen mites provinents de l’Àfrica central, de l’Índia, de la Xina, de la tradició jueva i de la Grècia clàssica. L’enllaç d’uns mites amb els altres ens mostra com les cultures aparentment més allunyades s’han fet, al llarg dels segles, les mateixes preguntes essencials davant del misteri de la vida, i com han mirat de donar-hi resposta amb cosmogonies poderoses, carregades de poesia i d’imaginació.

“Jo vaig néixer en un país molt petit, al mig de l’Àfrica.

He fet un viatge molt llarg per arribar fins aquí. Viatjo perquè em dedico a arreplegar històries de llocs diferents. A cada lloc que vaig, miro de recollir-ne una. I tinc la maleta ben plena d’històries…” n

LA LLAVOR DEL FOC de

BABOU CHAM i CARLOTA SUBIRÓS dramatúrgia i direcció CARLOTA SUBIRÓS

UN VIATGER VOL COMPARTIR AMB LES CRIATURES UN SEGUIT D’HISTÒRIES SOBRE L’ORIGEN DEL MÓN. RELATS I MITES DELS CINC CONTINENTS PER ENDINSAR-NOS EN EL MISTERI DE LA VIDA. #LaLlavorDelFoc

@lallavordelfoc

intèrpret Babou Cham / coproducció LA BLANCA Performing Arts Lab i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt 2016 Montjuïc/Espai Lliure. Del 20 al 25 de novembre / en català amb cançons en mandinga FUNCIONS FAMILIARS 12h. dissabte i diumenge / 9q - 12q / FUNCIONS ESCOLARS 10h. i 11’30h. de dimarts a divendres / 7q

BIBLIOTECA DE SONS I SOROLLS autoria i direcció ENRIC

MONFORT i JOSÉ ANTONIO PORTILLO

s

A CAVALL ENTRE LA MÚSICA I LES ARTS ESCÈNIQUES, HEM CREAT UNA BIBLIOTECA, un octàgon de fusta artesanal, que grinyola. Cada objecte hi té el seu lloc i el seu so. Tots els sons són tresors, escoltats, recollits, transformats i catalogats explorant-ne el fet físic i el sentit emocional. La biblioteca és com el nostre cervell, ho connecta tot i ens apropa a la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

En aquest espai, el so d’un petit objecte de la vida real –una pedra, unes cordes, una caixa enregistradora, uns testos o una cafetera– acaba formant part de la memòria del públic. Enric Monfort ens guia en aquest viatge poètic i didàctic per una relació profunda, personal i intransferible amb l’univers dels sons. n

© JOSÉ ANTONIO PORTILLO

CULMINACIÓ FINAL DEL PROJECTE DE DUES PERSONALITATS CREATIVES SINGULARS: L’ESCENÒGRAF I MESTRE D’ESCOLA JOSÉ ANTONIO PORTILLO I EL MÚSIC ENRIC MONFORT, QUE UNEIXEN AQUÍ ELS SEUS MONS ARTÍSTICS. UN PROJECTE L’INICI DEL QUAL VAM PODER VEURE AL TEATRE LLIURE LA TEMPORADA 15/16. VENIU A LLEGIR ELS SONS!

RECOMANAT DE 6 A 12 ANYS

cicle inicial, mitjà i superior #BibliotecaDeSonsISorolls

intèrpret Enric Monfort / veu en off Pep Cortés / veu cançó Alexandra Duvekot / coproducció Portillo-Monfort, IVC Generalitat Valenciana, ADDA Alicante i Caja de Burgos Montjuïc/Escenari. Del 5 al 10 de febrer / en català FUNCIONS FAMILIARS 11h. i 12’30h. diumenge / 9q - 12q / FUNCIONS ESCOLARS 10h. i 11’30h. de dimarts a divendres / 7q 75

EDU SERVEI DUCATIU

ESPECTACLES RECOMANATS TRAVY (pàg. 8) dramatúrgia Pau Matas direcció Oriol Pla Montjuïc/Espai Lliure. 3 a 28/10

QUI ETS? (pàg. 38) de Màrius Serra direcció Joan Arqué Montjuïc/Espai Lliure. 5 a 10/02

ÀNGELS A AMÈRICA (pàg. 14) de Tony Kushner direcció David Selvas amb La Kompanyia Lliure Montjuïc. 26/10 a 25/11

KINGDOM (pàg. 40) creació Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal cia. Agrupación Señor Serrano Montjuïc. 12 a 17/02

21/11 Àgora Lliure per a Instituts. Xerrada sobre la sida amb el doctor Bonaventura Clotet, president de la Fundació Lluita contra la Sida, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i codirector del projecte HIVACAT de recerca de la vacuna de la sida.

RHUMANS (pàg. 20) direcció Jordi Aspa cia. Rhum i cia.

Gràcia. 5 a 30/12 A.K.A. (pàg. 24) de Daniel J. Meyer direcció Montse Rodríguez Clusella Montjuïc/Espai Lliure. 14 a 23/12 JANE EYRE (pàg. 28) a partir de la novel·la de Charlotte Brontë adaptació Anna Maria Ricart direcció Carme Portaceli Gràcia. 10/01 a 1/02 AÜC (pàg. 32) creació i direcció Les Impuxibles i Carla Rovira Montjuïc/Espai Lliure. 23/01 a 3/02 76

UN TEATRE D’ART PER A TOTHOM AQUESTA TEMPORADA CONTINUEM PORTANT EL NOSTRE LEMA ALS CENTRES DE FORMACIÓ I A LA COMUNITAT EDUCATIVA EN GENERAL. US OFERIM UN VENTALL D’ESPECTACLES ADREÇATS A GRUPS DE SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I UNIVERSITARIS, I PROPOSTES D’ACTIVITATS EDUCATIVES QUE COMPLEMENTEN LES ARTS ESCÈNIQUES. PERQUÈ ELS JOVES, UN ANY MÉS, TINGUIN EINES PER FER-SE UNA MIRADA PRÒPIA I PUGUIN ESDEVENIR ESPECTADORS CRÍTICS.

