CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
Pobles Indígenes i Petroli
. 7 EQUADOR Iñigo Azkona
POBLES INDÍGENES
PETROLI
Cronologia històrica del petroli a Equador
Equador: petroli o cultura A Equador hi ha 13 pobles originaris, amb una població de 830.000 habitants1, un 10% de la població nacional. Des de l´inici de la producció petroliera a la Regió Amazònica, els pobles indígenes han vist com les condicions de vida s´han anat degradant al ritme que els seus rius es contaminaven i els seus territoris s´han colonitzat. Algunes ètnies com els Tetetes van desaparèixer als anys 1970s, altres pobles, com els Secoya, Zàpara i Secoya tenen una població de pocs centenars.2 A més, hi ha dos grups de l’ètnia huaorani que rebutgen el contacte.
Durant els darrers quaranta anys Equador ha basat la seva enconomia en l´exportació de cru que l´han convertit en el primer producte d´exportació: uns 32 milions de dòlars generats per més de 3 mil milions de barrils de petroli4. Però els beneficis del petroli no van suposar un desenvolupament per la població sinó al contrari. Els enormes passius ambientals de les regions productores han deteriorat seriosament les condicions de vida de la població i el deute extern es va multiplicar.
L´any 2002, amb la construcció del nou Oleoducto de Crudos Pesados, s’intensifica l´entrada de noves empreses a zones intactes, repetint-se el tràgic destí pels darrers pobles amazònics.
Gestes del moviment indígena El moviment indígena d´Equador ha demostrat una capacitat de mobilització massiva capaç de derrocar presidents si és necessari per defensar els seus drets. Malgrat tot, les amenaces que viu l´Amazonia per l´expansió de les activitats petrolieres, agroindustrials i tala il·legal, “ han fet que es prioritzi la lluita per la legalització i defensa dels territoris ancestrals dels pobles indis per part de les seves organitzacions.” 3
Abolició de presó per deutes.
1908
1918
Reforma Agrària.
1937
1964 1973
1972
Creació de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l´Equador (CONAIE).
1986
1990
La Conaie impulsa partit polític Movimiento Unidad Plurinacional Pachakutik- Nuevo País (MUPP-NP).
1995
Aixecament indígena contra la dolarització i deposició de Jamil Mahuad.
1999
2000
2002
2005
La maledicció negra
Consulta aprovada per redactar una Nova Constitució.
Rebelión de los Forajidos destitueix Lucio Gutierrez.
2006
1911 Primer pou a l´Amazònia 1941 Guerra entre Perú i Ecuador. Es disputen territoris amb grans jaciments
1964 Texaco ingressa a l´Equador 1967 Texaco i Gulf realitzen una prospecció en 5 milions d´acres a l´Amazònia i perforen el primer pou comercial a la zona de Lago Agrio
1973-1992 i 2007 Equador ingressa a la OPEP 1972 S´inaugura el Sistema Oleoduto Trans Ecuatoriano (SOTE)
1989 Neix Petroecuador
Avui en dia, Equador produeix 187 milions de barrils anuals des d´una vintena de blocs petrolers i nombroses empreses es preparen per iniciar operacions en noves concessions fins ara inactes a l´Amazonia.
1993-1994 Construcció via Maxus i Via Auca 1972-1982 Boom petrolier a l´Equador 1994 Setena ronda de licitacions entrega 6 blocs amazònics intactes
2007
1992 Texaco es retira de Equador Ley de Comunas. L´Estat reconeix comunitats indígenes i dóna cobertura legal a les seves terres.
Creació de la Confederació de Pueblos de la Nacionalidad Kichua del Ecuador (ECUARUNARI).
Marxa indígena sobre la capital.
L´estat crea la Zona Intangible pels pobles no contactats.
Protestes indígenes provoquen l´aturada de la producció del petroli. Estat d´emergència a les províncies amazòniques de Sucumbíos i Orellana.
deixant uns passius ambientals enormes
Protestes contra l´Acord de Lliure Comerç amb Estats Units.
