Biblioteca General de l'Ajuntament de Barcelona by Toni Pérez

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1. Característiques bàsiques de les biblioteques especialitzades: la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. 1.1 Introducció.------------------------------------------------------pàg. 1 1.2 Presentació de la Biblioteca General.-----------------------pàg. 9 1.3 Conclusió.---------------------------------------------------------pàg. 13 1.1

Introducció.

La situació de les biblioteques especialitzades i dels centres de documentació a Catalunya és difícil de definir. És una tipologia de centres sobre la qual no s’ha fet una acció institucional com la que va portar a organitzar el sistema de lectura pública o de les biblioteques universitàries. Aquesta quantitat indeterminada de centres, de diverses titularitats públiques i privades, tenen un origen, una història, un fons, uns serveis i uns objectius molt diferents. El repte que se’ls presenta és la integració plena al sistema bibliotecari de Catalunya i, per això, és necessari establir les directrius que els facilitin assolir els objectius comuns al sistema bibliotecari. Si es sintetitza la definició de biblioteca especialitzada direm que és aquella formada per obres d’una única disciplina o branca del coneixement, que forma part de l’estructura d’una entitat, administració o organització per a satisfer les necessitats informatives del seu personal per assolir els seus objectius. En ocasions les biblioteques especialitzades se les anomena també centres de documentació. S’entén per centre de documentació un organisme o agència que rep, processa, preserva, resumeix i indexa publicacions, normalment d’una disciplina o branca del coneixement, i genera i distribueix butlletins, bibliografies i treballs de recerca documental. Per últim definirem el que és una biblioteca de recerca per evitar possibles confusions. Aquest tipus de biblioteca selecciona i conserva una extensa col·lecció de fons relatius a una disciplina, tant fonts primàries com secundàries, per a satisfer les necessitats informatives dels investigadors.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Les tres tipologies coincideixen en l’especialització temàtica, però s’estableixen diferències segons la seva estructura organitzativa (si formen part d’una organització o són un organisme independent), els serveis que ofereixen i el seu grau d’exhaustivitat. En realitat, a Catalunya, la majoria de centres són híbrids, tenen característiques de les 3 tipologies descrites. També hi ha una característica molt important que han de tenir les biblioteques especialitzades que estan integrades en una organització: el coneixement profund de l’estructura, la missió, els objectius i els procediments de l’entitat a la qual donen servei. Per la seva banda, l’organització ha de conèixer la biblioteca especialitzada com una de les seves peces clau per a l’assoliment de l’excel·lència. En l’àmbit de l’Associacionisme professional és important destacar la presència de les biblioteques especialitzades a l’IFLA i l’existència de la Special Libraries Association (SLA). Actualment s’està treballant en la redacció d’unes Recommendations and best practices for libraries of governament departaments amb l’objectiu d’establir uns procediments i unes bones pràctiques comunes per a la gestió i la difusió de la informació entre els responsables de la presa de decisions, els treballadors de l’administració i el públic en general. La SLA, amb més d’11.000 membres a 75 països, ha publicat un document sobre les competències per als bibliotecaris especialitzats del s. XXI. Descriu detalladament les habilitats informacionals i els coneixements, així com les actituds necessàries en un professional per arribar a ser un bon bibliotecari especialista. Entre d’altres aspectes destaca la necessitat de fer una avaluació continuada dels serveis i de tenir capacitat per a preveure les futures necessitats i anticipar-se a la seva aparició. L’equip professional de les biblioteques especialitzades és la peça clau en els resultats globals d’una avaluació de la qualitat del servei. En l’àmbit espanyol, les biblioteques especialitzades porten a terme una sèrie d’accions concretes. A Astúries, el Sistema de Información en Red de Asturias (SIDRA), és un sistema de gestió de la documentació i de la informació integral per a l’administració autonòmica 2

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

del Principat. Té com objectius donar accés a la ciutadania a la informació de valor afegit dels centres de documentació de l’administració i donar suport a la gestió i a la presa de decisions per part de l’administració. Les biblioteques governamentals asturianes comparteixen procediments, línies d’actuació i objectius, definits per portar a terme de la manera més efectiva possible la seva funció dins de l’administració. Hi ha altres xarxes com la de les biblioteques judicials del Consejo Superior del Poder Judicial, o la dels Consells de treball, econòmics i socials de l’Estat i de les comunitats autònomes. També, amb abast estatal, hi ha en funcionament associacions i grups de professionals especialistes en un àrea del coneixement, organitzats per a fer de fòrum i per intentar establir criteris i procediments comuns. Es veuen dues línies d’actuació: d’una banda, l’administració intenta coordinar les biblioteques de la seva titularitat, ja siguin governamentals o dependents d’organismes de titularitat pública, com els museus. De l’altra, les biblioteques especialitzades en un mateix camp del coneixement inicien i mantenen programes de cooperació. A Catalunya hi ha centres de documentació i biblioteques especialitzades que depenen d’una gran varietat d’organitzacions: administració pública, col·legis oficials, arxius, ateneus, associacions, fundacions privades, museus, empreses, centres d’ensenyament superior no universitari, que si bé poden constituir una categoria per si mateixes, comparteixen moltes característiques de les biblioteques especialitzades, principalment perquè tenen la funció de donar suport a la recerca. Històricament no hi ha hagut una política global, una visió panoràmica que permetés definir el rol de les biblioteques especialitzades en l’entorn bibliotecari i de recerca català. Les iniciatives han estat aïllades i adreçades a conjunts reduïts de biblioteques especialitzades, relacionades entre si per dependència orgànica, o per àmbit especialitzat. Tothom que conegui o utilitzi els serveis de més d’una biblioteca especialitzada catalana, pot veure que solen ser molt diferents entre elles. Les diferències, a banda de la seva especialització, venen donades per les dimensions, els serveis que ofereixen o 3

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

tipus d’organització interna. El que es pot assegurar és que en l’actualitat, ningú pot accedir a la informació sobre totes les biblioteques especialitzades de Catalunya perquè no existeix un directori complet d’aquests centres1. Un altre directori és el de la Biblioteca Nacional de España 2, que identifica 381 biblioteques especialitzades a Catalunya. Però si es fa la cerca per biblioteques especialitzades en arxivística o en art, no surten algunes de les biblioteques d’aquesta temàtica que formen part de la Xarxa de Biblioteques especialitzades de la Generalitat (Xarxa BEG). Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (idescat) 3, l’any 2004 hi havia 337 biblioteques especialitzades, dada que representava el 40% del total de centres del territori. Al mateix any, l’Instituto Nacional de Estadística (INE)4 identificà 340 biblioteques especialitzades. L’idescat, però ha publicat al web un directori amb aquestes biblioteques. La diferència de dades numèriques entre tots 3 directoris (381, 337 i 340) poden ser conseqüència de l’aplicació de criteris diferents a l’hora d’identificar una biblioteca especialitzada, o simplement que cap dels 3 no està complet. Fins que no es faci un cens de les biblioteques especialitzades, les dades no seran absolutament fiables. Amb les dades que hi ha a l’abast es constata que hi ha grans biblioteques especialitzades, ben equipades en fons i infraestructures, amb bons serveis, personal preparat i eficient, amb una comunitat usuària assídua i que gaudeixen del reconeixement de l’organització a la qual pertanyen. I aquestes coexisteixen amb 1

Un exemple de la dificultat per localitzar biblioteques especialitzades a Catalunya, es troba al web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, des d’on es pot accedir a un directori que conta amb un total de 44 biblioteques especialitzades, però ja a la Generalitat, només hi ha 110 biblioteques especialitzades. De manera que, aquestes 44 biblioteques, són una representació escassa de la realitat de les biblioteques especialitzades a Catalunya. El directori és consultable a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.f3098a3f8b2fcfe8a129d410b0c0e1a0/? vgnextoid=99088d6bc11c0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=99088d6bc11c0110Vg nVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 2

Consultable a http://www1.bne.es/DIBI-ConsultaWEB/lanzarConsulta.do.

Estadística de biblioteques 2004 [en línia]: caracterítiques bàsiques. Catalunya: Institut d’Estadística de Catalunya, 2004. Pàg. 77. [Consultat el 05/Maig/2009]. Disponible a http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eb2004.pdf .

Consultable a http://www.ine.es/jaxi/tabla.do

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

biblioteques especialitzades sense fons ni recursos per a oferir serveis mínims i que, com a molt, sobreviuen o semblen abocades a desaparèixer. Quan s’analitzen les característiques de les biblioteques especialitzades 5 de Catalunya, segons Gómez Hernández 6, el resultat és el següent: -

Tipologia i tractament dels documents. En general procuren mantenir un alt nivell de coherència temàtica dels fons i inclouen documents en qualsevol suport. Solen conservar documentació original i literatura grisa generada per l’organització o la pròpia biblioteca: aquests fons donen un alt valor a la col·lecció, ja que la única manera d’accedir-hi és a través de la biblioteca. En quant al tractament, varia molt entre els centres. En molts casos el tractament és mínim, ja que no hi ha mesures de preservació i el procés tècnic es pot limitar a la creació d’un catàleg-inventari que no compleix la normativa internacional de descripció bibliogràfica, creació de punts d’accés ni format. En altres casos és inexistent.

Clients o usuaris. En general compleixen el perfil i tenen una formació elevada en l’especialitat (acadèmica o no) i un alt nivell d’exigència. Però en molts casos estan desorientats, ja que no coneixen l’existència de tots els centres als quals es podrien adreçar. Els usuaris potencials són els grans desconeguts quan s’intenta fer una estimació de l’impacte que poden arribar a tenir les biblioteques especialitzades de Catalunya si arriben a organitzar-se i es posen a l’abast del públic. En el cas de les biblioteques governamentals i d’entitats, moltes vegades els seus usuaris no coneixen tots els serveis que ofereixen o no saben que poden demanar nous serveis segons les seves necessitats concretes: en aquests casos, el seu nivell d’exigència és mínim i les biblioteques s’infrautilitzen. La formació d’usuaris és un concepte inexistent en aquelles biblioteques més petites o amb menys recursos.

Per conèixer aquestes característiques aplicables a la Biblioteca General vegeu Presentació de la Biblioteca General, 9-12 pp. 6

Gómez, Hernández, José A. Gestión de bibliotecas: texto-guía de las asignaturas de Biblioteconomía general y Biblioteconomía especializada. Músrcia: Universidad de Múrcia, 2002.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Professionals bibliotecaris amb formació específica. Hi ha un important col·lectiu de personal bibliotecari amb formació tècnica bibliotecària-documentalista, amb un alt nivell d’especialització i profunds coneixements sobre l’àrea temàtica de la seva biblioteca. El col·lectiu sol estar molt motivat, fet que es materialitza en un alt nivell de formació continuada i de participació en activitats i fòrums professionals. Però moltes vegades no hi ha professionals bibliotecaris. Hi ha la tradició de fer responsable d’una biblioteca especialitzada un especialista abans que no un tècnic bibliotecari. La figura tradicional del documentalista, que perviu malgrat l’existència de la llicenciatura específica, és un titulat superior que es dedica a la informació i a la documentació gràcies a la formació autodidacta o a cursets d’especialització. Una situació que també es dóna és la gestió de la biblioteca per part de personal auxiliar, sense formació en biblioteconomia, en documentació o en l’àrea de coneixement. O, una altra situació també constatada en algun centre, és que la biblioteca està gestionada per un becari sense supervisió, que es renova cada any (en el millor dels casos: en altres poden passar anys entre una beca i una altra).

Funcionament actiu, proactiu i especialització continuada. Hi coexisteixen moltes realitats diferents. Des del funcionament basat en la inèrcia i propiciat per l’apatia de l’organització envers la funció de la biblioteca, fins a funcionaments proactius que preveuen les necessitats i proporcionen solucions a problemes informacionals que encara no existeixen. Els serveis oferts poden ser excel·lents o inexistents depenent de la biblioteca. El que també s’ha donat és un comportament incostant. En casos de canvis l’organització, l’entitat o els recursos de la biblioteca, sobretot els de personal, els serveis oferts als usuaris es veuen directament afectats i poden desaparèixer. Això passa per la manca d’una carta de serveis i d’una definició clara dels objectius de la biblioteca. Com que no hi ha un compromís explícit amb el client, en alguns casos les seves necessitats poden quedar al marge de les decisions que afecten la biblioteca.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Alt grau d’automatització. Es dóna en les biblioteques especialitzades que formen part de xarxes i en les que tenen unes dimensions més grans i un pes important dins de les seves organitzacions. A més, poden participar en programes de subscripció a recursos electrònics, de dipòsits digitals o de bases de dades de sumaris. Altres tenen catàlegs locals en programaris de gestió de bases de dades, o apliquen recursos d’ofimàtica per a crear i mantenir petites bases de dades locals i un control del fons. Un tercer grup no està automatitzat de cap manera. En general són il·localitzables a través d’internet, ja que no disposen de web informatiu ni molt menys ofereixen serveis virtuals o formularis de contacte.

Petites dimensions de la col·lecció, espai i personal. Amb alguna excepció puntual. •

Col·lecció de les biblioteques integrades a la Xarxa BEG, per exemple, només dues tenen més de 50.000 documents, però més de la meitat no arriben als 20.000.

•

Espais: són reduïts i, en ocasions, compartits amb altres unitats de la mateixa entitat. Algunes biblioteques no tenen sala de consulta. Normalment només accedeix al fons el personal de la institució i el consulten en el seu lloc de treball, però també poden accedir usuaris externs amb finalitat d’investigació i de recerca. Com que tampoc no fan préstec personal, en aquest cas, el client extern ha de consultar el fons en les zones de treball intern.

•

Personal: malgrat que hi ha alguns centres amb un equip de personal complet, amb diferenciació de personal de referència i el de processament tècnic, la major part dels centres poden tenir dues, una o cap persones. La realitat de la biblioteca sense bibliotecari, sense auxiliar o fins i tot sense becari ni cap persona que hi treballi, és força habitual, sobretot en les biblioteques més petites i en les poc integrades a la seva organització.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

1.2

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Presentació de la Biblioteca General.

La Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona es troba ubicada a la Pl. Sant Jaume, s/n, al barri Gòtic de Barcelona 7, al districte de Ciutat Vella, codi postal 08002. Es pot contactar via telèfon 93 402 74 68 o 93 402 74 67, via fax 93 402 74 69 8 o si es prefereix via e-mail bibliog@bcn.cat. Tot i que les bibliotecàries- documentalistes estan a la biblioteca des de les 8’00h a les 15’00h, l’horari d’obertura al públic és de dilluns a divendres de 9 a 13’30 h. Per més informació, la seva plana web és http://www.bcn.cat/bibliotecageneral. La Biblioteca General va ser creada al 1983 pels Serveis Centrals de l’Ajuntament de Barcelona com a biblioteca especialitzada en l’Administració local, per cobrir les necessitats informatives i documentals de les dependències municipals i preservar la producció bibliogràfica documental de la corporació. Bàsicament es tracta d’una biblioteca de caire intern, però és de lliure accés a qualsevol persona que vulgui consultar fons municipals, temes legislatius i administratius municipals. De fet, tot i ser una biblioteca de l’administració municipal, des dels seus inicis, molts usuaris l’entenien com a biblioteca pública, ja que el projecte de biblioteques públiques que engegaria amb la Diputació i l’Ajuntament, encara no s’havia materialitzat i davant l’escàs espai municipal destinat a les biblioteques, els ciutadans prenien la Biblioteca General com una Biblioteca Pública. No seria fins a finals dels 90s que la cosa canviaria degut a la proliferació de la xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació. La Biblioteca General té una superfície que no arriba als 150 m2, amb uns 250 m lineals de prestatgeria. El local és situat a la planta baixa de l’edifici més vell i emblemàtic de l’Ajuntament. És un espai d’avantguarda, remodelat l’any 1991 amb l’aspecte de l’interior d’un vaixell9. 7

Veure Annex d’imatges, número 1 : Ubicació de la Biblioteca de l’Ajuntament i de la Pl. Sant Miquel. 183 p.

Existeix també un telèfon per missatges curts com és el 93 302 43 24.

Veure Annex d’imatges, número 4: Interior de la Biblioteca General en forma de vaixell. 184 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

La sala de consulta té 12 seients 10, i el fons és d’uns 5000 volums classificats segons la CDU. En l’actualitat el servei d’atenció al públic és obert a tothom, ciutadans, institucions, empreses, etc. però sobretot està destinat a satisfer les necessitats dels treballadors municipals. Altres serveis bàsics són el préstec, préstec interbibliotecari, fotocòpies i lector reproductor de microfilms. La major part de la col·lecció està especialitzada en administració i gestió pública, especialment el govern local. Recull normativa municipal vigent i històrica, i la documentació de l’Ajuntament de Barcelona en qualsevol suport (llibres, suports òptics, vídeos, cartells, etc.) i qualsevol recurs d’informació que pugui ser d’interès per als objectius de l’administració. Inclou bàsicament totes les publicacions oficials locals, nacionals i de la Unió Europea; les obres de referència de caràcter general es troben a la Biblioteca General, mentre que les més especialitzades es troben ubicades als diferents departaments municipals. Gràcies a les noves tecnologies, moltes biblioteques donen accés als seus serveis via web i aquesta és un exemple més de biblioteca virtual, gràcies a la qual es pot accedir a molts documents que té la biblioteca de forma no presencial i a text complert. La col·lecció digital és molt més àmplia i multidisciplinar, ja que ha de servir per poder resoldre qualsevol consulta que pugui ser plantejada des de la corporació. Inclou majoritàriament, CD-Roms i bases de dades d’accés remot, consultables per internet.

Veure Annex d’imtages, número 5: Espai d’adquisicions i sala de consulta de la Biblioteca General. 184 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

També té un catàleg col·lectiu on s’incorporen les biblioteques departamentals de l’Ajuntament, que en són quatre11 i és consultable en línia12. Tot i que, quan va néixer aquesta biblioteca, els recursos informàtics no estaven en xarxa, fruit d’això, la Biblioteca General encara conserva el catàleg manual, fet amb fitxes, que buidaren tots els documents que tenien des de 1983 al 1989, moment en el qual van començar a catalogar electrònicament. De fet, encara avui s’utilitza aquest catàleg manual, ja que no tota la informació antiga, es troba al catàleg electrònic. En aquest aspecte existeix una similitud amb el catàleg manual de la biblioteca del Museu Etnològic13. 11

El catàleg col·lectiu de les biblioteques de l’Ajuntament el formen: - Centre de Documentació Estadística. C/Llacuna, 161. Districte de Sant Martí, 08018. Telf. 93 291 88 80. http://www.bcn.cat/estadistica. - La Biblioteca d’Urbanisme. C/Diagonal, 240. Districte de Sant Martí, 08018. Telf. 93 291 45 78. e-mail: bibliotecaurbanisme@bcn.cat - El Centre Municipal d’Informació i Recursos de la Dona (CIRD). C/Camèlies, 36-38. Districte de Gràcia, 08024. Telf. 93 285 03 57. http://www.bcn.cat/dones. - La Biblioteca de Parcs i Jardins. C/Germans Desvalls, 21. Districte d’Horta-Guinardó. Telf. 93 428 39 34. http://www.bcn.cat/parcsijardins.

La Biblioteca General té un conveni de col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, no obstant, aquests dos rangs de biblioteques (les departamentals i la central de l’Ajuntament i les biblioteques públiques de Barcelona), no comparteixen un catàleg col·lectiu, de fet, els dos sistemes informàtics d’ambdues entitats són diferents. Les biblioteques públiques utilitzen Millenium, mentre que la General de l’Ajuntament utilitza l’Unicorn. Això implica dos problemes: el primer és que no hi ha difusió de la documentació de la Biblioteca de l’Ajuntament per part de les Biblioteques Públiques i en segon lloc, els usuaris no poden accedir al fons directament des de qualsevol Biblioteca Pública per ells mateixos sinó que és un servei que les biblioteques públiques gestionen internament per a l’usuari mitjançant la Intranet, i els usuaris només accedeixen als documents i a la biblioteca mitjançant aquesta intermediació per préstec interbibliotecari o desplaçant-se directament a la Biblioteca General de l’Ajuntament, on a més no podran rebre els documents en préstec. Aquest és un problema de la manca d’homogeneïtat entre els sistemes de gestió d’informació d’ambdues entitats i de que, actualment, la Biblioteca General està començant a obrir molts dels documents al seu catàleg, quan abans només estaven en la seva intranet, de manera que els usuaris ara poden accedir a molts documents a text complert sense cap mena d’intermediació. Aquest fet hauria de provocar que el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, donés les premisses oportunes perquè mitjançant cartells informatius es donés a conèixer el catàleg col·lectiu de les biblioteques de l’Ajuntament. Per més informació vegeu el projecte, punt 6 d’aquesta memòria. 13

Ubicat al Passeig Santa Madrona núm.16-22, la biblioteca del Museu Etonològic es va crear al 1953 està especialitzada en Antropologia, Arqueologia, Museologia, Ciències Socials, i on el catàleg manual s’usà molt més que en la Biblioteca General, degut a que s’ha informatitzat molt més tard, concretament al 2004 i hi ha molts més documents per introduir a la base de dades electrònica. Per tant, quan els documents a cercar són anteriors al 2004 es cerquen al catàleg manual i quan són posteriors al 2004 es cerquen al catàleg electrònic. El catàleg manual en aquesta biblioteca es divideix en 3 índexs diferents: el d’autors, el geogràfic i el de matèries, a diferència del catàleg de la Biblioteca General que és un catàleg diccionari, el qual integra dins de cada fitxa les matèries, el títol i/o l’autor, degut a que és un centre que no té la necessitat de catalogar per autors tres fitxes per cada ítem. Per altra banda, la biblioteca del Museu Etnològic és un exemple de biblioteca especialitzada sense accés a Internet, ja que el catàleg electrònic d’aquesta biblioteca encara no es pot consultar en línia. Hi ha però un projecte amb el programa Web Publishers a partir del qual poder crear un catàleg col·lectiu de les

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

El fons dona lloc a la especialització de la biblioteca en els següents temes d’interès14: -

Administració pública. • Nacional • Internacional Dret • Local • Autonòmic • Estatal Economia i Finances • Nacional • Internacional Educació • Nacional • Internacional Esports Estadística • Nacional • Internacional Formació en gestió pública • Local i autonòmica • Estatal • Internacional Innovació i qualitat Medi ambient i sostenibilitat Sanitat Societat • Dones • Immigrants • Infants i joves • Gent gran • Serveis socials • Sociologia Transport i circulació Unió Europea Urbanisme i arquitectura15 • Nacional

biblioteques que composen l’Institut de Cultura de Barcelona. 14

Si es vol veure tota la temàtica desenvolupada, veure l’Annex 1: Enllaços relacionats a Internet (ERI). 109 p. 15 El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona situat al carrer Bonpastor, núm. 5, conté una biblioteca especialitzada que comparteix l’espai amb una consultoria tècnica, els membres de la qual coneixen bé l’aparell legislatiu. Tant la biblioteca com la consultoria treballen donant suport tant a l’usuari extern, arquitectes que no estan col·legiats, com a l’usuari intern, arquitectes col·legiats. Com es pot veure, tenen llaços comuns amb els tipus d’usuaris, que cerquen una temàtica molt especialitzada. Aquesta consultoria proporciona els tràmits que han de seguir els tècnics arquitectes a l’hora de complir la normativa establerta en matèria d’arquitectura, i això implica que en molts casos s’hagi de posar en contacte amb la Biblioteca General de l’Ajuntament, per estar al dia de les ordenances i normatives vigents en matèria d’arquitectura i urbanisme.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

•

1.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Internacional

Conclusió.

A Catalunya podem diferenciar tres tipologies de biblioteques especialitzades. -

La primera seria la biblioteca nacional, que seria una sola com a institució amb entitat pròpia16.

La segona tipologia seria les xarxes de biblioteques, dins de les quals es poden distingir tres tipus17: •

Les biblioteques escolars, que tot i tenir una temàtica sota la qual es podrien vincular, actualment no estan enxarxades, de manera que queden aïllades les unes de les altres, tot i que existeix un referent que podria ser un model a partir del qual treballar, com és l’Institut del Teatre, que és una entitat pròpia però amb vincles amb la universitat.

•

Després estarien les biblioteques universitàries, com a gran estructura col·lectiva i temàtica. En aquest cas, no és la temàtica la que les uneix sinó la institució.

•

Per últim estarien les xarxes de biblioteques que no formen part de l’àmbit educatiu, però que estan unides per xarxes departamentals. Ja hem vist les biblioteques que depenen de la Generalitat, o la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona, també crea unes estructures, molt menys

Un exemple de la mateixa seria la Biblioteca de Catalunya, de la qual hi consta l’organigrama a l’Annex número 2: Organigrama de la Biblioteca de Catalunya. 139 p. 17

A Catalunya es poden distinguir les següents xarxes bibliotecàries: • Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC). • Xarxa Biblioteques especialitzades de la Generalitat. • Xarxa de Biblioteques d’Art. • Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya. • Xarxa de les biblioteques del CSIC a Catalunya. • Dins d’aquest conjunt es podria també considerar la Biblioteca General com una entitat en xarxa, ja que contempla dins el seu catàleg col·lectiu, les biblioteques departamentals.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

extenses que les universitàries perquè aquí la temàtica si que és vinculant, a més de dependre d’una institució en concret, o la del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. -

El tercer tipus de biblioteques especialitzades són aquelles que existeixen aïllades, que no tenen una cooperació amb altres biblioteques però que segueixen l’especialització del seu fons i dels seus usuaris. Un exemple d’aquesta tipologia seria la Biblioteca del Museu Etnològic de Barcelona.

En un futur, està prevista la creació de serveis de suport d’abast nacional adreçats a les biblioteques especialitzades, dins de la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Es tracta del primer projecte per possibilitar el suport integral a les biblioteques especialitzades, independentment de la seva titularitat. És un projecte que demostrarà la voluntat política d’establir, per primera vegada, un sistema bibliotecari de Catalunya on estiguin integrades totes les biblioteques, més enllà de la seva tipologia o dependència administrativa. El pas imprescindible per a començar una planificació d’actuacions amb les biblioteques especialitzades és fer un inventari i crear el directori de centres de documentació i de biblioteques especialitzades de Catalunya. Es pot fer per sectors, per tipologies de centres. En aquest àmbit la Xarxa BEG va tenir la iniciativa de publicar el Directori de les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya, que recull les dades de contacte dels 110 centres amb aquesta dependència. Aquest directori serà actualitzat periòdicament i servirà com a mitjà per a tenir informades les biblioteques de les activitats que poden ser-los d’interès. El marc normatiu ha d’incloure unes directrius marcades pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que estableixin els criteris bàsics d’organització d’una biblioteca especialitzada. Les directrius també serviran d’orientació per aquells centres que no saben quins són els mínims a complir com a biblioteca especialitzada, sobretot en l’àmbit dels serveis. La planificació d’aquest projecte ha de tenir en compte que en un sistema bibliotecari orientat a l’usuari, la comunicació entre centres és bàsica. És l’element imprescindible per poder establir una cooperació entre centres que poden tenir titularitat privada o dependre de diferents administracions. Des de la Generalitat poden donar directrius, 14

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

establir actuacions i proporcionar serveis de suport, però el funcionament del sistema no pot basar-se en l’estructura jeràrquica. És massa complex: les decisions polítiques i de l’administració establiran el model de sistema bibliotecari i el marc normatiu, però les actuacions dins del sistema estaran marcades per la voluntat i les possibilitats de cooperació entre centres. 2. L’organització i els usuaris de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. 2.1 Introducció.------------------------------------------------------------pàg. 15 2.2 Institució en la qual s’ubica la Biblioteca General.------------pàg. 21 2.3 Missió de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.-----------------------------------------------------------pàg. 29 2.4 Tipologia d’usuaris.---------------------------------------------------pàg. 31 2.5 Conclusió.---------------------------------------------------------------pàg. 35 2.1

Introducció.

Quan pensem en l’estructura d’una organització tendim a imaginar-nos un gràfic que mostra la línia de les responsabilitats de gestió. De fet, una estructura es pot definir com un conjunt de parts interconnectades d’una cosa complexa. Les biblioteques han de considerar com estan organitzades o estructurades, el punt en que s’ubiquen dins de la institució per a la que treballen, o si no és el cas, per als usuaris pels quals ofereixen els serveis. A mesura que canvia l’entorn, les tecnologies, els pressupostos i les pressions que han d’afrontar, es té la necessitat d’examinar si estan organitzats de la manera adequada per afrontar la missió, els objectius del centre. Segons aquest perfil, es pot evidenciar que l’estructura d’un centre documental, no es manté immòbil, sinó que s’ha d’anar adaptant segons els canvis que es vagin donant al

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

seu entorn, de manera que afronti els reptes de la manera més eficient possible, per això, les estructures, en temps de canvis han de ser el més flexibles i adaptables possibles18. Per altra banda, les estructures tenen un llaç important amb les creences, les relacions informals de treball, l’experiència i les actituds del personal, la qual cosa està lligat de manera inextricable a com està organitzat el personal dins de l’estructura. Les estructures estableixen les responsabilitats i les relacions formals. Com que són formals, les estructures no evolucionen per elles mateixes, sinó que se’ls ha de dirigir el canvi de manera apropiada. Les biblioteques, com altres organitzacions, necessiten una estructura per tres raons principals: perquè tothom sàpiga què se n’espera, perquè tothom sàpiga qui informa a qui, i per reflectir els canals de comunicació. Hi ha diversos tipus d’estructures, així per exemple, una biblioteca es pot organitzar segons les seves funcions –catalogació, préstec, atenció al públic-. Una altra manera d’organitzar la biblioteca seria per serveis o per categories d’usuaris, per exemple, bibliotecaris de referència, bibliotecaris temàtics, bibliotecaris infantils, el personal també es pot organitzar per localització o per branca de la biblioteca. Inclús el personal es pot organitzar en una estructura segons la qual empri equips per projectes o grups de treball. Es pot trobar que en un mateix centre hi convisquin més d’una d’aquestes estructures. Per això es pot dir que hi ha biblioteques amb estructures híbrides. De fet, una de les tasques que han de dur a terme els alts càrrecs bibliotecaris, és l’establiment d’una fórmula mixta que sigui efectiva per organitzar el personal. Els aspectes importants de les estructures bibliotecàries són bàsicament quatre: Primer, han de facilitar la gestió de les activitats principals de la biblioteca, de manera 18

Per veure l’estructura de l’Ajuntament de Barcelona anar a l’Annex 3: Organigrames de l’Ajuntament de Barcelona. Concretamente als punts 3.1: Estructura de l’Ajuntament parcialment desenvolupada. 140 p. i 3.2: Estructura de l’Ajuntament totalmente desenvolupada. 141p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

efectiva i eficient: per exemple s’han d’ocupar de les adquisicions, la catalogació i l’emmagatzematge dels materials, del préstec, de la provisió de serveis d’informació. En segon lloc, les estructures les fluctuacions de finançament comporten una mena de gestió de crisi, en la qual s’hi poden incloure fusions organitzatives, reestructuracions i la convergència de les biblioteques amb departaments de tecnologies de la informació. En tercer lloc, les innovacions que les biblioteques han de gestionar estan relacionades amb serveis que es basen en aquestes tecnologies i en l’automatització i la gestió efectiva de les TIC depèn d’una estructura que pugui donar suport a les innovacions. En quart lloc, l’organització del personal està directament relacionada amb el procés de presa de decisions i l’establiment d’objectius i de prioritats. Les organitzacions més grans tendeixen a tenir sistemes i procediments més formalitzats19. En general desenvolupen una xarxa d’interrelacions complexes entre diversos grups d’especialistes, per tant requereixen d’estructures que facilitin la coordinació de molta gent. Tanmateix, l’eficiència d’una organització o la qualitat dels seus productes no està necessàriament relacionada amb les seves dimensions. Les petites organitzacions poden ser poc eficients mentre que les grans ho poden ser molt. Això implica que les petites organitzacions puguin requerir tanta reflexió sobre com dur a terme les seves funcions com ho requereixen les grans organitzacions. Hi ha un gran corpus teòric sobre com s’han d’estructurar les organitzacions, provinent del món nortamericà. Etzioni20 identifica tres tipus d’organització: la coercitiva, la utilitària i la normativa. D’aquesta última afirma que “la forma més important de control és l’acceptació col·lectiva de la necessitat d’ajustar-se a uns estàndards acordats de conducta i en la qual els membres tenen un alt nivell de compromís amb un ideal”. Per tant, una 19

Veure l’organigrama de la Biblioteca de Catalunya a l’Annex número 2. 139 p.

Etnioni, Amitai. A comparative analysis of comlex organizations: on power, involvement, and their correlates. New York: Free Press, 1975.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

biblioteca amb un alt grau de servei o de preocupació per l’usuari es pot descriure com una organització normativa. Altres corpus han fet la distinció entre organitzacions orientades a les funcions i les orientades a les tasques. Les primeres es caracteritzen per la jerarquització, de manera que la consideració ve donada pel càrrec que hom ocupa dins la jerarquia. Mentre que les segones són aquelles en què la consideració és resultat dels assoliments més que no pas del càrrec, normalment té una estructura d’equips. Altre tipus d’estructura dins les organitzacions és la que reconeix la necessitat de pertànyer a un grup de manera que es reconeguin els sistemes socials formals i informals. Rensis Likert21 defineix una organització efectiva com un sistema social format per grups de treball entrellaçats que es caracteritzen perquè els seus membres tenen una lleialtat de grup, perquè hi ha confiança entre supervisors i supervisats i perquè hi ha una bona participació en les decisions que afecten al grup de treball. D’aquestes idees es dedueix que l’estructura és inseparable de les qüestions relacionades amb l’estil de gestió i comunicació. És per això útil considerar tot l’espectre possible d’estructures. A un extrem de l’espectre hi ha les estructures mecàniques, que són formals, que van de dalt a baix, que estan orientades a la funció i en les quals el personal té unes funcions fixes. A l’altre extrem hi ha les estructures orgàniques, que estan orientades a les tasques, que presenten descripcions flexibles de treball i un bon flux de comunicació en les dues direccions, que tenen una autoritat que prové de l’expertesa i no pas del càrrec. La majoria de les biblioteques no estan a cap extrem de l’espectre, sinó en un lloc intermedi. De fet, les organitzacions efectives es caracteritzen per la seva flexibilitat i la capacitat per gestionar el canvi. 21

Rensis Likert (1903-1981) va ser un educador estadounidense i psicòleg organitzacional, conegut per les seves investigacions sobre estils de gestió. Va desenvolupar l’escala Likert i el model de vinculació (linking pin model). Va dedicar es pecial atenció a la investigación de les organitzacions de les empreses japoneses i després, sobre les grans corporacions a tot el món. Els seus estudis han predit amb exactitut el desenvolupament posterior de les corporacions. Pugh, Derek S. (2007). Great Writers on Organizations (en inglés). Ashgate Publishing, pp. 313. ISBN 0754670562.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Els equips tenen força avantatges: milloren la comunicació i augmenten la confiança; també són efectius en el procés de presa de decisions i són útils quan cal gestionar canvis complexos, sobretot quan cal considerar molts factors en prendre decisions, ja que el cap tot sol ho tindria difícil per contemplar tots els aspectes involucrats. A més els equips faciliten l’especialització i per això poden ser un mitjà perquè la biblioteca cobreixi i aconsegueixi més aspectes. El desenvolupament d’estructures d’equip ha fet que algunes biblioteques reconsiderin de manera radical el lloc de les jerarquies. Corrall 22, proposa estructures planes amb molts pocs estrats jeràrquics. Ara bé, l’avantatge dels equips s’ha de contrastar amb el requeriment que l’estructura que sigui excessivament plana pot reduir les oportunitats de desenvolupament professional. Així doncs, les millors estructures haurien d’estar situades entre els dos pols- no han de ser ni molt planes, ni molt jeràrquiques.

Corrall, Sheila. Strategic management of information services: a planning handbook. London: Aslib/IMI, cop., 2000.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

2.2

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Institució en la qual s’ubica la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.

Una dada bàsica és el grau de reconeixement de la pròpia biblioteca dins de l’organització. Si aquesta dada no es dóna, les decisions que es prenen relatives a la biblioteca especialitzada poden entorpir el compliment de la missió d’aquesta. Pot passar per la reducció o la desaparició dels recursos dedicats, la pèrdua de personal, d’espai, de fons i de serveis. Dins de l’Ajuntament, la Biblioteca General estaria a la base de l’estructura que constitueix el conjunt de corporacions que el formen. El fet de que estigui a la base, significa que té un poder de decisió baix respecte a les decisions que es prenen en l’àmbit de l’Ajuntament, però també, té capacitat per decidir respecte a qüestions que tenen a veure directament amb la pròpia Biblioteca, tals com les relatives a la selecció de noves tecnologies o de compra de determinats materials. La capacitat per proposar els pressupostos i personal, no són decisions sobre les quals pugui actuar directament la Biblioteca sinó que, en depenen directament de la Direcció d’Administració General i de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial23. Es pot veure que institucionalment existeix una alta jerarquització, el que comporta que sigui una estructura orientada a les funcions, de fet, al ser una organització gran, cal que s’hagin de delimitar molt bé les funcions que ha de realitzar cada departament, amb la finalitat de no duplicar la feina, però també cal un alt nivell de comunicació.

Veure el Quadre 1: Esquema de l’estructura departamental de l’Ajuntament de Barcelona. 22 p. Per veure els organigrames de l’Ajuntament de Barcelona en tota la seva extensió vegeu l’Annex número 3: Organigrames de l’Ajuntament. Concretament els punts 3.3 Organigrama polític. 151p. i 3.4 Organigrama executiu. 152 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per altra banda, la Biblioteca també té capacitat de decisió, funcionalment parlant 24, respecte a les sis àrees o sectors d’actuació, dins dels quals estan les quatre biblioteques departamentals i, sobre els deu Ajuntaments de districte. Però a nivell polític, aquests òrgans i la Biblioteca estarien al mateix nivell en l’organigrama. Àrees d’actuació - Serveis Generals - B.General - Districtes - Seguretat i Mobilitat - Serveis Urbans - Medi Ambient - Urbanisme Biblioteques departamentals - B.d’Urbanisme i infraestructures - B. de Parcs i Jardian. - Centre de Documentació d’Estadística - Centre d’Informació i Recursos per a la Dona

Ajuntaments de districte - Eixample - Sant Andreu - Les Corts - Sarrià- Sant Gervasi - Ciutat Vella - Gràcia - Nou Barris - Sants-Montjuic - Sant Martí - Horta-Guinardó

Per altra banda, també comentar que les biblioteques que depenen de l’Ajuntament de Barcelona treballen en xarxa, seria el cas de la Biblioteca General i les departamentals o, a tall d’exemple, com serien les biblioteques universitàries. Aquest fet queda reflectit en el Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona (CBAB). Tot i la pretensió d’algunes biblioteques especialitzades de mantenir el seu aïllament, justificant-ho amb els tipus de fons, usuaris, serveis o objectius, s’ha de tenir en compte que el treball en xarxa és molt útil per a la difusió. Tot i que les biblioteques especialitzades mantinguin la seva política pròpia, això no implica que no puguin cooperar. Quadre 1: Esquema de l’estructura departamental de l’Ajuntament de Barcelona

Si mirem l’organigrama executiu, s’ha de tenir en compte que la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial, que és on es trobaria ubicada la Biblioteca General, està dins del Comitè Executiu. Mentre que si mirem l’organinagrama polític, els Serveis Generals estarien dins el sector de l’ Àrea de Benestar i Cohesió Social Territorial. Veure l’Annex número 3: Organigrames de l’Ajuntament de Barcelona. 140-152 pp.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Consell municipal Alcaldia

Gerència Municipal Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial Direcció d’Administració General

Biblioteques departamentals

Altres Tècnics

Biblioteca General

Bibliotecaris Documentalistes

Administratius

Abans d’entrar en la missió i els objectius propis de la Biblioteca General, caldria conèixer quines són les funcions pròpies de cada departament, per saber quin lloc ocupa, dins de l’entramat organitzatiu, la Biblioteca General. -

Funcions del Consell Municipal. És l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat. Integra 41 regidors i està presidit per l’alcalde. Aquest òrgan, estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més importants de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva. Li corresponen les funcions atribuïdes per la Carta Municipal 25.

Funcions de l’Alcaldia. Té com a prioritats:

Les funcions atribuïdes per la Carta Municipal són:  Relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions a altres administracions.  Impulsar i controlar el funcionament dels altres òrgans de govern.  Decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal, l’escut, el segell i la bandera.  Aprovar i modificar el reglament orgànic i de les ordenances.  Aprovar els plans i programes generals d’actuació municipal.  Aprovar plans i normatives urbanístiques.  Aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre



Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Cohesió social i territorial per garantir, el benestar i de qualitat urbana a tots els ciutadans de Barcelona, i que es concreta amb polítiques actives en educació, atenció social, habitatge, equipaments i serveis.



Situar Barcelona en el desenvolupament econòmic, la innovació, la recerca, les noves tecnologies o la cultura.



Capitalitat de Catalunya, com a país del qual Barcelona serà el motor en infraestructures, en transformació urbana per reforçar el paper de Barcelona com a nucli de l’àrea metropolitana i com a referent essencial per al conjunt d’Espanya.

Funcions de la Gerència Municipal 26. Té la finalitat d’exercir la direcció executiva superior de les gerències municipals, així com dels organismes autònoms i empreses que formen el grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

Funcions de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial 27. Té la finalitat executiva superior de la Gerència, i coordinació amb els òrgans municipals pel desenvolupament del Programa d’Actuació Municipal.

Funcions de la Direcció d’Administració General. Les seves funcions són:

Les funcions de la Gerència Municipal són:  Forma part de l’Administració municipal que és la màxima responsable, dins de l’estructura executiva, de que els serveis prestats per l’Ajuntament de Barcelona als ciutadans siguin eficaços i eficients, i responguin a les necessitats de la ciutat.  Direcció superior de la planificació, organització i prestació dels serveis públics, per garantir l’acompliment dels objectius definits pel Govern Municipal.  Avaluació i seguiment de l’execució dels plans municipals, del desenvolupament dels recursos invertits i de les accions destinades a acomplir amb els objectius de la municipalitat.  Responsable superior de l’execució i supervisió del pressupost i la inversió del grup municipal.  Avaluació i control de les operacions i dels resultats obtinguts, per les gerències del grup municipal.  Seguiment de la qualitat i el rendiment en la prestació dels diferents serveis.  Ocupa la vice-presidència del Comitè Executiu.  Assisteix a les sessions de la Comissió de Govern i del Comitè de Govern.

 27

Totes aquelles que li siguin atribuïdes per l’Alcaldia en l’acompliment de les funcions .

Les funcions de la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial són:  Dissenyar les línies estratègiques en matèria de serveis generals, d’acord amb les directrius polítiques.  Coordinar la Taula de les Gerències de Districte.  Elaborar el programa director global de la Gerència.  Dissenyar l’organització interna de la Gerència.  Dirigir, coordinar i controlar els servies que executa la Gerència.  Gestionar els recursos personals, econòmics, materials i tecnològics assignats a la Gerència.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre



Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Assumir les funcions de suport a l’Alcaldia i als òrgans de Govern previstos al Consell General.



