1_9788498766042

LES DONES AL MÓN RURAL EN CATALUNYA

ANTONIO COLOM GORGUES Professor Titular d’Universitat.

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.

Universitat de Lleida

Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO Professora Agregada. Facultat de Dret i Economia.

Universitat de Lleida Con la colaboración de:

ISABEL RODRÍGUEZ ROSA FLORENSA LAURA FRANZONI PALOMA HERNÁNDEZ Grup d’Igualtat, CTFC, Solsona

Valencia, 2009

Copyright ® 2009 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

© ANTONIO COLOM GORGUES Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Librería virtual: http://www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: V I.S.B.N.: 978 - 84 - 9876 - 604 - 2 IMPRIME Y MAQUETA: PMc Media Si tiene alguna queja o sugerencia envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia por favor lea en www.tirant.net/politicas.htm nuestro Procedimiento de quejas.

A mi esposa Amalia y a mis hijas Carmen y Ana. En testimonio de mi amor familiar y en agradecimiento a su paciencia demostrada.

(Antonio Colom Gorgues)

A mi maestro, Primitivo Borjabad Gonzalo por compartir lo que sabe y lo que es.

(María José Puyalto Franco)

Agraïm la col·laboració de totes les persones: titulars d’explotacions, agricultors, experts, acadèmics, que han realitzat les enquestes o han aportat les seves opinions, coneixements i informacions per la realització d’aquest treball.

(Els autors d’aquest llibre i col·laboradors)

ÍNDICE SUMARIO Prólogo .................................................................................................

11

Introducción .......................................................................................

13

Primera Part LA DONA I L’EXPLOTACIÓ AGRARIA A CATALUNYA: UNA PERSPECTIVA DE GENERE A L’APLICACIÓ DEL DRET SUCCESORI DEL CODI CIVIL CATALÀ

1. La situació de la dona en el món rural català .......................

1.1. El rol de la dona en el món rural .............................................

1.2. Les explotacions agrícoles a Catalunya...................................

15 15 20

2. Definició del territori..................................................................

56

3. La Llei de Successió del Codi Civil català .............................

3.1. La successió i la família troncal a Catalunya des del segle XIX ...........................................................................................

3.2. La successió en l’actualitat .....................................................

74

4. Metodologia i Tècniques de recollida de dades ....................

86

5. Avaluació dels resultats .............................................................

5.1. Descripció de les famílies de la mostra ..................................

5.2. Anàlisi del sistema de successió .............................................

5.3. Titularitat del patrimoni i de les explotacions com a conseqüència de la Llei de successió ............................................

5.4. Valoració sobre la situació de la dona al món rural ...............

89 90 95 98 104

6. Conclusions ...................................................................................

109

7. Bibliografia ....................................................................................

113

Annexes: ...............................................................................................

I. Model de qüestionari presencial/entrevista ................................

II. Prova pilot del qüestionari presencial/entrevista .....................

III. Dades estadístiques ..................................................................

115 115 122 123

74 77

10

ÍNDICE SUMARIO

Segona Part L’ASSOCIACIONISME COM A EINA DE PROMOCIÓ EMPRESARIAL DE LES DONES AL MON RURAL

1. Presentació....................................................................................

155

2. Objectius ........................................................................................

160

3. Metodologia ...................................................................................

160

4. Anàlisi socioeconòmica de la província de Lleida ...............

4.1. Dades de població ....................................................................

4.2. Nivell formatiu ........................................................................

4.3. Situació laboral ........................................................................

164 164 166 167

5. Les dones emprenedores. Situació actual..............................

5.1. La dona directiva i empresària a Catalunya i Espanya .......

5.2. Característiques i perfil de la dona emprenedora ................

5.3. Descripció del teixit empresarial a la demarcació de Lleida 5.4. La dona empresària i emprenedora a Lleida ........................

174 174 175 177 179

6. L’associacionisme.........................................................................

6.1. Associacionisme i associacions en general ............................

6.2. L’associacionisme de la dona en el món rural .......................

6.3. Les societats com a titulars d’empreses en el món rural .....

180 180 187 192

7. Les dones empresàries i/o directives i l’associacionisme a la província de Lleida .................................................................