1992 Construcció OCP 2006 Mobilitzacions a Orellana provoquen expulsió Occidental
2007 Proposta Yasuní
CONFLICTES
4
Achuar
2.404
Shuar
52.697
Awa
3.283
Siona
304
Cofàn
1.024
Tsa´chila
Chachi
5.465
Zapara
Huaorani Secoya
65 1.534 240
53.1 ElElrastre rastre de Texaco tòxictòxic de Texaco
La comunitat Dureno rodejada per camps petroliers
Població indígena d´Equador Epera
Cofans acorralats
Shiwar
El poble cofàn va quedar atrapat dins dels blocs d´explotació de Texaco. El camp de producció Dureno, està a pocs metres de la Comun Cofàn Dureno, la darrera comunitat d´aquest poble a l´Equador. El seu territori és de tan sols 9.500 hectàrees. Durant 30 anys, el poble cofàn ha sofert 6 : • El fraccionament del seu territori. • Desforestació per la prospecció sísmica de 10 hectàrees. • Desforestació per colonització 90.000 hectàrees. • Descàrregues per la perforació 200 metres cúbics de residus. • 800.000 barrils de descàrregues per l´operació rutinària.
1.484 346
Oleoductes/Gasoductes
612
Quichua
408.395
Total
830.418
Àrees protegides
Font: INEC, Censo Indígena 2001
ser compensats amb la recuperació d´un territori de dimensions necessàries per mantenir llur vida tradicional, que calculen d´unes 100.000 hectàrees, retirant tota la infraestructura petroliera i reparant el medi danyat. 7
El judici de milers d´afectats contra una companyia Durant el període 1961-1990, la companyia Texaco va explotar la Regió Amazònica Equatoriana protagonitzant el boom petrolier que va modificar irreversiblement la regió i el país. L´empresa va perforar 339 pous i va extreure aproximadament 1.500 milions de petroli, la meitat de les reserves existents. Al finalitzar el contracte, la companyia va abandonar el país deixant uns enormes passius ambientals:
José Proaño
Desamortització terres de l´Església. Es recuperen terres comunals.
Passius ambientals de Texaco a Equador
Davant aquesta situació, el poble cofàn s´ha pronunciat demanant la clausura del pou Dureno i
Àrees d'explotació petroliera
Impacte
Magnituts5
Enverinament dels rius
19.000 milions de galons d´aigües de formació
Contaminació atmosfèrica
Crema de 235.000 milions de peus cúbics de gas
Piscines de residus tòxics
600 piscines
Contaminació de sòls
16,8 milions de galons de petroli vessats per les fissures de l’Oleoducte Transequatorià
Desforestació
1 milió d´hectàrees
Etnocidi
Desaparició de cultures Tetetes i Sanshuari
Font: Kimmerling, 1993 L´any 1993 es va iniciar una demanda judicial d´Acció de Classe (Class Action) en contra de Texaco a la Cort Federal de White Plains, Nova York, en defensa dels indígenes i camperols afectats per la contaminació de Texaco .
Esmeraldas
1
La demanda representaria almenys 30.000 persones i reclama danys per 1.500 milions de dòlars i una compensació encara no especificada. L´any 1996, amb la mort del jutge que duia el cas, el nou jutge envia el cas a Equador.
Huaoranis, el poble guerrer
Des de llavors, els milers d´afectats coordinats a través del Frente de Defensa de la Amazonía estàn recavant proves de peritatge sobre l´afecció a la salut, quantificació de danys, de cara al judici que es celebrarà al 2010.
La colonització d´un territori inaccessible
Iñigo Azkona
Pobles afectats: Ciutats de Lago Agrio i Esmeraldas
L´any 1958, una missió nord americana redueix a la majoria dels huorani en un protectorat per facilitar l´entrada de les companyies petrolieres, que van construir dues carreteres i van propagar el contagi de malalties com la Polio 11 . A l´actualitat, s´estima que el 85% de la població huaorani pateix Hepatitis.