Direcció de la Biblioteca General.



Mantenir i supervisar el registre de marques de l’Ajuntament de Barcelona, els seus Organismes Autònoms i empreses municipals, fixant criteris i exercint la supervisió de les relacions amb els òrgans administratius responsables en matèria de marques i patents davant l’Oficina de Patents i marques del Ministeri de l’Interior de la Unió Europea.

Funcions de la Biblioteca General28. La Biblioteca General es va construir com a servei central d’informació documental de l’Ajuntament de Barcelona amb les següents línies generals: 

Suport d’informació i documentació dels treballadors municipals a partir de tres objectius:



•

Fiabilitat de la informació proporcionada.

•

Rapidesa en resoldre les consultes.

•

Avançament a les necessitats documentals de l’Ajuntament.

Descentralització dels fons municipals dels departaments però amb integració de processos i tractaments tècnics de la documentació, per tal de simplificar estructures i estalviar recursos.



Racionalitzar i rendibilitzar els recursos documentals municipals, per tal de compartir-los, i estalviar-ne els costos.



Servei documentals d’assessorament tècnic en matèria documental.

Si s’examina l’organigrama de la pròpia Biblioteca29 es pot apreciar que és aparentment jeràrquic, ja que es basa en les diferents funcions que té cada membre de l’equip. Ara bé, no ho és totalment per dues raons. La primera és que es treballa en equip i hi ha funcions concretes que les fan tots els membres de l’equip com és l’atenció al públic, la qual l’exerceixen un dia a la setmana cadascun. Això també comporta una flexibilitat en les funcions perquè és la manera de 28 29

Vegeu també la missió a la pàgina 29. Quadre 2: Organigrama intern de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. 27 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

que tots els membres de l’equip estiguin en contacte directe amb les necessitats dels usuaris. El fet de que les tasques s’organitzin de forma rotativa dona peu a que el personal no s’encaselli en unes feines determinades. Això ajuda a mantenir el nivell de qualitat del servei, i a que tothom tingui una visió global del conjunt de la Biblioteca obligant-se a reciclar-se constantment. La segona raó és la disposició dels treballadors en l’àmbit laboral 30. No és un espai diferenciat per sectors, sinó que és un espai compartit, de manera que tots els membres estan en un mateix espai, en el que es poden dedicar a realitzar les tasques concretes que els hi pertoquen, però a l’hora poden realitzar consultes i comentaris entre ells, mentre van treballant. La pròpia directora de la biblioteca comparteix aquest espai, només separat per una mampara transparent de vidre, que més que un espai diferenciat serveix per atendre a les visites amb certa intimitat. Es pot dir, que les dues úniques disposicions que queden al marge d’aquest espai únic són les del departament d’adquisicions31, dirigida per la Sra. Elvira Jou, i les d’atenció al públic32, on no hi ha una única persona responsable si no que la comparteixen. En tercer lloc, tot i ser un espai compartit entre els diferents membres de l’equip, utilitzen sovint el correu electrònic com a forma de passar-se documents i informació entre les diferents membres, així com entre els diferents departaments que composen l’Ajuntament. La comunicació telefònica interna, també és freqüent, però aquesta a més aplega les consultes dels usuaris externs. Per tant es pot establir que es tracta d’una estructura interna híbrida, tot i que sobre el paper aparenti ser jeràrquica. Es pot argumentar l’estructura jeràrquica en aquesta Biblioteca per dues raons.

Per veure l’Espai comú de treball anar a l’Annex d’imatges número 6: Espai comú de treball a la Biblioteca General. 185p. 31

Per veure l’Espai d’adquisicions anar a l’Annex d’imatges número 5: Espai d’adquisicions i sala de consulta de la Biblioteca General. 184 p. 32

Per veure l’Espai d’atenció al públic anar a l’Annex d’imatges número 7: Espai d’Atenció al Públic. 185 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

La primera és perquè és una Biblioteca que pretén donar un màxim d’eficiència als usuaris que la visiten, i això comporta tenir molt clares les funcions que cada membre de l’equip ha de realitzar. En segon lloc, al basar-se en les funcions, aquestes han de quedar ben delimitades per a cada membre de l’equip i això es fa via paper, tot queda estipulat en esquemes 33 de les actuacions que ha de realitzar cada membre representant de cada funció. D’aquesta manera també, al ser una biblioteca que porta a terme projectes diversos de les activitats habituals, quan es requereix personal forani, la metodologia de treball ja queda estipulada i els serveix perquè sempre es treballi de la mateixa manera per part d’aquests equips foranis o recursos humans foranis especialitzats 34. Tot i així la comunicació informal i les funcions transversals hi són presents en aquest centre, donant lloc a l’hibridació, tot i destacar la jerarquització de les funcions. Quadre 2: Organigrama intern de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.

Marta Ràfales Cap de la Biblioteca

Roser Batlló BibliotecàriaDocumentalista

Montserrat Cabré BibliotecàriaDocumentalista

Montserrat Bonet Auxiliar administrativa

Anna Tintó BibliotecàriaDocumentalista

Margarida Vázquez BibliotecàriaDocumentalista

Elvira Jou Tècnica Editorial

De fet, la missió i els objectius de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona es basen en servir la documentació requerida pels altres departaments, i en menor 33

Per veure alguns esquemes anar a l’Annex de tasques.187-236 pp.

Per exemple, tenen una empresa contractada que tenen la funció d’emmagatzemar tot aquell material que a la biblioteca té l’obligació de mantenir, que és tota la documentació municipal però o bé no té sortida o bé ha quedat desfasat. La quantitat d’informació que es va actualitzant, degut a que és molta informació legislativa, aquest centre també conta amb una persona que cataloga tot el material antic, de manera que agilitzi la cerca i la posada al dia de disposicions i normatives que surten mensualment i a la recopilació de la qual s’hi dediquen persones internes de la Biblioteca General.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

mesura, per als usuaris externs. Però en general, l’estructura organitzativa per si sola no fa que els centres funcionin millor o pitjor, sinó que intervenen altres factors que determinen el fracàs o l’èxit en l’activitat del centre per exemple: la planificació estratègica, la política de personal, la circulació de la informació, el pressupost, la capacitat tecnològica, serien alguns casos. Per això cal que els departaments superiors en l’organigrama reforcin les necessitats plantejades pel centre documental, ja que si no és així, la Biblioteca no donarà els serveis de manera efectiva i eficient.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

2.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Missió de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.

La Biblioteca General té com a missió proporcionar els recursos d’informació necessaris per al correcte desenvolupament de la tasca municipal, així com rendibilitzar i conservar els recursos d’informació de producció municipal. Per tal de poder executar amb eficàcia la seva missió, la Biblioteca té assignades unes competències35 que exerceix de manera centralitzada per a tot l’Ajuntament, i són les següents: 

Cobrir les necessitats informatives i documentals de l’Ajuntament.



Vetllar, tractar i difondre de manera transversal els recursos d’informació municipal, coneixent les adquisicions, subscripcions i fonts d’informació de les diferents dependències i evitar, duplicats innecessaris.



Garantir la conservació i difusió dels recursos d’informació de producció

Vegeu també les funcions de la Biblioteca General a la pàgina 24.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

municipals, mantenint el catàleg col·lectiu, assistint i formant als usuaris en l’ús d’aquest servei. 

Ser un òrgan consultiu, amb caràcter vinculant, en temes de gestió, organització,

tractament

conservació

dels

recursos

d’informació

municipals. De manera que haurà d’informar d’aquelles altres biblioteques o centres documentals en el si de l’Ajuntament, que siguin de rellevància per a l’obtenció de la informació requerida. 

Vetllar per l’acostament de la informació municipal al ciutadà oferint la seva col·laboració amb la resta de biblioteques que composen el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, mitjançant l’ús de les noves tecnologies i quedant integrada en la xarxa per a l’intercanvi d’informació 36.



El responsable de la Biblioteca General haurà de participar com a màxim representant bibliotecari-documentalista en les taules de selecció de bibliotecaris-

documentalistes

i/o

llicenciats

Documentació

l’Ajuntament de Barcelona.



El responsable de la Biblioteca General haurà de col·laborar amb la resta d’arxius i museus municipals, així com amb la resta de biblioteques de la ciutat i de l’estranger per garantir l’accés, difusió i conservació dels recursos d’informació municipals 37.

Tot i que la Biblioteca està especialitzada per consultes de caràcter intern, també és responsable de satisfer les necessitats d’informació externa, a institucions tant físiques com jurídiques externes sobre qualsevol tema i, és per això que dona suport, en temes de documentació municipal, a les biblioteques del Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, però també sobre qüestions normatives i/o legislatives a altres institucions com per exemple al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Aquest punt però el tenen poc desenvolupat i serà el punt de partida per desenvolupar el projecte d’aquesta memòria. Per veure més al respecte anar al punt 6 Projecte, d’aquesta memòria. 91-108 pp. 37 Això implica que si les biblioteques d’arxius i museus, ho consideren necessari, la Biblioteca General haurà de col·laborar en els seus projectes, com per exemple, amb el projecte que pretén efectuar la Biblioteca del Museu Etnològic de Barcelona, a l’hora de crear un catàleg col·lectiu integrat en la xarxa.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

2.4

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tipologia d’usuaris a la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.

La Biblioteca General va néixer per complir la funció d’àmbit administratiu però, com s’ha comentat, per la manca de biblioteques públiques, de retruc va portar a terme també funcions de biblioteca pública. No seria fins que a partir de 1991, quan van començar a tenir un públic més especialitzat degut a l’inici del projecte de construcció de les primeres biblioteques públiques i que no veuria finalitzat fins a finals dels 90s, tot i que actualment encara queden biblioteques públiques per construir. Tot i així, la Biblioteca General col·labora amb el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona. Actualment es poden diferenciar dos tipus d’usuaris: els interns i els externs 38 aquests últims són una minoria. 38

Com hem vist, la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona està especialitzada en qüestions relatives a l’Administració Municipal, tant per usuaris interns com per a usuaris externs, tot i que la informació està més restringida per a aquests últims. Al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, també té dues tipologies diferenciades d’usuaris, els interns que són els socis col·legiats, i els externs que són arquitectes no col·legiats, però en qualsevol cas, són en ambdós casos, usuaris amb qüestions especialitzades en aquesta temàtica. Per veure més informació referent al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics anar a les planes

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Usuaris interns39. 

Treballadors de l’Ajuntament de Barcelona. Aquests usuaris poden demanar fons de la biblioteca i d’altres departaments municipals, i si cal, de biblioteques externes. Tots els treballadors de l’Ajuntament poden utilitzar el servei de préstec mitjançant les seves identificacions i contrasenyes, la qual cosa els hi permet també consultar la intranet i les subscripcions electròniques. El període de préstec per als documents físics és de 15 dies per a tots els materials, excepte per a les revistes i obres de referència, que es deixen 1 dia, amb la possibilitat de pròrroga. Els usuaris de règim intern disposen d’un carnet que els permet accedir a totes les instal·lacions de l’Ajuntament. S’ha de tenir també en compte que tots els serveis de la Biblioteca estan pensats i dissenyats en funció de les necessitats dels usuaris interns, sempre amb la intenció de millorar i garantir el seu accés a la informació. La política municipal es basa, en la descentralització territorial, i és per això que molts dels usuaris interns es troben ubicats en diferents llocs de la ciutat. Això s’ha de tenir en compte, ja que els mètodes per a tractar i comunicar la informació a uns i altres de vegades han de ser diferents. A causa de la descentralització del personal, es tendeix cada vegada més a dissenyar serveis amb un alt component tecnològic que permet fer arribar les informacions a l’ordinador de l’usuari final. La comunicació amb el personal, mitjançant el correu electrònic, la relació personal directe, etc. són peces clau perquè els serveis puguin ésser coneguts i utilitzats.



Els serveis dels que disposen aquests usuaris són, a més dels que disposen els usuaris externs: •

Préstec.

Per veure els mètodes de difusió que la Biblioteca General utilitza per fidelitzar aquests tipus d’usuaris anar a la pàgina 65.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Obtenció de documents.

•

Teledocumentació.

•

Accés a intranet i internet.

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Usuaris externs40. 

Són entitats i ciutadans que estiguin interessats pel fons de la Biblioteca, el poden sol·licitar a qualsevol biblioteca de la qual siguin usuaris. Aquesta biblioteca pot demanar els documents a la Biblioteca General amb el règim de préstec interbibliotecari. La durada d’aquest tipus de préstec és de 30 dies i el nombre màxim de documents que es presten és de 3.



Tots aquells usuaris que preparin oposicions també poden accedir a la Biblioteca General, ja que aquesta prepara pacs de llibres que permeten als opositors tenir recopilats tots els documents relatius a les matèries per a la bona consecució dels exàmens.



Els usuaris externs han de demanar un passe de visitant al departament d’informació si volen accedir a l’interior de la Biblioteca. Això i la ubicació de la biblioteca, provoquen que sigui una gran desconeguda per la gran majoria de la població, ja que no és un centre visible des de l’exterior de l’Ajuntament i a més, per poder accedir cal demanar aquesta targeta que s’ha d’anar a demanar a l’edifici de la Plaça Sant Miquel, número 5 41.



Els serveis públics que ofereix la biblioteca són: •

Sala de consulta.

•

Servei d’informació.

•

Consulta del catàleg i les bases de dades en cd-rom.

•

Formació in situ sobre el funcionament d’aquests.

•

Reprografia i impressions.

•

Accés a Internet.

Per veure els mètodes de difusió que la Biblioteca General utilitza per fidelitzar aquests tipus d’usuaris anar a la pàgina 64. 41 Per veure la ubicació d’aquest edifici anar a l’Annex d’imatges número 1: Ubicació de la Biblioteca de l’Ajuntament i de la Pl. Sant Miquel. i número 2: Imatge de l’Edifici Nou situat a la Pl. Sant Miquel on demanar el passe per accedir a la Biblioteca General. 183 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

2.5

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Conclusió.

Com s’ha vist, la forma bàsica d’estructura a la Biblioteca General és la d’equips que tingui unes línies de comunicació i de presa de decisions molt ben definides. Tanmateix, per tal de ser reeixida, l’estructura ha de tenir en compte dues qüestions més que no poden ser ben dibuixades en un organigrama. En primer lloc, cal que hi hagi un esquema clar de reunions i d’altres formes de comunicació. Les reunions, la distribució de documents i l’ús del correu electrònic són, d’alguna manera, tan formals i establerts com el mateix organigrama. Han de ser molt meditats i ben entesos per tot el personal, ja que d’aquesta manera s’evitarà l’aïllament dels equips, les diverses parts de la Biblioteca estaran interconnectades i s’establirà una bona base per a la presa de decisions. En segon lloc, l’estil de comunicació i gestió ha d’estimular i valorar l’esperit obert en l’intercanvi d’idees entre el personal. El tercer element d’una estructura reeixida rau en el seu potencial de flexibilitat. La capacitat de personal d’operar al marge d’equips estructurats i regulars i d’incorporar-se a grups de projectes també és important. Les biblioteques només poden gestionar el 35

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

canvi adequadament si, de manera continuada desenrotllen i posen en marxa els darrers desenvolupaments. Al mateix temps, també necessiten mantenir uns serveis bàsics efectius. L’habilitat de la Biblioteca de formar grups de treball o equips de projectes provisionals determinarà fins a quin punt pot assolir tant la innovació com el manteniment de serveis principals de bona qualitat. El personal a més, ha de reconèixer la importància dels grups de projectes en l’assoliment dels objectius generals de la Biblioteca. Una estructura participativa tindrà, doncs, tres elements: una estructura d’equip; un bon sistema de comunicació i per a la presa de decisions; i la flexibilitat necessària per poder formar equips de projectes amb participació de personal de la Biblioteca. Una gestió participativa d’aquesta mena no sols involucra el personal, sinó que també reconeix la importància de la seva participació. El personal té la responsabilitat de participar de la mateixa manera que als caps els correspon la presa de decisions. Aquest tipus d’estructura matriu proporcionarà una base apropiada per a la gestió efectiva del canvi. La Biblioteca General integra els elements d’una estructura híbrida ja que combina tots aquests factors: la funcionalitat, permetent la creació d’equips que s’hi dediquen a tasques concretes, amb un personal altament especialitzat; la flexibilitat, ja que mitjançant els recursos pressupostaris adopta personal extern per crear projectes que siguin útils per a l’eficiència dels seus serveis, a més de deixar estipulades la metodologia concreta que s’ha decidit, per ser el més coherents possibles amb el tractament dels seus fons i serveis; a l’hora és una estructura jeràrquica ja que cadascú sap les funcions que li toquen, tot i haver funcions compartides, però també, dins de l’organigrama general de l’Ajuntament, la Biblioteca General està molt coaccionada per la resta de dependències superiors, el que afecta relativament a la seva capacitat de decisió. Per últim, tot i no tenir un sistema de reunions establert per calendari, la disposició dels treballadors en el centre, provoca que estiguin en constant comunicació, això fomenta una bona circulació de la informació i que tots els membres de l’equip tinguin constància del que la companya està gestionant, a més d’involucrar-se en els assumptes que els usuaris diàriament plantegen als diferents components que formen l’equip professional.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

3. Els continguts de les Biblioteques especialitzades: la Biblioteca General. 3.1 Introducció.----------------------------------------------------pàg. 37 3.2 Col·lecció.-------------------------------------------------------pàg. 39 3.2.1 Localització de la col·leció.-------------------------pàg. 39 3.2.2 La col·lecció de la Biblioteca General i les altres biblioteques municipals.-----------------pàg. 40 3.2.3 Breu història de la col·lecció.-----------------------pàg. 41 3.2.4 Tipologia de recursos d’informació.---------------pàg. 41 3.2.5 Política de selecció, d’expurg i de neteja del centre.-----------------------------------pàg. 43 3.3 Pressupostos.-----------------------------------------------------pàg. 45 3.4 Equipaments.----------------------------------------------------pàg. 47 3.1 Introducció. Un dels objectius de la Biblioteca General no és ser una biblioteca que desenvolupi una funció primària basada en la catalogació per a la difusió de documents físics, sinó més bé, el que pretén és seleccionar tots aquells recursos interessants per a les necessitats dels seus usuaris interns i presentar-les electrònicament, sense que l’usuari s’hagi de 37

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

desplaçar des de la seva oficina per obtenir-ne els resultats. És per això que cal introduir el concepte d’administració electrònica, el qual és conegut des de fa anys, però continua patint una sèrie de llacunes que no el fan evolucionar en la línia que es desitjaria. Una d’aquestes grans mancances és la incomprensió de les necessitats reals de la ciutadania per sobre de les necessitats administratives. Aquest factor esdevé clau per poder desenvolupar àmpliament el concepte d’administració electrònica. La integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no és més que un mitjà per fer-lo factible, i per aquest motiu cal adoptar mesures com el treball col·laboratiu interadministratiu i la creença que la veritable eficàcia d’un servei, un tràmit, un procés rau en dissenyar-lo centrant-se en les necessitats de qui els rep i no en els interessos de qui els projecta. De fet l’Ajuntament de Barcelona que conta amb diferents biblioteques en l’entramat de les diferents dependències, està actualitzant el catàleg, de manera que es desfacin els duplicats, que en algunes ocasions es troben al catàleg col·lectiu. Això es fruit d’un mal treball col·laboratiu que es va tenir en un passat, provocat pel treball independent de cada centre i la manca de coordinació entre ells. Actualment aquests errors s’estan sufocant i cada cop es troben menys. Per altra banda, l’evolució tecnològica dels serveis permet apropar l’administració als ciutadans d’una forma participativa perquè tingui èxit. Tot i que la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona bàsicament treballa per als usuaris interns, no s’ha d’oblidar mai que l’usuari final són els ciutadans. En els darrers anys s’han impulsat moltes línies al voltant de l’administració electrònica, amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament i ús de les TIC dins de les administracions a benefici del ciutadà. Els resultats, però, no demostren un èxit global ni a nivell local ni estatal. Alguns factors condicionants que han influït en els resultats, de l’administració electrònica han estat: -

Manca de dotació pressupostària adequada: aquest fet ha originat en molts casos discontinuïtat en les línies engegades, reducció de l’abast de diferents iniciatives i manca de recursos i viabilitat, especialment en els ens locals. 38

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Lideratge discontinu o canviant: fet que provoca una manca d’impuls necessari per a la posada en marxa de nous serveis o iniciatives, i un buit per a la presa de decisions atès que cal tornar a repensar i crear serveis de nou en molts casos.

Suport insuficient: això afecta directament la percepció del grau de necessitat i conceptualització dels projectes. És especialment crític en línies d’actuació centrades en les administracions locals atesa la seva menor capacitat d’acció.

Estructures organitzatives complexes: la manca de flexibilitat en aquest sentit dificulta la consecució dels programes, alenteix la validació dels diferents procediments i posa en relleu la dificultat de poder fer un bon seguiment de les fites clau i els processos d’avaluació continuada en les etapes d’implementació i resultats.

La inestabilitat dificulta la identificació de les necessitats dels usuaris i la seva satisfacció i genera un cercle viciós: si l’usuari no satisfà les seves necessitats informatives, ha de trobar la informació per altres vies. Això fa disminuir la consulta a la biblioteca i aquesta sembla cada vegada més prescindible, se’n retallen recursos i pot arribar a desaparèixer. 3.2

Col·lecció de la Biblioteca General

La política de desenvolupament de la col·lecció que a continuació es presenta pretén establir els principis i regles utilitzades per la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona i dels de la resta de departaments municipals, en la selecció i manteniment dels recursos d’informació

de la biblioteca, exceptuant, l’ICUB (Institut de Cultura

de Barcelona) i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona). Aquesta política serà utilitzada pels responsables del desenvolupament de la col·lecció sempre tenint present les polítiques d’actuació i els objectius de l’Ajuntament, i afectarà tant al personal com als usuaris de la Biblioteca.

Definició de Recurs d’Informació: s’entén com a recurs d’informació qualsevol font d’informació, que pot ser tangible, si és un objecte físic (publicacions periòdiques, monografies, CD-Rom, cartells, vídeos, fulletons, diapositives, etc.) o pot ser intangible (revistes o publicacions electròniques, bases de dades en línia, pàgines web, etc.) queda exclosa d’aquesta definició qualsevol documentació administrativa generada per la Corporació municipal en l’exercici de les seves funcions.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

El propòsit d’escriure aquesta política és tenir constància dels criteris que se segueixen a la Biblioteca, i establir uns mínims perquè tothom treballi d’una forma coherent. 3.2.1 Localització de la col·lecció. La col·lecció es troba principalment a la seu central de la Biblioteca General, situada al a Plaça Sant Jaume, s/n 08002 de Barcelona. La resta de fons (els documents antics o de poc ús) es custodien en altres locals més adequats 43. Els recursos d’informació de les biblioteques departamentals, o de les dependències municipals, també se seleccionaran tenint present la mateixa política d’adquisicions, tot i que les col·leccions respectives romandran ubicades en cada una de les biblioteques o departaments municipals per raons d’eficàcia i eficiència. 3.2.2

La col·lecció de la Biblioteca General i les altres biblioteques municipals.

La majoria de dependències municipals tenen un fons documental especialitzat en el seu camp de treball, que els serveix de suport per al desenvolupament de la seva tasca laboral. Aquest fons s’organitza, cataloga i manté des del Servei de Coordinació 43

De fet hi ha externalitzat un servei de recollida de documents antics o poc usats que l’Ajuntament ha contractat a l’empresa GADSA (General de Archivo y Depósito SA), empresa nascuda al 1989 amb l’objectiu de desenvolupar els serveis de gestió documental que, es començaven a sol·licitar en el mercat de les empreses i destinada al tractament i gestió de la documentació, aportant tecnologia, coneixements i experiència, donant solucions personalitzades als seus clients. També fan custòdia externa, a la nau situada a Castellví de Rosanes, amb un espai de més de 1000 m2. El servei de custòdia funciona introduint els documents en contenidors estandaritzats, especialment dissenyats, amb un baix poder d’absorció d’aigua i una gran resistència a la compressió i al deteriorament. La documentació introduïda als contenidors prèviament es registra mitjançant etiquetes i codis de barres. A més, tots els documents d’un mateix contenidor pertanyen al mateix nivell de l’Organigrama de l’empresa client, així com a una mateixa sèrie documental. El registre es pot realitzar en diferents nivells, depenent del grau d’identificació que es desitgi i són d’ordre jeràrquic: (contenidor, arxivador i expedient), d’aquesta manera accedeixen als documents atenent a criteris generals o específics. Aquestes tasques poden bé ser realitzades pel personal propi o pels tècnics de GADSA. Un cop arriben els contenidors a l’àrea de recepció del centre de documentació, el personal verifica la entrada de la seva documentació. L’etiqueta de codi de barres és la única identificació que mostraran els contenidors durant un temps que romanguin a les instal·lacions. Un cop s’ha efectuat l’entrada de dades, el client rebrà un inventari. El procés de petició de consultes, un cop que els documents surten de les oficines dels clients, es poden consultar contactant amb el Centre d’Atenció al Client de GADSA, que disposarà la seva base de dades i els fons a la seva disposició. En cas de que requereixi la documentació original, l’entrega de la documentació es realitzarà en un plaç màxim de 24 h. També disposa d’un servei d’urgència amb entrega de 4 h hàbils des de la seva sol·licitud i dins de l’àrea d’influència del Centre de Documentació corresponent. La consulta pot ser entregada en les seves instal·lacions amb transport propi o amb el de GADSA, en el centre de documentació o enviades per fax o e-mail.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Bibliogràfica de la Biblioteca General, per evitar els duplicats, compartir recursos, i en definitiva rendibilitzar i racionalitzar els recursos d’informació de l’Ajuntament de Barcelona. Tots aquests fons (els documents ja existents en els departaments i les novetats adquirides) integren el Catàleg Col·lectiu de la Biblioteca General que està accessible a tothom, via Internet i també pels usuaris interns, via Intranet, ja que fins no fa gaire, alguns departaments no contaven amb Internet. Els principals departaments que conten amb fons i que actualment formen el catàleg col·lectiu són: 1

Biblioteca General.

Estadística.

Urbanisme.

Alcaldia.

CIRD (Centre d’Informació i Recursos de la Dona).

Regidoria de Manteniment Urbà i Serveis.

Serveis Jurídics.

Gerència de Serveis Personals.

Parcs i Jardins entre d’Altres.

3.2.3 Breu història de la col·lecció. La Biblioteca General va obrir les seves portes al 1983. Els primers fons van néixer d’una col·lecció de llibres que donaven suport administratiu als alts càrrecs que governaven la ciutat de Barcelona. Aquesta col·lecció constava de pocs volums i no estaven catalogats. Després aquests llibres van ser traspassats a la biblioteca del Secretari Municipal, i més tard tota aquesta col·lecció, amb materials que venen del s. XIX, va ser traspassada a la Biblioteca General. El fons actual es va començar a adquirir al 1983 incloent qualsevol tipus de recurs d’informació, independentment del seu suport. Tots aquests fons s’adquireixen en benefici corporatiu i és per això que alguns recursos com els CD-ROM / DVD es subscriuen amb llicències multiusuari per a tot l’Ajuntament. 41

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

3.2.4 Tipologia de recursos d’informació. La col·lecció principalment recull els següents temes: administració i gestió pública, especialment administració local; legislació i jurisprudència; ciències socials i la resta de matèries afins. -

Tipologia de recursos: 

Recursos paper44: publicacions oficials, obres de referència, publicacions editades per l’Ajuntament: publicacions periòdiques, memòries, informes tècnics, documents interns, informes estadístics, llibres d’art (catàlegs d’exposicions).



Recursos electrònics: bases de dades en línia, en CD-ROMs

o DVDs i

planes web.



Microfitxes: publicacions oficials.



Materials audiovisuals: vídeos i cassettes.



Material gràfic: cartells, fullets, postals, etc.



Altre Material no llibre: gorres, samarretes, enganxines, etc. Tipologia de la majoria de les consultes internes són per exemple 46:

Per veure la política de selecció i expurg dels documents en paper, anar a l’Annex 4 Política de Selecció: 4.1 Política de Tria i 4.2 Política de Selecció. 153 p. 45

CD-Roms disponibles: - Aranzadi jurisprudència. - Aranzadi legislació. - Aranzadi tribunals superiors de justícia i audiències. - Colex civil i contenciós administratiu. - El consultor. - CSIC. - Iberlex. - Iberlex UE. - Inside Science and Social Science. - Legislació i diposicions d’urbanisme. - Rebiun. - Ulrich’s. Molts d’aquests materials ara estan contractats via web, mitjançant subscripcions que els hi proporcionen un conjunt de llicències a les quals tenen accés alguns usuaris via password. La majoria d’aquests recursos ja no es reben en paper ni en CD-Rom, no obstant, encara estan presents a la biblioteca. Per veure la taula segons la qual seleccionen els recursos electrònics anar a l’Annex 4.4: Pautes per avaluar recursos d’Internet. 46

Les de caire administratiu, generalment fetes pel ciutadà, entitats i empreses que necessiten informació sobre: les normatives generades pel govern i les administracions, i que són de compliment obligat per a iniciar un negoci; les obligacions fiscals; les inversions municipals previstes en una zona geogràfica determinada, etc. La majoria d’aquestes consultes són formulades personalment a la biblioteca o via telefònica.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009



Normativa vigent d’edificació.



Situar una empresa d’assegurances dins del rànquing mundial d’empreses del sector.

3.2.5



Biografies de polítics.



Esmenes als pressupostos de l’Estat.



Recerca d’un informe mundial.



Dades estadístiques sobre la Unió Europea.



Informes comercials d’empreses.



Qualitat de vida a les ciutats.



Barreres vegetals en la reducció de la contaminació atmosfèrica.

Política de selecció47, d’expurg48 i de neteja del centre.

La selecció de material de compra es fa tenint en compte els objectius de la Corporació, el pressupost disponible, les desiderates dels usuaris i les necessitats de la pròpia biblioteca i dels departaments. S’adquireixen totes les desiderates que es demanen, excepte: 

Quan s’ha esgotat el pressupost previst per l’any.



Quan el tema del document en qüestió no respon als objectius municipals.

Les consultes de la documentació de producció municipal, són majoritàriament formulades per estudiants universitaris, i investigadors locals, nacionals i estrangers que van personalment a la biblioteca. Aquests poden demanar qualsevol informació de caràcter públic sobre les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona i consultar la documentació que s’aplega sobre el tema. Quan es planteja una consulta de temàtica municipal que no es pot resoldre amb les fonts que hi ha a la biblioteca, es fan els contactes necessaris dins la institució per tal de poder respondre amb la fiabilitat adequada. És en aquests casos, quan és tan important conèixer la corporació a fons i tenir-hi persones de contacte. La demanda d’informacions sobre qualsevol aspecte referent a la ciutat de Barcelona, en aquest sentit es reben preguntes de tot tipus: des d’algunes molt senzilles de resoldre, com ara quina és la biblioteca pública més propera a un domicili particular, fins a qüestions més especialitzades que cal derivar a d’altres centres més adients. El sistema de consulta més utilitzat per aquest tipus de públic és el telèfon. La consulta de materials per a la preparació d’oposicions per a l’accés a l’Ajuntament. Es prepara documentació perquè el públic pugui recopilar els temaris de concursos i oposicions, i garantir així la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta administració local. En època de convocatòries d’oposició la sala de consulta està, generalment, col·lapsada. 47 Per aprofundir en la política de selecció vegeu Annex número 4.2: Política de selecció. 153 p. 48

Per aprofundir en la política de selecció vegeu Annex número 4.3: Política d’expurg. 155 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre



Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Quan ja hi ha un exemplar del recurs demanat a la Biblioteca General o a un altra dependència municipal i no és d’ús diari pel departament que el demana.



Si la petició ve donada per un usuari extern a l’Ajuntament i no és una obra essencial pel centre.

Les eines principals per la selecció són: catàlegs d’editorials, material a exàmen (a avaluar com són donacions d’altres centres), butlletins bibliogràfics, butlletins electrònics i revistes; i suggeriments introduïts pels proveïdors de la biblioteca. Pel que fa a la llengua dels documents predomina el català, seguit pel castellà, l’anglès i el francès, però es poden trobar documents en japonès. La política d’expurg fa referència no només als fons de la Biblioteca General sinó també als recursos d’informació de les altres dependències i biblioteques departamentals. L’expurg es fa normalment en el moment que arriben els donatius a la biblioteca, o quan es comença a organitzar, de vell nou, una col·lecció existent en un departament, o quan cal seleccionar materials que han estat dipositats en arxius i magatzems fa anys. Calendari de tria. No hi ha un calendari fixat. Cal fer periòdicament una revisió dels recursos. Els que es consideren obsolets s’expurgaran. La revisió s’ha de fer dos cops l’any. La política de neteja del mobiliari del centre s’encarrega el departament de neteja de l’Ajuntament de Barcelona i es poden diferenciar dos processos de neteja: El primer és el que es realitza els caps de setmana de manera superficial sobre el mobiliari i la part externa dels documents. Es realitza els caps de setmana perquè posen alguns productes químics, que requereixen que l’habitacle es ventili abans de que es comenci a treballar. El segon procés es realitza un cop l’any i és el que es realitza de manera profunda en tota la instal·lació: documents i mobiliari. Aquesta neteja es realitza al mes d’agost, moment en el qual hi ha menor volum de demandes de documents.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

3.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Pressupostos.

La depesa econòmica d’aquesta Biblioteca en personal era de 329.159,46 € i en despeses corrents era de 290.227,76 €. Ambdues xifres sumaren un total de 619.387,22 €49 . En primer lloc caldria diferenciar entre pressupost i despesa. El pressupost és una estimació de la quantitat que es necessitarà per cobrir les necessitats que la Biblioteca té per aconseguir una eficiència i eficàcia notable per als seus usuaris. La despesa en canvi, és una dada real, d’aquells recursos econòmics que ja s’han gastat en els recursos i que no es poden modificar ni alterar perquè ja han estat sacrificats. -

La Biblioteca General gestiona els pressupostos destinats als recursos que utilitzen tots els departaments de l’Ajuntament i no únicament els propis de la

Dades del 2007.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Biblioteca. A més l’obtenció dels pressupostos de la Biblioteca està regulada segons la llei del Pla General de Comptabilitat 50. Cada grup de necessitats té obert un expedient, per exemple, hi ha un expedient per llibres, un expedient per material d’oficina, un expedient per bestretes 51, etc. Aquests pressupostos se solen començar a negociar cap a l’octubre, a l’estiu es fa una revisió dels pressupostos i de cara al novembre es tanquen els pressupostos perquè al gener tots els expedients han d’estar tancats i justificats. Com ja s’ha dit, cada expedient té una partida de recursos destinats a ser invertits i durant les revisions s’ha de justificar el pressupost, ja que si no es justifica o la justificació no és prou satisfactòria per a l’administrador, no s’obtindran augments ni recursos de l’administració encarregada de donar-los. Normalment els pressupostos es fan anualment i és natural que incrementin respecte anys anteriors un 2% aproximadament. No obstant, aquest any s’han retallat una mica, en general degut a la crisi. Per tant, si un pressupost és una estimació, pot passar que en un expedient es gasti menys en un any que en un altre. La diferència de recursos a favor, normalment no es perd, sinó que pot servir per obrir un expedient nou, amb el qual, sempre que es justifiqui, es puguin crear innovacions sense patir un increment del pressupost i sempre s’haurà de fer abans del novembre, ja que si no es perdran els diners perquè és el moment en que es tanquen les partides pressupostàries. Les partides pressupostàries que hi ha són: •

Pagament de premsa, revistes, llibres 52.

•

Bestretes.

Els pressupostos de la Biblioteca General de l’any 2008, estan publicats a Gaseta Municipal [en línia]: pressupostos generals 2008. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. núm 3, del 25 de Gener del 2008. [Consultat el 14/Abril/09]. Disponible a http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/gm200803pressupostos.999.pdf 51

Quantitat de diner anticipat. En la Biblioteca General són factures de baix cost que es paguen ràpidament tals com les factures de les revistes en paper de números únics que es compren en quiosc dels quals la Biblioteca General és subscriptora i es destinen als alts càrrecs dels departaments que conformen l’Ajuntament. 52

La línia de pressupostos de la col·lecció inclou 5 àrees principals: adquisicions corporatives de monografies, subscripcions corporatives de publicacions periòdiques, subscripcions corporatives de publicacions oficials, subscripcions corporatives de premsa i subscripcions corporatives de CDROM/DVD i bases de dades.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Personal.

•

Inversions a llarg termini.

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

L’estament destinat a proporcionar i aprovar les partides pressupostàries és la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial. El fet de que no hi hagi una intermediació entre Biblioteca i Gerència té un factor positiu com és que no hi ha problemes d’interpretacions de tercers entre un estament i l’altre, de manera que la directora de la Biblioteca General ha de fer valdre la seva capacitat de persuasió per aconseguir els objectius per la Biblioteca General. L’inconvenient és que la Gerència no està relacionada directament amb el món bibliotecari i moltes de les nocions que la directora de la Biblioteca General entén, la Gerencia no, i l’ajut d’una Directora d’Administració General, seria molt útil en aquest camp per aconseguir un major pressupost, sempre i quan, aquesta Directora d’Administració entengui les necessitats que, des de la Biblioteca General, es transmeten, sinó fos així, també seria un inconvenient essent més útil no tenir cap intermediari. 3.4

Equipaments.

Diàriament, a través del programa de correu Lotus Notes d’IBM, el personal pot estar al dia i fer el seguiment de les novetats que afecten al seu sector d’activitat. En aquests moments es mantenen set taulers: •

Europa: s’hi envien butlletins electrònics sobre les actuacions de la Unió Europea

que

informen

les

darreres

notícies,

legislacions,

convocatòries, i actuacions dels seus òrgans institucionals. •

Sumaris de publicacions oficials: sumaris del Boletín Oficial del Estado, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diario Oficial de las Comunides Europeas, i texts íntegre de tots els anuncis i edictes de l’Ajuntament de Barcelona, publicats en aquests butlletins i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Els treballadors tenen aquests sumaris el mateix matí de la seva publicació i, mitjançant unes aplicacions informàtiques, poden demanar a la biblioteca el text sencer de les disposicions que els afecten.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

•

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Revistes: sumaris d’unes 15 revistes especialitzades, amb l’opció de demanar el text complert dels articles.

•

Noves adquisicions: descripció per matèries dels darrers documents entrats.

•

Beques: s’hi informa de les ofertes de treball, de beques, ajuts i subvencions públiques.

•

Documents a examen: documents a examen arribats a la Biblioteca.

•

Diversos: cursos, congressos, i altres esdeveniments d’interès municipal.

La Biblioteca és també clienta de diferents bases de dades nacionals i internacionals per tal de poder oferir alguns dels serveis anteriors, com per exemple el de sumaris de publicacions oficials, o per a donar resposta a d’altres consultes plantejades pels usuaris interns. Aquestes proporcionen informació bibliogràfica, dades estadístiques i documents en text íntegre. Aquests últims es fan arribar directament als PCs de l’usuari final amb el corresponent estalvi de temps. D’entre totes les bases de dades les més consultades són Colex-Data, Dialog, Questel i OCLC. Alguns dels proveïdors de bases de dades són: -

Dialog Corporation.

Firstsearch d’OCLC.

Questel-ORBIT.

Actualment la Biblioteca General conta amb: •

11 estacions de treball.

•

1 ordinador de consulta al públic, servei que volen ampliar a 2.

•

3 impressores, dues d’elles multifunció.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4. Serveis i difusió de la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. 4.1

4.2

Serveis tècnics.-----------------------------------------------------pàg. 49 4.1.1

Selecció de recursos.-------------------------------------pàg. 50

4.1.2

Catalogació.------------------------------------------------pàg. 50

4.1.3

GADSA.-----------------------------------------------------pàg. 50

4.1.4

Institut Municipal d’Iformàtica (IMI).---------------pàg. 51

4.1.5

Estadístiques.-----------------------------------------------pàg. 51

4.1.6

Consultes difícils fetes.------------------------------------pàg. 51

Serveis als usuaris.--------------------------------------------------pàg. 52 4.2.1

Adquisicions corporatives.-------------------------------pàg. 53

4.2.2

Enllaços d’interès.------------------------------------------pàg. 53

4.2.3

Estatuts municipals.----------------------------------------pàg. 54

4.2.4

IMAGURB.---------------------------------------------------pàg. 54

4.2.5

Legislació consolidada.-------------------------------------pàg. 55

4.2.6

Ordenances municipals.------------------------------------pàg. 55

4.2.7

Publicacions oficials.----------------------------------------pàg. 56

4.2.8

Reglaments.---------------------------------------------------pàg. 56 49

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

4.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

4.2.9

Revistes.--------------------------------------------------------pàg. 57

4.2.10

Assessorament documental.--------------------------------pàg. 57

4.2.11

Bases de dades .----------------------------------------------pàg. 58

4.2.12

CD Roms corporatius.---------------------------------------pàg. 59

4.2.13

Coordinació bibliogràfica.----------------------------------pàg. 60

4.2.14

Formació d’usuaris.------------------------------------------pàg. 61

4.2.15

Préstec i SOD.-------------------------------------------------pàg. 61

Difusió i marquèting.-------------------------------------------------pàg. 63 4.3.1

De cara als usuaris externs.--------------------------------pàg. 64 4.3.1.1

4.3.2

4.4

4.1

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Web.-------------------------------------------------pàg. 64

De cara als usuaris interns.---------------------------------pàg. 65 4.3.2.1

Infobib.----------------------------------------------pàg. 65

4.3.2.2

Visibilitat a la portada de la Intranet.---------pàg. 65

Programes de cooperació.---------------------------------------------pàg. 67 4.4.1

Tria i donació de documents.--------------------------------pàg. 67

4.4.2

Biblioteques Públiques.---------------------------------------pàg. 67

4.4.3

Universitat.------------------------------------------------------pàg. 67

Serveis tècnics.

