1_E000020005787 by Editorial Tirant Lo Blanch

IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÓ DE CATALUNYA

R E V I S TA J U R Í D I C A D E C ATA L U N YA FUNDADA L’ANY 1895 CREU DE SANT JORDI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

BARCELONA 2023 ANY CXXIX - NÚM. 4

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA Publicació trimestral Editen: Il·ltre. Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Redacció i administració: Mallorca 283 - 08037 Barcelona revista@icab.cat Director: Eugeni Gay Montalvo (Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya) Director executiu: Daniel Vázquez Albert (Universitat de Barcelona) Consell de redacció: Mª Eugenia Alegret i Burgués (Magistrada Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya). Fernando Cerdá Albero (Universitat Pompeu Fabra). Marco Cian (Università di Padova). Georges-Albert Dal (Université Catholique de Louvain, Dal & Veldekens). José R. Ferrándiz Gabriel (Ferrándiz Abogados, ex Magistrat del Tribunal Suprem). Enric Fossas Espadaler (Universitat Autònoma de Barcelona). Antonio García Padilla (Universidad de Puerto Rico). Josep-D. Guàrdia Canela (Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya). María Elena Lauroba Lacasa (Universitat de Barcelona). Cristóbal Martell Pérez-Alcalde (Martell, Advocats). Fernando Pedro Méndez González (Col·legi de Registradors). Josep Maria Moltó Darner (Universitat de Barcelona). José Alberto Marín (Col·legi de Notaris de Catalunya). Eduardo Oteiza (Universidad de la Plata). Joan Picó Junoy (Universitat Pompeu Fabra). Eduard Rojo Torrecilla (Universitat Autònoma de Barcelona). Cristina Vallejo Ros (VPG Abogados). Daniel Vázquez Albert (Universitat de Barcelona). Eudald Vendrell Ferrer (Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya; Gay Rosell & Solano advocats).

ISSN: 1575-0078 Dipòsit legal B. 3029-1958 Editorial Tirant lo Blanch: revisió, maquetació, digitalització i distribució.

SUMARI Pgs.

PÒRTIC El 45è aniversari de la Constitució. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

897

PRIMERA PART ESTUDIS MONOGRÀFICS Joan Picó i Junoy: Les denúncies d’infraccions processals en la cassació civil catalana arrel del RDL 5/2023. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

901

Montse Sole-Truyols: Les obligacions derivades del dret a la desconnexió: anàlisi de la normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

917

Núria Mirapeix Lacasa: Propuestas de lege ferenda en la legislación contra la violencia de género. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

933

ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÓ DE CATALUNYA XIV Premi Puig Salellas i Homenatge a l’Acadèmic de número Il·lustríssim Sr. Elías Campo Villegas Francesc Tusquets I Trias De Bes: Discurs de cloenda, XIV Premi Puig Salellas i homenatge a l’Acadèmic Il·lm. Sr. Elías Campo Villegas. . . . . . . . . .

953

Necrològica Josep-D. Guàrdia Canela: Elías Campo Villegas (1927-2022), Jurista, Acadèmic i home de bé. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

957

SEGONA PART ESTUDIS PRÀCTICS Dret matrimonial canònic Marta Boza Rucosa: Comentario a sentencias actuales de los Tribunales Eclesiásticos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . RJC, NÚM. 4-2023

975 5

896

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

TERCERA PART NOVETATS LEGISLATIVES Irene Moreno-Tapia: Dret de la Unió Europea. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1001

Enric Picanyol Roig: Crónica de arbitraje. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1011

QUARTA PART JURISPRUDÈNCIA COMENTADA Jurisprudència espanyola Ma Elisa Escolà: La consolidació del dret processal “especial” dels consumidors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1023

José María Moltó Darner: Recurso extemporáneo por prematuro. . . . . . . . .

1027

Pedro Ávila Navarro: Resoluciones de la Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública (abril-junio 2023) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1029

Jurisprudència comunitària Beatriz Añoveros Terradas, Cristina González Beilfuss, Núria González Campañá: Jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (abril-junio 2023). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1059

NOTA La REVISTA no s’identifica necessàriament amb els criteris dels treballs que s’hi publiquen 6