L´Estat Equatorià juga un doble paper en la invasió del territori huaorani. Per una part crea el Parc Nacional Yasuní i el Territori Indígena Huaorani, i per altra concessiona blocs petroliers. A part del Bloc 16 de Repsol-YPF, amb més de cent pous i una producció de 55.000 barrils diaris, el Bloc 31, recentment concessionat a Petrobras, suposa una greu amenaça a la població huaorani.
José Proaño
Oleoducto de Crudos Pesados OCP (485 km)
El poble huaorani s´ha caracteritzat per una resistència activa del seu territori que els ha mantingut pràcticament intactes fins a mitjans dels segle passat. Encara avui se sap d´almenys dos clans huaoranis que han rebutjat qualsevol contacte amb la societat i viuen aïllats a l´interior de la selva.
4
7
Quito Baeza Sistema Oleoducto Trans Ecuatoriano (SOTE) (497,73 km)
6
Pobles afectats: Lago Agrio, Esmeraldas
2
5
Sionas inundats de diners i petroli
La corrupció social com a mètode de pacifi cació Durant les dècades de 1960 i 1970 les missions evangèliques al servei dels interessos petroliers, van generar grans moviments migratoris de Sioa i Secoyas, des dels seus llocs d’origen fins aquells escollits pels missioners per configurar centres poblats. Els missioners van imposar un canvi de patró d´assentament, abans dispers i ara nucleat.
1
2
6 La proposta del Yasuní
Puyo
Conservació a canvi de deixar el petroli sota terra
Els indígenes van ser assimilats per les companyies com a mà d´obra barata i no qualificada per fer feines de desbroçament, la construcció de campaments i l´obertura de línies sísmiques8. Els homes abandonaven les seves famílies durant un o dos mesos i tornaven amb patrons culturals exògens, com l´ús de diners, la prostitució o l´alcoholisme.
L´any 2007, el govern d´Equador va presentar una proposta econòmica com a alternativa a extreure el petroli del jaciment IT TI, que està dins del Parc Yasuni. Seria la primera experiència per mantenir el cru sota el subsòl a canvi d ´incentius econòmics per la conservació. Amb la mesura, es buscaria estimular a la societat nacional i internacional per contribuir amb l´Estat Equatorià en l´aplicació d´aquesta decisió. L´expectativa del govern és obtenir per aquesta via el 50% del que s´obtindria per la venta d´aquest cru 9 .
3
Guayaquil
Tot i això, aquesta mesura contrasta amb la concessió del bloc 31, al cor del Parc Nacional a Petrobras per explotar hidrocarburs, mesura molt criticada per organitzacions equatorianes i brasileres 10 .
3 Shuar i Achuar: Ferms al territori El cas FIPSE vs. ARCO i el dret a decidir L´any 1998, el govern equatorià va licitar el bloc 24, que ocupa terres de comunitats shuar, a la companyia Arco Oriente. Legalment, Arco fou impedida d´acostar-se a individus i organitzacions de base, dins del territori sense la deguda i legítima autorització de la Federació Independent del Poble Shuar de l´Ecuador (FIPSE).
7 Sarayaku, la comunitat que resisteix
Tot i això, Arco va ingressar al territori sense consultar a FIPSE firmant convenis amb algunes organitzacions i provocant la divisió del poble Shuar obligant a FIPSE a portar el cas als tribunals, que li donaren la raó al Jutjat de Macs i al Tribunal Constitucional.
Tots a una contra el petroli Sarayaku és una comunitat quichua de l´Amazonia que ha demostrat des de sempre una ferma resistència a l´entrada d´empreses petrolieres.
Font: Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. Save America’s Forests, 2003.
Després de set anys de ferma resistència per part del poble Shuar, Arco va vendre els drets d´un del Bloc a Burlington Resources la qual ha intentat iniciar operacions i construir infrastructura rebent una forta resistència Shuar. 12
El conflicte amb la Companyia General de Combustibles -empresa argentina subsidiària de Chevron-Texaco- va començar amb la licitació del “Bloc 23” de 200.000 ha, les quals la major part estan dins de territori de Sarayaku. Des
Acción ecológica (http://mapas.accionecologica.org/)
de llavors, la comunitat demostra una postura inquebrantable recolzada amb mesures de fet, com el segrest temporal de treballadors de la companyia, que va generar la militarització del riu Bobonaza. La Comissió Interamericana de Drets Humans van ratificar en diverses ocasions que l´Estat equatorià viola els drets humans per impedir el lliure trànsit als comunaris, amenaçar amb armes de foc i la presència d´una tona i mitja d´explosius que va deixar la companyia al territori.
Elaboració pròpia.
Iñigo Azkona
Concessions petrolieres i confl ictes
Alerta
• Recolza el Frente de la Amazonía amb el Judici contra Texaco: http://texacotoxico.org
Actua!
• Pregunta a Repsol YPF sobre les activitats al Bloc 16, militaritzat per evitar l´entrada d´observadors: <contacto@repsolypf.com> • Involucra´t a la campanya Amazonia por la Vida http://www.accionecologica.org/
Correcció ortogràfica Laia Ollé
Bloc petrolier Territoris afectats
Pobles afectats
Conflictes
CGC
Argentina
Bloc23
7 comunitats indígenes
Kichwa (85%), Achuar (10%), Shuar (5%)
Resistència i militaritzacióa Sarayaku
Bloc24
60 comunitats
Shuar i Achuar
Des de 1998 la resistència local ha impedit l´entrada
Repsol-YPF
Espanya-EEUU Bloc16
Reserva dela Biosfera ParcNacional Yasuni,Territori Huaorani
Huaoranis
Aculturació, contaminació, missions religioses, militarització
Occidental
EEUU
Bloc15
Reserva Biològica de Limoncocha, BoscProtectoPañacocha
Kichwa, Secoya, Siona i Shuar
Shar deYamanunka oocupen pous per exigir a remediacióde la contaminació(2004)
Encana
Canadà
BlocTarapoa
Reserva de produccióFaunística Cuyabeno, Zona Intangible
Siona, Secoya, Kichwa, Shuar
Aculturaciói alcoholisme generat pel pagament de 1000 $USa cada persona de la comunitat
Bloc14 i Bloc17
ParcNacional Yasuní, Zones Intangibles
Huaoranis,Kichwa, grups aïllatsTaromenane i Tagaeri Contaminació, enganys a les comunitats, militarització
Petrobras
Brasil
Bloc31
ParcNacional Yasuní,Territori Huaorani
Kichwa, Huaorani
Ingrés sense consultar ni compensar a les comunitats
Bloc18
P.N. SumacoNapo- Galeras, Reserva de la Biosfera Sumaco
Kichwa
Contaminació, falsificacióde convenis ambcomunitats
Agip Oil
Italia
Bloc10
Reserva Ecològica Antisana
Huaorani, Kichwa
Contaminació, militaritzaciói divisióde comunitats
CNPC
Xina
Bloc11
Reserva Ecològica Cayambe Coca, P.N. Sumaco Napo- Galeras, R.B. Sumaco, R.B. Cofàn Bermejo
Cofàn, Shuar, Kichwa
Negativa cofàni Blocigd´operacions (1996), El govern Municipal del cantónPizarrodeclara“Moratoria Petrolera”(2003)
Perenco
França
Bloc7 i Bloc11
R.B i P.NYasuní, R.B. Sumaco
Kichwa, Huaorani
Enterrament depiscinescontaminades, mort deramats, repressióa observadors(1997), militarització
Petrocondor
Estats Units
Bloc27
Reserva de ProduccióFaunística Cuyabeno
Kichwa
Comunarisde Silvayaku desallotgen pacíficament l´empresa i posterior judici (1997)
Tripetrol
Equador
Bloc28
P.N. Llanangates, Bosque protector Habitagua
Kichwa
Alcaldes posen 2 judicis criminals per vessament de 5.000 barrils de petroli al riu Marañón (2000). Marxa de dones de la OPIP ocupa oficines de Tripetrol a Quito (1997)
Petroecuador
Equador
Projecte ITTI
ParcNacional Yasuní, Territori Huaorani
Huaorani, grups aïllatsTagaeri i Taromenane
Protesta huaorani a Quitoper impedir més activitats petrolieres al seu territori (2005)
Triton
EEUU
Bloc19
Kichwa
Oryx
EEUU/Xile
Bloc7 i Bloc21
Huaorani
Font: Elaboraciópròpia a partir de Acción Ecológica-Conaie, 2006
Notes
Disseny Toni Sánchez Poy
País
BurlingotonReosources EEUU
Noves concessions a l´Amazònia Equatoriana es preparen per començar a operar intervenint l´Amazònia i els territoris dels pobles indígenes. Els pobles afectats per aquesta nova onada petroliera són els huaorani, quichua, shuar i achuar. Noves carreteres com la que ha construït recentment Petrobras al bloc 31 són agressions irreversibles.
Continguts Marc Gavaldà
Empresa
1 INEC, Censo Indígena 2001. 2 CABODEVILLA, M.A., La selva de los fantasmas errantes, CICAME, Quito, 1997. 3 “CONFENAIE, Antecedentes de la COFENIAE” http://www.ecuanex.net.ec/confeniae/territorios/territorios.htm 4 Dades de 1998, ACOSTA, A.,“El petróleoenel Ecuador: una evaluaciócrítica del pasadocuartode siglo”,a El Ecuador Post Petrolero, AcciónEcológica, Quito, 2000. 5 KIMERLING, JUDITH, Crudo Amazónico, Ed. Abya Yala, Quito, 1993. 6 Esperanza Martínez,“Moratòria a la Actividad Petrolera” a VVAA, El Ecuador Post Petrolero, Acción Ecológica, Quito, 2000. 7 Comuna Cofàn Dureno, Carta a Prodepine, 1999, citada a VVAA, El Ecuador Post Petrolero, Acción Ecológica, Quito, 2000.
Bibliografia 8 Martínez, Esperanza, Op. Cit. 9 http://www.amazoniaporlavida.org/es/Dejar-crudo-en-el-subsuelo/Resumen-de-la-propuesta.html 10 BRAVO, E.,“Una nueva concesión amenaza el área protegida más importante del Ecuador y al Pueblo Huaorani” a FASE (comp.), Petrobras ¿integración o explotación?, FASE, 2005. 11 FINER, M., VIJAY, V., PONCE, F., JENKINS, C., KAHN, T., Ecuador’s Yasun´ı Biosphere Reserve: a brief modern history and conservation challenges, Environmental Reseach Letters. Nº4, 2009. 12 CEDES-CONAIE, Tarimiat Firmes en NuestroTerritorio FIPSE vs. ARCO, CONAIE, Quito, 2002.
– – – – – – – –
ACCIÓNECOLÓGICA, Ecuador ni es ni será ya país amazónico, Acción Ecológica, Quito, 2001 BERISTAIN, PÁEZ, FERNÁNDEZ, Las palabras de la selva, Hegoa, 2009 BLOMBERG,ROLF, Los Aucas Desnudos, Abya-Yala, Quito, 1996 CHUMPI, MARCELINO, Explotación petrolera y minera en los Territorios Shuar, Abya-Yala, Quito, 1999 COMUNACOFANDURENOi OINCE, El mejor lugar de la selva, Abya-Yala, Quito 1998 KIMERLING, JUDITHi FCUNAE, Crudo Amazónico, Abya-Yala, Quito, 1993 MALDONADO, ADOLFOi ALMEIDA, ALEXANDRA, Atlas Amazónico del Ecuador, Acción Ecológica-Conaie, Quito, 2006 SANSEBASTIÁN, MIGUEL, Informe Yana Curi, Icaria- Medicus Mundi, Barcelona, 2000
Amb el suport de: