1_9788411830041

VARIACIÓ I CANVI LINGÜÍSTIC

Jordi M. Antolí Martínez Josep Martines Peres Editors

ACCESO GRATIS a la Lectura en la Nube

Para visualizar el libro electrónico en la nube de lectura envíe junto a su nombre y apellidos una fotografía del código de barras situado en la contraportada del libro y otra del ticket de compra a la dirección:

ebooktirant@tirant.com

En un máximo de 72 horas laborables le enviaremos el código de acceso con sus instrucciones.

La visualización del libro en NUBE DE LECTURA excluye los usos bibliotecarios y públicos que puedan poner el archivo electrónico a dispocisión de una comunidad de lectores. Se permite tan solo un uso individual y privado

Variació i canvi lingüístic

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez

Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València

Ramón Cotarelo

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València

Juan Manuel Fernández Soria

Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València

Pablo Oñate Rubalcaba

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València

Joan Romero

Catedrático de Geografía Humana Universitat de València

Juan José Tamayo

Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

016949.indb 4

22/2/23 8:59

Jordi M. Antolí Martínez i Josep Martines Peres (eds.)

Variació i canvi lingüístic

tirant humanidades València, 2023

Copyright ® 2023 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© Jordi M. Antolí Martínez i Josep Martines Peres (eds.)

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-3202-2023 ISBN: 978-84-1183-004-1 Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant. com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant. net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.

Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Índex Capítol 1 Variació i canvi lingüístic........................................................................................

Jordi M. Antolí Martínez i Josep Martines

17

1. Introducció...............................................................................................................

2. Contribucions........................................................................................................

17 19

Capítol 2 Els sistemes d’expressió de l’hora en català antic i modern (s. XIV-1832)....................................................................................................................

Jordi M. Antolí Martínez 1. Introducció...............................................................................................................

1.1. Estat de la qüestió...................................................................................

1.2. La motivació del canvi: el rellotge mecànic i del toc de l’hora....................................................................................................

1.3. El nostre estudi........................................................................................

2. Metodologia...........................................................................................................

3. Resultats...................................................................................................................

3.1. Els sistemes per a referir les fraccions de l’hora en català modern.......................................................................................

3.1.1. Sistema retrospectiu................................................................

3.1.2. Sistema prospectiu..................................................................

3.1.3. Sistema prospectiu-retrospectiu antic..........................

3.1.4. Sistema prospectiu-retrospectiu modern...................

3.1.5. L’elisió del substantiu hora....................................................

3.2. Variació diacrònica i territorial..........................................................

3.2.1. La situació del valencià..........................................................

3.2.2. La situació del català oriental central.............................

3.2.3. La resta de varietats del català..........................................

4. Discussió dels resultats.....................................................................................

5. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

27 27 28 30 33 33 34 36 38 40 41 42 46 47 47 48 54 56 63 64

Capítol 3 Ca, quia y qué haber de + infinitivo: variación, cambio y negación..........................................................................................................................

José Luis Cifuentes Honrubia

67

1. Introducción............................................................................................................

2. Análisis de datos...................................................................................................

2.1. Ca y quia......................................................................................................

2.2. Qué haber de + infinitivo....................................................................

2.3. Exclamación, miratividad y valor epistémico...........................

3. Orígenes de la construcción..........................................................................

4. Conclusiones..........................................................................................................

Bibliografía....................................................................................................................

67 69 69 73 86 90 98 99

Capítol 4 Percepció fonològica i recodificació: conservació i canvi lingüístics en un model bidireccional.............................................................

Nicolau Dols

103

1. Objectius...................................................................................................................

2. Precedents observatius i descriptius.........................................................

3. Necessitat d’un model més ample.............................................................

4. Aplicacions...............................................................................................................

5. Experiment..............................................................................................................

6. Més enllà de la semàntica, el model pragmàtic bidireccional......

7. Conclusió..................................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

103 104 107 115 122 125 136 136

Capítol 5

8

Fraseologia i polisèmia: conseqüències del canvi semàntic.............

Xènia Escolano Marín

141

1. Introducció...............................................................................................................

2. Metodologia de l’estudi....................................................................................

3. El cas de rentar-se les mans (de) i el seu equivalent en anglés....

3.1. Locució en català.....................................................................................

3.2. Equivalent en anglés............................................................................

3.3. Anàlisi contrastiva de la locució en català i el seu equivalent en anglés..........................................................................

141 147 149 149 154

Índice

159

4. Conclusions............................................................................................................

Bibliografia ..................................................................................................................

161 162

Capítol 6 La periodització en la història de la llengua.

Una proposta per a la història de la llengua catalana...........................

Antoni Ferrando Francés 1. Introducció ..............................................................................................................

2. La periodització en la història de les llengües de l’Europa occidental...........................................................................................................

2.1. Les macroperioditzacions en la història general.....................

2.2. Les propostes de periodització de la història lingüística de l’Europa occidental...............................................

2.3. Les propostes de periodització de la història de les llengües més importants de l’Europa occidental...............

3. La periodització en la història de la llengua catalana........................

3.1. Incidència de la sociolingüística en les primeres primeres propostes de periodització........................................

3.2. La periodització en els manuals universitaris d’història de la llengua......................................................................

3.3. La periodització en els manuals bàsics d’història de la llengua..................................................................................................

3.4. Una nota sobre la periodització en la història de la literatura catalana................................................................................

3.5. La periodització en la història interna de la llengua.............

4. Una proposta de periodització per a la història externa de la llengua catalana ........................................................................................

5. Una proposta de periodització per a la història interna de la llengua catalana..............................................................................................

6. Un ideal difícil d’aconseguir: compatibilitzar la periodització de la història interna i la de la història externa de la llengua catalana..............................................................................................

7. A tall de conclusió.................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

167 167 173 173 175 179 193 193 197 209 219 221 225 239

253 255 255

Índice

9

Capítol 7 Del demostratiu llatí a l’article definit del català.

Un estat de la qüestió..............................................................................................

Josep V. Garcia Sebastià

265

1. Introducció...............................................................................................................

2. Els precedents llatins de l’article definit...................................................

3. L’article definit en català antic........................................................................

3.1. Els aspectes fonomorfològics..........................................................

3.2. Els aspectes sintàctics i semàntics................................................

4. Interrogants per respondre ...........................................................................

5. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

265 267 276 276 280 282 284 284

Capítol 8 Aproximació a l’evolució diacrònica del pronom ell emfàtic en català: els inicis.............................................................................................................

M. Isabel Guardiola Savall

289

1. Introducció...............................................................................................................

1.1. Presentació.................................................................................................

1.2. Estat de la qüestió..................................................................................

2. L’inici de la gramaticalització..........................................................................

3. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

289 289 293 295 306 307

Capítol 9 Variació i canvi lexicosemàntic en català: el cas de ocell, pardal, moixó i gorrió................................................................................................................

Joan de Déu Martines Llinares 1. Objectius...................................................................................................................

2. Estat de la qüestió...............................................................................................

3. Metodologia...........................................................................................................

4. Ocell, pardal, moixó i gorrió en la llengua contemporània i en diacronia.......................................................................................................

4.1. Ocell, pardal, moixó i gorrió al llarg del temps.........................

4.2. Evolució semàntica i cronologia de ocell, pardal, moixó i gorrió.........................................................................................

4.3. Diferents significats de ocell, pardal, moixó i gorrió............

10

Índice

313 313 313 314 315 315 320 327

4.4. Ocell, pardal, moixó i gorrió en la llengua contemporània.....................................................................................

5. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

Fonts documentals.............................................................................

329 331 332 334

Capítol 10 Demostratiu i article definit en les construccions de relatiu amb que en català antic. Una aproximació diacrònica....................................

Caterina Martínez-Martínez 1. Introducció...............................................................................................................

2. Evolució diacrònica de les construccions de relatiu: “dem + que” i “art def + que”......................................................................................

2.1. Les construccions de relatiu amb demostratiu .........................

2.1.1. Els demostratius cell, aicell i aquell.......................................

2.1.2. “dem + que”....................................................................................

2.1.2.1. “Cell + que”................................................................................

2.1.2.2. “Aicell + que”.............................................................................

2.1.2.3. “Aquell + que”..........................................................................

2.2. La construcció de relatiu amb article definit.............................

2.2.1. L’article definit............................................................................

2.2.2. “art def + que”.............................................................................

3. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

Corpus, gramàtiques i diccionaris consultats i citats........

Obres citades.........................................................................................

337 337 343 346 347 353 354 357 358 361 361 364 367 368 368 369

Capítol 11 Aproximació al català medieval murcià.........................................................

Brauli Montoya Abat

375

1. Introducció...............................................................................................................

2. Les estructures del català murcià.................................................................

2.1. Ortografia i pronunciació....................................................................

2.2. Morfologia.................................................................................................

2.2.1. Flexió nominal............................................................................

2.2.2. Flexió verbal................................................................................

2.2.3. Elements gramaticals sense flexió..................................

2.3. Sintaxi...........................................................................................................

375 380 380 385 385 387 393 395

Índice

11

2.4. Lèxic..............................................................................................................

3. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

399 405 407

Capítol 12 Variació i canvi lingüístic en acostumar (a/de)+inf: una perífrasi naturalitzada en el registre col·loquial?.........................................................

Sandra Montserrat Buendia

411

1. Estat de la qüestió i justificació de l’estudi..............................................

2. Acostumar (a/de)+inf: una perífrasi naturalitzada? ............................

2.1. Valors v.i i v.ii: entre acostumar i avesar.........................................

2.2. Valors AUX.I, AUX.II I AUX.III: el domini de soler+INF.......... a) Aux.i ....................................................................................................... b) Aux.ii i Aux.iii........................................................................................

3. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

Corpus, gramàtiques i diccionaris consultats i citats........

Obres citades.........................................................................................

411 416 426 431 434 435 439 441 441 444

Capítol 13 Lo que es a mí, me encanta lo que es escalar y todo eso: la locución informativa lo que SER*......................................................................

Manuel Pérez Saldanya

447

1. Introducción............................................................................................................

2. La locución topicalizadora y la remática...................................................

2.1. Diferencias entre los usos topicalizador y remático..............

2.2. Semejanzas entre los usos topicalizador y remático...........

3. De las relativas semilibres a la locución focalizadora ........................

4. La locución topicalizadora...............................................................................

5. Conclusión...............................................................................................................

Bibliografía....................................................................................................................

Corpus.......................................................................................................

447 449 451 457 459 463 466 467 468

Capítol 14

12

L’expressió de la comparació amb com i com a en català antic......

Joan-Rafael Ramos

469

1. Introducció...............................................................................................................

2. Objectius i aspectes metodològics............................................................

469 474

Índice

3. Usos en llatí i en altres llengües del nostre entorn.............................

4. Descripció del usos comparatius en català antic.................................

4.1. Amb SN sense determinant o amb SAdj...................................

4.1.1. En el període medieval...........................................................

4.1.2. En el període modern............................................................

4.2. Amb SN amb determinant i sentit no específic....................

5. Interpretació dels resultats..............................................................................

6. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

476 478 478 478 485 487 490 495 496

Capítol 15 “Actualización” o “aggiornamento” lingüístico en el manuscrito 12367 de la BNE, testimonio de Conquiridores........................................ Ángeles Romero Cambrón 1. Introducción............................................................................................................

1.1. Los límites del presente estudio......................................................

1.2. Procedimiento de trabajo..................................................................

2. Grafías........................................................................................................................

3. Fonética.....................................................................................................................

3.1. -kt- y -ult-....................................................................................................

3.2. Apócope de -e.........................................................................................

3.3. Resultado ʎ/ʒ para -ly- y -c’l-............................................................

4. Morfología...............................................................................................................

4.1. Morfología nominal...............................................................................

4.2. Morfología verbal...................................................................................

5. Sintaxis.......................................................................................................................

5.1. Los pronombres adverbiales.............................................................

5.2. Léxico gramatical...................................................................................

5.2.1. Adverbios......................................................................................

5.2.2. Preposiciones.............................................................................

5.2.3. Conjunciones.............................................................................

6. Léxico general........................................................................................................

6.1. Voces en las que C1 vacila sustituidas por C2............................

6.2. Voces aragonesas en C1 y solución castellana en C2...........

6.3. Voces con soluciones fonéticamente próximas en aragonés y en castellano.................................................................