RJC, NÚM. 4-2023

PÒRTIC EL 45è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ

El tancament d’aquest número 4 doctrinal de la Revista Jurídica d’enguany, coincideix amb el 45 aniversari de la Constitució Espanyola de 1978. Aquella data ha quedat inesborrable a la història del nostre país i, molt particularment, en la seva història jurídica. Ja en el mateix número quatre doctrinal de l’any 78, la Revista publicava en diferents articles els resultats de “les qüestions que es plantejaran a Catalunya en l’ocasió de la necessària articulació jurídica del règim d’autogovern de què gaudirà aviat”. A tal efecte, l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya creà a principis de l’any 77 una Comissió encarregada de fer “L’estudi sobre l’Administració local”, que va presidir l’Acadèmic Josep Maria Vilaseca i Marcet, i en què, entre d’altres, van participar els acadèmics Sr. Octavi Saltor i Soler i el Sr. Enric Rebés i Solé. En el mateix número apareix, entre d’altres, un article del Sr. Josep Maria Puig i Salellas, sobre “La recuperació de l’autonomia legislativa a l’àmbit del Dret Privat”, i el Discurs inaugural de l’any judicial 78-79 pronunciat el dia 15 de setembre per l’aleshores President de l’Audiència Territorial de Barcelona, Sr. Antonio Gómez-Reino, titulat “La Justicia ante la Constitución”. A partir d’aquests prolegòmens de gran interès, ja al primer número doctrinal de l’any 79, apareix un primer article elaborat per la Sra. Encarna Roca sobre “El Derecho Civil Catalán en la Constitución del 78”, així com el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de l’aleshores President de l’Audiència Provincial de Girona, Sr. Francisco Soto Nieto “Sobre el cambio social y el Derecho”, que contestà l’acadèmic Sr. José J. Pintó Ruiz, en la sessió de l’Acadèmia de 30 de gener del 79. I, entre d’altres, el del professor Sr. Manuel Gerpe Landín, “Sobre les comunitats autònomes a la Constitució espanyola del 1978”. Tota aquella literatura i doctrina jurídica, expressada en aquests primers articles, eren l’anunci de la gran revolució que representaria en el nostre ordenament jurídic la Constitució de 1978, que va permetre trencar amb un passat immediat de dictadura i d’Estat de lleis a una democràcia sostinguda per un Estat de Dret en què les persones subjectes al Dret varen passar a ser RJC, NÚM. 4-2023

898

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

ciutadans en igualtat de drets i deures, en establir en el seu article primer que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. I, més endavant, en el mateix títol preliminar, en l’article 9 ens dirà que tant els ciutadans com els poders públics queden subjectes a la Constitució i a la resta del seu ordenament jurídic. Però molt important resulta el que es manifesta en el primer article del Títol I, relatiu als drets i deures fonamentals, on es diu que “1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social. 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.” (art. 10 CE). En celebrar aquest aniversari hem de ser conscients que la vida d’aquest país, inclosa la vida política, exigeix un escrupolós respecte per part de tots, especialment dels Poders de l’Estat, en el compliment de la seva funció, respectant a cadascú allò que li correspon. No oblidem que més obligats que els ciutadans ho estan els Poders de l’Estat, perquè d’ell depèn la convivència pacífica, que és la màxima i única aspiració que ha de tenir un Estat de Dret, amén del respecte absolut a la dignitat i llibertat de tots i cadascun dels ciutadans conforme els paràmetres establerts en el conjunt de la Constitució i de l’ordenament jurídic que d’ella se’n deriva.

RJC, NÚM. 4-2023

PRIMERA PART

ESTUDIS MONOGRÀFICS

LES DENÚNCIES D’INFRACCIONS PROCESSALS EN LA CASSACIÓ CIVIL CATALANA ARREL DEL RDL 5/20231 per JOAN PICÓ I JUNOY Catedràtic de Dret Processal Universitat Pompeu Fabra joan.pico@upf.edu

RESUMEN: El recurso de casación civil no funciona, ni en su admisión ni en su resolución. Y los datos no engañan: con una cifra de incremento de presentación de recursos de más del 51 % en cinco años (de 6.822 recursos en 2018 a 10.280 en 2022), el auto de admisión por el Tribunal Supremo tarda de media 24 meses y suele ser desestimatorio (en un 81,5 %). De los que se admiten (el 18,5 %), la sentencia se obtiene tras otros 13 meses más, lo que nos lleva a unos tres años en su tramitación, y la mayoría son desestimatorias (un 87 %), lo que al final nos conduce a la decepcionante cifra de que solo el 2,4 % recursos prosperan (después del citado viacrucis). Como es obvio, esta situación era insostenible —tanto en volumen como en tiempo de admisión y resolución— lo que ha conducido al legislador a su urgente profunda reforma con el Real Decreto ley 5/2023, de 29 de junio, lo que también afecta a la casación civil catalana, como se expone en el presente estudio. Afortunadamente, el recurs de cassació civil a Catalunya funciona mucho mejor, tanto en el tiempo que hay desde la admisión del recurs a su resolución, con una media en la actualidad de 4,7 meses (en vez de 13), como en la prosperabilidad del mismo, ya que casi la mitad de los admitidos son estimatorios (el 47 %). Es de esperar que esta reforma normativa mejore todavía más los tiempos del recurs de cassació de Catalunya. Palabras clave: derecho procesal, recurso de casación, Tribunal Superior de Justicia, eficiencia procesal. RJC, NÚM. 4-2023

