Escriure és reescriure Anàlisi i testimonis en la literatura actual
Comité Científic De L'Editorial Tirant HumaniTaTs Manuel Asensi Pérez Catedràtic de Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada Universitat de València Ramón Cotarelo Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedràtica de Llengua Espanyola Universitat de València Juan Manuel Fernández Soria Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació Universitat de València Pablo Oñate Rubalcaba Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració Universitat de València Joan Romero Catedràtic de Geografia Humana Universitat de València Juan José Tamayo Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Universidad Carlos III de Madrid
Procediment de selecció d'originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
Francesco Ardolino
Universitat de Barcelona
Carme Gregori Soldevila
Universitat de València
Gonçal López-Pampló Rius
Universitat de València
Pere Rosselló Bover
Universitat de les Illes Balears
Escriure és reescriure Anàlisi i testimonis en la literatura actual
tirant humanidades Valencia, 2023
Copyright ® 2023 Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d'este llibre pot reproduir-se o transmetre's per cap procediment electrònic o mecànic, incloent-hi fotocòpia, gravació magnètica, o qualsevol emmagatzematge d'informació i sistema de recuperació sense permís escrit dels autors i de l'editor. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant Aquest llibre s’ha publicat amb la col·laboració de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (Projecte CIAICO/2021/143 «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (1939-1983)»
© Del llibre: Francesco Ardolino, Carme Gregori Soldevila, Gonçal López-Pampló Rius, Pere Rosselló Bover © De les respostes als qüestionaris: Carles Alberola, Manuel Baixauli, Anna Ballbona, Marta Barceló, Mònica Batet, Carles Batlle, Núria Cadenes, Martí Domínguez, M. Josep Escrivà, Manuel Forcano, Toni Gomila, Gabriel Janer Manila, Julià de Jòdar, Joan-Lluís Lluís, Anna Montero, Joan Navarro, Miquel de Palol, Pere Antoni Pons, Ponç Pons, Anna Punsoda, Susanna Rafart, Carme Riera, Maite Salord, Raquel Santanera, Pau Sif, Rodolf Sirera, Ramon Solsona, Enric Sòria, Tina Vallès, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando © TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1183-251-9 MAQUETA: Innovatext Si té alguna queixa o suggeriment, envie'ns un mail a: atencioncliente@tirant. com. En cas de no ser atesa el seu suggeriment, per favor, llija en www.tirant.net/ index.php/empresa/politicas-de-empresa el nostre Procediment de queixes.. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Sumari I.
Pròleg.....................................................................................................................
9
II.
Qüestionari model.........................................................................................
13
1. 2. 3. 4.
La reescriptura abans de l’inici de l’escriptura ................................ La reescriptura durant el procés d’escriptura ................................. La reescriptura durant el procés d’edició de l’obra ...................... La reescriptura posterior a l’edició de l’obra original ...................
13 14 15 16
III.
Anàlisi de les respostes al qüestionari...............................................
19
1. Abans del llibre: el no-res o el palimpsest? ......................................... 1.1. Crear o reescriure?.............................................................................. 1.2. Galàxies textuals.................................................................................. 1.3. Els mites subjacents........................................................................... 1.4. Més enllà dels textos literaris......................................................... 2. Tallar i cosir: les costures del text............................................................ 2.1. Reescriptura i hàbits de revisió..................................................... 2.2. Formes de revisió................................................................................. 2.3. Els lectors de confiança.................................................................... 2.4. Reescriptures en coautoria............................................................. 2.5. Experiències de reescriptura......................................................... 3. Del manuscrit al llibre................................................................................... 3.1. L’edició en l’anàlisi literària............................................................... 3.2. Els límits de la reescriptura en el procés d’edició................ 3.3. La gestió de «l’original».................................................................... 3.4. La correcció i la maquetació........................................................... 4. (Re)publish or perish..................................................................................... 4.1. Poètiques obertes............................................................................... 4.2. Distincions operatives....................................................................... 4.3. Jutjar és triar........................................................................................... 4.4. Entre macroestructura i microestructures..............................
