TOT Girona 30 · Octubre 2013 by TOTGirona

PORTADA030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/9/12

12:44

P谩gina 1

PORTADA030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

24/9/12

12:44

P谩gina 2

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

09:56

P谩gina 3

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

09:56

P谩gina 4

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

09:56

P谩gina 5

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

Edi ció

12:09

Página 6

CIUTAT DE GI RONA

Sumari

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL C/Salt, 19, entresòl A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona. Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738

CIUTAT 8 Els cinemes de Girona

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx Gerent: Xavier Costey i Deulofeu Directora comercial: Emma Parra Publicitat: Xaro Fernandez i Gerard Martínez

A ple rendiement i al dia de les noves tecnologies

Redacció: Sandra Florenza (Cap) i Francesc Solà Disseny original: Gemma Barceló (Cap) Disseny i maquetació: Gemma Barceló

CULTURA 26 Festes de Sant Narcís

Fotografia: Toni León i Fotolia Foto portada: Toni León Administració: Gemma Saurina

Continuen els 10 dies i de Cartell, l’Ou i la Castanya

Impressió: Rotimpres Distribució: Tot Girona Dipòsit legal: GI-351-2010 TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.

GASTRONOMIA 56 Escola d’Hostaleria A punt de complir 50 anys

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

TENDÈNCIES 72 Public

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@totgirona.net. Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

Botiga innovadora. L’elegància i sofisticació

se al nostre equip comercial per correu electrònic a comercials@totgirona.net, o bé per telèfon trucant al 972 406 112 (matins).

Edicions Locals Baix Empordà, SL

Editorial

Ciutat

Cultura

Escapades

Gastronomia

Interiorisme

Tendències

Esports

Salut

Correu electrònic

102

Motor

Domiciliació bancària

106

Guia Restaurants

120

Immobiliàries

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 30 € a l’any Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a: C/de Salt, 19 · 17005 · Girona o truqueu al telèfon 972 406 112

Nom o Raó social D.N.I/C.I.F.

Telèfon

Adreça CP

Ciutat

Entitat

Oficina

Signatura/segell

D.C.

Número de compte

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:09

Página 7

Editorial Girona, esplendor cultural de tardor Girona és una ciutat rica culturalment per naturalesa, però el mes d’Octubre ho és més. I és que després dels Festivals musicals d’estiu, s’acaba de tancar el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, (FITAG) que cada vegada rep més públic i participants i està més consolidat. En aquest marc, s’han presentat les diferents programacions de tardor tant de l’auditori de la ciutat, com de sala La Planeta i com no, arrenca Temporada Alta, un dels Festivals de teatre de referència a nivell estatal. A la Planeta s’entregarà el premi de novel·la curta Just Manel Casero. Anirà acompanyat de la Proposta de Poesia que aquest any anirà dedicada a Miquel Pairolí, mort l’any passat. La Casa de Cultura de Girona continua la temporada musical amb vuit concerts que combinen les propostes clàssiques, la cançó d’autor i el jazz. A més, 30 anys de presentacions de llibres amb els millors escriptors i personatges del panorama gironí i català han estat convertits en una exposició audiovisual que serà itinerant per les biblioteques de Catalunya. A Girona al llarg de tots els temps, ens hem interessat pel cinema. Hem de retrocedir fins a l’any 1922, que és quan varen començar a conviure tres cinemes ubicats a la plaça independència encara avui coneguda com “la plaça dels cines”, i per Fires arribaven totes les estrenes a la ciutat, al mateix moment que en grans capitals com Barcelona o Madrid. Gràcies a empresaris que han dedicat tota una vida al món de l’exhibició cinematogràfica, Girona era i és capital de cinema. Avui dia conviuen, els cinemes Albéniz centre i els Plaça al centre de la ciutat, els Ocine a la zona del pont de la Barca, el Truffaut, al barri vell i Cinebox al centre comercial Espai Gironès de Salt. Se’ns cap mena de dubte Girona es mou per la cultura i la cultura dóna molta vida a Girona. Sandra Florenza

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 8

CIUTAT CIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Girona amb el cinema Les millors estrenes han arribat a Girona al mateix temps que en ciutats com Barcelona

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 9

REPORTATGE CIUTAT

Girona ha gaudit de sempre del millor cinema. Tot i el pas del temps, encara es recorda la plaça Independència com la “plaça dels cines”. Les millors estrenes cinematogràfiques s’han vist gràcies a uns intrèpids empresaris que han dedicat una vida a l’oci i la cultura irona i el cinema sempre han anat de a mà. La ciutat va viure uns anys d’or on el cinema era la principal atracció d’oci i cultura que s’esperava amb gran il·lusió. Per Fires es feien unes cues immenses perquè ningú es volia perdre les estrenes que arribaven, en paral·lel amb altres ciutats com Barcelona o Madrid. Tot això ha estat possi-

ble gràcies a empresaris que han destinat tota una vida a l’exhibició cinematogràfica. Han construït grans cinemes a la ciutat, han passat vicissituds, han vist tancar cinemes, però n’han obert de nous. Els devem el llegat d’uns anys que han fet gaudir petits i grans del cinema i avui segueixen vius, oferint estrenes, oferint bon cinema. Han dignificat Girona i

l’han situada en el podi de la cultura. També cal esmentar la feina del col·lectiu de crítics de cinema, que sempre han perseguit un objectiu comú, oferir un cinema diferent, acurat en la tria, d’autor, que dóna alguna cosa més a l’espectador. Segueixen al capdavant del Truffaut programant pel·lícules a diari. A més, els racons més estel·lars de Girona han estat

escenari i plató d’infinitat de pel·lícules nacionals i internacionals, i com no, catalanes. Els directors d’arreu no han dubtat en eternitzar la riquesa de la nostra ciutat. La Costa Brava és l’altre paratge que ha enamorat directors de cinema. Tot plegat un gran orgull per a tots els gironins. I Sandra Florenza, periodista I

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 10

REPORTATGE CIUTAT

L’evolució dels cinemes gironins Girona és una ciutat interessada pel Setè Art des de principis de segle XX, moment en que hi comença a haver 3 cinemes: el Teatre Coliseu, l'Albéniz i El Gran Via, tots a la plaça Independència. Després, va néixer el Teatre Ultònia que es va mantenir durant 55 anys A principis de segle, durant unes Fires, la gent de Girona es va sorprendre quan en una parada hi havia un espectacular aparell que projectava unes imatges, feia cinema. A partir d'aquell moment va néixer l'interès i la necessitat de començar a tenir algun lloc de cinema estable. El primer lloc que hi va haver a Girona és el Teatre Coliseu. L'any 1922 es va fer el Teatre Albéniz i posteriorment es va construir el Teatre Gran Via. Aquests tres cinemes estaven situats a la plaça Independència, coneguda popularment, encara avui per al-

guns, com a “plaça dels cines”. Després, als anys 50 a l'Hotel Ultònia s'hi va construir un cinema, que es mantenir obert durant 55 anys. Al Carrer del Carme també hi va haver un cinema, de caire familiar. En aquest marc, apareix el Modern Teatre en un edifici on s'hi feia cinema, hi havia biblioteca

i un centre cultural que era pels treballadors de la fàbrica Grober. També hi havia l'Orient, situat al Carrer De la Rutlla, era un cinema de barri de caps de setmana que anys més tard, de la mà de l'empresari del Cinema Ultònia es converteix en la primera Sala d'Art i Assaig de la ciutat. Més tard es va convertir en una sala “S” (cinema eròtic) i a l'obrir el cinema Catalunya 3, es va tancar. L'obertura dels cinemes Catalunya 1 i 2 al Carrer Emili Grahit representa l'arribada dels multisales a Girona. Posteriorment es varen tancar els Gran Via i els Coliseu i

El cinema Orient es convertirà, més tard, en la primera sala d’Art i Assaig de la ciutat

VIATGES PARETOURS,S.A de Girona, informa als seus clients i amics que a partir de l’1 de Gener ha passat a anomenar-se VIATGES DOMUS TRAVEL,SL. Continuarem al lloc de sempre i us atendrem les mateixes persones.

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

115 €

PONT DE SANT NARCÍS (TERRADETS-ANDORRA) del 28 al 29 d’Octubre

315 €

SORTIDA CULTURAL ALCOY-XATIVA-VALÈNCIA... del 18 al 23 de Novembre

PONT PURÍSSIMA SORIA del 6 al 9 de Desembre

SORTIDES DE TEATRE A BARCELONA (ENTRADES PLATEA)

TEATRE APOLO 11 de Novembre “LOS HOMBRES NO MIENTEN”

10 I TOT Girona

275 €

l'Albéniz va adquirir els Plaça. Es varen construir els Cinemes Lauren i poc després, el complex del cinemes Òscars (avui Ocine). Amb l'arribada dels Cinebox a l'Espai Gironès, els Lauren, del polígon Mas Xirgu, van tancar. Actualment Girona té els cinemes Albéniz, els més antics, els Ocine, el Truffaut i els Cinebox situats a l'Espai Gironès de Salt. El món de l’exhibició cinematogràfica enriqueix Girona amb una oferta àmplia i de qualitat. I esdevé una capital de comarca viva, preocupada pel cinema, la cultura i la societat.

CIRCUIT AMB AVIÓ + AUTOCAR I TRANSFER DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS: CREUER FLUVIAL PEL DANUBI del 5 al 9 de Desembre

TEATRE CONDAL“NO ET VESTEIXIS PER SOPAR” 21 d’Octubre

40 €

55 €

1.100 €

PER A MÉS INFORMACIÓ PODEU TRUCAR-NOS AL 972 205 168 O CONSULTAR LA NOSTRA WEB: www.domustravel.com

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 11

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 12

REPORTATGE CIUTAT

Els Albéniz, els més antics El Teatre Albéniz s’alçava enmig de dos altres cinemes, el Teatre Coliseu i el Teatre Gran Via, junts conformaven la plaça dels cinemes de Girona, la plaça Independència, cap als anys 20. Són els més antics de Girona que segueixen oberts i mai han canviat la seva ubicació l 1922 es va construir el Teatre Cinema Albéniz que ocupava l’adreça plaça Independència, 10. Tenia una forma de façana curiosa, semblant a l’entrada d’un circ. Al costat hi havia el Teatre Coliseu. Els Albéniz mai han canviat d’ubicació, i els ha regentat sempre la mateixa família. L’any 1997 es va enderrocar l’edifici del Teatre Albéniz i varen construir un edifici de 3500 metres quadrats repartits en tres plantes on s’hi ubiquen 13 sales de cinema. Es va canviar l’entrada i la façana es va situar a l’altre extrem. Va passar a ser on és avui, al carrer Jeroni Real de Fontclara, 2-4, entre l’edifici de Correus i els Jutjats. El 1998

es varen inaugurar els nous cinemes Albéniz i ja varen passar a dir-se cinemes Albéniz. Al 2000 aquesta empresa d’exhibició cinematogràfica compra Els Plaça. Renoven l’interior i fan una de les sales amb grada, tal i com és ara. Els Albéniz sempre han estat lloc de peregrinatge dels gironins per no perdre’s cap estrena. A mesura que han anat sortint a la perifèria els altres cinemes de la ciutat, són els únics multicines que han quedat al centre. És per això que molts gironins i turistes que passegen per Girona, després d’haver pogut aparcar el cotxe, no marxen i opten per acabar el dia anant a veure una pel·lícula.

Josep Maria Pallàs Programador dels Cinemes Albéniz de Girona Quina antiguitat tenen els cinemes Albéniz a Girona? Són els més antics que actualment estan oberts al públic. Varen ser el Teatre Albéniz des de 1922 fins a 1996. Sempre han ocupat l’adreça de la plaça Independència número 10, però després per qüestions d’espai es va decidir adequar la façana per l’altre part, al c/Jeroni Real de Fontclara 2-4, que és on avui hi ha l’entrada al cinema.

Quantes sales tenen, per quina capacitat total de gent? Tenim un total de 13 sales. 10 a l’Albéniz centre, que tenen una capacitat per a 2037 persones i 3 sales a l’Albeniz plaça que poden enquibir 634 persones. Quan de temps fa que n’és el programador? Fa 32 anys, des de l’any 1979 o 1980. A l’hora de programar les pel·lícules a què dóna prioritat? Quina és la seva tasca? La meva feina és la de contractar les pel·lícules, posar les adequades i escollir a quina sala han d’anar, tot plegat per treure’n el màxim rendiment possible. Intento tenir una programació diferenciada dins el que es pugui, donant més èmfasis al cinema europeu i d’autor. Es trien les pel·lícules,

acostumo a anar a Barcelona i a Madrid cada setmana per tal que no s’escapi cap estrena que s’ha de treure a temps. No es pot fer tard, sinó perdries la possibilitat de programar-la. Salvant la versió original pel pacte que hi ha amb el Truffaut des de la dècada dels 80.

Què han ideat perquè la gent vingui més al cinema? Hem creat una targeta de fidelització que permet accedir al cinema a preus més avantatjosos. Cada vegada és més complicat programar campanyes, tot està fet i és molt global. Funcionen molt bé els partits del Barça.

Com ha canviat el cinema al llarg dels anys? Des que sóc programador, el cinema sempre ha estat en crisis. Als anys 80 coincidint amb l’arribada del vídeo. Després, també es va notar una baixada amb l’arribada de les televisions privades i avui, les descàrregues per Internet. La meva teoria és que el cinema se n’anirà sortint mentre tingui el poder de programar les estrenes de les pel·lícules, sense això sí que seria tot molt més complicat.

Quines són els avantatges de ser al centre de Girona? Bé, som l’únic cinema que hem resistit al centre i això té l’avantatge que la gent pot venir caminant. El cinema avui s’associa molt a ofertes com el fast food, i el fet de ser al centre beneficiem a altres tipus de comerços. L’inconvenient és que és molt més car ser al centre de Girona que a fora. Paguem impostos més alts i no se’ns ajuda prou, tot i contribuir en la cohesió social de la ciutat.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 13

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 14

REPORTATGE CIUTAT

Ocine, pioners en la tecnologia Els orígens de l’empresa cinematogràfica familiar com a tal es remunten a Olot a l’any 1943 al Cinema Núria. Ja sumen 70 anys al món del cinema. Arriben a Girona l’any 1945 amb la construcció del Teatre Ultònia que es va mantenir durant 55 anys i va tenir 1400 localitats La primera projecció que es va poder veure al Teatre Ultònia és: Policia montada del Canadà. En aquell moment tenia 1400 localitats. També tenien el cinema Orient, que durant el franquisme amb la censura, es va catalogar com a sala de Arte y Ensayo. En un futur quan la censura va desaparèixer s’hi passaven pel·lícules eròtiques, films amb poques sortides. A l’any 1978 l’empresa obre els cinemes Catalunya, 1 i 2, que varen ser les primeres multisales de Girona. Al 1982 es va obrir el Catalunya 3. Aquí s’hi programaven pel·lícules més d’autor, més específiques. A Finals dels 90 hi ha el boom de les multisales i el que el 80 era innovació va quedar com un fet anecdòtic i es va esgotar

un cicle. Van tancar el Teatre Ultònia, després de 55 anys en funcionament i l’última projecció que s’hi va veure va ser la reposició del Titanic. L’empresa es va traslladar i varen obrir els cinemes Òscar. Al 2000 es tanquen els cinemes Catalunya. Els Òscar, amb 11 sales i 2200 butaques aportaren la novetat d’un format de graderia més còmode, tipus Stadium, que els feien únics a la ciutat. Dins les tendències i canvis en les no-

Els Ocine Girona substitueixen els Òscars amb l’arribada del digital i el 3D

Fotografia de Ocine

ves tecnologies, apareix el digital i el 3D en el món de l’exhibició cinematogràfica. Representa un canvi semblant al que va representar passar de mut a sonor o de blanc i negre a color. Doncs, a l’abril de 2008, els primers a portar el 3D a Girona van ser els cinemes Òscar. Aprofitant aquest moment els cinemes varen canviar de nom i es varen combinar les paraules Oci i Cine, i van aparèixer els actuals Ocine. Amb una idea de projecte que aposta i prima la projecció d’esdeveniments, els continguts alternatius, el 3D, el suport digital, òperes i esdeveniments esportius. Segueixen sent els cinemes de Girona que tenen més sales, en 3D un total de 4. Els avala l’experiència acumulada i

haver programat presentacions multitudinàries com la de Soldados de Salamina, pel·lícula que va estar en cartell durant un any. I altres presentacions que han portat a Girona gent de renom com el dramaturg i director Albert Boadella, l’actor Joel Joan, el director Jordi Llompart, director i productor Edmon Roch. També els Ocine destaquen per l’exhibició de cinema en català, la majoria tipus infantil i familiar. Fonts d’Ocine consideren que comparativament parlant, hi ha força cultura cinematogràfica a Catalunya. Tot i això, coincideixen amb la resta, que és un sector que va començar patint una baixada d’espectadors al 2004, amb l’efecte de la pireteria, plataformes digitals...

Fotografia de Ocine

afia de Ocine

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 15

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 16

REPORTATGE CIUTAT

El Truffaut i les versions originals Els membres del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona també han col·laborat en la programació i la presentació de cicles de cinema organitzats per l’Ajuntament de Llançà, la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres l Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona el van formar l’any 1990 un grup de persones que exercien la crítica de cinema en mitjans de comunicació de les comarques gironines, per ser un element dinamitzador del fet cinematogràfic, entès com a un element cultural que ultrapassa el simple vessant comercial. Davant la manca de projeccions de cinema en versió original a la ciutat, es van posar en contacte amb les empreses exhibidores i van organitzar, juntament amb els Cinemes Catalunya, dues edicions de la Setmana de la Crítica de Girona, en què es van presentar pel·lícules que havien restat

inèdites per al públic de la ciutat. El 1992, mitjançant un acord amb l’empresa del Cinema Modern, el Col·lectiu passa a programar la sala B del cinema, que queda rebatejada com a Cinema-estudi Truffaut. Des de llavors, la sala ofereix cada setmana una pel·lícula en versió original, en dues sessions diàries. Dins les activitats del Truffaut s’ha de destacar la inclusió d’un cicle de cinema relacionat amb el fet teatral, dins la programació de Temporada Alta. Després de 10 anys d’experiència en programació cinematogràfica, el Col·lectiu de Crítics al 2000, es va constituir legalment com a associació cultural sense ànim de lucre.

Guillem Terribas, President del col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona El Col·lectiu de Crítics de cinema i el Cinema Truffaut neix al mateix temps? No. El col·lectiu neix d’una proposta l’any 1992 de l’empresari dels Cinemes Catalunya i Ultònia de Girona, Narcís Agustí, de deixar-nos el desaparegut Cinema Catalunya-3, perquè durant una setmana els crítics programéssim una oferta cinematogràfica. Així va sortir la “I Setmana de la Crítica” i l’any des-

prés vàrem organitzar la segona. Totes dues varen ésser un èxit. A partir d’aquestes dues experiències ens vàrem animar i vam proposar al Sr. Agustí, portar la programació del Catalunya-3. Ell ens va dir que la necessitava per la seva programació. Que trobava molt bé les nostres ganes de fer un cinema diferent i que en tot moment ens ajudaria quan calgués. I així ho ha fet sempre que ha calgut. Llavors, ens vàrem posar en contacte amb Josep M. Pallàs i va ser quan ens vam instal·lar en la Sala 2 del Cinema Modern, i la vam batejar amb el nom de Cinema Estudi Truffaut. Vàrem estar programant durant deu anys amb l’empresa del Cinema Modern, fins que aquest va tancar i uns mesos més tard tot l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament

16 I TOT Girona

que va arreglar la Sala del Truffaut i el col·lectiu va guanyar el concurs de regentar i dirigir la Sala. Va ser llavors quan ens legalitzarem com a col·lectiu i des de fa dotze anys portem la direcció del Truffaut, amb la supervisió i l’ajuda de l’Ajuntament de Girona. Quines són les actuacions m é s d est a ca b l es d u ra n t aquest anys? A part de programar pel·lícules en versió original cada dia, en el Truffaut hi hem portat a terme presentacions de pel·lícules, debats, tertúlies... Sempre ha estat a disposició dels diferents col·lectius i associacions de Girona i comarques. I, per descomptat, una gran relació i col·laboració amb el Museu del Cinema. Pel Truffaut hi ha passat la majoria de directors i actors del cinema

Català com: Ventura Pons, Carles Bosch, Albert Serra, Sergi López, Isaki Lacuesta, Albert Boadella, Joaquim Oristrell, Jaime Rosales, Àlex Brendemühl... També gent de fora com: Jean-Louis Tringtignant, Isabelle Hupert, Leonord Watling, Patrice Chéreau, Jorge Semprún, Eva Truffaut... Com són les relacions amb els altres cinemes? Molt correctes, en col·laboració continuada i sempre que cal ens ajudem. De fet el Truffaut no és una competència amb els altres empresaris, degut a que les pel·lícules que fem, moltes d’elles no arribarien a Girona, degut a que són minoritàries i gens comercials. També hi ha el factor que totes les pel·lícules les projectem en versió original al Truffaut.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 17

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:05

Página 18

REPORTATGE CIUTAT

Ábaco Cinebox, innovadors Ábaco Cinebox innova contínuament en conceptes i propostes i incorporen tecnologies d’última generació en imatge i so i en tots aquells elements relacionats amb la funcionalitat, la comoditat i els accessos als complexes i sales, sense barreres arquitectòniques inebox neix a Huelva en el Centre Comercial Aqualon l’any 1999, quan s’hi va instal·lar el primer cinema. El 2005 aquesta firma ja era la quarta o cinquena cadena cinematogràfica amb més importància del país. En aquest marc tan favorable, la companyia d’exhibició cinematogràfica va arribar a Salt. Ábaco Cinebox innova contínuament en conceptes i propostes i incorporen tecnologies d’última generació en imatge i so i en tots aquells elements relacionats amb la funcionalitat, la comoditat i els accessos als complexes i sales, amb absència total de barreres arquitectòniques. Tota aquesta pre-

ocupació per la tecnologia va acompanyada dela millora en el temps d’espera, la fluïdesa de la informació i l’eficàcia del personal, en definitiva donar el millor servei per aconseguir la màxima satisfacció del client. Les sales tenen pantalles de projecció de grans dimensions, de fins a 200 m2, amb un molt bon angle de visió i un so triamplificat que augmenta la qualitat d’audició i permet submergir més l’espectador en la projecció. S’utilitzen els sistemes de so digital (SDDA, DTS i Dolby Digital). Prima les mesures de seguretat en els materials constructius i de diferents sistemes de detecció i extinció d’incendis i d’evacuació.

Dídac García Gerent dels Cinemes Cinebox de l’Espai Gironès de Salt Quan de temps fa que sou a Salt? Fa 7 anys. Vam tenir una arribada còmode, de fet vàrem fer una de les promocions d’inauguració més fortes de les que es recorden. Es va omplir el cub de crispetes més gran del món que va ser un Rècord Guiness (que encara mantenim), era un cub gegant que la gent anava emplenant de crispetes a mesura que la plantilla les anava preparant.

Què ofereix Cinebox a l’usuari? Doncs li ofereix 10 sales amb 1701 butaques. Oferim una cosa que cap dels altres cinemes de Girona pot oferir, l’entorn. Estem en un lloc aïllat de la resta, on els serveis queden tots compactats, no hi ha problemes d’aparcament. Estem en un centre comercial, on oferim que t’hi passis tot el dia. Quines campanyes duen a terme per a poder captar més clients? Estem fent festes d’aniversari per a nens (pack aniversari) a un preu reduït. Hem fet Òpera en pel·lícula amb so. Tenim llibertat per aplicar les nostres idees i propostes, però seguim bastant la línia de promoció de nostra empresa, provinent de la fusió d’aquestes dues empreses. Hem fet campanyes de col·laboració amb

els donants de sang, oferint entrades i descomptes. Tornarem a participar-hi. Els tiquets del cinema entren també, a la campanya de L’Espai Gironès del sorteig de vols de Ryanair gratuïts.

es va crear una sala, la premium, que era innovadora perla seva comoditat i amplitud, les butaques eren més espaioses, amb una imatge i un so digital molt bo, però no va acabar de funcionar.

Quines són les característiques de Cinebox? Doncs oferir les millors pel·lícules comercials a l’abast del client, el més aviat possible. El nostre àmbit no és centrar-nos amb un tipus de cinema específic, perquè estem preparats per poder oferir les grans estrenes.

Com intenten desmarcar-se de la competència? És difícil fer coses que et diferenciïn perquè tothom ho fa tot. Però nosaltres no som a Girona centre, som a les rodalies, pertanyem a Salt, de manera que ens és més fàcil captar el client que ve dels pobles de les rodalies com Bescanó, Olot, Banyoles...

En què han pogut millorar en so i imatge? Tots intentem estar al dia de la tecnologia. Tot el que apareix en so i imatge que pot donar el valor afegit que cal, ho vas adequant al cinema. De fet, per ser diferents també,

A banda de cinema hi fan alguns altres actes a les sales? Hem fet diferents actes com un musical per a nens, on el públic infantil pot interaccionar amb els protagonistes.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:05

P谩gina 19

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:05

Página 20

REPORTATGE CIUTAT

Museu del cinema El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol és una institució permanent, sense ànim de lucre, oberta al públic com un espai de participació científica, cultural i lúdica dels ciutadans, i al servei de la societat. La col·lecció es compon aproximàdament de vint mil unitats La seva missió és afavorir la comprensió i el coneixement de la història de la imatge en moviment i del cinema a través de la conservació, recerca, interpretació i exposició permanent de la Col·lecció Tomàs Mallol i d'altres col·leccions o objectes que es puguin adqui-

rir, així com també a través de l'organització d'activitats i l'oferiment de serveis que permetin la interacció amb els visitants i usuaris del museu. La Col·lecció Tomàs Mallol es compon aproximadament de vint mil unitats. A banda dels quasi vuit mil objectes, aparells

i els seus accessoris pre cinematogràfics i del cinema dels primers temps, cal destacar prop de deu mil documents amb imatges fixes (fotografies, cartells, gravats, dibuixos i pintures), vuit-cents films de tot tipus i una biblioteca amb més de set-cents llibres i revistes.

Els objectes aplegats, s'emmarquen en el període comprès entre mitjan segle XVII i 1970. El gran gruix de la col·lecció pot datar-se entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX. El cinema té i ha tingut un paper rellevant i cabdal a Girona.

Les fotografies d’aquesta pàgina són de: J.M. Oliveras. Museu del Cinem

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

M. Oliveras. Museu del Cinema

27/9/12

13:05

P谩gina 21

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:05

Página 22

ENTREVISTA CIUTAT

Jordi Pons Director del Museu del Cinema uè representa el Museu del cinema per la ciutat de Girona? Suposa per Girona formar part del reduït grup de ciutats que disposen d’un museu de cinema amb una de les col·leccions més rellevants d’Europa en pre cinema i cinema dels primers temps. Amb el Museu del Cinema, Girona reforça i diversifica la seva potent oferta de turisme cultural, augmenta la programació d’activitats i projeccions de cinema a la ciutat, disposa d’un recurs educatiu sobre el cinema i la imatge de primer nivell que és utilitzat per escoles d’arreu de Catalunya, i ser un punt de referència pels investigadors en el pre cinema i cinema dels primers temps. En definitiva, el Museu del Cinema, juntament amb altres iniciatives, ajuda a convertir Giro-

22 I TOT Girona

na en una ciutat on el setè art gaudeix d’un paper rellevant des dels àmbits turístic, cultural, educatiu i de recerca. Per què es va ubicar a l’Edifici de les Aigües? Doncs perquè era un edifici municipal, molt cèntric, al costat del carrer Santa Clara, un eix comercial important de la ciutat. Data de finals del s.XIX i la façana i la Torre, no s’han tocat. També per les dimensions perquè ha permès construir 3000 metres quadrats de museu repartit en

El Museu vetlla per la difusió, la recerca i l’ensenyament del cinema

2 plantes. A la 3 era i la 2 ona hi ha l’exposició permanent, a la 1 era hi ha els serveis, les aules educatives, la biblioteca i l’administració. A l’entresòl hi ha les sales de reserva on es conserva part de la col·lecció Tomàs Mallol que no s’exposa. La planta baixa hi ha l’entrada amb el vestíbul, on s’hi ubica la recepció, la botiga, la sala d’exposicions temporals i una projecció audiovisual, que serveix de pròleg a la visita de l’exposició permanent. Quin tros d’història hi trobem representat? Es proposa al visitant, un viatge per 400 anys de l’evolució d’espectacles visuals fets amb imatges, des del s. XVII fins al s.XX, a partir del teatre d’ombres i fins a l’arribada del cinema i la televisió. Enmig hi trobem espectacles va-

ris, com la caixa òptica o la llanterna màgica... evolucions tècniques o l’animació en la imatge. Fins als germans Lumière i el cinematògraf i els inicis del cinema. Quines vessants abasta el museu del cinema? Té tres grans funcions. La primera és fomentar la difusió del cinema en totes les seves vessants. Això ho fem principalment amb l’exposició permanent i també a través de les exposicions temporals i de l’organització de més de vuitanta activitats l’any (cicles de cinema, projeccions, conferències, cineclubs, cursos, activitats familiars, etc.) envers tot tipus de temes relacionats amb el setè art. La segona funció és fomentar l’educació en la història, la tècnica i el llenguatge cinematogràfic i

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:05

Página 23

ENTREVISTA CIUTAT de la imatge en general. L’oferta educativa del Museu del Cinema (20 propostes educatives per a alumnes de 3 a 18 anys) converteix el museu en una eina didàctica de primer nivell. La tercera funció és fomentar la recerca, especialment en l’àmbit del pre cinema i cinema dels primers temps. D’això se n’encarrega l’Institut d’Estudis amb els serveis de biblioteca i videoteca, l’organització de seminaris especialitzats, publicacions, etc. Quin tipus de visitants reben? El tipus de visitant varia en funció del servei que sol·liciten del Museu. Per una banda, tenim els visitant de l’exposició permanent, molt diversos, el 50% dels quals venen de fora de l’Estat. Per l’altra, els prop de 20.000 alumnes, més de la meitat de fora de les nostres comarques, usuaris del servei educatiu del Museu del Cinema. I també, la gent de Girona i rodalies que venen al Museu

Octubre 2012

per a assistir a alguna de les activitats que proposem. Quines són les activitats programades per aconseguir una millora constant? Des de sempre el Museu ha anat renovant de manera constant la seva oferta cultural introduint millores en totes les àrees del Museu. Enguany, i a tall d’exemple, destaquen com a novetat l’exposició temporal sobre l’espectacle de les Caixes d’Òptica que ha permès mostrar públicament per primera vegada nombrosos d’objectes de la Col·lecció Tomàs Mallol. També el nou casal d’estiu de cinema per a nois i noies de 8 a 12 anys durant tot el juliol.

Girona és una ciutat on el cinema gaudeix d’un paper rellevant

TOT Girona I 23

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:05

Página 24

REPORTATGE CIUTAT

Girona com a plató de cinema El perfum i Soldados de Salamina són dos dels films que han optat per rodar més seqüències a racons del barri vell de Girona Els decorats cinematogràfics més apreciats de Girona centre, són les cases de l’Onyar amb les seves façanes acolorides custodiades pel riu. Apareixen a Soldados de Salamina , film dirigit per David Trueba, quan la protagonista, interpretada per Ariadna Gil, comença a buscar el soldat republicà que va salvar la vida del falangista Sánchez Mazas. El centre històric i el Call Jueu van tenir una aparició estel·lar en la famosa versió cinematogràfica de la novel·la El perfum, de Pa-

la va treure bon partit dels carrers gironins i les façanes i va convertir la Pujada de Sant Domènech i l’arc del Palau dels Agullana en una Vila Francesa de Grasse. Precisament, junt a les escalinates de Sant Domènec, es va rodar una altre seqüència de Soldados de Salamina. L’escena es va enregistrar a Le Bistrot, l’entranyable cafè restaurant d’atmosfera literària i concerts de música de petit format. A l’emblemàtic parc de La Devesa s’han rodat escenes de Rapsodia de san-

trick Süskind. Aquesta pel·lícu-

gre, pel·lícula d’Antonio Isasi.

Escenes de La Costa Brava Tossa i la Costa Brava ha estat altre cop escollida com a escenari d’un rodatge de cinema. S’hi està rodant “What about love” José Coronado i Miguel A. Muñoz, com a actors principals i Sharon Stone i Andy Garcia, de secundaris estan rodant a Tossa “What about love”. La primera actriu que es va passejar per les platges de Tossa és Ava Gardner sota les ordres d’Albert Lewin, acreditat director de cinema que va rodar Pandora i el holandés errante . La Costa Brava ha servit de plató per diferents produccions cinematogràfiques, tant nacionals com internacionals. Les seves platges, cales i boscos i també algunes localitzacions interiors han vist desfilar a estrelles de la talla d’Elisabeth Taylor, Katherine Hepburn, Ava Gardner

Ava Gardner a la platja de Tossa de Mar. Foto: Manel Fàbregas

o Kirk Douglas. Tot va començar quan Luis Buñuel va escollir els paratges del Cap de Creus per la seva segona pel·lícula La edad de oro , de 1930 en col·laboració amb Salvador Dalí. Aquest film, és avui considerat com un clàssic del surrealisme. Utilitzava l’atmosfera intemporal del Cap de Creus en unes seqüències on un grup de vàndals i un cor de prelats cantant Dies Irae davant del mar. Altres pel·lícules rodades a la Costa Brava són: Pandora (1950), Mister Arkadin, dirigida por Orson Welles (1954), Simbad y la princesa (1958), Los viajes de Gulliver (1959), De repente el último verano (1959)...

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:05

P谩gina 25

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:55

Página 26

CULTURA ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Fires i festes de Sant Narcís 2012 Perduren en el temps i sempre són especials

27/9/12

12:55

Página 27

Les fotografies d’aquesta pàgina són cedides per l’Ajuntament de Girona. Fotos: Jordi S. Carrera

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

FIRES CULTURA

Enguany les Fires i Festes de Sant Narcís es celebraran al llarg de 10 dies, des del 26 d’octubre i fins el 4 de novembre l pas del temps es nota a través de la fotografia i l’avenç de les noves tecnologies. Si ens fixem amb la Nòria que hi havia a la plaça de correus, veiem que era de fusta, res a veure amb els materials que es fan servir avui. Parlem de fa 40 o 50 anys. Segurament era de les úniques atraccions que hi ha havia, res a veure amb el repertori actual on s’innova constantment per ser únic i irrepetible. Avui ens preocupa la durada de les Fires. L‘Ajuntament de Girona havia decidit, aquest 2012, escurçar les Fires perquè duressin set dies i no deu com era habitual. Així, el consistori preveia començar amb el pregó el 26 d'octubre i que el castell de focs posés el punt final a les

festes l'1 de novembre. La decisió no va agradar a entitats i tampoc a hotelers, restauradors i comerciants de la ciutat perquè asseguren que dos caps de setmana de festes són essencials per a l'activitat econòmica de la ciutat. Finalment, les fires duraran dos caps de setmana però serà el sector privat qui pagarà i organitzarà les activitats a la Copa durant el segon cap de setmana. Que el castell de focs sigui finalment el dia 4 i no l'1 de novembre no implica que hi hagi més dies de festa. Seran set dies de Fires a la Copa perquè del 29 d'octubre i fins el vespre del 31 d'octubre inclòs, les barraques estaran tancades. I Sandra Florenza, periodista I

TOT Girona I 27

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:55

Página 28

FIRES CULTURA

Ou i Castanya L’obra “diferent” de l’arquitecte gironí Raül Elias, és la il·lustració escollida pel Cartell de Fires i Festes de Sant Narcís de Girona 2012 sades una dins l’altra com si es tractés d’una radiografia, substituint el rovell de l’ou per la pròpia castanya i un text que, en contraposició al dibuix, és colorista i alegre, representant la festivitat de les Fires”. L'alcalde de girona, Carles Puigdemontva manifestar "El cartell guanyador m'ha semblat una proposta molt intel·ligent, perquè té moltes lectures. Malgrat que el títol és “diferent”, no deixa indiferent a ningú, que és el que busquem". Raül Elias, va agrair el fet que enguany s'obrís un concurs per escollir el cartell perquè ha donat "l'oportunitat de participarhi a joves, professionals i ciutadans de Girona i que, malgrat la crisi que estem vivint, tinguem ganes, propostes i il·lusions de seguir tirant endavant ".

Les fotografies d’aquesta pàgina són cedides per l’Ajuntament de Girona. Fotos: Jordi S. Carrera

L'autor de “diferent” és l'arquitecte gironí Raül Elias. Amb aquesta obra és el guanyador del cartell de les Fires de Sant Narcís 2012. ha resultat vencedor d'entre les 28 propostes presentades en un concurs obert. Aquest any, per primer cop, es va fer una crida pública a través d'un concurs per escollir el cartell que representaria les Fires d'enguany. En total, se n'hi van presentar 28, de les quals algunes s'exposaran aquest octubre al vestíbul del Teatre Municipal. Es tracta d’un pictograma en el qual es representa una castanya, element típic de les festes de Girona. Segons Elias “El cartell està format per dues parts: un pictograma representat amb dos colors neutres i negatius entre ells, dues formes oposades po-

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:55

P谩gina 29

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:55

Página 30

FIRES CULTURA

Fira de Mostres, espai de negoci La 51 ena edició de la fira, la més antiga de Fira de Girona, se celebrarà del 27 d’octubre a l’1 de novembre i ocuparà 50.000 metres quadrats. Està adaptada als nous corrents empresarials. La principal novetat d’aquesta edició és que tindrà un espai dedicat al turisme actiu Trek & Walk i Fira de Girona, que han concretat que aquest nou espai comptarà amb “conferències, presentacions de rutes de senderisme i cicloturisme, projeccions de pel·lícules especialitzades, propostes de turisme alternatiu...”. Aquest nou espai se situarà al nivell 1 del Palau de Fires. També se celebrarà la segona edició del Saló de l’Emprene-

Obrirà al públic de les 10 del matí a les 8 del vespre i del dia 27 d’octubre fins a l’1 de novembre

doria que Fira de Girona organitza conjuntament amb l’Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) i el suport de la Fundació Príncep de Girona. S’hi portaran a terme conferències i xerrades relacionades amb la gestió empresarial, tant per a nous emprenedors com per a empreses consolidades i s’abordaran conceptes com el màrqueting digital, la internacionalització o el finançament de les empreses. Aquest espai comptarà amb la complicitat de totes aquelles institucions del territori que treballen a favor de l’emprenedoria com la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajunta-

ment de Girona, la Cambra de Comerç i les diferents associacions de caire empresarial. Alimentació, amb més expositors, serveis, deco-construcció, incloent-hi el projecte GINTERIORS, motor, mascotes i industrial completen els sectors d’aquest saló més antic de la Fira de Girona. La directora de Fira de Girona , Anna Albar, ha remarcat que l’objectiu és que “la Fira de Mostres torni a ser un any més, el gran aparador de negoci del territori i, és per això que plantegem un ampli ventall de propostes per arribar a tots els públics i continuar modernitzant aquesta fira”.

Fotografia cedida per Fira de Girona.

Fira de Girona acollirà del 27 d’octubre a l’1 de novembre una nova edició de la Fira de Mostres, la fira multisectorial més gran de Catalunya. Després de celebrar el 50è aniversari l’any passat, el certamen, com es coneix tradicionalment, continua la seva evolució amb nous espais, l’obertura a nous públics i l’aposta per nous conceptes empresarials per modernitzar-se. La principal novetat d’aquesta edició serà un espai dedicat al turisme actiu des d’on “es donaran a conèixer al visitant totes aquelles activitats que permeten descobrir el territori activament”, han explicat des de

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:55

P谩gina 31

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:55

Página 32

MÚSICA CULTURA

Auditori de Girona Programació del quart trimestre de 2012

Simfò

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:56

Página 33

MÚSICA CULTURA

Montserrat Caballé, Manolo Escobar i el Sanjosex més flamenc seran a Girona. Menys concerts, però més localitats a la venda n aquesta nova temporada l'Auditori ha rebaixat lleugerament la quantitat de concerts programats, de 37 a 33, però en canvi ha ampliat en unes 6.000 el nombre de localitats disponibles, fins a superar les 30.000, ja que es portaran a terme més concerts a la sala simfònica Xavier Montsalvatge. En total, seran 15 concerts de música clàssica, 16 de música moderna i 2 espectacles familiars. De la programació de l'Auditori, al marge dels concerts ja anunciats de Temporada Alta i el Festival de Jazz de Girona, en destaca la presència, en la part clàssica, de la soprano Montserrat Caballé, que actuarà acompanyada per la seva filla i el pianista Manuel Burgueras, i el prestigiós conjunt vocal Les Arts Florissants, que sota la direcció de Paul Agnew interpretarà el Quart llibre de madrigals de Monteverdi. També hi actuarà el Cor i l'Orquestra Simfònica del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, i prèviament El Messies de Händel tornarà a sonar en

les veus dels cors gironins, acompanyats per l'orquestra barroca i l'ensemble vocal La Cetra, de Basilea, dirigits per Andrea Marcon. A més, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya oferirà el concert Llegendes del cinema, amb Nina, Cris Juanico i Pep Poblet com a convidats. Pel que fa a música moderna, el cicle Càpsula rebrà Isaac Ulam i Tom Hagan & The Sweet Lies –nou disc: Muy bien, Carlitos–, i Sanjosex i el guitarrista flamenc Juan Gómez Chicuelo portaran a l'Auditori un dels dos únics concerts junts, en una fusió que promet. D’altra banda, L'Auditori de Girona ha compensat en part l'augment de la pujada de l'IVA en el preu de les localitats gràcies a la posada en marxa d'un nou sistema de venda d'entrades a través d'Internet que, d'una banda, permetrà a l'usuari imprimir les entrades a casa seva i evitar les cues, però també redueix les despeses de gestió que es pagaven als intermediaris. I Sandra Florenza, periodista I

Sílvia Pérez Cruz

Montserrat Caballé

Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Nina, Cris Juanico i Pep Poblet

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:56

Página 34

TEATRE CULTURA

La Planeta La programació per aquest segon trimestre de l'any pretén potenciar els artistes gironins, els nous talents, la música i el circ

Fa una mica de soroll de Romina Paula

Pere Calders

La programació inclou un total de vint espectacles i 36 representacions, nou de les quals són d'artistes gironins. Per aquesta temporada, la sala de teatre alternatiu La Planeta ha volgut mantenir una programació estable malgrat haver vist retallades les subvencions cedides per la Generalitat a causa de la situació de crisi. Dansa aèria, una carpa de circ dins un teatre, l'aposta per les joves promeses que acaben la seva formació com a actors són algunes de les propostes que ha presentat la sala La Planeta de Girona en la programació per a la tardor 2012. De tots els espectacles, 13 en el marc del festival Temporada Alta. Però La Planeta també aposta per l'originalitat i la innovació. Per primera vegada, a la sala han programat un espectacle de dansa aèria amb la companyia gironina Las Lo Las. "Muntarem només una estructura, no fos cas que ens

caigués tot", ha bromejat Puig. Una altra estructura que hi haurà serà una autèntica carpa de circ. Durant una setmana per Nadal, Escarlata Circus "plantarà" una carpa a l'escenari de la Planeta per fer la seva proposta de teatre-circ familiar “Llenties i Marabú”. La música també hi serà present amb la proposta “Ombres de Plata” de Marc Parrot, on barreja imatges de cinema antic amb música i amb l'actuació de Jeff Ballard en el marc del Festival de Jazz de Girona. La Planeta també serà de nou l'escenari d'entrega del premi de novel·la curta Just Manuel Casero, que amb 54, aquest any ha batut rècord d'originals presentats. El Casero va acompanyat de la XX Proposta de Poesia. S’han dissenyat iniciatives relacionades amb Miquel Pairolí, mort l'any passat. L’altre eix de la proposta poètica estarà relacionat amb Agustí Bartra, Calders i altres exiliats.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:56

P谩gina 35

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:56

Página 36

TEATRE CULTURA

Manté l’alt nivell Temporada Alta, del 4 d'octubre al 9 de desembre, tindrà una reducció pressupostària del 30% i menys espectacles, de 94 a 74 "Macbeth" d'Àlex Rigola inaugurarà el festival i en total Temporada Alta inclourà 74 espectacles procedents de 15 països, entre els quals Espanya tindrà un pes important amb les estrenes que proposaran la dramaturga Angèlica Liddell i la companyia La Zaranda. La representació catalana vindrà de la mà de Jordi Casanovas, Sol Picó, Calixto Bieito, Pau Miró, Blai Mateu, Carles Santos o Pep Tosar, a més del ja esmentat Àlex Rigola. Les produccions estrangeres aniran a càrrec de: William Forsythe, Jan Fabre, Edward Hall, Oskaras Korsunovas, Guy Cassiers, Guillermo Calderçon, Declan Donnellan, Sidi Larbi Cherkaoui i Shantala Shivalingappa.

Malgrat la reducció pressupostària, la dansa tindrà un paper destacat amb 13 espectacles amb molta més presència en l’edició anterior. Encara que no pugui comptar amb ajudes europees, Temporada Alta manté la seva internacionalització amb la inclusió de quatre dels espectacles del Teatre del Archipel de Perpinyà. En destaquen: Hamlet, de Korsunovas; Duister hart, de Guy Cassiers; Les tres germanes, de Declan Donnellan, l'estrena europea de Los talentos, dels argentins Agustín Mendilaharzu i Walter Jakob, o Villa y Discurso, del xilè Guillermo Calderón. El Temporada Alta comptarà en total amb 122 funcions, de les quals 35 seran estrenes absolutes.

Splenda del Mag Lari

Forever Young del Tricicle

Forests Kathy, Roser i Hayley

Incendis d’Oriol Broggi. Actors: Julio Manrique i Clara Segura

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:56

P谩gina 37

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:56

Página 38

TEATRE CULTURA

FITAG més consolidat que mai Més de 7000 persones han passat pel FITAG 2012. L'acte d'inauguració va anar a càrrec del grup gironí La Gespa. Sevila, Alaquàs o Sabadell (clausura al Teatre Municipal) varen ser els espectacles amb més afluència de públic. Per a la presentació es va confeccionar un lipdub La dotzena edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG), en què s'han ofert vint-i-dos espectacles, vuit dels quals provinents d'Egipte, Líbia i Bulgària, ha tingut èxit de públic. En total, s'ha arribat a la xifra de 5.000 espectadors (repartits entre els espectacles gratuïts i els de pagament), i en alguns casos s'ha arribat al ple absolut. A més s’hi han d'afegir les persones que durant els cinc dies que ha durat el festival han passat pel Microteatre; les que

han assistit als tallers d'El Galliner, i la contínua entrada i sortida d'espectadors que hi ha hagut al FITAG de Nits. Una de les novetats d’aquesta edició ha estat la confecció d’un lipdub. Unes 150 persones, entre actors i voluntaris, van participar en la seva gravació. Ja fa uns anys que el FITAG porta una part de la seva programació en alguns pobles de les comarques gironines. Aquest any s’han fet obres a: Llagostera, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Palamós i Roses.

FITAG, al Teatre Municipal. Foto: Irene Roé

Martí Peraferrer Director del Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG) Quin és el balanç de la 12 ena edició del FITAG? Unes 7500 persones han passat pel Festival, 5000 de les quals tenien entrada amb paper i per tant, s’ha pogut comptabilitzar que s’han ocupat aquest nombre de seients, però després n’hi ha més de 2000 que sabem que no han passat amb paper comptant invitacions, les del Galliner, el FITAG de nit... Co m va l o ra l es n ove t a ts d ’a q u est F I TAG ? El microteatre a la franja matinal per a adults que es va fer al museu d’història de la ciutat va congregar 28 actors de les comarques gironines que han pogut mostrar els seus treballs i segueixen formant-se a l’Escola del Galliner. També és molt important el FITAG de Nits perquè és un dels espais on tothom s’ha apuntat i es creen bons vincles. També es va fer un lipdub per primera vegada, que ha quedat molt bé, són 4 minuts d’una cançó que enganxa que volia ser una carta de pre-

38 I TOT Girona

sentació de la ciutat i del FITAG. Ha servit perquè molts grups que no han vingut mai, ho hagin provat. Es pot parlar d’un Festival consolidat? Penso que sí, pel nivell que jo he vist puc dir que sí. A més, hi ha hagut un augment notori de públic. És un Festival reajustat, perquè ens hem hagut de condicionar i adaptar a un pressupost més reduït. Però el que podem assegurar és el hem aconseguit, tot i tenir menys diners, programar més. La sort que tenim és que en el món del teatre amateur, la disposició és total i no hem de pagar alts catxés d’actors. No està del tot condicionat pels diners, tot i que són necessaris, però és molt important el material, el grau de convivència, les relacions interpersonals... Ja penseu en el FITAG 2013? Sempre s’hi pensa perquè mentre es feia aquest ja estàs pensant en el que s’ha d’incorporar i millorar de cares a la pr-

opera edició. D’això en té l’última paraula la Diputació, però penso que la continuïtat està assegurada, així m’ho van comunicar des de la institució. També vull agrair la col·laboració directa de l’Ajuntament de Girona que aquest any ha entrat amb molta força. En què està ara Martí Peraferre r ? Estic amb l’obra Tennessee (W) que porto tot l’any fent bolos i encara em queda

anar a Sevilla, Càceres i Badajoz amb 4 funcions a cada lloc. Ho combinaré amb un curs trimestral de teatre que faig aquí Girona amb Volcano Grup. De gener a abril de 2013 me’n vaig de gira per llatinoamèrica. També he fet una col·laboració amb una sèrie per Internet que es diu crónicas drakonianas, és una sèrie de fantasia ideada per Cesc Martinell i Mireia Blasco rodada a Catalunya, amb ambientació de l’Edat Mitjana. Martí Peraferrer

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:56

Página 39

EXPOSICIONS CULTURA

Llibres parlats, tot en imatges Una exposició itinerant per biblioteques de Catalunya condensa 30 anys de presentacions de Llibres a la Llibreria 22 de Girona Durant més de trenta anys, Guillem Terribas ha tingut la voluntat de deixar testimoni de totes i cadascuna de les presentacions de llibres i actes que celebrava a la Llibreria 22. En aquest temps, s’han conservat unes quantes hores de filmació i l'escriptora Cristina Massanés, va decidir fer-hi una ullada. Allò que en el seu dia va ser anecdòtic, de cop emergia com un document històric i rellevant. En aquells trenta anys de gravació, reapareixien, intactes en la seva serenitat o la seva vehemència, gent com Jaime Gil de Biedma, Roberto Bolaño, Miquel Pairolí, Baltasar Porcel, Manuel Vázquez Montalbán, Ernest Lluch o Montserrat Roig, i es recobraven les reflexions volàtils que en el seu dia van compartir amb els seus lectors Narcís Comadira, Modest Prats, Juan Luis Panero, Quim Monzó, Jordi Coca, Antoni Marí, Javier Cercas, Josep M.

Espinàs i tants d'altres. Massanés va tenir una consciència clara que en aquelles gravacions hi havia “un mosaic viu d'autories que mostraven l'escriptura de prop” i que en conjunt constituïen “veritables materials d'autor ignorats, sovint, pels mateixos autors”. Aquests documents, degudament seleccionats, són la base de l'exposició Llibres parlats. El muntatge parteix de la constatació que “parlar de llibres és també un dels plaers de la lectura”, i proposa, a través de les veus dels narradors, poetes, assagistes, dramaturgs i traductors que han passat aquests trenta anys per La 22, una interrogació sobre la relació entre escriptor i lector, sobre els motius de l'escriptura, sobre la distinció de gèneres, sobre la mentida o sobre el tràfic entre memòria i ficció. El resultat és una magnífica mostra de la Girona més literària.

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:01

Página 40

ESCAPADES RUTES_GASTRONOMIA_CULTURA_OCI

Banyoles, de somni L’Estany de Banyoles és un indret únic, de gran riquesa natural, cultural i paisatgística

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:01

Página 41

BANYOLES ESCAPADES

L’Estany juntament amb la seva conca lacustre són considerats un espai únic d’un gran valor geològic, paisatgístic i cultural L‘Estany és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Situat a ponent del terme municipal, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000, en l’àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l’Ajuntament de Banyoles i la seva societat civil en reclamen la seva declaració com a Parc Natural. Té una superfície de 107 ha i una característica forma de vuit, és un dels de majors dimensions de la península Ibèrica. Té una longitud de 2.128 m, una amplada de 775 i

Situació Banyoles està situada a l’extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l’Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus. Queda a 120 km. de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França. La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l’Estany, al límit més oriental del Sis-

tema Transversal Català, al mig d’una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Món i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s’obre la plana de Cornellà del Terri, direcció a Girona.

una fondària que en algun punt sobrepassa els 40 m. L’Estany juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Àrea de gran interès tant paisatgístic com geològic, que abasta el conjunt de l'anomenada conca lacustre de Banyoles. L'espai sotmès a protecció ocupa una superfície de poc més de 1.000 m2 i s'estén per part dels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres, tots tres al Pla de l'Estany. La conca lacustre de Banyoles separa la plana de l'Empordà de la serralada Transversal, ja a la comarca de la Garrotxa. I Sandra Florenza, periodista I

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:01

Página 42

LA VILA ESCAPADES

La història de la Vila El seu principal atractiu és l'Estany, que l'ha convertit en una ciutat dinàmica, oberta als demés i emprenedora. Banyoles i la seva comarca són un lloc de gran interès ecològic, cultural i històric, i una font inesgotable de recursos turístics, esportius i d’oci i lleure familiar La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme. La vila era el nucli interior de les muralles, mentre que es considerava com a terme la part de fora de les muralles, és a dir, els masos, cases i nuclis disseminats. Als habitants del

terme se’ls tractava com a un món a part, com a forans. El seu principal atractiu, l'Estany, l'ha convertit en una ciutat dinàmica, oberta als demés i emprenedora. Banyoles i la seva comarca són un lloc de gran interès ecològic, cultural i històric, i una font inesgotable de re-

cursos turístics, esportius i de lleure. Al segle XIV la vila de Banyoles tenia unes 318 cases que representaven aproximadament uns 1.590 habitants. Al segle XV, tenia diferents portals d’entrada: el de l’Hospital (al carrer de Sant Roc), el de Sant Benet (al carrer de Sant Be-

net), el de Sant Martirià (entre els carrers del Mercadal i dels Valls), el de Sobreporta (a la Porta dels Turers), el de Girona (a l’alçada del carrer de Sant Pere), el del Forn o d'en Peraseca, i després del Portal de Besalú o de la Barrera (al carrer de Baix) tornava al monestir.

El Monestir El monestir de Sant Esteve de Banyoles era una fortalesa amb torres. A més de l’església i del claustre existien tota una sèrie de dependències com són el refectori, el dormitori, la sala capitular, les cases dels monjos i de l’abat, el celler, el rebost, el graner, l’estable, la cuina, les presons i la porteria. Els monjos prebendats (cambrer, infermer i sagristà) vivien, de les seves rendes, dins el monestir en cases a part, ben aposentats i servits per criats. A més a més, hi residien uns quants clergues com el prior de Santa Maria de Finestres i els 9 capellans dels beneficis existents a l’església de Sant Esteve. Hi tenien seu els dife-

rents beneficis, aniversaris i confraries. Els beneficis van ser creats per particulars o religiosos en honor d’algun sant i estaven dotats amb rendes. De cadascun, un capellà s’encarregava de fer cremar les llànties, d’oficiar misses i de celebrar les festivitats. Els aniversaris administraven les rendes deixades pels difunts per dir missa en la seva memòria. Al monestir hi havia diversos càrrecs com: el cambrer (encarregat del vestuari i de les finances), l’infermer (cuidava dels aliments), els sagristans major i menor, l’almoiner, el cabiscol (encarregat del cor), el dispenser (vigilava la cuina i el menjar), el prior, entre molts altres.

Església de Santa Maria Des de la fundació de la vila pels benedictins al segle IX, la vitalitat ciutadana va anar creixent i cada vegada hi havia més habitants. Ben aviat es va veure la necessitat de construir una nova església en un lloc fora del monestir de Sant Esteve. L’església s’hauria edificat durant la segona meitat del segle X. Això va quedar confirmat per la troballa de la planta de l’absis a la dècada dels quaranta del segle XX. Es va situar en un lloc elevat, en un turó, i d’a-

quí en deriva probablement el nom de Turers (turario). L’església de Santa Maria dels Turers, des d’un principi, era filial del monestir de Sant Esteve de Banyoles i estava atesa per un capellà (després s’hi va afegir un domer i un sagristà), escollit per l’abat del monestir. De totes maneres, des dels inicis, l’església va caure sota la influència dels prohoms de la vila. Allí era on es reunien tots els caps de casa per adoptar decisions col·lectives.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

15:54

P谩gina 43

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:01

Página 44

ENTREVISTA ESCAPADES

Miquel Noguer i Planas Alcalde de Banyoles La seva trajectòria política va començar el 1987 fins el 1991 com a regidor a Mieres. Del 1991 al 2006, va ser alcalde de Mieres. Del 1998 al 2006, va ser el president del Consell Comarcal de la Garrotxa i a partir de 2007 fins a avui, és l’alcalde de Banyoles Quines accions s’han deixat de fer o han quedat aturades? Es van fer unes inversions importantíssimes. Els anys 2009 i 2010 vàrem fer el rècord d’inversions a la ciutat. Vam tenir la sort de poder-los fer. Ara anem fent. S’ha hagut de retardar alguna obra però perquè ho ha endarrerit l’estat. Per exemple el museu arqueològic, però tot es reactivarà. També es retardarà el pla de barris, que s’allargarà fins el 2016. I el pla d’obres i serveis que estava previst pel 2012 i preveia l’arranjament del Puig de la Font Pudosa i es farà el 2013.

ciutat estigui cuidada, s’han de tenir al dia els petits arranjaments, les podes, la neteja... dediquem el màxim de temps a les persones més vulnerables, que al 2007 eren poques i ara cada vegada n’hi ha més. I a les que necessiten altres ajudes com: elaborar el Currículum Vitae per entrar al mercat laboral, recerca de feina, formació: aprenentatge d’un ofici, idiomes, impuls als emprenedors... Tenir un Ajuntament econòmicament i financerament sanejat, com està ara i no ho estava. Aconseguir un equilibri a la ciutat entre tots els col·lectius.

A què han donat prioritat? Prioritat absoluta a les persones. També es necessita que la

Com definiria Banyoles? És un municipi capital de comarca, de nova creació, mitjà, amb ga-

irebé 20.000 habitants, amb un tant per cent de gent nouvinguda important, entre un 20 i un 22% . També la nostra economia està molt diversificada. Alhora la característica principal gira al voltant de l’aigua i l’Estany. És molt proper a Girona, cosa que té l’avantatge que tenim alguns serveis molt a prop, però la desavantatge és no tenir alguns serveis que tenen altres capitals de comarca, com alguns serveis privats com cinema i altres de lleure o esbarjo. No tenim tampoc serveis oficials com jutjats de primera instància o administració de la Generalitat. Quins són els principals ítems turístics del municipi i què cal promocionar? Banyoles és la ciutat de l’Estany, però també tenim moltes altres coses d’interès i que volem promocionar, com el centre de la ciutat, la part vella. És bastant desconegut i hem d’idear coses perquè quan la gent ve a l’Estany tingui facilitats per anar cap al centre. Tenim la Barca, la Tirona, el trenet, les burricletes, i un barri antic molt enriquidor amb espais que s’han de visitar com el claustre del Monestir. També volem demanar permís al Bisbat perquè ens permeti mostrar l’arqueta i el retaule als visitants. Pensem en fer una nova inversió si cal perquè hi

Banyoles és la ciutat de l’Estany però també molts altres atractius com ara el monestir

hagi més serveis al voltant de l’Estany. Millorar la neteja, hem posat l’oficina de turisme al centre, un acord amb l’associació de comerciants per donar ús turístic a Cal Moliner o Molí de les Voltes, és l’únic edifici de la Plaça Major que es manté amb només una planta construïda sobre la volta. Quin tipus de turisme tenen al llarg de l’any? És de caire familiar, en general i esportiu, principalment a l’hivern. Entre setmana tenim gent de la tercera edat i escolars. Solen visitar l’Estany, els museus, el Parc de la Draga, on hi ve gent de tot el món a excavar. Banyoles té turisme tot l’any. Tenim molta activitat cultural com teatre i música. A Banyoles fem 27 anys de Triatló, aquest any hem tancat a 1000 atletes perquè no n’hem pogut enquibir més, i tenim altres competicions internacionals com el Triatló, el Rem i el Piragüisme. Quines campanyes es fan des de l’Ajuntament per ajudar a les empreses i el comerç? S’ha creat l’associació Banyoles Comerç i Turisme neix fruit de la Taula de comerç i turisme, impulsada per l’Ajuntament de Banyoles. Representa i gestiona els interessos generals i comuns dels associats, empresaris; fomentar el desenvolupament del comerç de proximitat; i promoure una imatge atractiva del comerç i el turisme. La nostra campanya és ajudar a crear nous negocis, enriquir el teixit empresarial, ampliant serveis i relligant-ho tot plegat.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

11:01

P谩gina 45

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:02

Página 46

COMERÇ ESCAPADES

El comerç A Banyoles bastants comerços han passat de generació en generació i avui s’elaboren productes artesans de primera qualitat La tradició comercial de Banyoles es remunta a l’edat mitjana, quan la ciutat es va anar configurant al voltant del mercat setmanal, que se celebrava primer a la plaça de a Vila Vella (actual plaça del Teatre) i a partir del segle XIII a la plaça Major, i de la fira anual dedicada a Sant Martirià. A Banyoles, són bastants els comerços que han anat passant de generació en generació i que han seguit elaborant els productes amb les mateixes receptes que els avantpassats, fet que confereix un valor afegit al producte. Per aquest i altres motiu, ningú pot deixar de passejar pels carrers de la ciutat on es troben els millors productes de la terra i ar-

tesans, tot de primera qualitat. Banyoles disposa de diferents tipologies d’allotjament: hotels, hostals i albergs situats a pocs minuts dels centre de la ciutat i de l’Estany. Aquests establiments allotgen diferents visitants que arriben a les contrades atrets per l’entorn natural. A la resta de la comarca del Pla de l’Estany hi ha una gran varietat de cases de turisme rural, tant d’allotjament independent com de lloguer d’habitacions; en total més de 50. També hi trobem hotels, hostals, cases de colònies, càmpings i apartaments. Tots estan ubicats dins un marc incomparable on es pot gaudir de l’entorn natural, cultural i patrimonial.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

11:02

P谩gina 47

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:02

Página 48

NATURA I ESPORT ESCAPADES

Esport d’elit a Banyoles Banyoles és ciutat esportiva per excel·lència, reconeguda amb la marca de Destinació Turística Esportiva (DTE) per la Generalitat

Rem, piragüisme i natació llor camp de regates del món. La llargada de l’Estany, de 2.134 metres, és ideal per aquest esport ja que la distància de les regates és de 2.000 metres. L’emblemàtic equip de la Universitat de Cambridge, entrena cada any a les instal·lacions banyolines per poder competir amb garanties contra el seu etern rival, Oxford. El piragüisme gaudeix dels mateixos recursos i equipaments que el rem. També es celebra la popular Travessia de l'Estany, la gran festa de la natació de Banyoles, organitzada des de 1944. La prova consisteix a travessar l’Estany pel llarg i durant tots els anys té molta afluència de públic, hi participen més de 2.000 nedadors.

Foto: Harold Abellan

La ciutat es distingeix per una llarga tradició esportiva i per unes instal·lacions i un entorn natural immillorables per a la pràctica de l’esport. S’hi practiquen cinc esports amb certificat: el rem, el piragüisme i la natació, vinculats a l’Estany; i el ciclisme i el triatló, gràcies a l’excel·lent ubicació de Banyoles en una àrea natural a mig camí dels Pirineus i la Costa Brava. El rem és l’esport que ha fet més famosa la ciutat i s’hi practica des de 1886. Banyoles va ser subseu olímpica d’aquest esport en els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 i va ser la seu del Campionat del Món de Rem el 2004. La Federació Internacional de Rem (FISA) va qualificar Banyoles com el mi-

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:02

Página 49

NATURA I ESPORT ESCAPADES

Foto: Harold Abellan

Banyoles i el Pla de l’Estany són un lloc idoni per a la pràctica del ciclisme i la BTT. Pel ciclisme de carretera, les vies estan ben condicionades i hi ha un trànsit moderat. La Bike Station Banyoles proporciona tot el servei tècnic necessari per al ciclista. Al mateix temps, els boscos i les muntanyes ofereixen espais ideals per a la pràctica de la bicicleta de muntanya. D'altra banda, la comarca compta amb el primer Centre BTT de Catalunya, on es pot accedir a informació i assistència tècnica i des d’on s’inicien deu rutes per recórrer la comarca. Hi ha un total de 252 km de recorregut senyalitzat. El triatló també ha trobat a Ba-

Octubre 2012

nyoles un espai ideal per entrenar i organitzar competicions. De fet, es tracta probablement del lloc de Catalunya més indicat per a la pràctica d’aquesta disciplina. Des de 1985, a Banyoles s'hi celebra el Triatló de Catalunya, amb distància olímpica. També s’hi organitzen un Triatló de distància B, un Duatló, un Triatló popular i altres competicions que proven la distinció qualitat de la Destinació Turística Esportiva. D’altra banda, la costum dels banyolins i banyolines és realitzar corrent o passejant la volta a l'Estany. Fa que L’Estany estigui concorregut a tota hora i es vegin persones fent aquest recorregut natural i paisatgístic.

Foto: Harold Abellan

Ciclisme i BTT

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:02

Página 50

CULTURA ESCAPADES

La cultura a l’abast de tothom El 1933 l’Ajuntament de Banyoles, en col·laboració amb diverses persones de la ciutat interessades pel patrimoni cultural, va crear una Junta de Museus municipal, que s’havia d’encarregar del Museu Arqueològic. També es vaen encarregar de la gestió del Darder

Museu Darder El Museu Darder és un dels més antics de les comarques gironines. Inaugurat el 1916, va patir pocs canvis fins la seva remodelació total, iniciada el 2003. El 2007 obre de nou les portes, incorporant a les col·leccions d’història natural una part dedicada a explicar el fenomen hidrogeològic de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles, un fet que s’havia intentat des de molt temps enrere. El Museu Darder s’inaugura el 22 d’octubre de 1916, fruit de la donació de les col·leccions d’història natural del barceloní Francesc Darder i Llimona al municipi de Banyoles. S’ubica a la planta baixa d’un edifici municipal, a la Plaça dels Estudis, on encara es troba avui dia. En aquella època, a les comarques gironines només hi havia dos museus més, essent doncs

Museu Arqueològic El museu, situat a l’edifici gòtic de la Pia Almoina, acull les col·leccions procedents dels jaciments arqueològics de la comarca del Pla de l’Estany. La seva visita ens permet fer un repàs a la història de la comarca des de les èpoques més remotes fins a l’edat mitjana. A les sales de paleontologia i prehistòria s’hi exposen restes fòssils dels grans animals del terciari i d’inicis del quaternari, la mandíbula de Banyoles, les col·leccions d’indústria i fa una de les Coves de Serinyà, i les peces del poblat neolític de La Draga. A les sales d’Història s’hi poden veure materials d’època ibèrica, romana i medieval. L’intent de crear un museu

50 I TOT Girona

d’arqueologia a Banyoles comença a final dels anys vint del segle passat. Es volia conservar a la ciutat de Banyoles les restes arqueològiques que es trobaven als voltants. L’any 1931 ja s’havia dipositat a la Pia Almoina, on aleshores hi havia una Escola d’Arts i Oficis, dos capitells romànics, procedents de l’antic claustre romànic del monestir de Sant Esteve de Banyoles, que estaven en dues cases de Banyoles. Llavors es va pensar fer un museu d’art per agrupar els objectes més antics de la comarca. Poc més tard, el 1932, es varen trobar materials arqueològics a la vil·la romana de Vilauba (Camós) i es optar per agrupar-ho.

el tercer més antic de les nostres contrades. Durant anys, va ser un referent de Banyoles, com a lloc de gran interès cultural amb col·leccions que no es veien habitualment, principalment les d’antropologia. L’acumulació d’animals exòtics en les seves tres sales, que després van passar a cinc, feia que tant escoles com gent de ciència trobessin molt atractiva la visita al Museu. Tot i això, durant anys el Darder es va mantenir més gràcies a la col·laboració desinteressada de diferents persones de la població que no, per inversions que ajudessin a millorar-lo. Malgrat tot, el fons del Museu es va anar ampliant amb donacions de persones que cedien les seves col·leccions, arribant a les aproximadament 20.000 peces que hi ha actualment.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

11:02

P谩gina 51

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:02

Página 52

ENTREVISTA ESCAPADES

Josep Grabuleda Arxiver municipal de Banyoles Va néixer a Banyoles, és llicenciat en Història, és l’arxiver municipal de Banyoles des de fa 25 anys. Bon coneixedor i estudiós de la història de la comarca del Pla de l’Estany, ha col·laborat en diversos mitjans i ha publicat i assessorat diferents reculls d’història local Quina és la seva tasca com a arxiver? Conservar i intentar que la documentació, tant la municipal com la històrica o la de particulars, estigui ben guardava i es pugui consultar. Recuperar i fer tot els passos per escollir entre la documentació que arriba, el que es pot guardar i llençar. Els arxius permeten tenir la documentació ordenada i fàcil de recuperar. Quin són els documents de més valor que té l’arxiu? Els documents històrics són a l’arxiu comarcal del Pla de l’Estany. Hi ha diferents fons particulars, personals i d’empreses, i sobretot, el fons municipal de Banyoles entre d'altres. Del municipal de Banyoles s'hi conserven documents des del s. XIII fins avui. Tenim d’entre els documents més importants, un fragment d’una bíblia del s.XI. També el llibre que donava facultat al municipi per fer monedes. Data de l’any 1600 més o menys. Conservem uns 200 pergamins municipals i un miler de pergamins de particulars. Així mateix hi ha els Llibres d’actes municipals de Banyoles, des del segle XV. Quins són els punts d’atractiu històric que té el poble de Banyoles? El monestir de Sant Esteve de Banyoles, l’església de Santa Maria, el Tint, Cal Moliner, la plaça Major… N’hi ha molts. El Monestir és el primer, el més antic, se suposa que és de l’any 812, de fa 1200 anys. Es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat. Era forti-

52 I TOT Girona

ficat per guardar-se i tota la població eren els seus súbdits. Sant Esteve constava com a església parroquial i poc a poc la població va potenciar la reconstrucció de l’església de Sant Maria (1270-1333). El 1835 es produeix la desamortització i el convent va desaparèixer. La Llotja del Tint, per exemple, és un edifici gòtic civil del segle XV dedicat originalment, es creu, al tint de teixits. Com i quan neix el poble de Ba nyo l es ? L’abat, amb el temps, perd facultats, la gent de la vila preferia dependre del rei que no era tan dur, però no ho va aconseguir. Els monjos varen construir cinc recs que donaven aigua per regadiu dels

Els 317 pals de cabanes i els 8 objectes de fusta l’equiparen a poblats neolítics alpins terrenys i fer anar els molins. Els edificis del centre de la ciutat, principalment es van alçar en els llocs que eren elevats per evitar les possibles inundacions de l’Estany. En el s.XIII i XIV, a la plaça Major (anomenada de la Vila Nova) hi anaren a viure gent de cert recursos. Després de la guerra del Francès, el 1814, els monjos servites varen aconseguir edificar el seu convent on hi ha actualment el Museu Darder. Temps anteriors l'abat no els hi permetia i van viure al Puig de Sant Martirià.

Tenen dos museus molt concorreguts, què s’hi pot veure? Al Museu Darder és el d’història natural. Es va fer a partir de la donació que el veterinari Francesc Darder va fer a Banyoles de la seva col·lecció particular. Una col·lecció formada per material procedent de la botiga que tenia a Barcelona, on venia animals dissecats i material divers d’història natural. Al 1916 es va inaugurar i recollia bàsicament la col·lecció Darder, després, des dels anys 60 i 70, i fins l'actual Museu, ha guanyat protagonisme l'estudi i explicació de l’Estany. El Museu Arqueològic és a l’edifici de la Pia Almoina (l'antiga Casa Consistorial). Hi ha tot el que s’ha trobat des de fa milions d’anys

com una còpia de la Mandíbula de Banyoles i allò que s’ha trobat al Parc de la Draga. Què representa La Draga? La Draga és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica. Els 317 pals de les cabanes que s'hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l'aigua, l'equiparen als mítics poblats neolítics de la regió alpina. El jaciment de La Draga (Banyoles) va ser descobert l'abril de 1990 i pertany al neolític antic, ara fa més d’uns 7.000 anys. Pels sondeigs de 1990 i les perforacions sistemàtiques de 1996, el poblat ocupa 10.000 m2, 1000 dels quals són submergits a l’Estany de Banyoles.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

11:02

P谩gina 53

BANYOLES ESCAPADES

Octubre 2012

TOT Girona I 53

27/9/12

11:03

Página 54

Foto: Pere Duran

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

Foto cedida per: Estudi Oliver Gràfic

FIRES I FESTES ESCAPADES

Fires i festes La Festa Major de Sant Martirià de l’octubre és la més important i representativa de Banyoles. De la resta de la comarca cal destacar la Fira de la Mel de Crespià, la Fira de la Carbassa a Esponellà o la Fira de l’All i el Ball del Cornut, ambdues a Cornellà del Terri Banyoles és una vila de llarga tradició festiva, està fortament arrelada a les seves festes i tradicions. Sant Antoni Abad, la Processó dels Dolors, la Fira del Cop d’Ull o l’Aphònica són les més populars i entre elles, la Festa Major de Sant Martirià a l’octubre, és la més important i representativa. A la resta de la comarca cal destacar la Fira de la Mel de Crespià, la Fira de la Carbassa a Esponellà o la Fira de l’All i el Ball del Cornut, ambdues a Cornellà del Terri. Banyoles és un poble amb molta història i edificis de l'època medieval, a més de comptar amb una llarga tradició de llegendes; és per això que s'ha creat la fira Aloja, la Fira Medie-

54 I TOT Girona

val Fantàstica de Banyoles. Es celebrarà els dies 13 i 14 d’octubre de 2012. Dins la programació d'aquesta nova fira es podrà gaudir del mercat medieval, ambientacions pels carrers i places, espectacles infantils... Inclou un Mercat Medieval, la Nit comercial Medieval en què els comerços podran obrir fins les 12 de la nit. I també un sopar amb animacions i ambientacions de l’època me-

La Fira multesectorial i ramadera de Sant Martirià fa 34 anys i està ben consolidada

dieval a la Plaça de les Rodes. Servirà perquè tothom pugui tastar el que menjaven i aprendre com cuinaven els antics ciutadans de la ciutat. La Festa de Sant Martirià és la Festa Major de Banyoles és una festa variada on, al llarg de 4 o 5 dies es programen activitats per a totes les edats. La festa comença el dijous amb la programació de concerts per a la gent jove, i així cada nit fins el dilluns següent. El dissabte i el diumenge, al matí i a la tarda, es pot gaudir de diverses activitats familiars i infantils, cercaviles de gegants i cap-grossos, sardanes, visites guiades... Per a celebrar el fi de festa, el dilluns (festa local a la ciutat),

es fa un castell de focs artificials. Se celebrarà del dia 18 al 22 d'octubre de 2012. La Fira de Sant Martirià arriba aquest any a la seva 34 ena edició. Se celebra el tercer cap de setmana de novembre al Parc de la Draga i al pavelló esportiu de la Draga. Es tracta d’una fira multisectorial i ramadera molt ben consolidada. En destaquen els concursos morfològics de cavalls de tir i pura raça àrab i espanyola, les exposicions d'animals autòctons catalans, les exhibicions i concursos de carroussels... A la fira també es pot gaudir del Mercat d'Artesania, de la Fira del Dibuix i la Pintura, i de la fira comercial Firestany.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

11:03

Página 55

GASTRONOMIA ESCAPADES

Gastronomia La particularitat més important del grup gastronòmic del Pla de l’Estany és que els productors són artesans i tenen productes d’altíssima qualitat i naturals, que pertanyen a la comarca del Pla de l’Estany com la vedella ben engreixada, el xai de ramat o el porc ibèric La cuina del Pla de l’Estany està influenciada per la seva ubicació geogràfica. Aportacions de les comarques veïnes com l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Gironès han donat un toc original a la cuina de la comarca. Combinacions de mar i muntanya i barreges de dolç i salat que han perdurat tot i el pas del temps. Per no perdre el secret dels plats i també per l’afany de recuperar productes i descobrir-ne de nous, es va crear el Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany, amb el qual queda palesa la tradició gastronòmica a la comarca i que basa el seu èxit en a qualitat dels productes autòctons. Per completar la visita a Banyoles, es recomana la tí-

pica tortada d’ametlles, els rocs de l’Estany i les “cansalades”, petits dolços que solien menjar-se acompanyats d’un vas d’aigua de la Font Pudosa. Són famosos també els alls de Banyoles que amaneixen els suculents plats elaborats en els diferents restaurants de la ciutat i la comarca. Els Productes de qualitat del Grup són la vedella ben engreixada, el xai de ramat, el porc ibèric i Duroc en pastura, aus de pagès, oli

“El plaer de Menjar Natural” és el Grup Gastronòmic sense ànim de lucre del Pla de l’Estany

extra verge d'oliva premsat en fred, llegums recuperats com els fesols, carbassa d’Esponellà, verdures ecològiques, mel de Crespià, formatges artesans de llet de vaca i la Tortada de Banyoles. "El Plaer de Menjar Natural", 6 restaurants i 11 productors és la Societat Gastronòmica que es va constituir el febrer del 2004 i és una associació de professionals sense ànim de lucre. Les activitats que han conduït a la creació d'aquest grup gastronòmic es van iniciar fa uns tres anys, fruit de la necessitat d’alguns restauradors del Pla de l'Estany, de compartir idees, proveïdors i cercar conjuntament productes d'alta qualitat que els permetessin millorar la seva oferta

gastronòmica i alhora la de la comarca. També els va impulsar l’interès per recuperar productes i maneres de produir d'abans, de conèixer nous productes i tècniques; i d’adquirir nous coneixements i noves maneres d'entendre la Gastronomia. Els productors són artesans i tenen productes d’altíssima qualitat i naturals, que pertanyen a la comarca del Pla de l’Estany i que són l’essència del Grup. Una altra de les característiques més destacables del Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany és l’alta varietat de restaurants que en formen part. Alguns elaboren cuina d'autor i cuina de mercat, i alguns altres cuina catalana, casolana, braseria, tapes...

Juny gastronòmic Del 1 de juny al 1 de juliol els restaurants del Grup Gastronòmic del Pla de l’Estany ofereixen menús especials. Durant aquests dies, els restaurants del Grup Gastronòmic presenten menús amb plats elaborats amb productes naturals i de qualitat de la comarca

del Pla de l’Estany i que formen part de la cistella de productes del Grup. A més, s’hi organitzen algunes activitats paral·leles: Tast de vins i formatges, sopars degustació, gintònics musicals (Màster classe sobre els gintònics amb degustació de diferents combinacions).

TOT Girona I 55

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:01

Página 56

GASTRONOMIA CRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona L’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, tal i com ens explica el seu director, Gonzalo Herrero, aviat complirà 50 anys formant a futurs cuiners, pastissers i tothom qui vol dedicar el seu futur professional al món de la cuina, la restauració i al món turístic El tret de sortida de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona enguany voreja els 500 alumnes, més uns 30 que estan completant les seves pràctiques. S’hi imparteixen Cicles de Grau Mitjà on els alumnes es poden for-

56 I TOT Girona

mar en: Cuina i gastronomia, i Serveis de restauració, tot dos de la família professional d’Hoteleria i Turisme el cicle de Forneria, pastisseria i confiteria que pertany a la família d'Indústries alimentàries. També es poden cursar Cicles de Grau

Superior, tot ells de la família d’Hoteleria i Turisme: Animació turística, Agències de viatges i gestió d’esdeveniments, Gestió d’allotjaments turístics, Guia, informació i assistència turística, Direcció de serveis en restauració i Direcció de cuina...

Tots el cicles formatius inclouen un Mòdul Professional anomenat FCT (Formació en Centres de treball), que com el seu nom indica es cursa en empreses del sector i que permet completar la formació dels alumnes. Si els alumnes ho de-

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:01

Página 57

REPORTATGE GASTRONOMIA

sitgen poden sol·licitar fer aquestes pràctiques a l’estranger. Al marge de les aules de Cuina, Bar i Menjadors l’Escola disposa d’aules específiques per a cada Cicle Formatiu, entre d’altres destaquen l’aula de Tast de vins, que a més dels alumnes del centre també es fa servir per cursos externs , l’aula AMADEUS o els alumnes d’agències de viatges poden fer practiques reals, Aula d’animació turística... L’INS Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona és una institució oberta la ciutat i al país, dins del compromís d’aquesta vinculació, procura integrar els continguts i les manifestacions socials i culturals de tots aquests. L’Escola no es tanca mai enfront la possibilitat de gaudir d’influències externes, sempre que això es vegi reflectit en l’augment de la qualitat de l’ensenyament del

nostre alumnat. Per això, l’Escola participa amb entitats externes a món de l’educació. A més de la formació Professional Reglada també s’imparteixen cursos de formació no reglada. D’aquest tipus de formació destaquen els ensenyaments de formació ocupacional per a aturats, els PQPI, (Programa de Qualificació professional Inicial, concretament el PTT, (Pla de Transició al Treball) dirigits a aquells alumnes que no han superat l’ESO. Passar aquest curs els dona dret a accedir a cicles formatius de grau mitjà. També es fan cursos per a entitats privades, com la 9 ena edició del curs de Sommeliers d’UdG Formació. L’Escola disposa d’un restaurant obert al públic, als migdies, on s’ofereix un menú degustació. I Sandra Florenza, periodista I

TOT Girona I 57

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:01

Página 58

NOTÍCIES GASTRONOMIA

Estrelles michelin a Peralada El cicle de “Tast i Tastets al Castell de Peralada” celebra el 3 d’octubre un nou sopar degustació. El restaurant de Llagostera Els Tinars, que compta amb un estrella Michelin, és l’escollit per a preparar uns plats maridats amb els millors vins, al Casino de Peralada La tercera generació de la família Gascons - Palagos, és qui dirigeix el restaurant els Tinars, actualment. Han transformat la masia familiar en un espai actual i modern, amb una cuina d’alta qualitat. La seva cuina compagina elements tradicionals amb pinzellades avantguardistes. Disposen d’una àmplia bodega de vins amb vàries denominacions d’origen. La carta es increïblement extensa i els peixos guisats a voluntat esdevenen la gran especialitat de la casa. El seu xef Marc Gascons va quedar finalista en els Premis anuals de l’Acadèmia Catalana de Gas-

58 I TOT Girona

tronomia, de gran prestigi, en la menció de Cuiner Jove. El cicle de “Tast i Tastets smb estrelles Michelin al Castell de Peralada”, ja va celebrar el passat 5 de setembre un sopar degustació amb maridatge de vins en el Casino de Peralada. Va tenir molt bona acollida de públic i va anar a càrrec del Restaurant Francès Pascal Borrell de Maury, que compta amb l’apreciada estrella Michelin. Va oferir com a aperitiu un ou de granja cuit a 72 graus, duxelles de xampinyons i textura de trufa negra. Aquest plat anava maridat amb un vi blanc amb un Mas Amiel, Altaïr.

D’entrant, el xef va cuinar un tub aromàtic de calamar i cranc al curri, clorofil·la de Misuna i vodka, llima... i el vi blanc escollit va ser el Domaine Dornier, Idyle. El plat de peix era Palaia cuita a baixa temperatura, crema d’all negre, api amb salsa remoulade al yuzu, marinada Bocuse d’Or... i l’acompanyava un vi blanc, el Domaine Pouderaux, Roc de Plane. El plat de carn suggerit era: Filet de xai del país en crosta d’herbes verdes, suc reduït al romaní, cromesquis de despulla al parmesà, mescla d’herbes fresques... el vi escollit era un de negre, el Domaine Du Mas

Karolina. De Postres el xef Borrell va preparar un Milfulls de xocolata Grand Cru de Mèxic, xocolata cremosa, gerds intensos... anava maridat amb un vi dolç, el Domaine Du Dernier Bastion, Maury VDN Tradition. I el 7 de Novembre serà el torn del Restaurant Mas Pau de Puigventós. Des de 1994 en Xavi, en Toni, Juli i en Ferran en porten la direcció. Han intentat culminar la il·lusió de crear una nova cuina catalana basada en el producte i buscant el màxim de modernitat i avantguardisme, sense trencar l’essència, les propietats i el concepte del plat a realitzar.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:01

P谩gina 59

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:02

Página 60

INTERIORISME DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

Glamur arran d’aigua Cases de somni que són plató per un dia

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:02

Página 61

REPORTATGE INTERIORISME

Quan un paisatge exclusiu com la Costa Brava s’agermana amb el bon gust i l’excel·lència de projectes decoratius i d’interiorisme de primer nivell, com els d’Adam Martí i Jordi Mateu de l’equip Italy Interiors, el resultat és inigualable, i els grans dissenyadors se n’han adonat a força de la bellesa d’un entorn natural com és la Costa Brava impulsa encara amb més força les singularitats de cada racó de les seves cases i les peces que li donen vida. L’interiorista gironí Adam Martí ha decorat moltes d’aquestes mansions obertes al mar i amb unes vistes privilegiades, i les ha dotades d’estructures mòbils que permeten aprofitar cada segon de llum durant tot l’any. Aquest binomi de paisatge escarpat i

Octubre 2012

disseny exclusiu no ha passat per alt a grans dissenyadors de prestigi internacional com l’egipci Karim Rahid o el valencià Javier Mariscal. Recentment tots dos han utilitzat els espais de diverses cases realitzades per Italy Interiors a la província de Girona per a la presentació de les seves col·leccions, encisats per la imatge del nostre paisatge i les intervencions de l’interiorista gironí, per donar vida a les seves creacions. Tenint en comp-

te que aquests primeres espases del disseny tenen al seu abast qualsevol paradís i racons de món per a situar-hi les seves col·leccions per vestir-les abans de ser presentades, és significatiu que precisament hagi estat la Costa Brava el seu escenari escollit. La seva orografia i la llum del mediterrani són factors que han destacat a l’hora de fer aquesta elecció, i cal tenir en compte que les imatges i els vídeos resultants d’aquestes presentacions cir-

culen actualment per a tots els països del planeta omplint pàgines i més pàgines de revistes especialitzades i minuts de televisió en canals temàtics de moda i disseny. Aquestes sessions només són possible gràcies a la complicitat dels propietaris de les cases, l’interiorista que ha posat la mel a la boca dels grans dissenyadors, la firma Vondom, i un equip format per més de 30 persones. I Francesc Solà, periodista I

TOT Girona I 61

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 62

REPORTATGE INTERIORISME

El més nou de Karim Rashid El prestigiós dissenyador instal·lat a Nova York escull una de les cases d’Italy Interiors a Tossa de Mar per a mostrar al món les seves darreres creacions Karim Rashid és un dels més prolífics dissenyadors dels nostres temps. Ha produït al voltant de 3.000 dissenys i els seus treballs, reconeguts arreu, han rebut més 300 premis en 35 països diferents, fet que el converteix en un dissenyador llegendari. Establert a Nova York, Rashid també té oficines a Amsterdam i Holanda. Els seus nombrosos premis inclouen dissenys de botigues, interiors de restaurants i hotels, també mobles i accessoris i una línia decproductes i articles de luxe. Fa uns mesos va traslladar el seu nombrós equip fins a Tossa de Mar, per convertir unes de les cases decorades per Italy Interiors en

62 I TOT Girona

l’escenari de la presentació de les seves darreres creacions de mobiliari i que ja ha traslladat a nivell mundial a través del seu catàleg oficial. En la seva estada a Tossa de Mar, Rashid va escollir aquesta casa en què Italy Interiors hi havia instal·lat una nova aplicació de pèrgola per a piscina desbordant particular, de Jardí Mediterrani, basada en una estructura d’acer inoxidable lacat en color blanc. Un modern tendal vesteix el sistema d’ombra de la part davantera de la piscina, en una sofisticada instal·lació que disposa de ruixador d’aigua i netejapeus integrat al travesser, i un sistema d’àudio per a fil musical integrat a l’estructura.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:03

P谩gina 63

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 64

REPORTATGE INTERIORISME

Mariscal escull Blanes Un luxós xalet de la cala Sant Francesc decorat per Italy Interiors és l’escenari on el dissenyador valencià ha ambientat el seu nou catàleg de creacions Una de les recents intervencions d’Italy Interiors a una vivenda de la Cala de Sant Francesc d’aquesta localitat selvatana va encisar al creador valencià, que també hi va portar els seus tràilers de material i suport, juntament amb un equip de models, per a fer-hi les sessions d’imatge i vídeo que en aquests moments ja són presents als millors aparadors mundials del disseny. Javier Mariscal és un dels dissen-

yadors més destacats i sol·licitats del panorama actual, i els seus millors treballs com a interiorista i creador li han valgut el reconeixement nacional i internacional. En aquesta casa de Blanes que podeu veure a les fotografies Italy Interiors hi havia treballat intensament per a dotar-la d’ntimitat i frescor durant tot l’any, tant pel que fa als espais exteriors enjardinats com a l’interior de l’habitatge.

Equip Italy El reconeixement a la feina de l’equip d’Italy Interiors és notori en catàlegs i revistes especialitzades, que exhalten la feina duta a terme per aquest equip multidisciplinari de dissenyadors d’interiors instal·lats a Girona, encapçalats per Adam Martí. Un equip jove que proposa nous punts de vista i propostes d’avantguarda per a tot tipus de projectes, des de cases particulars fins a hotels o restaurants.

64 I TOT Girona

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:03

P谩gina 65

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 66

CALEFACCIÓ INTERIORISME

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:03

Página 67

CALEFACCIÓ INTERIORISME

Calefacció de disseny Els radiadors, peces decoratives de la llar En l'última dècada el disseny ha conquerit l'univers dels radiadors i els ha convertit en noves peces decoratives i d’última moda

zar amb els diferents estils decoratius. Al mateix temps, contribueixen a economitzar el consum energètic de la teva llar. Ningú és partidari de patir els rigors de l’hivern a la casa. Per això, la majoria de gent opta per instal·lar a casa seva alguna de les múltiples opcions que ofereix el mercat per fer front a les baixes temperatures. Al marge de tota una sèrie de factors, cada vegada pren més rellevància l’aspecte dels dissenys exteriors.

ls fabricants estan revolucionant el sector dels radiadors amb nous dissenys que es diferencien clarament dels mòduls calefactors tradicionals. Ara, els radiadors de disseny avantguardista, són creacions d'allò més originals que combinen a la perfecció funcionalitat, estètica i sostenibilitat, i que presenten nombroses games, possibilitats, formats, tonalitats i característiques per tal d'encaixar en les diferents estances i harmonit-

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 68

CALEFACCIÓ INTERIORISME

Eficiència energètica Els volums d'aigua necessaris pel funcionament correcte dels radiadors poden arribar fins als dos litres per aparell, davant dels 20 litres que consumeixen molts mòduls calefactors tradicionals. Representa una disminució de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera A més de l'espectacular imatge que projecten aquests radiadors de disseny avantguardista, el seu gran valor radica en l'eficiència energètica, ja que necessiten un 50% menys d'aigua que els aparells tradicionals per aconseguir la mateixa inèrcia tèrmica. D'aquesta manera es redueix el consum d’aigua, fent que l'aparell s'escalfi més ràpidament, i de passada, es disminueixi de manera con-

68 I TOT Girona

siderable la despesa energètica del sistema de calefacció. Els volums d'aigua necessaris pel funcionament correcte dels radiadors poden arribar fins als dos litres per aparell, davant dels 20 litres que consumeixen molts mòduls calefactors tradicionals, fet que repercuteix directament en una clara disminució de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. Per tal d'aconseguir la major

eficiència energètica, els fabricants aposten per dissenys específics que contribueixen a optimitzar la circulació de l'aigua; d'aquí la presència d'elements corbs i de superfícies i formes ondulades. De la mateixa manera, s'apliquen criteris ecològics en totes i cadascuna de les fases de producció dels radiadors, des de la preparació del material, fins l'embalatge, passant per

les fases del muntatge, soldadura, rentat, goteig, assecat, pintat i refredament. Per fer els radiadors s’usen materials com l'alumini, l'acer inoxidable, el cristall estratificat i el metacrilat, combinats, de vegades, amb la fusta o la porcellana, es realitzen extraordinaris dissenys avantguardistes inspirats en les dunes, les onades, les tiges de bambú, les bresques d'abelles, els llapis...

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 69

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

13:04

Página 70

Sanitari, aixetes

Calefacció, aire condicionat

Ceràmica

ASIÀ és una empresa de subministraments per a la construcció, líder en el mercat que des de 1963 participa tant en els projectes més audaços, innovadors i emblemàtics com en tot tipus de petites i grans reformes, oferint sempre el millor servei i marques de primer nivell en aixetes, sanitaris, calefacció, aire condicionat, fontaneria, electrodomèstics, ceràmica (paviments, revestiments, teulades) i de vidre (climalit, trempats, laminats, tancaments, baranes, miralls, alluernaries, etc.). Contacti amb nosaltres: Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 84 mgirona@masia-sa.es www.masia-sa.com MAGATZEM - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabretosa, 28 Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona) 17005 GIRONA

Treballem amb les millors marques

Una de les millors exposicions del sector, atesa per professionals, on trobarà tot el que desitgi.

Més de 2.000 m2 de magatzem, més de 5.000 referències en stock i un mostrador per donar servei als instal·ladors.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

13:04

P谩gina 71

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:09

Página 72

TENDÈNCIES MODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

La revolució industrial Public, és una innovadora botiga multiespai Inspirada en les darreres tendències de botigues de Nova York i les grans capitals mundials de la moda, Public es presenta a Girona com un espai multidisciplinar, on les millors marques de moda urbana per a dona es barregen amb mobiliari i peces de decoració exclusives ituada al cor de l’eix comercial de Girona, a l’Avinguda Jaume I, 84, Public, s’ha convertit en una botiga multiespai que ofereix un nou concepte de moda urbana, molt inspirada en botigues novaiorqueses i amb un aire industrial que convida a mirar i emprovar-se peces. L’escenari lluminós i blanc en la seva totalitat, acull una exclusiva selecció de roba per a dona, centrada en marques internacionals reconegudes en el món

72 I TOT Girona

de la moda urbana i del denim. La seva singularitat és que aquestes peces, de marques com JBrand, Enza Costa i nacionals com Enric Roura o Carla R, es barregen amb accessoris de la firma Malababa i una gran varietat de bolsos, moneders i bijuteria. També hi destaca la selecta marca d’accessoris Chan Luu. I tot això ambientat amb el toc contemporani que hi aporten els mobles i peces decoratives d’Orígens, que desenvolupa projectes d’inte-

riorisme ben personalitzats (www.origens-loft.com). Una pantalla va passant imatges de les intervencions més destacades d’aquesta firma. El que trobem aquí es tracta d’un mobiliari modern que contrasta amb l’aire industrial de l’espai, el que converteix la botiga en un ambient agradable, ideal per a trobar-hi quelcom diferent. Les peces de roba es troben repartides en diversos penjadors que baixen des de dalt del sostre, i al llarg del local

s’hi troben modernes làmpades i peus de llum, exclusives espelmes californianes Voluspa. També llibres d’art, decoració, moda i fotografia de Tashen; tot plegat un aire modern i avanguardista, que ofereix un valor més al fet d’anar a comprar roba i que et transporta a les botigues més punteres del món i on es pot comprar: la millor moda del moment, complements i fins i tot, mobles. I Francesc Solà, periodista I

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:09

Página 73

REPORTATGE TENDÈNCIES

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:10

Página 74

MODA TENDÈNCIES

Les Caçadores per a la dona Una de les virtuts de la caçadora vaquera és el contrast que fa amb altres teixits. Resulta ideal combinar-la amb faldilles de cuir

74 I TOT Girona

talls rectes o no massa estructurades. A més, funcionen amb tot. Els colors camel, vermell i negre són les més adequades. Per últim, una altre de les caçadores de dona que mereix la pena tenir són las vaqueres. Aquest tipus de peces són perfectes per entretemps i suposen tot un encert per donar un aire desenfadat chic al nostre outfit. Una de les virtuts de la caçadora vaquera és el contrast que fa amb altres teixits. Resulta ideal combinar-la amb vestits, faldilles de cuir, leggins o arriscar-nos amb un total look denim. Si vols rematar el que portes, tornen els punys de la jaqueta, de manera queles mànigues són prou llargues per poder-les arremangar perquè quedi moderna i perfecta.

En plena revisió de l’estil vintage , durant els últims anys s’han recuperat incones com les caçadores de dona. Moltes d’elles han sobreviscut el pas del temps i avui reapareixen amb nous talls i formes. Una d’elles és la típica caçadora universitària tant famosa en els campus nord americans. Coneguda com varsity, són la quinta essència del streetstyle més urbà. Una tendència feta a mesura per les buscadores de moda que volen sorprendre sempre. Aquestes caçadores solen tenir les mànigues de color blanc, un escut en el pit i botons de clip. Són l’objecte de desig per qualsevol fan de les clàssiques "americanades". Les caçadores de cuir per a dona en la seva versió XXS s’han convertit en la peça hit de l’armari femení. En una clara influència del fenomen punk, les caçadores “perfecto” són la peça clau del look chic casual. Es caracteritzen per ser jaquetes curtes de mànigues llargues, amb solapes entrecreuades i butxaques de cremallera. N’hi ha de frunzides, amb tatxes i incrustacions metàl·liques, de

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:10

Página 75

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:10

Página 76

MODA TENDÈNCIES

Les sabates tendència de tardor Les botes llargues són un altre bàsic per a la tardor. Estilitzen les cames, tant si portes faldilla com pantalons. Aquest és el toc d’elegància i coqueteria no els hi treu ningú. Les clàssiques, les que tenen serrells, recollits i inclús les que tenen una màniga estil mosqueter Aquesta temporada els clàssics reafirmen la seva condició i es tornen a inventar una vegada més per a qui agrada lluir el de sempre sense arriscar. A més, no s’ha d’oblidar que els clàssics són també bàsics que no poden faltar a l’armari. Les Ballerines, des del dia que varen arribar s’han quedat per sempre. És un dels bàsics dels bàsics perquè la pots portar en gairebé totes les ocasions. Inclús serveixen per salvar els peus quan, enmig d’una festa, si et canses de tant ballar o es-

76 I TOT Girona

tar dreta. Portes les ballarines a la bossa de mà i fas el canvi quan vols. Els colors negre, daurat, platejat o beix són els més clàssics i versàtils, però de fet pots apostar per altres

fi o de tacó cunya. En quant a la punta pot ser fina o d’estil quadrat. Les botes llargues són un altre bàsic per a la tardor. Estilitzen les cames, tant si portes faldilla com pantalons.

tons. Els Loafers (mocassins) són igualment còmodes, funcionals i estèticament atractius. S’adapten a tota ocasió dins de la moda casual. Els botins tornen per combinar amb tot. No han de ser molt alts per impressionar. Amb pocs centímetres n’hi ha prou. Els pots portar de tacó alt, mig, de tacó

Aquest és el toc d’elegància i coqueteria no els hi treu ningú. Les clàssiques, les que tenen serrells, recollits i inclús les que tenen una màniga estil mosqueter. Els tacons podran ser amb cunya o fins. Les que més s’usaran són les que arribin just al genoll. Els Sitlettos, els que tenen el tacó extremada-

ment fi, són símbol de l’elegància i la feminitat. Per això tornaran per combinar amb tot, aquesta temporada. Les d’estil Oxford, amb un aire retro i poden ser baixos o amb tacó alt, tipus botí o sabata. Les sabates de punta són un altre icona de bellesa i finor, a més dels tacons es llueixen les puntes. Fins i tot es portaran amb punta metàl·lica. Les de xarol, han tornat, de tots els colors i són més tendència que mai. És moda tota de xarol o amb combinació amb altres materials.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

16:10

P谩gina 77

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:10

Página 78

MODA TENDÈNCIES

Tendències per a nens. Estil preppy, elegant i esportiu Aquest estil va néixer als anys 50 i es va fer més popular en els 80, no només existeix als Estats Units, a Anglaterra també hi és

78 I TOT Girona

tendència de moda, l’estil preppy reflexa una forma de ser i de viure. Però quan ho apliquem als nens no té res a veure, es converteix en un estil esportiu, però elegant. Aquest estil va néixer als anys 50 i es va fer més popular en els 80, no només cobra valor als Estats Units. A Anglaterra també hi és, però se’ls anomena Sloane Rangers o sloanies, que significa “nen o nena de casa bona”. Diana de Gales, abans de casar-se amb el Príncep Carles, era considerada una sloanies, després aquesta tendència va passar als homes. Avui, són els típics anglesos que habitualment veiem vestits amb impermeable Burberry, pantalons caqui, polo d’alguna selecció de rugby, blau marí, taronja o verd pujat, i sabates tipus nàutics.

Els petits de la casa no es mantenen aliens als capricis de la moda i segueixen moltes de les tendències de cada temporada. L’estil preppy és el de la moda per anar al col·legi. Es tracta d’una moda de roba còmode i abrigada inspirada en els col·legis britànics: jaquetes de tweed, càrdigans amb colzeres, pantalons de pana, camises de quadres, de ratlles, armilles... els vestits per a les nenes també s’adapten a l’estil ideal per a la tardor i l’hivern. Els texans i el polos tipus rugby estan sempre entre els seus bàsics. Pel que fa a les peces de roba per abrigar, es porten sobretot trenques, una peça de roba que tots hem lluït de petits i que està més a la moda que mai. Jaquetons clàssics i de llana, també estaran entre els més portats. Més que una

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

16:10

P谩gina 79

27/9/12

16:10

Página 80

MODA TENDÈNCIES

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:10

Página 81

Vermell oxblood El color que marcarà tendència contundentment és el color vermell oxblood. És un vermell amb barrejat amb tons marrons Si aquest estiu s’han vist molt els tons pastel , a la tardor la tendència girarà en torn als tons forts, com el verd i el vermell en totes les seves variants, des del granat fins el vermell oxblood i el blau Klein. Per la nit no podrà faltar alguna peça de roba en tons daurats, des de pantalons fins a les caçadores i els complements. I, com tots els hiverns, no ens abandonaran els clàssics, com el marró, el gris i el negre. Els colors estrella seran el daurat, el burdeus, les barreges entre blau i negre... però el color que marcarà tendència contundentment és el color vermell

oxblood. És un vermell amb un matís molt determinat. Se li ha aplicat tons de marró al vermell, cosa que fa que l’allunya del to granat o vi i agafi un gamma d’embellits d’estil retro que es posa al top de la moda. No només la roba viurà aquesta tendència, també els complements com bosses de ma, botins de les millors pells, aplicacions per a la pell, complements d’estil flapper . A més podem utilitzar-lo amb vestits luxosos o en un look més casual, en uns texans, una casaca, faldilla, brusa, sabates, carteres, en el camp del maquillatge o en esmalt de ungles... en tot.

