t.
Jord
2014
Certamen literari Escola Quatre Vents
Benvolgudes i benvolguts,
Des de fa uns quants dies, a l’escola han arribat aires màgics fets amb pols d’estrelles, aromes de rosa, alè de drac, llum de primavera… i amb tots aquests ingredients, i d’altres de secrets, s’ha anat elaborant una poció màgica que s’ha escampat per tots els racons de l’escola i que ha inspirat a petits i grans.
Cada nena i cada nen, amb la seva imaginació, ha trobat la manera d’explicar la màgia d’aquests dies i s’ha llançat a dibuixar o a escriure per fer-nos-en partíceps.
I ara, obrim bé els ulls i preparem-nos per gaudir de les il·lustracions i els contes que conté aquest llibret i celebrem que el bon temps ens porti, com cada any, una feliç diada de Sant Jordi.
Apa, sigueu feliços!
EL FOLLET I EL LLOP Temps era temps, hi havia un follet molt bon minyó que vivia en un tronc d’un arbre verd i marró, tot bonic amb les seves flors blanques i precioses. Aquell follet es deia Dani. En Dani no tenia amics, encara que era molt amable, però tothom es reia d’ell perquè era molt petitet. En Dani sempre estava content encara que s’enriguessin d’ell. No tenia pares i ell mateix es cuidava, es pentinava, es feia el menjar, es dutxava, es feia el llit, s’ho feia tot. Un dia en Dani va sortir a buscar amics, a mig camí es va trobar amb una fada màgica que li va concedir el desig de tenir un amic i la fada li va dir: - No tinguis por. La fada va desaparèixer i li va deixar una vareta màgica daurada. El follet la va moure i va aparèixer un llop que li va dir: - Des d’avui seràs el meu amic, i des d’aquell dia van ser els millors amics del món. I conte contat aquest conte s’ha acabat. Classe: 1rA
Pseudònim: El Cel
Classe: P3A
Nom: Carla Hernández
Nom: Martina Berengueras
LA PRINCESA I LA FADA Fa tres anys hi havia una princesa que un dia a la nit havia d’anar a Torelló. I va dir: - Com ho puc fer? No hi havia taxis ni autobusos, la princesa estava molt preocupada i se li escapaven les llàgrimes. Va sortir del seu Castell i va trobar una caixa molt maca, la va obrir i li va sortir una fada. La fada li va preguntar: - Què et passa? - Haig d’anar a Torelló i no sé com anar-hi. La fada li va dir: - Mira aquesta sabata de cristall, posa-te-la. Era una sabata màgica. La princesa se la va posar i va poder anar a Torelló molt ràpid i sense cansar-se. I conte contat aquest conte ja s’ha acabat. Classe: 1rA
Pseudònim: La papallona
Classe: P3A
Nom: Desiree Hidalgo
Nom: Helena Rodríguez
EL CASTELL MÀGIC Hi havia una vegada un drac i una princesa que eren molt amics i el drac estimava la princesa i la princesa també estimava el drac. Però el drac i la princesa vivien en una cova, i un dia va arribar un príncep que li va dir a la princesa i al drac: “Voleu venir al meu castell?” Van estar pensant i el drac i la princesa van dir que sí. I el castell era màgic i tenia follets, fades i una platja plena de cireres. També hi havia un rei i el príncep era fill del rei, i fins i tot hi havia bruixes i bruixots i tothom tenia una cosa màgica menys el drac i la princesa. El príncep els hi va donar una cosa màgica: al drac li va donar una vareta i a la princesa un collaret. L’endemà van fer una festa perquè era l’aniversari del drac. S’ho van passar molt bé i el drac va somniar una cosa molt bonica de la seva família, però com que el castell era màgic quan es va despertar l’endemà, ve veure la seva família!!! S’hi van quedar a viure i van venir més animals i molta més gent.
Classe: 1rB
Pseudònim: Estrella
Nom: Malak Uariachi
EL NOI QUE VOLIA BUSCAR TRESORS Hi havia una vegada fa molts i molts anys, un noi que era molt pobre i dolent, que es volia casar amb la princesa, però no tenia diners i va dir: “Aniré a buscar tresors”. I va anar a la muntanya. Després de caminar molt va veure una cova i va pensar: “Potser hi ha un tresor!” I va entrar i no va veure cap tresor, però va trobar una pala i va pensar: “Excavaré a veure si trobo un tresor”. I va trobar un tresor i va tornar cap a casa de la princesa i es van casar i van tenir una filla i li van posar Cristina i li agradava molt nedar. I el noi es deia Aleix i ja no va ser dolent i la princesa es deia Marta. I van comprar un gos que li van posar Coby. Cada dia anaven a la piscina i el gos el deixaven en una granja amb altres gossos i conte contat aquest conte s’ha acabat.
Classe: 1rB
Pseudònim: Princesa
Nom: Bruna Madrid
EL CAVALL VALENT Hi havia una vegada un cavall que tenia una crinera daurada i una cua llarga i vivia en una granja desordenada. Però la cua del cavall era tan llarga que la va trepitjar. Amb una vareta màgica que va trobar, va volar i no es va tornar a embolicar. Va ser feliç i es va menjar un pastís. Classe: 1rC
Pseudònim: La bruixa
Classe: P3B
Nom: Amidat Adebayo
Nom: Jamila El Mousaoui
LA BRUIXA I LA SABATA Un dia una bruixa va sortir del castell i es va trobar una sabata de cristall. La bruixa la va agafar i va entrar a la sabata i es va fer petita. Va entrar i es va quedar deu hores allà adormida i no es va poder despertar. La sabata era màgica. Va venir un mag i va fer sortir la bruixa que va tornar a ser com era. La bruixa i el mag van ser feliços, van menjar anissos amb pastissos i van jugar pels passadissos.