ABSTRACT: The civil cassation appeal does not work, neither in its admission nor in its resolution. And the data do not deceive: with an increase in the number of cassation appeals of more than 51% in five years (from 6,822 cassation appeals in 2018 to 10,280 in 2022), the Supreme Court’s admission order takes an average of 24 months and is usually rejected (in 81.5% of cases). Of those that are admitted (18.5%), the ruling is obtained after a further 13 months, which brings us to about three years in its processing, and most are rejected (87%), which in the end leads us to the disappointing figure that only 2.4% of cassation appeals are successful (after the aforementioned viacrucis). Obviously, this situation was unsustainable —both in terms of volume and time for admission and resolution— which led the legislator to urgently reform it with Royal Decree-law 5/2023 of 29 June, which also affects the Catalan civil cassation system, as discussed in this study. Fortunately, civil cassation appeals in Catalonia are working much better, both in terms of the time it takes from the admission of the cassation appeal to its resolution, with an average of 4.7 months (instead of 13), and in terms of its success, as almost half of those admitted are upheld (47%). It is to be hoped that this regulatory reform will further improve the time taken for cassation appeals in Catalonia. Keywords: procedural law, cassation appeal, High Court of Justice, procedural efficiency. 11

902

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

SUMARI: 1. INTRODUCCIÓ. 2. NOVETATS SIGNIFICATIVES DEL RECURS DE CASSACIÓ DEL RDL 5/2023. 2.1. Eliminació tàcita del recurs extraordinari per infracció processal i el problema de la competència del TSJ per conèixer de la denúncia de les infraccions processals. 2.2. Introducció dels “formularis” i requisits formals pels escrits de part de cassació. Establiment d’un “peculiar” sistema de recursos contra la inadmissió 2.3. Reducció de les garanties d’audiència de les parts en la substanciació del nou recurs de cassació. 2.4. Introducció de la possibilitat del reenviament en cas d’estimació del recurs. 3. REFLEXIÓ FINAL. 4. BIBLIOGRAFIA.

1. INTRODUCCIÓ1 El Reial Decret Llei (RDL) 5/2023, de 28 de juny de 20232, ha vingut a modificar en profunditat la cassació civil espanyola i, de retruc, la cassació civil catalana. Tant és així, que recentment, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat l’Acord de 6 de setembre de 2023, sobre criteris d’admissió del recurs de cassació civil a Catalunya a la llum del RDL 5/2023. La necessitat de la reforma urgent del recurs de cassació civil espanyol era causada per l’actual —i endèmic— problema del col·lapse en la seva substanciació3. I els números són definitius: a) La pròpia “exposició de motius” del RDL 5/2023, afirma que “(e)n els últims anys, el percentatge de recursos que s’admeten està entre el 18 per 100 i el 19 per 100 del total … i (l)a durada de la fase d’admissió supera ja els dos anys”; b) les dades de l’última memòria del “Consejo General del Poder Judicial” (CGPJ) indiquen que hi ha hagut un increment de presentació de recursos de cassació, en els últims cinc anys, de més del 51% (de 6.822 recursos en 2018 a 10.280 en 2022); i que la majoria són desestimats (en un 87% dels admesos)4;

2. 3. 4.

Aquest estudi s’emmarca dins del Grup de Recerca Reconegut, Consolidat i Finançat “Reptes del Dret Processal” (2021SGR00991) de l’AGAUR; i del Projecte I+D “Nuevos retos tecnológicos del derecho probatorio” (PID2020-115304GB-C21) del “Plan Estatal de Investigación Científica del Ministerio de Ciencia e Innovación”. L’autor vol agrair les observacions i comentaris efectuats pel professor Manuel Cachón Cadenas, la magistrada Ma Eugènia Alegret Burgués i l’advocat José Antonio García González que, sens dubte, han enriquit el resultat final del treball. Convalidat per resolució de la “Diputación Permanente del Congreso de los Diputados” del 26 de juliol de 2023 (BOE núm. 179, de 28 de juliol de 2023, p. 109752). Aquesta és la justificació oficial (vegeu PICÓ JUNOY, J. Reflexiones críticas de urgencia sobre la reciente reforma de la casación civil”, al “Diario La Ley”, núm. 10321, 2023, p. 1). Dades obtingudes de SANTISTEBAN CASTRO, M., El cambio de paradigma del modelo casacional civil español a través del Real Decreto-ley 5/2023, a la “Revista de la Asociación de Profesores de Derecho Procesal de las Universidades Españolas”, núm. 8, 2023 (en premsa). RJC, NÚM. 4-2023

LES DENÚNCIES D’INFRACCIONS PROCESSALS EN LA CASSACIÓ CIVIL CATALANA ARREL DEL RDL 5/2023

903

de les últimes cent sentències dictades per la sala 1a del Tribunal Suprem on consten les dates d’admissió del recurs, dictades entre el 21 de setembre al 14 de juliol de 2023, el temps mitjà de durada entre la interlocutòria d’admissió del recurs i la sentència va ser de 13 mesos5; d) i, en definitiva, com podem comprovar, la durada total dels pocs recursos admesos és de tres anys (amb una taxa de prosperabilitat dels recursos presentats de només el 2,4%6). La situació canvia quan ens referim al recurs de cassació civil de Catalunya del que coneix el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que presenta millors dades: en una recerca pròpia d’aquestes cassacions en el període del 10 de juliol al 9 de gener de 2023 (34 cassacions7): a) amb referència al temps que hi ha entre la interlocutòria d’admissió del recurs i la seva resolució, és d’una mitjana de només 4,7 mesos; b) el temps que hi ha entre la presentació del recurs i la seva resolució final tan sols és d’11 mesos8; i c) la prosperabilitat del recurs és del 47% dels admesos. És d’esperar que aquesta reforma normativa, que té per objecte reduir els temps d’admissió i resolució de les cassacions espanyoles, millorarà encara més els temps del recurs de cassació de Catalunya. 2. NOVETATS SIGNIFICATIVES DEL RECURS DE CASSACIÓ DEL RDL 5/2023 Davant d’aquesta realitat és obvi que el model de la cassació civil espanyola necessitava reformar-se en profunditat. El problema de la ineficàcia de la cassació l’arrosseguem ja no des de l’actual LEC de 2000 sinó des de la iniciària de 1881. Per això no és d’estranyar que s’hagin produït successives 5.