Es tracta d’aquells serveis que són òptims per als professionals de la informació que hi treballen diàriament i que serveixen tant per donar servei als usuaris, com per gestionar i salvaguardar la informació. A la Biblioteca General aquests serveis bàsicament es poden dividir en: 4.1.1 Selecció de recursos. És una selecció de recursos que poden ser útils per als bibliotecaris documentalistes, arxivers i altres professionals que treballen en el món de la informació i el coneixement dins la Corporació. Són eines de treball que es deixaran temporalment en aquesta secció per tal que qui ho desitgi en pugui fer l'ús més adequat 53. Recursos en general

Intranets

Publicacions oficials

Associacions professionals

Preservació i conservació de

Recull de materials per oposicions

Veure Annex 5: Eines per als bibliotecaris. 157 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

documents Catalogació descriptiva, classificació i indexació

Préstec

Recursos electrònics

Citacions i referències bibliogràfiques

Propietat intel·lectual

Tesaurus

4.1.2 Catalogació La catalogació en general es fa seguint els requeriments seguint les regles més actuals que proporcionen entitats com la Biblioteca de Catalunya i altres entitats d’igual importància i reconeixement en el món bibliotecari. Per a la descripció segueixen les Regles Angloamericanes de catalogació. En quant a la indexació tenen varies fonts, entre les més habituals es troben la Lemac i la Library of Congress Authorities. La classificació la fan mitjançant la Classificació Decimal Universal (CDU), tant per a monografies com per les revistes en suport paper, però no la utilitzen per classificar les memòries ni els recursos electrònics. Per últim, per a la catalogació establerta en el catàleg col·lectiu, fan servir com a mòdul de catalogació el MARC 21. Tot aquest conjunt de recursos els gestionen a partir d’un programa anomenat Unicorn, que té una plataforma dita WorkFlows. Des d’aquest programa creen el catàleg col·lectiu i pugen aquells fitxers que seran visibles a text complert des del propi catàleg54. Per tant es pot dir que segueixen les normes oficials i de la forma més actualitzada, ja que estan al dia amb serveis d’alerta en revistes com Item, BiD i amb institucions com el Col·legi Oficial de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la pròpia Facultat de Biblioteconomia i Documentació. 4.1.3 GADSA A manca d’espai per salvaguardar tota la documentació publicada per l’Ajuntament i la documentació que parli sobre Barcelona, la Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona, va optar per externalitzar el servei de patrimoni local a GADSA 55. S’ha de tenir en compte que la Biblioteca són 150 m2 a diferència del dipòsit que pugui tenir per exemple la Biblioteca de Catalunya, que també és patrimonial, amb 47 km de metres linials distribuïdes en 4 pisos. 54

Veure una mostra de com es pugen fitxers electrònics amb l’Unicorn en l’Annex de Tasques número 5: Pujar documents amb Hyperion. 198 p. 55

Per veure més informació sobre aquesta empresa i les seves funcions, anar a les pàgines 39-40, nota 43.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4.1.4 Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona (IMI). Per qualsevol problema que puguin tenir en qüestions tècniques amb les estacions de treball, tot l’Ajuntament de Barcelona compta amb un servei d’atenció i supervisió de les TIC que subministra l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, el qual té la seu central en l’Avinguda Diagonal 220, 08018 (Barcelona). 4.1.5 Estadístiques. Tant el servei d’atenció d’usuaris com el servei d’adquisicions, a més de la seva feina realitzen tasques que serviran per fer les estadístiques a final d’any. Això implica que la Biblioteca s’avalui constantment, per conèixer aquells serveis que funcionen i quines obres i recursos tenen més sortida i ús 56, així com també per saber els pressupostos de cara a l’any vinent i justificar els de l’any en curs. Aquesta és una manera d’optimitzar els serveis i l’eficàcia i eficiència de la biblioteca i els seus recursos.

4.1.6 Consultes complexes En ocasions l’abast de la informació sota la que tenen custòdia les bibliotecàries d’aquesta Biblioteca i sobre la qual han de donar resposta als ciutadans i als usuaris interns, és tan basta que no sempre saben la resposta a aquelles qüestions poc freqüents dels usuaris. Per a aquests casos existeix una base de dades creada per elles mateixes mitjançant el programa Inmagic, a partir de la qual, es posa la consulta difícil i la manera de resoldrela i/o la resposta concreta a aquella qüestió. Normalment la consulta a aquesta base de dades s’utilitza com a últim recurs, quan les altres possibilitats de cerca s’han esgotat i no s’ha trobat una resposta satisfactòria a la qüestió plantejada. La base de dades cerca per paraula clau, per tant, sobre qualsevol part del text, el terme de cerca que la bibliotecària introdueix.

Per veure mostres anar a l’Annex de Tasques número 9.5: Estadístiques d’usuaris. 234 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

4.2

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Serveis als usuaris

4.2.1 Adquisicions corporatives A més de gestionar les compres i subscripcions dels recursos d'informació propis, la Biblioteca adquireix la documentació que els departaments municipals del sector de Serveis Generals desitgen. Això és clau per rendibilitzar els recursos d'informació municipals. El servei d'adquisicions57 s'encarrega també d'organitzar i supervisar la distribució de les subscripcions de premsa diària d'aquest sector la qual cosa és una feina de dedicació diària i constant. Per demanar una compra o subscripció cal omplir el següent formulari.

Per obtenir més informació sobre aquest servei veure l’apartat 5.4 : Tasques pendents d’adquisició. 7778 pp.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4.2.2 Enllaços d’interès58 És un servei pensat per reforçar les fonts d’informació necessàries per als treballadors municipals. Es tracta d'un directori temàtic de més de mil recursos d'Internet seleccionats i avaluats pels bibliotecaris de la Biblioteca General com els més útils i essencials per iniciar una recerca. Tots els recursos són gratuïts. No es troben els recursos que requereixen per entrar-hi una contrasenya concreta. Tampoc s'inclouen els recursos purament comercials. Recerca per matèries:

Seleccioneu una matèria per veure els diferents recursos:

Administració Pública

Educació

Sanitat

Cercadors

Esports

Societat

Cultura

Estadística

Transport i Circulació

Diccionaris i Enciclopèdies

Formació en Gestió Pública

Unió Europea

Dret

Innovació i Qualitat

Urbanisme i Arquitectura

Economia i Finances

Medi Ambient i Sostenibilitat

4.2.3 Estatuts municipals59.

58 59

Veure Annex 1: Enllaços Recomanats d’Interès (ERI). 109 p. Veure Annex 6 : Estatuts municipals. 165 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

L'objectiu d'aquest servei és poder consultar els estatuts de totes les entitats (consorcis, empreses, fundacions, etc.) en què l'Ajuntament hi està involucrat d'una manera directa o indirecta. Aquesta recopilació s'actualitza constantment perquè sempre estigui al dia i s'hi incorporen les modificacions que van sorgint. També s'afegeix l'adreça web de l'entitat perquè l'usuari pugui obtenir més informació i hi pugui contactar directament. Recerca per tema: Seleccioneu un tema per veure'n les diferents institucions: Consorcis

Fundacions

Patronats

Empreses

Organismes Autònoms Locals

Altres

Entitats públiques empresarials locals

Organismes supramunicipals

4.2.4 IMAGURB IMAGURB60: base de dades del fons gràfic de la Biblioteca d’Urbanisme. Un banc d’imatges sobre mobiliari urbà de Barcelona, el planejament urbanístic de la ciutat, les àrees de nova centralitat, plànols, escultures i monuments de Barcelona, així com els edificis que formen part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i les intervencions en restauració. Els seus objectius són: 1) Millorar l’accés al fons gràfic urbanístic des d’un entorn intranet , tant per als tècnics com per als càrrecs directius. 2) Protegir els originals de la seva utilització continuada. 3) Conservar una còpia mestra digital per a finalitats d’investigació. 4) Explotar i difondre les imatges digitals via internet. 4.2.5 Legislació consolidada61

Aquesta base de dades serà molt útil per als membres que treballen al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. 61 Per saber-ne més veure l’Annex de Tasques número 9.3: Com cercar legislació. 223 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Selecció d'unes quatre-centes disposicions d'interès per a l'Ajuntament, de la Unió Europea, Estat espanyol, Comunitat Autònoma de Catalunya i Municipi de Barcelona. La Biblioteca General és la responsable d'incloure la normativa municipal i de mantenir-la

actualitzada.

La resta

de disposicions

(comunitàries,

estatals

autonòmiques) estan elaborades per l'editorial La Ley, amb consolidació de textos, en el cas de disposicions amb modificacions, i amb un índex que facilita l'accés directe a l'articulat. A la intranet de l’Ajuntament, a

Noves normatives es troben les disposicions

legislatives del mateix dia de la seva publicació i durant 14 dies més. Podeu consultar tota la legislació europea, estatal i catalana a CD-ROMs de legislació. 4.2.6 Ordenances municipals62 Des d'aqui podeu consultar totes les ordenances municipals vigents per paraula-clau, per títol i per grans matèries. S'inclouen les modificacions que es van produint, a més d'altres normes municipals que hi estan relacionades. Així com també gaudir de les versions consolidades d'aquestes ordenances, tant en català com en castellà. 4.2.7 Publicacions oficials S'ofereix diàriament, a primera hora del matí: els sumaris del BOP, DOGC, BOE i DOUE; una selecció de les darreres disposicions oficials aparegudes (a text complet); la normativa municipal, tant la que es publica com definitiva, així com la que es troba a informació pública i la que està pendent d'aprovació definitiva. També es permet la consulta als diaris electrònics de notícies jurídiques que tenim subscrits. El servei garantitza el seguiment de la legislació d'interès per a l'Ajuntament de Barcelona i permet que els usuaris municipals demanin altres disposicions a la Biblioteca a través d'uns formularis específics.

Per saber-ne més veure l’Annex de Tasques número 9.2: Com cercar ordenances. 222 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4.2.8 Reglaments63 L'objectiu d'aquesta secció és recolllir tots els reglaments municipals vigents. També s'afegeix l'adreça web dels organismes per si es requereix obtenir més informació i es pugui contactar directament.

4.2.9 Revistes64 Les revistes a les que actualment està subscrita la Biblioteca General, són 473 però no totes són accessibles a través d’internet, sinó que la gran majoria requereixen un password que només tenen els usuaris interns de l’Ajuntament de Barcelona.

Veure Annex número 7: Llistat de Reglaments. 177 p. Per veure els títols de les revistes subscrites per la Biblioteca General anar a l’URL: http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/0/x/0/57/05? searchdata1=Ajuntament+de+Barcelona{260}+OR+Ayuntamiento+de+Barcelona{260}+OR+Barcelona +City+Council{260}&format=PERIODICA+OR+PPELEC&sort_by=TI&user_id=CATALA 64

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

4.2.10

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Assessorament documental

Com a experts en sistemes d'informació i documentació, la Biblioteca pot assessorar en qualsevol projecte documental. La Biblioteca col·labora amb els departaments municipals per elaborar diferents serveis i productes documentals.

Fruït de l’experiència i la col.laboració s'han creat: el recull de premsa corporatiu, la primera edició de la intranet, el buscador de la web municipal, la base del Fons gràfic del sector d'Urbanisme, el Centre de recursos Barcelona Sostenible, diferents projectes amb el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, ordenances municipals fàcils. 4.2.11 Bases de dades.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Accedireu a totes les bases de dades que la Biblioteca subscriu, o selecciona pel seu grau d'interès, en qualsevol suport (DVD, CDROM, planes web...). Les bases de dades són una eina útil i ràpida per trobar la informació més actual publicada o no, sobre qualsevol perfil d'interès. Proporcionen textos complets d'articles de revista, dades estadístiques, articles de premsa nacional i estrangera, referències bibliogràfiques, entre d’altres. Algunes són d'accés públic i gratuït, és a dir, són obertes a tothom, però la majoria estan restringides per a ús exclusiu dels treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant control per contrasenya o per adreça IP des de la xarxa municipal. En els casos que es requereix contrasenya cal que es demani a a la Biblioteca General (Tel.93 402 74 68).

Si les bases que es volen consultar són en format DVD/CDROM cal estar donat d'alta, prèviament, com a usuaris del Servei de CDROM/DVD Corporatius. Si no són usuaris d'aquest servei s’ha d’omplir un formulari.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Si requereix fer una consulta aprofundida sobre qualsevol tema es recomana que es faci a un/a bibliotecari/a, tot i ser necessari que s’inclogui un resum de la petició, les paraules clau que la identifiquen, i si hi ha alguna limitació a tenir en compte en la resposta (llengües, dates extremes, etc.). D'aquesta manera les respostes seran el més pertinents possibles a les necessitats requerides. A més de les recerques puntuals existeix el Servei d’Alerta per estar informat, de forma regular, cada vegada que hi hagi una novetat sobre el perfil d’interès de cada usuari. Amb el Servei d'Alerta s’està informat de forma sistemàtica i periòdica, i sense cap cost, de les darrers novetats sobre els temes que més interessen als usuaris de forma personalitzada. Les mateixes bases de dades s'encarreguen de fer arribar les novetats sol·licitades a la bústia del correu electrònic particular. 4.2.12 CD-Roms corporatius El servei agrupa totes les bases de dades en suport òptic que els usuaris tenen accessibles via dos modalitats de connexió: o bé des de la xarxa general o des de la intranet. Per poder consultar els CD-ROM/DVD cal demanar, només la primera vegada, una autorització. Si es desitja formació específica trucar a la Biblioteca (Tel. 93 402 74 67 / 93 402 74 68), i si en canvi es té qualsevol problema de caire informàtic demanar una assistència a l'IMI 65. 65

Per veure més informació sobre l’IMI anar a la pàgina 51, punt 4.1.4.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4.2.13 Coordinació bibliogràfica. La majoria de dependències municipals tenen un fons documental especialitzat en el seu àmbit de treball que els serveix de suport per al desenvolupament de la seva tasca laboral. Aquest fons s'organitza, es cataloga i es manté des del Servei de Coordinació Bibliogràfica de la Biblioteca General, per evitar les duplicitats dins l’Ajuntament, compartir els recursos, i en definitiva, rendibilitzar i racionalitzar els recursos bibliogràfics i documentals. Aquestes col.leccions especialitzades es poden localitzar al catàleg col·lectiu i són en aquests moments les de: Alcaldia - Centre d'Informació i Recursos de la Dona - CDSS: Fons de l'antic Centre de Documentació de Serveis Socials - Estadística - Gerència de Serveis Personals - IMAE: Fons de l'antic Institut Municipal d'Animació Educativa - Manteniment i serveis - Paisatge Urbà - Parcs i Jardins - Serveis Jurídics - Urbanisme - Via Pública

4.2.14 Formació d’usuaris La formació dels usuaris és una peça bàsica per potenciar l'ús dels recursos d'informació, interns i externs, que l'Ajuntament de Barcelona té a l'abast per assolir els objectius corporatius.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

És important que els treballadors municipals sàpiguen utilitzar tots els serveis que se'ls ofereix i aprofitin les eines corporatives per adquirir, de forma continuada, nous coneixements per poder executar, amb la màxima eficiència, les seves funcions. Els usuaris poden sol·licitar formació a la seva mida en qüestions com per exemple: • •

Buscar indicadors mundials sobre el medi? Conèixer la biografia de qualsevol personatge, viu o mort?

•

Sol·licituds sobre la legislació vigent i consolidada sobre establiments i centres de comerç alimentari?

•

Dades estadístiques de la població de Bòsnia?

•

Saber quines iniciatives socials han fet altres ciutats del món per a col·lectius específics?

•

Llegir un determinat article de revista, o un llibre, que es troba a una universitat estrangera?

•

Quins són els darrers avenços en sistemes de manteniment de paviments?

•

Quins estudis existeixen sobre ús infantil de parcs i jardins?

•

Veure un debat televisiu entre diferents personatges públics a l'estranger?

El personal d'Atenció al públic és expert en buscar tot tipus d'informació i documentació. Es pot demanar la informació necessària directament des del lloc de treball, ja sigui via telèfon al 93 402 74 67 o 93 402 74 68, ja sigui via e-mail omplint el formulari 66. 4.2.15 Préstec i SOD67 Des d'aqui es poden demanar tots els recursos d'informació que són susceptibles de ser prestats, a excepció d'alguns materials exclosos de préstec o sotmesos a un règim de préstec restringit. Les exclusions o restriccions poden obeir a raons de confidencialitat, d'utilització freqüent, d'antiguitat, de raresa o de preservació. De forma general, queden exclosos de préstec: 66

Veure Annex número 8: Formulari formació d’usuaris. 181 p.

SOD: Servei d’Obtenció de Documents.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

a) les obres de referència: enciclopèdies, diccionaris, etc. b) les publicacions periòdiques: revistes, sèries, etc. c) les obres exhaurides o de díficil reposició d) les bases de dades en suport òptic Es poden demanar còpies, o originals en préstec, d’aquells recursos d’informació que no es trobin a l’Ajuntament de Barcelona, i que siguin necessaris per al desenvolupament de la tasca laboral, omplint un formulari.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

4.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Difusió i màrqueting.

S’entén com difusió aquells recursos que la Biblioteca utilitza per donar-se a conèixer en totes les seves vesants. S’inclourien tant els aspectes de màrqueting com els aspectes de localització, accés, visibilitat i horari. En el cas de la Biblioteca General, la ubicació ja representa una dificultat de cara a la difusió del centre. En primer lloc perquè no exiteix una senyalització que permeti ubicar-la dins de l’espai de manera ràpida i efectiva. En segon lloc, perquè cal demanar un passe a l’edifici de la plaça Sant Miquel68, per poder accedir a les dependències de l’Ajuntament, i un cop dins, cal preguntar on queda la Biblioteca, perquè no hi ha cap senyalització. De manera que hi ha un problema de visibilitat i de senyalització. També es pot dir que segons l’horari és més o menys visible una biblioteca. Per exemple, si obre els caps de setmana o per les tardes, hi ha més possibilitats de que al centre hi pugui accedir més gent, però en aquest cas, també depén molt de la necessitat que tinguin els usuaris interns de que estigui oberta, ja que són aquests els màxims beneficiaris de la Biblioteca i com que les dependències estan tancades els caps de setmana, no tindria gaire sentit que obrís la Biblioteca. De fet, la Biblioteca General només obre pels matins de 9’00 a 13’00 h, i tot i que les bibliotecàries estan des de les 8’00 a les 15’00 h, l’atenció al públic es redueix. De totes formes, molts dels recursos que ofereix la Biblioteca General estan oberts en línia, la qual cosa fa que estigui accessible les 24 hores del dia, tant per als usuaris interns com per als externs. Per a aquests últims, però, hi ha una manca d’informació sobre l’existència d’aquest centre, que podrien suplir-ho les Biblioteques Públiques de Barcelona, mitjançant una política de difusió d’aquest centre, ja que per a això existeix una política de col·laboració entre ambdues entitats. Aquest esforç però, és inexistent però seria molt útil que des de qualsevol biblioteca pública els ciutadans tinguéssin accés a la informació que tracta i custodia la Biblioteca General69. 68

Veure Annex d’imatges número 1: Ubicació de l’Ajuntament i de la Plaça Sant Miquel, i número 2 : Imatge de l’edifici nou situat a la Pl. Sant Miquel, on demanar el passe per accedir a la BG. 183 p. 69

Veure el punt 6 : Projecte. 91-108 pp.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per altra banda, els ajuntaments dels districtes, són la majoria dels casos, intermediaris entre els ciutadans i els recursos que ofereix la Biblioteca General, però el centre del qual s’ha extret la informació, normalment no se l’especifiquen als ciutadans, amb lo qual, la Biblioteca General continua en l’anonimat. Seria útil que els ciutadans, si més no, coneguéssin el catàleg col·lectiu d’aquesta xarxa, per almenys saber els serveis que els hi poden oferir, els quals són importants per a molts aspectes de la vida ciutadana i quotidiana de Barcelona. 4.3.1 Usuaris externs70 4.3.1.1

Web

Bàsicament el sistema que tenen els usuaris externs per conèixer de l’existència i de les funcions que ofereix la Biblioteca General, és la seva plana web, des d’on es poden consultar moltes ordenances i legislació que afecta al municipi de Barcelona, així com la consulta al catàleg de la Biblioteca, on pot trobar recursos interesants sobre la ciutat de Barcelona.

4.3.2 Usuaris interns71 4.3.2.1 70 71

Intranet

Per veure les característiques generals d’aquests tipus d’usuaris anar a la pàgina 32. Per veure les característiques generals d’aquests tipus d’usuaris anar a la pàgina 31.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

A la intranet tots els membres de l’Ajuntament hi poden accedir, tenint accés a tots els recursos disponibles i que es treballen diàriament des de la Biblioteca. S’ha de tenir en compte que la Biblioteca General és l’encarregada de les adquisicions de tots els documents necessaris per a la realització de l’administració pública, de manera que la responsable de que el departament de Gerència tingui disponible el diari cada matí, és la Biblioteca. El seu bon funcionament i efectivitat, és en aquest aspecte, altre carta de presentació i per tant de difusió, però bàsicament a nivell intern. 4.3.2.2

InfoBib

L'InfoBib és el butlletí electrònic de la Biblioteca General. El seu principal objectiu és el de proporcionar informació als treballadors municipals sobre temes d'actualitat en la gestió i innovació de l'administració local, a més d'informar sobre els nous recursos d'informació de la Biblioteca. El butlletí no té una periodicitat establerta, però surten quatre números l'any, i un número extra amb motiu del Dia del Llibre.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

4.4

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Programes de cooperació.

4.4.1 Tria i donacions de documents72 72

Per ampliar la informació sobre la política de Tria i Selecció de material, anar a l’Annex 4: Política de Tria i Selecció. 153-156 pp.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

La Biblioteca ajuda als departaments municipals en la tria o donació de fons documentals (no administratius) que la dependència ja no necessiti. La documentació s'ofereix a altres biblioteques de la ciutat, d'Espanya i de l'estranger. Els materials que no volen cap d'aquestes entitats s'ofereixen a les ONG relacionades amb el llibre i la lectura. 4.4.2 Biblioteques Públiques Com abans s’ha mencionat, la Biblioteca General també hi va col·laborar amb la formació dels professionals que treballen a les biblioteques públiques oferint-los formació sobre la cerca de recursos a la Intranet de l’Ajuntament, per si els usuaris d’aquestes biblioteques tenen alguna mena de dubte de caire administratiu, i que des d’elles es pugui respondre amb la mateixa eficàcia que es faria des de la pròpia Biblioteca General. Actualment però, aquest servei no es dona per la manca de difusió que es dona des de les biblioteques públiques a la Biblioteca General. 4.4.3 Universitat Per últim, la Biblioteca General també hi col·labora amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació tant oferint un lloc on realitzar les pràctiques per als alumnes que finalitzen els estudis de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, com en absorvir alumnes en període d’ensenyament amb convennis de col·laboració remunerats i gràcies als quals aquests alumnes es beneficien de l’obtenció d’experiència laboral que els hi pot ser molt útil per al seu currículum, com per al desenvolupament de projectes concrets que la pròpia Biblioteca General porta a terme.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tasques realitzades durant el període de pràctiques: 5.1

Dia de presentació.------------------------------------------------------pàg. 69

5.2

Reorganització de memòries i invesntari de llibres per oferir.-----------------------------------------------------------------pàg. 71

5.3

Biblioteca Virtual/ Nova.-----------------------------------------------pàg. 75 69

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

5.4

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tasques pendents d’adquisisció.--------------------------------------pàg. 77 5.4.1

Política d’adquisicions.---------------------------------------pàg. 77

5.4.2

Pràctiques realitzades en adquisicions.-------------------pàg. 78

5.5

Atenció al públic.---------------------------------------------------------pàg. 85

5.6

Revisió de fullets i substitució de documents.-----------------------pàg. 89

Les tasques realitzades a la Biblioteca General s’han dividit al llarg del període que anava del 9/Març/2009 al 29/Maig/2009 en 5 funcions diferents, cadascuna d’elles desenvolupada durant un temps concret: 5.1

Dia de presentació.

Per accedir a la Biblioteca General, cal anar a la Plaça Sant Miquel número 5 73 i demanar a Informació un passe per poder entrar dins les dependències de l’Ajuntament. Aquest tràmit s’ha de fer cada dia sempre i quan no es fes un carnet de la Biblioteca, de fet aquest carnet el van fer setmanes després i era temporal, fins el 29/Maig/09 74. La primera persona que es va presentar fou l’Anna Tintó qui de seguida va anunciar a la Marta Ràfales, directora de la Biblioteca General, la presència d’un servidor. La directora de seguida va expliar quines serien les tasques que portaria a terme en el centre, i el va donar un calendari de seguiment 75. La

directora també va explicar que qualsevol cosa que es fés en l’interior de la

Biblioteca seria de caire confidencial, ja que hi ha projectes i qüestions que afecten a institucions públiques, càrrecs públics i que són de vital importància que es mantinguin en restricció fins que es facin públics. A continuació la regidora del centre va donar el planning de les tasques que hauria de realitzar i posteriorment va acompanyar a l’auxiliar temporal a donar un volt per la 73

Veure Annex d’imatges números 1: Ubicació de la Biblioteca de l’Ajuntament i de la Pl. Sant Miquel i 2 : Imatge de l’Edifici Nou situat a la Pl. Sant Miquel on demanar el passe per accedir a la Biblioteca General . 183 p. 74

Veure Annex d’ imatges número 3: Carnet temporal que permet l’accés a les dependències de l’Ajuntament de Barcelona. 183 p. 75

Veure Annex de Tasques número 1: Calendari de pràctiques. 187 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Biblioteca explicant les diferents seccions en que es dividia la col·lecció en el si de la Biblioteca. Per últim va presentar a la resta de les membres de l’equip i va dirigir-se a l’espai de treball on estaria ubicat durant aquests mesos.

5.2

Reorganització de memòries i fer un inventari de llibres per oferir.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

L’Anna Tintó seria la tutora durant aquest procés. En primer lloc, calia fer un inventari 76 d’una sèrie de llibres que estaven compilats i destinats a la donació per al Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona. Aquest llistat es posa juntament amb els llibres citats, en les capses que després s’enviaran al Consorci si aquest es mostra interessat en la donació. Els llibres per inventariar es trobaven sobre una taula, que progressivament anirien minvant, fins que no va quedar cap, però això va trigar un temps. Normalment començava fent l’inventari dels documents, tasca a la que dedicava una o dues hores al dia, i la resta les hi dedicava a catalogar i pujar com a recurs electrònic, les memòries que es podien pujar en aquest suport 77. L’Anna va explicar al practicant com es distribuïa el fons físic en la Biblioteca, havent bàsicament obres de referència, monografies, revistes i memòries referents a administració local, dret i, en menor mesura, d’art i arquitectura. El sistema empleat per ordenar el fons físicament és la Classificació Decimal Universal (CDU) excepte per a les memòries, ja que segons diu l’Anna, gairebé cap institució les cataloga, tot i que ells ho estan començant a fer, la catalogació no ha de ser tant exhaustiva. També es troben amb algunes disjuntives en la catalogació d’aquestes ja que posen el suport en el que es troben, per exemple, hi ha memòries en USB, però no sabien com denominar a aquest suport formalment: USB, llapis òptic o pendrive. L’Anna ho va preguntar a la Biblioteca de Catalunya i no van saber-li contestar per tant hi ha certa problemàtica en la denominació d’alguns suports, que el va solucionar preguntant-li a l’Assumpció

Per veure el model que s’havia de seguir a l’hora de crear l’inventari anar a l’Annex de Tasques número 2 : Mostra del model d’un inventari de llibres per donar. 187 p. 77

No totes les memòries es catalogaven com a recurs electrònic, només aquelles que estaven digitalitzades o eren una novetat en alguna de les entitats depenents de l’Ajuntament. Per exemple, podia donar-se el cas, de que d’una institució com ACHEFAT, tinguessin les memòries en paper dels anys 1990 a 2003, però si anéssim a la seva plana web ens hi trobéssim amb que hi havia penjades les memòries del 2004 al 2008. En aquest cas, les 4 memòries s’havien de pujar electrònicament mitjançant Hyperion i introduir en el camp 866 del MARC 21 els anys dels que disposaven les memòries de la mencionada institució. En el cas de que aquesta institució estigués mal catalogada, o hi faltés algun camp, també s’hauria d’arreglar. Per últim, també s’havia d’introduir la direcció URL de la institució que es catalogava, en l’etiqueta 856. Aquesta etiqueta contempla 3 possibilitats: els indicadors 40 per quan s’entra la memòria, els indicadors 41 per quan s’introduïa la direcció web on es podrien trobar les memòries d’aquella institución i els indicadors 42 quan s’introduïa la direcció URL de la institució, si no tenia cap apartat de publicacions o documents al respecte. Veure Annex de Tasques número 3: Revisió de les memòries de l’Ajuntament de Barcelona. 188 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Estivill, qui va il·lustrar amb un exemple de les Angloamericanes, segons el qual es deia Llapis òptic. En segon lloc, el que hauria de fer durant el procés de pràctiques era una reorganització al catàleg web de les memòries dels diferents àmbits i empreses que en depenen de l’Ajuntament: Corporació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, entre d’altres. Per organitzar les tasques de les memòries, l’Anna va proporcionar al Toni, un llistat

de les memòries que calia revisar. Després s’havia d’anar a la secció física on estaven les memòries classificades en capses i per entitats, treient-se el contingut corresponent. Es comprovaven els anys de les memòries que es tenien de cada empresa i es comprovava que estigués ben catalogat al CBAB 79. En cas de que algun material no estigués catalogat o estigués referenciat de manera incorrecta, el que calia fer era obrir el programa Unicorn de Work Flows i fer la respectiva modificació, la qual després es reflectiria en el catàleg sobre les memòries de cada entitat. També es va donar d’alguna entitat que havia canviat de nom, tenint així dues capses de memòries, una destinada al nom antic i altre destinada al nom actual de la institució. En aquests casos calia plantejar un métode de gestió des del programa Unicorn de Work Flows que permetés recuperar des de qualsevol dels noms de l’entitat, el nom relacionat, la qual cosa es feia mitjançant l’etiqueta 500, és a dir posant una nota. Tot i que aquesta tasca s’hauria de fer mitjançant un registre d’autoritats amb les etiquetes 510 2# $wa $a (Nom anterior de l’entitat autoritzada al camp 110) i 510 2# $wb $a (Nom posterior de l’entitat autoritzada al camp 110), generant notes de referència vegeu també nom de l’entitat anterior o posterior respectivament. El fet de que fossin memòries feia que no estiguessin gairebé catalogades en l’aspecte de les referències d’autoritats. La segona tasca era pujar aquelles memòries que algunes entitats tenien en la web, i ferles accessibles des del CBAB de la Biblioteca General. Però això només era possible si 78

Veure Annex de Tasques número 4: Llistat de les memòries que cal revisar. 194 p.

Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona. http://cbab.bcn.cat/uhtbin/cgisirsi/CCqlac55Gf/URB/223120015/60/502/X

Consultable a

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

aquestes entitats les tenien en recurs electrònic, o bé si la Biblioteca les teniem en algun CD-Rom o DVD. Aquesta tasca es feia mitjançant l’aplicació Hyperion80 del programa Unicorn. Per altra banda, si calia també s’havien de revisar les matèries. Sembla ser que anteriorment tenien un programa anomenat Glass, a partir del qual catalogaven les matèries i les autoritats dels documents, no obstant, aquest programa creava les entrades en majúscules i sense accents. En aquells moments feien 3 índexs: •

el de noms personals.

•

el de noms d’entitats.

•

el de matèries.

Quan va canviar-se al programa Unicorn de Work Flows es van deixar d’usar les majúscules i es posarien accents. Això ja obligava a revisar tota la producció prèvia, però a més, hi havia altre qüestió com era que els índexs s’havien ampliat a: •

índexs cronològics per a l’estadística.

•

índexs geogràfics.

•

índexs de congressos.

També l’Anna va explicar que abans hi havia dos catàlegs, un que era el de la Biblioteca General i altre, que tot i formar part de la Biblioteca estava catalogant a part. Era el catàleg de la biblioteca d’estadística. Això implicava que molts registres es dupliquessin. La pretensió en aquest moment era la d’unificar els catàlegs, de manera que si es donava algun registre duplicat, s’ocultés un dels registres i s’especifiqués a l’etiqueta 866 quins anys hi tenien a cada dependència. En segon lloc s’havien de posar en contacte amb la biblioteca departamental corresponent perquè tingués en compte el duplicat d’aquell registre i el modifiqués, de manera que per cada ítem només sortís els centres on els usuaris podrien trobar-lo i no que aparegués un registre per cada exemplar disposat en els diferents centres. Així s’evitaria que les dues biblioteques cataloguessin un mateix document81.

Per veure com es pujaven documents en suport electrònic de manera que fossin visibles a text complert des del catàleg de la Biblioteca General, anar a l’Annex de Tasques número 5 : Pujar documents amb Hyperion. 198 p. 81 Veure l’Annex de Tasques número 3 : Revisió de les memòries de l’Ajuntament de Barcelona, punt 15. 190 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

De totes les memòries s’havia de fer altra tasca com era canviar els número de registre posant codis de barres amb la finalitat de fer-les més administrables. Això també es feia amb l’Unicorn 82.

5.3

Biblioteca Virtual/Nova intranet.

La segona tasca que caldria realitzar, la tutoritzaria la Roser. Aquesta s’hauria de desenvolupar dels dies 30/Març al 7/Maig i es tractava de penjar i catalogar documents, 82

Mitjançant els comandaments: Modificar títol/Signatura/Mirar que les dades del registre siguin correctes/esborrar el número antic i posar el número de codi de barres nou. Veure l’Annex de Tasques número 3 : Revisió de les memòries de l’Ajuntament de Barcelona, punt 16 . 190 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

la majoria dels quals eren plans estratègics i plans municipals, que estaven a la Biblioteca Virtual, per tant només visibles a través d’intranet però no a través del CBAB. Això implicava que s’havia de comprovar si estaven pujades correctament a l’Hyperion, si no era així s’havia de mirar si estaven escanejades en algun CD o DVD i si no ho estaven, s’havien de cercar a la web. En cas de que es trobessin s’haurien de catalogar, enllaçar i guardar amb l’aplicació Hyperion del programa Unicorn com a monografies electròniques. Paral·lelament la Roser i l’Anna cercaven documents i plans estratègics que continuament les entitats depenents de l’Ajuntament van actualitzant a la seva web i anaven informant al noi de pràctiques perquè es cataloguéssin, a l’hora que es pugessin a l’Hyperion83. Aquesta funció és important per la Biblioteca General ja que té la obligació de salvaguardar tots els documents publicats per l’Ajuntament o que parlin sobre Barcelona i no conten amb un servei d’alertes sobre totes les obres que es publiquen, sinó que les bibliotecaries les han d’anar buscant i això les absorbeix molt de temps. Es va destinar un dia a ensenyar a l’aprenent com treballar amb la portada de la intranet84 de la Biblioteca. Això implicava treballar amb HTML, sobre les novetats que es disposen a la Biblioteca General i que varien diàriament. Per fer aquest HTML utilitzaven el DreamWeaver, el Photoshop així com, l’Hyperion per pujar el text complert i consultable des del link que es facilitava des de la fotografia de la portada del llibre o document en novetat. En aquest cas, només una persona pot estar treballant sobre la portada, per això és important, que qui hi treballa, avisi a la resta de companyes. Però també és important treballar des d’un altre carpeta fent una còpia, per si es causa alguna averia, en el disseny original i així no perdre`l. La majoria dels documents eren accessibles per tots els usuaris interns de l’Ajuntament, però hi havia alguns documents en els quals, per poder accedir al text complert, calia introduir una clau d’accés. Això es podia fer configurant el pdf. 83

Per veure com s’havien de catalogar aquests documents anar a l’Annex de Tasques número 5 : Pujar documents amb Hyperion. 198 p. i el número 6: Catalogació de monografies electròniques. 201 p. 84

Per veure els passos que calia realitzar per treballar sobre els documents a la intranet, anar a l’Annex de Tasques número 7 : Pujar documents a la intranet. 204 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Com a conclusió es pot dir que tot i treballar amb un programa àgil com és el Dreamweaver per crear planes web, un dels problemes que planteja és que es tracta d’un programa propietari força costós i, que treballa amb un HTML que tot i poder seleccionar format estricte, no sempre compleix amb les normes W3C (World Wide Web Consortium)85. Hi ha programes de gestió de continguts que són gratuïts i que són molt més àgils i fàcils de fer servir. Un d’aquests seria Joomla86, que permet llenguatges .php, .html i que permet funcions com l’accés a determinats usuaris. A més genera planes dinàmiques i no estàtiques, com ho fa el Dreamweaver. Això implicaria que es poguéssin emitir opinions i suggerències en línia per part dels usuaris, ja que aquest programa actua com a servidor en cada estació de treball, un cop instal·lat. La causa per la qual aquests tipus de programes no els utilitzen a la Biblioteca General és per una política de l’Ajuntament. Sembla ser que la corporació no permet la descàrrega de programes no propietaris, i qualsevol programa d’aquest tipus s’ha de justificar a l’Ajuntament, és a dir, que ha de permetre-ho. Una de les raons per les quals no es deixen que programes no propietaris es baixin, és perquè així es poden controlar els pressupostos destinats a la Biblioteca General.

5.4

Tasques pendents d’adquisició.

5.4.1 Política d’adquisicions. A més de gestionar les compres i subscripcions de la documentació pròpia, la Biblioteca adquireix els recursos d’informació que els departaments municipals del sector Serveis 85

World Wide Web Consortium. Guiando la web hacia su máximo potencial [en línia]. España: W3C, 2003. [Consultada el 29/05/09]. Disponible a http://www.w3c.es/ . 86

Joomla [en línia]. España: Creative commons, 2006. [Consultat el 29/05/09]. Disponible a http://www.joomlaspanish.org/

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Generals necessiten per la seva tasca laboral. Això vol dir que cal estar molt pendent de les novetats del mercat editorial, en general, i de les novetats de l’Ajuntament, en particular, per tal de cobrir i, anticipar-se, a les necessitats dels usuaris. Els departaments han d’omplir un formulari especificant les dades bibliogràfiques del document que desitgen i la Biblioteca fa la comanda a la llibreria, o editor, més adequats en cada cas. Quan el document encarregat arriba a la Biblioteca, aquesta en fa la catalogació, abans d’enviar-lo a la dependència en concret. Així, es garanteix que aquest recurs, a més d’estar a disposició del departament que l’ha sol·licitat, també estarà a disposició de la resta de departaments municipals que podran conèixer la seva existència a través del catàleg col·lectiu i, si n’estan interessats, poden demanar-ne el préstec. El servei d’adquisicions s’encarrega també d’organitzar i supervisar la distribució de les subscripcions de publicacions periòdiques (revistes i premsa diària) d’aquest sector. 948 comandes per Biblioteca87. 493 comandes per Serveis Generals. 1.303 precatalogacions de documentació. 27 altes de noves revistes. 57 baixes de revistes. 160 renovacions de subscripcions. 293 renovacions de premsa diària. 133 proveïdors. Diferents mètodes d’adquisició: 1. Compra. L’Ajuntament es divideix administrativament en sis sectors d’actuació i deu districtes. Tots els districtes i sectors gestionen directament les seves compres de documentació però abans de fer-ne la compra cal comprovar que aquesta no estigui ja en el catàleg col·lectiu municipal. Si es troba el recurs en el catàleg, no es farà la compra. Només es podrà realitzar la compra en el cas que el document estigui considerat un manual de treball bàsic i de consulta continuada.

Dades del 2007.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Les compres i subscripcions del sector Serveis Generals es gestionen des de la Biblioteca General, amb la qual cosa els departaments d’aquest sector han de sol·licitar la compra via un formulari creat per a tal fi a la intranet municipal. 2. Donacions. Els donatius dels departaments municipals fomenten la col·lecció. Les donacions són afegides a la col·lecció només després que els documents hagin estat avaluats, determinant si són adients pel desenvolupament. També hi ha donatius d’altres institucions públiques. Els materials que no són afegits a la col·lecció 88, són donats a altres biblioteques, preferentment del propi Ajuntament, de la ciutat i de l’estranger. S’acostuma a tenir duplicats dels documents de l’Ajuntament que són novetat. 5.4.2 Pràctiques realitzades en adquisicions. Introducció. L’encarregada de tutoritzar aquesta activitat va ser l’Elvira qui, en primer lloc va explicar on està situada la Biblioteca dins del marc institucional, per poder entendre com funciona el procés d’adquisició89. La Biblioteca General es situa dins del departament de Sectors Generals i és un departament que depèn d’Alcaldia. Altre qüestió és que la Biblioteca General s’encarrega d’adquirir les obres que necessiten les diferents dependències que formen l’Ajuntament i és per això, que és important que es conegui el lloc que n’ocupa la Biblioteca dins del conjunt institucional. Per tant, no parlem d’una institució que només tingui interessos particulars segons les demandes dels usuaris presencials sinó que, les demandes dels departaments justifiquen que se n’hagin de crear les comandes de nous documents. D’Alcaldia pengen 5 dependències: les àrees que tenen representació dins els sectors, com a regidories i estan per sota del sector. Després hi ha la Sindicatura que és 88

Veure l’Annex 4: Política de Tria i Selecció. 153-156 pp.

Veure Annex número 3: Organigrames de l’Ajuntament de Barcelona. 140-152 pp.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

independent. Després hi ha les gerències creades des del nou govern. La Gerència Municipal està per sobre de la resta, i d’aquesta també en depenen les Gerències dels districtes. Cada districte té els seus barris i amb una temàtica per cada barri. Per últim hi ha els Instituts i Patronats Municipals. Serien el tercer bloc de dependències i societats privades amb representació municipal. Qualsevol d’aquests organismes pot generar publicacions. Al contrari del que es pugui pensar, el Departament d’Alcaldia no publica res, les publicacions les genera un òrgan gestor industrial que es diu Departament d’Imatge i Producció Editorial 90. Està situat a la Zona Franca, aquest taller és la imprenta pròpia de l’Ajuntament i només edita publicacions oficials i genera tota la documentació municipal petita, més les memòries que cada districte i entitat depenent de l’Ajuntament li pugui encarregar. En principi aquestes publicacions no tenen cost per les dependències de l’Ajuntament, excepte en alguns casos que requereixen més urgència i aleshores l’imprenta ho encarrega a l’exterior amb un cost. La majoria de les publicacions oficials són bé .pdfs o monografies. En aqualsevol cas, l’imprenta municipal funciona com una editorial amb correctors i redactors. A més, cada revista té el seu equip d’editors propi. El procés de les comandes solen arribar per e-mail a l’Elvira, la qual primer ha de comprovar l’estat del document: si prèviament ja havia estat encarregat, si consta en el catàleg o si està en préstec. En cas negatiu, cal fer la cerca del document, la qual cosa, en ocasions, pot portar dies per trobar. Algunes de les fonts més importants en les que es busquen llibres o novetats són per exemple Infoliterata91: on surten novetats mensuals de llibres, també administratius;

Veure la seva ubicació a l’Annex 3.2: Organigrama de l’Ajuntament totalment desenvolupat, al punt 1.1.6.3.5.8.13.1.5 Departament d’Imatge i Producció Editorial .145 p. 91

Infoliterata[en línia]: primera agenda literària de Barcelona. Barcelona: Literata, 2009. [Consultada el 22/05/09]. Disponible a http://www.literata.cat/

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Qué leer92; Delibros

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

: és el gremi d’editorials, però també a través de postals que

l’Ajuntament emet de forma publicitària sobre les obres que es publicaran, tot i que aquestes no sempre arriben a la Biblioteca General de forma natural, sinó que sovint se les troba en llibreries generalistes. A la web de l’Ajuntament, hi ha un link que es diu Publicacions94 i del qual també extreu novetats literàries. La Televisió és altre font, i revistes com Barcelona informació95. Si la cerca és molt dificultosa, normalment s’encarrega a proveïdors que tinguin contactes amb editorials, concretes i que els hi puguin facilitar els tràmits de contacte i gestió96. El proveïdor envia el pressupost i l’Elvira ha de tenir l’aprovació de la directora per continuar amb la comanda. Si la comanda s’accepta, l’Elvira envia un correu electrònic especificant on han d’enviar la factura perquè puguin cobrar. Normalment, la factura l’han d’enviar als Serveis Generals i a nom de la dependència que ha demanat l’exemplar, però els proveïdors, no sempre ho fan i això provoca que moltes factures es perdin dins les dependències de l’Ajuntament, i com a conseqüència no es paguin ni es rebin els documents, amb les conseqüents queixes a la Biblioteca General per part de la/es dependència/es sol·licitant/s.