Classe: 1rC
Pseudònim: El cul màgic
Nom: Wisdom Annor
EL MINOTAURE I LA FADA DEL MAR Hi havia una vegada un minotaure que era dolent. Tenia dues banyes, dos ulls, un bastó màgic, unes ungles afilades i dues potes de cabra. Vivia al bosc encantat. Un dia va anar a caminar i es va trobar l’arbre de les fades del mar. Una d’elles va anar cap a ell. La fada tenia ales de corall brillants i tenia els ulls blancs i estava feta d’aigua. Tots dos van seguir caminant. De sobte un drac els va llançar una bola de foc i la fada amb els seus poders d’aigua la va apagar i va destruir el drac de foc. El minotaure i la fada es van fer molt amics. I va passar un quant temps i van decidir viure junts i van tenir dotze filles amb cos de minotaure i poders de fada. Fi de la història.
Classe: 2nA
Pseudònim: Criv
Nom: Aarón Gomez
EL MAG I LA FADA Antigament, en el bosc de Catalunya, hi havia un mag i una fada que eren molt amics. El mag tenia el cabell castany, els ulls marrons i amb una barba llarga i de color blanc. La fada tenia el cabell ros, els ulls grocs i anava vestida de color blau. El mag sempre entrenava a la fada per fer màgia. I un dia la fada li va dir al mag: - Mag amiguet, quan puc combatre contra la bruixa i la mòmia? I el mag va dir:
- Primer n’has d’aprendre. Van passar uns quants dies i la bruixa va venir i la mòmia també i van dir a la vegada: - Esteu preparats per combatre amb la vostra màgia? I tots van dir: Sí! El mag i la fada tiraven gel i la bruixa i la mòmia foc. Van guanyar el mag i la fada. - Heu guanyat! Però tornarem un altre dia, van dir la mòmia i la bruixa. El mag i la fada es van posar molt contents i van ser molt feliços i van menjar anissos.
Classe: 2nA
Pseudònim: Nigèria
Nom: Nirmin Chergui
Classe: P3B
Nom: Eloi Mu単ana
LA FADA I EL FOLLET Hi havia una vegada una fada que anava passejant pel bosc i es va trobar un follet petitó. La fada li va dir: - Què fas per aquí, follet? I el follet va dir: - Veient el paisatge del bosc i pensant en l’arbre del nostre poble que s’està morint. Ajuda’ns, fada, si us plau. - Molt bé, t’ajudaré, però porta’m babes de drac, fulles de l’infern i, per últim, el més perillós: el conill màgic. Té sis potes, quatre ulls i dues boques. - Molt bé. Hi aniré. La fada va fer una poció i, al cap d’un dia, els arbres ja estaven curats. Sempre més van viure feliços. Classe: 2nB
Pseudònim:
Estrella maca
Classe: P3C
Nom: Martina Alba
Nom: Martí Delmuns
EL MÓN DE LA FANTASIA Hi havia una vegada un palau i una vella donzella que es deia Blancaneus i era tan maca que tothom es volia casar amb ella. Un dia al palau va vindre un home vell que els va dir: - Mireu, jo us volia dir si voleu unes flors màgiques i també unes llavors que si les planteu us sortirà una meravella! - Què fem? Va, ho comprem! Van plantar les flors i eren maquíssimes i resulta que eren flors de la vida. També van plantar una llavor i va sortir un arbre de la vida perquè visquessin tot el temps que volguessin. Van plantar una altra flor i els va sortir una terrassa ben maca i ben gran. Van plantar una llavor i els hi va sortir un castell a la terrassa per la donzella. Van plantar l’última flor i els va sortir un altre palau dins del jardí però gran, eh! I van viure feliços per sempre més. I, conte contat, conte acabat. Classe: 2nB
Pseudònim: Llops Saturns
Classe: P3C
Nom: Iru Dorta
Nom: Júlia Guillén
EL DRAC JACK MÀGIC Hola!! Em dic Jack, sóc molt divertit i faig màgia. Tinc quatre anys, la meva mare es diu Patry i és molt divertida perquè fa trucs que fan molt riure, i el meu pare es diu Bat. El meu pare és molt divertit i per últim la meva cosina Patricia que és molt trapella com jo. Un bon dia, la mare estava fent el dinar i el meu pare llegint el diari i jo i la Patricia n’estàvem fent una de bona: estàvem fent un laberint per sota la taula perquè quan s’aixequin els pares caiguin i la Patricia ja se’ls imaginava i reia : ja ja ja!!! I així ho vam fer, ho vam lligar tot i quan es van aixecar van caure. La Patricia i en Jack van riure i es van amagar. Quan la mare i el pare es van aixecar van planejar un pla i van dir que els hi farien un truc i La Patry i en Bat es van amagar a l’habitació. Quan es van amagar, la Patry va fer sonar un llamp, la Patricia va saltar de por i en Bat va fer sorolls que espantaven i en Jack va amagar-se a sota dels llençols i quan van sortir els pares d’en Jack tots van saltar i van ser feliços però encara no sabem què van continuar fent aquell parell. Adéuuu!!! Classe: 3rA
Pseudònim: Drac
Classe: P4A
Nom: Neus Llobera
Nom: Aina Font
AIXÒ ÉS UN PAÍS Hi havia una vegada un gos que no tenia gana. Es va beure un got de llet i li va desaparèixer una cama. Li va sortit una flor i li va dir: - Només la pots recuperar al temple de la “Madame Robaguis” i el “Senyor Menjaesperits”. Llavors tot xino-xano es va trobar en un altre país i es va trobar un préssec que caminava, i el gos va dir: - Estic buscant el temple de “Madame Robaguis” i el seu espòs Menjaesperits”. - D’acord, jo seré el teu guia – va dir el préssec. Tot caminant van arribar a un bosc i van veure una pastanaga i una patata amb un barret i una berruga. Per allà passava un bruixot i la patata i la pastanaga van treure un pal de la butxaca i van cridar: - Pataplim pataplam! Tu et convertiràs en el meu dinar! El gos i el préssec van trobar un pal d’aquells i van dir unes paraules per arribar al temple. Van arribar i les bruixes els van prendre el pal. El préssec i el gos van entrar i van veure com tot tornava a la realitat. Van dir: - Però com ho han fet? I la Robaguix i en Menjaesperits van dir: - Gràcies a vosaltres que heu vingut hem salvat a tothom. El gos es va mirar i no tenia cap cama i el préssec es va mirar i no tenia braços i van dir: - I nosaltres què? Es van tornar a mirar i tornaven a ser un préssec i un gos amb tres potes. Es van posar a plorar i es van tornar a mirar i el gos tenia quatre potes i el préssec era una persona. Les bruixes ja no hi eren i tots els habitants del país van dir: - Això és un país? I ara jo veig un país que diu: FI!