7.1. Resultats de l’estudi ................................................................

7.2. Conclusions ..............................................................................

199 199 222

8. Bibliografia ....................................................................................

225

Annex:...................................................................................................

I. Model de qüestionari....................................................................

227 227

PRÓLOGO El 17 de septiembre de 2002, el profesor Agustín Luna Serrano, perteneciente a nuestro Grupo de Investigación, presentó su ponencia sobre el “Panorama Normativo del Derecho Agrario Catalán: el Régimen Jurídico de la Actividad Agraria en Cataluña” que ha formado parte después del Libro Blanco de la Agricultura y el Desarrollo Rural. De entonces y hasta ahora y aún habiéndose publicado el Código Civil catalán, no ha cambiado mucho la situación en cuanto a la legislación que allí se pone de manifiesto y las personas a las que afecta, pero hemos de tener presente que Cataluña comenzó el año 2007 con una población total de 3.578.176 varones y 3.632.332 mujeres. Sus explotaciones agrarias, que sumaban 77.178 en el año 1999, en continua reducción por concentración de unas y abandono de otras, se cifraban en 57.477 en el año 2005.

La media de superficie de las explotaciones catalanas estaba en las 14,7 hectáreas, cuando lo es de 23,6 en España y a ello ha de unirse una también progresiva sustitución de la mano de obra familiar por asalariada. Esto nos lo pone de manifiesto la estadística de la Seguridad Social al decirnos que las afiliaciones en alta del régimen especial agrario alcanzaban en enero de 2008 un total de 14.894 varones y 3.964 mujeres, junto a 10.445 varones y 1.862 mujeres extranjeros, lo que pone en evidencia que el agricultor persona física o individual está tendiendo a disminuir notablemente y la mano de obra se torna asalariada.

Los profesores María José Puyalto Franco y Antonio Colom Gorges, Secretaria y Sudirector del mismo Grupo de Investigación han abordado ahora en esta obra dos temas que en alguna medida dan continuación a la línea investigadora del insigne agrarista mencionado, situando ahora como centro de su trabajo a la mujer. El primero de los dos temas trata de profundizar en el papel de “La mujer y la explotación agraria en Cataluña: una perspectiva de género en la aplicación del derecho de sucesión del código civil catalán”. El segundo aborda “El asociacionismo como tarea de promoción empresarial de las mujeres en el mundo rural”.

La Dra. Puyalto, profesora Agregada de Derecho mercantil, es una incansable docente e investigadora, muy volcada hacia los asuntos sociales y especialmente hacia la mujer y su situación profesional y

12

PRÓLOGO

personal en la sociedad de nuestros días. Pocos eventos de relevancia en la promoción y alcance de mejoras sociales se producen en Lleida y su provincia donde no participe de una u otra forma, por lo que no es de extrañar, que en una mercantilista como lo es ella, se aborde un trabajo de la índole que aquí se publica.

En las páginas que siguen nos lanza un mensaje frontal denunciando la situación de la mujer catalana en franca desventaja en comparación con la del varón. Pone de manifiesto un trato desigual injustificable hoy día. La lectura de cuanto sigue no sólo es atrayente por su contenido sino por la forma en que se expone muy propia de la autora.

El Dr. Colom, profesor titular de Economía, sociología y política agraria, es buen conocedor del mundo asociativo en general y del cooperativo agrario en particular, aborda el tema situándolo como una solución a la organización empresarial en el campo. He puesto de manifiesto al principio la disminución de hombres titulares de las explotaciones agrícolas y puede ser verdad que vayan siendo sustituidos por mujeres. Ya estamos observándolas como titulares de explotaciones ganaderas estabuladas y estamos viendo también mejores rendimientos en aquellas explotaciones de las que se han responsabilizado las mujeres. Esto debe estimularnos a todos y darnos confianza en el futuro. De una parte son nuevos empresarios que cubren el lugar que otros han dejado y de otra resulta que son mejores.

El trabajo de los dos profesores no sólo es original en el ámbito en que se produce sino que abrirá las puertas a otros que les sigan y entre todos ayuden a cambiar las perspectivas de futuro de la mujer en el campo.

Mi felicitación a ambos.