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA (pàg. 50) de Henry Miller direcció Ramon Simó Montjuïc/Espai Lliure. 4/04 a 5/05 COM ELS GRECS (pàg. 52) de Steven Berkoff direcció Josep Maria Mestres Gràcia. 11/04 a 12/05

INCÒGNIT (pàg. 44) de Nick Payne direcció Mònica Bofill cia. La InCògnita Montjuïc/Espai Lliure. 27/02 a 17/03

DOGVILLE (pàg. 56) de Lars von Trier dramatúrgia Pau Miró direcció Sílvia Munt Montjuïc. 9/05 a 9/06

TRANS (pàg. 39) creació i direcció Didier Ruiz cia. La compagnie des Hommes Gràcia. 6 a 10/03

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS (pàg. 58) dramatúrgia i direcció Pablo Messiez cia. La Kompanyia Lliure Montjuïc/Espai Lliure. 16/05 a 2/06

EL SUEÑO DE LA VIDA (pàg. 46) de Federico García Lorca i Alberto Conejero direcció Lluís Pasqual amb La Kompanyia Lliure Montjuïc. 7/03 a 7/04 MAR DE FONS (pàg. 48) direcció Pere Fullana cia. Iguana Teatre Gràcia. 13 a 24/03

DOLORS (pàg. 60) idea original Meritxell Yanes dramatúrgia i direcció Sergi Belbel, Cristina Clemente i Marilia Samper Gràcia. 22/05 a 9/06 Consulteu el material pedagògic dels espectacles al nostre web www.teatrelliure.com

grups escolars: 7q per alumne més informació i reserves ALÍCIA GORINA serveieducatiu@teatrelliure.com / 932 892 770 www.teatrelliure.com / #lliureeduca

Institut Flos i Calcat Los Perdenti Perdittore, seguimos trabajando en ello direcció Maria Andino

VISITA EL TEATRE LLIURE Les activitats educatives contribueixen a formar els alumnes i proposen les primeres llavors per al diàleg a l’entorn del teatre, l’associació d’idees, l’esperit crític, el debat, l’empatia i la capacitat d’expressar-se.

ITINERARIS TEATRALS Visita guiada a les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc, amb una explicació de la història del teatre i de l’edifici. Es visiten els diversos espais i s’assisteix a una funció.

TROBADES TEATRALS A LA CARTA Visita guiada a les instal·lacions del teatre, amb una explicació històrica inclosa, que s’acaba amb la trobada amb algun professional de l’escena (director, intèrpret, escenògraf, tècnic), que explica detalladament quin és el seu paper al món teatral i en concret al Lliure. Les trobades s’acaben definint amb el professor/a en funció de les necessitats educatives i de l’espectacle en curs.

© JORDI BUENAVENTURA

s

EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURA APROPA CULTURA. UNA PORTA A LA INCLUSIÓ T’has emocionat, has rigut o has plorat.

Gràcies al programa Apropa Cultura, al Teatre Lliure més de 1.200 espectadors i més de 80 col·lectius de diversos centres socials en situació de risc d’exclusió social van viure el mateix que tu durant la temporada passada.

Apropa Cultura és un programa d’inclusió social que vetlla per l’accessibilitat de tota la ciutadania als equipaments culturals de Catalunya. És una iniciativa que uneix teatres, auditoris i museus amb les entitats del sector social. Enforteix les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fa realitat el dret de tothom a la cultura.

Apropa Cultura té un compromís amb l’educació per afavorir la presència de les arts en la vida quotidiana de les persones i dels col·lectius. Cada temporada, amb el propòsit d’Educar amb l’art, organitza cursos d’arts escèniques, música, arts plàstiques i visuals adreçats als educadors socials, terapeutes, integradors, coordinadors, tècnics, monitors i cuidadors sense coneixements específics d’arts escèniques ni de música.

Més informació www.apropacultura.cat

A qui van dirigides? Educació secundària obligatòria 1r. i 2n. cicle (12-14 i 14-16 anys) i Batxillerat (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn De 25 a 30 persones.

Horari En hores convingudes (pels itineraris, abans de la funció). Durada aproximada 1h.

Preus Itineraris 1q per alumne. Trobades 3q per alumne. * La visita és una activitat complementària a l’assistència a l’espectacle en curs i es realitzarà sempre que l’activitat del teatre ho permeti.

#ApropaCultura

VII JORNADES JOVES DE CREACIÓ ARTÍSTICA - TEATRE Les VII Jornades Joves de Creació Artística parteixen d’un projecte educatiu que impulsa i organitza l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB) en col·laboració amb el Teatre Lliure, que cedeix l’espai i la tasca dels seus professionals.

Els estudiants tenen la possibilitat de gaudir de les instal·lacions, de treballar amb els professionals del Lliure i d’endinsar-se en la creació artística i cultural.

Adreçades a centres d’Educació Secundària i de Batxillerat de la ciutat de Barcelona, se seleccionen les propostes participants prioritzant el treball en grup, la col·laboració entre companys i la responsabilitat compartida.

El Teatre Lliure els obre les portes durant dos dies per rebre l’actuació dels instituts seleccionats i el seu públic.

77

LA KOMPANYIA LLIURE #LaKompanyiaLliure

La formació actual de La Kompanyia Lliure encara la seva tercera i última temporada.

Aquest any els podreu veure als espectacles següents: ÀNGELS A AMÈRICA de Tony Kushner direcció David Selvas Montjuïc. 26/10 a 25/11 (pàg. 14)

© KIKU PIÑOL

EL SUEÑO DE LA VIDA de Federico García Lorca i Alberto Conejero direcció Lluís Pasqual Montjuïc. 7/03 a 7/04 (pàg. 46)

EDU SERVEI DUCATIU

EL TEATRE LLIURE SE SUMA A CREADORS EN RESIDÈNCIA

Aquesta temporada, el Teatre Lliure se suma al programa Creadors EN RESIDÈNCIA que desenvolupen l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) des de l’any 2009.

Un programa, pioner en el nostre entorn, que introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador amb els estudiants.

Creadors EN RESIDÈNCIA proposa als artistes que concebin una obra específicament pensada per ser duta a terme amb un grup d’estudiants d’Educació Secundària Obligatòria, amb l’objectiu de propiciar que els alumnes descobreixin els processos de la creació contemporània, de promoure la innovació i la creativitat artístiques i d’afavorir que els instituts esdevinguin espais per a la cultura, l’art i el pensament. L’èxit d’aquesta experiència, tant per als creadors com per als estudiants, ha consolidat el projecte com un àmbit cultural clau de la ciutat.

En aquest context, el Teatre Lliure proposa aquesta temporada als membres de La Kompanyia Lliure i a la directora escènica Anna Serrano que desenvolupin una residència a l’Institut Montjuïc de Barcelona, per tal que els alumnes participin al llarg de tot el curs, i en horari lectiu, en la concepció i la realització d’un projecte teatral.