6. 7.

Aquest és el resultat d’un treball de camp propi, on he consultat la base de dades de “La Ley” (data de l’estudi: 7 d’octubre de 2023) on he buscat les últimes cent sentències on consta la data de la interlocutòria d’admissió. Finalment, vaig haver de buscar-ne 199, des de la 1084/2023 fins a la 1283/2023, ja que en 99 d’elles no figurava la citada data o no resolien un recurs de cassació. Recordem que no prospera el 87% dels recursos admesos, i que aquests només han sigut el 18,5% dels recursos presentats. En veritat, durant aquest període, la sala civil ha dictat 43 sentències, però 9 fan referència a l’anul·lació de laudes arbitrals (les 32, 31, 24, 23, 22, 19, 15, 14 i 7 de 2023). I de la resta de 34 sentències he pogut utilitzar tan sols aquelles en les que expressament figura la data de la interlocutòria d’admissió del recurs que, afortunadament, són la majoria (26 de les 34). Com que en les sentències no figura la data de presentació del recurs de cassació, s’ha pres en consideració la data de la sentència de l’Audiència Provincial (o, si s’escau, de la interlocutòria d’aclariment o complementació) recorreguda incrementada en un mes (hem de tenir en compte que per a la interposició del recurs el recurrent té vint dies hàbils per a fer-ho des del dia posterior al de la notificació de la sentència —art. 479.1 LEC—).

RJC, NÚM. 4-2023

904

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

reformes normatives, totes elles fracassades, el que va provocar l’últim intent de la seva modificació a través del “Projecte de Llei de mesures d’eficiència processal del servei públic de Justícia”, la tramitació parlamentària del qual va quedar avortada a causa de la conclusió anticipada de la XIV Legislatura. Constatat que més del 80% del temps dels magistrats de la sala civil del Tribunal Suprem es dedicava a una funció negativa d’inadmetre recursos, “la qual cosa impedia complir la seva funció constitucional” (en termes de l’“exposició de motius” del RDL 5/2023), el legislador va estimar urgent la reforma de la cassació civil i anticipar la nova regulació amb el RDL 5/2023. El problema de tot això és que la reforma s’ha realitzat de manera precipitada —això és, sense un seriós debat jurídic previ— el que ha provocat que el nou text tingui nombroses imprecisions i, fins i tot, errors del tot injustificable (així, per exemple, el nou art. 479.3 LEC preveu la tramitació preferent dels recursos de cassació respecte de les sentències dictades en els procediments testimoni, quan aquests no existeixen —afortunadament9—, a causa del fallit projecte de llei d’eficiència processal)10. Entrant en les novetats significatives, el RDL 5/2023 presenta quatre importants reformes en matèria de cassació civil: (a) elimina de manera tàcita el recurs extraordinari per infracció processal; (b) introdueix els “formularis” i requisits formals pels escrits de part de cassació; (c) redueix les garanties d’audiència de les parts en la substanciació del recurs; i (d) introdueix la possibilitat del reenviament en cas d’estimació del recurs. Vegem ara cadascuna d’aquestes reformes i la seva repercussió en el recurs de cassació propi de Catalunya. 9.

10.

Dic “afortunadament” donada la crítica unànime que havia rebut la regulació prevista pels “procediments testimoni”: així, al exemplum, em remeto a REYNAL QUEROL, N., El proceso testigo en el Proyecto de Ley de Medidas de Eficiencia Procesal, a “JUSTICIA”, núm. 1, 2022, pp. 65 a 122; REIFARTH MUÑOZ, W., Del hilo rojo de la marina inglesa (o del procedimiento testigo en el orden civil), a “Revista Iberoamericana de Derecho Procesal”, núm. 2, 2023; VALBUENA GONZÁLEZ, F., El procedimiento testigo y la extensión de efectos, a “Horizonte Justicia 2030: reflexiones críticas sobre los proyectos de eficiencia del Servicio Público de Justicia”, dir. María Paula Díaz Pita, Tecnos, Madrid, 2023, pp. 281-303; o als estudis de NEIRA PENA, A., El procedimiento testigo: ¿Una alternativa a las acciones colectivas?, i GONZÁLEZ GARCÍA, S., El procedimiento testigo y la extensión de efectos de la sentencia: ¿Una solución jurisdiccional a la litigación en masa?, ambdós publicats a “Logros y retos de la justicia civil en España”, dir. Fernando Jiménez Conde, Julio Banacloche Palao i Fernando Gascón Inchausti, Tirant lo Blanch, València, 2023, pp. 367-380 i 357-366, respectivament. Per una crítica sobre com s’ha fet aquesta reforma legislativa, em remeto a PICÓ JUNOY, J., Reflexiones críticas de urgencia sobre la reciente reforma de la casación civil”, ob. cit., pp. 1-2; GARCÍA VICENTE, J.R., La nueva casación civil: dudas y certezas, a “Diario La Ley”, núm.. 10344, 8 de setembre de 2023, p. 5; NIEVA FENOLL, J., Reformando la casación —civil y penal— por Real Decreto-Ley: ¿el espíritu de una época?, a “Actualidad civil”, núm. 7-8, 2023, p. 5; o LÓPEZ GARCÍA, P., Cuestiones controvertidas (y algunos errores) en la regulación del recurso de casación civil tras la reforma del Real Decreto-Ley 5/2023, a “Actualidad Civil”, núm. 9, setembre de 2023, p. 4. RJC, NÚM. 4-2023