6.4. Formas aragonesas conservadas..................................................

6.5. Latinismos..................................................................................................

7. Consideraciones finales....................................................................................

Bibliografía....................................................................................................................

499 499 501 502 504 504 504 504 505 506 506 506 508 508 511 512 513 513 514 514 515 516 516 517 518 520

Índice

13

Capítol 16 Llengua, significat i la unitat mínima..............................................................

Elena Sánchez-López

525

1. Introducció...............................................................................................................

2. Llengua i significat...............................................................................................

3. La unitat mínima de llengua...........................................................................

4. Construccions de contingut complexes: les locucions....................

5. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

525 527 538 542 553 554

Capítol 17 No dones quefer. L’origen de la construcció nominal [que[inf]] en català...........................................................................................................................

Carles Segura-Llopes 1. Objectius del treball.............................................................................................

2. Documentació lexicogràfica actual de la construcció nominal [que[inf]] en català......................................................................

2.1. La construcció nominal [que[inf]] en català normatiu actual..........................................................................................................

2.2. La construcció nominal [que[inf]] en altres documents lexicogràfics..................................................................

3. Caracterització de la família de les construccions relacionades amb la construcció nominal [que[inf]]....................

3.1. Construccions relacionades amb la construcció nominal [que[inf]] en català actual.............................................

3.2. Les construccions de base: qu-interrogativa i de relatiu....

3.3. Les construccions precursores: [queinterrogativa+[inf]] i [que-relatiu+[inf]].......................................

3.4. La construcció q[que-relatiu+[inf]]................................................

3.5. La construcció [que+[inf]]..................................................................

3.6. Variants preposicionals de les construccions..........................

3.7. La construcció nominal [que[inf]]..................................................

3.8. Recapitulació ...........................................................................................

4. Els usos medievals de la família de les construccions [que[inf]] en català. Segles xiii-xv............................................................

4.1. Segle xiii .......................................................................................................

4.2. Segle xiv .....................................................................................................

4.3. Segle xv ......................................................................................................

14

Índice

559 559 561 561 562 566 567 571 572 574 576 581 581 582 583 583 585 588

5. Els usos moderns de la família de les construccions [que[inf]] en català. Segles xvi-xviii.........................................................

5.1. Segle xvi ......................................................................................................

5.2. Segles xvii i xviii.........................................................................................

6. Els usos contemporanis de la família de les construccions [que[inf]] en català. Segles xix-xxi...........................................................

7. Conclusions.............................................................................................................

Bibliografia...................................................................................................................

591 591 594 597 603 606

Índice

15

Capítol 1

Variació i canvi lingüístic Jordi M. Antolí Martínez

ISIC-IVITRA, Departament de Filologia Catalana, Universitat d’Alacant

Josep Martines

ISIC-IVITRA, Departament de Filologia Catalana, Universitat d’Alacant / IEC / AVL

1. Introducció

L’estudi de la variació i el canvi lingüístic en català es troba actualment en una posició immillorable per a començar a respondre preguntes de gran importància en la caracterització a) de l’evolució d’aquesta llengua i de les relacions que manté amb les llengües romàniques amb què té un contacte secular (l’aragonès, el castellà, l’occità, el francès o l’italià), i b) de la constitució històrica i l’evolució de les varietats territorials, funcionals i socials.

Els progressos que s’ha fet, en les darreres dècades, en la descripció de la llengua ofereixen un punt de referència fonamental per als estudis lingüístics. Sols per esmentar-ne els projectes més significatius, en els darrers vint anys han aparegut obres gramaticals de gran abast, de natura descriptiva, com la Gramàtica del català contemporani (2002) o la Gramàtica del català antic (en premsa); i, de natura prescriptiva, ha vist la llum la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016). També en l’àmbit lexicogràfic hi ha hagut novetats importants, entre les quals destaca la publicació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (2016), que se centra en el català contemporani i, en aquest sentit, complementa una altra obra monumental del català, el Diccionari catalàvalencià-balear. A aquestes obres gramaticals i lexicogràfiques caldria afegir els progressos que s’ha fet en l’àmbit de la geolingüística en general i, en concret, l’aportació que representa la publicació de l’Atles Lingüístic

Capítol 1, Variació i canvi lingüístic

17

del Domini Català o del Petit Atles Lingüístic del Domini Català. I a tot això cal afegir, a més, el gran cabal d’estudis concrets que, en forma d’articles, capítols de llibre i llibres, han aparegut en els darrers anys.