78

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS dramatúrgia i direcció Pablo Messiez Montjuïc/Espai Lliure.

16/05 a 2/06 (pàg. 58) L’ÚLTIM SALT Montjuïc. 19 a 30/06 (pàg. 62) Seguint amb les activitats proposades per la xarxa de teatres públics europeus Mitos21, el pròxim 25 d’agost alguns membres de La Kompanyia Lliure presentaran Topographies of Paradise al teatre Dramaten d’Estocolm, dins del Festival Bergman. Signa el projecte l’artista danesa Mme. Nielsen, que l’ha assajat amb artistes de cinc teatres de la xarxa.

La secció que correspon al Lliure ha estat dirigida per Alícia Gorina. Un espectacle que vol radiografiar els ‘paisatges idíl·lics’ de l’Europa contemporània, i que es presentarà en dues funcions en suec, danès, alemany, serbi i castellà sobretitulat en anglès. més informació www.dramaten.se

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

AGITAD@RS LLIURES #AgitadorsLliures

5 6 2

4 1 3

1 3

© KIKU PIÑOL

Tenen entre 18 i 30 anys. Són la joventut del segle xxi: viuen al dia, a l’instant, enganxats al mòbil, en la immediatesa de les apps i el last minute. Una brigada sense general ni caserna, disposada a agitar les xarxes amb la seva opinió particular de la cartellera fent servir els canals que més els convinguin.

No són de ningú, només del seu propi plaer de veure teatre. Són agitadors i són lliures de dir el que els plagui, de criticar el que els sembli, de negar totes les nostres idees preconcebudes i de convèncer qui vulguin que encara té sentit el ritual pagà de l’escena. Per si algú no ha descobert o ni s’ho imagina.

Per encomanar arreu el virus d’aquest art necessàriament no virtual.

Nosaltres els seguirem. Per saber-ne més. Per recomençar cada dia. Perquè creiem en un teatre d’art per a tothom.

Margarita Alba Fèlix Colomer Markos Goikolea Ivan Foix Lucía Franco Esther Lázaro Pol Madí Aida Moré Bernat Reher Eulàlia Solé Cèlia Ventura

→

I ó C A er

gE n

2

6 4

5

21 anys @MaguiGritoPelao @margaritaalba 24 anys @felixcolomer @felixxuco_1 (pàg.8) 28 anys @markos_txt @markos.jpg MarkosGoikolea 19 anys @mr.foix 22 anys @lucia_fdepaz @luu.ciiaa 27 anys @TherkasTeatre 24 anys @polbesalu 23 anys @aidaa28 19 anys @Bernat_Reher @rehhher 27 anys @eulalia_st @eulalia.soletomas 20 anys @soctastaolletes @soctastaolletes soctastaolletes

Si, com ells, encara no passeu dels 30 anys, us presentem el carnet Generació Lliure, un passi personal i intransferible amb el qual podeu obtenir entrades a 9q per a qualsevol espectacle a partir de 2 hores abans de la funció.* Podeu reservar el vostre carnet per internet (des de la pàgina de venda d’entrades) o obtenir-lo directament a les taquilles del teatre.

FES-TE DE LA GENERACIÓ LLIURE I VINE AL TEATRE PER NOMÉS 9q!

Només fins als 30 anys!

* subjectes a la disponibilitat d’entrades a partir d’aquell moment. #GeneracióLliure 79

MIRADOR LLIURE

QUARTA TEMPORADA D’OBSERVACIÓ TEATRAL DES DE L’ATALAIA DEL MIRADOR LLIURE, UNA TERRA ADOBADA ON FER GERMINAR LA REFLEXIÓ I EL DEBAT A L’ENTORN DE LES ARTS ESCÈNIQUES. PARTINT DE LA CONVENCIÓ FICCIONAL I DE LA SEVA RECEPCIÓ, ES REVELARAN UN ANY MÉS ELS MISTERIS CREATIUS DE DETERMINATS ESPECTACLES EN ELS COL·LOQUIS AMB LES COMPANYIES; ES DISCUTIRAN ELS FONAMENTS ARTÍSTICS I CULTURALS DELS TEMES MÉS RELLEVANTS DE LA TEMPORADA A LES SESSIONS DE L’ÀGORA LLIURE – UPF I ES DONARÀ CABUDA A TOT ALLÒ QUE REQUEREIXI UNA ATENCIÓ ESPECÍFICA, A LA LLINDA DE LES ARTS, LA VIDA I ELS DICTATS DEL PRESENT. AMB LA INTENCIÓ DE DESXIFRAR I REESCRIURE LA GRAMÀTICA DE LES ARTS ESCÈNIQUES, SEMPRE CANVIANT, ALCEM UN ANY MÉS LA MIRADA PER INTENTAR VEURE-HI MÉS I MÉS LLUNY. #MiradorLliure

ÀGORA LLIURE-UPF

Us presentem la tria d’espectacles que tenen prevista sessió de debat de l’Àgora Lliure – UPF d’aquesta temporada. Dates, convidats, hores i llocs, al web del teatre!

El pan y la sal (pàg. 6) Àngels a Àmèrica (pàg. 14) 21/11 Àgora Lliure per a Instituts parlem de la sida amb el doctor Bonaventura Clotet (vegeu pàg. 76) Cronología de las bestias (pàg. 16) AÜC (pàg. 32) Die 120 Tage von Sodom (pàg. 42) El sueño de la vida (pàg. 46) El somriure al peu de l’escala (pàg. 50) Dogville (pàg. 56) L’últim salt (pàg. 62) #AgoraLliureUPF

DONES LLIURES

Com en altres edicions, el Mirador Lliure acull dins seu les activitats relacionades amb algun cicle o mostra específica.

Enguany, tot allò que sorgeixi a l’entorn del projecte DONES LLIURES (pàg. 26) serà vehiculat també en aquest espai.

Trobareu totes les activitats al dia al web del teatre. #DonesLliures 80

COL·LOQUIS DEL LLIURE

Després de la funció, continuem oferint col·loquis amb els equips artístic d’alguns espectacles, moderats pel periodista Xavier Graset.

Si no podeu venir, recordeu que teniu l’opció de seguir-los EN DIRECTE! a través del nostre web.