Classe: 3rA
Pseudònim: Parrac
Nom: Núria Jané
ELS FOLLETS
Hi havia una vegada un poble de follets que vivien al bosc. Les cases eren molt petites i eren fetes de bolets. Els follets que hi vivien eren molt simpàtics, molt amables i molt treballadors. Un dia va venir un follet molt savi que els hi va dir que hi havia unes persones que volien treure la felicitat del bosc. Tots els follets li van preguntar com ho podien arreglar. El follet savi els hi va dir que havien d’anar a buscar un mirall màgic i un raspall. També els hi va dir que era molt difícil trobar els objectes. Els hi va aclarir que el mirall estava a la muntanya en una cova, però havien d’anar amb molt de compte amb la neu i que el raspall es trobava al castell d’un ogre. Se’n van anar a buscar i quan van arribar a la muntanya van tremolar perquè hi havia una allau. Tot i així van continuar endavant fins que van arribar a dalt i van veure una cova. Hi van entrar i van veure una cosa que brillava. Era el mirall. El van agafar i van anar al castell de l’ogre. Van arribar al bosc i van veure el castell. Hi van entrar. Van veure un ogre molt gran, però van anar a l’habitació i van veure el raspall. Van pujar a l’armari on hi havia el raspall i se’n van anar. Quan van arribar a casa van fer la poció. La van escampar per tot el bosc i van impedir que se n’anés la felicitat.
Classe: 3rB
Pseudònim: Lulu
Nom: Marta Vallès
LA LAIA I LA FADA MÀGICA Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. La Laia era una nena de vuit anys i tenia un germà petit que es deia Pau. En Pau tenia tres anys. La Laia i en Pau vivien amb els seus pares, en Roger i la Marta, en una casa a Centelles. Un dia al vespre la Laia estava jugant a nines a la seva habitació i la mare els va cridar a sopar. La Laia i en Pau van baixar per anar a sopar. Quan van acabar de sopar a la Laia li va caure una dent. La seva mare li va portar un tros de paper per embolicar-la per posar-la després sota el coixí del llit. Quan ja anaven a dormir la Laia estava pensant què li portaria la fada de les dents. L’endemà al matí la Laia es va trobar una carta i un llibre de trucs de màgia. La Laia va obrir la carta i posava: “Hola Laia. Sóc la fada de les dents, espero que t’hagi agradat el que t’he portat. Ja ens tornarem a veure quan et caigui una altra dent”. Classe: 3rB
Pseudònim: Fada Fantasia
Classe: P4A
Nom: Ainara Marin
Nom: Judit Castañé
EL MÓN MÀGIC Fa temps en un país llunyà hi havia una nena que es deia Sofia. La Sofia era una nena que creia en la màgia. Un dia li va preguntar a la seva mare: - La màgia existeix? - No, - li va respondre la mare. - Per què ho preguntes? - Li digué la mare. - Un dia vaig somiar que anava a un món màgic; hi havia mags, arbres que canviaven de color, gossos que miolaven, etc. - És impossible. - Digué la mare. La Sofia va marxar molt decebuda. Ja era hora de sopar i la Sofia li va dir al seu pare: - La màgia existeix? No. -Li respongué. - Ja m’ho has demanat a mi. - Digué la mare. - Ja, però... - digué la Sofia. - Hem acabat la discussió! - Digué el pare. Va haver un silenci molt profund i la Sofia va dir bona nit. Quan la Sofia obrí l’armari per agafar el pijama, l’armari brillava. La Sofia entrà per l’armari. Era en un món ple de màgia! La Sofia no s’ho creia. Va venir un senyor que era un rei. El rei es va presentar: - Soc el rei Morgan. La Sofia va quedar molt parada. - Vols anar al meu castell? - Es clar. Va respondre. La Sofia va passar una nit en el castell. Al matí la Sofia va veure el rei Morgan trist, apagat. - Què et passa? -li va preguntar. - Han segrestat la meva filla. - Li digué. - Com es diu? -Li preguntà. - Jana. -Li respongué. - Jo la puc anar a salvar. -Li digué la Sofia. - Seria fantàstic. Està segrestada en un castell que es diu diable. En un calabós. - Doncs en marxa. - Digué. La Sofia va tindre moltes aventures per salvar la princesa. Va caminar dies, però a la fi el trobà, el castell del Diable. La Sofia va arribar al calabós i va salvar la princesa Jana.