Queleer.com [en línia]: libros en español. [s.l.]: [s.n.], [200?] . [Consultada el 22/05/09]. Disponible a http://www.queleer.com/Merchant2/merchant.mvc?

Delibros [en línia]. Madrid: RDM, 1988. [Consultada el 22/05/09]. Disponible a http://www.delibros.com/

Publicacions [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, [2009]. [Consultat el 22/05/09]. Disponible a http://w3.bcn.es/V38/Home/V38HomeLinkPl/0,3526,57975652,00.html

Barcelona informació [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994. [Consultada el 24/05/09]. Disponible a http://www.bcn.es/publicacions/b_informacio/BiActual/index.htm

Actualment la Biblioteca General conta amb uns 136 proveïdors diferents. Es pot consultar: - - Diazdesantos.es [en línia]. Madrid: Diaz de Santos, 2009. [Consultat el 22/05/ 09]. Disponible a http://www.diazdesantos.es/ . - BOSCH [en línia]. Barcelona: Bosch, 2003. [Consultat el 22/05/09]. Disponible a http://www.bosch.es/default2.asp. També es pot veure l’Annex 1: Enllaços Recomanats d’Internet, punt 4.5: Bibliografia i altres recursos jurídics.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Un cop que arriba la comanda amb el corresponent rebut, l’Elvira ha de fer una precatalogació del document, que acabarà de catalogar l’Anna i, a continuació s’enviarà a la dependència corresponent que el va sol·licitar. Per altra banda, també en cas de que la comanda no s’apovés per part de la directora, es pot comprovar si alguna biblioteca té el document en qüestió i sol·licitar-ho en préstec interbibliotecari. De totes aquestes comandes, l’Elvira pren dades perquè a final d’any es faci una estadística sobre les comandes i els pressupostos. Les comandes de revistes funcionen de forma diferent, ja que per cadascuna d’elles s’ha d’omplir un formulari per rebre els diners per part de l’Ajuntament. A més, l’estadística de les revistes no les porta l’Elvira sinó la Marta Ráfales, directora de la Biblioteca, degut a que és el sector on més pressupostos es gasten de la Biblioteca General. El procés que s’ha de seguir per les revistes de la Biblioteca és: 1) Veure si hi ha alguna demanda d’algun sector o dependència de l’Ajuntament, aquestes solen ser les més problemàtiques en quant a que són les més difícils d’aconseguir perquè són exemplars rars, i per trobar-los es poden trigar setmanes. 2) Si no hi ha cap demanda de sector, s’inicia el tràmit per les renovacions de subscripcions. Per això s’agafen les factures que han arribat i s’obre l’Unicorn97: Els llibres d’exàmen són donacions o novetats que les editorials envien a la Biblioteca perquè seleccionin aquells exemplars de temàtica relativa als interessos de la Biblioteca. En primer lloc els donants envien un alvarà dels llibres que el departament d’adquisicions de la Biblioteca ha de comprovar si hi són a la capsa. A continuació es fa una selecció dels llibres. Els criteris de selecció responen a la temàtica següent 98: • 97

Lleis comentades.

Veure Annex de Tasques número 8: Procés de adquisició/ renovació de documents. 216 p.

Per aprofondir més sobre la Tria i selecció de materials, anar a l’Annex número 4.2: Política de Selecció. 153 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

• • • •

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Administratiu d’interès per la biblioteca. Urbanisme i obra pública. Expropiacions. Mementos és una revista que pot publicar articles interessants, però no tots els números interessen perquè és una revista de temàtica molt àmplia i dipersa.

Tots els llibres que tinguin a veure amb les següents temàtiques, es desestimen: • •

Lleis no comentades. Llibres de temàtica penal i/o judicial.

D’aquells llibres seleccionats, es mira que no estiguin al catàleg. En el cas de que algun ja existeixi, es tornarà a la capsa per a la seva devolució i en el cas de que no estinguin, s’introduiran en la BBDDs d’Unicorn com a material per catalogar 99. És a dir, aquells que s’hagin escollit, que hagin passat el procés de selecció, se’ls ha d’intoduir com a exemplars nous que s’han de facturar, i la Elvira fa el procés, de facturació i de precatalogació, però després, l’Anna serà l’encarregada d’acabar-ho de catalogar. Mentre, al catàleg es veurà el camp obligatori del títol, però en una nota s’informa que el document està per catalogar. Les estadístiques es fan mensuals i una al final d’any. Després d’explicar el procés d’adquisicions i de donar d’alta alguns llibres d’exàmen, l’Elvira va encarregar a l’estudiant en pràctiques que comprovés si estaven al catàleg de la Biblioteca, una sèrie de documents dels que ella tenia referència, ja fos mitjançant postals, com retalls de diaris o comentaris en revistes. Si no estaven a la Biblioteca els demanarien i si, per qualsevol raó estaven en altre biblioteca departamental com Urbanisme o Alcaldia però no a la Biblioteca General, també es demanarien, en aquest cas, a aquestes dependències. A continuació d’aquells documents que no estiguessin al catàleg, s’havia de fer una còpia del registre i després una llista. Si falta alguna edició o llengua ho anotarem, per exemple, Barcelona ciutat i treball al s.XX es troba a Alcaldia.

Vegeu l’Annex de Tasques número 8: Procés d’adquisició/ renovació de documents. 216 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

En el cas de que hagi documents que no apareguin en cap dependència com un document que l’Elvira va trobar anomenat Guia de mediació de comunitats de veïns en un anunci. Aquesta temàtica correspon al Departament d’Habitatge, caldria començar per saber que en saben d’això en aquest departament, per tant posar-se en contacte. Després caldria iniciar la cerca del document, i els tràmits si es troba.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

5.5

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Atenció al públic

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Durant aquest període (del 18/Maig al 21/Maig) el que ha calgut fer són dues funcions bàsiques: la primera era conèixer bé la intranet de la institució, ja que la major part de les consultes dels usuaris tenen resposta a través de la intranet, la segona era més tècnica ja que es tractava de conèixer els programes mitjançant els quals es registren les estadístiques, els préstecs i la fotocopiadora.

Les funcions a desenvolupar en atenció al públic es basa en resoldre les demandes que els usuaris fan mitjançant quatre possibles vies. La primera és presencial, la segona és telefònicament, la tercera és via e-mail i la quarta via IRIS 100. S’ha de tenir en compte que per als usuaris externs no es fan préstecs, a menys que siguin interbibliotecaris. Però a més, molta de la documentació que poden consultar està penjada en línia.

Parlant de la tipologia de documentació que hi trobem: -

Llibres d’oposicions. Aquests es poden reservar apuntant-se en una llista. Només es poden prestar pels usuaris interns i un màxim de 24h, perquè solen ser

100

IRIS és un portal a través del qual arriben les demandes dels ciutadans que van dirigides directament a l’Ajuntament. Des d’aquest es fa un filtre i destina les qüestions al departament més adient per donar resposta al tipus de pregunta, si pertany temàticament a la BG, els hi passen mitjançant aquesta via. Per veure més sobre IRIS anar a Annex de Tasques número 9: Servei d’usuaris, concretamente 9.1 Per contestar les consultes provinents de l’IRIS. 219 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

llibres molt sol·licitats. Per a la resta d’usuaris el poden consultar a sala i com deiem es poden reservar però pel mateix dia, no es pot reservar d’un dia per l’altre. -

Ordenances101. Es troben en paper, en uns arxivadors i es poden consultar i fotocopiar pels usuaris tant interns com externs. Cada fotocòpia costa 10 cms si és per una cara i 15 cms si és per les dues cares. Aquestes ordenances es consultable via intranet i internet.

En tercer lloc hi ha documentació relacionada amb Legislació 102. Antigament aquesta es consultava en paper, ja que es tenen els volums d’Aranzadi. Actualment es consulten mitjançant les bases de dades d’Aranzadi, però també mitjançant la intranet, es pot consultar el BOE, el DOGC, la Gaseta, el DOUE i la Legislació Consolidada. Com veiem des de la intranet també es pot accedir a normatives municipals.

Per últim hi ha l’ERI103 que és un gestor d’enllaços, mitjançant el qual es té accés directe a tots els llocs web que hi ha tant en la intranet com en internet, tot i que hi ha una petita diferència i és que en la intranet aquests recursos estan catalogats, mentre que en la internet no.

De vegades ens poden demanar alguna consulta que sigui en paper i que no la tinguem a la BG però es trobi en alguna de les dependències o biblioteques departamentals de l’Ajuntament. En aquest cas hem de saber qui la té, que en el catàleg CBAB sempre ho posa, però no posa la persona amb qui hem de parlar. En aquest cas hi ha un full on surten les sigles de la dependència, el nom complert de la dependència i la persona responsable destinada a atendren’s i prestar-nos el document104.

101

Sobre com trobar ordenances en internet i intranet vegeu l’Annex de Tasques número 9.2: Com cercar ordenances. 222 p. 102

Sobre com trobar legislació en internet i intranet vegeu l’Annex de Tasques número 9.3: Com cercar legislació. 223 p. 103

Per veure la col·lecció de recursos d’ERI que la Biblioteca General manté en Internet anar a l’Annex 1: Enllaços Recomanats d’Internet (ERI). 109 p. 104

Veure Annex de Tasques número 9.4 : Llistat de departaments i contacte. 230 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

De cada consulta, es fa una estadística, aquesta inlcús es fa sobre els usuaris que només venen a consultar documentació pròpia i no demanen cap material ni document. Aquesta estadística es controla manualmente a través d’una base de dades dissenyada amb l’ Inmagic105. Per altra banda, en atenció a l’usuari es fa altra tasca interessant com és el préstec 106, el qual es gestiona amb el programa Unicorn, d’aquesta manera aquests queden reflectits en el catàleg.

105

Per veure la interfície d’aquesta base de dades estadística anar a l’Annex de Tasques número 9.5: Estadístiques d’usuaris. 234 p. 106

Per veure la interficie i la metodologia anar a l’Annex de Tasques número 9.6 : Préstec. 235 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

5.6

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Revisió de fullets.

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Els fullets i documents com a tríptics i altres documents publicats o executats per l’administració són també guardats a una secció de la Biblioteca, però només es guarden els de l’any en curs, i com a molt, els dels anys anteriors. Les còpies dels anys anteriors es donen al departament gràfic, ja que són patrimoni de dipòsit legal. De cada document es guarden tres còpies, la resta de duplicats es poden descartar. Aquests fullets estan disposats en sobres A-4, on es registra l’entitat que emet els documents i l’any en que els va emetre. El conjunt de sobres es guarden en caixes d’arxius, on queda només enregistrat l’any concret al que pertany el seu contingut. La feina consisteix en agafar tots aquells documents informatius i publicitaris emessos per l’Ajuntament de l’any 2008, separar-los per grups d’entitats emisores i ficar-los en sobres amb el nom de l’entitat que els ha emès, per exemple Medi Ambient, i l’any, 2008. Aquesta activitat entra dins de la funció patrimonial que té la Biblioteca General, de cara a la conservació de tot lo publicat per l’Ajuntament, fins que deixa de ser un fons merament municipal, per formar part del patrimonio nacional. 5.7

Substitució de llibres d’edicions antigues per edicions noves107.

La última tasca que vaig realitzar consistia en donar de baixa documents d’edicions antigues i donar d’alta al catàleg, les noves edicions. Amb les edicions velles el que es feia era posar-los en capses per ser donats a altres biblioteques. Aquesta activitat també consistia en fer les etiquetes per al llom dels nous documents en CDU i que són útils per a la col·locació física dels documents comuns a la seva matèria. Tot el procés es feia mitjançant el programa Unicorn.

107

Si es vol veure en que consistia la metodologia d’aquesta tasca anar a l’Annex de Tasques número 9.7: Substitució de documents antics. 236 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Projecte 6.1

Introducció.-------------------------------------------------------------pàg. 91

6.2

La situació actual de l’administració electrònica 91

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

a Catalunya.-------------------------------------------------------------pàg. 97 6.3 Marc d’actuació en matèria de serveis centrats en el ciutadà.------pàg. 103 6.4 Conclusió.----------------------------------------------------------------------pàg. 107 6.1

Introducció.

Com ja hem vist la Biblioteca General i el Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, tenen un acord de col·laboració, en part perquè a la dècada dels 80s-90s la Biblioteca General exercia de biblioteca pública, per dos motius: el primer, Barcelona no comptava amb una xarxa de Biblioteques Públiques que suplís aquesta necessitat ciutadana, i el segon pel fet de que la Biblioteca General al dependre de l’Ajuntament de Barcelona, feia pensar que era d’àmbit públic. En qualsevol cas, actualment aquesta col·laboració només es dona via intranet, de manera que són només els professionals de la informació els que hi tenen accés a la informació que la Biblioteca General gestiona, però no pas els usuaris, ja que aquests no tenen accés a la intranet. Això alhora, representa un problema de cara a l’usuari i de cara a la Biblioteca General, la qual, un dels majors problemes que connota és la seva manca de visibilitat de cara al públic, per la seva ubicació, dins de l’edifici antic de l’Ajuntament, i per la manca d’accessibilitat, tant presencial, ja que cal un passi de visitant que es demana a les dependències de l’edifici nou108, com via internet, ja que molts usuaris desconeixen l’existència d’aquesta Biblioteca i què pot fer aquesta per ells. És a dir, un usuari d’una biblioteca pública, pot demanar informació sobre qualsevol documentació relativa o tractada des de la Biblioteca General, però, la majoria d’usuaris, no coneixen aquesta característica de les biblioteques públiques, i per tant s’en van bé a l’Ajuntament del districte, bé a la Biblioteca General de l’Ajuntament per obtenir-ne documents relatius a aquest fons.

108

Veure Annex d’imatges número 1 : Ubicació de la Biblioteca de l’Ajuntament i de la Pl. Sant Miquel, número 2: Imatge de l’Edifici Nou situat a la Pl. Sant Miquel on demanar el passe, i número 3: Carnet temporal que permet l’accés a les dependències de l’Ajuntament de Barcelona. 183 p.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

El segon problema és que els propis professionals de la informació de les biblioteques públiques, desconeixen que poden accedir a aquest catàleg via intranet, que és molt més ampli que el catàleg opac o lliure de la Biblioteca General. Anys enrera, des de la Biblioteca General feien cursos formatius als professionals de les biblioteques públiques perquè coneguessin la intranet de l’Ajuntament. Però no era factible que es fessin cursos de formació, si després no es fomentava, des de les biblioteques públiques, la possibilitat d’explotar la col·lecció de la Biblioteca General des del seu propi punt d’accés. Per aquests motius, seria una bona opció la creació d’un enllaç de cara al públic des de les biblioteques públiques, dins el catàleg col·lectiu de cerca que tenen, de manera que quan un usuari volgués trobar algun document relatiu a la biblioteca Mercè Rodoreda o Jaume Fuster, també tingués l’opció d’enllaçar amb la Biblioteca General. Així accedir directament al catàleg obert d’aquesta Biblioteca i permetre la visibilitat, així com l’accés a la basta documentació de la que disposa accessible via web i a text complert109. No obstant, per fer possible aquest projecte, caldria que les plataformes informàtiques d’ambdues institucions s’unifiquessin, però actualment això no passa, ja que les biblioteques públiques utilitzen Millenium i la Biblioteca General utilitza Unicorn. A més, s’ha de tenir en compte altre dada, com és que en qüestions tècniques, les biblioteques públiques depenen de la Diputació de Barcelona, i totes les desicions sobre aquest àmbit es prenen des d’aquesta entitat. Per tant ara per ara, no hi ha un catàleg compartit o, la Biblioteca General no pot formar part del mateix catàleg col·lectiu que les biblioteques públiques. Resultaria bastant difícil portar a terme aquest projecte, per l’abast tant gran que això implica, tant d’esforços entre ambdues entitats, com de diners, degut a que canviar qualsevol de les dues plataformes és molt costòs i laboriòs110. 109

Veure Annex 1 : Enllaços Recomenats d’Internet (ERI). 109 p.

110

L’estructuració del sistema bibliotecari en xarxes està definit per l’Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 2004 i estableix les directrius per a la modernització en profunditat dels diferents components del Sistema Bibliotecari, amb l’objectiu d’afavorir el treball cooperatiu i la creació de serveis bibliotecaris d’àmbit nacional. En el cas concret de les biblioteques especialitzades la constitució de xarxes per a compartir catàleg i recursos, per a establir procediments comuns i que possibilitin l’assignació de personal tècnic de suport comú, és una actuació que permet superar molts dels problemes de la situació actual abans mencionats.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

De totes maneres, des de la Biblioteca General, es tenia present que tot i no formar part del catàleg col·lectiu de les biblioteques de Barcelona, que com hem dit formen part més de la Diputació que no pas de l’Ajuntament, si que com a mínim haurien d’estar presents en la plana web del Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona, que té més a veure amb l’Ajuntament, ja que és una entitat municipal. Però això no és així. Si anem a la seva plana principal, veurem que al link webs de biblioteques hauria d’aparèixer la de la Biblioteca General, però només sorten les biblioteques de la xarxa Per a constituir una xarxa és necessari que cada biblioteca participant entengui que la seva singularitat no es veurà afectada. Malgrat les diferències d’especialització d’estructura o de serveis, hi ha una àmplia àrea de treball i d’interessos comuns als quals es pot fer front més eficientment si es col·labora en xarxa. Moltes vegades caldrà renunciar a hàbits o maneres d’actuar poc normatives, i canviar-los per procediments estàndard. Es tracta d’accions, com per exemple els catàlegs col·lectius o la participació en un programa de préstec interbibliotecari, que permeten homogeneïtzar els procediments i que es tradueixen en una millora de l’eficiència. En el moment que es coneixen quins centres hi ha, es pot començar a treballar per establir xarxes de biblioteques per àmbit temàtic o per dependència orgànica. Com que l’objectiu final és que totes les xarxes treballin conjuntament i formin part del mateix sistema bibliotecari, la creació de les xarxes i els criteris que es facin servir dependran de les condicions tècniques i econòmiques i des d’on parteix l’impuls de constitució. És a dir, de quina institució assumirà el rol de lideratge en el procés constitutiu de cada xarxa. En el procés de creació de la xarxa, s’han de definir els objectius de la xarxa de biblioteques especialitzades. Els objectius haurien de contemplar aspectes com ara: • Millorar l’accés dels usuaris a la informació. • Desenvolupar una planificació estratègica que incorpori mètodes de millora de la gestió interna i dels serveis als usuaris. • Unificar els diferents catàlegs locals en un de sol, adoptar normatives, establir procediments, disposar d’una oficina tècnica comuna per al control de la qualitat del catàleg compartit. • Unificar i definir molt clarament les polítiques d’accés d’usuaris i de préstec interbibliotecari. • Definir els sistemes d’avaluació de la qualitat i de satisfacció dels usuaris. • Dissenyar estratègies de visibilitat per fidelitzar els usuaris habituals, donar-se a conèixer a nous usuaris potencials i difondre els seus serveis i col·lecció. • Establir programes de formació continuada i actualització de coneixements per al col·lectiu professional. Per treballar en xarxa, les biblioteques necessiten un catàleg comú. En aquests moments, a causa del canvi de sistema que afecta moltes institucions del Sistema Bibliotecari de Catalunya, hi ha un debat sobre el model de catàleg a seguir. Hi ha la possibilitat de mantenir el model que consisteix en catàlegs locals per cada biblioteca o xarxa de biblioteques, i treball en xarxa amb un catàleg compartit, que permeti l’accés diferenciat a la part local de cada biblioteca i que, per tant, proporcioni les utilitats de control de préstecs, control de fons de publicacions periòdiques, subproductes, gestió de col·lecció, control d’usuaris i proveïdors, etc. La tria d’un model o de l’altre és una qüestió d’arquitectura informàtica i d’arribar a un acord nacional. Es tracta d’una decisió que ha de tenir en compta tant la viabilitat tècnica com el cost econòmic de cada opció, ja que si la implementació es fa correctament no ha de repercutir en la qualitat final del catàleg i dels serveis directament relacionats amb ell. El treball en xarxa permetrà en els diferents àmbits: • Àmbit tècnic: catalogació, manteniment del catàleg, accions de qualitat dins el catàleg,

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

de la diputació, tot i que hi ha un escrit i un conveni entre biblioteca general i biblioteques públiques.

Per tant existeix un problema de manca de difusió per part de les biblioteques públiques cap a la Biblioteca General, segurament degut a la manca d’una política per part del Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona perquè fomenti d’alguna manera, que procediments normalitzats, adquisicions i subscripcions corporatives. • Àmbit dels serveis: procedimentació, oferta de serveis compartits, creació de programes de préstec interbibliotecari, participació conjunta en programes d’abast nacional per la preservació i l’accés a la documentació electrònica. • Àmbit del personal: concretar requeriments de formació i perfils professionals específics i dissenyar programes de formació continuada. • Àmbit de la qualitat: disseny de la carta de serveis i del catàleg de processos, definició i seguiment de plans estratègics, accions de màrqueting i de visibilitat. • Àmbit del màrqueting i de la difusió: accés al catàleg des d’internet, pàgina web comuna on es presenti la xarxa i els serveis disponibles, presència d’enllaços des de webs institucionals i portals de biblioteques i participació activa en fòrums professionals. A la xarxa BEG s’estan fent accions en aquests àmbits i l’experiència demostra que hi ha una millora en els serveis gràcies al disseny i a la realització conjunta d’aquestes estratègies. Una eina molt útil per a poder portar a terme els diferents projectes ha estat el Portal BEG, la intranet que ha d’arribar a ser una zona de treball comú i un espai facilitador de l’intercanvi d’experiències i d’opinions en àrees d’interès comú.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

els usuaris coneguin aquest servei. I per altra banda, sembla que no hi ha gaire comunicació entre ambdós òrgans. Caldria doncs reforçar aquests punts febles per explotar la difusió de la Biblioteca General des del Consorci de biblioteque públiques de Barcelona. Per altra banda, hi ha també qui pot pensar que juntar aquests dos catàlegs seria incompatible ja que la Biblioteca General és especialitzada, mentre que les altres són públiques. D’acord, que hi ha un alt grau d’especialització en la Biblioteca General, la qual és administrativa, però hem de tenir en compte dos punts. El primer, és que si ho mirem fredament, totes les biblioteques públiques del Consorci tenen una especialització temàtica en alguna cosa, per exemple, la Biblioteca Mercè Rodoreda, com el seu nom indica té un fons especialitzat en l’escriptora; la biblioteca Clarà té un fons especialitzat en Gaudí, i les altres biblioteques també tenen uns fons especialitzats concrets. De manera que no estaríem parlant d’una total incompatibilitat. En segon lloc i més important, caldria saber el dret que té la ciutadania a l’hora de consultar els documents administratius i les facilitats que les administracions han de donar per que això sigui possible. Referent a aquest segon punt, és on posarem èmfasi per tal de justificar que la visibilitat d’aquesta Biblioteca no és només una qüestió de difusió, sinó d’explotació del seu fons i del dret dels ciutadans a accedir-hi a aquesta informació. El model català d’administració electrònica actual parteix del acord entre totes les forces polítiques parlamentàries catalanes, fet que involucra les diferents administracions públiques en el seu desplegament. Per dur a terme les iniciatives del model, hi participen una sèrie d’actors que comentarem breument per poder fer-nos una idea global basada en l’arquitectura organitzativa per al desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

6.2

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

La situació actual de l’administració electrònica a Catalunya.

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Durant els darrers anys, les linies basades en la modernització de l’administració electrònica volen apropar-la al ciutadà a través d’una generalització de la cultura digital, partint d’elements clau com són les infraestructures tecnològiques i la posada a disposició de serveis públics en línia. És aquest darrer punt el que més visibilitat ha tingut, ja que s’ha incrementat de manera notòria la quantitat de serveis accessibles (tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol), tal com queda reflectit al darrer informe sobre el grau de desenvolupament dels serveis públics en línia 111, que situa a Espanya en un 70% el grau de disponibilitat total dels serveis en línia de l’administració electrònica per a l’any 2007112, el 58% en la UE-27113, enfront del 55% en l’any 2006. De la mateixa manera, aquest augment s’ha fet realitat a escala mundial, tal com reflecteix l’informe e-Government Survey 2008

114

publicat per la UNPAN (United

Nations Online Network in Public Administration and Finance), on Espanya ocupa el 20è lloc115 en la classificació de països preparats per oferir serveis de l’administració electrònica, enfront del 39è lloc que ocupava l’any 2005. Aquest canvi en la classificació es va produir gràcies a l’increment que durant 20062007 hi va haver en aquest index de tendència 116 fomentat en gran mesura per la quantitat de processos i serveis electrònics que s’han posat a disposició de la ciutadania. A Catalunya, segons IDESCAT (dades de 2007), l’ús habitual de l’administració electrònica per part del ciutadà se situa en un 24’9%, 1,1 punts per sota de la mitjana espanyola i lluny encara de la zona euro dels 15. 111

European Comission. The user Challenge Benchmarking the Suplí Online Public Services. Report of the Seventh Measurement [en línia]. Bèlgica: Capgemini, 2007. [Consulta 12/05/09]. Dispoible a http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark_20 07.pdf

112

Aquest increment situa Espanya en aquests moments en l’11è lloc juntament amb França, Italia i Estònia, i per davant de països com Finlandia, Dinamarca, Holanda o Bélgica. 113

L’edició de l’any 2007 d’aquest informe s’ha fet amb les dades dels 27 països que configuren la Unió Europea, a més d’Islàndia, Suïssa, Noruega i Turquia. És per aquest motiu que l’informe es refereix a aquest grup com UE + 27. 114

Aquest informe de la UNPAN es pot consultar en línia a través de la plana web United Nations EGovernment Readiness Knowledge Base http://www2.unpan.org/egovkb/global_reports/08report.htm 115

Per davant de països com Alemanya,Bélgica o Italia.

116

Els valors tinguts en compte per a l’elaboració d’aquest índex de tendència és el resultat dels valors d’altres índexs com són el del grau de presència a Internet de serveis i tràmits, el nivell de sofisticació d’aquests serveis en línia, els indicadors infraestructurals bèsics que definissin la capacitat d’infraestructures TIC del país, i l’índex del nivell indicatiu del capital humà d’acord amb els criteris de la UNDP (United Nations Development Programme) en aquesta matèria.

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Aquesta tendència varia substancialment al món empresarial, amb un índex de l’administració electrònica del 61’8% a Catalunya, quasi 3 punts per sobre de la mitjana espanyola (58%), però encara per sota dels índexs europeus (un 68% en la zona euro). Catalunya se situa en segon lloc respecte a la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol (només superada per Astúries i seguida d’Andalusia), amb un 69% de mitjana. La disponibilitat dels serveis se situa en una mitjana del 72,1% per als ciutadans (un 54’96% per a l’Estat espanyol). Un parell de dades significatives que volem destacar són, per una banda que la majoria de les persones que han contactat amb l’administració electrònica ho han fet per demanar serveis relacionats amb impostos i, per una altra, que el nivell màxim de disponibilitat en línia de serveis públics sobre biblioteques públiques, és només del 40’70%, tres punts per sota de la mitjana global de la resta dels 26 blocs de serveis. Pel que fa als canals d’atenció als ciutadans, podem veure un grau de desconeixement força notable; calen més polítiques de difusió i comunicació, ja que alguns serveis són força desconeguts: un 45,3% de la població desconeix el telèfon unificat 012, un 59% desconeix el portal Gencat.cat i un 75’3% no coneix les oficines d’atenció al ciutadà. Per altra banda, cal valorar que la satisfacció en l’ús d’aquests mitjans és positiu amb una puntuació del 6’6 punts sobre 10. De totes maneres, no ens podem quedar amb una visió quantitativa de la millora, ja que l’èxit d’aquesta evolució no té una repercussió global. S’evidencia la necessitat d’un canvi de mentalitat en tots els àmbits de l’administració, una visió estratègica continuista i no fruit d’una iniciativa política programàtica, i una nova forma de gestió pública basada en els processos d’innovació i la participació ciutadana, on els ens locals tinguin més capacitat d’actuació i puguin apropar-se més als ciutadans, de manera que s’amplii en els propers anys el percentatge d’ajuntaments catalans amb serveis interactius (que actualment només representen un 23% dels 946 ajuntaments que hi ha a Catalunya)117. Per arribar a la consolidació estratègica es plantegen una sèrie de reptes:

117

Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOSIC). Enquesta sobre l’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració local de Catalunya [en línia]. (FOSIC, 2006). [Consultat el 12/05/09]. Disponible a http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/societat_informacio/recurs/doc/informe_tic_ajun taments_2006.pdf .

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1. Disseny dels processos amb una visió transversal. És necessari eliminar duplicats tant en els processos interns de les administracions com en els procediments interadministratius. Cal reforçar les línies d’actuació des de l’intercanvi d’informació, la reengineyeria de processos, la coordinació i les sinèrgies tant a nivell horitzontal (dins les unitats administratives de diferents nivells), per evitar una política d’illes administratives que en dificulta l’optimització. 2. Les TIC al servei d’una millor prestació de serveis. L’ús de les TIC no és en si una finalitat, sinó un mitjà per fer efectiva la configuració dels serveis en línia. Però l’existència mateixa d’aquests serveis no té sentit si els seus destinataris en desconeixen el funcionament o si, fins i tot, en desconeixen l’existència. No podem esperar que siguin descoberts, sinó que cal fer actuacions per donar-los a conèixer i sintetitzar-los per tal que el seu ús sigui com més àgil i intuïtiu possible, factor que té un gran impacte en la reducció de costos, gestió de tràmits i temps. 3. Enfortir la interoperabilitat. Les solucions integrades suposen la formulació de sistemes i processos compatibles entre si basats en l’ús d’estàdards i normes comunes de cara a enfortir el concepte d’interoperatibilitat dins un model d’administració descentralitzada. El diàleg entre administracions a partir d’una infraestructura bàsica comuna i l’intercanvi d’informació ha d’anar en una mateixa línia d’actuació. El benefici de l’establiment d’uns serveis i tràmits homogenis es fa palès en la reducció d’esforços, de costos directes i indirectes, de duplicats, i en què el ciutadà percebi l’Administració com una sola, independentment de si aquesta és d’àmbit estatal, regional o local.

100

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4. Comptar amb una visió del ciutadà i de les empreses com a client 118. En clau d’eficiència permetria a les administracions treballar per a l’excel·lència, posant en marxa models de qualitat, anàlisi i avaluació enfocats a la satisfacció de la ciutadania. 5. L’outsorcing (l’externalització) com a solució de gestió. L’externalització d’alguns processos pot permetre centrar una gran quantitat d’esforços en la millora constant dels processos i en l’elaboració de plans de futur per mantenir i garantir el model d’excel·lència de l’administració. Cal, però especificar un marc normatiu adequat per mantenir una correcta col·laboració estratègica entre l’adminitració pública i el sector privat. Aquest concepte no cal explicarlo en la via de la competitivitat interadministrativa, ja que l’Administració no competeix amb ella mateixa; calen molts esforços per fomentar una veritable cultura de col·laboració i més quan aquests esforços han d’anar enfocats al ciutadà. 6. Optimització dels recursos. És necessària una dotació econòmica per al manteniment i la modernització de les administracions, de manera que aquestes s’ajustin a la realitat de cada moment i no sigui desigual ni intermitent a l’hora de garantir la viabilitat futura; però en paral·lel cal racionalitzar i coordinar les polítiques públiques per anar en una mateixa direcció per optimitzar els recursos disponibles (econòmics i humans). 7. Increment de la formació dels professionals. Davant d’aquest entorn en constant evolució cal mantenir un nivell de professionalització i coneixement en tots els àmbits de l’administració. La formació ha de ser part d’un posicionament estratègic per a gestionar el talent i garantir l’eficàcia dels professionals.

118

Els autors Pablo Lara i José Ángel Martínez recullen, a partir de l’informe d’Accenture e-Government leadership: engaging the customer (London: Accenture, 2003), com una de les tendències més innovadores en l’administració electrònica s’esdevé del fet d’identificar al centre dels processos l’usuari amb la utilització de tècniques de CRM per perfilar les necessitats reals dels serveis que cal posar a disposició de la ciutadania. Pablo Lara, Jose Ángel Martínez Usero. “Gestión de información en servicios de administración electrónica”. En: Cristófol Roviera ;Lluís Codina (dir). Documentación digital (Barcelona: Departament de Ciències Polítiques i Socials. Universitat Pompeu Fabra, 2006).

101

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

8. El ciutadà com a part de l’administració. L’administració està en un procés de transformació de la seva gestió interna per proporcionar noves formes d’interacció que reflecteixen la necessitat d’oferir serveis de qualitat basats en les necessitats dels ciutadans. Per això ha de permetre la participació del ciutadà per detectar les seves demandes i adequar-les i personalitzar-les per oferir una atenció més personalitzada i propera a la realitat social. 9. Visió estratègica per al canvi cultural. Les administracions cal que treballin en una linia clarament estratègica totalment independent dels canvis polítics. Cal seguir una línia de futur estable i constant, no marcada pels canvis de rumb o la presa de decisions enfocades als resultats immediats. Aquesta visió estratègica marca un canvi cultural des de dins cap a fora on els objectius estratègics són assumibles d’acord amb la realitat, el desenvolupament i els processos d’innovació constant. S’ha pogut constatar com, fins ara, la majoria dels esforços fets anaven encaminats a procurar els mitjans tecnològics que fessin possible la creació i l’articulació de l’administració electrònica. Alguns autors han considerat aquest fet com bàsic per a la seva implantació real, però deixen de banda en gran mesura, un dels objectes d’aquest desenvolupament, la ciutadania119. Aquest context, que ha fet evolucionar al govern cap a l’administració electrònica, no està sent del tot suficient entre d’altres coses perquè no posa el ciutadà , veritable agent receptor i participant del procés de canvi, al centre del seu procés i plantejament. Aquest compromís d’anar cap a una administració electrònica centrada en els ciutadans, ha quedat reflectit en la darrera línia d’actuació, l’aprovació de la LAECSP

120

. Amb

l’entrada en vigor de la llei, es posen de manifest una sèrie d’actuacions clau amb una ferma voluntat de consolidació de les relacions de les administracions públiques i els

119

Això ho avala també la manca de posada en marxa de serveis centrats en el ciutadà, què només representen el 18%, un punt per sota de la mitjana europea. 120

Consultar <<la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Seveis Púbilcs>> (UOC,2007). Consultable a http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/02/pdfs/A02921-02937.pdf.

102

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

ciutadans, amb un pla director concret que caldrà tenir plenament implementat el 31 de desembre de 2009 121. La llei es referma en

la decisió de trencar les barreres existents amb les

administracions, tant les temporals en la realització dels tràmits, com les físiques subjectes als desplaçaments necessaris per realitzar-los. Aquesta llei és una molt bona oportunitat per a les administracions catalanes per ampliar i enfortir les línies estratègiques del pla <<Catalunya en xarxa>>, si bé ara esdevé una obligació de les administracions públiques, ja que la relació a través de mitjans electrònics passa a convertir-se en un dret dels ciutadans i una obligació per a les administracions. Per poder aplicar les diferents normatives reguladores d’aquesta llei, es defineix un pla d’actuació122 que s’articula sobre la base d’unes línies estratègiques que concentren aspectes com la formació i capacitació del personal de les administracions públiques, la interoperatibilitat de les aplicacions i llur reutilització per part de les diferents administracions, la seguretat per enfortir la confiança del ciutadà en els mitjans electrònics, i la gestió i el seguiment de la implementació del pla. La redacció d’aquest pla consta de 21 mesures emmarcades en quatre grans línies estratègiques.

121

Aquesta data és aplicable plenament a les administracions públiques de l’Administració General de l’Estat, establint aquesta mateixa data per a les diferents administracions de les comunitats autònomes i els ens locals <<siempre que lo permitan sus disponibilidades presupuestarias>> disposició final tercera de la LAECSP). 122

Aprovat pel Consell de Ministres el 28 de desembre de 2008.

103

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

6.3

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Marc d’actuació en matèria de serveis centrats en el ciutadà.

És un avenç important el fet que al text mateix de la llei es defineix el canvi del model conceptual d’aplicació que existia fins al moment; les relacions de les administracions amb el ciutadà canvien i oferir accés electrònic als serveis que presten les administracions passa a ser un dret del ciutadà i una obligació de les administracions públiques123. L’objectiu clau és que el ciutadà pugui accedir a les administracions i relacionar-s’hi a través de tots els canals possibles i, més particularment, d’aquells que li siguin més còmodes i fàcils de fer servir. Tanmateix, dintre d’aquesta comunicació, s’estableix que aquesta sigui bidireccional, de manera que la ciutadania pugui participar activament de les actuacions administratives. Els requeriments bàsics que la llei determina que s’han d’acomplir en els procediments són els següents: 1)

Informació electrònica: disponibilitat d’informació sobre les característiques i requisits dels procediments.

Iniciació electrònica: presència de formularis electrònics connectats a un registre electrònic que permeti la presentació de sol·licituds, documents i comunicacions relatius al procediment.

Pagament electrònic: possibilitat d’efectuar pagaments a les administracions públiques a través de mitjans electrònics.

Notificacions i comunicacions electròniques: sistema d’interlocució electrònic amb el ciutadà per a actuacions específiques, com ara la presentació d’al·legacions, petició de consultes o l’obtenció d’informació d’interès.

Seguiment de l’estat d’un tràmit: facilitat de poder consultar el ciutadà, a través d’un mitjà electrònic, l’estat de tramitació d’un expedient administratiu.

Per poder executar l’adaptació dels procediments derivats de la llei, s’estableix un calendari d’actuacions que té com a fita principal l’acompliment de les fases d’implementació final al desembre del 2009. Aquest calendari s’ha materialitzat en tres 123

Segons el Ministerio para las Administraciones Públicas, els esforços estan encaminats a integrar tots els processos electrònics amb l’Administració a finals del 2009 tal com especifica el pla d’actuació de la LAECSP, i arribar al 2012 a una reducción del 25% dels tràmits necessaris.

104

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

grans fases124, atenent al grau d’impacte que té cadascun dels procediments tant en l’administració com en les necessitats dels ciutadans. De cara a implementar solucions amb vocació de servei rellevant a la ciutadania, les actuacions horitzontals comporten accions en tots els elements implicats: en formació dels empleats públics, en adequació de les aplicacions als estàndards interoperables, a la capacitat de gestionar i avaluar la qualitat, enfortir la seguretat dels sistemes i a la implantació de les economies d’escala en la producció d’aplicacions. Un dels pilars que l’administració ha de potenciar és el de la participació ciutadana, aprofitant les possibilitats que avui en dia ens proporciona la xarxa. Es tracta d’una modernització cap a un nou model social batejat com administració 2.0125. Podem entendre web 2.0 com “todas aquellas utilidades y servicios de Internet que se sustentan en una base de datos, la cual puede ser modificada por los usuarios del servicio, ya sea en su contenido (añadiendo, cambiando o borrando información o asociando metadatos a la información existente), bien en la forma de presentarlos, o en contenido y forma simultáneamente” 126. Podem posar en marxa diferents iniciatives que tecnològicament estan superades però cal pensar en el resultat final, què en farem, amb quina finalitat ho posem en marxa, quines conclusions n’extreurem?. En definitiva, repensar-ne la finalitat, perquè es fan les coses abans de materialitzar el procés. Les eines de participació social poden ser com la resta d’eines tecnològiques, molt bones però no utilitzades, i és que cal saber articular-les de manera segmentada perquè s’adiguin a la pluralitat del teixit social i harmonitzar-les de manera oberta i expressa per fomentar la participació.

124

Es pot veure el calendari complet d’adaptació dels procediments al Plan de Actuación sobre la LAECSP, pàgines 25 a 28. http://www.060.es/guia_del_estado/programas_de_la_administracion/administracion_electronica/LAECS P_11_2007/common/Plan_de_Actuacion.pdf 125

Al capítol 2 de l’informe d’AEC-ASTIC, <<Cómo será la Administración en 2010>> es plantegen les diferències entre una Administració 1.0 i una 2.0 (p.69-71). 126

Francesc Xavier Riber i Guàrdia. “Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colectiva”. En Telos, núm. 73 (2007), p. 36-43.

105

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Un cop més les bones pràctiques en aquest sentit han de ser el punt de partida. Alguns serveis que ajudarien a fomentar la participació ciutadana i l’ús d’aquestes eines socials com a administració oberta a la ciutadania. -

Personalització, tant d’espais específics on el ciutadà gaudeixi de la seva administració, com dels continguts, fent possible etiquetar la informació per paraules clau. L’etiquetatge social, juntament amb la implementació de cercadors semàntics, permetrien trobar la informació en llenguatge natural, el que al cap i a la fi fa servir la ciutadania, o a través d’assistents virtuals basats en intel·ligència artificial.

Sindicació de continguts per poder reaprofitar la informació i estar al dia del que es fa a l’administració, ja sigui a través de canals RSS o podcàsting.

Inclusió de formats multimèdia bidireccionals, des de l’administració i cap a ella, amb els quals, per exemple es puguin explicar de manera gràfica i senzilla procediments que a dia d’avui resulten complexos. També es poden integrar sistemes de síntesi de veu per navegar per un portal amb la veu 127, afavorint d’aquesta manera, l’accessibilitat als continguts.

Sistema de votació o ponderació de propostes, notícies, actuacions, etc.

127

Com a experiència recent podem veure l’exemple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana presentat al Tecnimap 2007. Vegeu Eloi Montero. “Accesibilidad vía voz”. [Consultada el 14/05/09]. Disponible a http://www.csae.map.es/csi/tecnimap/tecnimap_2007/Presentadas/Comunicacion_TCO-210-2007JS.pdf

106

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

107

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

6.4

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Conclusions.

Tot projecte de govern electrònic, com el gestat a Catalunya, comporta una sèrie d’elements clau com són l’àmbit tecnològic, la reenginyeria de processos, la interoperabilitat interadministrativa, el lideratge decidit i responsable, la formació, i l’element que dóna forma i sentit a tots els anteriors, la ciutadania. Fer un ús intensiu de les TIC sense una finalitat concreta no té fonament. Cal planificació per articular un bon model d’administració electrònica, on els indicadors de contingut siguin la clau per avaluar els graus de satisfacció interna de les administracions i externa de la ciutadania. En la mesura que un canvi organitzatiu i cultural de l’administració esdevingui una realitat tangible, els ciutadans podrem veure i experimentar un veritable canvi en les relacions amb les administracions, siguin de la naturalesa que siguin, des de les més grans a les més petites sense distinció. Podem veure com totes les línies d’actuació de la LAECSP (Llei d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics) no estan encaminades exclusivament al desenvolupament i la regulació de la tecnologia com a eix fonamental per garantir l’administració electrònica, sinó que centra els esforços en aconseguir uns bons requisits per fer-la realitat i que sigui vàlida, àgil i segura tant per als ciutadans com per a les administracions públiques mateixes. La factura digital és un fet que no queda al marge d’aquesta actuació, ans al contrari: busca evitar la fractura existent entre els ciutadans i entre administracions. Fent èmfasi en l’administració, hauria de potenciar la cooperació entre administracions, ja sigui general, regional o local, de manera que es puguin cimentar i garantir sòlidament les línies de futur a seguir en matèria d’administració electrònica. L’objectiu final està clar; cal veure si el pla estratègic i d’actuació són prou madurs per aconseguir els seus objectius més enllà de les grans administracions i que arribin als ens locals. Davant d’una aposta tan decidida per una administració electrònica - atesos els terminis tan ajustats per aconseguir uns objectius tan ambiciosos-, només podem esperar i mesurar, d’aquí a un any, com i de quina manera s’han pogut o no materialitzar les seves línies motores i com impacta el seu desplegament dins de les administracions catalanes.