PALLASSOS SENSE FRONTERES

informació i contacte www.clowns.org 933248420 / psf@clowns.org

Estem de celebració. Ja fa 25 anys que els nassos vermells i les sabates gegants de Pallassos Sense Fronteres van realitzar la primera actuació. Va ser el 26 de febrer de l’any 1993 al camp de refugiats de Savudrija, a la localitat de Veli Joze de la península d’Ístria, l’actual Croàcia. Milers de nens i nenes refugiats de la guerra que desmembrava l’antiga Iugoslàvia van tornar a somriure després de molt de temps. En tots aquests anys, l’organització nascuda a Sant Esteve de Palautordera ha fet 443 expedicions a

dates per recordar

COL·LOQUIS

Travy (pàg. 8) 14/10 Àngels a Amèrica (pàg. 14) 4/11 La neta del senyor Linh (pàg. 22) 16/12 Incògnit (pàg. 44) 10/03 Mar de fons (pàg. 48) 17/03 El sueño de la vida (pàg. 46) 24/03 El somriure al peu de l’escala (pàg. 50) 14/04 Com els grecs (pàg. 52) 21/04 Dogville (pàg. 56) 19/05 El temps que estiguem junts (pàg. 58) 26/05 Mundo obrero (pàg. 64) 16/06 Les dates dels col·loquis poden variar en funció de la disponibilitat dels equips artístics. Qualsevol canvi serà anunciat degudament per part del Teatre Lliure al nostre web www.teatrelliure.com

EL LLIURE MÉS ACCESSIBLE

El Teatre Lliure, fidel al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans en els diversos àmbits que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim: n places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc) n sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda n seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda n sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva n programes de mà en braille d’alguns dels espectacles disponibles a taquilla n funcions accessibles

més de 100 països, amb més de 7.000 actuacions en què han participat uns 1.800 artistes, i han actuat davant de més de dos milions de persones afectades per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. En aquests moments hi ha Pallassos Sense Fronteres a 15 països del món. La nostra activitat s’organitza des de fa set anys en un dels despatxos que el Teatre Lliure ens cedeix gratuïtament.

Gràcies per la vostra complicitat amb el projecte i per compartir amb nosaltres la possibilitat d’un somriure.

FUNCIONS SOBRETITULADES

EN CATALÀ Eurohouse / Palmyra (pàg. 10) Keep on Walking, Federico (pàg. 12) Saigon (pàg. 34) Un amour impossible (pàg. 36) Kingdom (pàg. 40) Die 120 Tage von Sodom (pàg. 42) Mount Olympus (pàg. 66)

FUNCIONS SOBRETITULADES

EN CASTELLÀ i ANGLÈS CADA DISSABTE A LA NIT Àngels a Amèrica (pàg. 14) S’acosta el mil·lenni a partir del 3/11 Perestroika a partir del 10/11 La neta del senyor Linh (pàg. 22) a partir del 22/12 El sueño de la vida (pàg. 46) només en anglès a partir del 16/03 Dogville (pàg. 56) a partir del 18/05

FUNCIONS ACCESSIBLES

amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual Àngels a Amèrica (pàg. 14) 10/11 La neta del senyor Linh (pàg. 22) 21/12 El sueño de la vida (pàg. 46) 15/03 Dogville (pàg. 56) 17/05

81

ABONAMENTS18/19 ABONAMENTS ESPECTADOR 20 i 10 1

1 1

1 1

1 1 1 1

PREUS D’ABONAMENTS

20 o 10 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada.

Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu l’abonament amb qui vulgueu!

Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa o guardeu-les al mòbil i entreu a la sala sense passar per taquilla!

Opció de reserva d’entrades per email o telèfon.

Canvieu o anul·leu la vostra reserva fins a 48 hores abans de la funció sense cost addicional.

Tarifa Plana Abonament Espectador encara més rebaixada.

Inclou una visita guiada al Lliure de Montjuïc.

Descomptes al TNC, Mercat de les Flors i en altres teatres.

Inclou 2 espectacles del GREC Festival de Barcelona 2019 (opcional).

1

1

1 20 entrades 1 mínim 10 espectacles

ABONAMENT ESPECTADOR 10

1 10 entrades 1 mínim 5 espectacles

PASSI 4

PASSI 4 i PASSI -30 1

ABONAMENT ESPECTADOR 20

4 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada.

Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu!

Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la sala sense passar per taquilla!

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

PASSI -30

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

310q

15’5 q l’entrada

170q

17 q l’entrada

80q

20 q l’entrada

54q

13’5 q l’entrada

FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL! Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure per 1 INTERNET www.teatrelliure.com 1 CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com 1 TELÈFON 932 289 748 1 o directament a les TAQUILLES de Montjuïc i de Gràcia.

VENDA D’ENTRADES PER INTERNET www.teatrelliure.com

VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON *

902 106 369 de dilluns a divendres de 10 a 20h.

* la venda per telèfon té un cost addicional per gestió

Les funcions i espectacles inclosos als abonaments poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada.

Un cop adquirits, els abonaments no es poden canviar ni retornar.

En cas que, per causes de força major, es cancel·lés alguna funció o espectacle, les entrades adquirides amb l’abonament es retornarien per poder ser utilitzades en qualsevol altre espectacle disponible de la temporada vigent.

PUNTS DE VENDA D’ENTRADES

Taquilla de Montjuïc: Plaça Margarida Xirgu feiners de 9 a 20h. Sala Fabià Puigserver i Espai Lliure des de 2 hores i mitja abans de la funció / diumenges i festius, des de 2 hores abans.

Taquilla de Gràcia: de dilluns a divendres a partir de les 17h. i caps de setmana, des de 2 hores abans de la funció.

ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia.

A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’ (Rambla 99)

82

iPhone / iPad

1

Ara pots tenir les teves entrades al mòbil (tant si les compres des de la nova aplicació com si ho fas des del teu ordinador). Disponible per a iPhone, iPad i Android.

1

LES TEVES ENTRADES AL MÒBIL! ADÉU A LES ENTRADES EN PAPER

Android

PREUS i DESCOMPTES18/19 PREUS I DESCOMPTES

tarifa A

tarifa B

Preu a partir de la data d’estrena

29 q

23 q

Preu per compra avançada (abans de la data estrena)

26 q

21 q

24’50 q

19’50 q

22 q

18’50 q

21’50 q

17’50 q

tarifa C

Amb descompte* (excepte el dia de l’espectador) Dia de l’espectador: dimarts, dimecres i dissabte 17’30h.

Grups a partir 15 persones: 20% descompte Tarifa Plana Abonament Espectador (per a entrades fora d’abonament)

12 q adults 9 q nens

(infantils)

* Descomptes:

15% jubilats targeta rosa

16’50 q

18 q

aturats persones amb discapacitat famílies nombroses, monoparentals i d’acollida abonats al TNC i Mercat de les Flors TRESC Biblioteques i Teatres comarcals

Grups universitaris

15 q

12 q

Last minute menors 30 anys NOU! (amb carnet Generació Lliure, pàg. 79)

9 q

9q

Grups secundària

7 q

7q

Carnet Jove i menors 30 anys Tarifa última fila / laterals (en determinades funcions)

ABONAMENT ESPECTADOR 20 (20 entrades / mínim 10 espectacles)

15’5 q l’entrada (preu abonament 310q)

ABONAMENT ESPECTADOR 10 (10 entrades / mínim 5 espectacles)

17 q l’entrada (preu abonament 170q)

PASSI 4 20 q l’entrada (preu abonament 80q) (4 entrades / mínim 2 espectacles) PASSI -30 per a menors de 30 anys (4 entrades / mínim 2 espectacles)

13’5 q l’entrada (preu abonament 54q)

tarifa A

** Preu: 24’5 q / 29 q

Là (pàg. 4) El pan y la sal (pàg. 6) Travy (pàg. 8) Eurohouse/Palmyra (pàg. 10) Keep on Walking... (pàg. 12) S’acosta el mil·leni (pàg. 14) Perestroika (pàg. 14) Cronología de las... (pàg. 16) La neta del senyor... (pàg. 22) Jane Eyre (pàg. 28) Davant la jubilació (pàg. 29) Así que pasen 5 años (pàg. 30) Saigon (pàg. 34) Un amour impossible (pàg. 36) Kingdom (pàg. 40) Die 120 Tage von... (pàg. 42) El sueño de la vida (pàg. 46) El somriure al peu... (pàg. 50) Com els grecs (pàg. 52) Je suis narcissiste (pàg. 54) Dogville (pàg. 56) El temps que... (pàg. 58) Mundo obrero (pàg. 64) Mount Olympus** (pàg. 66)

tarifa B Rhumans*** (pàg. 20) A.K.A. (pàg. 24) AÜC (pàg. 32) Qui ets? (pàg. 38) Trans (més enllà) (pàg. 39) Incògnit (pàg. 44) Mar de fons (pàg. 48) Dolors (pàg. 60) L’últim salt (pàg. 62)

*** Menors de 14 anys: 8 q

tarifa C

Dones Lliures (pàg. 26) Libèl·lula... (pàg. 74) La llavor del foc (pàg. 75) Biblioteca de sons... (pàg. 75)

packs

Àngels a Amèrica part 1 i part 2 (pàg. 14)

42 q

Dolors capítols 1 a 6 (pàg. 60)

54 q

82

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC Ds 10 17’30h S’acosta el...

21h Perestroika

SETEMBRE 18

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

12h Libèl·lula 17’30h/21h Cronología...

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

17’30h/21h Rhumans 18h Rhumans

Dl 24

Dg 11 18h Perestroika 12h Libèl·lula 18h Cronología...

Dg 30 18h La neta del...

Dt 25

Dl 12

Dl 31

Dc 26

Dt 13

10’30h Libèl·lula

Dc 14 20’30h S’acosta el...

10’30h Libèl·lula

Dj 27 20’30h Là

GRÀCIA

Ds 29 17’30h/21h La neta del...

GENER 19 20’30h Cronología...

Dt 1

Dv 28

20’30h Là

Dj 15 20’30h Perestroika

10’30h Libèl·lula

20’30h Cronología...

Dc 2

Ds 29 19h El pan y la sal

19h Là

Dv 16 20’30h S’acosta el...

10’30h Libèl·lula

20’30h Cronología...

Dj 3

18h Là

Ds 17 17’30h S’acosta el...

21h Perestroika

12h Libèl·lula 17’30h/21h Cronología...

Dv 4

Dg 18 18h Perestroika

12h Libèl·lula 18h Cronología...

Ds 5

Dg 30 18h El pan y la sal

OCTUBRE 18 Dl 1

Dl 19

Dt 2

Dt 20

Dc 3

20’30h Travy

Dj 4

20’30h Travy

20’30h Là 20’30h Là

Dc 21 20’30h S’acosta el...

Dv 5

20’30h Travy

Ds 6

17’30h/21h Travy 19h Là

Dg 7

18h Travy 18h Là

Dl 8

Dt 8 Dc 9

Dones Lliures

Dj 10

Dones Lliures

20’30h Jane Eyre

12h La llavor del foc

17’30h/21h Cronología...

Dv 11

Dones Lliures

20’30h Jane Eyre

Dg 25 18h Perestroika

12h La llavor del foc

18h Cronología...

Ds 12

Dones Lliures

19h Jane Eyre

Dg 13

Dones Lliures

18h Jane Eyre

Dv 23 20’30h S’acosta el...

Dt 27 20’30h Travy

Dl 7

Ds 24 17’30h S’acosta el...

20’30h Perestroika

Dl 26

Dt 9 Dc 10

Dj 22 20’30h Perestroika

Dg 6 10h La llavor del foc 11’30h La llavor del foc 10h La llavor del foc 20’30h Cronología...

11’30h La llavor del foc 10h La llavor del foc 20’30h Cronología...

11’30h La llavor del foc 10h La llavor del foc 20’30h Cronología...

11’30h La llavor del foc

Dl 14

Dc 28

20’30h Cronología...

Dt 15

Dj 11

20’30h Travy

20’30h Là

Dj 29

Dv 12

20’30h Travy

20’30h Là

Dv 30

20’30h Jane Eyre

20’30h Cronología...

Dc 16

Dones Lliures

20’30h Jane Eyre

Simbiòtic Festival

20’30h Cronología...

Dj 17

Dones Lliures

20’30h Jane Eyre

Ds 13 17’30h/21h Travy 19h Là

DESEMBRE 18

Dv 18 20’30h Así que pasen...

Dones Lliures

20’30h Jane Eyre

Dg 14

Ds 1

Simbiòtic Festival

17’30h/21h Cronología...

Ds 19 19h Así que pasen...

Dones Lliures

19h Jane Eyre

Dg 2

Simbiòtic Festival

18h Cronología...

Dg 20 18h Así que pasen...

Dones Lliures

18h Jane Eyre

18h Travy 18h Là

Dl 15 Dt 16 Dc 17

20’30h Travy

Dj 18

20’30h Travy

Dv 19

20’30h Travy

19h Eurohouse 21h Palmyra 19h Eurohouse 21h Palmyra 19h Eurohouse 21h Palmyra

Dl 3

Dl 21

Dt 4

Dt 22

20’30h Jane Eyre

Dc 5

20’30h Rhumans

Dc 23

20’30h AÜC

20’30h Jane Eyre

Dj 6

20’30h Rhumans

Dj 24

20’30h AÜC

20’30h Jane Eyre

Dv 7

20’30h Rhumans

Dv 25 20’30h Saigon

20’30h AÜC

20’30h Jane Eyre

Ds 8

17’30h/21h Rhumans

Ds 26 19h Saigon

17’30h/21h AÜC

19h Jane Eyre

Dl 22

Dg 9

18h Rhumans

Dg 27

18h AÜC

18h Jane Eyre

Dt 23

Dl 10

Ds 20

17’30h/21h Travy

Dg 21

18h Travy

Dl 28 Dt 29

20’30h Jane Eyre

Dc 30

20’30h AÜC

20’30h Jane Eyre

20’30h Rhumans

Dj 31

20’30h AÜC

20’30h Jane Eyre

20’30h Rhumans

FEBRER 19 20’30h Jane Eyre

Dt 11

Dc 24

20’30h Travy

Dj 25 20’30h S’acosta el...

20’30h Travy

20’30h Keep on Walking...

20’30h Keep on Walking...

Dv 26 20’30h Perestroika

20’30h Travy

Ds 27 17’30h S’acosta el...

21h Perestroika

17’30h/21h Travy 19h Keep on Walking...

Dg 28 18h S’acosta el...

18h Travy 18h Keep on Walking...

Dl 29

Dc 12 Dj 13 20’30h La neta del...

Dv 14 20’30h La neta del...

20’30h A.K.A.

20’30h Rhumans

Ds 15 17’30h/21h La neta del... 17’30h/21h A.K.A.

17’30h/21h Rhumans

Dv 1 20’30h Un amour...

20’30h AÜC

Dg 16 18h La neta del...

18h Rhumans

Ds 2 19h Un amour...

17’30h/21h AÜC 18h AÜC

18h A.K.A.

Dt 30

Dl 17

Dg 3 18h Un amour...

Dc 31 20’30h S’acosta el...

Dt 18

Dl 4

NOVEMBRE 18

Dc 19 20’30h La neta del...

20’30h A.K.A.

20’30h Rhumans

Dj 20 20’30h La neta del...

20’30h A.K.A.

20’30h Rhumans

Dv 2 20’30h S’acosta el...

Dv 21 20’30h La neta del...

20’30h A.K.A.

Ds 3 17’30h S’acosta el...

21h Perestroika

Ds 22 17’30h/21h La neta del... 17’30h/21h A.K.A.

17’30h/21h Rhumans

Dg 4 18h Perestroika

Dg 23 18h La neta del...

18h Rhumans

Dl 5

Dl 24

Dj 1 20’30h Perestroika

18h A.K.A.

20’30h Rhumans

Dt 5 10h Biblioteca de sons... 20’30h Qui ets?

11’30h Biblioteca de sons...

Dc 6 10h Biblioteca de sons... 20’30h Qui ets?

11’30h Biblioteca de sons...

Dj 7 10h Biblioteca de sons... 20’30h Qui ets?

11’30h Biblioteca de sons...

Dv 8 10h Biblioteca de sons... 20’30h Qui ets?

11’30h Biblioteca de sons...

Ds 9

17’30h/21h Qui ets?

Dg 10 11h Biblioteca de sons... 18h Qui ets?

12’30h Biblioteca de sons...

20’30h Davant la...

20’30h Davant la jubilació 19h Davant la jubilació 18h Davant la jubilació

Dt 6

10’30h Libèl·lula

Dt 25

Dc 7 20’30h S’acosta el...

10’30h Libèl·lula

Dc 26 20’30h La neta del...

20’30h Rhumans

Dt 12 20’30h Kingdom

20’30h Davant la jubilació

Dl 11

Dj 8 20’30h Perestroika 10’30h Libèl·lula

20’30h Cronología...

Dj 27 20’30h La neta del...

20’30h Rhumans

Dc 13 20’30h Kingdom

20’30h Davant la jubilació

Dv 9 20’30h S’acosta el...

20’30h Cronología...

Dv 28 20’30h La neta del...

20’30h Rhumans

Dj 14 20’30h Kingdom

20’30h Davant la jubilació

10’30h Libèl·lula

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

20’30h Davant la jubilació

Dj 4 20’30h El sueño de la vida 20’30h El somriure al...

Ds 16 19h Kingdom

19h Davant la jubilació

Dg 17 18h Kingdom

18h Davant la jubilació

Dt 19

20’30h Davant la jubilació

Dl 8

Dc 20

20’30h Davant la jubilació

Dt 9

Dj 21 20’30h Davant la jubilació

Dc 10

20’30h El somriure al...

Dv 15 20’30h Kingdom

Dl 18

GRÀCIA

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

Dj 23 20’30h Dogville

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

Dv 5 20’30h El sueño de la vida 20’30h El somriure al...

Dv 24 20’30h Dogville

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

Ds 6 17’30h/21h El sueño...

17’30h/21h El somriure...

Ds 25 17’30h/21h Dogville 19h El temps que...

17’30h/21h Dolors

Dg 7 18h El sueño de la vida

18h El somriure al...

Dg 26 18h Dogville 18h El temps que...

18h Dolors

Dl 27 Dt 28

20’30h El temps que...

Dv 22 20’30h Die 120 Tage...

20’30h Davant la jubilació

Dj 11

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dc 29 20’30h Dogville

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

Ds 23 19h Die 120 Tage...

19h Davant la jubilació

Dv 12 20’30h Je suis narcissiste 20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dj 30 20’30h Dogville

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

Dg 24

18h Davant la jubilació

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

Dl 25

Ds 13 19h Je suis narcissiste

17’30h/21h El somriure... 17’30h/21h Com els grecs

Dv 31 20’30h Dogville

Dg 14 18h Je suis narcissiste

18h El somriure al...

JUNY 19

18h Com els grecs

20’30h Davant la jubilació

Dl 15

Ds 1 17’30h/21h Dogville 19h El temps que...

17’30h/21h Dolors

Dc 27

20’30h Incògnit

20’30h Davant la jubilació

Dt 16

Dg 2 18h Dogville 18h El temps que...

18h Dolors

Dj 28

20’30h Incògnit

20’30h Davant la jubilació

Dc 17

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dl 3

Dj 18

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dt 4

Dt 26

MARÇ 19

Dv 1

20’30h Incògnit

20’30h Davant la jubilació

Dv 19

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dc 5 20’30h Dogville

20’30h Dolors

Ds 2

17’30h/21h Incògnit

19h Davant la jubilació

Ds 20

17’30h/21h El somriure... 17’30h/21h Com els grecs

Dj 6 20’30h Dogville

20’30h Dolors

Dg 3

18h Incògnit

18h Davant la jubilació

Dg 21

18h El somriure al...

Dv 7 20’30h Dogville

Dl 4 Dt 5 Dc 6

18h Com els grecs

Dl 22 Dt 23 20’30h Trans (més enllà)

Dc 24

Dj 7 20’30h El sueño de la vida 20’30h Incògnit

20’30h Trans (més enllà)

Dv 8 20’30h El sueño de la vida 20’30h Incògnit

20’30h Trans (més enllà)

20’30h Incògnit

Ds 9 17’30h/21h El sueño...

17’30h/21h Incògnit 19h Trans (més enllà)

Dg 10 18h El sueño de la vida

18h Incògnit

18h Trans (més enllà)

Dl 11

20’30h Dolors

Ds 8 17’30h/21h Dogville

17’3h/21h Dolors

Dg 9 18h Dogville

17h Marató Dolors

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dl 10

Dj 25

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dt 11

Dv 26

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dc 12

Ds 27

17’30h/21h El somriure... 17’30h/21h Com els grecs

Dj 13 20’30h Mundo obrero

Dg 28

18h El somriure al...

18h Com els grecs

Dv 14 20’30h Mundo obrero

Dl 29

Ds 15 19h Mount Olympus

17’30h/21h Mundo obrero

Dt 30

Dg 16 18h Mundo obrero

20’30h Mar de fons

MAIG 19

Dl 17

Dj 14 20’30h El sueño de la vida 20’30h Incògnit

20’30h Mar de fons

Dc 1

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dt 18

Dv 15 20’30h El sueño de la vida 20’30h Incògnit

20’30h Mar de fons

Dj 2

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dc 19

Dt 12 Dc 13 20’30h El sueño de la vida 20’30h Incògnit

20’30h L’últim salt

20’30h Mundo obrero

Ds 16 17’30h/21h El sueño...

17’30h/21h Incògnit 17’30h/21h Mar de fons

Dv 3

20’30h El somriure al... 20’30h Com els grecs

Dj 20

20’30h L’últim salt

20’30h Mundo obrero

Dg 17 18h El sueño de la vida

18h Incògnit

Ds 4

17’30h/21h El somriure... 17’30h/21h Com els grecs

Dv 21

20’30h L’últim salt

20’30h Mundo obrero

Dl 18

Dg 5

18h El somriure al...

Ds 22

17’30h/21h L’últim salt 17’30h/21h Mundo obrero

Dt 19

Dl 6

18h Mar de fons

18h Com els grecs

Dg 23

Dc 20 20’30h El sueño de la vida

20’30h Mar de fons

Dt 7

Dj 21 20’30h El sueño de la vida

20’30h Mar de fons

Dc 8

Dl 24 20’30h Com els grecs

Dt 25

Dv 22 20’30h El sueño de la vida

20’30h Mar de fons

Dj 9 20’30h Dogville

20’30h Com els grecs

Dc 26

20’30h Mundo obrero

Ds 23 17’30h/21h El sueño...

17’30h/21h Mar de fons

Dv 10 20’30h Dogville

20’30h Com els grecs

Dj 27

20’30h L’últim salt

20’30h Mundo obrero

Dg 24 18h El sueño de la vida

18h Mar de fons

20’30h Mundo obrero

Dl 25

Ds 11 17’30h/21h Dogville

17’30h/21h Com els grecs

Dv 28

20’30h L’últim salt

Dg 12 18h Dogville

18h Com els grecs

Ds 29

17’30h/21h L’últim salt 17’30h/21h Mundo obrero

Dg 30

18h L’últim salt

Dt 26

Dl 13

Dc 27 20’30h El sueño de la vida

Dt 14

Dj 28 20’30h El sueño de la vida

Dc 15 20’30h Dogville

Dv 29 20’30h El sueño de la vida

Dj 16 20’30h Dogville

20’30h El temps que...

Ds 30 17’30h/21h El sueño...

Dv 17 20’30h Dogville

20’30h El temps que...

Dg 31 18h El sueño de la vida

Ds 18 17’30h/21h Dogville 19h El temps que...

ABRIL 19

Dg 19 18h Dogville 18h El temps que...

Dl 1

Dl 20

Dt 2

Dt 21

20’30h El temps que...

Dc 3 20’30h El sueño de la vida

Dc 22 20’30h Dogville

20’30h El temps que... 20’30h Dolors

18h Mundo obrero

Les informacions d’horaris i espais poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada.

Consulteu la informació actualitzada al web del teatre (www.teatrelliure.com) i a les entrades de cada espectacle un cop adquirides.

© RAMON POMAROL COLLADO

BAR EL LLIURE GRÀCIA

Carrer Montseny, 47 Reserves 932 371 243 / reserves.ellliure@gmail.com

Restaurant regentat per GEC

Servei de bar abans i després de les funcions. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte, hamburgueses, carta de vins i gintònics!

OBERT ELS DIES DE FUNCIÓ de dimarts a divendres a partir de les 18’30h. n el dissabte a partir de les 18h. n el diumenge a partir de les 17h. n

LLIURE DE GRÀCIA

Carrer d’Astúries

Línia 3 (Fontana) Gran de Gràcia: 22, 24, 87, 114, V17, N4 i temporalment 27, D40 Torrent de l’Olla: 39, 114 Gran de Gràcia / Fontana, Canó / Plaça del Sol Plaça del Sol, 5 / Carrer Siracusa, 18 / Plaça de la Revolució s/n

LOCAL ADAPTAT Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic

per a persones amb discapacitat

Espai equipat amb WIFI

Carrer Montseny Carrer de la Perla

Plaça del Sol

Carrer del Torrent de l’Olla

Metro n Bus

n Bicing n Pàrquing

n

Carrer Gran de Gràcia

COM ARRIBAR-HI

Plaça de la Revolució

Travessera de Gràcia

E Carrer Siracusa

86

Plaça de la Virreina Carrer del Torrent d’en Vidalet

Plaça del Diamant

carrer Montseny, 47. 08012 Barcelona contacte 932 387 625 (a partir de les 17h.)

© MON TRENCH

RESTAURANT EL LLIURE MONTJUÏC

Passeig de Santa Madrona, 40-46 Reserves 683 105 329 / reserves.ellliure@gmail.com

Restaurant regentat per GEC

Servei de cafeteria i de restauració. Us ofereix una cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per sopar abans o després de les funcions.

Plaça d’Espanya

Gran Via de Les Corts Catalanes

Espai equipat amb WIFI

Lleid a Carr er de

Rius i Tau let

Mist ral

Ca rre rd el aF ran ça

Xic a Plaça Margarida Xirgu

Passeig de Santa Madrona

Carrer de Sepúlveda

Carrer de Floridablanca Carrer de Viladomat

E

Aving uda d e

Avin gud a de

l ·le ral Pa el ad ud ing Av

Metro Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec) n Bus Plaça Espanya: 13, 23, 46, 50, 65, 79, 91, 109, 150, 165,

V7, D20, D40, N0, N1, N2, N13, N14, N15, N16, N17,

H12, H16, L70, L72, L80, L81, L86, L87, 902

carrers Lleida i França Xica: 55, 121 n FGC Plaça Espanya n Bicing França Xica / Ricart, Rius i Taulet / Lleida n Pàrquings Pl. Margarida Xirgu: des d’1 hora abans fins a 2 hores

després de les funcions (gratuït)

Av. Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 / Jaume Fabra, 12

LOCAL ADAPTAT Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic

per a persones amb discapacitat n

Carrer de Calàbria

COM ARRIBAR-HI

Carrer de Rocafort

Carrer de Vilamarí

plaça Margarida Xirgu, 1. 08004 barcelona passeig de Santa Madrona, 40-46 08038 Barcelona contacte 932 892 770 info@teatrelliure.com

Carrer d’Entença

LLIURE DE MONTJUÏC

OBERT ELS DIES DE FUNCIÓ De les 18h. fins a 2 hores després de l’última funció.

Carrer de Manso

PÀRQUING GRATUÏT! PL. M. XIRGU

87

entitat concertada amb

membre de

mitjans patrocinadors

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

institució col·laboradora amb el suport de

altres entitats col·laboradores

realització de les fotografies d’aquest programa fotògraf Kiku Piñol assistents de fotografia Francesc Roig i Hugo Machado estilisme Berta Vallvé i Leia Goiria maquillatge Iris Mairal i Igor Losada localitzacions de les fotografies Hospital Germans Trias i Pujol (pàg. 14), Utopia 126 (pàg. 22), bar Rock Sound (pàg. 46), presó Model (pàg. 52), Mobles Ram (pàg. 60) i Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (pàg. 62) cessió de vestuari

88

EQUIP FUNDADOR directors Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella / actors Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila / tècnics Xavier Clot, Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan Ponce FUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONA president Ramon Gomis de Barbarà vicepresidents ICUB - Ajuntament de Barcelona, Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya, INAEM - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i Diputació de Barcelona secretari no patró Tomás Segura Andrés vocals Frederic Amat, Pere Arquillué, Bárbara Bautista (Associació d’Espectadors del Teatre Lliure), Joan-Anton Benach, Jordi Bosch, Josep Caminal, Àlex Casanovas (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Imma Colomer, Antoni Dalmau, Joan Font, Guillem-Jordi Graells, Esteve León, Jordi Maluquer, Roser Marcé, Maria Martínez, Miquel Molins, Fermí Reixach, Àlex Rigola, Esther Ros (La Lleialtat SCCL), Rosa Maria Sardà, Jordi Sellas, Antoni Sevilla i Anna Veiga DIRECCIÓ director Lluís Pasqual / sotsdirectora Clara Rodríguez / adjunta a la direcció artística Aurora Rosales / equip de direcció Lluís Pasqual, Clara Rodríguez i Aurora Rosales / coordinador de direcció Carles Cano / assistent de direcció Jordi Ferron / assistent de direcció artística Hèctor Mora / secretària de direcció Ana Castillo DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció Marta López-Orós / producció executiva Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera / secretària de producció Marine Zimmer DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació David Vericat / relacions públiques Noemí Alesan / premsa Begoña Barrena / publicacions Maria Zaragoza / servei educatiu i grups Alícia Gorina / imatge i disseny Laia Montanyès / secretària de comunicació Ona Campillo / cap de personal de sala Albert Minguillón / caps de sala Eduard Pi i Irene Vicente / taquilles Paula Bastida, Griselda Lloret i Galo Solé / atenció telefònica Lorena Espiñeira i Maite Vázquez / atenció al públic Gràcia Borràs i Mireia Fernández / col·laborador Ros Ribas (fotografia) DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració Xavier Vigas / comptabilitat Àngels Albarrán i Xavier Ruiz / laboral Montserrat Sitjà / auxiliar d’administració Susana Paz / servei jurídic Martina Fuster DEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic d’escenari César Fraga / director tècnic de manteniment Xavier Rodón / adjunt de direcció tècnica Jordi Vall-llovera / coordinador tècnic Rai García / secretària de direcció tècnica Sabrina Gràcia / cap de llums Marc Lleixà / tècnics de llums Jorge Barbancho, Oriol Candela, Raimon Rius i Edgar Segura / cap de so Igor Pinto / tècnics de so Marta Folch, F. Xavier Martínez i Jordi Orriols / cap de regidoria María Rosales / regidors Joan Manel Morillo, David Segú i Roger Solanes / cap de sastreria Montse Olivella / sastresses Judit Carvalho i Susana García / cap de maquinària i taller Bernat Cardoner / maquinistes Carlos Enrique Gutiérrez, Roger López, Sergi Martínez, Fernando Román i Aleix Serra / cap de manteniment José M. Galindo / manteniment Francisco Javier Dengra i Antonio Vilchez

→

I gEnerAC o´

18/19