- Moltes gràcies per salvar-me Sofia. Li digué. - Marxem, corre ! Digué la Sofia a la Jana. Quan van tornar al castell el rei va dir: - Sofia , gràcies per salvar la princesa Jana, jo t’anomeno reina del món màgic. - Gràcies, però no em puc quedar. Li digué la Sofia. - Et trobaré a faltar Sofia. Et vull donar un record del món màgic. Una papallona que canvia de color. Li digué la princesa Jana. - Adéu!!! Li digueren tots. La Sofia obrí la porta de l’ armari ,i... - Sofia, a llevar-te! Li digué la seva mare. Tot era un somni, però la Sofia mai de la vida deixarà de creure en la màgia. Classe: 4tA
Pseudònim: Maddy
Classe: P4B
Nom: Estel Álvarez
Nom: Baderddin Azzaouyat
EL BOSC MÀGIC Hi havia una vegada una fada que es deia Flora. Un dia farta de que tot el bosc estigués tant tranquil va veure un esquirol i va decidir que el convertiria en un gos i el va anomenar Xispa perquè seria l’ànima de tot el bosc. I també si li passava alguna cosa a la Flora ell seria el que manaria en el bosc. Els arbres tot l’any estaven florits gràcies al Xispa. Però, un dia la Laura, la fada del foc, va veure que la Flora era tant feliç que es va apoderar d’ella i sense pensar-s’ho va fer la seva pròpia mascota i la va anomenar Fogata. La Laura no es va adonar que la seva enveja va convertir la Fogata en una vanitosa i tot ho volia per a ella sola. Va veure el bosc de la Flora i es va adonar que el bosc ja era d’algú, i de la ràbia va anar al bosc màgic i el va cremar. Però en Xispa no ho va permetre. Va llençar un encanteri perquè els arbres fossin a prova de foc. Fogata es va morir de la ràbia. La Laura va veure el que estava fent Fogata i va córrer a detenir-ho. Totes les fades es van assabentar i li deien: - Has de desfer-te’n d’ ella !!! - No veus que és un perill per tots? La Laura no volia renunciar a Fogata, i no sabia què fer. Va fugir amb la Fogata. Les seves amigues no sabien què fer. Va recórrer tot el món de les fades per poder trobar un lloc on viure. Fins que va decidir tornar a casa. Les fades la van veure i li deien el mateix que abans. I ella els va dir: - He tornat per fer que canviï la Fogata, ara no serà vanitosa. Les fades van deixar-la passar, va fer l’encanteri, i tot va canviar. En Xispa i la Fogata van ser amics i el mateix va passar amb la Flora i la Laura.
Classe: 4tA
Pseudònim: Estela
Nom: Paula Andrea Tobar
L’ARBRE PER SEMPRE
Hi havia una vegada una nena molt bonica que va anar a viure en un bosc. Un dia passejant es va torbar un arbre petit i molt bonic. Se’l va quedar mirant una bona estona i quan va decidir marxar va escoltar una veueta que li deia...: - Demà em vindràs a veure? La nena va dir: - Qui em crida? I l’arbre va respondre: - Sóc l’arbre. La noia va preguntar-li per què parlava i com és que volia que demà l’anés a veure. Ell va respondre que se sentia sol perquè els altres arbres no parlaven. I així va ser com cada tarda la nena anava a veure l’arbre. Un dia la nena quan va anar a veure l’arbre va sentir uns llenyataires. Va decidir camuflar l’arbre perquè encara no era gaire gran i ella se’n va anar. Quan els llenyataires van arribar a aquella zona no van veure res, però un dels homes va entrebancar-se i va veure l’arbre. L’arbre va dir: - Ves-te’n poca solta! Uns dels llenyataires va contestar: - Ho has sentit? Ha parlat! Venem-lo! Trauríem molts diners! I se’l van endur. La nena va anar a veure l’arbre però ja no hi era. Va veure els llenyataires i va aconseguir recuperar l’arbre quan no miraven, però ja era massa tard i l’arbre es va morir. La nena es va posar a plorar i va caure una gota de llàgrima al tronc de l’arbre. Amb aquella llàgrima l’arbre va tornar a viure. Es va posar molt contenta, el va trasplantar i tots dos van ser feliços i van menjar anissos.
Classe: 4tB
Pseudònim: Flor blava
Nom: Laura Estrada
LA MOSCA: LA REINA DE LA MÀGIA
Hi havia una vegada un noi anomenat Marc que sempre tenia mala sort, era un gandul i tot el dia se’l passava dormint. A l’escola, cada any suspenia amb zeros i tots els nens de l’escola se’n burlaven i se’n reien d’ell. Un dia el noi va anar a pescar amb el seu pare. El pare li va dir que si estudiava i deixava de ser un gandul la seva sort segur que canviaria. Tot d’una el noi va pescar una mosca molt brillant sense voler. La mosca li va dir: - Hola noi, sóc la reina de la màgia i et concediré tres desitjos. El noi es va alegrar i va dir-li: - D’acord! El primer desig és que vull ser el millor en tot! El segon...vull lluitar amb un drac i guanyar-lo. I el tercer...si el guanyo vull tenir un castell molt gran. Després d’una estona la mosca va dir: - Els teus desitjos seran concedits. En aquell moment en Marc es va convertir en un cavaller amb una armadura molt dura, un escut i una espasa i va lluitar contra el drac. Per allà passava una princesa que els va veure just a temps quan en Marc guanyava al drac. La princesa es va enamorar i es van casar perquè en Marc era un noi molt valent i decidit.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos.
Classe: 4tB
Pseudònim: Gublu
Nom: Achraf Hedar
UN MÓN MÀGIC Hi havia una vegada en un bosc, on vivien un nen i una nena en una caseta molt petita. El nen es deia Jordi i la nena Maria. En Jordi i la Maria eren molt curiosos i una nit van sortir a buscar coses. Després de caminar una hora van veure un portal. Ells amb curiositat van entrar. A dintre els esperava un Unicorn que els va dir: - Hola, Jordi i Maria! Jo us portaré al món màgic. En Jordi i la Maria van dir a la vegada: - Oh! És un Unicorn que parla...Doncs, anem-hi! En Jordi i la Maria al veure aquell món tan bonic van quedar amb la boca oberta. L’Unicorn va dir: - Aquest és el món màgic, aquí hi ha tot el que us podeu imaginar i més. Només hi ha una norma, divertir-se!! En aquell món hi havia de tot. Però els nens es van posar tristos perquè els seus pares no hi eren. Ells van pensar que els seus pares els estarien buscant per això els nens van decidir marxar a casa seva. I van dir adéu a l’Unicorn. Quan els pares els van veure es van fer una abraçada molt forta. En Jordi i la Maria van explicar tot el que van fer allà al món màgic. I quan van ser grans van escriure un llibre que explicava pas per pas, detall per detall. I el llibre el van titular: Un món màgic. Ells van ser molt famosos. Però encara somniaven amb aquell país i quan van ser grans van fer el mateix. Un dia es van aixecar del llit i van anar al mateix bosc, al mateix lloc i quina casualitat allà mateix era el portal. En Jordi i la Maria es van preguntar: - Ens portaran al mateix lloc? Ells amb la curiositat van tornar a entrar. Van tornar a ser allà però no hi havia res, només aquell Unicorn. Els nens li van preguntar: - Què ha passat en el món màgic? L’unicorn, els hi va dir: - Algú va fer un llibre sobre el nostre Món Màgic i això ha fet que desaparegués. Jo us puc ajudar, va dir en Jordi. I l’Unicorn va dir: - I com pots salvar el nostre país?
Sí, provarem una poció màgica... Una poció de sang de drac, pètals de roses, cabell de cavall i suor de princesa. Ho van provar i van tirar la poció per tot el país del món màgic, i va funcionar. Els van coronar com a reis del Món Màgic. En Jordi i la Maria es van quedar tota la vida allà com a reis. FI. I van ser feliços i van menjar anissos.
Classe: 4tC
Pseudònim: Torradeta
Classe: P5B
Nom: Judit Casanovas
Nom: Laura Sala
EL COR DE LA FELICITAT En un país molt llunyà hi havia una nena que es deia Marina i la seva gossa Lluna. Un dia quan la Marina es va llevar va veure que la gossa estava molt xafada. La Marina va dir que havia d'anar al bosc, a trobar el cor del felicitat. L'endemà al matí la Marina va agafar l'entrepà, es va vestir i va marxar al bosc. Quan va arribar va veure que hi havia una casa on deia "El cor de la felicitat". Es va aturar de cop, va anar cap a la porta i va trucar: - Toc- toc... La porta es va obrir, la Marina va dir: - Que hi ha algú? Algú va dir: - Sí, sóc aquí! La nena va dir: - A on? I de cop i volta va aparèixer un home amb una capa negra, un bruixot. L'home li va dir: - Què vols? Ella va contestar: - El cor de la felicitat. El bruixot va dir: - No, perquè no el faràs servir i només me'l vols robar! La Marina va marxar corrents. El bruixot va dir: - Espera’t! La Marina es va aturar. Ella va anar cap allà. El bruixot li va dir: - Mira, si et dono el cor de la felicitat, m'hauràs de donar la teva gossa la Lluna.
La Marina va dir: - Així, em dónes el cor de la felicitat! La Marina va marxar corrents. Quan va arribar a casa seva va agafar el gosset i va tornar a marxar cap al bosc. Quan va arribar, el bruixot estava a fora amb el cor a la mà. La Marina va cridar: - Ja sóc aquí! I el bruixot va dir: aquí tens el cor de la felicitat, però tu m'hauràs de donar el gosset. La Marina va començar a plorar, el bruixot la va abraçar i li va dir: -No ploris perquè es posarà bé. L'endemà va anar al bosc i va veure que la casa no hi era però es va trobar un cartell que deia: “Hem marxat”. La Marina va marxar a casa seva i no se’n va recordar mai més del gos ni del bruixot. FI.
Classe: 4tC
Pseudònim: Malú
Nom: Aina Baulenas
ELS CINC ENTREMALIATS Fa molt temps en un bosc que en aquell temps no es coneixia, en un poble molt petit, hi vivien cinc germans. Eren temps de guerra, fum, dracs i donzelles i només hi havia el ric i el pobre, éssers místics i màgics encara hi existien... eren ben bé a l’Edat Mitjana. Els cinc germans eren bessons i havien d’ajudar als seus pares Joan i Helena. Quan es llevaven, en Biel i l’Enric havien de recollir farina per fer-se el pa. L’Alfons havia d’anar a buscar aigua a un riu, tret que el més proper estava a dos quilòmetres de casa seva. I en Jaume treballava en una ferreteria i d’allà treien els diners. Però un dels bessons, l’Arnau, no tenia res a fer. Durant el dia caçava o cultivava i quan s’avorria, acompanyat del seu Ruloc (un espècie de tigre i cocodril) anava a la ciutat d’amagat. Perquè els seus pares no s’adonessin que marxava deixava a l’ espantaocells sobre un bloc de palla fent veure que era ell vigilant les vaques. Ho feia perquè volia conèixer noves terres, animals, amics, però el motiu destacat era que volia formar part de l’exèrcit del rei Leonor, el rei més famós. Ningú no sabia això que feia però com a bons bessons que eren, els altres quatre feien el mateix. Cada un entrava per un lloc diferent a la ciutat. Tots anaven tapats amb caputxes que els impedien veure més de dos metres davant seu i un dia de cop i volta... -Puuum! – Ai! Van cridar tots a l’hora. En el moment que es van treure les caputxes van quedar flipats al veure amb qui havien xocat. – No ho digueu a ningú –va dir en Biel- Ens renyarien! – No ens renyarien pas! -va dir l’Enric confiat. – Els pares ja són vells i necessiten ajuda, no em puc creure que estigueu aquí en comptes de fer feina -va dir en Jaume. – I llavors què fas tu aquí ? –li va preguntar l’Arnau. En Jaume no va contestar i es va quedar mirant a l’Arnau amb cara de por, però no perquè li fes por sinó perquè darrera seu hi havia cinc homes alts com uns sant Paus, amb unes llances de dos metres afilades i grosses. Havien vingut a emportar-se’ls perquè en el moment de xocar dos d’ells havien caigut sobre la parada d’una velleta. Però no van pensar en el que els podia passar -Mira aquella columna! –I aquella armadura! –I l’espasa d’allà!
–Uau! I així fins arribar a la Gran Sala, però al arribar i plantar-los davant el rei Leonor es van quedar sense paraules. Finalment van parlar i van explicar al rei que volien ser de l’exèrcit, però el rei i tots els presents van esclafir a riure. Un cop passat aquella espècie d’acudit van dir als cinc nens que seguissin a un del soldats. Així ho van fer fins arribar a una espècie de camp de futbol i un vellet va anunciar: -Tot seguit cada un de vosaltres lluitarà individualment contra un soldat i si guanyeu podreu entrar a l’exèrcit i si no... bé d’això ja en parlaríem. El primer va ser l’Enric. Va començar a lluitar, amb un home molt alt i gras. Va donar la volta i li va donar una coça a les dues cames i l’home va caure al terra i de tan gras que era no es va aixecar. El segon va ser en Biel. Va lluitar amb un noi molt alt i amb uns bigotis llargs i rinxolats. Van començar i en Biel va fer un salt. Va agafar-li els bigotis i els hi va estirar. El noi va marxar corrents. El tercer va ser l’Alfons que va lluitar amb un home de llarga barba i no es va ni moure perquè en la primera passa de l’home es va trepitjar la barba i va quedar estabornit a terra. El quart va ser en Jaume. Van començar i l’home contra el que lluitava va fer un salt i es va plantar de cames obertes davant d’en Jaume i no ho va dubtar ni un segon que li va donar una coça on no sona. L’últim va ser l’Arnau i en mig d’una gran batalla el Ruloc de l’Arnau va mossegar el cul de l’home i la batalla va acabar aquí. Els cinc van entrar a l’exèrcit i el rei els va atorgar un poder màgic a cada un. I els pares van viure bé i se’ls va recompensar amb molts diners. FI
Classe: 5èA
Pseudònim: Rèptil
Nom: Arnau Sánchez
AVENTURA AL DESERT En un poble molt petit hi vivia una nena amb els seus pares. Aquella nena es deia Jana i era molt simpàtica. El seu somni era anar a veure el desert. Una nit, la Jana estava al llit però no podia dormir, anava donant voltes i més voltes però no s’adormia. Quan es va aixecar del llit per anar a veure un got de llet va veure una llum al fons de la seva habitació ,la va tocar i va notar que s’enlairava i es movia amb molta velocitat. La nena, espantada, no sabia què fer i va tancar els ulls per intentar tranquil·litzar-se. Al cap d’una estona es va trobar estirada a un lloc tou, va alçar la mirada i la Jana no es creia el que veia! Era al mig del desert! Es va aixecar i es va orientar, però amb tota aquella sorra no podia veure res, la Jana es va començar a preocupar perquè estava perduda enmig del desert, sabia que els seus pares li havien dit que si es perdia es quedés quieta, però va seguir endavant. Quan ja portava una estona caminant va veure una llum blava que brillava. Va córrer cap allà, i va veure que era una perla blau cel. A la perla hi havia un petit paperet que posava: “SI UNA AVENTURA VOLS TROBAR ABANS DE A CASA TORNAR ATREVEIX-TE A ENTRAR A LA PIRÀMIDE I LA FLOR DAURADA TROBAR I PER FER- HO AQUESTA PERLA ET PROTEGIRÀ” La Jana es va quedar parada, però com que volia viure una aventura es va posar la perla a la butxaca i va seguir caminant. Anava caminant però no veia res. Es començava a cansar quan va veure una silueta de lluny: era un home gran, la Jana li va preguntar: - Saps on es la piràmide que té la flor daurada? - Sí- va dir ell. - Segueix tot recte, llavors trobaràs una planta. Pressiona-la i la piràmide sortirà de sota terra. Tot seguit digues: -“Obert”-i ja hi podràs entrar. Però vigila que es perillós! - D’acord, gràcies! va dir la Jana i va seguir caminant. Al cap d’una estona va veure una planta i va córrer a pressionar-la, la piràmide es va aixecar i la Jana va dir: -Obre’t. I es va obrir. I hi va entrar. La piràmide estava il·luminada per torxes i es va posar a caminar. Al cap d’una estona caminant, va trobar una inscripció a la paret i al costat hi havia un botó vermell on hi deia:
SI LA FLOR DAURADA VOLS TROBAR EL BOTÓ HAS DE TOCAR La Jana va tocar el botó i la terra es va obrir. Ella va començar a caure avall fins que va anar a parar a una habitació que hi havia un pou d’or; el va tocar i una veu va dir: - Si la flor vols aconseguir has de cantar, si cantes bé et donaré la flor daurada i s’obrirà el portal que t’ha fet venir fins aquí, però si no cantes bé et quedaràs aquí per sempre. La Jana va començar a cantar una cançó que li havia ensenyat la seva mare de petita. Quan la va acabar, el portal es va obrir i la flor daurada va ser seva. La Jana el va travessar i es va trobar al seu llit. Va guardar-se la flor sota el llit i es va adormir. Classe: 5èA
Pseudònim: Rosa
Classe: P5A
Nom: Yuan Hang
Nom: Júlia Costa
EL FOLLET MÀGIC Hi havia una vegada un nen que es deia Erik. Tenia onze anys però semblava més petit . Era un dia d'estiu, feia molta calor i com acostumava a fer cada dia volia sortir al parc del costat de casa seva, a jugar a pilota. Quan estava a casa seva buscava la seva pilota, i no la trobava. Fins que li va preguntar a la seva mare .... - Mare tu no has vist la meva pilota? - Sí -va contestar la mare. - On és?-li va dir l’Erik .-La mare li va contestar : - La va estar mossegant el gos fins que la va punxar i desinflar i jo la vaig llençar.- Li va contestar la mare. L’Erik molt trist li va dir a la seva mare : - Puc anar al parc a jugar amb els amics? - Sí -va dir la mare. Quan va arribar al parc no hi havia ningú, estava ell sol i s' avorria molt. Primer va anar al gronxadors, després al tobogan i quan es va cansar de baixar pel tobogan va anar a la tirolina. Quan ja estava avorrit d’estar al parc va decidir que aniria a un bosc que estava allà a prop. Va anar-hi i allà al bosc anava veient animals com: aranyes, formigues, gats ... A ell li agradaven molt aquest tipus d’animals. Mentre ell anava avançant pel bosc es feia més verd i viu, fins que va veure un bosc diferent. No hi havien aranyes, formigues, gats...El bosc era d'un verd molt clar, els ocells cantaven, hi havien flors de tots els colors i feia bona olor. Fins i tot hi havien esquirols als arbres, el sol brillava. Ell s’hi anava apropant fins que va sentir un: AI! VIGILA QUE M'HAS FET MAL! Ell no veia a ningú fins que va mirar al terra. Va veure un follet que anava vestit de color verd. - Tu ets l'Erik? -va preguntar el follet. - Sí em dic Erik. Com ho saps? -va preguntar ell. El follet li va dir: - Jo ho sé tot sobre tu! l'Erik li va dir: - I com ho saps tot de mi? -va preguntar. El follet li va dir: - Saps guardar un secret? L'Erik li va dir que sí. El follet li va dir a l’orella: - Jo no sóc un follet normal i corrent, sóc un follet màgic. L'Erik es va quedar bocabadat. El follet li va dir: - Com que ets el primer humà que ha entrat en aquest bosc et puc concedir tres desitjos. L'Erik va dir: - Ara no puc ja és de nit i he de tornar a casa meva. Demà vindré a la mateixa hora. El follet va acceptar. Fins demà va dir.