LES DENÚNCIES D’INFRACCIONS PROCESSALS EN LA CASSACIÓ CIVIL CATALANA ARREL DEL RDL 5/2023

905

2.1. Eliminació tàcita del recurs extraordinari per infracció processal i el problema de la competència del TSJ per conèixer de la denúncia de les infraccions processals. La LEC 1/2000 va aportar com a novetat rellevant la creació del recurs extraordinari per infracció processal per a denunciar els vicis in procedendo davant els TSJ de les comunitats autònomes. Va ser una novetat molt polèmica que, com és sabut, no va arribar mai a implementar-se atès que l’atribució de la nova competència a aquests tribunals exigia una llei orgànica que modifiqués a la Llei Orgànica del Poder Judicial, i això no es va produir, la qual cosa va provocar l’aprovació de la famosa disposició final setzena (16a) de la LEC, amb un règim transitori en matèria de recursos extraordinaris que, després de vint-i-tres anys, ha acabat. I ha acabat perquè aquesta regulació, segons indica l’Exposició de Motius d’aquest RDL, “no resulta operativa en l’actual desenvolupament del dret privat”. Si el recurs extraordinari per infracció processal i la DA 16a LEC han desaparegut, i la Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, no preveu cap competència del TSJ de Catalunya per conèixer de les infraccions processals de la LEC11, la pregunta immediata que ens hem de fer és: podrà continuar coneixent d’aquestes infraccions processals? La resposta lògica és que sí: en un recurs de cassació s’han de poder denunciar tant les infraccions materials com les processals produïdes en les instàncies judicials prèvies. Seria inimaginable la solució contrària, ja que el procés i el dret, que es crea en la sentència final, són inseparables. Com podria el TSJ conèixer de la qüestió material de la cassació i no poder apreciar una manca de jurisdicció, una excepció de cosa jutjada o un vici d’incongruència de la sentència? No obstant això, ha d’haver-hi una norma d’atribució expressa d’aquesta competència al TSJ. Existeix aquesta norma després del RDL 5/2023, on s’ha derogat el recurs extraordinari per infracció processal del que coneixia el TSJ en virtut de la DA 16a LEC? La resposta és positiva. Almenys hi ha dues argumentacions que la fonamenten: a) Per una banda, es podria considerar que el recurs extraordinari per infracció processal no s’ha derogat en aquelles comunitats autònomes on hi ha una regulació pròpia del recurs de cassació, com és el cas de Catalunya. Com he indicat a l’inici del treball, aquest recurs no ha sigut expressament derogat, a diferència del que, per exemple, ha succeït amb el recurs en interès de llei12. Una raó que podria 11. 12.

No així de l’eventual infracció d’una norma processal de l’ordenament civil català (art. 4 de la Llei 4/2012). D’aquesta forma, el punt disset de l’art. 225 del citat RDL indica: “Se suprime el Capítulo VI del Título IV del Libro II, en materia de recurso en interés de la ley, dejando sin efectos los arts. 490 a 493 [LEC]”.

RJC, NÚM. 4-2023

906

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

justificar aquesta decisió del legislador podria ser la de mantenir la competència per conèixer de les infraccions processals als TSJ amb recurs de cassació propi. Pel TS no tindria cabuda aquest recurs, ja que les infraccions processals s’han de denunciar a través del recurs de cassació, raó per la qual, al ser incompatible aquest recurs amb la nova normativa entraria en joc la disposició derogatòria única del RDL 5/2023, segons la qual: “Queda derogada […] així com quantes disposicions d’inferior o igual rang s’oposin al present reial decret llei”. Però a Catalunya, com que la Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, només preveu aquest recurs per infraccions de les normes materials o processals civils pròpies de Catalunya, no s’oposa o entra en conflicte amb el recurs extraordinari per infracció —per denunciar la infracció de normes de la LEC—, que quedaria vigent13-14. b) Per altra banda, podem entendre que l’art. 478.I.II LEC dona cobertura legal al TSJ de Catalunya per conèixer de les infraccions processals (de la LEC). Recordem que aquest article, que no ha sigut modificat en el RDL 5/2023, estableix: “No obstant això, correspondrà a les Sales civils i Penal dels Tribunals Superiors de Justícia conèixer dels recursos de cassació que procedeixin contra les resolucions dels tribunals civils amb seu en la comunitat autònoma, sempre que el recurs es fundi, exclusivament o al costat d’altres motius, en infracció de les normes del Dret civil, foral o especial propi de la Comunitat, i quan el corresponent Estatut d’Autonomia hagi previst aquesta atribució.”. Doncs bé, com que les infraccions processals són un motiu més del recurs de cassació —estatal— (nou art. 477.2 LEC), si conjuntament a la infracció del dret civil propi de Catalunya es formula la infracció o bé d’una norma substantiva estatal (motiu de cassació material) o una norma processal estatal (motiu de cassació processal), la competència per resoldre de totes les infraccions correspondrà al TSJ de Catalunya. D’aquesta forma, podríem entendre que el recurs extraordinari per infracció processal ha desaparegut tant per a la cassació estatal com per a la cassació pròpia d’una comunitat autònoma. Donada aquesta doble possible justificació de la competència del TSJ de Catalunya per conèixer de les infraccions processal (de la LEC) conjuntament amb la denúncia del dret civil o processal civil propi de Catalunya, probablement, el 13.

14.

El punt cinquè de la DA 16a LEC estableix: “Si es tramiten conjuntament un recurs per infracció processal i un recurs de cassació, la sala ha d’examinar, en primer lloc, si la resolució de què es tracta és susceptible de recurs de cassació i, si no és així, ha d’acordar la inadmissió del recurs per infracció processal.”. Aquesta interpretació ja l’he formulada en l’obra Práctica Procesal Civil, T. VI (arts. 410 a 516 LEC), 23a edició digital actualitzada a juliol de 2023, editorial Bosch, Barcelona, 2023. RJC, NÚM. 4-2023

LES DENÚNCIES D’INFRACCIONS PROCESSALS EN LA CASSACIÓ CIVIL CATALANA ARREL DEL RDL 5/2023

907

més senzill és entendre que la segona ha de prevaldre sobre la primera, ja que aconseguim resoldre totes les denúncies d’infraccions —substantives i processals— en un sòl recurs, motiu pel qual les citades infraccions processals (de la LEC) s’hauran de denunciar a través d’un motiu més del recurs de cassació15. Dit això, he de destacar que amb caràcter previ al tràmit d’admissió del recurs per interès cassacional processal per part del TS o TSJ, es preveuen dos successius controls respecte a la verificació del fet que el recurrent acrediti, d’haver estat possible, la prèvia denúncia de la infracció processal i, si és procedent, l’intent d’esmena en la instància o instàncies precedents: el del lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia de l’Audiència Provincial (art. 479.2 LEC) i després el del lletrat o lletrada de l’Administració de Justícia del TS o TSJ (art. 483.1 LEC). Curiosament, contra les seves decisions es preveuen dues regulacions diferents: en el primer cas, s’ha de posar en coneixement dels magistrats de l’Audiència Provincial perquè es pronunciïn sobre l’admissió del recurs; i en el segon cas, és resolt mitjançant decret —recurrible en revisió davant del TS o TSJ (art. 454 bis 2 LEC16)—. 2.2. Introducció dels “formularis” i requisits formals pels escrits de part de cassació. El nou art. 481.8 de la LEC preveu una facultat que ja ha sigut immediatament executada. Em refereixo a la possibilitat que la Sala de Govern del TS pugui determinar, mitjançant acord publicat al BOE, l’extensió màxima i altres condicions extrínseques, incloses les relatives al format en el qual hagin de ser presentats, dels escrits d’interposició i d’oposició dels recursos de cassació civils. Doncs bé, ràpidament, el BOE núm. 226, de 21 de setembre de 2023, ja va publicar l’Acord de la Sala de Govern del TS sobre extensió i altres condicions extrínseques dels escrits de recurs d’interposició i d’oposició dels recursos de cassació. No em detindré amb els detalls formals que fàcilment es poden conèixer amb la lectura d’aquest Acord17. Probablement, motius d’ordre pràctic han justificat el seu contingut (aconseguir que el recurrent centri ràpidament el tema objecte del recurs, evitar llargs escrits més semblants a una demanda o recurs d’apel·lació que a un escrit de cassació, aconseguir que la intel·ligència artificial tingui dades que pugui gestionar fàcilment18, etc.).

15. 16. 17. 18.

Sempre que, insistim, el recurs de cassació al TSJ es fonamenti, a més, en la infracció de les normes del dret civil o processal civil propi de Catalunya. No permetre el recurs de revisió —que expressament no figura en l’art. 483.1 LEC— seria inconstitucional —en termes de la STC (Ple) 15/2020, de 28 de gener—. Es podrà estar d’acord o en contra amb el rigor oficial del formulari, però els requisits formals que es preveuen són fàcilment comprensibles. En aquest sentit, vegeu OROMI VALL-LLOVERA. S., Un camino hacia la digitalización del Tribunal Supremo: condiciones extrínsecas de los escritos de interposición y oposición del recurso de casación civil, al “Diario La Ley”, nº 10398, de 29 novembre de 2023, p. 1 a 14.

RJC, NÚM. 4-2023

908

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

Tan sols vull destacar dos aspectes que em semblen rellevants: la seva aplicació (o no) al recurs de cassació de Catalunya i el seu caràcter vinculant (o no). Pel que fa al primer punt, he de destacar que aquest Acord no resulta d’aplicació al recurs de cassació de Catalunya, ja que els “formularis” estan pensats només pel recurs de cassació espanyol. Així, l’art. 481.8 LEC tan sols es refereix a les cassacions que ha de conèixer el Tribunal Suprem. Com és obvi, això no impedeix que el TSJ de Catalunya pugui adoptar criteris o acords sobre la mateixa matèria. I, de fet, ja ho ha fet en part amb la “Guia de bones pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials” consensuada per la Comissió Mixta TSJ-CICA-ICAB i aprovada pel Ple de la Sala de Govern del TSJ de Catalunya el 20 de novembre de 202019. I respecte del segon punt, la veritat és que el citat Acord de la Sala de Govern del TS està redactat en un to imperatiu (“tendrán”, “deberá”, “utilizará”, “seran”, “no contendrà”, “estarà”, “irá precedido”, etc.) el que pot induir a pensar en el seu caràcter vinculant. I, de fet, l’art. 481.8 LEC també utilitza aquest to imperatiu20. Personalment, crec que seria un error caure en un rigor formal exacerbat, i no conec cap cas d’inadmissió d’un recurs de cassació per no estar redactat en Times New Roman, tenir un interlineat diferent d’1,5 o una grandària de lletra de menys de 12 punts. Precisament per evitar aquests problemes, recentment, a la pàgina web del CGPJ es pot aconseguir l’escrit de cassació civil amb format preestablert respecte al tipus de lletra i el nombre màxim de caràcters dels diferents apartats de l’escrit del recurs21. Però, en tot cas, estaríem davant de defectes plenament corregible d’acord amb l’art. 231 LEC. Afortunadament, respecte del recurs de cassació de Catalunya, el citat Acord de la Sala de Govern del TSJ de Catalunya, expressament destaca que no són “normes obligatòries” sinó “regles indicatives o orientatives”. 2.3. Reducció de les garanties d’audiència de les parts en la substanciació del nou recurs de cassació. La reducció de les garanties d’audiència de les parts es produeix, especialment, en dos moments de la substanciació del nou recurs de cassació (tant l’espanyol com el català):

19. 20.

21.

Publicat el 13 de gener de 2021. Veure https://www.icab.es/export/sites/icab/.galleries/documents-noticies/Guia-Bones-Practiques-escrits-informes-actuacions-judicials-CAT-vdef.pdf (data de consulta: 11 d’octubre de 2023). I hi ha doctrina que destaca radicalment aquest caràcter imperatiu: així, BLANCO SARALEGUI afirma que “ahora será imperativo, por lo que los recursos que vulneren estas previsiones podran ser inadmitidos, sin más, por esta sola razón (“Urgencias” en la reforma de la nueva casación civil, a “Diario La Ley”, núm.. 10322, 6 de juliol de 2023, p. 5). Veure https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunal-Supremo/Recursode-Casacion-Civil/Caratula-del-recurso-de-casacion-civil/Caratula-del-recurso-de-casacion-civil (data de consulta: 11 d’octubre de 2023). RJC, NÚM. 4-2023

LES DENÚNCIES D’INFRACCIONS PROCESSALS EN LA CASSACIÓ CIVIL CATALANA ARREL DEL RDL 5/2023

909

a) En primer lloc, en el tràmit d’admissió del recurs. Abans de la reforma del RDL 5/2023, el recurrent que veia com el seu recurs era inicialment declarat inadmissible, tenia dret a audiència per a exposar les raons del possible desencert judicial, indicant-se que: “La Sala, abans de resoldre, posarà de manifest mitjançant provisió la possible causa d’inadmissió del recurs de cassació a les parts personades perquè, en el termini de deu dies, formulin les al·legacions que estimin procedents” (art. 483.3 LEC —previ a la reforma-). Era un tràmit fonamental per als advocats que, després de molts temps de preparació del recurs, el veien ja inicialment inadmès. Ara, amb la reforma desapareix aquest tràmit d’audiència. Però a més, es preveu que aquesta inadmissió —contra la qual no cabrà cap mena de defensa— tindrà lloc mitjançant “provisió succintament motivada”, que declararà, si escau, la fermesa de la resolució recorreguda (art. 483.3 LEC), ii serà irrecurrible (art. 483.4 LEC). Com és fàcil advertir, en aquesta norma trobem cert cinisme o demagògia processal, perquè lo lògic és que es perpetuarà la clàssica resolució ciclostilada d’inadmissió. Amb anterioritat a aquesta reforma, qualsevol que conegués una mica la pràctica de la cassació, sabia que això era el costum habitual del TS perquè, com va denunciar CACHÓN CADENAS, a través d’una resolució gairebé “automàtica i estereotipada” en moltes ocasions es deia el contrari del que figurava en el text del recurs per a procedir a inadmetre’l22. Quantes il·lusions d’advocades benintencionades s’han vist frustrades per aquestes resolucions! Molt probablement, el legislador ha volgut evitar aquesta pràctica forense exigint una breu motivació de la provisió denegatòria. Però ja sabem tots allò d’excusatio non petita … i molt probablement continuarem sense saber quin ha sigut el motiu real d’inadmissió. Aquesta nova regulació, que de facto permet al TS escollir els recursos que vol resoldre (ja que només haurà de denegar-los amb una 22.