Primitivo Borjabad Gonzalo Director del Grupo de Investigación consolidado de Derecho, Economía, Sociología y Política Rural, Agroindustrial y Agroalimentaria de la Universidad de Lleida

INTRODUCCIÓN El llibre recull dos treballs de recerca finançats per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya1 dels que son investigadors principals els professors de la Universitat de Lleida i membres del grup de recerca consolidat en Dret, Economia, Sociologia i Política Rural, Agroindustrial i Agroalimentària, Dr. Antoni Colom Gorgues2 i Dra. Maria José Puyalto Franco3 amb les investigadores del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Rosa Florensa Guiu, Laura Franzoni Grau i Isabel Rodríguez Castillo.

Aquest publicació té dues parts, la primera, amb el títol La dona i l’explotació agrària a Catalunya: una perspectiva de gènere a l’aplicació del dret de successió del codi civil català te com a objectius principals analitzar la situació de desigualtat i desavantatge de les dones en el món rural català, propiciat per l’aplicació del dret successori del codi civil, en base a l’aplicació de la figura de l’hereu universal, que tradicionalment ha fet prevaldre els fills homes i primogènits, relegant a les dones a un segon terme. El patrimoni de les dones, per tant, s’ha anat reduint al llarg de la història després de successives generacions, fet que agreuja la situació de desigualtat i poc reconeixement que pateixen, així com les dificultats per assolir l’autonomia econòmica.

Les injustícies en el tracte desigual a l’hora d’heretar, tradicionalment s’han justificat apel·lant a la conservació del patrimoni i a l’assignació de rols dins la família. En la societat rural, i específicament dins el “rol de la família agrària tradicional”, s’ha produït una ruptura generacional que incentiva el paper dinamitzador de les dones com a nous actors socials en els territoris rurals. Malgrat tot, es tracta de trencar amb els rols de les divisions del treball productiu i reproductiu. El desenvolupament dels territoris rurals està

1

2 3

Resolució PRE/936/2006, de 29 de març, publicada al DOGC número 4612 per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a universitats publiques i privades per a la realització d’activitats formatives o treballs de recerca relacionats amb els àmbits de competències de l’Institut Català de les Dones per al període 2006/2007.

Professor Titular Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.

Professora Agregada Facultat de Dret i Economia.

14

ANTONIO COLOM GORGUES I Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

condicionat a la presència i participació efectiva, sota l’aplicació de l’enfocament de gènere, de les dones en les diferents fases d’anàlisis, seguiment i avaluació dels programes de desenvolupament rural, així com en plantejar un model participatiu que minimitzi les esquerdes de gènere del passat, i que es valori el a vegades rol invisible de la dona rural. Aquest estudi per una banda pretén analitzar i proposar recomanacions per a contrarestar les desavantatges existents, però va més enllà amb l’objectiu de descobrir les múltiples peculiaritats i variants que el temps i les diferències entre els territoris, que han anat conformant la realitat de la vida rural catalana d’avui dia.

La segona part amb el títol L’associacionisme com a eina de promoció empresarial de les dones al mon rural pretén analitzar la idoneïtat de l’associacionisme entès en un sentit ampli com a eina de promoció de l’activitat empresarial de les dones en el medi rural centrant l’estudi en las fórmules societàries de caràcter civil i mercantil que es constitueixen com a titulars d’organitzacions dirigides a la producció i mediació de bens i serveis pel mercat. La singularitat d’aquest projecte rau principalment en dos aspectes, d’una banda, l’àmbit de referència en el que se situa la recerca, la província de Lleida, amb un marcat caràcter rural1 i, d’una altra banda, l’aproximació al fenomen del associacionisme des de la perspectiva de gènere com a estratègia per visualitzar la diversitat de formes i models d’organització de les dones rurals que intenten donar resposta als desafiaments que planteja un entorn en constant evolució d’ençà de la segona meitat del darrer segle.

Primera Part

LA DONA I L’EXPLOTACIÓ AGRARIA A CATALUNYA: UNA PERSPECTIVA DE GENERE A L’APLICACIÓ DEL DRET SUCCESORI DEL CODI CIVIL CATALÀ 1. LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN RURAL CATALÀ 1.1. El rol de la dona en el món rural Sens dubte, un dels canvis socials més significatius registrats a Espanya i també a Catalunya, està relacionat amb el creixent protagonisme de les dones, superant l’àmbit reduït de l’esfera domèstica, en la societat civil.

Les dones rurals i específicament les dones agricultores, salvant a vegades algunes resistències i dificultats de diferent tipus, participen en aquest procés d’igualtat d’oportunitats de dones i homes.

En la societat rural, i específicament dins el “rol de la família agrària tradicional”, s’ha produït una ruptura generacional que incentiva el paper dinamitzador de les dones com a nous actors socials en els territoris rurals. Malgrat tot, es tracta de trencar amb els rols de les divisions del treball productiu i reproductiu.

El desenvolupament dels territoris rurals està condicionat a la presència i participació efectiva, sota l’aplicació de l’enfocament de gènere, de les dones en les diferents fases d’anàlisis, seguiment i avaluació dels programes de desenvolupament rural.

Les polítiques i iniciatives que s’estan desenvolupant, que tenen el seu origen en les directrius de la Unió Europea i d’altres institucions d’àmbit mundial, impulsades per les organitzacions ciutadanes de defensa dels drets de les dones, s’enfoquen a la resolució dels problemes als que s’enfronten en el medi rural, tenint com a objectius: • La consideració de la perspectiva de gènere en totes les normes de desenvolupament rural i en l’aplicació de les polítiques agràries.

• L’augment de la participació de les dones en els presses de decisions.

16

ANTONIO COLOM GORGUES I Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

• La promoció d’una major presència en les entitats associatives agràries, augmentant la seva participació en els càrrecs de direcció.

• El reconeixement de les dones col·laboradores que realitzen el seu treball com a ajuda familiar, fent ‘visibles’ les tasques que desenvolupen. En aquest sentit, el MAPA està estudiant un reconeixement de la cotitularitat en l’explotació, per a que el seu treball tingui un reflex econòmic i social de manera individual.

• La potenciació de les noves activitats laborals que s’estan implantant en el medi rural, contribuint a la seva diversificació (turisme rural, artesania, creació d’empreses relacionades amb els productes obtinguts de l’agricultura, i amb els recursos naturals i mediambientals).

• La creació de serveis que ajudin a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar (escoles bressol, col·legis, centres de dia per a avis, millora de les infraestructures i transports,…).

Sense perjudici de les competències de les diferents administracions públiques i de les diferents estratègies de desenvolupament rural establertes per les diferents CC.AA, i en aplicació del principi constitucional de solidaritat interterritorial, es necessari el disseny d’una política rural d’estat establint una tipologia de zones rurals que permeti la realització de plans locals o comarcals d’ordenació del territori.

Dintre d’aquest plantejament territorial de comarcalització, tal com està establert des de fa molt temps a Catalunya, s’ haurien de planificar els serveis i equipaments necessaris en el medi rural, que permetin compatibilitzar realment la vida familiar, personal i laboral de les dones rurals i propiciïn la permanència de les dones, sobretot de les generacions joves en el medi rural.

La recorrent qüestió de l’estatut de les dones en l’agricultura constitueix el nucli central del problema de la professionalització.

En aquest sentit, han d’establir-se clarament els mecanismes legals que permetin la cotitularitat efectiva i que estableixin els drets professionals i socials de les dones que exerceixen el seu treball en qualitat de cotitular, independentment de les activitats del marit. En aquest sentit, es va proposar, concretament, l’adopció d’una sèrie de mesures en el Llibre Blanc de l’Agricultura per part del MAPA.

LES DONES AL MÓN RURAL EN CATALUNYA

17

Es important en primer lloc, l’adopció de mesures que tendeixen a evitar qualsevol discriminació de la dona que pogués produir-se en el Règim Especial Agrari.

Es també important, l’esforç de mesures de suport a la integració laboral i a l’acompliment professional de la dona, en totes les possibles formes i direccions dins el context laboral.

També és d’interès l’estudi de mesures que tendeixen a millorar les prestacions de viduïtat dintre del marc establert pel pacte de Toledo.

El canvi de les pautes d’activitat de les dones en hàbitats no urbans està acompanyat de profundes transformacions en l’estructura sectorial i socioprofessional de l’ocupació femenina. Especialment, les joves rurals estan desenvolupant noves estratègies familiars i laborals allunyades del model tradicional agrari i rural.