El dia següent, l’Erik va tornar al bosc, quan es va trobar el follet màgic, li va dir que no es creia que fos màgic. El follet li va dir que li demostraria amb els tres desitjos que volgués demanar. L’Erik va dir que el seu primer desig era poder tornar a tenir la seva pilota, ja que li agradava molt jugar a futbol. El follet li va concedir. En aquell mateix moment va tornar a tenir la seva pilota. El segon desig va ser que volia tenir més diners, per a ell i per tota la seva família. I per últim, el tercer desig, va ser que no hi haguessin més guerres i que hi hagués pau al món. El follet emocionat d’aquest tercer desig li va concedir. No ho va saber fins que va passar el temps i quan van passar els anys l’Erik va veure que ja no hi havia més guerra al món. Cada dia l’Erik anava a dormir pensant en aquells tres desitjos i en el follet màgic. Classe: 5èB Pseudònim: Sol Nom: Mariam Al Mard
Classe: P5B
Nom: Biel Muñoz
EL LLIBRE DE LA MÀGIA Fa molts i molts anys en un poble molt llunyà, una nena que es deia Laura vivia en una caseta. La Laura li deia als seus pares que la màgia existia. Ella sempre sortia a passejar, fins que un dia mentre passejava va veure una cosa que flotava i va anar a veure què era. La Laura tenia moltes ganes de mirar què era, poc a poc es va anar acostant i el va agafar i va veure que era un llibre de màgia. La Laura el va obrir, va mirar els encanteris. Quan en va llegir un que era sobre un monstre, la Laura va sentir un soroll, es va girar i de sobte va veure un monstre, que era molt gran, feia més o menys tres metres d’alt. La Laura estava molt nerviosa i no sabia què podia fer perquè desapareixés el monstre. Anava mirant el llibre, a veure si trobava algun encanteri per fer desaparèixer el monstre. Al final va veure un encanteri i el va llegir, i el monstre va desaparèixer. La Laura es va quedar molt més tranquil·la. Va tornar al seu poble, volia utilitzar un encanteri perquè un nen estigués enamorat d’ella. Però ella estava molt nerviosa perquè aquell nen era el més guapo del seu poble. El nen es deia Àlex i totes les nenes anaven per ell. La Laura li va dir al nen; quedem després aquí a les cinc, i l’Àlex li va dir que molt bé. A les cinc l’Àlex s’estava esperant, la Laura no apareixia. Per fi la Laura va aparèixer, amb el llibre de màgia i va trobar una pàgina que hi havia un encanteri que deia: “màgia potàgia que aquest serà el teu marit”. Però a baix hi havia lletra petita que deia: “no es pot fer a el nen més guapo del poble o es convertirà en una granota per sempre”. La Laura no va
llegir la lletra petita. I va llegir
l’encanteri. De cop i volta l’Àlex es va convertir en una granota. La Laura al final va llegir la lletra petita i va començar a plorar. Però l’Àlex encara que fos una granota podia parlar, i li va preguntar a la Laura: què li havia fet per convertir-lo en granota. I ella va respondre que al matí anava passejant i s’havia trobat aquest llibre de màgia, i li va ensenyar el llibre. I també he fet aquest encanteri perquè t’enamoressis de mi. L’Àlex va dir: -Tu a mi també m’agrades. Ella va començar a buscar un encanteri, que desfés el que havia fet abans. La Laura va trobar un encanteri. El va llegir i l’Àlex es va
convertir en una persona una altra vegada. L‘Àlex li va donar les gràcies a la Laura. La Laura li va dir adéu, perquè havia d’anar amb els seus pares a ensenyar-los el llibre i després a tot el poble i així sabran que existeix la màgia. Quan la Laura ho va dir a tot el poble ja la creien i va guardar el llibre com a record perquè va aprendre una cosa que era: que per aconseguir una cosa no s’ha d’utilitzar la màgia. Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos !!!!
Classe: 5èB
Pseudònim: Màgia
Classe: P5A
Nom: Irune Cárdenas
Nom: Júlia Ferrer
EL MISTERI DE LA TASSA MÀGICA Hi havia una vegada ,en un poble ,una família francesa que era molt pobre , i necessitaven diners perquè en una setmana els desallotjarien. La família va anar al desguàs, a veure si trobaven alguna cosa. Per sort la Maria, la seva única filla, va trobar un objecte estrany , però els seus pares, no tenien gaires coneixements i per desgràcia la seva filla tampoc i no van poder reconèixer aquell objecte. Entusiasmats, van anar a consultar un joier. Aquell, fascinat pel que veien els seus ulls, els hi va voler comentar el valor que tenia una tassa màgica, però en veure que no el sabien els va enganyar dient-los que una tassa màgica no valia res. Llavors la família decebuda, va marxar però la seva filla tot i no tenir estudis tenia molts dubtes del que els hi havia dit. En marxar, el joier va tancar la botiga, per poder observar aquella meravella sense que ningú el molestés. Va fregar la tassa màgica perquè en teoria havia de sortir un geni, i així va ser. Però va passar una cosa inesperada pel joier, perquè quan va voler demanar els tres desitjos que li havia de concedir, el geni enfadat li va exigir que tornés la tassa als que li pertanyien. El joier atemorit, va portar la tassa a la família que no els hi va estranyar la seva presència allà, ja que la Maria els hi va estar dient tota l’estona que tenia el pressentiment de que els havia enganyat. El joier penedit del seu acte va disculpar-se i els hi va explicar sobre la tassa màgica. El geni tal i com els hi havia dit els hi va concedir tres desitjos: El primer va ser que no els desallotgessin ,el segon li van concedir a la Maria la seva filla perquè tot el que els hi havia passat va ser gràcies a ella. La Maria va desitjar que no desallotgessin a ningú, ja que ella i la seva família havien patit molt. Finalment els hi quedava un desig, que la família va decidir concedir-li al joier que tot i que no havia estat bé el que havia fet el més important per ells es que s’hagués penedit. El joier content i agraït va demanar que en el món totes les famílies fossin tan bones com aquella, que tot i ser estrangers tenien un gran cor, ja que a ell no li agradaven però en veure aquell acte de gratitud, va canviar completament d’opinió.