108

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Com hem vist és admirable la gran quantitat d’informació que arriba a tractar la Biblioteca General, amb un equip de 10 persones i la manca de difusió que aquesta feina representa de cara al ciutadà. Però l’estructura de la informació administrativa a Catalunya, tot i estar legislat pel Sistema Bibliotecari Català, encara s’està dissenyant, i no permet que moltes de les biblioteques especialitzades s’integrin dins d’una xarxa comuna, des de la qual poder accedir a qualsevol recurs informatiu. No obstant, cal iniciar un període de transició segons el qual, mitjançant interconnexions, es puguin donar a conèixer els serveis i documents que ofereix cada institució i sobretot aquelles que tenen un interès per a les bones pràctiques dels ciutadans de cara a la societat que representen. És per això que qualsevol mètode de difusió cap a les administracions electròniques, és util i fructuós i cal fomentar-lo tant des de les entitats representatives de l’administració com des de les entitats públiques i o privades. Altre aspecte important és el de la formació dels professionals d’aquests centres d’informació perquè coneguin no tan sols la seva institució, sinó aquelles a les que donen accés, ja que homogeneïtza el sector professional al qual donen servei. Fins aquí només dir que l’experiència en aquesta Biblioteca ha estat molt gratificant així com el treball en aquesta memòria, la qual ha portat un temps llarg de recopilació d’informació, tant pràctica com teòrica i que ha donat el resultat que es té en aquest moment entre les mans. Espero hagi estat un document que us hagi posat al dia de la situació de les biblioteques especialitzades a Catalunya, concretament de les biblioteques relatives a l’administració i a la de l’Ajuntament de Barcelona ja que aquesta era la intenció d’aquest treball. Per últim no puc deixar d’agraïr a totes les tutores que han estat ensenyant amb paciència i dedicació els diferents mètodes de treball assumits en la Biblioteca General: Anna Tintó, Roser Batlló, Marta Ràfales, Elvira Jou, Montse Cabré, Margarida Vázquez i Montse Bonet, sense oblidar l’orientació en quant a l’estructura d’aquest treball que ens ha donat a aquest grup de pràcticum la professora Aurora Vall.

109

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Annex 1: Enllaços Recomanats d’Internet (ERI). 1. Administració pública. 1.1

Nacional.

1.1.1 Ajuntament de Barcelona. 1.1.2 Consell de la ciutat. 1.1.3 Districtes de Barcelona. 1.1.4 La Barcelona dels Barris. 1.1.5 Síndica de Greuges e Barcelona. 1.1.6 CAT365. 1.1.7 CEMICAL: Consorci d’Estudis, Mediació i Conciliació a l’Administració Local. 1.1.8 Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya. 1.1.9 Generalitat de Catalunya. 1.1.10 Parlament de Catalunya. 1.1.11 Diputació de Barcelona. 1.1.12 Àrea Metropolitana de Barcelona. 1.1.13 Municat: municipis i comarques de Catalunya. 1.1.14 Associació Catalana de Municipis i Comarques. 1.1.15 Associació Catalana de Gestió Pública. 1.1.16 Escola d’Administració Pública de Catalunya. 1.1.17 Federació de Municipis de Catalunya. 1.1.18 Federació Española de Municipios y Provincias. 1.1.19 Fundació Carles Pi i Sunyer. 1.1.20 Localret. 1.1.21 Observatori Internacional de la Democràcia Participativa 1.1.22 Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques. 1.1.23 Síndic de Greuges. 1.1.24 Sindicatura de Comptes de Catalunya. 1.1.25 Administración.es 1.1.26 MAP: Ministerio de Administraciones Públicas. 1.1.27 Presidencia del Gobierno. 1.1.28 Congreso de los Diputados. 1.1.29 Senado. 1.1.30 Cada de S.M. el Rey. 1.1.31 Consejo de Estado. 1.1.32 Admiweb. 1.1.33 Centro de Estudios políticos y Constitucionales. 1.1.34 Registre de bicicletes. 1.1.35 Cooperació Internacional i Solidaritat. 1.1.36 Centres Cívics. 1.2 Internacional.

110

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.2.1 Consell de Regions d’Europa 1.2.2 Gobiernos europeos en línia. 1.2.3 CLAD. 1.2.4 Chiefs of State and Cabinet Members of Foreign Government. 1.2.5 Directori d’Administracions Públiques de la Universitat de Michigan. 1.2.6 EIPA. 1.2.7 eEurope: societat de la información para todos. 1.2.8 Metrópolis. 1.2.9 Naciones Unidas. 1.2.10 Political resources on the net. 1.2.11 SIARE. 2 Cercadors. 2.1 Cercadors i directoris web generals 2.1.1 All the web. 2.1.2 Altavista 2.1.3 Amfibi 2.1.4 Ezilon Europe 2.1.5 Go.com 2.1.6 Google 2.1.7 Hotbot 2.1.8 Metacrawler 2.1.9 Open Directory Project 2.1.10 Search.com 2.1.11 Webcrawler 2.1.12 Yahoo 2.2 Per àmbits geogràfics i lingüístics 2.2.1 Países Altavista 2.2.2 Google Eina d’Idiomes 2.2.3 Hotboot in other Countries. 2.2.4 International Search Engines. 2.2.5 Open Directory Project: World. 2.2.6 Search Engine Colossus 2.2.7 Sharelook. 2.2.8 Yahoo Internacional 2.3 En català 2.3.1 Catalunya online 2.3.2 Cercat 2.3.3 Som-hi 2.3.4 La Tecla 2.4 En castellà

111

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

2.4.1 Buscador Terra 2.4.2 Categorías Ozú 2.4.3 Guía hispavista 2.4.4 Internetivisible 2.5 En italià 2.5.1 Alice 2.5.2 Categorico 2.5.3 E-dai.org 2.6 En francès 2.6.1 Orange 2.6.2 Voilà 2.7 En alemany 2.7.1 Alexana 2.7.2 Alles klar 2.7.3 Dino online 3 Diccionaris i enciclopèdies. 3.1 Consultes terminològiques. 3.1.1 Cercamots (UAB) 3.1.2 Cercaterm (Termcat) 3.1.3 Corredor de català: Softcatalà 3.1.4 Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB) 3.2 Diccionaris Bilingües i Multilingües 3.2.1 3000 Hiztegia: castellano-euskera, euskera-castellano. 3.2.2 Cambridge Klett Compact 3.2.3 DACCO 3.2.4 Diccionari de la llengua catalana multilingüe 3.2.5 Eurodicautom 3.2.6 LEO 3.2.7 Ponsline, das online Wörterbuch 3.2.8 WordReference.com 3.3 Diccionaris monolingües 3.3.1 Anglès 3.3.1.1 Alternative Dictionaries 3.3.1.2 Cambridge dictionaries online 3.3.1.3Encarta World English Dictionary 3.3.1.4 Longman Dictionary of Contemporany English Online 3.3.1.5 Merriam Webster Online 3.3.2Castellà 3.3.2.1 Diccionario de la lengua española (Real Academia Española) 3.3.3 Català

112

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

3.3.3.1 Diccionario català-valencià-balerar (Alcover Moll) 3.3.3.2 Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans 3.3.3.3 Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià 3.3.3.4 DIDAC 3.3.3.5 Gran diccionari de la llengua catalana 3.3.3.6 Neoloteca: diccionari de neologismes tècnics i científics normalitzats al català (Termcat). 3.3.4 Francès 3.3.4.1 Dictionarie de l’Académie Francaise. 3.3.4.2 Grand dictionnaire terminologique. 3.4 Diccionaris d’altres tipus 3.4.1 Acronymfinder. 3.4.2 Biografias de Líderes Políticos CIDOB. 3.4.3 Diccionario de citas célebres. 3.4.4 Diccionaro de Sinónimos de la Universidad de Oviedo. 3.5 Directoris de recursos lingüístics 3.5.1 Lengua.info 3.5.2 Optimot, consultes lingüístiques. 3.5.3 Universia: biblioteca de diccionarios, enciclopedias. Recursos y utilidades del Instituto Cervantes. 3.5.4 Universidad de Oviedo. 3.5.5 Yourdictionary.com 3.6. Enciclopèdies 3.6.1 Encarta online. 3.6.2 Enciclopèdia Britànica en línia. 3.6.3 Enciclopèdia catalana. 3.6.4 L’Encliclopéide de l’Agora. 3.6.5 Viquipèdia 3.6.6 Descobrim Sant Martí 3.7 Terminologies 3.7.1 Diccionari de la renda. 3.7.2 Justiterm. 3.7.3 Serveis lingüístics per l’àmbit sanitari 3.7.4 Terminologia del comerç electrònic. 3.8 Traductors 3.8.1 AltaVista-Babel Fish. 3.8.2 Eurodicautom. 3.8.3 Internostrum. 3.8.4 Reverso. 3.8.5 Traductor de la Generalitat. 3.8.6 Traductor Universia. 3.9 Verbs: conjugadors

113

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

3.9.1 Le Conjugueur. 3.9.2 Logos. 4. Dret. 4.1 Publicacions oficials 4.1.1 Local 4.1.1.1 Gaseta Municipal de Barcelona 4.1.1.2 Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 4.1.1.3 Boletines Oficiales Provinciales. 4.1.1.4 Datadiar. Diarios y Boletines Oficiales Provinciales 4.1.2 Autonòmica 4.1.2.1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 4.1.2.2 Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 4.1.2.3 Boletines Oficiales Autonómicos (BOE) 4.1.2.4 Datadiar. Diarios y boletines Oficiales. 4.1.3 Estatal (Espanya i altres països) 4.1.3.1 Boletín Oficial del Estado 4.1.3.1.1 Iberlex 4.1.3.1.2 Gazeta (Col·lecció històrica) 4.1.3.1.3 Convenios colectivos 4.1.3.1.4 Publiboe 4.1.3.1.5 Planes de estudio 4.1.3.1.6 Abogacía del Estado 4.1.3.2 BORME: Boletín del Registro Mercantil 4.1.3.3 Publicaciones y Catálogos (Congreso, Senado y Cortes Generales) 4.1.3.4 Datadiar. Diarios y Boletines Oficiales. 4.1.3.5 Bundeskanleramt: Österreich 4.1.3.6 Legifrance 4.1.3.7 Legilux 4.1.3.8 Office of Public Sector Information 4.1.3.9 Normeinrete 4.1.3.10 Portugal 4.1.3.11 Retsinformation er overfrt til Civilstyrelsen 4.1.3.12 Service public fédéral Justice 4.1.3.13 Thomas: legislative information on the internet. 4.1.4 Comunitària 4.1.4.1 Diario Oficial de la Unión Europea (DOUE) 4.1.4.2 European Union TED. 4.2 Legislació i normatives. 4.2.1 Accés a la informació i protecció de dades. 4.2.1.1 Patrimoni Cultural (Departament de Cultura).

114

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4.2.1.2 Propietat intelectual (Ministerio de Cultura) 4.2.2 Afers i serveis socials. 4.2.2.1 Atenció a la infància i adolescència (Departament de Benestar i Família). 4.2.2.2 Normativa sobre estrangers i immigració. (Ministerio del Interior). 4.2.2.3 Comerç i consum. 4.2.3.1 Activitat comercial: horaris comercials... (Direcció General de Comerç). 4.2.3.2 Normativa turística (Direcció General de Turisme). 4.2.3.3 Legislación mercantil y de empresa. (Ministerio de Administraciones Públicas). 4.2.4 Comptabilitat i pressupostos 4.2.4.1 Normativa y Doctrina (Ministerio de Economía y hacienda). 4.2.4.2 Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas. 4.2.4.3 Secretari de Estado de Presupuestos y Gastos (Ministerio de Economía y Hacienda) 4.2.5 Contractació. 4.2.5.1 Contratación (Ministerio de Economía y Hacienda). 4.2.6 Cultura. 4.2.6.1 Normativa (Departament de Cultura) 4.2.6.2 Legislación Cultural (Ministerio de Cultura) 4.2.6.3 Educación, Cultura y Deportes (ministerio de Administraciones Públicas). 4.2.7 Eleccions. 4.2.7.1Normativa Bàsica Reguladora (Ministerio del Interior). 4.2.8 Esports i instal·lacions esportives. 4.2.8.1 Normativa Esportiva Catalana (Generalitat de Catalunya) 4.2.8.2 Legislación deportiva (Ministerio de Educación y Ciencia) 4.2.9 Funció pública. 4.2.9.1 Normativa bàsica de funció pública de Catalunya (Generalitat de Catalunya) 4.2.10 Lleis fonamentals. 4.2.10.1 Legislació Civil Catalana (Departament de Justícia) 4.2.10.2 Legislación civil y penal (Ministerio de Administraciones Públicas) 4.2.10.3 Norma civil (Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil). 4.2.11 Medi ambient. 4.2.11.1 Legislació ambiental. (Departament de Medi Ambient) 4.2.11.2 Legislación Ambiental (Ministerio de Medio Ambiente) 4.2.12 Procediment administratiu. 4.2.12.1 Procedimiento administrativo y Régimen Jurídico (Ministerio deAdministraciones Públicas). 4.2.12.2 SIAL: Models d’expedients administratius. 4.2.13 Règim local. 4.2.13.1 Carta Municipal (Departament de Benestar i Família). 4.2.13.2 Ordenances municipals de l’Ajuntament de Barcelona128. 4.2.13.3 Federació de Municipis de Catalunya. Codi de Règim Local. 128

Veure el punt 17 d’aquest annex: Ordenances municipals.

115

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

4.2.13.4 SIAL: Doctrina i jurisprudència d’interès local. 4.2.14 Salut pública. 4.2.14.1 Assessoria jurídica-Metges on line (COMB). 4.2.14.2 Legilació (Departament de Sanitat) 4.2.15 Treball i seguretat social. 4.2.15.1 Normativa Seguridad Social (Secretaria de Estado de la Seguridad Social) 4.2.15.2 Trajabo y empleo (Ministerio de Trabajo e Inmigración) 4.2.16 Tributs. 4.2.16.1 Legislació (Institut Municipal d’Hisenda). 4.2.16.2 Ordenances Fiscals i preus públics. 4.2.16.3 Derecho Tributario General (Ministerio de Economía y Hacienda) 4.2.17 Unió Europea. 4.2.17.1 Eur-LEx: el derecho de la Unión Europea. 4.2.18 Urbanisme i habitatge. 4.2.18.1 Normativa d’habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge) 4.2.18.2 Vivienda y Urbanismo (Ministerio de Administraciones Públicas) 4.2.19 Via pública i circulació. 4.2.19.1Normativa de trànsit i seguretat viària (Servei Català de Trànsit). 4.2.19.2 Normas y legislación (Dirección General de Tráfico) 4.3 Jurisprudència. 4.3.1 Tribunal Constitucional 4.3.2 Tribunal Suprem. 4.3.3 Tribunals Superiors de Justícia. 4.3.4 Tribunal de Cuentas. Base de datos de enjuiciamiento contable. 4.3.5 Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. 4.3.6 Tribunal de Cuentas Europeo. 4.3.7 Tribunal Europeu de Drets Humans. 4.3.8 Tribunal Internacional de Justícia. 4.3.9 Tribunal Penal Internacional. 4.4 Entitats i institucions. 4.4.1 Col·legi d’Advocats de Barcelona. 4.4.2 Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona. 4.4.3 Consell dels Il·lustres Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya. 4.4.4 Asociación Española de ASesores Fiscales. 4.4.5 Asociación Española de Letrados de Parlamentos. 4.4.6 Asociación Española de Abogados de Família. 4.4.7 Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España. 4.4.8 Consejo General de la Abogacía Española. 4.4.9 Consejo General del NNotariado de España. 4.4.10 Consejo General del Poder Judicial.

116

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

4.4.11 Consejo General de Procuradores de España. 4.4.12 Jueces para la democracia. 4.4.13 Unión Progresista de Fiscales. 4.4.14 Unión Progresista de Secretarios Judiciales. 4.5 Bibliografia i altres recursos jurídics. 4.5.1 Aranzadi. 4.5.2 Bosch 4.5.3 Civitas 4.5.4 Comares 4.5.5 Datadiar. 4.5.6 Díaz de Santos. 4.5.7 Marcial Pons. 4.5.8 Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. 4.5.9 Global Legal Information Network. 4.5.10 Guide to Law Online. 4.5.11 Sites juridiques des 27 Éstats membres de l’U.E. 4.5.12 Thomas: legislative information on the Internet. 5 Economia i finances 5.1 Nacional. 5.1.1 Barcelona Activa. 5.1.2 Barcelona negocis. 5.1.3 Barcelona Net Acticva. 5.1.4 BCD Barcelona Center de Disseny. 5.1.5 Consell Econòmic i Social de Barcelona. 5.1.6 Consell Tributari de l’Ajuntament de Barcelona. 5.1.7 Fundació Barcelona Comer. 5.1.8 Fundació Barcelona Digital. 5.1.9 Hisenda Municipal. 5.1.10 Infopime. 5.1.11 Junta Arbitral de consum de Barcelona. 5.1.12 Mercabarna. 5.1.13 Mercats de Barcelona. 5.1.14 Oficina Municipal d’Informació al Consumidor. 5.1.15 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. 5.1.16 Fira de Barcelona. 5.1.17 Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. 5.1.18 Camerdata. 5.1.19 ACC10. 5.1.20 Col·legi d’Economistes de Catalunya. 5.1.21 Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

117

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

5.1.22 Finances.cat 5.1.23 Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya. 5.1.24 Direcció General de Comerç. Generalitat de Catalunya. 5.1.25 Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya. 5.1.26 E-Tributs. 5.1.27 Oficina de Gestió Empresarial (OGE). 5.1.28 Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. 5.1.29 Consell General de Cambres de Catalunya. 5.1.30 World Trade Center Barcelona. 5.1.31 Serveisempreses.com. 5.1.32 Sindicatura de Comptes de Catalunya. 5.1.33 Instituto de ecnomía y Hacienda. 5.1.34 Instituto de Estudios Fiscales. 5.1.35 Agència Tributaria. 5.1.36 Banc d’Espanya. 5.1.37 Dirección General de Política de la Pyme. 5.1.38 Ecobolsa. 5.1.39 Gtap: Guía de Industrial y Profesionales de España. 5.1.40 Guíame. 5.1.41 Serveis d’Estudis de “La Caixa”. 5.1.42 Indicadors del BBVA. 5.2 Internacional. 5.2.1 Europages: The European Bussiness Directory. 5.2.2 Inforegio. 5.2.3 FinWeb 5.2.4 OCDE 5.2.5 WebEc: World Wide Web Resources in Economics. 6 Educació 6.1 Nacional 6.1.1 B. Civisme 6.1.2 Institut d’Educació de Barcelona 6.1.3 Escoles Municipals 6.2.4 Anella Científica 6.2.5 Associació de Mestres Rosa Sensat. 6.1.6 Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. 6.1.7 Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. 6.1.8 Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. 6.1.9 Educaweb. 6.1.10 Fundació Catalana per a la Recerca. 6.1.11 Tesis Doctorals de Catalunya.

118

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

6.1.12 Universitat de Barcelona. 6.1.13 Universitat Autònoma de Barcelona. 6.1.14 Universitat de Girona. 6.1.15 Universitat de Lleida. 6.1.16 Universitat Internacional de Catalunya. 6.1.17 Universitat Oberta de Catalunya. 6.1.18 Universitat Politècnica de Catalunya. 6.1.19 Universitat Pompeu Fabra. 6.1.20 Universitat Ramon Llull. 6.1.21 Universitat Rovira i Virgili. 6.1.22 Base de datos TESEO. 6.1.23 Ministerio de Educación. 6.2 Internacional. 6.2.1 Ciutats Educadores. 6.2.2 EURYDICE. 6.2.3 CEDEFOP: Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació. 6.2.4 ERIC. Clearinghouse on Reading, English and Comunication 7 Esports 7.1 Instal·lacions esportives. 7.2 Plà estratègics d’esports. 7.3 Tràmits 8. Estadística 8.1 Nacional 8.1.1 Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 8.1.2 Institut d’Estadística de Catalunya. 8.1.3 Instituto Nacional de Estadística. 8.1.4 Inem Cifras. 8.1.5 Directori de Biblioteques i Centres de Documentació estadística. 8.1.6 Índex temàtic d’estadístiques. 8.2 Internacional 8.2.1 E-Metrics: Measures for Electronic REsources. 8.2.2 Eurostat. 8.2.3 OCDE (Organisation de Coopération et de Développement). 8.2.4 Fonts estadístiques de la Universitat de Michigan. 9. Formació en gestió pública 9.1 Local i Autonòmica 9.1.1 Agenda 21. 9.1.2 Ajuntament de Barcelona. Recursos Humans. 9.1.3 Barcelonaactiva. 9.1.4 Associació Catalana de Municipis i Comarques.

119

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.1.5 Col·legi de Doctros i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya (COLCPIS) 9.1.6 Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Barcelona. 9.1.7 Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona- Centre Ernest Lluch. 9.1.8 Diputació de Barcelona 9.1.9 Escola d’Administració Pública de Catalunya 9.1.10 Estratègia Local. 9.1.11 Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública-UPF. 9.1.12 Federació de Municipis de Catalunya. Formació. 9.1.13 Formació a l’estiu. 9.1.14 Formació Continuada Les Heures (Universitat de Barcelona) 9.1.15 Fundació Carles Pi I Sunyer. 9.1.16 Fundació Internacional Olof Palme. 9.1.17 Fundació per la motivació dels recursos humans: Factorhuma.org. 9.1.18 Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació. 9.1.19 Institut de Direcció i Gestió Pública (ESADE) 9.1.20 Institut Català de Tecnologia (ICT). 9.1.21 Institut de Ciències Polítiques i Socials. 9.1.22 Institut d’Educació Contínua (Universitat Pompeu Fabra). 9.1.23 Institut d’Estudis Regional i Metropolitans de Barcelona. 9.1.24 Observatori de l’Evolució de les Institutcions. 9.1.25 Programa Interuniversitari de Govern i de Gestió Pública. 9.1.26 Torre Jussana-Serveis Associatius. 9.1.27 Universitat de Barcelona Virtual. 9.1.28 Universitat Oberta de Catalunya. 9.2 Estatal 9.2.1 Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. 9.2.2 Escuela de Gestión Pública. 9.2.3 Esculea Virtual de Gobernabilidad. 9.2.4 Federación Española de Municipios y Provincias. 9.2.5 Formación a l’estiu. 9.2.6 Formazion.com 9.2.7 Institute for International Research. 9.2.8 Instituto Nacional de Administraciones Públicas. 9.2.9 Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset. 9.2.10 RedIRIS. 9.2.11 UNED- Departamento de Ciencia Política y de la Administración. 9.2.12 Universia.net. 9.3 Internacional 9.3.1 Centro Lationoamericano de Administración para el Desarrollo (CLAD) 9.3.2 Formació a l’estiu.

120

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.3.3 Fundació Internacional Olof Palme. 9.3.4 Goverment Institutes. 9.3.5 Institut Europeu d’Administració Pública (Maastrich)-EIPA 9.3.6 John F. Kennedy School of Goverment. 9.3.7 London School of Economics and Political Science. 9.3.8 UIM (Unión Iberoamericana de Municipalistas) 10 Innovació i qualitat 10.1 Innovació 10.1.1 B Innova. 10.1.2 Área de rehabilitación integrada para Ciutat Vella: revitalización del Centro Histórico, Barcelona. 10.1.3 Aula Barcelona 10.1.4 Centre per la Innovació Local (CIL). 10.1.5 Infoville 21 10.1.6 Moderniza.com 10.1.7 La Reforme de l’Etat. 10.1.8 Canteri 10.1.9 Re-SET 10.1.10 Better Government 10.1.11 The Swedish Agency for Public Management 10.1.12 Civil Service, Performance and Reward Division. 10.1.13 London innovation. 10.1.14 New Local Goverment Network 10.1.15 Elanet (European Local Authorities Telematic Network) 10.1.16 European Group of Public Administration (EGPA) 10.1.17 Centre form Local and State Solutions. 10.1.18 The Council for Excellence in Government 10.1.19 The innovation journal 10.1.20 Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo 10.1.21 Observatorio de Nova Gestao Pública 10.2 Govern electrònic 10.2.1 B Online. 10.2.2 Bcn Mòbil. 10.2.3 Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques. 10.2.4 eGovernment Observatory. 10.2.5 The Centre for eGovernment. 10.2.6 Directgov. 10.2.7 E-democracy home page. 10.2.8 JUPA- Project form online public services. 10.2.9 UNPAN: United Nations Online Network in Public Administration and Finance. 10.2.10 FirstGov.

121

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

10.2.11 E-Government. 10.2.12 Comprasnet. 10.2.13 Plantas on line. 10.2.14 UNESCO. Observatory on the information Society 10.3 Directoris especialitzats 10.3.1 The Governance and Public Sector Reform (Worldbank). 10.3.2 Government Innovators Network: a Portal for Democratic Governance and Innovation. 10.3.3 Pubbliva ammnistrazione in Rete (PARete) 10.3.4 The Public Strategies Group. 10.4. Bones pràctiques 10.4.1 Banc de Bones Pràctiques. 10.4.2 Biblioteca Ciudades para un futuro más sostenible. 10.4.3 Udaltalde 21- Buenas prácticas ambientales. 10.4.4 Banco de Experiencias Locales. 10.4.5 Goodpractice.net. 10.4.6 Innovazione Pubbliche Amministrazioni. 10.4.7 European Awareness Scenario Workshops (EASW) 10.4.8 List of Best Practices cases. 10.4.9 Urbact. 10.4.10 USCM Best Practices Databases 10.4.11 Red de Bancos de Dados sobre Gesto Local 10.4 12 Best Practices databases. 10.4.13 International City/Country Management Association 10.4.14 The International for Local Enviromental Initiatives 10.4.15 Most Clearing House, Best Practices 10.4.16 The Organization for Economic Coopertation and Development (OECD) 10.5 Qualitat 10.5.1 Moderniza.com 10.5.2 Qualitat a l’Administració Local i als serveis socials municipals- Laa web municipal. 10.5.3 Observatorio para la Calidad de los Servicions Públicos (OCSP) 10.5.4 2ond Quality Conference for Public Administration in the EU. 10.5.5 ICMA (The International City/Country Management Association) 10.5.6 The Public Sector Network of the American Society for Quality. 11 Medi ambient i sostenibilitat 11.1 Nacional 11.1.1 Agència Local d’Energia de Barcelona. 11.1.2 Agenda 21 11.1.3 BcNeta 11.1.4 Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona 11.1.5 BCNsubsòl.

122

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

11.1.6 Clavegueram de Barcelona, S.A 11.1.7 Consorci del Besós. 11.1.8 Agenda de la Construcció Sostenible. 11.1.9 Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. 11.1.10 Parcs i Jardins. 11.1.11 Consorci El Far: Centre dels Treballs del Mar. 11.1.12 Parc de collserola. 11.1.13 Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) 11.1.14 Entitat del Medi Ambient (Àrea Metropolitana de Barcelona) 11.1.15 Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 11.1.16 Institut Català d’Energia 11.1.17 Centro Nacional de Educación Ambiental 11.1.18 Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). 11.1.19 Ministerio de Medio Ambiente. 11.2 Internacional 11.2.1 Amazing environmental organization webdirectory 11.2.2 Best Environmental Directory 11.2.3 European Environment Agency 11.2.4 The International Council for Local Environmental Iniciatives (ICLEI) 11.2.5 Center of Sustainable Design 11.2.6 WWW Virtual Library- Environment 12 Sanitat 12.1 Nacional 12.1.1 Agència de Salut Pública. 12.1.2 Consorci Sanitari de Barcelona. 12.1.3 Institut Municipal d’Assistència Sanitària 12.1.4 Institut Municipal d’Investigació Mèdica. 12.1.5 Pamem 12.1.6 Fundació Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. 12.1.7 Metges on line. 12.1.8 Institut d’Estudis de la Salut. 12.1.9 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. 12.1.10 Servei Català de la Salut. 12.1.11 Observatorio de Salud y Mujer. 12.1.12 Ministerio de Sanidad y Consumo. 12.2 Internacional 12.2.1 Cruz Roja Internacional 12.2.2 Médicos sin Fronteras 12.2.3 Médicos del mundo. 12.2.4 National Library of Medicine

123

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

12.2.5 New York Online acces to health. 12.2.6 Salud Pública 12.2.7 Salidpublica.com 12.2.8 World Health Organiztion. 13 Societat 13.1 Cooperació 13.1.1 Agència Municipal de Serveis a les Associacions 13.1.2 B Participa 13.1.3 Barcelona en el Món 13.1.4 La Casa del Món. 13.1.5 Consell Municipal d’Associacions de Barcelona 13.1.6 Drets civils 13.1.7 Serveis a les persones 13.1.8 Ciutats i drets humans. 13.1.9 Consell Econòmic i Social de Barcelona 13.1.10 Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. 13.1.11 Fundació Barcelona Promoció 13.1.12 Oficina de la No Discriminació- OND 13.1.13 Institut Europeu de la Mediterrània (IEMes) 13.1.14 Centre per a la Participació Ciutadana 13.1.15 Federació d’Associacions de veïns/es de Barcelona 13.1.16 Gabinet d’Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona 13.1.17 Fundació Cidob 13.1.18 Observatori Internacional de la Democràcia Participativa 13.1.19 Pla Estratègic i Social de Barcelona 13.1.20 Agència Española de Cooperación Internacional 13.1.21 METROPOLIS: Asociación Mundial de les Grandes Metrópolis. 13.1.22 One World Spain. 13.2 Dona 13.2.1 Dones 13.2.2 Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació (ODMC) 13.2.3 Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home 13.2.4 Centre de Cultura de les Dones Francesa Bonnemaison. 13.2.5 Institut Català de la Dona. 13.2.6 Espai de Dones Pangea 13.2.7 DUODA: Centre de Recerca de Dones. 13.2.8 Libreri Pròleg. 13.2.9 Minsterio de TRabajo y Asuntos Sociales. 13.2.10 Observatorio de Salud y Mujer. 13.2.11 Women Watch

124

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

13.2.12 WWWomen 13.3 Immigrants 13.3.1 Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania. 13.3.2 Llengua i Immigració 13.3.3 Institu Europeu de la Mediterrània. 13.3.4 SOS Racisme 13.3.5 Internacional Organization for Migration (IOM) 13.4 Infants i joves 13.4.1 Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) 13.4.2 Portal web de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona. 13.4.3 Projectebcn 13.4.4 Web dels infants. 13.4.5 Oficina del Pla Jove. 13.4.6 Web dels infants...i dels seus drets. 13.4.7 Secretaria General de Joventut. 13.4.8 European Youth Observatory 13.4.9 Young Adult Librarian’s Help. 13.5 Gent gran 13.5.1 Barcelona i la gent gran. 13.5.2 Bon Veïnatge 13.5.3 Portal MAyores 13.5.4 Age Concern 13.5.5 Ageing and Life Course. 13.5.6 Elderly People Index. 13.5.7 United Nations Programme on Ageing 13.6 Serveis socials 13.6.1 Associació Barcelona pel desenvolupament de l’Acció Social 13.6.2 Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona 13.6.3 Institut Municipal de Persones amb Disminució. 13.6.4 La ciutat i les persones amb disminució. 13.6.5 Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom. 13.6.6 Departament de Benestar i Família. 13.6.7 CAT365-Serveis Socials 13.6.8 Ministerio de TRabajo y Asuntos Sociales. 13.6.9 Projecte ELDA. 13.6.10Library Land Outreach 13.6.11 Intress- Institut de Treball Social i Serveis Socials. 13.7 Sociologia 13.7.1 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) 13.7.2 Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

125

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

13.7.3 El Web de les Ciències Socials. 13.7.4 ISA- Asociación Internacional de Sociología. 13.7.5 FES- Federación española de sociología. 13.7.6 The Argus Clearinghouse. 13.7.7 CESSDA (COuncil of European Social Science Data Archives) 13.7.8 Directorio Gattungswesen 13.7.9 Naciones Unidas. 13.7.10 Social Sciences Information Gateway (SSIG) 13.7.11 SocioSite 13.7.12 UNESCO 14 Transport i circulació 14.1 Nacional 14.1.1Barcelona de Serveis Municipals, S.A. 14.1.2 Àrea Verda 14.1.3 Guàrdia Urbana de Barcelona 14.1.4 Infotrànsit 14.1.5 Moure’s a peu per Barcelona 14.1.6 Moure’s en bici per Barcelona 14.1.7 El Trànsit a Barcelona 14.1.8 ATM. Autoritat del Trasnport Metropolità. 14.1.9 Transport Metropolità de Barcelona 14.1.10 Entitat del Transport del rea Metropolità de Barcelona 14.1.11 Servei Català de Trànsit 14.1.12 Turisme de Barcelona 14.1.13 CarSharing 14.1.14 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 14.1.15 Departament de Política Territorial i Obres Públiques 14.1.16 CEDEX: Centro de Estudios de Carreteras 14.1.17 Dirección General de Tráfico 14.1.18 Legazpi 14.1.19 Ministerio de Fomento 14.2 Internacional 14.2.1 AAA Foundation for Traffic Safety 14.2.2 Airports Council Internacional 14.2.3 American Association of Safety Highway Transportation Officials 14.2.4 American Driver and Traffic Safety Education Association (ADTSEA) 14.2.5 Automotive Coalition for Traffic Safety, Inc. (ACTS) 14.2.6 Buckle Up America site. 14.2.7 Canadian surface transportation research. 14.2.8 Citizens Against Drug Impaired Driving (C.A.N.D.I.D.)

126

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

14.2.9 European Conference of Ministers of Transport 14.2.10 Europeantransport.com 14.2.11 Innovative Transportation accident investigations 14.2.12 Mothers Agains Drunk Driving 14.2.13 National Highway Traffic Safety Administration (NHTSA) 14.2.14 National Transportation Library 14.2.15 Subway navigator 14.2.16 Traffic Engineering and Transportation Engineering Search Directory 14.2.17 The Transport Web 14.2.18 Ultra: Transport for the future. 15 Unió europea 15.1 Centres de documentació 15.1.1 Centre de Documentació Europea de la Universitat de València. 15.1.2 Guia de Financiación Comunitària. 15.1.3 Patronat Català Pro Europa 15.2 Bases de dades 15.2.1 European Union TED 15.2.2 Rapid 15.2.3 SCADPLUS 15.3 Institucions Europees. 15.3.1 Europa: el portal de la Unión Europea 15.3.2 Comisión de la Unión Europea 15.3.3 Comité de Las Regiones 15.3.4 Comité Económico y Social Europeo. 15.3.5 Consejo de la Unión Europea. 15.3.6 Parlamento Europeo 15.3.7 Defensor del Pueblo Europeo 15.3.8 European Central Bank 15.3.9 European Investiment Bank 15.3.10 eEurope: sociedad de la información para todos. 15.4 Legislació 15.4.1 Eur-LEx: El Derecho de la Unión Europea 15.4.2 Universitat d’Alacant. Centre de Documentció Europea. Legislación y Jurisprudencia de la Unió .Europea 15.5 Programes I+D 15.5.1 CORDIS: SErvicio de Información Comunitario sobre Investigación y Desarrollo. 16 Urbanisme i arquitectura. 16.1 Nacional 16.1.1 Art Public 16.1.2Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona

127

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

16.1.3 Barcelona Escultures 16.1.4 BCNPIC: Punt d’Informació Cartogràfica de Barcelona 16.1.5 El Mercat immobiliari de Barcelona 16.1.6 Ponència de Nomenclator 16.1.7 22@BCN 16.1.8 Barcelona Promoció 16.1.9 Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. 16.1.10 Foment de Ciutat Vella 16.1.11 Patronat Municipal de l’Habitatge 16.1.12 Proexiample 16.1.13 BR: Barcelona Regional 16.1.14 Urbanisme 16.1.15 Gaudí 2002 Barcelona 16.1.16 Agenda de la Construcció Sostenible 16.1.17 Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona 16.1.18 Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya 16.1.19 Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona 16.1.20 Normativa Urbanística Metropolitana 16.1.21 Red Española de Ciudades del CIDEU 16.1.22 Ruta del Modernisme 16.2 Internacional 16.2.1 EUROCITIES. 16.2.2 Fédération Mondiale des Cités Unies (FMCS) United Town Organisation (UTO). 16.2.3 Internacional Union of Local (IULA) 16.2.4 Metrópolis 16.2.5 Planum. 16.2.6 Resource for Urban Desing Information (RUDI) 16.2 7 Massachussetts Institute of TEchnology 16.2.8 Berkeley: Architecture 16.2.9 Berkeley: Urban history and deign 16.2.10 Great Buildings Collection. 16.2.11 UN-Habitat-CitiBase 17 Ordenances Municipals. De fet, al obrir les ordenances municipals, en realitat s’està interpretant la Normativa que hi ha disponible, la legislació vigent que s’atribueix als ajuntaments per desenvolupar, dins el marc de les seves competències, allò que estableix la legislació autonòmica i estatal. Des de la web, es pot accedir a ordenances i reglaments que han estat aprovats per l’Ajuntament de Barcelona. La normativa municipal es divideix en:

128

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Carta municipal129.

•

Ordenances municipals130 .

•

Ordenances fiscals131.

•

Preus públics132.

•

Gaseta municipal 133.

•

Normativa gràfica134.

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

La normativa marc:

129

La Carta Municipal: aprovació definitiva a les Corts Generals i al Parlament de Catalunya.

Carta Municipal de Barcelona (DOGC núm. 2801, 8.01.1999). Aprovada al Parlament de Catalunya. Modificació de la Carta municipal (DOGC núm. 2885, 27.07.2006) 130

Veure les ordenances municipals a la plana següent.

131

Algunes de les ordenances fiscals són: Ordenances fiscals any 2009 Ordenança fiscal general Impostos Ordenança fiscal 1.1 reguladora de l'impost sobre béns immobles Ordenança fiscal 1.2 reguladora de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica Ordenança fiscal 1.3 de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana Ordenança fiscal 1.4. reguladora de l'impost sobre activitats econòmiques Ordenança fiscal 2.1 reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres Taxes Ordenança fiscal 3.1. Taxes per serveis generals Ordenança fiscal 3.2. Taxes per serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament Ordenança fiscal 3.3. Taxa per serveis urbanístics Ordenança fiscal 3.4. Taxa per l'homologació d'empreses del sector privat per a la gestió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals Ordenança fiscal 3.5. Taxa de clavegueram Ordenança fiscal 3.6. Taxes de mercats Ordenança fiscal núm. 3.7. Taxes pels serveis de registre, inspecció i prevenció sanitària relatius a establiments alimentaris, establiments i serveis plaguicides, espais públics i animals de companyia Ordenança fiscal 3.8. Taxa per prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials Ordenança fiscal 3.9. Taxes per serveis de cementiris i cremació Ordenança fiscal 3.10. Taxes per la utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d'altres serveis Ordenança fiscal 3.11. Taxa per a la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general Ordenança fiscal núm. 3.12. Taxa per l’estacionament regulat de vihícles a la via pública Ordenança fiscal 3.13. Taxes per serveis culturals Ordenança fiscal 3.14. Taxa per serveis especials d'enllumenat Ordenança fiscal 3.15. Taxa per la utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals Ordenança fiscal 3.16. Taxa per l'ús privatiu o l'aprofitament especial del domini públic municipal a favor d'empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil Contribucions especials Ordenança fiscal 4. Contribucions especials Categories fiscals dels carrers de Barcelona 2009 Carrers que comencen per A fins a Deia Carrers, des de Deia fins Jaume Piquet Carrers, des de Jaume Puigvert fins a Rasos de Peguera

129

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Referent a l’activitat de l’Ajuntament de Barcelona que es desenvolupa dins d’un marc per a una sèrie de normes aprovades per altres institucions. Des de la web es poden veure algunes com:

•

Constitució espanyola 135.

•

Estatut d’autonomia de Catalunya 136.

•

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de las bases del règim local (C)137.

•

Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 138.

•

Llei orgànica 5/1985 de règim electoral general (C)139.