19 19 25 30 38 44 46 49 56 58 59 61 61 68 71 75 78 78 80 82 84
IV.
Cloenda.................................................................................................................
89
V.
Bibliografia..........................................................................................................
91
Respostes al qüestionari............................................................................
97
Carles Alberola..................................................................................................................... Manuel Baixauli.................................................................................................................... Anna Ballbona......................................................................................................................
97 100 103
VI.
Sumari
7
Marta Barceló........................................................................................................................ Mònica Batet......................................................................................................................... Carles Batlle........................................................................................................................... Núria Cadenes..................................................................................................................... Martí Domínguez............................................................................................................... Maria Josep Escrivà........................................................................................................... Manuel Forcano.................................................................................................................. Toni Gomila............................................................................................................................ Gabriel Janer Manila......................................................................................................... Julià de Jòdar......................................................................................................................... Joan-Lluís Lluís...................................................................................................................... Anna Montero...................................................................................................................... Joan Navarro......................................................................................................................... Miquel de Palol.................................................................................................................... Pere Antoni Pons................................................................................................................ Ponç Pons............................................................................................................................... Anna Punsoda...................................................................................................................... Susanna Rafart..................................................................................................................... Carme Riera........................................................................................................................... Maite Salord........................................................................................................................... Raquel Santanera............................................................................................................... Pau Sif [Pau Sanchis i Ferrer]....................................................................................... Rodolf Sirera.......................................................................................................................... Ramon Solsona................................................................................................................... Enric Sòria................................................................................................................................ Tina Vallès................................................................................................................................ Antònia Vicens..................................................................................................................... Antoni Vidal Ferrando.....................................................................................................
8
Sumari
107 111 115 120 126 131 135 139 145 148 152 156 159 162 165 170 175 179 183 186 191 196 199 202 208 212 215 219
I.
Pròleg