Aquests progressos en el coneixement de la llengua catalana han estat possibles per la creació de tot un seguit d’eines informàtiques que han esdevingut fonamentals en la investigació lingüística. Els corpus informatitzats del català ofereixen un fonament empíric que, pel volum de dades que permeten processar, han revolucionat la recerca; ens referim al Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), al Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA), al Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCMod) o al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC). Aquests corpus s’han fet tenint en compte la perspectiva variacionista i, a més de les varietats socials, funcionals i territorials, també representen la llengua des de la perspectiva cronològica: en conjunt permeten cobrir tota la història de la llengua catalana, des dels primers textos, al s. XI, i fins al segle XXI. Finalment, la constitució dels corpus lingüístics de caràcter històric ha estat possible gràcies a l’edició d’un gran cabal de textos antics de la llengua catalana, representatius de diferents tipologies textuals i varietats de llengua. Potser un dels esforços més destacats, en aquest sentit, és la publicació dels volums de l’Antologia de textos de les Illes Balears, projecte del doctor Joan Miralles i Monserrat. Aquesta obra destaca no sols per la quantitat de textos recuperats, sinó per la sistematicitat amb què s’ha seleccionat la mostra i per l’exhaustivitat amb què s’ha volgut il·lustrar la varietat de gèneres textuals de la llengua catalana en perspectiva històrica.

Sobre aquestes bases, la recerca en llengua catalana es troba ja en disposició d’oferir estudis que, amb un gran detall i precisió, caracteritzen la variació –històrica, social, funcional o territorial– que presenta la llengua; o que, amb un abast major, dibuixen les línies evolutives generals que ha seguit. En concret, en aquest punt podem respondre preguntes com, per exemple, quin impacte ha tingut el contacte de llengües en l’evolució del català? I el debilitament del model estàndard medieval? Quina influència

18

Jordi M. Antolí Martínez y Josep Martines

ha tingut la codificació fabriana en l’evolució de la llengua? Quins són els marcadors que permeten caracteritzar les varietats territorials del català al llarg de la història? Com s’han expressat, al llarg de la història, els conceptes essencials vinculats amb el vocabulari bàsic? Quins són els processos de gramaticalització que caracteritzen l’evolució de la llengua catalana? Quina evolució han seguit els elements díctics, els connectors discursius, o les perífrasis verbals?

2. Contribucions

És en aquest àmbit sobre el qual es proposa d’incidir aquest volum, signat per especialistes en català i en altres?? llengües hispàniques. Es tracta d’un total de setze capítols que descriuen el català i les llengües amb què històricament ha tingut contacte, en diacronia o en sincronia, i que expliquen els fenòmens de canvi lingüístic constatats.

El capítol “Els sistemes d’expressió de l’hora en català antic i modern (s. XIV-1832)”, de Jordi M. Antolí Martínez, explica la formació i distribució territorial dels sistemes tradicionals per a referir l’hora vigents en català actual: el sistema de rellotge i el de campanar. L’estudi ofereix una perspectiva històrica de la configuració d’aquests sistemes, fruit d’un procés històric que comença al s. XIV i que culmina durant el s. XIX. Per fer-ho, s’analitzen –qualitativament i quantitativa– dades de corpus de català antic i modern i es contrasten els resultats amb la periodització de fenòmens culturals com són la difusió del rellotge mecànic i del toc horari de les hores iguals (i dels quarts) a la Corona d’Aragó.

José Luis Cifuentes, en el capítol “Ca, quia y qué haber de + infinitivo: variación, cambio y negación”, analitza les interjeccions amb valor de negació ca i quia des d’una perspectiva diacrònica en espanyol. Les dades de corpus en què es fonamenta l’estudi, analitzades qualitativament i quantitativa per l’autor, permeten resseguir l’evolució de les interjeccions des l’origen i concloure que deriven de la construcció perifràstica qué haber de + infinitiu, en contextos facilitadors, de caràcter marcat, en què

Capítol 1, Variació i canvi lingüístic

19