Es tracta d’un cercador que ajuda a trobar ordenances de l’Ajuntament de Barcelona que regulen una matèria determinada, i també altres normatives municipals que hi estan relacionades (plans usos dels districtes, plans de patrimoni...). Aquestes es poden cercar directament per matèria indexada, o bé navegant al llarg de la classificació temàtica següent: Carrers, des de Rasos de Peguera a Zurbaran ORDENANCES FISCALS ANYS ANTERIORS 132

Els preus públics publicats al Butlletí Oficial de la Províncial, núm. 282, (24 de novembre de 2008) i a la Gaseta Municipal núm. 32 (30 de novembre de 2008) són sobre: • Equipaments residencials per a persones amb disminución física i llars i residències per a persones amb disminución psíquica. • Residències, habitatges tutelats i centres de dia. • Serveis de a Unitat Muntada, la Secció Canina i la GAleria de Tir de la Guàrdia Urbana. • Cursos de formación impartits pel Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. • Productes i Serveis de Barcelona Informació. • Serveis culturals i lloguer d’espais del Pavelló Mies van der Rohe. • Serveis de recollida de residus comercials i Industrials asimilables a municipals i de prestación de serveis especials de neteja i recollida de residus municipals. • Serveis d’atenció domiciliària. • Granja Escola Can Girona. Butlletí Oficial de la Província, núm. 282, de 24 de novembre de 2008 Correcció d’errades: Butlletí Oficial de la Província, núm. 19, de 22 de gener de 2009 Els preus publics publicats al Butlletí Oficial de la Província, núm. 314 annex IX, (31 de desembre de 2008) i a la Gaseta Municipal núm. 2 (20 de gener de 2009 són sobre: • Serveis dels equipaments dels districtes. • Serveis de les instal·lacions esportives municipals. Butlletí Oficial de la Província, núm. 314, annex IX de 31 de desembre de 2008 Correcció d’errades: Butlletí Oficial de la Província, núm. 19, de 22 de gener de 2009 133

Gaseta Municipal març any 2009 Gaseta Municipal núm. 8 - 10 de març de 2009

134

L’objecte d’aquesta normativa gràfica és fer conèixer a totes les persones usuàries de la Imatge visual de l’Ajuntament de Barcelona, les seves modalitats d’aplicació, les seves diferents versions i la seva adaptabilitat a les més diverses circumatàncies i suports en un esforç de màxima coher`necia possible. Aquesta normativa, la qual es va aprovar per Decret d’Alcaldia amb el núm. 1205/07 el 19 de desembre de 2007 afecta a tots els serveis municipals, inclusos els Districtes, els instituts, òrgans i empreses municipals. Per saber-ne més es pot consultar la plana web: http://www.bcn.es/publicacions/ReglamentNormativa/ReglamentNormativa.htm 135

Es pot consultar la plana web: http://www.tribunalconstitucional.es/constitucion/laconstitucion.html

136

Es pot consultar la plana web: http://www.tribunalconstitucional.es/constitucion/laconstitucion.html

137

Es pot consultar la plana web: http://www.boe.es/boe/dias/1985/04/03/pdfs/A08945-08964.pdf

138

Es pot consultar la plana web: https://www.gencat.cat/diari/3887/03125008.htm

139

Es pot consultar la plana web: http://www.boe.es/boe/dias/1985/06/20/pdfs/A19110-19134.pdf

130

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Administració electrònica

•

Civisme

•

Comerç

•

Indústria

•

Medi ambient i animals

•

Paisatge urbà

•

Patrimoni arquitectònic, històric i artístic

•

Serveis públics

•

Urbanisme i habitatge

•

Via pública i circulació

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per altra banda, aquestes ordenances es poden trobar en l’índex alfabèticament ordenat pel títol: •

Activitats i establiments de concurrència pública

•

Activitats i intervenció integral de l'administració ambiental de Barcelona

•

Actualització de l'import de les multes coercitives de l'Ajuntament de Barcelona

•

Administració electrònica

•

Aparcaments

•

Autoritzacions de Terrasses al Districte de Sant Andreu del terme municipal de Barcelona

•

Cementiris

•

Circulació de vianants i de vehicles

•

Condicions de protecció contra incendis (1997)

•

Condicions de protecció contra incendis (2008)

•

Condicions tècniques i zona d'ubicació de les instal·lacions destinades a la producció i comercialització del pa i pastisseria : text refós

•

Criteris d'ordenació i superfícies d'ocupació a les places, carrers i espais públics del Districte de Gràcia » Establiments de restauració, financers i comercials relacionats amb el turisme a Ciutat Vella

•

Establiments de venda d'articles de pirotècnia

•

Establiments i centres de comerç alimentari

•

Instal·lacions lluminoses particulars

•

Medi ambient urbà

•

Mercats

•

Mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona

•

Normativa urbanística del Pla especial d'usos del Port olímpic de Barcelona

131

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Normes urbanístiques de la modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte d'Horta-Guinardó

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Ciutat Vella

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Les Corts

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Nou Barris

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Andreu

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

•

Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de l'Eixample

•

Normes urbanístiques del pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Gràcia

•

Normes urbanístiques del pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí

•

Obres menors

•

Obres, instal·lacions i serveis en el domini públic municipal

•

Pla de vetlladors de l'eix de vianants dels carrers de Rogent i Sèquia Comtal, plaça de Font i Sagués i Rambla del Poblenou i zones del Districte d'anàlogues característiques

•

Pla especial d'equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB)

•

Pla especial d'establiments de concurrència pública i altres activitats del Districte de Sarrià-Sant Gervasi

•

Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a l'àmbit del casc antic d'Horta del Districte d'Horta-Guinardó

•

Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciutat Vella

•

Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Districte de Sant Martí

•

Pla especial d'establiments de pública concurrència i altres activitats del Districte de Gràcia

132

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Pla especial d'ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d'articles de record o souvenirs a la ciutat de Barcelona

•

Pla especial d'ordenació dels establiments comercials majoristes en determinats sectors dels barris de la Dreta de l'Eixample i Fort Pienc, del Districte de l'Eixample i del barri de Sant Pere, del Districte de Ciutat Vella

•

Pla especial del comerç no alimentari de Barcelona (PECNAB)

•

Pla especial dels establiments de concurrència pública del Districte de Les Corts

•

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte Nou Barris

•

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

•

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Districte de l'Eixample

•

Policia d'avituallament sobre fleques

•

Previsió d'espais per a càrrega i descàrrega en els edificis

•

Protecció del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona

•

Protecció, tinença i venda d'animals

•

Reglament de funcionament del Mercat municipal de Canyelles

•

Reglament de funcionament del mercat central de fruites i hortalisses

•

Reglament de funcionament del mercat del peix

•

Rehabilitació i millora de l'Eixample : text refós

•

Règim de l'ús de transport i distribució de mercaderies en l'àmbit territorial del Districte de Sant Martí

•

Serveis funeraris

•

Supressió de barreres arquitectòniques a la via pública

•

Usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona

•

Ús de les vies i els espais públics de Barcelona.

L’actualització de les ordenances és responsabilitat de la Biblioteca General. Per visionar qualsevol d’aquests documents caldrà tenir instal·lat el programa Adobe Acrobat. Per altra banda, aquest apartat ens proporciona una amalgama d’informació referent a l’Ajuntament de la Ciutat i altres serveis. Els grans apartats en que es poden dividir aquesta plana són: - El Govern de la ciutat Segons la Carta municipal de Barcelona, un dels criteris essencials de l’organització de la ciutat és que les funcions deliberants d’ordenació, programació i control han d’estar diferenciades clarament de les funcions executives de govern i administració. Per aquest motiu, es poden diferenciar a

133

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

l’Ajuntament de Barcelona dos nivells d’organització: el polític i l’executiu. El primer l’integren membres electes o regidors, que poden exercir funcions de caràcter decisori, informatiu i/o consultiu; el segon el formen diferents sectors o branques d’intervenció directa i s’encarrega de gestionar els programes i executar les resolucions aprovades per l’organització política.

•

L’alcalde140.

• •

Tinents/Es d’alcalde141

El Ple142

•

Comissions del Consell Municipal143

•

Junta de Portaveus144

140

En aquests moments Jordi Hereu, del que es pot obtener més informació a: http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,242671375,00.html 141

Actualment són 5 col·laboradors immediats, directes i permanents de l’Alcalde, que els nomena lliurement d’entre els regidors. Substitueixen l’Alcalde quan aquest és absent, i exerceixen les atribucions que expressament ell els delegui. 142

El Consell Municipal és l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat. Integrat per la totalitat dels regidors (41) i presidit per l’alcalde, estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva. Funciona en plenari i en comissions. Li corresponen les funcions atribuïdes per la Carta Municipal, que a grans trets es poden concretar en: • Impulsar i controlar el funcionalment dels altres òrgans de govern. • Relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions a altres administracions. • Decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal, l’escut, el segell i la bandera. • Aprovar i modificar el reglament orgànic i de les ordenances. • Aprovar els plans i programes generals d’actuació municipal. • Aprovar plans i normatives urbanístiques. • Aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació. Un cop al mes es reuneixen els 41 regidors de l’Ajuntament. Es pot accedir a la informació sobre els plenaris que han tingut lloc a Barcelona des de l’any 2003, que inclou les ordres del dia, els acords i les actes fins a la retransmissió en vídeo dels moments més importants de les intervencions. Vídeo: http://streamstudio.world-television.com/CCUIv3/frameset.aspx?browser=ns-1-10-0-100&stream=flash-video-200&ticket=55-81-7189&status=ondemand&target=ca-defaultOrdre del dia 27/02/09: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ordredia270209.479.pdf Acords: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/acord270209.719.pdf 143 Les comissions del Consell Municipal assumeixen competències decisòries i de control, a més de les pròpiament informatives. La composició de cada comissió ha de ser proporcional al nombre de regidors i regidores que cada grup municipal té al plenari del Consell Municipal. Exerceixen, en relació amb les matèries del seu àmbit d’actuació, les funcions resolutòries atribuïdes per la Carta Municipal i pel Reglament Orgànic i les delegades pel plenari del Consell Municipal. Dictaminen sobre els assumptes que s’han de sotmetre al plenari del Consell Municipal, tot i que els seus dictàments no són vinculants. Impulsen, controlen i fiscalitzen l’activitat dels òrgans de l’administració municipal executiva, i fan el seguiment periòdic de l’execució del programa d’actuació, en relació amb les matèries de la seva competència. Entre les seves funcions resolutòries destaquen l’autorització i adjudicació de determinats contractes administratius i contractes privats, i també l’aprovació inicial d’ordenances i reglaments relatius a l’àmbit material respectiu. Les sessions de les comissions del consell municipal així com els diferents departaments que les formen es poden veure a: » Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública » Comissió d'Hisenda i Pressupostos » Comissió Urbanisme, Infraestructures i Habitatge » Comissió Promoció econòmica, Ocupació i Coneixement » Comissió Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi ambient » Comissió Cultura, Educació i Benestar social » Comissió d’Acció Social i Ciutadania » Comissió Seguretat i Mobilitat 144

Està integrada pels regidors portaveus dels Grups Municipals, i es reuneix sota la presidència de l’Alcalde, o el tinent/a d’alcalde en qui delegui. Cada grup també pot designar un portaveu adjunt. Els acords de la Junta de Portaveus s’han d’adoptar per vot ponderat. Correspon a cada portaveu un nombre de vots igual al del nombre de regidors del grup municipal que representa. En cas d’empat, decideix el president/a fent ús del vot de qualitat. Coneixerà els assumptes tractats en les comissions del Consell Municipal que hagin de ser sotmesos a l’aprovació del

134

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

• •

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Portaveu del Govern Municipal145

Comissió de Govern146

•

Àrees de govern147

•

Comitè de Govern148

•

Comitè territorial149

•

Consells municipals de districte150

•

Regidors i presidents de districte151

Consell Municipal i també serà informada dels que siguin competència de la Comissió de Govern per delegació del Consell Municipal. Per veure els components anar a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_461412107_1,00.html 145

Depèn del Consell Municipal. Per veure qui el composa, anar a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_306482816_1,00.html 146

És l’òrgan col·legiat del govern executiu municipal. El formen l’alcalde, els tinents d’alcalde i els regidors que nomeni l’alcalde, i s’informa d’aquests nomenaments al Consell Municipal. En l’actualitat, sota la presidència de l’alcalde, el componen 17 regidors, i l’assisteix el gerent municipal. Exerceix les funcions que li encomana expressament la Carta Municipal, i les que li delegui l’alcalde. Per veure les persones adherides a la dependència anar a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_457194590_1,00.html 147 Hi ha 6 grans àrees de govern:

• • • • • •

Àrea de Benestar i Cohesió Territorial http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_293291983_1,00.html Àrea de Medi Ambient http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_294035604_1,00.html Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_294035646_1,00.html Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_294047047_1,00.html Àrea d’Acció Social i Ciutadania http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_294047530_1,00.html Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_294047532_1,00.html

148

Per veure la llista de càrrecs i persones adherides a aquesta dependència anar a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_218293969_1,00.html 149

Per veure la llista de càrrecs i persones adherides a aquesta dependència anar a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_285132351_1,00.html 150 El president és nomenat i separat per l’alcalde d’entre els regidors a proposta del Consell de districte. El componen els membres que representen els diferents grups polítics del Districte. Tenen facultats d’informe i proposta de plans, programes, pressupostos, instruments d’ordenació urbanística que afectin el districte i la distribució de les despeses que se li assignin. Els Consells Municipals de Districte són: • Ciutat Vella http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722224_1,00.html

• • • • • • • • •

151

Eixample http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722226_1,00.html Sants-Montjuïc http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722228_1,00.html Les Corts http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722230_1,00.html Sarrià Sant Gervasi http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722232_1,00.html Gràcia http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722234_1,00.html Horta-Guinardó http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722236_1,00.html Nou Barris http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722238_1,00.html Sant Andreu http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722240_1,00.html Sant Martí http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200722242_1,00.html

Presidents/es de Consells Municipals de Districte. Exerceixen la presidència dels òrgans col·legiats de govern dels districtes. És nomenat i separat per l’alcalde d’entre els regidors, a proposta del Consell de Districte, d’acord amb el que disposi el Reglament orgànic. Regidors/es de Disctricte. Exerceixen facultats delegades per l’Alcalde en les matèries competència dels districtes, sens perjudici de les corresponents als seus òrgans de govern.

135

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Grups polítics municipals152.

Sessions dels òrgans de govern •

Activitats del plenari

•

Sessions de la Comissió de govern

•

Sessions de les comissions del Consell Municipal153.

- Qui és qui? Eina que permet cercar al web dades de les persones que formen l’organització municipal, així com saber quina és l’estructura de la mateixa organització.

Regidors/es adscrits a Districtes. Amb delegació de funcions de Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l’Alcalde. Regidors/es i presidents de consells municipals de districte. • Regidors del districte de Ciutat Vella http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852514_1,00.html • Regidors del districte de l’Eixample http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852537_1,00.html • Regidors del districte de Sants- Montjuïc http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852539_1,00.html • Regidors del districte de Les Corts http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852547_1,00.html • Regidors del districte de Sarrià- Sant Gervasi http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852545_1,00.html • Regidors del districte de Gràcia http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852551_1,00.html • Regidors del districte d’Horta-Guinardó http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852549_1,00.html • Regidors del districte de Nou Barris http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852557_1,00.html • Regidors del districte de Sant Andreu http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852555_1,00.html • Regidors del districte de Sant Martí  http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_422852553_1,00.html 152

153

Els grups polítics existents són: • Grup polític municipal socialista. • Grup municipal de Convergència i Unió. • Grup municipal del Partit Popular. • Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya • Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa. Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725655_1,00.html Comissió d’Hisenda i Pressupostos. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_296036025_1,00.html Comissió Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725653_1,00.html Comissió Promoció econòmica, Ocupació i Coneixement. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725657_1,00.html Comissió Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725661_1,00.html Comissió Cultura, Educació i Benestar social. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725659_1,00.html Comissió d’Acció Social i Ciutadania. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_288922168_1,00.html Comissió Seguretat i Mobilitat. http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,2687,200713899_200725651_1,00.html

136

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Es pot cercar les dades d’una persona escrivint el seu nom o els seus cognoms, o bé cercar-la pel nom de la dependència, l’entitat o el departament a què estigui vinculada. A més, per mitjà d’aquesta eina, es mostra l’arbre jeràrquic amb què també podeu veure de manera fàcil i visual l’estructura de l’organització municipal. - L’acció de Govern. L’acció de govern es compon de tots els projectes, els plans i les actuacions municipals que tenen per finalitat assolir els objectius que preveu dur a terme el Govern municipal durant el mandat. Algunes de les eines de què es dota el consisteori per materialitzar-la es poden consultar en aquest web:

•

Programa d’actuació municipal154.

•

Programa d’inversions municipal

• •

Pressupost

• •

Balanç del Programa d’inversions municipal 2004-2007155.

Pressupostos generals156

Plans i projectes.

•

Carta dels drets dels ciutadans en la societat de la informació i del coneixement157.

•

Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU)158.

•

Informe de l’estratègia de millora dels Serveis Socials159.

•

Marc Municipal per a l’acció comunitària160.

•

Marc municipal per a l’acció comunitària. Bases conceptuals i metodològiques161.

•

Pla 22@bcn162.

154

Veure el Pla a l’enllaç: http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4448,294052930_299029457_1,00.html

155

Veure el Balanç a l’enllaç: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/programainversiomunicipaloctubre06.216.pdf

156

Veure els pressupostos a l’enllaç: http://w3.bcn.es/V61/Home/V61HomeLinkPl/0,4358,200713899_215001260_1,00.html

157

Veure la Carta a l’enllaç: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/cartadretscat.359.967.pdf

158

Per saber-ne més sobre CIDEU enllaçar amb: http://www.cideu.org/site/

159

Per saber-ne més sobre l’Informe enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/estratgiamillorassap.401.pdf

160

Per saber-ne més sobre el Marc enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/marcmunicipal.701.pdf

161

162

Per saber-ne més sobre les Bases conceptuals enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/marcacciocomunitaribases.830.pdf Per saber-ne més sobre 22@ enllaçar amb: http://www.bcn.es/22@bcn/

137

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

•

Pla de millora de casals municipals de gent gran163.

•

Pla de Mobilitat urbana164.

•

Pla estratègic del sector cultural165.

•

Pla estratègic d’esports166.

•

Pla estratègic metropolità de Barcelona167.

•

Pla jove de Barcelona 2006-2010168.

•

Pla Municipal contra la Violència vers les Dones169.

•

Pla municipal de dones 2005-2009170.

•

Pla municipal per a la inclusió social Barcelona inclusiva 20052010171.

•

Programa municipal de gent gran 2006-2010172.

•

Programa municipal per a les famílies 2006-2010173.

•

Projecte educatiu de ciutat174.

•

Programa municipal d’atenció social a persones sense sostre175.

•

Programa municipal per a la infància i l’adolescència 20072010176.

163

Per saber-ne més sobre la Millora dels Casals enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/plamilloracasalsgentgranok.129.pdf

164

Per saber-ne més sobre la Mobilitat urbana enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/pmubarcelona.513.pdf

165

Per saber-ne més sobre el Sector cultural enllaçar amb: http://www.bcn.es/plaestrategicdecultura/catala/index.html

166

Per saber-ne més sobre el Pla d’esports enllaçar amb: http://www.bcn.es/esports/plaestrategic/

167

Per saber-ne més sobre el Pla estratègic metropolità enllaçar amb: http://www.bcn2000.es/

168

Per saber-ne més sobre el Pla jove enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/plajovebcn02.306.pdf

169

Per saber més sobre el Pla contra la violència de gènere enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/pmvdcat.655.pdf

170

Per saber-ne més sobre el Pla de dones enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/pmdcat.497.pdf

171

Per saber-ne més sobre la inclusió social a Barcelona enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/plainclusiosocialcat.289.pdf

172

Per saber-ne més sobre el Programa de gent gran enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/programagg20062010.034.pdf

173

Per saber-ne més sobre el Programa per les famílies enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/progmpalfamiliesok.075.pdf 174 Per saber-ne més sobre el Projecte educatiu enllaçar amb: http://w3.bcn.es/V45/Home/V45HomeLinkPl/0,3698,60797962_60807355_1,00.html 175

Per saber-ne més sobre el programa sobre sense sostre enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/programaatenciopersonessensesostre.620.pdf

176

Per saber-ne més sobre el programa sobre la infància enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/progmunicipalinfanciaadolesc.260.pdf

138

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

•

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

•

Pla per a l’abordatge integral del treball sexual177.

•

Pla estratègic de Turisme178.

Memòries

•

Memòria d’activitats 2006 de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat179.

•

Informe del balanç del Pla d’inclusió social180.

•

Memòria 2005 de la Direcció de Benestar Social181.

Observatori.

•

Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona182.

•

El greuge comparatiu econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona183.

•

Treball grupal i violència sexista184.

177

Per saber-ne més sobre l’aboerdatge integral del treball sexual enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/plaabitsweb.210.pdf

178

Per saber-ne més sobre el Pla de turisme enllaçar amb: http://www.turismebcn2015.cat/

179

Per saber-ne més sobre l’Institut Municipal de Discapacitats enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/memoriaimd2006.890.pdf

180

Per saber-ne més sobre el Pla d’Inclusió Social enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/informebalancinclusisocialok.696.pdf

181

Per saber-ne més sobre el Departament de Benestar social enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/memoriabenestarsocial2005.719.pdf

182

Per saber-ne més sobre l’Evolució de les llars i les famílies a Barcelona enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/evoluciopersonesllarsfamilies.904.pdf

183

Per saber-ne més sobre el greuge de les persones discapacitades enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/greugecomparatiupersonesdiscapacitats.539.pdf

184

Per saber-ne més sobre el Treball grupal i la violència sexista enllaçar amb: http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/treballgrupalviolenciasexista.333.pdf

139

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 2: Organigrama de la Biblioteca de Catalunya.

140

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 3: Organigrames de l’Ajuntament de Barcelona.

3.1 Estructura de l’Ajuntament parcialment desenvolupada. 1.1 Alcaldia 1.1.1 Primera Tinència d’Alcaldia 1.1.2 Segona Tinència d’Alcaldia 1.1.3 Tercera Tinència d’Alcaldia 1.1.4 Quarta Tinència d’Alcaldia 1.1.5 Cinquena Tinència d’Alcaldia 1.1.6 Comitè de Govern. 1.1.6.1 Comissió de Govern. 1.1.6.1.1 Àrea d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.1.2 Àrea de Benestar i Cohesió Territorial 1.1.6.1.3 Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior 1.1.6.1.4 Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica 1.1.6.1.5 Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 1.1.6.2 Sindicatura de Grèuges 1.1.6.3 Gerència Municipal 1.1.6.3.1 Gerència Adjunta d’Infraestructures 1.1.6.3.2 Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació 1.1.6.3.3 Secretaria Executiva 1.1.6.3.4 Direcció de Serveis de Control de Gestió 1.1.6.3.5 Comitè Executiu 1.1.6.3.5.1 Gerència d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.3.5.2 Gerència d’Educació, Cultura i Benestar 1.1.6.3.5.3 Gerència de Finances 1.1.6.3.5.4 Gerència de Medi Ambient 1.1.6.3.5.5 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 1.1.6.3.5.6 Gerència de Promoció Econòmica 1.1.6.3.5.7 Gerència de Recursos Humans i Organització 1.1.6.3.5.8 Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial

141

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1.1.6.3.5.8.13.1.5 Departament d’Imatge i Producció Editorial 185 1.1.6.3.5.9 Gerència d’Urbanisme i Infraestructures 1.1.6.3.5.10 Gerència del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.11 Gerència del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.12 Gerència del Districte de Sants-Montjuïc 1.1.6.3.5.13 Gerència del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.14 Gerència del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.15 Gerència del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.16 Gerència del Districte d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.17 Gerència del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.19 Gerència del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.20 Instituts i Patronats Municipals 1.1.6.3.5.21 Societats Privades Municipals 1.1.6.4 Comissions del Consell Municipal 1.1.6.4.1 Comissió d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.4.2 Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social 1.1.6.5 Junta de Portaveus 3.2 Estructura de l’Ajuntament totalment desenvolupada 1. Consell Municipal 1.1 Alcaldia 1.1.1 Primera Tinència d’Alcaldia 1.1.2 Segona Tinència d’Alcaldia 1.1.3 Tercera Tinència d’Alcaldia 1.1.4 Quarta Tinència d’Alcaldia 1.1.5 Cinquena Tinència d’Alcaldia 1.1.6 Comitè de Govern. 1.1.6.1 Comissió de Govern. 1.1.6.1.1 Àrea d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.1.1.1 Regidoria de Drets Civils 1.1.6.1.1.2 Delegació de Salut 1.1.6.1.1.3 Comissionat de l’Alcaldia per a la Gent Gran 1.1.6.1.2 Àrea de Benestar i Cohesió Territorial 1.1.6.1.2.1 Comitè Territorial 1.1.6.1.2.2 Regidoria d’Educació 1.1.6.1.2.3 Regidoria de Dones i Joventut 1.1.6.1.2.4 Regidoria d’Usos i del Temps 1.1.6.1.2.5 Delegació d’Esports 1.1.6.1.2.6 Delegació de Cultura 185

On es troba la impremta de l’Ajuntament de Barcelona i des d’on es creen les publicacions municipals. És important pel tema d’adquisicions de la Biblioteca General.

142

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.1.2.7 Comissionat de l’Alcaldia per a la Participació Ciutadana 1.1.6.1.2.8 Comissionat de l’Alcaldia per Immigració i Diàleg Intercultural 1.1.6.1.2.9 Comissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau 1.1.6.1.3 Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior 1.1.6.1.3.1 Delegació de Presidència i Relacions Institucionals 1.1.6.1.3.2 Delegació d’Habitatge 1.1.6.1.3.3 Comissionada de l’Alcaldia per a Relacions Ciutadanes 1.1.6.1.3.4 Comissionat de l’Alcaldia per Relacions Institucionals 1.1.6.1.4 Àrea d’Hisenda i Promoció Econòmica 1.1.6.1.4.1 Comissionat de l’alcaldia per al Comerç i la Petita i Mitjana Empresa 1.1.6.1.4.2 Regidoria d’Hisenda 1.1.6.1.5 Àrea de Medi Ambient 1.1.6.1.6 Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 1.1.6.1.6.1 Regidoria de Mobilitat 1.1.6.2 Sindicatura de Grèuges 1.1.6.3 Gerència Municipal 1.1.6.3.1 Gerència Adjunta d’Infraestructures 1.1.6.3.2 Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació 1.1.6.3.2.1 Direcció de Sistemes d’Informació 1.1.6.3.2.2 Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió 1.1.6.3.2.3 Direcció Executiva d’e-Administració 1.1.6.3.2.3.1 Departament Tècnic d’Internet i Nous Canals. 1.1.6.3.2.4 Oficina de Telecomunicacions 1.1.6.3.2.5 Oficina de Projectes Estratègics 1.1.6.3.3 Secretaria Executiva 1.1.6.3.4 Direcció de Serveis de Control de Gestió 1.1.6.3.5 Comitè Executiu 1.1.6.3.5.1 Gerència d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.3.5.1.1 Direcció de Serveis de Salut 1.1.6.3.5.1.2 Secretaria Executiva 1.1.6.3.5.1.3 Sercretaria Tècnico Jurídica 1.1.6.3.5.1.4 Departament d’Administració i Personal 1.1.6.3.5.1.5 Departament de Comunicació i Qualitat 1.1.6.3.5.1.6 Departament de Recerca i Coneixement 1.1.6.3.5.1.7 Direcció de Serveis de Participació Social 1.1.6.3.5.1.7.1 Direcció de Serveis d’Acció Social 1.1.6.3.5.1.7.2 Direcció Tècnica d’Acció Social 1.1.6.3.5.1.7.3 Departament de Gent Gran 1.1.6.3.5.1.7.4 Departament d’Atenció a Persones Vulnerables 1.1.6.3.5.1.7.5 Departament d’Atenció Primària

143

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.3.5.1.8 Direcció de Serveis de Drets Civils 1.1.6.3.5.2 Gerència d’Educació, Cultura i Benestar 1.1.6.3.5.2.1 Secretariat del Consell Escolar Municipal 1.1.6.3.5.2.2 Direcció de Serveis de Cooperació Internacional i Immigració 1.1.6.3.5.2.2.1 Direcció de Programa de Joventut 1.1.6.3.5.2.2.2 Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps 1.1.6.3.5.2.2.3 Direcció de Programa de Participació i Associacionisme 1.1.6.3.5.2.3 Secretaria Executiva 1.1.6.3.5.2.4 Departament d’Administració i Personal 1.1.6.3.5.2.5 Sercretaria Tècnica Jurídica 1.1.6.3.5.2.6 Departament de Comunicació i Qualitat 1.1.6.3.5.3 Gerència de Finances 1.1.6.3.5.3.1 Direcció de Serveis d’Inversions 1.1.6.3.5.3.2 Direcció de Serveis de Política Fiscal 1.1.6.3.5.3.2.1 Direcció de Finançament i Pressupostos 1.1.6.3.5.3.2.1.1 Direcció de Serveis del Pressupost 1.1.6.3.5.3.3 Direcció de Serveis d’Empreses 1.1.6.3.5.3.4 Direcció de Serveis de Consorcis i Fundacions 1.1.6.3.5.3.4.1 Direcció de Comptabilitat 1.1.6.3.5.3.4.1.1 Direcció de Serveis de Comptabilitat 1.1.6.3.5.3.5 Direcció de Serveis de Control Econòmic Financer 1.1.6.3.5.4 Gerència de Medi Ambient 1.1.6.3.5.4.1 Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua 1.1.6.3.5.4.1.1 Departament d’Abastament 1.1.6.3.5.4.1.2 Departament de Sanejament 1.1.6.3.5.4.2 Direcció de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental 1.1.6.3.5.4.2.1 Departament d’Enllumenat 1.1.6.3.5.4.2.2 Departament de Control i Disminució de la Contaminació Acústica 1.1.6.3.5.4.3 Direcció de Serveis d’Espais Verds 1.1.6.3.5.4.4 Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus 1.1.6.3.5.4.4.1 Deparament de Gestió Operativa 1.1.6.3.5.4.4.2 Departament de Gestió de Residus 1.1.6.3.5.4.5 Direcció de Serveis de Gestió del Coneixement 1.1.6.3.5.4.5.1 Departament d’Estratègia 1.1.6.3.5.4.5.2 Departament de Millora Continua 1.1.6.3.5.4.6 Direcció de Serveis d’Educació Ambiental 1.1.6.3.5.4.6.1 Departament de Comunicació 1.1.6.3.5.4.6.2 Departament d’Educació Mediambiental 1.1.6.3.5.4.7 Direcció de Serveis d’Inversions i Espai Vial 1.1.6.3.5.4.7.1 Departament de Projectes d’Obres

144

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.3.5.4.7.2 Departament de Vialitat 1.1.6.3.5.5 Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat 1.1.6.3.5.5.1 Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos 1.1.6.3.5.5.1.1 Departament d’Administració Econòmica i Contractació 1.1.6.3.5.5.1.2 Departament de Logística i Infraestructrues 1.1.6.3.5.5.1.3 Departament de Recursos Humans 1.1.6.3.5.5.2 Direcció de Serveis de Relacions Externes i Qualitat 1.1.6.3.5.5.3 Direcció de Serveis de Prevenció 1.1.6.3.5.5.4 Direcció de Serveis de Mobilitat 1.1.6.3.5.5.4.1 Departament d’Operacions 1.1.6.3.5.5.5 Guàrdia Urbana 1.1.6.3.5.5.6 Direcció del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament 1.1.6.3.5.5.6.1 Unitat de Tecnologia i Comunicació 1.1.6.3.5.5.6.2 Unitat de Procediments i Planificació 1.1.6.3.5.5.6.3 Unitat de Recolzament Tècnic 1.1.6.3.5.5.6.4 Divisió de Protecció Civil i Prevenció 1.1.6.3.5.5.6.4.1 Unitat de Protecció Civil 1.1.6.3.5.5.6.5 Divisió d’Operacions del SPEIS 1.1.6.3.5.5.6.5.1 Unitat Territorial 1 1.1.6.3.5.5.6.5.2 Unitat Territorial 2 1.1.6.3.5.6 Gerència de Promoció Econòmica 1.1.6.3.5.6.1 Gerència Adjunta de Relcions Econòmiques Internacionals 1.1.6.3.5.6.2 Direcció de Serveis de Comerç i Consum 1.1.6.3.5.6.3 Direcció de Serveis de Promoció de l’Activitat Econòmica Interior 1.1.6.3.5.6.4 Direcció de Serveis de Promoció de l’Activitat Econòmica Exterior 1.1.6.3.5.6.5 Direcció de Serveis de Promoció de la Innovació i Comunicació 1.1.6.3.5.6.6 Direcció de Serveis de Coneixement 1.1.6.3.5.6.7 Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació 1.1.6.3.5.6.8 Direcció de Serveis de Coordinació i Progràmes Estratègics 1.1.6.3.5.6.9 Servei d’Administració i Personal 1.1.6.3.5.7 Gerència de Recursos Humans i Organització 1.1.6.3.5.7.1 Direcció de Serveis de Desenvolupament i Atenció al Personal 1.1.6.3.5.7.1.1 Departament de Comunicació Interna 1.1.6.3.5.7.1.2 Departament de Desenvolupament 1.1.6.3.5.7.2 Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals 1.1.6.3.5.7.2.1 Departament de Gestió Administrativa 1.1.6.3.5.7.2.2 Departament de Prevenció de Riscos Laborals 1.1.6.3.5.7.2.3 Departament de Selecció i Promoció de Recursos Humans 1.1.6.3.5.7.3 Direcció d’Organització i Planificació 1.1.6.3.5.7.3.1 Departament de Gestió Econòmica i Planificació

145

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.3.5.7.4 Direcció Executiva del Projecte de Sistema d’Informació 1.1.6.3.5.7.5 Gabinet Tècnic de Projectes 1.1.6.3.5.7.6 Gabinet Tècnic Jurídic 1.1.6.3.5.8 Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial 1.1.6.3.5.8.1 Direcció de Relacions Internacionals 1.1.6.3.5.8.1.1 Programes de Relacions Internacionals 1.1.6.3.5.8.1.2 Departament d’Administració i Recursos Econòmics 1.1.6.3.5.8.2 Secretaria General 1.1.6.3.5.8.3 Intervenció General 1.1.6.3.5.8.3.1 Departament d’Autories i Fiscalitzacions Especials 1.1.6.3.5.8.4 Tresoreria 1.1.6.3.5.8.4.1 Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments 1.1.6.3.5.8.5 Gabinet de l’Alcaldia 1.1.6.3.5.8.5.1 Direcció Tècnica de Protocol 1.1.6.3.5.8.5.2 Direcció Tècnica de Gestió 1.1.6.3.5.8.5.3 Direcció Tècnica d’Anàlisi Estratègica 1.1.6.3.5.8.5.4 Departament de Documentació 1.1.6.3.5.8.5.5 Departament d’Administració 1.1.6.3.5.8.6 Secretaria Executiva 1.1.6.3.5.8.7 Direcció de Serveis de Rel. amb Org. Supranacionals i Altres entitats 1.1.6.3.5.8.8 Direcció Tècnica de Premsa 1.1.6.3.5.8.9 Secretaria Tècnico Jurídica 1.1.6.3.5.8.10 Direcció de Serveis d’Administració i Personal 1.1.6.3.5.8.10.1 Departament de Contractació i Subvencions 1.1.6.3.5.8.10.2 Servei Central de Compres 1.1.6.3.5.8.11 Direcció de Serveis i Relacions Externes 1.1.6.3.5.8.12 Departament de Manteniment i Pla de Locals 1.1.6.3.5.8.13 Direcció del Programa de Relacions Ciutaanes i Institucionals 1.1.6.3.5.8.13.1 Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat 1.1.6.3.5.8.13.1.1 Direcció de Serveis de Màrketing Públic i Qualitat 1.1.6.3.5.8.13.1.2 Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació 1.1.6.3.5.8.13.1.2.1 Direcció d’Atenció al Ciutadà 1.1.6.3.5.8.13.1.2.1.1 Departament de Projectes i Gestió de la Informació 1.1.6.3.5.8.13.1.2.1.2 Departament de Serveis i Atenció al Ciutadà 1.1.6.3.5.8.13.1.2.1.3 Departament d’Avaluació d’Incidències i Reclamacions 1.1.6.3.5.8.13.1.3 Departament de Coordinació de la Xarxa de Comunicació 1.1.6.3.5.8.13.1.4 Departament d’Internet 1.1.6.3.5.8.13.1.5 Departament d’Imatge i Producció Editorial 1.1.6.3.5.8.13.2 Direcció dels Serveis Jurídics 1.1.6.3.5.8.13.2.1 Sots Direcció dels Serveis Jurídics

146

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.3.5.8.13.2.2 Direcció de l’Àrea de l Contenciòs 1.1.6.3.5.8.13.2.3 Direcció Àrea del Règim Jurídic 1.1.6.3.5.8.14 Direcció d’Administració General 1.1.6.3.5.8.14.1 Direcció de Patrimoni 1.1.6.3.5.8.14.1.1 Direcció de Serveis d’Administració de Patrimoni 1.1.6.3.5.8.14.1.2 Direcció de Serveis de Gestió Patrimoni 1.1.6.3.5.8.14.1.2.1 Direcció de Serveis d’Inventari i Informació de Patrimoni 1.1.6.3.5.8.14.1.2.1.1 Departament Tècnic de Direcció de Patrimoni 1.1.6.3.5.8.14.2 Gabinet Tècnic de Programació 1.1.6.3.5.8.14.2.1 Departament d’Estudis i Programació 1.1.6.3.5.8.14.2.2 Departament d’Estadística 1.1.6.3.5.8.15 Direcció Executiva del Sistema Municipal d’Arxius 1.1.6.3.5.8.16 Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció 1.1.6.3.5.8.17 Biblioteca Arús 1.1.6.3.5.9 Gerència d’Urbanisme i Infraestructures 1.1.6.3.5.9.1 Direcció Jurídica d’Urbanisme i Infraestructures 1.1.6.3.5.9.1.1 Departament d’Informació i Comunicació 1.1.6.3.5.9.2 Direcció Tècnica d’Urbanisme i Infraestructures 1.1.6.3.5.9.3.1 Direcció d’Urbanisme 1.1.6.3.5.9.3.1.1 Direcció de Serveis de Planejament 1.1.6.3.5.9.3.1.2 Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans 1.1.6.3.5.9.3.1.3 Gabinet d’Estudis Urbanístics 1.1.6.3.5.9.2 Gerència Adjunta d’Urbanisme 1.1.6.3.5.9.2.1 Departament d’Administració 1.1.6.3.5.9.2.2 Direcció de Serveis de Gestió Urbanística 1.1.6.3.5.9.2.2.1 Departament d’Edificació 1.1.6.3.5.9.2.2.2 Departament de Llicències d’Activitats 1.1.6.3.5.9.2.3 Direcció de Serveis de Participació i Comunicació 1.1.6.3.5.10 Gerència del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.1.1 Departament de Recursos Interns del Disctricte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte. 1 1.1.6.3.5.10.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.10.4 Programa de Gestió de l’Espai Públic i Prevenció Dte. de Ciutat Vella 1.1.6.3.5.11 Gerència del Districte de l’Eixample

147

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1.1.6.3.5.11.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte.de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.1.3 Departament de Comunicació del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.2 Departament de Serveis de Promoció, participació i Prevenció Dte.2 1.1.6.3.5.11.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.11.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de l’Eixample 1.1.6.3.5.12 Gerència del Districte de Sants-Montjuïc 1.1.6.3.5.12.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.1.2 Departament de Serveis Jurídics. Secretaris Dte. de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.2 Direcció de Serveis i Promoció, Participació i Prevenció Dte. 3 1.1.6.3.5.12.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.3.1.1 Departament de Llicències i Inspeció del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.12.3.1.2 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sants- Montjuïc 1.1.6.3.5.13 Gerència del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. de Les Corts 1.1.6.3.5.13.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte. 4 1.1.6.3.5.13.3 Direcció de Serveis per a Persones del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.3.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.13.3.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Les Corts 1.1.6.3.5.14 Gerència del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.1.1 Departament de Recursos Intenrs del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.1.2 Departament de Serveis Jurídics. Secretaria Dte. de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.2 Direcció de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte. 5 1.1.6.3.5.14.3 Departament de Serveis a les Persones Districte de Sarrià- Sant Gervasi 1.1.6.3.5.14.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sarrià- St. Gervasi 1.1.6.3.5.14.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sarrià- St.Gervasi 1.1.6.3.5.14.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte Sarrià- St. Gervasi 1.1.6.3.5.15 Gerència del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Gràcia

148

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1.1.6.3.5.15.1.1 Departament de Recursos interne del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. De Gràcia 1.1.6.3.5.15.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.2 Direcció de Promoció, Participació i Prevenció Dte. 6 1.1.6.3.5.15.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.3.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.3.2 Departament de Llicències i inspecció del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.15.4 Àrea de Rehabilitació del Nucli àntic del Districte de Gràcia 1.1.6.3.5.16 Gerència del Districte d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.16.1 Direcció de Serveis Generals del Districte d’Horta- Guinardó 1.1.6.3.5.16.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.16.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. d’Horta- Guinardó 1.1.6.3.5.16.1.3 Departament de Comunicació del Districte d’Horta- Guinardó 1.1.6.3.5.16.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte.7 1.1.6.3.5.16.3 Departament de Serveis a les Persones del Districte d’Horta- Guinardó 1.1.6.3.5.16.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.16.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.16.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte d’Horta-Guinardó 1.1.6.3.5.17 Gerència del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte.8 1.1.6.3.5.17.3 Departament de Serveis a Persones del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.17.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Nou Barris 1.1.6.3.5.18 Gerència del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte.9 1.1.6.3.5.18.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.3.1 Direcció de Llicències i Espai Públic Dte. Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.18.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Andreu 1.1.6.3.5.19 Gerència del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.1 Direcció de Serveis Generals del Districte de Sant Martí

149

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

1.1.6.3.5.19.1.1 Departament de Recursos Interns del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.1.2 Departament de Serveis Jurídics- Secretaria Dte. de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.1.3 Departament de Comunicació del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.2 Departament de Serveis de Promoció, Participació i Prevenció Dte.10 1.1.6.3.5.19.3 Direcció de Serveis a les Persones del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.3.1 Direcció de Serveis de Llicències i Espai Públic Dte. Sant Martí 1.1.6.3.5.19.3.1.1 Departament d’Obres i Manteniment del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.19.3.1.2 Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Martí 1.1.6.3.5.20 Instituts i Patronats Municipals 1.1.6.3.5.20.1 Institut Barcelona Esports 1.1.6.3.5.20.2 Institut de Cultura de Barcelona 1.1.6.3.5.20.3 Institut Municipal Fundació Mies van der Röhe 1.1.6.3.5.20.4 Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona 1.1.6.3.5.20.5 Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona 1.1.6.3.5.20.6 Institut Municipal de Mercats de Barcelona 1.1.6.3.5.20.7 Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida 1.1.6.3.5.20.8 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 1.1.6.3.5.20.9 Institut Municipal d’Urbanisme 1.1.6.3.5.20.10 Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal 1.1.6.3.5.20.11 Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona 1.1.6.3.5.21 Societats Privades Municipals 1.1.6.3.5.21.1 Barcelona Gestió Urbanística, SA 1.1.6.3.5.21.2 Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA 1.1.6.3.5.21.3 Barcelona Serveis Municipals, SA 1.1.6.3.5.21.4 Informació i Comunicació de Barcelona, SA SPM 1.1.6.3.5.21.5 SPM Barcelona Activa, SA 1.1.6.4 Comissions del Consell Municipal 1.1.6.4.1 Comissió d’Acció Social i Ciutadania 1.1.6.4.2 Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social 1.1.6.4.3 Comissió d’Hisenda i Pressupostos 1.1.6.4.4 Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública 1.1.6.4.5 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement 1.1.6.4.6 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient 1.1.6.4.7 Comissió d’Urbanisme, Infraestrutures i Habitatge 1.1.6.5 Junta de Portaveus 1.1.6.5.1 Portaveu del Govern Municipal 1.1.6.5.1.1 Consells Municipals de Districte 1.1.6.5.1.1.1 Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.5.1.1.1.1 Regidoria del Districte de Ciutat Vella 1.1.6.5.1.1.1.1.1 Comissionat d’Acció Comunitària alDistricte de Ciutat Vella

150

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1.1.6.5.1.1.1.1.2 Delegat per La Rambla 1.1.6.5.1.1.1.1.3 Regidors adscrits al Disctricte de Ciutat Vella 1.1.6.5.1.1.2 Consell Municipal del Districte de l’Eixample 1.1.6.5.1.1.2.1 Regidoria del Districte de l’Eixample 1.1.6.5.1.1.2.1.1 Regidors adscrits al Districte de l’Eixample 1.1.6.5.1.1.3 Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc 1.1.6.5.1.1.3.1 Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc 1.1.6.5.1.1.3.1.1 Regidors adscrits al Districte de Sants-Montjuïc 1.1.6.5.1.1.3.1.2 Comissionat dels Barris de La Marina i Zona Franca 1.1.6.5.1.1.4 Consell Municipal del Districte de Les Corts 1.1.6.5.1.1.4.1 Regidoria del Districte de Les Corts 1.1.6.5.1.1.4.1.1 Regidors adscrits al Districte de Les Corts 1.1.6.5.1.1.4.1.2 Comissionada del Districte de Les Corts per al Portal del Coneixement 1.1.6.5.1.1.5 Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 1.1.6.5.1.1.5.1 Regidoria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi 1.1.6.5.1.1.5.1.1 Regidors adscrits al Districte de Les Corts 1.1.6.5.1.1.5.1.2 Comissionada de Collserola 1.1.6.5.1.1.6 Consell Municipal del Districte de Gràcia 1.1.6.5.1.1.6.1 Regidoria del Districte de Gràcia 1.1.6.5.1.1.6.1.1 Regidors adscrits al Districte de Gràcia 1.1.6.5.1.1.7 Consell Municipal del Districte d’Horta- Guinardó 1.1.6.5.1.1.7.1 Regidoria del Disctricte d’Horta-Guinardó 1.1.6.5.1.1.7.1.1 Regidors adscrits al Distrcite d’Horta-Guinardó 1.1.6.5.1.1.7.1.2 Comissionada per a la Promoció Integral de la ZonaNord del Districte 1.1.6.5.1.1.8 Consell Municipal del Districte de Nou Barris 1.1.6.5.1.1.8.1 Regidoria del Districte de Nou Barris 1.1.6.5.1.1.8.1.1 Regidors adscrits al Districte de Nou Barris 1.1.6.5.1.1.8.1.2 Comissionat per a la Zona Nord del Districte de Nou Barris 1.1.6.5.1.1.9 Consell Municipal del Districte de Sant Andreu 1.1.6.5.1.1.9.1 Regidoria del Districte de Sant Andreu 1.1.6.5.1.1.9.1.1 Regidors adscrits al Districte de Sant Andreu 1.1.6.5.1.1.9.1.2 Comissionat de Trinitat Vella al districte de Sant Andreu 1.1.6.5.1.1.10 Consell Municiapl del Districte de Sant Martí 1.1.6.5.1.1.10.1 Regidoria del Districte de Sant Martí 1.1.6.5.1.1.10.1.1 Regidors adscrits al Districte de Sant Martí

151

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

3.3 Organigrama polític Consell Municipal

Comissions del Consell Municipal Presidència, Territori i Funció Pública

Comitè de Govern Comissió de Govern

Urbanisme, infraestructures i habitatge Hisenda i Pressupostos Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient

Consells de Districte

Alcaldia

Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior Delegació d’Habitatge

Àrea d’Hisenda i Pormoció Econòmica

Àrea de Medi Ambient

Regidoria d’Hisenda

Àrea de Benestar i Cohesió Social Territorial

Àrea d’Acció Social i Ciutadania

Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Regidoria d’Educació

Regidoria de Drets Civils

Regidoria de Mobilitat

Regidoria de Dones i Joventut

Delagació de Presidència i Relacions Institucionals

Regidoria d’Usos del temps

Cultura, Educació i Benestar Social Acció Social i Ciutadania

Delegació de Cultura

Seguretat i Mobilitat

Delegació d’Esports

152

Delegació de Salut Pública

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

3.4 Organigrama Executiu

Alcaldia

Gerència Municipal Comitè Executiu Gerència de Serveis Generals Gerència de Recursos Humans

Gerència del Districte de l’Eixample

Gerència de Finances Gerència d’Urbanisme i Infraestructures

Gerència del Districte de Ciutat Vella Gerència del Districte d’HortaGuinardó

Gerència del Districte de l’Eixample

Gerència d’Educació,C ultura i Benestar

Gerència d’Acció Social i Ciutadania

Gerència del Districte de SantsMontjuïc

Gerència del Districte de Nou Barris

Gerència de Medi Ambienti Serveis Urbans

erència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Gerència del Districte de Les Corts

Gerència del Districte de Sant Andreu

Gerència del Districte de SarriàSant Gervasi

Gerència del Districte de Sant Martí

Gerència de Promoció Econòmica

Gerències Sectorials

Gerències Territorials

153

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Annex 4: Política de Tria i Selecció. 4.1

Política de tria.

Els departaments municipals, o la mateixa biblioteca a petició d’aquests, fan periòdicament, tria dels fons bibliogràfics que no són d’interès immediat per a la seva tasca laboral. Aquests fons arriben a la biblioteca i, després de ser expurgats seguint els criteris que marca la política de tria i eliminació de fons bibliogràfics, s’ofereixen en donatiu a altres biblioteques de la ciutat, d’Espanya i de l’estranger. Els materials que no volen cap d’aquestes entitats, s’envien a ONGs relacionades amb el llibre i la lectura, o bé es destrueixen. 947 documents rebuts de dependències municipals per triar. 931 documents donats de baixa. 561 oferts a biblioteques. 290 enviats a destrucció. 4.346 documents municipals custodiats en magatzem 186. 4.2

Política de selecció

Política general a seguir a l’hora d’escollir els materials, els temes i els suports: a. Que el tema sigui idoni per l’usuari. b. Que el tema sigui idoni pels objectius de la corporació municipal. c. Número de documents que tenen actualment d’aquell document que es vol adquirir o d’una matèria similar. d. Les últimes edicions dels recursos. e. La reputació de l’autor, del cos de l’edició i/o de l’editor. f. Llengua, amb preferència del català. g. L’estil i claretat de la presentació. h. Les característiques especials: 186

Dades del 2007.

154

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1. que sigui detallat, lògic i que contingui un índex precís; 2. que inclogui bibliografia; 3. que contingui notes; 4. la qualitat de les representacions pictòriques; i. La freqüència de demandes per préstec interbibliotecari que arribin per aquella, matèria o de similars. j. Les consideracions estètiques: 1. el valor literari, artístic o social; 2. l’atractiu a la imaginació, als sentits o a l’intel·lecte; k. Relació preu/cost del material en relació al pressupost i a altres materials disponibles. Tots els recursos d’informació editats per l’Ajuntament de Barcelona passen directament a format part de la col·lecció independentment del tema que tractin. 1. Límits geogràfics: Majoritàriament recull documentació de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Considerablement menys quantitat de documentació nacional. Molt poc de temàtica europea i temes puntuals pel que fa a temàtica internacional. 2. Límits cronològics: La col·lecció actual comença a la dècada dels 80s fins l’actualitat (vegeu Breu Història de la col·lecció). 3. Límits temàtics: a. Butlletins oficials locals, nacionals i europeus, així com els d’altres organitzacions municipalistes d’Espanya i de la Unió Europea. b. Obres de referència de caràcter bàsic per tot l’Ajuntament: enciclopèdies, diccionaris, anuaris, guies, etc. S’adquiriran de forma centralitzada les obres de referència més costoses i estrangeres per a ús de tota la Corporació. c. Recursos d’informació dels temes de l’especialització pròpia (Vegeu Tipologia de Recursos d’Informació). d. Publicacions periòdiques fonamentals sobre les matèries pròpies. e. Tots els recursos d’informació editats per l’Ajuntament de Barcelona. 155

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

f. Qualsevol altre font d’informació que es consideri d’interès per als objectius de la Corporació. 4. Límits per tipus de suport: No hi ha cap límit en les diferents tipologies documentals. Els materials o impresos (com ara els productes electrònics, vídeos, discs compactes, cassettes), són considerats materials igual d’importants que els de paper. Cada vegada més, es prioritza el suport digital perquè permet fer arribar més ràpidament la informació i perquè estalvia espai. Les peticions d’aquest tipus de material seran avaluades en el mateix nivell que les altres. 4.3

Política d’expurg

Què no s’expurga? -

recursos, en qualsevol suport, editats per l’Ajuntament.

recursos, en qualsevol suport, que emanen de l’Ajuntament.

documentació de temàtica administrativa local sempre i quan pugui tenir un interès històric o legislatiu.

la documentació que recull actuacions públiques que s’han fet a la ciutat, i que poden tenir un interès històric (urbanisme, comerç, drogues, immigrants, empreses als districtes, etc. a Barcelona).

tot aquell material que pot servir de suport històric o legal als diferents departaments de l’Ajuntament.

en cas de les revistes mortes: quan una revista es deixa de rebre, cal prendre diferents mesures, depenent si aquesta s’edita amb col·laboració de l’Ajuntament, o no. Si la revista està editada per l’Ajuntament es guarda al magatzem amb les revistes d’abans dels anys 90s, i si no es així es dona a un altre centre que li pugui interessar. Mai es quedaran revistes mortes que no tenen res a veure amb l’Ajuntament.

156

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

4.4

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Pautes per a avaluar recursos d’internet.

Recurs

Títol

Tipologia de recurs Autoria

URL Web, llistres de distribució, news, xats,... Es pot diferenciar? Quina experiència té en el tema? Està acreditat per una organització? Dóna via de contacte?

Accessibilitat

Si és una organització, tipologia (universitat, empresa...) % d’accés lliure.

Actualitat

% d’accés restringit (necessitat de password). Data d’actualització?

Àmbit

Periodicitat d’actualització? Quins aspectes cobreix? Està la informació limitada en certs períodes? Abast geogràfic? Està en construcció?

Contingut

Hi ha les fonts d’informació? Conté informació? La informació són fets o opinions? S’hi troben documents a text complert i d’accés lliure? Conté publicitat? La publicitat és de la pròpia institució? Conté enllaços interns? Aquests enllaços, contenen informació o només són links? Tipus de document: publicació periòdica, base de dades, buscador (directori,

Links externs

índex), pàgina personal, pàgina institucional... Recull recursos de l’Administració pública? Els enllaços estan comentats? Els enllaços remeten a més enllaços?

Precisió

S’han provat? Està lliure d’errors gramaticals o tipogràfics? Hi ha inclinacions polítiques, ideològiques o altres punts de vista?

Disseny

S’adapta a les necessitats? És amigable? Disposa d’un enginy de cerca? L’enginy de cerca, quin llenguatge d’interrogació utilitza (formulari, operadors booleans...)?

157

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Connexió

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Si conté objectes multimèdia (imatge fixa, imatge mòbil, so, gràfics), les pàgines triguen a baixar? Requeriments de software •

Navegador

•

Programa de visualització d’imatges: acrobat,...

Descripció del recurs

ANNEX 5: Eines per als bibliotecaris. Recursos en general Bases de dades de biblioteconomia i documentació Catàlegs de biblioteques Dipòsit legal Agència Espanyola de l'ISBN

Legislació i normativa

Revistes de documentació Catalogació descriptiva, classificació i indexació Catalogació descriptiva

Estivill, Assumpció; Gascón, Jesús; Miralpeix, Concepció; Sulé, Andreu. MEC: manual d'exemples de catalogació: recull d'exemples comentats en els formats ISBD i MARC [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

IFLA. ISBD (CR) : descripción bibliográfica internacional normalizada para publicaciones seriadas y otros recursos continuados : revisión de ISBD (S): descripción bibliográfica internacional normalizada para publicaciones seriadas. Madrid : Anabad, [2004]. 128p. ISBN 84-88716-33-8. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

ISBD (M) : International Standard Bibliographic Description for Monographic Publications. 2002 Revision. Standing Committee of the IFLA Section on Cataloguing. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Biblioteca de Catalunya. Catalogació descriptiva. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Part II, Encapçalament, títols uniformes, referències. Concrecions a les AACR2. Biblioteca de Catalunya [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Reglas de catalogación. Edición nuevamente revisada. Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, Centro de Publicaciones : Boletín Oficial del Estado, 1999

158

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Reglas de catalogación : monografías y publicaciones seriadas. [Madrid] : Ministerio de Cultura. Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1985

Reglas de catalogación angloamericanas (RCAA). Bogotá : Rojas Eberhard, 2004. 2a ed., rev. de 2003. [s.p.]. ISBN 958-9121-76-4. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Llista d'autoritats i de matèries

Catàleg d'autoritats de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Catàleg d'autoritats del CSIC: autors, entitats i encapçalaments de matèries . Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Library of Congress Authorities. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Llista d'encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Llista d'encapçalaments de matèries(LEMAC). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Manual de la llista d'encapçalaments de matèries(MLEMAC). Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

159

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Codificació MARC

Conociendo MARC Bibliográfico. Library of Congress. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Format MARC 21 concís per a dades bibliogràfiques. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Format MARC 21 concís per a dades d'autoritat. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Format MARC 21 concís per a dades de fons. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Manual del CATMARC. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

MARC 21 XML schema. Library of Congress. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Martínez García, Marta ; Olaran Múgica, María. Manual de catalogación en formato MARC : IBERMARC i MARC 21 : monografías impresas modernas. Madrid : Arco/libros, DL 2005. 429 p. ISBN 84-7635-597-1. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Normas MARC. Library of Congress. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Patrons de tipus i codis de cronologia per als camps 853-855 en el format de fons. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Pautes per a l'ús del camp 856. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Taules de conversió de CATMARC a MARC 21 : Camps de registres bibliogràfics. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Z39.50 Maintenance Agency page. Library of Congress. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Citacions i referències de fonts bibliogràfiques Bibliographic references - Content, form and structure. ISO 690:1987. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Bibliographic references - Content, form and structure. Part 2: Electronic documents or parts thereof. ISO 690-2. [Consulta: 1 d'octubre de 2008] .

Citacions i referències de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques: una proposta per a la revista Item. Pautes seguides per la Biblioteca de Catalunya

160

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Com citar recursos electrònicos. Assumpció Estivill i Cristóbal Urbano [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. ¿Cómo citar bibliografia?. Universitat Carlos III de Madrid [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Criteris de citació bibliogràfica. Barcelona : TERMCAT, 2001 [Consulta: 1 d'octubre de 2008] Documentación / AENOR. 3a ed. - Madrid : AENOR, 1999.- 580 p. Inclou 39 normes UNE de documentació recopilades per l'AENOR. La majoria d'aquestes normes són les equivalents a les normes internacionals ISO. Vegeu el contingut. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Estivill Rius, Assumpció; Abadal, Ernest. Acceso a los recursos web gratuitos desde las bibliotecas. El profesional de la información. Octubre 2000; vol. 9, núm. 11, p. 4-20. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Estivill Rius, Assumpció. L'ús d'Internet en les tasques dels serveis tècnics. Part I. Item. Gener/juny 1997; núm.20, p. 44-78. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Estivill Rius, Assumpció. Organització dels recursos Internet . Item. Gener/juny 1996, núm. 18, p. 4274. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Information and documentation - Records management. Part 1: General. ISO 15489-1:2001 (E).Demaneu-lo

en préstec

a la Biblioteca. Information and documentation - Records management. Part 2: Guidelines. ISO 15489-2:2001 (E). Canada : ISO, 2001. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Martínez de Sousa, José. Ortografía y ortotipografía del español actual. Gijón : Trea, 2004. (Biblioteconomía y administración cultural; 95). 678 p. ISBN 84-9704-083-X. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Pautes per a la descripció bibliogràfica de monografies, publicacions periòdiques i parts components. Resum norma ISO feta per la Biblioteca General

Proyecto de norma UNE. PNE-ISO 15489-1: Información y documentación. Gestión de documentos de archivo. Parte 1: Generalidades. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Proyecto UNE-ISO 15489-1: Información y documentación. Gestión de documentos. Revista española de documentación científica. 2005, vol. 28, núm. 1, p.87-89. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca. Pujol, Josep M. ; Solà, Joan. Ortotipografia : Manual de l'editor, l'autoeditor i el disseny gràfic. 3d ed. revisada. Barcelona : Columna assaig, 2000. (Eines ; 41). 430 p. ISBN 84-7809-632-9. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Referencias bibliográficas : contenido, forma y estructura.

UNE 50-104-94. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

161

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Senz Bueno, Silvia. Normas de presentación de originales para la edición. Gijón : Trea, 2001. (Biblioteconomía y administración cultural; 51). 123 p. ISBN 84-9704024-0. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Signos de corrección de impremta.

UNE 54-051-74. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Intranets Ten Best Government Intranets: Highly Usable Design for Government and Public Sector Intranets. Norman Nielsen publica aquest informe sobre les 10 millors Intranets del sector públic arreu del món, demostrant que la usabilitat no és només una tècnica, sinó que és la clau per incrementar la productivitat dels treballadors públics i augmentar la satisfacció dels ciutadans. L'informe només es publica en format electrònic. La Biblioteca ha adquirit la versió subjecta a llicència d'ús individual. Per aquesta raó, si voleu el document, preguem us poseu en contacte amb nosaltres bibliog@mail.bcn.es. Preservació i conservació de documents Escobar Carballal, Sarah T. Cotización de colecciones bibliotecarias : fundamentos y procedimientos para una valoración. Buenos Aires : Alfagrama, 2006. (Biblioteca Alfagrama). 185 p. ISBN 987-22074-6-1. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Recomendaciones para el servicio de Referencia Digital.

IFLA. Principios para el cuidado y manejo de material de bibliotecas. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Manual de preservación de bibliotecas y archivos del Northeast Documents Conservation Center. Preserving Access to Digital Information (PADI). National Library of Australia. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Vall Casas, Aurora ; Rius Bou Àngels. Esporgar : manual d'avaluació crítica de la col·lecció. Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya, 2008.(Eines i instruments 2). Publicacions oficials Topogràfic i versió electrònica de les publicacions oficials a l'Ajuntament Recursos electrònics Guies i eines per buscar recursos electrònics. Elaborat per la Biblioteca General. IFLA. Reference Work Section. Recomendaciónes para el servicio de referencia digital. Trad., Concha Lois Cabello [Consulta: 1 d'octubre de 2008] Recursos electrónicos: en busca de un diálogo constructivo. Experiencias y expectativas de los profesionales de la información respecto a los recursos electrónicos Estudi realitzat durant el gener 2004 per iniciativa de Swets Information Services, en col·laboració de la Sedic i de la revista El Profesional de la Información.

162

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tesaurus A-Z of Thesauri. High-Level Thesaurus project. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. BUBL Link/5:15 Thesauri. BUBL Information Service. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Classification schemes and thesauri on-line. Laboratory for Bibliographic Information Retrieval (BIR), Fachhochschule Köln. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. "Controlled vocabularies" a: Beyond bookmarks : schemes for organizing the web. Iowa State University. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Library of Congress thesauri. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Meta Recursos: instrumentos para el control terminológico. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. "Obras de referencia: Tesauros" a: Absysnet.com: centro de servicios y recursos para bibliotecas y bibliotecari@s. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Recopilació de tesaurus. Biblioteca de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Tesauros. CINDOC. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Thesauri online. American Society of Indexers. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Thesaurus online sites. Controlled vocabularies : resource guide [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Unesco Thesaurus. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Propietat intel·lectual Available documentation on Model for Electronic Record Management (MoReq). [Consulta: 1 d'octubre de 2008] Criterios de seguridad, normalización y conservación (Versión 2.2 de 24 de junio de 2004). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]

Legislació i normativa Ortega Díaz, Juan Francisco. Los enlaces en internet : propiedad intelectual e industrial y responsabilidad de los prestadores. Cizur Menor, Navarra : Thomson Aranzadi, 2006. (Monografias Aranzadi ; 389). 256 p. ISBN 84-9767-600-9. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

Pautas para la autorización de la reproducción y edición facsímil de las obras conservadas en bibliotecas públicas. Jornadas de Cooperación Bibliotecaria (Logroño, 14 a 16 de junio de 2000). Registre de Propietat Intel·lectual de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008].

163

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Recull de materials per oposicions Accés a la funció pública. Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Recursos electrònics per preparar alguns temes d'oposicions (INTERNET) Recursos electrònics per preparar alguns temes d'oposicions (INTRANET)

Temaris. Escola d'Administració Pública de Catalunya.

[Consulta: 1 d'octubre de 2008].

Associacions professionals AAC (Associació d'Arxivers de Catalunya). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. ALA (American Library Association). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. ANABAD (Confederación de Asociacions de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. COBDC (Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Directori d'associacions. Biblioteca de la UNESCO. [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. ICA (International Council on Archives). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions). [Consulta: 1 d'octubre de 2008]. Recursos de Internet sobre desarrollo profesional en documentación: 3. Asociaciones profesionales. Revista española de documentación científica. 2005, vol. 28, núm. 1, p. 117-136. Demaneu-lo en préstec a la Biblioteca.

164

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

165

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 6: Estatuts Municipals.

Consorcis

Fundacions

Patronats

Empreses

Organismes Autònoms Locals

Altres

Entitats públiques empresarials locals

Organismes supramunicipals

166

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Vegeu també : Altres estatuts d'àmbit local i autonòmic català Consorcis Agència Local d'Ecologia urbana de Barcelona BOP 100 (26/04/2007)

Aclariment DOGC 4931 (23/07/2007)

Agència Local d'Energia de Barcelona BOP 69 (21/03/2002) Publicat també a: DOGC

3604 (28/02/2002)

Modificació BOP 261 (31/10/2002)

Consorci Alta Velocitat Barcelona DOGC 3935 (29/07/2003)

Consorci de l'Auditori i l'Orquestra DOGC 1561 (26/02/1992)

Modificació GM 31 (10/11/1992)

Consorci Autoritat del Transport Metropolità DOGC 3652 (07/06/2002)

Modificació DOGC 4137 (20/05/2004)

Modificació DOGC 4397 (02/06/2005)

Correcció d'errades DOGC 4418 (04/07/2005) Per realitzar una consulta més fàcil, existeix una versió refosa no oficial al web de l'ATM.

Consorci Barcelona World Race BOP 110 (08/05/2007)

Consorci del Barri de la Mina DOGC 5283 (22/12/2008)

Consorci del Besòs BOP 52 (01/03/2002)

Modificació BOP 73 (26/03/2003)

Consorci de les Biblioteques de Barcelona BOP 289 (02/12/2000)

Modificació BOP 104 (30/04/2004)

Consorci Casa Àsia DOGC 4880 (10/05/2007)

Consorci Casa de les Llengües BOP 282 (24/11/2008) Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Casa de Caritat BOP 92 (26/06/2003)

Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs Aprovats definitivament pel Plenari del Consell Municipal de 24 de febrer de 2006

Modificació

Consorci de Comunicació Local Modificació BOP 165 (11/07/2001)

Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona BOP 98 (23/04/2004)

Consorci d'Educació de Barcelona DOGC 3595 (14/03/2002)

Consorci El Far : centre de treballs del Mar BOP 83 (07/04/2009)

Fira Internacional de Barcelona DOGC 3200 (08/08/2000)

167

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

168

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 7: Llistat de reglaments Districtes

Districte Ciutat Vella Consell Sectorial de Sostenibilitat i Medi Ambient del Districte de Ciutat Vella Districte Eixample Consell Ciutadà del Districte Districte Sants-Montjuïc Districte Les Corts Districte Sarrià-St. Gervasi Districte Gràcia Districte Horta-Guinardó Consell Ciutadà del Districte Districte Nou Barris Districte Sant Andreu Consell Ciutadà del Districte Districte Sant Martí Consells assessors i altres òrgans administratius Barcelona Televisió (BTV) BOP 136 (06/06/2008) Biblioteca General GM 7 (29/02/2008) Comissió de Lectura Pública de Barcelona GM 8 (20/03/1999) Comissió de Lectura Pública de Districte GM 8 (20/03/1999) Comissió de Protecció Civil Municipal GM 3 (30/01/2001) Comissió Reguladora del Codi Ètic

Comissió Tècnica pel manteniment i millora de l'Eixample GM 18 (10/06/2004) Consell Assessor d'Escultures Consell Assessor d'Estratègies Urbanes Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona BOP 69 (20/03/2008)

169

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Consell Assessor de Salut Laboral de Barcelona Reglament Intern Consell de Cent Joves de Barcelona BOP 279 (22/11/2005) Normes reguladores Consell de Ciutat BOP 118 (18/05/2005) Consell Ciutat i Comerç Modificació GM 14 (10/05/2006) Consell de la cultura de Barcelona BOP 170 (16/07/2008) Consell de les Dones de Barcelona BOP 180 (28/07/2001) Consell Econòmic i Social de Barcelona Consell d'Edicions i Publicacions Consell Escolar Municipal de Barcelona i Consells Escolars de Districte Reglament de Constitució Reglament Intern Consell d'Habitatge Social de Barcelona (CHS) Pendent d'aprovar-se la seva constitució. Vegeu la notícia Consell de la Joventut de Barcelona Consell Municipal d'Associacions de Barcelona Aprovat pel Consell Plenari el 23/12/2005 Consell Municipal de Benestar Social Consell Municipal de Circulació, Disciplina i Seguretat Viària GM 2 (20/01/1993) Consell Municipal de Consum GM 23 (10/09/1997) Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals BOP 75 (28/03/1997) Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament BOP 302 (17/12/2008) Consell Municipal de la Formació Professional i ocupacional de l' Ajuntament de Barcelona GM 23 (10/09/1997) Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals BOP 185 (04/08/2006) Consell Municipal d'Immigració de Barcelona GM 5 (20/02/1998) Consell Municipal del Medi Ambient i Sostenibilitat BOP 270 (11/11/2005) Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona

170

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

GM 26 (08/03/2000) Consell Tributari BOP 58 (30/01/2001) Fòrum Ciutat i Comerç Mercat Central de Fruites i Verdures BOP 166, Annex I (13/07/2006) Mercat Central del Peix BOP 166, Annex I (13/07/2006) Mercat de carrer de Ciutat Meridiana BOP 110 (07/05/2008) Mercat Municipal de Canyelles BOP 53 (03/03/1987) Ponència Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona Ponència Ambiental GM 19 (20/06/2000) Modificació GM 26 (10/10/2002) Modificació GM 34 (20/12/2004) Modificació GM 28 (30/10/2007) Síndica de Greuges de Barcelona Aspectes complementaris de l'organització i funcionament del Síndic Taula Cívica de l'Energia

171

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Annex 8: Formulari formació d’usuaris Dades personals Nom i Cognoms* Dependència/ Sector/Institut* Adreça E-mail*

172

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Telèfon*

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Fax

Dades consulta La teva pregunta

173

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

ANNEX D’IMATGES 1. Ubicació de la Biblioteca de l’Ajuntament i de la Pl. Sant Miquel.

174

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

2. Imatge de l’Edifici Nou situat a la Pl. Sant Miquel on demanar el passe per accedir a la Biblioteca General

3. Carnet temporal que permet l’accés a les dependències de l’Ajuntament de Barcelona.

4. Interior de la Biblioteca General en forma de vaixell.

175

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

5. Espai d’adquisicions i sala de consulta de la Biblioteca General

6. Espai comú de treball a la Biblioteca General

176

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

7. Espai d’Atenció al públic

177

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

ANNEX DE TASQUES 178

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

1. Calendari de pràctiques

Dies 9/3- 26/3

Tutora Anna

Activitat Reorganització de Memòries i Inventari de

30/3- 7/5

Anna/Roser

llibres per oferir. Biblioteca Virtual/Nova

11/5-14/5

Elvira

intranet. Tasques pendents

18/5-21/5 25/5- 28/5

Montse Anna Tintó i Montse Bonet

d’adquisició Atenció al públic Revisió de fullets i substitucions de documents vells pels nous.

2. Mostra del model d’un inventari de llibres per donar.

Caixa

Núm

Títol

Fotomercè 2004. Troba-t’hi.

Autor

Ciutat Ed.

Editorial

Any

Barcelona

Ajuntament de

2005

(Memòria de Barcelona) 1

Barcelona. Institut de

L’organització territorial en

Pròleg: Ramón

Sant Carles de la

Cultura. Institut d’Estudis

Vegueries. Un model

Miravall

Ràpita

Dertosenses

racional per a Catalunya

Autor: Josep Mª

Constitución española.

Franquet i Bernis Coordinación:

Madrid

Ministerio de

Reflexiones sobre el XX

Enrique Álvarez

Administraciones

Aniversario de la

Conde Catedrático

Públicas

Constitución española de

de Derecho

1978.

Constitucional. Director: INAP

3. Revisió de les memòries de l’Ajuntament de Barcelona.

1) Completar la capçalera de la següent manera:

179

1991

1998

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Niv_Cod posarem 4 Tipus_Data: Posarem "c" si la continuen publicant i "d" si està morta. Data 1: Any en que es va començar a publicar la memòria. Data 2: Si és una memòria viva cal posar 9999, si està morta el darrer any. País: País d’edició, Catalunya, posarem spc Freqüència: Correspon a la periodicitat, normalment les memòries són anuals. A l'etiqueta 310 la repetirem. PubGub.: En el cas de les memòries de l'Ajuntament posarem una "l" de local Idioma: Si hi ha més d’un idioma poseu-ne un ; els altres al camp marc 041. Per exemple: català, castellà i anglès cat, spa, eng

2)Camp marc 041 Si només és en una llengua no hem de crear aquest camp. Ja ho hem fet constar a la capçalera. 41

1# Si el text és en una llengua i després hi ha les traduccions, s’ha de posar: cat|hspa|heng

0# Si hi ha diferents textos en diferents llengües.s’ha de posar: cat|aspa|aeng

En el cas de les memòries, normalment serà 41 1# cat|aspa|aeng Però si només hi ha un resum en diferents llengües, s’ha de posar el $b 41 0# cat|beng|bfre La 041 sempre implica posar el camp marc 546 indicant les diferents llengües.

3)Revisar en el camp marc 110 el nom de la institució, i els indicadors, i afegir si s’escau el camp 710 per canvis de nom de l’entitat, departaments de l’Ajuntament... 110 1# Barcelona.|bAjuntament.|bBiblioteca General (Nom en ordre invers) 110 2# Institut de Cultura (Barcelona) (Nom en ordre directe) 710 1#Barcelona.|bAjuntament.|bÀrea de cultura (Nom en ordre invers) 710 2# Institut de Cultura (Barcelona) (Nom en ordre directe) 4)Arreglar el camp marc 245, treure el $ h que s’ha posat davant del claudàtor i tot el claudàtor i posa la

menció de responsabilitat amb el $c

5)Indicar si s’escau els canvis de títol al camp marc 246 246 33 Informe anual

6)Modificar el camp marc 260, posant guionet a l’any

180

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

7)Posar la periodicitat en el camp marc 310

Si s’escau , i hi ha altres freqüències de periodicitat cal posar el camp marc 321, indicant-les

8)Posar el camp marc 362 Designació cronològica del primer número de la memòria

9) Notes Posar el camp marc 500, si s’escau, la designació cronològica específica de variants de títols. Per exemple: A partir de 2002 canvia de nom i el títol passa a ser Informe anual ( a més a més de fer una 246). Treure si hi ha a la 500, la nota de: Es rep actualment o No es rep actualment (això es reserva per a les revistes). Si es tracta d’una memòria, en diferents volums i cadascun d’ells amb títols diferenciats, s’ha d’especificar al camp 505. Exemples possibles: 505 |gAnys 2005 i 2006|tInforme de sostenibilitat.--|tInforme anual.--|tInforme de govern corporatiu. Poseu també el camp 530 per indicar els diferents suports i si cal indiqueu els anys: 530 Disponible també en Cd-Rom (2005) o bé Disponible en format electrònic (2007)

Posar si cal el camp marc 546 546 Textos en català, castellà i anglès.

10)Eliminar el camp marc 774

Si cal, es pot posar la informació continguda en el camp corresponent o en un camp de notes ....) 11)Revisar l’estoc i afegir les sigles de la Biblioteca o Biblioteques, que preservin la memòria i afegir la d’enguany, en el camp marc 866 Si cal especificar que hi ha diferents localitzacions dins d’una mateixa biblioteca, caldrà posar-ho en diferents 866, perquè quedi més clar: 866 BG 1990-2007,1999(Via Pública) Per indicar que ens manca un any es fa amb /

866 BG 1988-1999/2001-2007

12)Posar el camp marc 080 una CDU simple

13)Afegir matèries, la pròpia institució, si no hi és

181

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Mantenir la matèria genèrica Memòries de l’Ajuntament de Barcelona i afegir-la amb un camp 650 si no hi és.

14)Afegir si la darrera és electrònica a més a més de indicar-ho al camp 530, poseu el camp 856

15)Ocultar tots els ítems dels diferents exemplars

16)Anar a Manteniment de signatura i ítem i feu: Afegeix Signatura, per tal de donar un ID d’ítem automàtic a la publicació i poseu Auto al sistema de classificació de la signatura automàtica.

17)Visualitzeu el registre bibliogràfic a l’opac i comproveu les modificacions

182

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

18) Si hi ha més d’una entrada de títol, és a dir la memòria també està en una altra biblioteca, transferiu el títol i afegiu l’estoc (a la 866), i la localització pertinent. 19)Un cop ja tenim tots els passos anteriors fets, per afegir una memòria nova a la catalogació, feu: Modifica títol>modifiqueu l’estoc a la 866 Fons. (Indiquem la nostra col·lecció seguint les normes i posant el Codi de la biblioteca al davant) BG 1985-2000 (Magatzem) BG 2003 (Via Pública) BG 2001UR 2001EST 2001IMPJ 2001-

( ) (Parèntesi) = números incomplets dins d'un any o anys incomplets N = Números que hi ha de la revista dins els anys incomplets F = Números que falten de la revista dins els anys incomplets (triar el més breu) / = Llacuna d'un o més anys . (punt entre dos números) = Llacuna d’un o més números - (guió entre dos números) = complet entre el primer i últim número que enllaça - - (dos guions al final d'un any) = segueix la col·lecció També,si volem, podem indicar l’any o el volum de la següent manera: 25,1975 (és optatiu). Exemples: (1971 N4)(1972 N6.8)(1973 N10)(1974 N14-16)1975-1976 (1972 N5)(1973 N10)/1976-27,1977-(19,1969 N84)(20,1970 F85)21,1971-24,1974(25,1975 F115)26,1976-En el cas que s’amaguin els exemplars i es vulgui indicar la signatura per trobar els documents, feu-ho de la següent manera:

183

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

BG 1992-1995 (Magatzem) 61 Tub Dins de la Informació addicional poseu si us cal informació de la publicació periòdica: l’any, la signatura topogràfica o el que creieu necessari. Recordeu que en l’etiqueta Staff, la informació sempre queda oculta.

Si hi ha la etiqueta 863 amb informació del estoc, treieu-la

20)Després aneu a Manteniment de signatura i ítem i feu Afegeix ítem, poseu el codi de barres que poseu a l’esmentada memòria, modifiqueu la localització i el típus d’ítem. Recordeu que cal marcar també Oculta ítem.

21) Finalment torneu a comprovar-ho a l’opac

184

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

185

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

4. Llistat de les memòries que cal revisar.

1. ACEFHAT No hi ha res ni a la Biblioteca virtual ni a Hyperiom. 2. Ajuntament de Barcelona 1998 i 2000 existeix una versió en Biblioteca Virtual que no està en pdf i que no es troba al Hyperiom.

3. AMB: Entitat de Medi Ambient Manca al Hyperion la del 2007 que a la Virtual està en Flash. http://www.bcn.es/parcsijardins/memoria07/fla/contents/index.htm . A més hi ha al Virtual i no al Hyperion el següent hi ha la nota: 1980-1982, 1987-1990, 1992, 1994-2003, 2005

4. AMB: Entitat del TransportA la BV (Bibilioteca Virtual) hi ha la següent informació: La Biblioteca General té les memòries següents: 1995-2003

. Per tant no es troba al Hyperion.

5. AOMSA (Anella Olímpica...) com que es va fundar l’any 1992 no hi havia documentació electrònica aleshores.

6. Àrea Metropolitana de BarcelonaHi ha pujada la memòria 2003-2007 a l’Hyperion, però a 7.

més a la BV hi ha la següent informació: La Biblioteca General té les memòries següents: 19832003, 2003-2007 . Revisada la 856 i pujada al CBAB. Àrea Solidària del Consell Metropolità de CooperacióNo és de l’Ajuntament.

8. Arxiu Municipal de Barcelona Hi ha correspondència. Però a la BV a més hi ha la informació següent: La Biblioteca General té les memòries següents: 1988-2005 CBAB.

Revisades i pujades al

9. Arxius Municipals de Districte No es troben ni al BV ja que són molt antigues, però si que hi 10.

ha la següent informació: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Associació de Tallers de Barcelona La memòria que hi ha és massa antiga, del 1990 com per que es trobi al web.

11. Barcelona ActivaHi ha correspondència. Els informes anuals s’han pujat a Hyerion excepte el dels anys 2002, A més a la BV hi ha la informació següent: La Biblioteca General té les memòries següents: completes: 1988-1990, 1992-2006  Revisades i pujades al CBAB

12. Barcelona de Serveis Municipals Hi ha correspondència però a més a la BV hi ha la informació: La Biblioteca General té les memòries següents de BSM:memòries completes: 2002-2003, 2005 memòries completes: 2002-2003, 2005 dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 2002 La Biblioteca General té les memòries següents de SMASSA(nom anterior de BSM) : memòries completes: 1984-2001 dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 1984 a 2001 La Biblioteca General té les memòries següents de Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, S.A.: memòries completes: 1988-2002 dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 1988 a 2002  Revisada i pujada al CBAB

13. Barcelona EspectaclesNo es troba a la BV. 14. Barcelona Informació Hi ha la informació següent: La Biblioteca General té les memòries següents: completes: 1991-1995, 1997-1998

186

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 1991 a 1995 i de 1997 i de 1998

15. Barcelona solidàriaAra n’hi ha correspondència BV-H. Revisada i pujada al CBAB. 16. Barcelona tecnologiaNo es troba a BV. 17. Biblioteca Arus [S’ha donat de baixa] 18. Biblioteca GeneralHi ha correspondència BV-H Revisada i pujada al CBAB. 19. BibliotequesBiblioteques públiques—Barcelona A la BV no hi ha l’accés correcte de l’annex del 2003. A l’Hyperion si que està. Per altra banda, hi ha la memòria del 2007, que no es troba a la BV i si que s’ha col·locat a l’HyperionRevisada i pujada al CBAB

20. Bombers(serveis de prevenció i extinció d’incendis) Bombers-Barcelona614.842.83Hi ha correspondència BV-H Revisada i pujada al CBAB.

21. Centre de Selecció de Formació 22. Clavagueram de BarcelonaClavagueram—Barcelona628.3A la BV apareix la següent informació: La Biblioteca General té les memòries següents: completes: 1993-199, 2004-20064  Falta un número 1993-199? I després en sobra un número. dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 1992 a 2002  dins dels Informes anuals de Barcelona de Serveis Municipals: any 2003 S’han inclòs els informes anuals de Clavagueram a Hyperion. Dins la BV hi ha els informes anuals 2000- 2004 no es poden obrir, per tant no es poden visualitzar i no els he inclòs en el Hyperion. Per altra banda a la plana web de l’entitat hi ha les memòries corresponents als anys 2004-2006. Hi ha una memòria que és del 2007 a la plana web, però és un fitxer .asp.

23. Compres de la Unitat Operativa d’OrdenacióNo la trobo 24. Consell de la Joventut de BarcelonaNo el trobo 25. Consell Econòmic i Social de Barcelona (manca entrar l’any 2004-2006) La memòria del 1998-99 i la del 2000 que hi ha a la BV està en un fitxer .htm, però per això no s’han inclòs a l’Hyperon Revisat i pujat al CBAB.

26. Consell Gestor de Museus i Patrimoni CulturalNo la trobo 27. Consell Municipal d’Associacions Torre JussanaNo es troba. 28. Consell Municipal de Benestar social Per Revisar, hi ha problems Hi ha relació entre BV i Hyperion. De totes maneres, a la BV s’ha de fer una modificació ja que no apareix l’extensible de l’any que es pot visualitzar de la memòria, que és el 2001S’ha revisat i pujat al CBAB.

29. Consell TributariImpostos locals-Barcelona336.22 La memòria del 2006 en castellà no es troba disponible a la BV, l’he incorporat al Hyperion des de la plana web http://w3.bcn.es/fitxers/concelltributari/memoria2006castellano.229.pdf tot i que la portada està

187

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

en català, el contingut és en castellà. Hi ha correspondència entre la BV i l’Hyperion, excepte per la nota informativa de la BV que diu: La Biblioteca General té les memòries següents: 19962003, 2006

30.

Per altra banda la memòria del 2007 no està en castellà a la BV, tot i que s’indica que ho està. S’hauria de corregirRevisada i pujada al CBAB. ConsumConsum Fa referència a l’OMIC. Revisada i pujada al CBAB.

31. CIRDNo es troba res 32. Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB)CulturaLa memòria del 2001 de la BV és un arxiu que està danyat i no es pot obrir, s’ha trobat a la plana web i s’ha incorporat al Hyperion. Es pot trobar a: http://w3.bcn.es/ast/fm/depot/SYSTEM%20(Site)/ASTfm%20Root %20Category/memoria_ann_cat.52542.pdf Per altra banda, el balanç que posa del 1999-2003 a la BV la que es visualitza és la del 2002, per això no s’ha pujar al CBAB. També passa amb la memòria del 2004, que apareix la del 2002 a la BV. De fet a la pròpia plana web de la institució, la memòria del 2004 no la tenen. La memòria del 2005 penjada a la BV es visualitza de forma errònia. A l’Hyperion s’ha pujat la de la institució http://www.bcn.cat/cultura/docs/MemoriaICUB05.pdf La memòria del 2007 no es troba a la BV però si a Hyperion. http://www.bcn.es/cultura/docs/MemoriaICUB07.pdf A més la biblioteca conta amb la següent informació: La Biblioteca General té les memòries següents: completes: 1983-1984, 1987-1992, 1994, 1996-2005 dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals:anys 1996 a 2002 dins dels Informes anuals de Barcelona de Serveis Municipals: any 2003 Els informes anuals dels anys 2001 i 2002 no es poden obrir correctament a la BV. Els he incorporat a l’Hyperion però no els he trobat a la web de la institució, per tant, no es poden visualitzar aquests anys. Revisada i pujada al CBAB.

33. Institut Municipal de Persones amb DiscapacitatEls informes anuals no es visualitzen ni en BV ni en Hyperion, no obstant s’han integrat a Hyperion. 2001, 2002, que són els dos únics que no es visualitzen. En quant a les Memòries d’aquesta institució, hi consta una nota: La Biblioteca General té les memòries següents: memòries completes: 1984-2006 dins dels Informes anuals d'empreses i institucions municipals: anys 1988 a 2002 dins dels Informes anuals de Barcelona de Serveis Municipals: any 2003 Revisada i pujada al CBAB.

34. Districte Ciutat Vella Hi ha 3 apartats. Al de memòries hi ha una nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1987-1995, 1998-2006 Sobre l’Arxiu municipal del districte hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada al CBAB.

35. Districte EixampleA l’apartat de memòries existeix la següent nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1982-1986, 1992-1993,1995-1998Revisada i pujada al CBAB. En quant a l’Arxiu Municipal del Districte hi ha la nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994

188

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

36. Districte Les CortsA l’apartat de memòries existeix la següent nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1989-1996, 1998, 2000-2003  Revisada i pujada En quant a l’Arxiu Municipal del Districte hi ha la nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisat i pujada

37. Districte Nou Barris  En quant a l’Arxiu Municipal del Districte hi ha la nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i Pujada

38. Districte Sant Martí A l’apartat de l’arxiu municipal hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada.

39. Districte Sant AndreuA l’apartat de memòries hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1997-1998. A l’apartat de Serveis Personals en la BV la del 2005 obre la del 2006 i la del 2006 també obre la del 2006, per tant no hi ha del 2005. A l’apartat de l’arxiu municipal hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada

40. Districte Horta-Guinardó A l’apartat de les memòries hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1983-1994, 1996-1998, 1999-2003 A l’apartat de l’arxiu municipal hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada

41. Districte Sant-Montjuïc A l’apartat de memòries existeix la següent nota a la BV: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1992, 1994-1998,2001 A l ‘apartat de l’Arxiu Municipal hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada

42. Districte de Gràcia A l’apartat de l’Arxiu Municipal del Districte hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994 Revisada i pujada

43. Districte Sarrià- Sant GervasiA l’apartat de l’Arxiu Municipal del Districte hi ha la nota: La Biblioteca General té les memòries següents: 1990-1991, 1994. Revisada i pujada

44. Instituto Municipal Avillar Chavorro

189

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

5. 1.

