CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
. 10 S O L I D A R I T A T
Pobles Indígenes i Petroli
AMB ELS POBLES
A U T C
A
!
Som Responsables La complicitat pràctica del consumidor de petroli amb les companyies que produeixen hidrocarburs dins dels territoris indígenes ens fa responsables d´aquest letal procès.
Situació d´Emergència
És importat, per començar, adonar-se d´aquesta trágica relació causa- efecte: Si consumim petroli, s´ha d´explotarlo i per tant s´han d´intervenir els territoris indígenes.
Cada dia que passa, es consuma la invasió territorial i degradació dels ecosistemes per on viuen els pobles indígenes per part d´indústries extractives. L´ac-celerada expansió de la frontera petroliera als darrers racons del món posa en perill real de consumar l´etnocidi i desaparició dels pobles indígenes que han sobreviscut conservant els ecosistemes del planeta. Es fa necessari actuar abans sigui massa tard.
É s u rg e n t a c tu a r p e r a tu ra r i re p a ra r e l p ro cé s d e p e tr o li tz a ció d e ls te r r it o r is in d íg e n e s, p osa nt e n p r à c ti ca m e s u re s q ue te n im a la m à co m a s o cie ta t i co n s u m id o r s que som.
El Monitoreig El seguiment in-situ per part dels afectats de la indústria petroliera és una nova eina de defensa que cada cop practiquen més comunitats indígenes. Un projecte finançat per la Fundació Autònoma Solidària (20072008) va permetre que la FECONACO ( organització indígena del riu Corrientes, Perú), conjuntament amb un equip de la UAB, planifiqués i desenvolupés un “sistema indígena de monitoreig i cartografia dels passius ambientals derivats de l’activitat petroliera” al territori Achuar de la selva peruana (veure panell 6).
Propostes pràctiques 4. Promoure una denúncia social i penal de les companyies responsables de perpetrar o agreujar l´etnocidi dels pobles indígenes: Repsol-YPF i Cepsa ( Estat Espanyol), Elf i Perenco (França), Chevron, Occidental, Esso, Mobil, Amoco ( Estats Units), BP i Shell (Regne Unit).
Idees per iniciar una transició cap a una societat post-petroli
Nascut arrel de la demanda de FECONACO, el seu objectiu era establir els canals de comunicació entre la població indígena i el govern i la societat civil nacional i internacional, per tal de forçar l’adopció, per part de l’estat i les empreses, de pràctiques de mitigació dels impactes ambientals i sobre la salut en les activitats petrolieres. Els punts estudiats inclouen deficiències en la gestió dels residus, en la seguretat de les
1. Evitar el consum de petroli en tots els seus productes, sub- 5. Replanificar un nou model territorial adaptat a economies productes i derivats així com les formes de consum indirecte com pot ser el consum elèctric.
de baix consum energètic, redissenyant el territori i les infraestructures existents.
2. Informar-te i comunicar sobre els efectes nocius de les 6. Exigir una moratòria de noves concessions petrolieres al Sud,
externalitats de la cadena de producció petroliera, especialment els impactes dels vessaments de cru i les emissions atmosfèriques.
El monitoreig està basat en la Investigació-Acció-Participativa, que es fonamenta en la participació activa de les persones en la producció del coneixement per la solució dels problemes que els afecten i que entén la generació col·lectiva del coneixement com un procés de transformació social i una font d’empoderament.
Projecte de monitoratge indígena: Capacitació d’un equip de monitors indígenes en cartografia i ús de GPS, càmeres, video-càmeres digitals i gravadores de veu. La recopilació dels impactes, amb visites mensuals a instal·lacions i ductes; i un sistema de vigilància comunitària (la comunitat alerta als monitors dels impactes que descobreixen). Notificacions dels impactes a l´Estat, al conjunt de les comunitats indígenes per garantir la comunicació entre les comunitat aïllades, a la premsa i ONGs de drets humans. Aquest sistema permet un seguiment continu al llarg del temps i dels extensos territoris indígenes a baix cost, assegura el ple control i autonomia indígena del sistema i l’empoderament indígena gràcies a reforçar la percepció i el reconeixement dels impactes -que normalment són negats- en àrees remotes on l’únic interlocutor dels pobles indígenes són les mateixes empreses.
així com de la construcció d´ infraestructures públiques dissenyades al transport rodat, proposant la paralització de noves autopistes, aeroports, carreteres i vies de Trens d´Alta Velocitat.
3. Realitzar una campanya pública i popular d´acompanyament 7. Posar en pràctica una ràpida transició cap a una economia post-petroli, utilitzant eines i tecnologies descentralitzades i de baix consum: La bicicleta, l´energia de la biomassa, fotovoltaica, termosolar i l´ autoproducció agrícola.
Malgrat tot, la donació d’alcohol a les comunitats per les empreses, l’aparició de noves organitzacions indígenes, en l’òrbita de l’empresa, i la corrupció promocionada per aquestes no dibuixa un futur esperançador pel poble Achuar del riu Corrientes.
José Proaño
Toni Sánchez Poy
José Proaño
María Préstamo
amb les organitzacions indígenes per retirar les concessions petrolieres en territoris indígenes i formalitzar una moratòria a noves concessions.
infraestructures i instal·lacions i la no-implementació dels plans de contingència per retall de costos i corrupció.
Llaços de solidaritat
Campanye
Contactes Les organitzacions indígenes i socials d´Amèrica Llatina s´enfronten a un procès de criminalització per les seves postures de defensa territoral davant l´ingrés de les corporacions transnacionals. La teva solidaritat és important:
Organitzacions indígenes
Àmbit
Pàgina web
COICA COM CIDOB AIDESEP CONAIE ONIC
Indígenes amazònics Maputxes Neuquén Indígenes de les terres baixes de Bolívia Indígenes de l´Amazònia peruana Indígenes de l´Equador Indígenes Colòmbia
http://www.coica.org.ec http://www.cidob-bo.org/ http:// www.aidesep.org.pe/ http://www.conaie.org/ http://www.onic.org.co/
Col.labora amb grups d´activistes que fan seguiment a les industries extractives i denuncene els seus abusos:
Organitzacions Observatorio Petrolero Sur Fobomade Racimos de Ungurahui Acción Ecológica Censat Ecologistas en Acción
Monitoreig acitivitat petroliera a la Patagònia argentina Foro bolivià de Medi Ambient Recolzament Pobles indígenes Perú Equador Colòmbia Confederació ecologista de l´Estat espanyol
http://opsur.wordpress.com Http://www.fobomade.org.bo ungurahui@ungurahui.com Http://www.accionecologica.org http://www.censat.org http://www.ecologistasenaccion.org
El Yasuní depende de tí: Cam el pet r ol i a p a ny a p r o ter r a del b moguda p l oc I T T I a c l es r es er ve e l g ov e r n anvi d´obt s d´hidroc equa tor i à en i r el s va a r bur s pa r per dei x a r l o r a m l i t o z a net a r i de l t s. M és i n f Moratòria a mei t a t d o: http://a petroliera e ma zoni a p : Ca m p a n y l´ampliaci o r l av i d a . or a d´Oilwat ó de la f r o g c n h I nter n a c ter a pet r o M és i nfo: h i l i er a i pr om on ttp://oilwa our e una m a l per a t ur a r t ch . o r g or a t òr i a g Pobles no l oba l . contactat s: Campan or ga ni t z a y a de S ur v ci o n s p e r i va l I nter n c r ea r r es er v M és i nfo: h a ci o n a l , A e s ter r i tor i a ttp://sur vi i des ep i a l l s pel s pob va l . or g t r es l e s n o contactats Repsol fo . ra del blo c 3 9 l´etnocidi : Ca m p a n y de pobl es a d´Afecta no contac t s per R ep M és i nfo: h tats a l B lo s o l -Y P F p e ttp://repso c 3 9 , oper r ev i t a r l ma t a . our a t per R ep pr oj ect . or s ol . g
Xarxes internacionals Oilwatch Resistència petroliera als països tropicals Campanya d´Afectats per Repsol-YPF Activisme anticorporatiu Enlazando alternativas Organització dels Tribunals Permanents dels Pobles
Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
s actuals
http://www.oilwatch.org http://repsolmata.ourproject.org http://www.enlazandoalternativas.org
Amb el suport de: