LA LLENGUA DIGITAL
Elements per a l’estudi dels impactes de la digitalització en les llengües minoritzades
COMITÉ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT LO BLANCH
María José Añón Roig
Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València
Ana Cañizares Laso
Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Màlaga
Jorge A. Cerdio Herrán
Catedràtic de Teoria i Filosofia del Dret. Institut Tecnològic Autònom de Mèxic
José Ramón Cossío Díaz
Ministre en retirada de la Suprema
Cort de Justícia de la Va nàixer
i membre del Col. legi Nacional
María Luisa Cuerda Arnau
Catedràtica de Dret Penal de la Universitat Jaume I de Castelló
Manuel Díaz Martínez
Catedràtic de Dret Processal de la UNED
Carmen Domínguez Hidalgo
Catedràtica de Dret Civil de la Pontifícia
Universitat Catòlica de Xile
Eduardo Ferrer Mac- Gregor Poisot
Jutge de la Cort Interamericana de Drets Humans
Investigador de l’Institut d’Investigacions
Jurídiques de la UNAM
Owen Fiss
Catedràtic emèrit de Teoria del Dret de la Universitat de Yale (els EUA)
José Antonio García- Cruces González
Catedràtic de Dret Mercantil de la UNED
José Luis González Cussac
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València
Luis López Guerra
Catedrático de Dret Constitucional de la Universitat Carles III de Madrid
Ángel M. López i López
Catedrático de Dret Civil de la Universitat de Sevilla
Marta Lorente Sariñena
Catedràtica d’Història del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid
Javier de Lucas Martín
Catedrático de Filosofia del Dret i Filosofia
Política de la Universitat de València
Víctor Moreno Catena
Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carles III de Madrid
Francisco Muñoz Conde
Catedrático de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla
Angelika Nussberger
Catedràtica de Dret Constitucional i Internacional en la Universitat de Colònia (Alemanya)
Membre de la Comissió de Venècia
Héctor Olasolo Alonso
Catedrático de Dret Internacional de la Universitat del Rosari (Colòmbia)
i President de l’Institut Iber-Americà de la Haia (Holanda)
Luciano Parejo Alfonso
Catedrático de Dret Administratiu de la Universitat Carles III de Madrid
Consuelo Ramón Chornet
Catedrática de Dret Internacional
Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de València
Tomás Sala Franco
Catedrático de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València
Ignacio Sancho Gargallo
Magistrat de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem d’España
Elisa Speckmann Guerra
Directora de l’Institut d’Investigacions
Històriques de la UNAM
Ruth Zimmerling
Catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Magúncia (Alemanya)
Van ser membres d’este Comité: Emilio Beltrán Sánchez, Rosario Valpuesta Fernández i Tomás S. Vives Antón
Procediment de selecció d’originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
LA LLENGUA DIGITAL
Elements per a l’estudi dels impactes de la digitalització en les llengües minoritzades
Rafael Castelló-Cogollos Coordinador
tirant lo blanch
Valencia, 2024
Copyright ® 2024
Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d’este llibre pot reproduir-se o transmetre’s per cap procediment electrònic o mecànic, incloent-hi fotocòpia, gravació magnètica, o qualsevol emmagatzematge d’informació i sistema de recuperació sense permís escrit dels autors i de l’editor.
En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant.com.
© TIRANT LO BLANCH
© VV.AA.
EDITA: TIRANT LO BLANCH
C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València
TELFS.: 96/361 00 48 - 50
FAX: 96/369 41 51
Email: tlb@tirant.com
www.tirant.com
Llibreria virtual: www.tirant.es
ISBN: 978-84-1056-337-7
MAQUETA: Innovatext
Si té alguna queixa o suggeriment, envie’ns un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de no ser atesa el seu suggeriment, per favor, llija en www.tirant.net/index. php/empresa/politicas-de-empresa el nostre Procediment de queixes..
Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Hermínia Barberá Frasquet
Héctor Clemente Sánchez
Jesús Furió Novejarque
Óscar Emanuel González Llapur
Carmen Huguet Valero
Marina Lis Valero
Robert Muradyan
Arturo Nacher Selma
María Asunción Navarro García
Sofía Padullés Beltrán
Paula Palacín Millán
Clara Isabel Pla Agustí
Marina Rodríguez Monleón
Caterina Sanmarti Vich
Pablo Soriano Belda
Ricardo Clara Yagüe González
Taula de contingut Introducció Digitalització i llengües: aprendre sociologia de la llengua I. APRENENTATGE PER PROJECTES: LA INVESTIGACIÓ .... 14 II. DIGITALITZACIÓ I LLENGÜES ............................................. 17 II.1. Globalització i digitalització .......................................... 18 II.2. Digitalització i llengües .................................................. 20 II.3. Les febleses del valencià 23 III. METODOLOGIA ....................................................................... 25 IV. ESTRUCTURA DEL LLIBRE .................................................... 36 Capítol 1 Les pràctiques lingüístiques i la digitalització: perills, oportunitats i conseqüències I. INTRODUCCIÓ ........................................................................ 41 II. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I MARC TEÒRIC ............................ 42 III. LES PRÀCTIQUES LINGÜÍSTIQUES I LES RELACIONS DIGITALS 48 III.1. Pràctiques i usos lingüístics al món i al País Valencià: els nombres .................................................................... 49 V.1.a. Les llengües al món ......................................... 49 V.1.b. Pràctiques i usos lingüístics valencians ........... 51 III.2. Pràctiques i usos digitals en llengües minoritzades: els discursos ......................................................................... 58 III.2.a. Nous espais socials d’interacció en l’era digital....................................................................... 58 III.2.b. Variacions lingüístiques en els processos de digitalització ..................................................... 63 III.2.c. Usos i recursos de les llengües minoritzades 64 III.2.d. Competències dels usos del valencià .............. 66 III.2.e. Actors i procés de digitalització de les llengües minoritàries .............................................. 69 IV. CONCLUSIONS ........................................................................ 73 ANNEX ............................................................................................... 79
Taula de contingut 10 Capítol 2 Recursos digitals i llengües minoritzades I. INTRODUCCIÓ ........................................................................ 81 II. RECURSOS LINGÜÍSTICS I RECURSOS DIGITALS ............ 82 II.1. Recursos linguístics ........................................................ 82 II.2. Recursos digitals ............................................................. 83 II.3. Procés de creació de recursos digitals i les IA .............. 86 II.4. Impacte de les IA en la societat 87 II.4.a. Gestió i regularització de les IA ....................... 88 II.4.b. Efecte de les IA en les llengües dominants i minoritzades ..................................................... 89 II.5. Codi obert i codi lliure .................................................. 90 III. PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES .......................................... 91 III.1. La qüestió dels recursos creats per l’IA ........................ 91 III.1.a. Qui està construint els recursos digitals 92 III.1.b. L’interès econòmic com a factor que impedeix la creació de recursos .............................. 92 III.2 La qüestió de l’accés ...................................................... 93 III.2.a. Codi propietari front al codi obert: els processos propietaris ............................................. 93 III.2.b. Bretxa digital .................................................... 95 III.3. Recursos per a llengües minoritzades 96 III.3.a. Possibilitats i beneficis ..................................... 96 III.3.b. Mancances i incompatibilitats ......................... 97 IV. LLENGÜES MINORITZADES I RECURSOS DIGITALS: L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ ....................................................... 98 IV.1. La necessitat de recursos oberts per a llengües minoritzades 99 IV.2. Facilitats i dificultats en l’entrenament de les IA ......... 101 IV.3. El paper de L’Estat i de la resta del agents socials ...... 103 V. CONCLUSIONS ........................................................................ 104 Capítol 3 Digitalització, economia i llengua I. INTRODUCCIÓ ........................................................................ 109 II. LES LLENGÜES EN L’ÀMBIT ECONÒMIC ........................... 110 II.1. La unificació lingüística ................................................. 110
Taula de contingut 11 II.2. L’economia de les llengües ........................................... 114 II.3. Les relacions entre la llengua i l’activitat econòmica 119 II.4. L’impacte econòmic del valencià .................................. 121 II.5. L’anàlisi de la llengua amb mètodes econòmics .......... 122 III. LA JERARQUITZACIÓ LINGÜÍSTICA EN L’ECONOMIA 127 III.1. Les forces del mercat i la discriminació de llengües ... 128 III.2. El dret a consumir en la nostra llengua ....................... 131 III.3. La necessitat de les inversions multilingües ................. 134 III.4. La importància lingüística en l’accés a llocs de treball .................................................................................. 139 III.5. Llengües minoritzades i tecnologia: efectes econòmics ................................................................................. 142 IV. A MODE DE CONCLUSIONS .................................................. 144 Capítol 4 Estructuració ideològica de les dinàmiques lingüístiques en l’espai digital I. PLANTEJAMENT CONCEPTUAL ........................................... 147 II. LA IDEOLOGIA DE MERCAT DIGITAL-GLOBAL ................ 148 II.1. El valor irrenunciable de la diversitat cultural ............. 149 II.2. El nou paradigma de la digitalització: ¿oportunitat o amenaça? ........................................................................ 151 III. DISCURSOS PROJECTATS PER IDEOLOGIES ..................... 160 III.1. Grups ideològics 162 III.2. Relació entre ideologia i discurs ................................... 164 IV. EL PONT ENTRE L’ESTRUCTURA I L’ACCIÓ ..................... 166 V. DIGLÒSSIA DIGITAL I EL CAS CATALÀ 169 VI. CONCLUSIONS ........................................................................ 174 Capítol 5 Els drets, les polítiques públiques i els agents en relació a les llengües minoritzades I. INTRODUCCIÓN 179 II. CONTEXT I MARC CONCEPTUAL ........................................ 180 II.1. Una breu mirada a la política lingüística espanyola i valenciana ....................................................................... 180 II.2. Conceptes bàsics ............................................................ 182
Taula de contingut 12 II.2.a. Drets humans ................................................... 182 II.2.b. Igualtat 183 II.2.c. Polítiques públiques ......................................... 184 II.2.d. Substitució lingüística ...................................... 185 II.3. Elements de la política lingüística 186 II.3.a. Actors ................................................................ 186 II.3.b. Comportaments ............................................... 187 II.3.c. Població ............................................................ 188 II.3.d. Objectius ........................................................... 188 II.3.e. Condicions ........................................................ 189 II.3.f. Principis ............................................................ 189 II.3.g. Efectes ............................................................... 190 III. DIGITALITZACIÓ I LLENGUA: POLÍTIQUES PÚBLIQUES . 190 III.1. Drets i igualtat lingüística .............................................. 191 III.2. Polítiques públiques 194 III.3. Actors .............................................................................. 195 IV. CONCLUSIONS ........................................................................ 196
Digitalització i llengües: aprendre sociologia de la llengua
Rafael
Castelló-Cogollos Universitat de València
En les darreres dècades, el procés de globalització ha estat accelerat mitjançant els avanços en les tecnologies digitals. Els processos de digitalització, en un món globalitzat, tenen uns impactes molt rellevants sobre les pràctiques lingüístiques en la nostra vida quotidiana. Els usos de les llengües minoritàries i minoritzades es veuen transformats amb efectes de retrocés en els seus usos socials. Tanmateix, aquestes tecnologies també obren noves oportunitats. Si volem mantenir la presència del valencià-català en les nostres vides, és important que es desenvolupen investigacions i en sigam conscients de tots els possibles efectes i oportunitats que la digitalització genera en les llengües minoritzades, per tal d’encarar els reptes que la situació ens planteja, en entorns multilingües,. I aquest treball vol ser una aportació a eixa reflexió i debat sobre els usos digitals i lingüístics en entorns amb llengües minoritzades.
El llibre que teniu a les mans és el producte del treball dels estudiants matriculats en l’assignatura Anàlisi sociològica dels usos i relacions lingüístics, del Grau en Sociologia de la Universitat de València, durant el curs 2022-23. És el resultat d’un projecte docent i investigador desenvolupat, sota la meua coordinació, durant el quadrimestre que dura el curs. És un projecte docent basat en els principis de l’aprenentatge per projectes, aplicat a la sociologia de la llengua al País Valencià mitjançant una investigació.
Introducció.
El projecte l’han desenvolupat completament els estudiants (contacte de les persones entrevistades, guió de les entrevistes, realització de les entrevistes, i posteriors transcripcions i anàlisis, així com la redacció final). Jo m’he limitat a facilitar-los materials i acompanyar-los durant el seu procés d’investigació-aprenentatge. És, per tant, un treball ben meritori, si tenim en compte que han disposat d’uns escassos quatre mesos de treball no remunerat per a desenvolupar-lo, junt a la resta de les seues obligacions educatives i personals. Amb tot, malgrat els condicionants, he de dir que la investigació desenvolupada i la presentació dels seus resultats tenen una qualitat apreciable.
La seua publicació estava prevista des de bon començament com a incentiu, per guanyar en implicació i responsabilitat en la construcció d’un coneixement significatiu i socialment útil. En eixe sentit, també té un sentit divulgatiu. L’estructuració de l’anàlisi de les entrevistes realitzades a experts en la matèria pretén mostrar al lector l’abast de la problemàtica abordada des de diversos punts de mira en diferents camps d’acció social.
La relació dels processos de digitalització amb l’evolució dels usos de les llengües minoritzades es desenvolupa en diverses dimensions. En un primer moment, cal establir un mínim context teòric, que realitzem a continuació. La resta de capítols estan ordenats segons una cadència que comença per les pràctiques o usos de les llengües, que és el que cal explicar, per a passar a les variables que podrien explicar-los, segons un ordre que va d’allò més material a allò més immaterial: els recursos digitals que tenen al seu abast, el seu impacte en l’economia, la seua relació amb la ideologia i, finalment, el marc polític de desenvolupament de les accions lingüístiques.
I. APRENENTATGE PER PROJECTES: LA INVESTIGACIÓ
Les potencialitats i qualitats formatives que la recerca pot aportar en els processos d’aprenentatge són indubtables. Totes
Rafael Castelló-Cogollos 14
Introducció. Digitalització i llengües: aprendre sociologia de la llengua 15 les disciplines acadèmiques es nodreixen d’una vocació científica (Wagensberg, 2017). En la Sociologia, aquesta voluntat científica es reflexa en el desenvolupament d’investigacions a partir d’informacions obtingudes empíricament, que es construeixen i s’analitzen per tal d’obtindre coneixement fonamentat.
Els estudiants matriculats en l’assignatura Anàlisi sociològica dels usos i relacions lingüístics, de quart del Grau en Sociologia de la Universitat de València del curs 2022-23, van poder triar entre tres models de procés d’aprenentatge. Com a professor els vaig proposar desenvolupar el curs segons un model tradicional, basat en les classes magistrals i les activitats pràctiques que pogueren haver associades; un model de seminari, basat en lectures de textos i debats; o un model de projecte investigador. L’elecció de l’estudiantat va ser quasi unànime: un projecte investigador. I així es va desenvolupar una metodologia d’aprenentatge actiu, autònom i col·laboratiu.
Es tracta d’una concepció del procés d’ensenyament com a resultat d’una praxi. És el propi exercici de la posició d’analista de la realitat social el que construeix l’habitus. El coneixement sempre està lligat a una finalitat relacionada amb la interacció amb els altres —comunicació— o amb la modificació de l’entorn —treball— (Sayer, 1992). L’aprenentatge per projectes parteix de la idea de generar coneixement (aprenentatge) mitjançant un procés d’interrelació del subjecte (estudiant) amb l’objecte (digitalització i llengües minoritàries i minoritzades). Es tracta d’un procés que, com ocorre en tota investigació, suposa una presa contínua de decisions, argumentades i defensades davant la resta d’estudiants del grup; requereix anades i tornades a les preguntes inicials tot evidenciant, així, la recursivitat de la generació de coneixement i aprenentatge.
Aquesta metodologia ajuda els estudiants a aprendre, els motiva a descobrir i assolir el coneixement per mitjà d’un aprenentatge significatiu i amb sentit. Els ajuda a pensar de forma autònoma (en haver de prendre decisions al llarg de tot el procés d’investigació) i crítica (en aprendre dels propis errors i encerts). A més a
més, ens permet aproximar-nos a les aplicacions del coneixement al món. Tot plegat aconsegueix que l’estudiant se senta més implicat, ja que viu l’experiència com a pròpia, la qual cosa facilita l’aprenentatge i el seu record.
El professor també forma part del projecte. El seu treball es concentra en dirigir el procés i acompanyar els i les estudiants en les situacions d’aprenentatge. En eixe sentit ha de proporcionar els recursos necessaris per a què l’adquisició dels coneixements siga el més autònoma possible. Aquests recursos es concreten en continguts teòrics, materials bibliogràfics i d’informació empírica, així com elements per l’execució de l’estudi, com ara programari, aplicacions, models o plantilles.
L’anunci des de l’inici de la publicació dels seus treballs converteix l’estudiant en responsable directe de les seues tasques per l’obtenció del resultat final, davant seu, davant la resta d’estudiants, davant el professor i davant els possibles lectors d’allò que es publique. Aquesta responsabilitat, i el sentit del treball, es constitueix en un catalitzador rellevant de la seua motivació.
L’objectiu és el procés, i el producte final és aquest llibre. Els capítols han estat elaborats pels estudiants i, durant el procés, s’han produït avanços significatius en les seues capacitats i coneixements sobre la sociologia de la llengua, aplicada a una problemàtica concreta. De fet, podrà observar-se que cada capítol té un estil particular: el que li donen els seus autors més enllà de la concreció de la qüestió abordada. Això dona al llibre una imatge d’heterogeneïtat, però el que mostra és la diversitat de processos d’aprenentatge viscuts per cadascun dels grups de treball.
El resultat és una obra que obre finestres d’informació i reflexió sobre aspectes centrals d’una problemàtica que havia d’estar al debat públic. Es tracta d’un començament en l’elaboració d’allò que Burawoy (2005) anomenaria una sociologia pública de la llengua.
En l’aula les activitats van estar repartides entre les exposicions teòriques, els tallers pràctics per treballar amb el programari, i el
Rafael Castelló-Cogollos 16
Introducció. Digitalització i llengües: aprendre sociologia de la llengua
17
seguiment del projecte d’investigació. Durant el procés han aprés a gestionar els elements constitutius de la recerca: les relacions amb les persones entrevistades, els qüestionaris, les transcripcions, les anàlisis, les redaccions i les seues versions, etcètera.:
Coordinar-se amb la resta d’estudiants de la classe i del seu grup.
Ajustar-se a un calendari.
Realitzar una entrevista amb una persona coneixedora de la problemàtica.
Transcriure eixa entrevista.
— Treballar amb programari d’anàlisi qualitativa (MaxQDA) i de gestió bibliogràfica (Zotero).
— Extreure els verbatims i estructurar l’anàlisi.
Redactar un capítol.
Ajustar el text presentat als requeriments de publicació, en temps i forma.
A més a més, han contactat amb una problemàtica que els afecta directament: els usos dels mitjans digitals i la llengua. Durant el procés han pogut fer-se conscients de forma reflexiva de totes les dimensions implicades en la relació digitalització-llengües minoritzades: des de els efectes sobre les pràctiques fins al context de les polítiques públiques, tot passant pels recursos, els impactes econòmics i els ideològics.
II. DIGITALITZACIÓ I LLENGÜES
Anthony Giddens (1990:64) va definir la globalització com un procés social d’«intensificació de les relacions socials a tot el món, que uneixen localitats llunyanes de manera que els esdeveniments locals es configuren per esdeveniments ocorreguts a molts quilò-
metres de distància i viceversa»1. El que passe al sector tèxtil a un municipi valencià està vinculat al que pot passar en qualsevol altre lloc del món, en el mercat global. Per tant, la globalització, que es va iniciar amb la colonització europea de territoris arreu del món a partir del Renaixement, s’accelera ara amb l’augment de la capacitat de sincronització de processos a gran distància facilitat pels avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el vincle entre globalització i digitalització és estreta.
En el context occidental del segle xxi, la combinació de la finançarització de l’economia capitalista, la concentració territorial de l’activitat econòmica i el discurs neoliberal han generat almenys tres processos que empitjoren les condicions de vida de la majoria de la població: l’increment de la desigualtat, la precarització del treball i la ruptura del pacte pel benestar social. En eixos processos, les TIC, i amb elles les llengües emprades, juguen un paper protagonista que pot accelerar-los o compensar-los.
II.1. Globalització i digitalització
La globalització no és un procés uniforme i neutral, sinó que genera efectes desiguals i té causes i conseqüències socials diverses (Bauman, 2001). És obvi que ha generat grups socials guanyadors i perdedors. El lloc de naixement, per exemple, fa una diferència crucial. Si es naix a un país ric, es compta amb una prima ciutadana i, viceversa, les persones nascudes als països pobres sofreixen una penalització ciutadana.
La prima de ciutadania (o renda de ciutadania; els termes s’utilitzen indistintament) (...) fa referència a l’augment dels ingressos que es reben simplement per ser ciutadà d’un país ric, mentre que la pena de ciutadania és la reducció dels ingressos per ser ciutadà d’un país pobre (Milanovic, 2019:129).
Eixa prima dinerària està relacionada amb altres característiques socials igualment vinculades al lloc de naixement com ara
Rafael Castelló-Cogollos 18
1 Traducció pròpia.
Introducció. Digitalització i llengües: aprendre sociologia de la llengua 19 l’esperança de vida (segons els sistema sanitari), l’educació (segons els sistema escolar) o la llengua o llengües apreses durant la infantesa. Les capacitats lingüístiques són un recurs estratègic en un món globalitzat, i nàixer en un país amb una llengua determinada (per exemple, anglès o castellà) també pot suposar una prima de ciutadania rellevant.
La digitalització permet al sector privat promoure la innovació i millorar la productivitat del capital i del treball. I la del sector públic pot fer l’administració més efectiva, eficient, inclusiva i transparent en les seues relacions amb la ciutadania. Tanmateix no sembla que els efectes negatius s’hagen evitat i la preocupació per la creixent desigualtat social ha augmentat des de començaments del nou mil·lenni. Els estudis de l’OCDE (2008, 2018) han centrat la seua mirada en els problemes que genera la desigualtat i la limitació a la mobilitat social ascendent, que signifiquen un incompliment de les promeses meritocràtiques del sistema. I en eixe context, l’accés a recursos tecnològics en la llengua pròpia és una eina fonamental de mobilitat social.
La posició tecnològica de la societat valenciana no és aliena a la precarietat del seu mercat de treball. Les característiques del teixit productiu valencià, el limitat grau de digitalització de les empreses i de les llars2, així com l’elevat percentatge d’ocupacions manuals que necessiten de la presència obligada en el lloc de treball (com ara, tot el sector dels serveis tradicionals —comerç, hostaleria i transport—), limita les possibilitats de digitalització. D’acord amb dades de 2019, només el 20,9% de les ocupacions valencianes tenien la possibilitat de teletreballar. L’opció de teletreballar augmenta quan el model econòmic genera més ocupacions en serveis avançats: Madrid, Catalunya o País Basc tenen més opcions de teletreballar que la resta de territoris espanyols (Reig et al., 2020).
2 Segons l’informe del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana de 2020, el 33% de la població valenciana no té competències per a accedir a Internet.
Així doncs, més que recomanar la retirada de la política de l’Estat en l’estructura econòmica, el que es necessita és una intervenció finalista i estratègica. La cohesió social, en un context de globalització amb la introducció de les TIC, depén del manteniment d’unes condicions contractuals que protegisquen el treball i d’una inversió estratègica en capital tecnològic, i en la formació necessària. I en això les estructures de l’Estat no hi poden ser absents per deixar-ho tot en mans d’un mercat que mai no és gens neutral.
En el marc europeu de les estratègies d’investigació i innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3 per Research and Innovation Smart Specialisation Strategies), el govern autonòmic valencià del Botànic (2015-2023) va iniciar polítiques per millorar l’autonomia estratègica de la societat valenciana, tot incentivant els avanços innovadors. El que es busca amb eixes polítiques és una economia basada en el coneixement, orientada cap aquelles activitats i sectors en els quals la societat valenciana és competitiva i on es disposa de capacitat per posicionar-se com a líders globals. Els eixos prioritaris de desenvolupament de l’especialització proposada són la qualitat de vida, els productes innovadors i els processos avançats de producció. I en tots ells juguen un paper central les TIC (Generalitat Valenciana, 2016).
En aquest context, no podem oblidar que els usos lingüístics també són un recurs estratègic d’especialització. Les empreses asiàtiques bé que ho saben i s’obrin a la diversitat lingüística com a estratègia per competir amb els plantejaments monolingües occidentals (anglòfons). Així doncs, més enllà del compromís polític col·lectiu amb el valencià com a llengua pròpia, arreplegat en l’Estatut d’Autonomia i que obliga tant a les institucions públiques com a les privades, l’ús del valencià també és una eina útil per la millora de les condicions de vida de la nostra societat.
II.2. Digitalització i llengües
Les llengües ocupen un lloc central en la vida col·lectiva de les societats. És fonamentalment a través dels codis lingüístics com
Rafael Castelló-Cogollos 20