Classe: 6èA
Pseudònim: Tableta
Nom: Mama Dembele
FANTASIA I VALENTIA Hi havia una vegada dos pobles, en un hi vivien fades i en l’altre ogres. El poble de les fades anomenat Fantasia, hi vivien fades que obtenien màgia. En el poble dels ogres anomenat Valentia hi vivien ogres, que tenien molta força. Els dos pobles vivien en harmonia i tots dos pobles eren molt amics. Però això va canviar quan va arribar un bruixot que els volia separar. El bruixot va fer un encanteri als ogres ,perquè fossin els seus esclaus. Però las fades en veure aquella desgràcia, van espiar al bruixot malvat. Les fades creien que si esbrinaven el poder que tenia el bruixot malvat podien salvar als ogres. Però las fades el que no sabien era que el bruixot estava preparant un encanteri per a les fades. Les fades quan ho van saber, van preparar un encanteri perquè el deixés adormit, però quan li van tirar l’encanteri no li va fer efecte! Les fades es van espantar molt, perquè pensaven que sense la seva màgia no podien vèncer al bruixot. Però la fada més petita va tenir una gran idea. Es tractava de salvar els ogres amb el poder que el bruixot no podia tenir, el poder de l’amistat. Així doncs, el següent dia van anar cap al poble Valentia. Quan hi van ser, van començar a cantar la cançó dels ogres i les fades de manera que els ogres despertaren de l’encanteri . Al final ,al bruixot el van ficar a la presó i els dos pobles van seguir sent amics com ho eren abans. I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!
Classe: 6èA
Pseudònim: Club Voleibol Torelló
Nom: Maria del Viso
Classe: P4B
Nom: Oumayma Imahmad
ENDREÇAT, DESENDREÇAT Tots coneixem els follets com a criatures místiques que viuen als boscos però el que poca gent sap és que en realitat els follets viuen entre nosaltres, encara que no els veiem. Per exemple, hi ha els follets urbans que s’encarreguen de mantenir els semàfors en marxa. També hi ha els follets dels mals endreços, que desendrecen les habitacions dels nens i nenes quan dormen i els follets endreçaires que endrecen les habitacions abans que els nens i nenes es despertin. La història que vull explicar es remunta fa molt i molt de temps, quan els follets vivien al bosc sense tenir cap funció... Hi havia una vegada, un petit poblat de follets que vivien pacíficament al bosc. Fins que un dia, un cuc de terra va passar per allà i va destrossar-ho tot. Veient que ja no tenien casa, van decidir anar a viure amb els humans a les seves cases, i ho van intentar, però eren tant petits que ningú els veia i els trepitjaven sempre. Seguidament, van anar a veure un elf molt savi i els va dir que si aconseguien una feina i ajudaven als humans, els proporcionaria una casa per a tots i cadascun d’ells. I així ho van fer. L’elf els va proporcionar una casa i ells a canvi van buscar-se una feina. Però hi havia dos grups que xocaven. Els que volien netejar i els que volien embrutar. Es van barallar i barallar fins que ells mateixos van veure que es complementaven mútuament. Així que van decidir que uns embrutarien i els altres netejarien l’embrutat cada nit. Des de llavors, van viure en pau ordenant i desordenant. Si algun dia et despertes més d’hora del normal potser veuràs un follet netejant encara l’embrutat.
Classe: 6èB
Pseudònim: Follet desendreçat
Nom: Gemma Batlle
EL MAG MAGNUS Hi havia una vegada un mag que volia ser el mag més savi del món. El mag es deia Magnus i li agradava molt fer màgia. Un dia va decidir apuntar-se a l'acadèmia de mags, ja que volia ser més intel·ligent i savi. En Magnus estava molt content perquè podria fer molts amics divertits i també podria aprendre molt. El primer dia de l'acadèmia va veure que tothom es barallava i que ningú no estava content. Els professors eren desagradables i només volien competir per veure quin era el millor. A en Magnus se li van treure les ganes d'estudiar allà. Però ell, com que tenia un bon cor, va inventar una poció perquè tothom d'allà canviés i fos més amable amb tothom. Quan va arribar a casa, va començar a inventar-lo. Va posar una mica de pols màgica amable, i també unes gotes d'amor i l'ingredient següent que era fer-lo amb tot el seu cor. L'endemà, a l'hora de dinar, va tirar unes gotes de la poció a tots els gots d'aigua dels altres mags. Al cap d'una hora, quan tothom va beure la poció, es va tornar més amable. I resulta que en Magnus va descobrir que fa molt de temps un alumne va fer un encanteri que va tornar dolent a tots els mags de l'acadèmia. El director va descobrir que en Magnus va tirar aquella poció i tant agraït va decidir que en Magnus fos el subdirector de l'acadèmia. Aquell dia en Magnus va descobrir que amb un bon cor es pot arribar molt lluny a la vida i que per molt que et tractin malament, has de ser amable i ajudar a tothom que ho necessiti.
Classe: 6èB
Pseudònim: Ximixuri
Nom: Sara del Viso
Classe: P5C
Nom: Fatima El Idrissi
Classe: P5C
Nom: Arnau Mir