CACHÓN CADENAS, J., ¿Por qué cuesta tanto acceder al Tribunal Supremo? Comentario al auto de 11 de marzo de 2020 de la Sala Primera del Tribunal Supremo, a «Món Jurídic», nº 330, 2020, pp. 62-63. En concret, denuncia «un aspecto criticable que se viene repitiendo con cierta frecuencia en autos de inadmisión del recurso extraordinario por infracción procesal dictados por la Sala Primera del Tribunal Supremo, y que consiste en considerar que el motivo del recurso es inadmisible por carencia manifiesta de fundamento, pero atribuyendo al motivo del recurso un contenido diferente del que efectivamente tiene, es decir, suponiendo que en el motivo del recurso se denuncia una infracción distinta de la infracción que ha denunciado realmente el recurrente […]. Por desgracia, es este un proceder que se repite con demasiada frecuencia en los autos de inadmisión de los recursos extraordinarios por infracción procesal. La Sala Primera del Tribunal Supremo está sobrecargada de asuntos, pero esta no es una forma plausible de liberarse de trabajo» (ob. cit., p. 63).

RJC, NÚM. 4-2023

910

REVISTA JURÍDICA DE CATALUNYA

senzilla provisió “succintament motivada” que serà irrecurrible), ha portat a cerca doctrina a entendre que s’ha introduït el certiorari23, entès aquest com a mecanisme de revisió de decisions dels tribunals inferiors basat en la selecció o arbitri del mateix tribunal que assumeix la decisió última24. Esperem que el TSJ no ho faci i raoni degudament la inadmissió del recurs quan, de veritat, no hi hagi interès cassacional. Aquesta és la primera reducció de garanties d’audiència al recurrent. Tanmateix, sent honestos, he de dir que (a) no és menys cert que en el dret comparat la majoria dels recursos de cassació o solen preveure aquesta audiència prèvia a la provisió d’inadmissió del recurs (amb el que ens trobàvem aquí amb una garantia “afegida”); (b) la seva absència quasi mai seria inconstitucional25; i (c) en la pràctica, no solia servir de res, ja que mai s’aconseguia canviar el sentit de la decisió ja presa pel TS26-27. D’aquesta forma, és de desitjar que la present reforma alleugereixi l’actual llarg període de nervis del recurrent que espera el pronunciament del TS sobre l’admissió del seu recurs (com he indicat a l’inici del treball, i en paraules de la pròpia “exposició de motius” del RDL 5/2023, aquest període “supera ja els dos anys”28). En tot cas, si hi ha un error manifest i evident, que es dedueixi de les pròpies actuacions judicials29, el recurrent podrà 23.

24. 25. 26.

27.

28. 29.

Així, per exemple, NIEVA FENOLL destaca que “No hay que ocultar que lo que se ha introducido con esta reforma ha sido un certiorari al más puro estilo anglosajón, aunque encubierto o disfrazado, lo que es impropio y hasta indignante porque una reforma de semejante calado no es una banalidad, sino algo que hubiera debido ser discutido ampliamente en el Parlamento, que para eso está” (ob. cit., p. 4). Concepte del “Diccionario panhispánico del español jurídico”, de la “Real Academia Española” (cfr. https://dpej.rae.es/lema/certiorari —data de consulta: 6 d’octubre de 2023—). Com va establir el fonament jurídic sisè de la STC 37/1995, de 10 de març. Excepcionalment, si s’aconseguia demostrar un evident error en la provisió d’inadmissió, es podia canviar el seu sentit. En aquest sentit, BLANCO SARALEGUI indica que “este trámite conseguía levantarse en un porcentaje completamente residual de los asuntos destinados a inadmitirse (…) esa decisión legislativa, se antoja sumamente comprensible” (ob. cit., p. 6); i LÓPEZ GARCÍA, P. (ob. cit., p. 6) insisteix en el fet que eren “ínfimes” les possibilitats que el TS canvies de criteri. Això no obstant, respecte de la cassació catalana, en la pràctica vaig poder constatar com els magistrats de la sala civil-penal del TSJ van ser sempre atents als escrits dels advocats, raó per la qual no era estrany que modifiquessin la seva decisió inicial d’inadmissió del recurs. Afortunadament, aquesta injustificada espera dels advocats de la interlocutòria sobre l’admissió del recurs, no es produeix respecte del recurs de cassació civil propi de Catalunya. Pensem, per exemple, en el còmput erroni dels terminis, que neguin l’accés al recurs de cassació. RJC, NÚM. 4-2023