La pràctica desaparició de la manera i rol de producció domèstic, el que implica la doble desaparició del treball sense ingressos típic de “l’ajuda familiar”, i de les “tasques de la llar”, com dedicació principal de les dones rurals, és el tret que millor defineix la situació laboral i econòmica de les dones joves rurals a començaments del segle XXI. Les dones agricultores, un minoritari però significatiu grup social dintre de l’heterogeni col·lectiu de les dones rurals, es configuren com un factor fonamental per al manteniment del model d’explotació familiar agrària multifuncional i sostenible des d’una perspectiva econòmica, social i mediambiental.

S’han de prioritzar, dins del model d’explotació familiar agrària sostenible, aquelles agricultores que gestionen i treballen directa i personalment la seva pròpia explotació i a més viuen en el medi rural on se situa l’explotació agrària en qüestió.

Encara que una part considerable de les explotacions agràries, les titulars de les quals són dones, conformaran aquest percentatge d’explotacions que desapareixeran; malgrat tot, s’hauria d’incrementar el suport a aquestes, que consolidin la viabilitat econòmica d’aquestes explotacions agràries. Aquest és un dels importants reptes de la nova PAC del període 2007-2013.

Les polítiques estructurals agràries i de desenvolupament rural haurien de concentrar-se, no només, per raons agràries, sinó sobretot per raons territorials i de benestar social en general, en les explotacions els titulars de les quals siguin dones.

18

ANTONIO COLOM GORGUES I Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

Tant per raons objectives, basades en la pròpia estructura demogràfica de les dones titulars d’explotacions agràries, dimensió de les explotacions i actituds de les agricultores, el problema ja existent de relleu generacional en les explotacions agràries els titulars de les quals són dones s’aguditzarà, si no s’apliquen les mesures de caràcter de política estructural i social que s’apunten.

Malgrat els esforços ja realitzats en l’àmbit de la formació professional contínua i ocupacional, es necessari, donada la complexa configuració social dels mercats laborals en el medi rural, seguir aprofundint en l’adequació dels sistemes formatius de qualificació davant els nous reptes i demandes de l’agricultura, del sistema agroalimentari, i d’una societat rural multifuncional.

Dintre d’aquest àmbit formatiu, es considera d’interès potenciar la realització d’activitats orientades específicament cap a la sensibilització sobre els drets de les dones rurals, i la seva posició actual i de futur.

D’altra banda, també s’ha de potenciar la participació social de les dones en els diferents àmbits de l’associacionisme social, professional i econòmic, i en la societat civil en general.

També s’hauria d’incloure en el Programa Estadístic d’àmbit nacional i autonòmic, informació que permeti un tractament posterior i una avaluació de la incidència de les corresponents polítiques disgregada per sexes.

Les dones rurals es mouen en aquests temps entre la inèrcia pròpia d’unes estructures socials poc inclinades al canvi que implica la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i que persisteixen, encara que afeblides, en l’actual societat rural, i el trencament previsible d’aquest model social patriarcal.

En qualsevol cas, resulta indiscutible que la seva aportació ja està sent significativa per al renaixement de la societat rural i ho serà més en aquest segle XXI, qualificat com “el segle de les dones”.

Al llarg de la història i en l’actualitat la dona al món rural exerceix les seves tasques de manera informal i invisible. Tradicionalment les aportacions de les dones en l’activitat agrària ha estat fonamental i imprescindible per al manteniment de les explotacions, assumint moltes tasques que són considerades com a inherents a la condició femenina, com l’organització domèstica, la cura dels fills i

19

LES DONES AL MÓN RURAL EN CATALUNYA

filles, atenció a la gent gran i a altres persones dependents i alhora la participació en l’activitat agrícola i ramadera.

La línia que separa el treball productiu del reproductiu acostuma a ser molt subtil ja que es realitza tot en el mateix espai (explotació) i tendeix a invisibilitzar les aportacions d’aquestes dones.

Les dades mostren que a Catalunya al 2003 només un 17,8% de dones són titulars d’explotacions agràries, i un 11,7% són titulars caps d’explotació, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). S’entén com a titular de l’explotació a la persona física que assumeix la responsabilitat d’una explotació, i el titular cap de l’explotació és la persona que fa la gestió del dia a dia.

Titulars persona física per sexe. Catalunya, 2003 Titular de l’explotació Titular cap de l’explotació

Homes 45.789 44.081

Dones 9.886 5.841

Total 55.675 49.822

Font: Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT. Elaboració pròpia.

En el cas de les dones ocupades que viuen a les zones rurals, la majoria d’elles, malgrat tenir una altra ocupació (normalment en el sector serveis), també participen en l’activitat de l’explotació.

Les dones aturades, malgrat la seva situació laboral, solen participar en l’activitat i passa gairebé el mateix en el cas de les mestresses de casa. Aquest fenomen, molt freqüent a tot el territori català, suposa una font de desigualtats molt important ja que aquest grup de dones realitzen un treball dins l’àmbit productiu però sense drets ni reconeixement.

El perfil de les dones dedicades a aquest sector té una mitjana d’edat força alta. Hi ha molt poques dones joves a la comarca que es dediquin a l’agricultura. Segons dades de l’IDESCAT, El 22,4% de dones que són titulars d’explotació i el 37,9% de les dones titulars caps d’explotació es troben en la franja d’edat d’entre 55 i 64 anys.

L’aplicació del dret de successions en l’àmbit rural català, per tant, és un factor que es suma a la situació de desigualtat de les dones, doncs fomenta la figura de l’hereu fent que l’herència de les propietats recaigui sobre el fill (home) en detriment de les dones. A

20

ANTONIO COLOM GORGUES I Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

la vegada això fa que les propietats i el patrimoni de les dones es va reduint al llarg del temps.

En els darrers anys, les dones han desenvolupat un paper bàsic en l’impuls i la consolidació del turisme rural, ja que en la majora dels casos són les titulars dels establiments. A més, cal tenir en compte que l’activitat del turisme rural “encaixa” amb el rol que tradicionalment s’ha assignat a les dones, relacionat amb l’hospitalitat i l’atenció als altres. Normalment l’activitat del turisme rural s’entén com un complement a l’activitat de l’explotació, tot i que alguns estudis mostren que en molts casos el turisme rural és la principal font d’ingressos de l’explotació.

Malgrat tot, convé recordar que existeix un segment de dones titulars d’explotacions familiars agràries, generadores d’ocupació, encara que amb baixos nivells de rendibilitat, sobre les quals haurien d’incidir de forma selectiva mesures de caràcter estructural tendents a consolidar aquest tipus d’explotacions i que podrien adaptar-se i romandre.

Conseqüentment, es precisen mesures de caràcter socioestructural, que es perfilin en les recomanacions, que propiciïn la justament demandada professionalització de les dones agricultores, sobretot d’aquelles tipificades com “ajudes familiars”, dones cònjuges i altres familiars, i que articuli la cotitularitat real, a fi que dones i homes gaudeixin dels mateixos drets dintre de l’àmbit de l’explotació agrària i de la societat rural.

1.2. Les explotacions agràries a Catalunya 1.2.1. Descripció de les explotacions agràries de Catalunya Com es sabut, la Unió Europea estableix en el reglament 70/66 del Consell de les Comunitats Europees, per a tots els seus estats membres, l’obligació d’elaborar enquestes sobre l’estructura de les explotacions agràries que permetin obtenir informació objectiva i comparable sobre la situació de l’agricultura en els diferents països.

En el programa d’enquestes comunitàries s’estableix que els estats portin a terme un cens agrari entre l’1 de desembre de 1998 i l’1 de març del 2001, amb relació a la campanya agrícola 1999 o 2000, i enquestes per mostreig els anys 2003, 2005 i 2007.

LES DONES AL MÓN RURAL EN CATALUNYA

21

En el cas de Catalunya, igual que en els Censos agraris de 1989 i 1999 i les anteriors enquestes de 1993, 1995, 1997 i 2003, l’enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2005 va ser duta a terme per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, amb l’ajut del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya (DAAR), gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Tal com expressa l’Idescat, la necessitat de mesurar no únicament el nivell de les principals característiques de l’activitat agrària, sinó, a més a més, la seva evolució en el període inter-censal 1999-2009, estableix l’exigència de mantenir una mostra fixa (panel), és a dir, seleccionar unes mateixes explotacions agràries que seran investigades en les successives enquestes dels anys 2003, 2005 i 2007.

D’aquesta manera la mostra per al 2005 ha estat formada per les explotacions seleccionades l’any 2003, actualitzada amb l’exclusió d’aquelles explotacions que hagin deixat l’activitat agrícola o ramadera i la incorporació de les explotacions “filles” sorgides en el període 2003-2005 amb superfície o instal·lacions ramaderes fixes provinents d’unitats mostrals de l’enquesta del 2003.

La dimensió de la mostra del 2005 per a Catalunya ha estat de 3.527 unitats. Els treballs de camp de l’enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2005 es van fer el darrer trimestre de l’any 2005. Una vegada duta a terme l’enquesta es va procedir a l’elevació de les dades, per poder obtenir xifres sobre el total de la població estudiada.

1.2.2. Notes metodològiques i definicions Pel que fa a les definicions i conceptes metodològics importants arrel de la present descripció de les explotacions agràries de Catalunya, en resumim les següents: Explotació agrària: Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres i/o bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaçament geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d’obra). Es considera com una sola explotació sempre que hi hagi una única gestió: – Una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres.

22

ANTONIO COLOM GORGUES I Mª JOSÉ PUYALTO FRANCO

– Dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s’hagin integrat sota la direcció d’un sol titular.

– Finques o parcel·les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció.

Es recullen, en l’explotació que correspongui, les terres utilitzades anteriorment amb finalitats agràries i que, continuant amb vocació agrària, no han estat explotades durant el període de referència de l’enquesta. Així mateix, s’hi recolliran les terres no llaurades fins i tot en el cas que el seu únic aprofitament sigui la caça (vedat de caça).

Cal incloure-hi les explotacions ramaderes per a la reproducció, atabaladors i sales d’incubació, com també les explotacions agrícoles d’instituts de recerca, comunitats religioses, escoles i empreses industrials, i les explotacions comunals constituïdes per prades permanents i altres superfícies per a pastures, si s’exploten per part de l’ajuntament o comunitat de veïns, excloent de l’explotació comunal les terres cedides en sorts.

No es consideren explotacions agràries: – Els picadors, les quadres i els terrenys utilitzats per a l’exercici dels cavalls de curses.

– Les gosseres.

– Els comerços d’animals, escorxadors i altres (sense cria).

– Les explotacions d’animals de tir o treball, si la unitat no es dedica a criar-los.

– Els parcs zoològics, els criadors d’animals per a la pelleteria i la repoblació cinegètica i d’espècies com gossos, gats, aus ornamentals, etc.

– Els terrenys parcel·lats que en el dia de l’entrevista estiguin urbanitzats o s’hi estiguin iniciant treballs d’urbanització.

– Les empreses de serveis agraris.

Situació geogràfica de l’explotació: Una explotació agrària es considera, als efectes de l’enquesta, situada en el municipi on es trobin la major part de les terres o, en cas de dubte, on radiqui l’edificació única o principal de l’explotació.

LES DONES AL MÓN RURAL EN CATALUNYA

23

Les explotacions agràries sense terres es consideren adscrites al municipi en el qual el titular tingui declarat el seu ramat o, si no hi ha declaració, al municipi on radiquin les instal·lacions ramaderes.

Titular de l’explotació: Persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d’una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l’explotació. L’explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc.)

Cap de l’explotació: Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l’explotació agrària. El cap de l’explotació coincideix generalment amb el titular. En cas de no coincidir, pot ser un altre membre de la família o una persona assalariada. Totes les explotacions en què el titular no sigui una persona física han de tenir un cap d’explotació fix. Tota explotació agrària té, però, un únic cap d’explotació.

Personalitat jurídica del titular: Les diferents categories de personalitat o de condició jurídica que es consideren són les següents: – Persona física. El titular es considera persona física quan és una persona individual o un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que exploten en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, als efectes d’identificació només se’n fa constar una d’acord amb: – 1. la persona que dirigeixi l’explotació o tingui una major participació en la gestió.

– 2. la persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques.

– 3. la de més edat.

– Persona jurídica. Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d’interès públic reconegudes per la llei,