Pujar documents amb Hyperion.

Anar a WorkFlows / Hyperion :

Per defecte i per connectar cal tenir a la pestanya Per defecte:

190

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Posar-se a la carpeta pertinent i desplegar-lo amb un doble clic

Amb el cursor, col.locar-se alfabèticament dels documents al lloc que pertoqui i clicar la tercera icona:

Omplir les dades de la forma següent:

L’ID alt. ha d’identificar només aquell document. Procurarem que sigui les inicials del llibre i, si cal, els anys.

Exemple: Document base per al debat del programa d'actuació municipal : 2008-2011 ID alt: PAM2008BAS

191

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Afegir metadades segons la informació que tenim:

Un cop omplert, el sistema pregunta:

Li diem que SI

Si el sistema no et fa la pregunta, cliqueu a la imatge del ordinador

192

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per aqui naveguem en el nostre sistema fins localitzar el document que volem penjar. Seleccionem i diem D’acord Esborra fitxer després de la importació.... NO

Li diem

que SI

6. Catalogar monografies electròniques

Entrar a Workflows/ Catalogació/ Titols / Afegeix titol/ Comprovar les propietats per a catalogar fitxers electrònics (amb el botó dret del ratolí) i definirles si no ho estan:

Si és una monografia electrònica:

193

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Si és una publicació periòdica electrònica (memòries) :

A la pestanya de Comportament és molt important tenir marcat tot això per tal que es generin els ids d’ítem i les signatures.

194

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Reviseu i/o modifiqueu la capçalera .

Si és una publicació periòdica electrònica:

Si és una monografia electrònica:

195

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Camps Marc 21:

001 i 005 007 041 080 245

852 856

es poden eliminar Eliminar les dades anteriors i omplir c Recurs electrònic quan l’edició és bilingüe, trilingüe, multilingüe, cal especificar-ho aquí També cal omplir el camp 546 indicant les diferents llengües camp que s’ha d’afegir expressament i on es posa una cdu genèrica del document que s’està catalogant (p.e. Memòria de l¡’Ajuntament -> 352) cal posar la designació específica del document electrònic i, si s’escau, poseu la menció de responsabilitat Exemple:Annual report |h[Recurs electrònic] / |cCity of Barcelona eliminar-la és la localització del document a l’hyperion. (amb el |u s’indica la ubiccació del document; amb el |z es visualitza al catàleg l’any a on enllacem) Exemple d’una memòria: 856 40 |u/uhtbin/hyperion-image/ab2006_ang|z2006 Exemple d’una monografia: 856 40 |u/uhtbin/hyperion-image/IEMSS|zDocument Atenció: si hi ha diversos anys, s’han de posar per ordre del més nou al més vell.

866

és l’estoc (en aquest “virtual”) del que estem catalogant Exemple: Memòria anual de l’Ajuntament en anglès: 2005-2006

Anar a la pestanya de Control

Canvieu la data de catalogació per l’actual (si interessa que surti com a novetat bibliogràgica)

Anar a la pestanya Signatura/Item

Comprovar que l’’esquema de classificació sigui AUTO. És imprescindible que el sistema ens generi la signatura automàtiica perquè no es visualitzi al catàleg.

196

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Comprovar que el tipus de document sigui “Fitxer electrònic” i que la localotzació sigui “Virtual”

6. Desar canvis amb el botó “Desa” i comprovar que hagi quedat bé al catàleg. 7. Pujar documents a la intranet

1) Cal obrir el programa WinSPC i passar del menú de la dreta al menú de l’esquerra la plana sobre la que treballarem mitjançant un F5 copiar. Sempre tenint en compte que tant en el menú de la dreta com en el de l’esquerra s’està en la mateixa ruta. Normalment, per tocar la portada la plana que haurem de modificar és index.htm.

2) a) Primer ens ubiquem dins la Intranet per saber exactament quina plana hem de treballar. per això:

197

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

b) Obrim la intranet i anem a la plana d’Intranet que volem treballar i mitjançant el botó dret del ratolí veiem les propietats de la plana.

c) A continuació copiem la URL i la enganxem al navegador, de manera que així sabrem la ruta en la que s’està, ja que per defecte ens ensenya l’adreça d’un frame, i no real.

3) Obrim l’Hyperion i es cerca el document que es pretengui penjar al web. El seleccionem i l’obrim mitjançant el símbol de la lupa.

198

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Ara el que es pretén és editar la imatge per posar-la a les ressenyes de la plana web. b) Un cop obert el document PDF reduïm la imatge de manera que quedi més o menys del mateix tamany que les que hi ha a la plana web de les ressenyes, al 12’5% aprox. c) A continuació fem un PrintPant i obrim el programa MSPaint per retocar la imatge.

d) Obrim un document nou i escollim l’eina de Selecciónar i fem un crt+V o pegar.

199

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

e) A continuació seleccionem la imatge que incrustarem al web i fem un Crt+C o copiar.

a) Ara obrim el programa Photoshop i obrim un document nou.

200

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

b) Posem OK i sobre l’espai en blanc que ens ha deixat el progama, fem un enganxar o Crt+V

201

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

c) El guardarem a Archivo/Guardar para web i OK.

d) Abans però posarem el nom de l’arxiu, que sempre és la data actual en que es puja el document, per exemple 20090430, i les tres primeres lletres del títol del document, per exemple Est. Quedaria 20090430Est.gif. Es guarda a ressenyes: z\Quota\Biblioteca\IntranetV2\00Portada\Ressenyes

202

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

5) a) Obrim ara el programa WinSCP

b) A la part de l’esquerra, hi ha tots els documents de l’ordinador. Ens hem d’ubicar al lloc concret de l’estructura guardats a l’arxiu Z. Concretament a Z/Quota/Biblioteca/IntranetV2/00Portada/Ressenyes/ i el document concret

203

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

c) En el menú de la dreta tenim la Internet. Per tant la ruta ha de ser la mateixa que la que tenim al menú esquerra: Z/Quota/Biblioteca/IntranetV2/00Portada/Ressenyes/. d) Anem al menú de l’esquerra i cliquem sobre la imatge que volem pujar al web i de seguida fem un F5 que el copia i el passa al menú de la dreta.

f) Si haguessin més amb el mateix nom, però ens interessés només copiar el més recent, aleshores ens sortirà un menú informatiu que ens dirà com ho volem copiar. En aquest cas posaríem Sólo más actuales.

204

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

6) a) Primer cal baixar de la Intranet la versió més actual. Obrim el Dreamweaver i escollim l’opció 00portada/index.htm, ja que reflecteix el disseny web actual de la plana de la intranet de la biblioteca

b) Ara el que es vol és pujar les imatges al web. Si cliquem sobre una cel·la de la taula i després sobre el <tr> que ho indica, el programa ens escollirà com s’ha creat aquesta part del document, però per visualitzar-la cal que sortim de la imatge del disseny i ens visualitzem el Código.

205

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

c) La visualització està en HTML i la zona blava és la que hem escollit prèviament. Fem un Ctr+C per copiar i just per sobre de la zona blava seleccionada, fem un Ctr+V per enganxar. d) Ara si anem de nou a la visualització del disseny, veurem que una de les imatges està repetida.

206

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

e) Treballem sobre la de a dalt, que és la que hem incrustat. Per fer-ho cliquem sobre la imatge, i a continuació se’ns obre un panell a la part inferior de la pantalla a la carpeta de l’origen serà des d’on podrem recuperar aquella imatge que prèviament havíem guardat amb el Photoshop.

f) Un cop trobada anem a Aceptar i veurem com la imatge canvia automàticament en el disseny.

207

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

g) En segon lloc, per que es visualitzi el document que tenim a Hyperion, a la carpeta de Vínculo, dins de propietats de la imatge, s’ha de posar http://cbab.ajuntament.bcn/uhtbin/hypimatge/EONC_2008 el vincle que el vincula a Hyperion i la part que està en negreta que és l’ID del document concret. h) Acte seguit anem al text, directament des del disseny, i canviem el contingut afegint el títol i si cal la ressenya corresponent.

i) Un cop fet, anem a Guardar como/escribim un nom concret i el guardem.

208

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

7) a) Ara tornem al programa WinSCP i cerquem el document al menú de l’esquerra, fem un F5 i el copiem al de la dreta. En cas de que hi hagi una versió més antiga del document, escollirem l’opció Sólo más actuales. És important veure que hi ha la mateixa ruta als dos menús del programa abans de copiar-lo.

b) Per últim, per comprovar com ha quedat, anem al navegador que anteriorment havíem obert i a la URL incorporem el nom que havíem donat prèviament al document: indexProva.htm

209

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

c) Comprovem que el document s’obre correctament i que tot està correcte. Si és així, cal passar el document com a definitiu canviant amb el programa Win SCP el nom de l’arxiu a index.htm que és on es posen els definitius i els que es visualitzen en el web. d) A la part de la dreta del menú anem sobre el document index.htm i el borrem mitjançant F8. Després anem sobre el nostre document indexProva.htm i el canviem el nom mitjançant F2, fem un return i el document ja estarà actualitzat. e) Tornem al web i comprovem que estigui bé.

8. Procés de adquisició/ renovació de documents. 1) Amb el programa Unicorn ens dirigim a Adquisicions/ Comandes/ Crea subscripció datada (si són revites) o Afegeix comanda bàsica (si són llibres) / Modifica comanda (any anterior si és una renovació)/ S’introdueix el títol de la revista (que de vegades és diferent i es posa l’any anterior)/ Es mira la data de renovació/ Si tot és correcte anem a Comanda i Proveïdor/ Línia de Comanda, i mirem la data de renovació i a qui pertany: ID partida i l’any 09. En cas de renovació, a la factura apuntem a quin departament pertany i la R (de Renovació). Fem una fotocòpia de la factura. Després apuntem els terminis si la factura es del 23/4/09 la renovació començarà el 24/4/2010. Anotem la data en que es va rebre la factura que pot ser diferent a la que va arribar a l’Ajuntament. Després l’Elvira conta amb un llistat en paper de les comandes que es fan que serveix per l’estadística i apunta un palet per a aquest títol de document.

210

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

2) Si es vol entrar una revista nova el procés amb l’Unicorn és el mateix: Comandes/ Crea Subscripció datada/ Al camp 245 esposa el títol/ Desem/ Anem a Bibliogràfic i posem Publicació Periòdica/ Posem l’ID del proveïdor /Afegir Comanda. A Instrucció posem el Client i el seu número. Això es repeteix en nota. Posem el preu i la data de renovació al camp Cobertura/ Continuem. 3) Després posem el nom a on anirà la revista per exemple REVEXT09 i després posem Barcelona economia, que seria el client o la dependència i de seguida el programa dona un número que s’ha d’apuntar pel departament de facturació per identificar la revista concreta. Aquest número només s’entra quan es té la factura, però si fos un títol nou o una renovació, no s’entraria. Després s’anota quants exemplars es volen, normalment 1. 4) En el cas de fossin llibres d’exàmen comançariem a Adquisicions/ Comandes/ Afegeix comanda bàsica. A continuació anem ara a Control/posem l’ISBN al número de control amb una “i” davant i marquem el codi de barres de l’ISBN del llibre/ Anem a Bibliogràfic i a l’etiqueta 020 es torna a posar l’ISBN aquest cop sense la “i” davant. Si té autor es fa una 100, si és entitat 110. El títol a la 245 que és obligatòria. Es fa l’etiqueta del lloc de publicació, distribució 260 i després la descripció física a la 300, si cal la 440 per la col·lecció també s’havia d’omplir. Així tindrem la precatalogació feta.

211

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

5) Un cop feta la precatalogació es desa i es demana aquest títol pel procés d’adquisició: ID proveïdor anem a la llista de proveïdors del programa sobre el llibre que es té, per exemple de Thompson Aranzadi, el marquem i posem d’Acord/ Tipus de comanda es posa comanda en ferm i /Afegir comanda. A continuació es posa el Preu de la unitat, que són 57 € i el número d’ID en llapis a la sol·licitud de demanda, per exemple 2950. Si l’exemplar anés a algun sector es posaria també en nota la institució on el demanen, però no és el cas.

212

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

6) Per conclòure anem a Segments/ Partida, es posa llibres/ Codi de fons: es deixa BG però si fos altra dependència es posaria/ Desem els canvis/Desa i tanca. Rep comandes/ el cridem/ Quants exemplars són: posem 1/ Rep linia de comanda/ Tancar. 7) Per passar la fitxa al catàleg: Carregar adquisició/ el cridem/ Afegeix actualitza ítem/ anotem el codi de barres etiquetat/Afegeix i actualitza ítem/ OK. A continuació es deixen els llibres perquè els cataloguin definitivament l’Anna i al catàleg de la Biblioteca es posa: per catalogar. Es fan 3 fotocòpies dels tràmits: 1 per la caixa de devolució; 2 que se la queda l’Elvira en una carpeta; 3 es guarda a un arxivador dit llibres d’exàmen, si és el cas, tot i que si fos una revista es guardaria en l’arxivador de revistes. Els que estan introduïts però en espera de factura, es deixen en altra carpeta. Les altes l’Elvira se les apunta per dependències en una llista en paper, el títol, el número que ella mateixa li dona que és correlatiu i també s’apunta el número que li dona l’ordinador. Així al final d’any ja pot fer l’estadística.

9. Serveis d’usuaris 9.1 Per contestar les consultes provinents de l’IRIS.

213

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Des de la Intranet anem a Eines i a la part inferior del menú que encapçala la plana trobarem l’IRIS.

Un cop dins cal anar a Pendents Validar, on trobarem les consultes que encara no han estat respostes.

Si obrim una de les consultes la interfície que veruem aporta dades sobre la consulta (data en que va ser feta, el tipus de sol·licitant, canal d’entrada de la consulta i més) i la consulta en si, en aquest cas sobre els edificis de l’ordre dels Templaris a Barcelona.

214

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Un cop s’ha cercat la desposta, cal anar a Validar i Tractar, per fer l’oportuna contestació a l’usuari.

Les respostes es redacten, tenint en compte que existeix una capçalera i un acomiadament predeterminats. Normalment primer es fa en Word, i quan es té totalment definida la resposta, es passa a l’IRIS, ja que aquest contempla un temps determinat des de que s’obre la funció de respondre fins que s’envia, i si no es fa en aquest temps, és possible que es perdi la resposta i s’hagi de tornar a fer de nou. Com que aquest procés es fa en atenció a l’usuari, és habitual que s’hagi de respondre alguna qüestió als usuaris presencials durant el procés de contestar a l’IRIS, esgotant aquest temps i és per això que abans es fa un esbós en el Word.

215

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.2 Com cercar ordenances -

En el cas de les normatives municipals per internet hem d’anar a la plana principal de l’Ajuntament de Barcelona/Ajuntament/Normatives/Ordenances municipals.

216

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Aquí es poden cercar directament per matèria, per matèria genèrica o bé pel propi títol de l’ordenança. S’ha de tenir en compte que de cada ordenança hi podem trobar el text oficial, que és l’emés per les pròpies entitats legisladores, o bé el text consolidat, això implica que les modificacions i les derogacions de la llei es troben dins del mateix text, però aquests texts consolidats, no s’emeten per cap entitat oficial sinó que ho recopila i ho fa l’editorial Aranzadi per a la Biblioteca General.

Si la cerca es fa per paraula, s’ha de tenir en compte que hi ha fet un tesaurus. Per exemple si cerquem habitatge ens dona com a resultat:

217

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Si cliquem sobre edificis ens apareixen aquestes normatives relatives:

Per exemple si anem a Aparcaments ens dona com resultat una petita referència i els textos bé l’oficial, bé el consolidat

218

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Ambdós consultables a text complert. L’oficial seria:

El consolidat surt directament el text incloent els dos que té l’oficial:

Des de la Intranet també es pot consultar.

219

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Des de la intranet a més hi ha aquestes altres opcions de consultar totes les ordenances municipals vigents per paraula-clau, per títol i per grans matèries. S'inclouen les modificacions que es van produint, a més d'altres normes municipals que hi estan relacionades. Aviat però, podreu gaudir de les versions consolidades d'aquestes ordenances, tant en català com en castellà.

Ordenances Fàcils (versió per al web municipal)

Textos oficials i textos consolidats, en català i castellà. Els textos consolidats, pensats per als ciutadans, són estàtics i per tant no permeten navegar entre les seves afectacions. Inclou un cercador per paraules clau. -

Ordenances consolidades (versió per a la Intranet municipal) o

Per títol

Per temes

Ordenances fiscals

Preus públics 9.3

Com cercar legislació

Es fa una selecció d'unes quatre-centes disposicions d'interès per a l'Ajuntament, de la Unió Europea, Estat espanyol, Comunitat Autònoma de Catalunya i Municipi de Barcelona. La Biblioteca General és la responsable d'incloure la normativa municipal i de mantenir-la actualitzada. La resta de disposicions (comunitàries, estatals i autonòmiques) estan elaborades per l'editorial La Ley, amb consolidació de textos, en el cas de disposicions amb modificacions, i amb un índex que facilita l'accés directe a l'articulat. S’ha de tenir en compte que a Noves normatives trobareu les disposicions legislatives el mateix dia de la seva publicació i durant 14 dies més. Podeu consultar tota la legislació europea, estatal i catalana a CDROMs de legislació. La legislació consolidada es troba a la intranet, al menú superior on posa Serveis. La cerca es pot fer per temes i des d’aquí anar concretant si es tracta d’una llei internacional, nacional o local.

220

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per exemple si anem al tema de Medi ambient i animals veurem tot el que hi ha legislat. Si es cerqués alguna llei municipal sobre soroll, es podria veure què hi ha sobre aquest tema clicant sobre l’enllaç corresponent.

221

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Zonificació acústica de la ciutat de Barcelona (BOP núm 69. Annex I, 21.03.2001)

També des de la intranet es poden consultar el BOE, el DOGC, el BOP i el DOUE, hi ha un enllaç destinat directament a les respectives webs i després hi ha un altre enllaç, que mostra una selecció sobre la temàtica concreta a noticies referides de l’Ajuntament. En aquest últim cas aniríem sobre el dia del calendari concret en que hagi sortit la novetat legislativa sobre l’Ajuntament.

222

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

A la Gaseta (aquesta consultable també per Internet) i al DOUE surten directament els números corresponents de les disposicions relacionades amb l’Ajuntament.

223

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.4 Llistat de departaments i contacte. 1.

ADM – Administració / Contractació (Pasqual Labèrnia 27704) [Marisa Boix 27715]

ALCALDIA (Aurora Sánchez T.27113) / (Josep Gualda T. 27536) / (Maite Teruel T 23283)

ALCALDIA.GABINET - (Aurora Sánchez T.27113) / (Josep Gualda T. 27536) / (Maite Teruel T 23283)

ALCALDIA. PREMSA – (Montse Crespiera T 74735)

AMAB – Arxiu Municipal Administratiu (Montserrat Beltran /Montse Esteve T. 93 295 68 00)

Arxiver en Cap – (Jordi Serchs/ Núria T.27602 / 932956800)

BI - Barcelona Informació [Plataforma Telefònica d’Atenció al Ciutadà] (Rosa Ferrer T. 78001) ?

CARC – Comissionada de l’Alcaldia de Relacions Ciutadanes (Marisa Hernando T.74949)

CC – Central de Compres (Ma. Jesús T. 27784)

10. CDC – Coordinació de Drets Civils (Tina Parareda T. 78451) 11. CDSS - Serveis Personals .Està al edifici del CIRD. Ho envia la Núria Castells Tel. 93 285 03 57 12. CESB - Centre Econòmic i Social de Barcelona (Pascual Bayyarri T 93 342 64 70) 13. CGPM – Centre Gestor Parc Montjuïc (Mercè López T. 93 508 81 42) 14. CIB – Consell Interreligiós de Barcelona (Miquel Ruscalleda T. 93 308 48 78 - 7259 / 669 82 73 30) 15. CICALL- Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona (Teresa Serra i Pérez-Portabella T.27158) 16. Comunicació – (Fina Pla / 78424) (Josep Ciprés / 78051) 17. Consell Tributari - (Ma. Teresa Lopezosa T. 27812) 18. DAG – Direcció d’Administració General (Anna Montes T. 27415) 19. DAGRI - Direcció Adjunta a la Gerència Municipal per a Relacions Internes (Rosa Moreno T. 27404) 20. DAE - Direcció d'Administració Econòmica (Marisa Boix T. 27715) [ > DSECC] 21. DCCQ - Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat (Mercè Pastor T. 27416 / Josep Ciprés T. 27962 22. DCICO – Direcció de Serveis de Ciutat del Coneixement (Marisa Marqués T.27242) 23. DESI – Direcció de Suport a la Inspecció ( Ángela Amor T. 27880) 24. DIMAN – Direcció Tècnica de Manteniment i Pla de Locals (Maria Verdú T 23138 / Esther Bafaluy T 23138) 25. DIPA – Direcció de Participació (Fermí Vallvé T. 78456) 26. DIRIN – Direcció d’Inversions (Neus Moreno / 27251) 27. DONA - CIRD ( Núria Castells T. 93 285 03 57) 28. No tenen correu intern. 'ha d'avisar a la Núria perquè ella faci venir el servei de missatgers que tenen contractat. 29. DOP - Direcció d'Organització i Personal (Isabel Rocha T.27711) (Lina T. 27728) (Lidia Romeo 23914) 30. DRC - Direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals (Lupe Gallardo T. 23276) (Montserrat Gispert 23320) 31. DRH - Gerència de Recursos Humans (Mercedes Torres Muñoz T. 27767) 32. DRH (Inspecció mèdica) - Dr. Palet / Merche Bobis T. 93 481 31 04) 33. DRI - Direcció de Relacions Internacionals. Cooperació Internacional (Marta Puchal T. 27546)

224

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

34. DSC – Departament de Serveis Comuns (Mª José Ramírez T. 27493 / 27497) 35. DSCOFU – Direcció de Serveis de Consorcis i Fundacions (Bibiana Casado T. 23322) 36. DSEA – Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació (Conxita / 7918) 37. DSECC – Direcció de Serveis Centrals de Contractació (Marisa Boix 27715) [> DAE / > Dir. Comptabilitat] 38. DSCAC - Direcció de Serveis de Comunicació i Atenció al Ciutadà 39. DSIIP – Direcció de Serveis d’Inventari i Informació Patrimonial (Pilar Miras T. 27024) 40. DSG - Direcció de Serveis Generals (Carme Bea T. 27233) 41. EAEO - Direcció de Serveis d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació (Mercè Gràcia T. 74654) 42. Estadística - Departament d’Estadística (Sara Plaza T. 23986) 43. FEP – Gerència Municipal [Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni] (Mª Carmen Pardo T. 27180) 44. (+ Direcció de Serveis de Finançament) (Núria Marzal T.27488) 45. FEP1 – Revista “Barcelona Economia” 46. [Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni (Estudis)] (Joan Salabert T. 78478) 47. FEP2 – Gerència Delegada de Finançament, Empreses i Patrimoni (Empreses) (Lourdes Molins T.27228) 48. (Direcció d’Empreses = Gerència Municipal) (Nadiuska Suárez 27163) 49. GAO – Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes d’Informació / Montse Almendros T.78447 Olga Peña T.78486/Núria Casas T. 78994) 50. GM – Gerència Municipal (Anna Espot T.23145) 51. GMCIU – Grup Municipal CIU (Glòria Mateos 27081) 52. GMERC – Grup Municipal Esquerra (Maite Penalba Martínez T.27612) 53. GMIC – Grup Municipal Iniciativa per Catalunya-Verds (Jordi Farriol 27482 Carolina Segarra T. 27482) 54. GMPP – Grup Municipal PP (Vanesa T.27099) 55. GPE – Gerència del Sector de Promoció Econòmica (Rosa Lorca T. 27478) 56. GSG – Gerència de Serveis Generals (Àngela Muñoz 27599) 57. GTMIG – Gabinet Tècnic de Migració (Tomàs Fernández 27570) 58. GTP - Gabinet Tècnic de Programació (Pilar Ventura T. 23411) 59. GTRPP - Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol (Jordi Roldán T. 27358) / (Josep LLop T. 27346) 60. Direcció de Relacions Públiques i Protocol (Pasqual Lerma T. 27341) 61. IIP – Direcció de Patrimoni [<de Serveis de l’Inventari i d’Informació Patrimonial (Isabel Moles T. 27925)] (Mayte Fort 23151) 62. IMPJ – Biblioteca de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (Conxa Monràs-Participació. T. 93 428 39 34) Biblioteca de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal Bibliotecàries: Marta Bussot i Laia Carrasco Adreça:Centre de Formació del Laberint C/ Germans Desvalls, s/n Parc del Laberint d'Horta 08035 Barcelona Tel: 93 428 39 34 Fax: 93 428 61 98

225

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

E-mail: biblioteca_parcs@bcn.cat www.bcn.es/parcsijardins Horari: Diilluns de 15 a 19h (Laia), dimarts de 9 a 13h (Marta), dimecres de 15 a 18h (Laia), dijous 15 a 19h (Marta i Laia)

63. INTERNET – Lídia Gil T. 78378 64. IPE - Imatge i Producció Editorial (Àngels Alonso T. 23088) 65. Intervenció1- Intervenció General (Mages Aymar T. 27120) - Sr. Muñoz 66. Intervenció2 - Intervenció Adjunta (Glòria Ferrer T. 27144) 67. JAC – Junta Arbitral de Consum de Barcelona (Cristina Mas T.23346) 68. Medi Ambient - La Biblioteca ja no hi és. S'ha traspassat a l'Agencia de Salut Pública. S'ha de contactar amb: Xus Martinez T 93 202 77 60 A/e mjmartin@aspb.es Agència de salut pública: Príncep d'Asturies, 63-65, 2n 3a 69. MPQ - Direcció de Serveis de Màrqueting Públic i Qualitat (Mercè Pastor 27416) 70. OACSM – OAC Sant Miquel (Marta Gil T. 27262) 71. OMIC – Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (Luis Álvarez T. 27840) 72. OND - Oficina per la No Discriminació (Coordinació de Drets Civils) (Rosa M. Alemany T.93 304 31 18) 73. PC - Direcció de Serveis de Participació Ciutadana (Carmen Digón T. 28471) 74. POP - Departament de Planificació i Ordenació de Pagaments (Merche Medina T. 79474) 75. PRERIL - Servei de Prevenció de Riscos Laborals (Ma. José T. 27140) 76. QA – Direcció de Serveis de Qualitat i Avaluació (Mercè Partor 27416) 77. SAP - Secció Arxiu de Població (Eduard Domènech T.23486) 78. Secretaria General - (Marcel.la De Miquel T. 23241 / Anna Codina T.27052) 79. Serveis Jurídics (Maria Isidra Pérez T.27936) 80. Serveis Jurídics ASSJUR 81. Serveis Personals (Núria Castells T. 93 285 03 57 ) 82. Serveis Personals A 83. Serveis Personals B 84. Serveis Personals C 85. Serveis Personals D 86. Serveis Personals E 87. Serveis Personals H 88. SINDIC – Síndic de Greuges ( Esther Tresserra T. 32908 Pilar Tauler T.32900 Marino Villa T.32903) 89. Tresoreria – (Nati T. 27273) 90. Tributs - Sots-Direcció Tributs (M. Àngels Fíguls T.23354) 91. R1 – 1a Tinència d’Alcaldia ( Begoña Ferrer T. 27908)

226

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

92. R2 – ? [anterior 2a Tinència d’Alcaldia] 93. R3 - 2a Tinència d’Alcaldia (Portabella) (Núria Espriu T. 27369) 94. R4 - 3a Tinència d’Alcaldia (Mayol) (Montse Marco T. 27569).Consol Graupera (27664) Anna Porro 95. R5 – [anterior 5ª Tinència d’Alcaldia (Paquita García T. 27676)] 96. ( + Comissió Assistència Gent Gran – Anna Roca T. 27694) 97. R6 – 4ª Tinència d’Alcaldia (Cuervo) 98. Regidoria de Presidència i Hisenda ( Ma José T. 27637) (Manol Bueno T. 27059) 99. R7 – Regidoria d’Educació -Montse Ballarín (Carme Solé Igual T. 23612) 100. R8 - Regidoria d’Ocupació i Innovació (Rojo) ( Olga López T. 27653) 101. R9 – Comissionat de Cultura Científica (V. Semir) (Tomás Fernández T. 27570) 102. R10 – Regidoria de Participació Ciutadana i Solidaritat i Cooperació (Escarp) (Alicia Vallejo T. 23331 / Begonya Ferrer T 27187)) 103. R11 – ? [anterior Regidoria de Política del Sòl i Habitatge] 104. R12 – Regidoria d’Habitatge (Mercè Castany ? T. 27068) 105. R13 – Regidoria de la Dona i Drets Civils (Montse Vicente T. 27455) 106. R14 – Regidoria de Benestar Social (Montserrat Gibert T. 27221 / Alícia Domínguez 27083)) 107. R16 – Regidoria d’Hisenda (Maite Estella 27665) 108. R17 – Regidoria de Salut Pública (Mercè Castany T.27633) 109. R18 – Regidoria-Presidència de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social (Dolors Pastor T. 23209) 110. R19 – Regidoria Delegada per al Pla Municipal / Regidoria d’Immigració (Carmen Lucena T. 23278) 111. R 20 – Regidoria d’Esports (Adela Llorca 2 3223) 112. R 22 – Regidoria dels Nous Usos del Temps a la Ciutat (Marta Aznar 27399) 113. Via Pública- Busquets

227

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.5 Estadístiques d’usuaris Per cada usuari que visita la Biblioteca General o fa qualsevol mena de consulta, les bibliotecàries omplen un formulari que les servirà per fer l’estadística a final d’any. A Estadístiques usuaris s’omple el formulari:

El Formulari consta dels següents camps: -

Dia i mes en que s’ha fet la comanda.

El tipus d’usuari pot ser Ajuntament, Ciutadà (extern), o institució (per ex. Generalitat de Catalunya).

El nom de l’usuari fa referència a la dependència a la qual pertany de l’Ajuntament, per tant, només es destina a usuaris interns, no externs.

El sector seria el càrrec concret corresponent a la tinença: recursos humans, gerència municipal, districtes...

Demana, seria la matèria sobre la qual l’usuari fa la demanda. Aquestes matèries estan en sigles, per tant cal un full que ens digui com es diu cada matèria o a què es refereix. Es poden fer fins a 6 demandes diferents.

Com es demanda: pot ser via telèfon, via e mail, presencial o correu.

Persona: quantes persones ho demanen, tot i que normalment és 1, i la manera com es demana.

Si fos per alguna dependència concreta es posaria, però de vegades ho demanen dependències que no estan en aquesta llista.

Després es posarien les dades del préstec i si és físic (SOD) o bé és en línia (Teledoc)

228

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.6 Préstec Des de Circulació si és un préstec es clicarà sobre préstec, i si és una devolució sobre Devolució. A continuación es posen els IDs corresponents a l’usuari i al document i ja queda reflectit el préstec. Per a la devolución només cal marcar l’ID del document retornat. L’ID del llibre és el codi de barres, que es llegeix a través d’un lector de codis de barres, mentre que l’ID de l’usuari és el número identificatiu. S’ha de tenir en compte que als usuaris externs no se’ls hi fa préstecs, com a màxim poden demanar en préstec interbibliotecari durant un període de 30 dies i aquell document demanat en préstec interbibliotecari, no podrà surtir de la biblioteca que l’hagi sol·licitat, per tant l’usuari només el podrà consultar des d’aquella biblioteca, o des de la Biblioteca General.

229

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

9.7 Substitució de documents antics Primer posem el codi de barres del document que volem donar de baixa. Per això anem a Catalogació i modificar títol. Cerquem per ID ítem i posem el codi de barres.

Comprovar les pàgines (etiqueta 260 de MARC 21) i canviar l’etiqueta 440 per la 490 del a col·lecció.

230

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Després anem a Control i posem que ha estat catalogat avui de manera que sorti a les novetats.

231

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Després anem a Signatura i posem que està al prestatge, si hi ha alguna entrada prèvia s’esborra

Per borrar copiem el número que volguem borrar una entrada del mateix document que estigui mal feta o ens posem sobre ell. Tanquem la sessió i anem a Manteniment de signatura. Ens sortirà per defecte. A continuació el podrem borrar.

232

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

233

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Ara borrem el títol anterior. Per això anem a Esborra titol anterior. Anem a Esborra títol, signatures, posem el ID del títol anterior i esborrem.

234

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per imprimir etiquetes de signatures anem a Modifica titol/signatura/canviem la CDU/ i anem a Imprimir Anem a Signatura i a la mare li posem la CDU, a continuació trobarem una icona adalt que si pitgem ens dirà en quina etiqueta la volem imprimir

Escollim l’eqitueta on volem que imprimeixi i ho fem

235

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Per últim anem al CBAB i comprovar si està tot correcte i no surt cap exemplar mal catalogat.

236

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Bibliografia  1as Jornadas Red de Centros de Documentación y Bibliotecas Especializadas[en línia]. Andalucía: Consejería de Cultura, 2007. [Consultat el 08/abril/09]. Disponible a http://www.juntadeandalucia.es/cultura/Redcendocybe/menuAction.do?opcion=inicio&tam=

A  Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007.  A Dictionary of human resource management [en línia] / [compiled by] Edmund Heery and Mike Noon. Oxford: Oxford University Press, 2001. [Consultat el 03/abril/09]. Disponible a http://www.oxfordreference.com/views/BOOK_SEARCH.html?book=t162

 Ajuntament de Barcelona [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. [Consultada el 21/05/09] . Disponible a http://www.ajuntament.bcn/cat/index.htm

 Ajuntament de Barcelona. “Decrets d’Alcaldia. Modificació de funcions de la Biblioteca General”. En Gaseta Municipal [en línia]. núm. 7 del 29 de febrer del 2008. [Consultat el 06/abril/09]. Disponible a http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/gm200807.826.pdf

 Ajuntament de Barcelona. Informe anual de l’Ajuntament de Barcelona 2008 [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. [Consultat el 28/abril/2009]. Disponible a http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/iacatala08preimp.177.pdf

 Almillo Domingo, Ignacio; Urios Aparisi, Xavier (2007). “Anàlisis de riesgos y admisión del uso de los mecanismos de acreditación de identidad y voluntad: la experiencia de Cataluña, a la luz de la ley 11/2007”. En Jornadas sobre tecnologías de la información para la 237

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

modernización de las adiministraciones públicas (10es: 2007: Gijón). X Jornadas sobre tecnologías de la información para la modernización de las administraciones públicas: Tecnimap 2007. Administración 2.0, nuevos servicios, nuevos derechos. Gijón, 27-30 de noviembre de 2007. [Madrid]: Ministerio para las Administraciones Públicas, 2007.  Alvira, Carme. “Xarxa de les biblioteques especialitzades de la Generalitat: reglamentació, planificació estratègica i apostes de futur”. En Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (10es: 2006: Barcelona). 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: World Trade Center de Barcelona, 25 i 26 de maig de 2006. Barcelona: Col·legi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya, 2006.  Asociación Española de Empresas de Consultoria (AEC) (2008). Administración pública: modernización y excelencia en el servicio al ciudadano. Madrid: AEC, 2008.  Asociación Española de Empresas de Consultoria (AEC); Asociación Profesional del Cuerpo Superior de Sistemas y Tecnologías de la Información (ASTIC) (2008). Visión de la administración electrónica 2010. Hacia un nuevo modelo de administración pública que dé respuestas a todos los ciudadanos y empresas. Madrid: AEC, 2008.

B  Barlow, Richard. Team librarianship: the advent of public library team structures. London: Bingley, 1989.  Biblioteca General.Informació al vostre abast[en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995-2008. [Data de consulta: 03/abril/2009]. Disponible a

238

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,366288704_369480819_1,00.html

 Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria 2007[en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996-

. [Consultada el

06/abril/09]. Disponible a http://cbab.bcn.cat/uhtbin/hyperion-image/MEMBG_2007  Biblioteca Nacional de España. Directorio de Bibliotecas Españolas. Madrid: Biblioteca Nacional de España, [1991?]. [Consultat el 08/Abril/09]. Disponible a http://www1.bne.es/DIBIConsultaWEB/lanzarConsulta.do;jsessionid=0a06dadd30d531793599f1924003a1bee657d84 869f1.e34NbN4Pa3yKc40La3aPchyRa38Qe0

 Biblioteques especialitzades. Biblioteques Públiques de Catalunya [en línia]. Catalunya: Generalitat de Catalunya, 2007. [Consultat el 14/abril/09]. Disponible a http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.9e9cae370ce8fa9d86a64e10b0c0 e1a0/? vgnextoid=1e7d82d557af1110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1e7d82d5 57af1110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

 Bluck, Robert. Team management. London: Library Association, 1996.

C  Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat Valenciana [en línia]. València: Generalitat Valenciana. Unitat de Documentació General, [2009?]. [Consultat el 08/Abril/09]. Disponible a

http://www.begv.gva.es/begv/index_v.htm

 Catalunya. Llei 4/1993, de 18 març, del Sistema Bibliotecari de Catalunya [en línia]. Catalunya: Parlament de Catalunya, 1993. [Consultat el 08/Abril/09]. Disponible a http://www.westlaw.es/wles/app/document? docguid=If7725f40f46e11dc88e8010000000000&srguid=ia744900c00000120855430a54f0b 45b0&tid=universal

 Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de

239

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

Barcelona. Centre de documentació del Col·legi. Barcelona: el Col·legi, 2009. [Dossier proporcionat per la bibliotecària del Col·legi].  Competencies for Info Pros [en línia]: competencies for information Professionals of the 21st century. USA: Special Libraries Association, 2009. [Consultat el 06/abril/09]. Disponible a http://www.sla.org/PDFs/Competencies2003_revised.pdf

 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) [en línia]. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación, [2005?] . [Consultat el 08/Abril/09]. Disponible a http://bibliotecas.csic.es/bibliotecas/areas.html  Corrall, Sheila. Strategic mamagement of information services: a planning handbook. London: Aslib/IMI, cop. 2000.  “Corrección de errata de la Ley 11/2007 , de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos”. En Boletín Oficial del Estado [en línia] . Madrid: Agencia estatal Boletín Oficial del Estado, 1960-

. [Consultat el 27/05/09]. Disponible a

http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/12871

 Cuende, Maite. “Les biblioteques especialitzades i els centres de documentació: situació en el sistema biblitoecari català i línies de futur”. En En Ítem. Gener-juny 2008, núm. 48. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris- documentalistes de Catalunya, 1987.

D  Delgado Casanova, Ricardo. “Modernización en la administración electrónica”. En VIII Jornadas sobre administración electrónica. Peñíscola, 17 de septiembre de 2007.

240

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

E  Estadística de Bibliotecas [en línia]. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2006. [Consultat el 14/abril/09]. Disponible a http://www.ine.es/daco/daco42/cultocio/bibliote.htm

 Estadística de biblioteques 2004 [en línia]: caracterítiques bàsiques. Catalunya: Institut d’Estadística de Catalunya, 2004. Pàg. 77. [Consultat el 05/Maig/2009]. Disponible a http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eb2004.pdf

 Etzioni, Amitai. A Comparative analysis of complex organizations: on power, involvement, and their correlates. New York: Free Press, 1975.  European Comission. The user Challenge Benchmarking the Suplí Online Public Services. Report of the Seventh Measurement [en línia]. Bèlgica: Capgemini, 2007. [Consulta12/05/09]. Disponible a http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/docs/benchmarking/egov_benchmark _2007.pdf.

F  Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOSIC). Enquesta sobre l’adopció de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració local de Catalunya [en línia]. Catalunya: Generalitat de Catalunya, 2006). [Consultat el 12/05/09]. Disponible a http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/societat_informacio/recurs/doc/informe_tic_ ajuntaments_2006.pdf .

G  Gaseta Municipal [en línia]: pressupostos generals 2008. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. núm 3, del 25 de Gener del 2008. [Consultat el 14/Abril/09]. Disponible a http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/gm200803pressupostos.999.pdf

241

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

 García Arribas, Gusmersindo; López Crespo, Francisco. “Panorama de la administración electrónica en los albores del s. XXI”. En Novática/Upgrade. núm. 162 (2003), pàg. 5-9.  Gestión documental [en línia]: GADSA. Barcelona: Gadsa, 2007. [Consultat el 06/abril/09]. Disponible a http://www.gadsa.es/  Gómez, Hernández, José A. Gestión de bibliotecas: texto-guía de las asignaturas de Biblioteconomía general y Biblioteconomía especializada. Músrcia: Universidad de Múrcia, 2002.

H  Heery, Mike. Practical strategies for the modern academic library. London: Aslib, 1996.

L  Likert, Rensis. New patterns of management. New York: MacGraw-Hill, 1961.  “Ley 11/2007 , de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a los Servicios Públicos”. En Boletín Oficial del Estado [en línia] . Madrid: Agencia estatal Boletín Oficial del Estado, 1960-

[Consultat el 27/05/09]. Disponible a http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/12352 o a http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/02/pdfs/A02921-02937.pdf

M  Maniega, David, Lara, Pablo. “Administració electrònica: situació actual i reptes de futur.” En Ítem. Gener-juny 2008, núm. 48. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris- documentalistes de Catalunya, 1987.

242

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

 Museu Etnològic. La biblioteca del Museu etnològic. Barcelona: Institut de Cultura, 2009. [Dossier proporcionat per la bibliotecària del Museu.

P  Pablo Lara, Jose Ángel Martínez Usero. “Gestión de información en servicios de administración electrónica”. En: Cristófol Roviera; Lluís Codina (dir). Documentación digital[recurs electrònic]: master online en documentación digital.Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2006.  “Plan general de contabilidad de 2007”. Dins de BOE [en línia]. Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda, 2007. Consultat el [28/abril/2009]. Disponible a http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/19884

 Planet Rabascall, Anna. “Biblioteques d’Art: organització en xarxa”. En Jornades Catalanes d’Informació i Documentació (10es: 2006: Barcelona). 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: World Trade Center de Barcelona, 25 i 26 de maig de 2006. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2006.

R  Ràfales, Marta. “La Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona.” En Ítem. Juliol-desembre1998, núm. 23. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris- documentalistes de Catalunya, 1987.

243

Tutora: Aurora Vall 2on Quatrimestre

Memòria: Biblioteca General de l’Ajuntament de Barcelona

Alumne: Toni Pérez Curs 2008-2009

S  Sistema de Información en Red de Asturias (SIDRA) [en línia]. Asturias: Gobierno del Principado de Asturias, 2006. [Consultat el 08/abril/09]. Disponible a http://sidra.princast.es/opac/action/welcome  Special Libraries Association[en línia]. USA: Special Libraries Association, 2009. [Consultat el 08/abril/09]. Disponible a http://www.sla.org/

 Subdirecció General de Biblioteques. Biblioteques especialitzades. Catalunya: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 1995. [Consultat el 08/Abril/09]. Disponible a http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.d59ca5f678b6ac72b4740 d63b0c0e1a0/? vgnextoid=12cc02d3cf125110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=12cc02d3 cf125110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

244