L’obra literària acostuma a arribar al lector, després de tancar-se l’etapa de creació i de passar pel procés editorial, com una versió única, acabada i definitiva. Amb l’excepció de les edicions crítiques, que obren dimensions del text que inclouen variants i versions, la història prèvia de l’obra resta amagada o, com a màxim, és motiu d’algun succint comentari paratextual. Tampoc no solen transcendir l’abast de l’actuació editorial en el resultat final ni les peripècies del recorregut posterior a la publicació original. La història literària pot treure a la llum la memòria de les obres, la seva reconstrucció, els seus fonaments, però sempre ho fa a partir de casos particulars, de detall, amb la necessitat de basar-se en la documentació conservada, inevitablement limitada. I, tanmateix, conèixer les fonts d’inspiració, les interioritats del treball creatiu, la intervenció de l’editor o la fortuna ulterior de les obres és un objectiu legítim perquè permet ampliar la perspectiva de lectura i d’anàlisi de les obres concretes. Si, a més, en podem obtenir una instantània de conjunt, la contemplació s’obre a una panoràmica que incideix plenament en aspectes essencials del funcionament del circuit literari i dels hàbits i pràctiques de l’escriptura. Heus aquí el propòsit que ha guiat l’impuls inicial d’aquest llibre: obtenir, a partir dels testimonis dels autors i de les autores, una radiografia de la diversitat de formes de reescriptura que tenen lloc en la literatura catalana actual. Des dels elements que funcionen com a estímul de l’escriptura fins a les transposicions dels textos a altres mitjans, passant pel taller de creació literària i per la intervenció editorial en la composició de la versió definitiva del text. Pròleg
9
La recerca s’inscriu dins el programa de treball del projecte CIAICO/2021/143, Les relacions hipertextuals en la literatura catalana (19391983), de l’equip del qual formem part els autors de la investigació. Com a complement dels estudis sobre obres i autors del període acotat, hem considerat que posar el focus sobre una àmplia representació dels escriptors actuals, amb un qüestionari complet que indaga en totes les possibles formes i manifestacions de les reescriptures, ens donaria accés a un coneixement més profund i més detallat del tema que centra les investigacions del nostre projecte. Una trentena d’escriptores i escriptors s’han prestat amablement a respondre el qüestionari sobre formes i procediments de reescriptura: Carles Alberola, Manuel Baixauli, Anna Ballbona, Marta Barceló, Mònica Batet, Carles Batlle, Núria Cadenes, Martí Domínguez, M. Josep Escrivà, Manuel Forcano, Toni Gomila, Gabriel Janer Manila, Julià de Jòdar, Joan-Lluís Lluís, Anna Montero, Joan Navarro, Miquel de Palol, Pere Antoni Pons, Ponç Pons, Anna Punsoda, Susanna Rafart, Carme Riera, Maite Salord, Raquel Santanera, Pau Sif, Rodolf Sirera, Ramon Solsona, Enric Sòria, Tina Vallès, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando. La tria no té cap pretensió d’erigir-se en cànon; només cercàvem una mostra prou representativa i amb una certa garantia de diversitat: d’autors que conreen diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre i assaig, però també traducció), de totes les generacions que conviuen en la literatura actual, des dels autors més joves fins als de la franja d’edat més madura, i de tots els territoris del domini lingüístic català. El qüestionari que han hagut de respondre organitza les preguntes en quatre grans apartats: 1) la reescriptura abans de l’inici de l’escriptura; 2) la reescriptura durant el procés d’escriptura; 3) la reescriptura durant el procés d’edició de l’obra; i 4) la reescriptura posterior a l’edició de l’obra original. Els quatre capítols d’anàlisi que acompanyen les respostes al qüestionari s’han distribuït igualment seguint aquest mateix esquema. En els apartats de l’estudi, hem interpretat i comentat les dades de l’enquesta amb el suport de la bibliografia teòrica pertinent i hi hem introduït, com a complement, altres casos coneguts de la tradició 10
Francesco Ardolino, Carme Gregori, Gonçal López-Pampló, Pere Rosselló
literària. El qüestionari model es troba situat just després d’aquestes paraules liminars, per tal de facilitar-ne la consulta en qualsevol moment de la lectura i per tenir-lo present abans d’endinsar-se en les anàlisis i comentaris que han generat les respostes i que constitueixen la primera part del llibre. En la segona part, recollim els testimonis d’autores i autors tal com ens han arribat, sense reiterar en cada cas els enunciats de les preguntes, les quals hi apareixen identificades només amb la combinació corresponent de xifres i lletres. Únicament hem introduït algun terme entre claudàtors en aquells casos en què ho hem cregut necessari per a facilitar una major relació amb els enunciats elidits. Esperem que el llibre que el lector té a les mans contribueixi a fer conèixer millor el procés que porta des de la gestació de l’obra literària fins al final de la seva història textual. Un procés en què les diverses formes d’hipertextualitat o reescriptura es revelen com una de les principals claus generadores de la maduració del text. Anàlisi i testimonis donen fe que, sense reescriptura, no hi pot haver escriptura literària. A les escriptores i els escriptors que ens han obert la intimitat de la seva creació i han dedicat temps a respondre el qüestionari volem mostrar-los des d’aquí la nostra gratitud infinita per la seva generositat. És per comprendre’ls millor que els vam demanar de fer l’esforç.
Pròleg
11
II. Qüestionari model 1. LA REESCRIPTURA ABANS DE L’INICI DE L’ESCRIPTURA
En aquest apartat les preguntes fan referència a les reescriptures en la fase inicial del vostre treball, en la qual diversos elements o fets diversos us estimulen a escriure. Es tracta de conèixer si entre els estímuls que us porten a l’escriptura hi ha, no tant la influència d’altres obres d’altres autors, com sobretot la voluntat d’incorporar-les a la vostra obra, tot reescrivint-les, encara que sigui per contradir-les. I també si, en certa manera, no reescriviu obres vostres anteriors. També ens interessa conèixer fins a quin punt incorporeu mites, llegendes, documents històrics, notícies del present, etc. en els vostres textos. a) En concebre una obra us proposeu tractar mites clàssics o de la tradició popular des del primer moment en què la comenceu? Heu intentat fer la vostra versió d’alguna obra clàssica o prou coneguda? Per què ho heu fet? (O per què no?) b) Fins a quin punt, en escriure una obra, teniu presents els llibres que heu escrit anteriorment? Creieu que en certa manera reescriviu les obres precedents cada vegada que en feu una nova? Si escriviu a la premsa, els vostres articles han estat la base d’algunes de les vostres creacions (o dels vostres assaigs) en algunes ocasions? Els reescriviu per incorporar-los a la vostra obra o els heu incorporat sense reescriure’ls? Alguna de les vostres obres més extenses (novel·la, obra teatral, assaig, poemari...) ha sorgit d’una obra anterior més breu (conte, poema, article, etc.)? c) En la vostra obra heu intentat transvasar lectures d’altres gèneres o obres d’altres arts? Per exemple, un poema us ha portat a escriure una narració o a la inversa? O una altra art (cinema, pintura, música...) ha generat algun dels vostre textos? Creieu que alguna altra art ha determinat la vostra manera de concebre i Qüestionari model
13
de contar una història? Intenteu traslladar a la literatura alguna tècnica que heu vist al cinema? d) Quan hi ha un procés de documentació previ en les vostres obres, fins a quin punt les fonts documentals condicionen la vostra tasca creativa? Introduïu directament documents històrics reals? Els reescriviu? Empreu fonts periodístiques? Hi ha una reelaboració de fonts orals i/o de la literatura tradicional (cançons populars, rondalles...) en la vostra producció creativa? e) En la traducció, trieu els autors i les obres que traduïu o us els imposa l’editorial que us encarrega la traducció? Sou partidaris de la traducció lliure o tendiu a la traducció més literal? Hi ha unes afinitats entre la vostra obra com a creador i les obres que heu traduït? Fins a quin punt creieu que el que traduïu influeix sobre les obres pròpies? Influeix també en la vostra manera d’escriure o en els temes sobre els quals escriviu? 2.
LA REESCRIPTURA DURANT EL PROCÉS D’ESCRIPTURA
En aquest apartat, les preguntes indaguen sobre els hàbits de revisió dels textos literaris abans de ser lliurats a l’editor i sobre els factors que poden influir en la pràctica d’aquesta reescriptura. a) La reescriptura forma part del vostre procés d’escriptura? En cas que la resposta sigui afirmativa, indiqueu quins hàbits de revisió formen part de la vostra pràctica d’escriptura i quant de temps deixeu transcórrer entre una versió del text i la seva reescriptura. b) Feu revisions generals de l’obra, després d’una primera versió? Reviseu per segments més petits? O practiqueu ambdues formes de reescriptura? La revisió tendeix a augmentar el text, a reduir-lo o només a fer-hi canvis estilístics? c) En el vostre cas, la revisió del text literari està condicionada per les observacions d’algun lector de confiança al qual n’encarre14
Francesco Ardolino, Carme Gregori, Gonçal López-Pampló, Pere Rosselló
gueu la lectura durant el procés d’escriptura? Si la resposta és afirmativa, ens en podeu donar més detalls? d) Si heu elaborat alguna obra en règim de coautoria, de quina manera hi va funcionar la revisió del text en el treball conjunt entre vosaltres i l’altre autor? e) Ens podeu explicar alguna experiència de revisió durant el procés d’escriptura que hagi resultat especialment rellevant en la creació de la versió final de l’obra? 3. LA REESCRIPTURA DURANT EL PROCÉS D’EDICIÓ DE L’OBRA
En aquest apartat, les preguntes tenen a veure amb les reescriptures que són fruit de la intervenció, indicació o orientació d’editors, correctors o jurats de premis, és a dir, canvis substancials que es poden produir durant el procés d’edició. No oblideu que la pregunta es refereix tant a les vostres obres de creació com a les obres d’encàrrec i les traduccions literàries, autotraduccions o traduccions d’altri. a) Com presenteu el manuscrit a les editorials? Si és un encàrrec o el resultat d’un premi, el deveu enviar a l’editor que us va fer la comanda o que gestiona el guardó. Però si no ho és, teniu alguna editorial de confiança que sigui la vostra primera opció? A quin càrrec de l’editorial soleu adreçar-vos? En quina mesura espereu la seva resposta i els possibles suggeriments de canvi? Considereu que això aporta valor al procés creatiu i editorial? b) Una vegada acceptat o premiat l’original, rebeu propostes de canvi per part de l’editorial, abans de la correcció lingüística i d’estil? En cas afirmatiu, se les atribueix exclusivament l’editor o també té en compte les consideracions que provenen dels informes de lectura, els jurats dels premis o els departaments de màrqueting, per exemple? Quin és l’abast d’aquestes propostes? Heu observat diferències en el grau d’intervenció en funció del Qüestionari model
15
gènere literari o d’algun altre factor, com ara els tipus d’editorials o la diferència entre obra pròpia, obra d’encàrrec i traducció? Què heu canviat (títol, personatges, fragments, capítols, ordre d’elements, epígrafs, extensió, etc.)? Al vostre entendre, es podria parlar de reescriptura de l’original, en casos així? c) Si ens centrem en el procés de la correcció, en quines fases acostumen a demanar la vostra supervisió? Us faciliten la primera correcció d’estil? O només us envien les galerades, una vegada el text està maquetat i corregit del tot? Quin abast sol tenir aquest procés? Quin tipus de correccions us fan? En general, diríeu que soleu acceptar-les o les rebutgeu? Per què? d) Quin grau d’intervenció teniu en els paratextos? Opineu sobre el disseny de coberta o la redacció del text de contracoberta, per exemple? Us han demanat mai que retireu o afegiu algun paratext, com ara epígrafs, dedicatòries, pròlegs o epílegs? e) Ens podeu explicar alguna experiència de revisió durant el procés d’edició que resulti particularment significativa en la configuració definitiva de l’obra? 4. LA REESCRIPTURA POSTERIOR A L’EDICIÓ DE L’OBRA ORIGINAL
En aquest apartat, les preguntes tenen com a objectiu cercar les diferents pràctiques de reescriptura que poden donar-se després d’haver-se publicat l’obra original. a) Després de la publicació, us torneu a mirar el text i, si és que sí, hi anoteu esmenes o comentaris al marge? b) En la fase de recuperació de parts fragmentàries per a una antologia col·lectiva o per publicacions en revistes, etc., feu alguna mena de canvis a l’obra? 16
Francesco Ardolino, Carme Gregori, Gonçal López-Pampló, Pere Rosselló
c) Heu intervingut en el procés editorial d’una segona edició? I quin pes hi han tingut els comentaris crítics que havíeu rebut? d) Quina ha estat la vostra intervenció en la traducció de l’obra o de fragments del text? I quines decisions heu volgut o heu pogut imposar en la traducció del títol i dels elements paratextuals? e) Heu participat activament en la transposició de la vostra obra a altres mitjans? Si la resposta és sí, de quina manera ho heu fet?
Qüestionari model
17
III. Anàlisi de les respostes al qüestionari 1. ABANS DEL LLIBRE: EL NO-RES O EL PALIMPSEST? 1.1.
Crear o reescriure?
Si ens situem en el moment zero de l’escriptura d’una obra literària — tractat en l’apartat primer de la nostra enquesta—, no podem deixar de parlar d’un dels motius essencials de la literatura: el que se sol denominar, de manera vaga i general, com la inspiració. Sovint ens preguntem quina és i d’on sorgeix la matèria que l’escriptor converteix en literatura. Perquè és evident que en aquesta qüestió es troba el que distingeix el treball artístic, elevat i sublim, del treball material, groller i sense valor espiritual o intel·lectual. És a dir, el que fa que un text sigui considerat una obra d’art i un altre no passi d’ésser un simple paper tacat amb lletres i mots, que significa —o no— alguna cosa. L’escriptor i teòric de la literatura George Steiner ens fa veure com el treball literari ha estat tradicionalment comparat a la labor de la divinitat: si les diverses creences religioses ens conten que un o més déus varen crear el món i/o l’univers sencer (el Tot) a partir del no-res, l’artista també es considera autor d’una creació, amb el que això implica d’hiperbòlic i, fins i tot, d’impostura. Aquesta idea té molt a veure amb el món hebreu i amb el Gènesi, on la Creació és presentada com un acte de parla: «Déu va dir que es faci la llum…» Per tant, crear quelcom és dir-ho i la inspiració és l’alè diví. Com apunta Josep M. Sala-Valldaura, la creació artística també és un acte de coneixement: «Des del Gènesi, crear és conèixer, i conèixer és crear» (2021: 41). Ara bé, parlar de creació per referir-nos a les activitats artístiques sovint resulta incòmode, ja que, com assenyala Steiner, en parlar «de les formes estètiques de fer, el concepte de creació és simultàniament ineludible i empipador» (2002: 30), Anàlisi de les respostes al qüestionari
19
perquè cap obra literària no ha nascut del no-res, encara que la matèria de què estigui feta sigui de naturalesa molt subtil o etèria. Aristòtil concebia la literatura —en els diferents gèneres i també les altres arts— com a imitacions. Segons l’autor de l’Art poètica, la imitació és connatural en l’ésser humà, de manera que des de la infantesa tots imitem, la qual cosa ens diferencia dels animals. A més, la imitació és una font de plaer, perquè ens porta a l’adquisició del coneixement. Presentar l’activitat artística com a mimesi, com una imitació, implica un cert grau de realisme i és un cop baix en l’autoestima de l’artista contemporani, que passa així d’ésser considerat un déu a ésser una simple bestiola amb unes capacitats una mica superiors a les de les altres espècies. Tanmateix, aquesta imitació de què parla Aristòtil és sobretot una imitació de la realitat, que pot ésser tan verificable com les històries dels déus i dels titans de l’antiguitat. Aleshores, per què no hauríem de tenir en compte també la imitació d’altres històries, d’altres textos? Al capdavall, el patrimoni literari que la humanitat ha acumulat durant segles és, també, una realitat força contundent. Per la infinitud de testimonis d’escriptors que han parlat sobre la inspiració i sobre l’escriptura, que han contat d’on procedeixen les idees amb què han construït les seves obres, d’on han sorgit els seus personatges, quines són les fonts amb què han alimentat els seus llibres… podem afirmar que, rere el que s’ha designat com a creació, hi ha també la idea d’imitació de les obres d’altri. Un dels nostres escriptors contemporanis més reconeguts, Baltasar Porcel, explicava que havia après a escriure llegint els altres escriptors. És a dir, mirant com ho havien fet altres autors abans que ell. Tot llegint-los i imitant-los, els novells escriptors aprenen a escriure. Així, el concepte tradicional de creació s’acosta al de recreació o, encara millor, al de reescriptura. Sense referir-se exclusivament a l’escriptura literària, sinó a l’escriptura en general com a tècnica, Frank Smith a «Reader like a Writer» (1983) també considera que l’únic lloc on es poden adquirir tots els coneixements necessaris (com els mecanismes de cohesió o de coherència del text, per exemple) per ésser escriptors competents «és en els textos escrits per altres». D’aquesta 20
Francesco Ardolino, Carme Gregori, Gonçal López-Pampló, Pere Rosselló