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

13:58

Página 82

ESPORTS EXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Temps de gimnàs Fer exercici és molt beneficiós per la salut El gimnàs que escullis ha d’estar pensat per practicar esport de qualitat i ha de tenir personal qualificat i apte per a assessorar esprés de l’estiu, passades les vacances, comença la nostra rutina diària i molts de nosaltres ens marquem objectius. Un d’aquests és començar a fer exercici. Fins i tot podríem parlar que entre setembre i octubre hi ha la febre dels gimnasos. Una bona prova d’això és que les matrícules es disparen durant aquesta època de l’any. La passió per l’exercici està molt bé, però no es pot practicar sense cap tipus de control. Si l’objectiu és perdre quilos, s’ha de passar primer per un dietista i després anar a un gimnàs per complementar dieta i esport. És la manera d’evitar córrer riscos innecessaris. Per això és fonamental escollir un bon centre que ens ofereixi totes les garanties, on un equip de professionals especialitzats ens assessorin sobre el que necessitem. També hem de mirar que s’adeqüi al nostre ni-

vell econòmic. El gimnàs que escullis ha d’estar pensat perquè puguis practicar esport de qualitat, que estigui obert un màxim de dies a l’any i ofereixi un ampli ventall d’horaris amb total flexibilitat. Les activitats es poden practicar per lliure, en grup o a través de serveis personalitzats com l’assessorament d’un entrenador personal. També es desmarquen de la competència, oferint com a complement altres serveis exclusius d’estètica, medicina esportiva, podologia, fisioteràpia i dietètica, perquè puguis cuidar globalment el teu cos. Fins i tot s’està posant en pràctica una idea innovadora que és fer gimnasos sense sostre, que es pugui fer esport a l’aire lliure. Aprofitar l’aire pur sense haver de suportar un ambient carregat d’un espai tancat pot beneficiar més la nostra salut.

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

13:58

Página 83

GIMNÀS ESPORTS

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

13:59

Página 84

GIMNÀS ESPORTS

A la recerca del múscul perdut Amb l’objectiu d’augmentar el to muscular per poder desenvolupar amb millors condicions activitats com el running, les arts marcials, el bàsquet o futbol, o simplement per dur una vida més sana, va néixer el GAP, unes sigles reconegudes pels habituals als gimnasos Les tres lletres d’aquesta especialitat fan referència als glutis, abdomen i cames. Les sessions de GAP han anat guanyant adeptes a molts gimnasos i es realitzen de forma col·lectiva en classes que no solen durar més de mitja hora, degut a la seva elevada intensitat. Consisteixen en un conjunt d’exercicis destinats a enfortir i tonificar aquestes tres zones del cos que en moltes ocasions

84 I TOT Girona

són les més afectades del nostre cos per la vida sedentària. En aquests punts l’acumulació de greixos sol ser freqüent, especialment en les dones, i els problemes que es deriven de la seva falta d’entrenament són la flacciditat de la pell, la mala circulació i la manca de to muscular. El GAP treballa el cos de cintura cap avall en unes sessions amb música estimulant que comencen amb un escalfa-

ment, seguit d’una sèrie d’exercicis localitzats en les tres zones d’interès i finalment uns estiraments. El treball del glutis és important tant a nivell estètic, per l’eliminació de la cel·lulitis acumulada, com per l’equilibri muscular del maluc; per la seva banda en exercitar els abdominals s’enforteix la zona mitjana del cos, responsable de mantenir en correcte posició l’esquena i la zona lumbar. Fi-

nalment, la insistència en les cames persegueix tonificar aquesta zona i donar el volum muscular que cadascú necessita, des de l’arrencada del gluti i fins arribar al bessó. Es tracta d’una disciplina que pot ser dura per als iniciats, però molt agraïda a la vegada, ja que a partir de la tercera o quarta sessió els resultats en l’esportista comencen a ser visibles.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

26/9/12

13:59

P谩gina 85

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

13:59

Página 86

GIMNÀS ESPORTS

Pedalant fins a l’infinit Ha estat una autèntica revolució als gimnasos, present en converses de cafeteria, transport públic i entre companys de feina. L’spinning ha passat de ser un concepte desconegut a una activitat esportiva amb milions d’adeptes i, és clar, en una bona forma de fer salut Una de les claus de l’èxit de l’spinning és que no té límits d’edat i qualsevol persona pot començar a practicar-lo encara que no tingui cap bagatge d’entrenament ni un nivell de forma específic. Sempre respectant el límit de cadascú, això sí, s’ha convertit en un tipus d’entrenament que permet millorar les qualitats musculars i físiques de qui el practiquen. L’spinning tonifica, millora la capacitat

cardiorespiratòria i reforça muscularment les cames. Fent una sessió d’spinning es poden arribar perdre fins a 800 calories, i això fa que amb una assiduïtat regular ajudi definitivament a perdre pes. Un altre dels avantatges d’aquesta disciplina és que és menys agressiva que la cursa a peu i altres esports de tipus aeròbics, ja que genera menys impacte en les articulacions. És

més respectuós, podríem dir. Les bicicletes que es fan servir als gimnasos per a fer spinning estan muntades amb una corretja de resistència variable, que adaptarem segons la nostra forma física i el nivell d’esforç que vulguem executar. Les sessions sempre estan dirigides per un monitor especialista, i comencen amb un escalfament suau. A poc a poc l’instructor va introduint indica-

cions sobre com fer el pedaleig, un exercici acompanyat d’un ritme musical dinàmic i amb molt de ritme. Es fan divereses sèries d’esforç, seguides d’un temps de calma per tal que el cor recuperi el seu ritme cardíac normal, que pot ser diferent en cada persona. Uns bons estiraments després de les sessions ajuden també a relaxar la musculatura i evitar lesions.

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

26/9/12

13:59

P谩gina 87

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:11

Página 88

SALUT BENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Guanyar anys de vida Girona, referent en l’estudi de “mort sobtada” El Centre de Genètica Cardiovascular, liderat pel Dr. Ramon Brugada i amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ha realitzat en tres anys l’anàlisi genètica de més de 700 famílies d'arreu del món que han patit la mort sobtada d’algun dels seus membres otes les morts inesperades són especialment doloroses, però quan aquesta es produeix de forma sobtada deixa darrere seu molts dubtes als familiars de la víctima. Per què? Es podia evitar? Ens passarà també a nosaltres? I és que els estudis duts a terme durant molts anys pel Dr. Ramon Brugada, referent mundial en aquest camp, evidencien que en aquest tipus de morts hi ha relacionat un component genètic. Amb l’objectiu d’aprofundir en l’estudi d’aquesta afecció, i també per ocupar el càrrec de

88 I TOT Girona

degà de la nova Facultat de Medicina de la UdG, Brugada es va traslladar el 2009 a Girona provinent de Montreal, i es va posar en marxa a la nostra ciutat el Centre de Genètica Cardiovascular. Des d’aleshores s’hi han realitzat més de 3.500 estudis genètics d’arreu del món, corresponents a més de 700

L’Obra Social “la Caixa” ha aportat tres milions d’euros a la investigació en cardiologia

famílies, i s’hi estan desenvolupant quinze projectes de recerca. Aquestes iniciatives, han estat possibles sobretot gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Obra Social “la Caixa”, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). En 450 dels estudis genètics realitzats, s’ha evidenciat que aquestes morts eren portadores de defectes genètics. Des de que el Centre de Genètica Cardiovascular es va traslladar a Girona, s'ha convertit en el laboratori de referència pel que fa a la genètica de la mort sob-

tada arreu de l'Estat. Actualment 25 investigadors treballen en quinze projectes de recerca. La principal font de finançament del Centre de Genètica Cardiovascular són els ajuts i en aquests tres darrers anys ha estat fonamental la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, que ha aportat més de tres milions d'euros a aquest macroprojecte de cardiologia. La recerca de la genètica ha evolucionat ràpidament. En només 20 anys s'han identificat més d'un centenar de gens associats a mort sobtada cardía-

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 89

Un tècnic al laboratori d’investigació i recerca. FOTO: IDIBGI

ca, malalties que poden romandre sense diagnosticar en les famílies, i el primer símptoma pot ser precisament la mort sobtada. Els estudis genètics permeten identificar els portadors d'aquestes mutacions i prendre mesures de prevenció per evitar una mort sobtada. Aquest justament és l'objectiu de la tasca de recerca del Dr. Brugada: la investigació de la mort sobtada i traslladar els seus coneixements a la societat per evitar morts. Així, l'anàlisi genètica permet identificar el problema, determinar els membres d'una família que estan en risc i guiar-ne el tractament i la prevenció. Fins a 3.500 casos cada any Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món occidental, i són la primera causa d'hospitalització i discapacitat. Representen per tant, una enorme càrrega per a les famílies, la comunitat i el

Octubre 2012

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món occidental sistema de salut. La complicació més greu de les malalties cardiovasculars és la mort sobtada cardíaca. No obstant, també el jove i l'esportista poden patir aquesta tràgica afectació. En els joves, no sol estar causada per la malaltia coronària sinó per malalties genètiques que es transmeten a través de les generacions d'una família. Aquests defectes genètics alteren l'activitat elèctrica del cor i poden desencadenar la fatal arítmia. La mort sobtada del jove és poc freqüent, però socialment és molt punyent i afecta a 3.500 persones cada any a Catalunya. I Francesc Solà, periodista I

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 90

Brugada, segon per l’esquerra, dirigeix la investigació. FOTO: IDIBGI

15 projectes de recerca en marxa El Centre combina l'experiència de cinc disciplines: genètica, biofísica, bioquímica, proteòmica i histologia, tot integrant els coneixements i la tecnologia per plantejar uns projectes que utilitzen mètodes innovadors en la investigació cardiovascular Aquests són els projectes que el Centre de Genètica Cardiovascular duu a terme a Girona, col·laborant amb altres hospitals i universitats d’arreu. Gencardio-Spain. Defineix la utilitat dels estudis genètics i clínics en la prevenció de la mort sobtada; Mort Sobtada Cardíaca (MSC) del Lactant a Catalunya. S’investiguen les causes genètiques de la MSC inexplicada d’un nen de menys d’un any; MSC a Catalunya. Malalties genètiques en mort inexplicada, que afecta 300 catalans l’any; MSC a l’Epilèpsia. Factors genètics que poden

90 I TOT Girona

predisposar a la mort sobtada en els individus amb epilèpsia; MSC a l’Esport: Esbrina els factors genètics associats a mort sobtada en l’esport; MSC en el Postinfart. Possibles components genètics que determinen la mort en pacients amb infart de miocardi; MSC a les Illes Canàries. Quin és el

Un dels estudis es centra en l’exigència dels esports d’èlit i les proves d’ultrafons

problema d’una família de les Illes Canàries amb més de 2.500 membres que durant 3 segles ha patit MSC; Estudis de regulació del canal de sodi cardíac. Factors de proteïna amb tècniques de biologia molecular; Estudis electrofisiològics S’insereixen les mutacions descobertes a dins de cèl·lules per esbrinar com s’afecta el corrent elèctric; Estudi biofísic de les neurones cardíaques. Localitzades a les aurícules, controlen la freqüència cardíaca; Electrocardiografia en els escolars. Estudi pilot per iden-

tificar els portadors de malalties associades a mort sobtada; Alteracions electrocard i o g r à f i q u es. Investiga la presència d’alteracions en un conjunt de 5.000 pacients; L’Esport d’èlit, Ultrafons. Per esbrinar els canvis metabòlics en les situacions més exigents; Hàbits de salut en escolars i risc cardiovascular. Esbrina quines són les activitats que millor poden incidir en la millora dels hàbits de salut en edat escolar; Projecte Girona Vital. Avalua l’efectivitat dels desfibril·ladors externs en la recuperació de la mort sobtada.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:12

P谩gina 91

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 92

NOTÍCIES SALUT

Combatre infarts El SEM induirà la hipotèrmia als pacients que pateixin una aturada cardiorespiratòria per minimitzar les possibles seqüeles Les vuit ambulàncies medicalitzades del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que donen cobertura a la Regió Sanitària de Girona disposaran d’un equipament que permetrà induir la hipotèrmia als pacients que hagin patit una aturada cardiorespiratòria, amb l’objectiu de minimitzar les seqüeles neurològiques que aquesta provoca. Durant una aturada cardiorespiratòria el cor és incapaç de bategar i, per tant, de bombar la sang a tot el cos, inclòs el cervell. A mesura que passen els minuts sense recuperar el batec del cor, el pacient té més risc de patir danys cerebrals irreversibles. Aquest dany es pot aconseguir disminuir amb

92 I TOT Girona

hipotèrmia, és a dir, baixant la temperatura del cos del pacient fins a 33 ºC. En un programa pioner a Catalunya, els metges del SEM induiran la hipotèrmia extrahospitalàriament directament en el lloc de l’incident. Gràcies a una col·laboració entre el SEM, el Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i la Càtedra de Malalties Cardiovasculars de la UdG, que ha finançat l’equipament, s’han equipat les ambulàncies medicalitzades del SEM al territori gironí amb sistemes d’hipotèrmia, amb l’objectiu d’aplicar ràpidament aquest mètode als pacients que pateixen aturada cardiorespiratòria.

Dos sanitaris preparen una ambulància per fer hipotèrmies. Foto: SEM

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 93

Alex Lambert, D.C. Quiropràctic

Estimat/da amic/ga, “Et conec”. Això és el que normalment diu la gent quan em troben a la ciutat. Llavors aquestes persones em diuen: “tu ets el doctor Lambert. He vist l'anunci amb la teva fotografia”. Bé, potser t'hauria d'explicar per quina raó hi ha aquesta foto en els meus anuncis. Comencen per mi, que sóc el de l'esquerra de la foto.

Fa vint-i-un anys, em va succeir alguna cosa que va canviar la meva vida per sempre. Deixa'm explicar-te la meva història. Fa temps, era un estudiant del col·legi quan un dia, fent un mal gest jugant a tennis, em vaig quedar clavat sense poder-me moure. Vaig desenvolupar una malaltia dolorosa a l'esquena i a la cama anomenada “lumbàlgia i ciàtica”. En el meu cas va ser de sobte. El dolor a l'esquena em privava de fer vida normal. Poc temps després vaig començar amb migranyes fortes, vòmits, mareig i una qualitat de vida anormal per a un nen de 13 anys. Però n'hi ha més...

Tot i prendre molts medicaments i fer molts massatges, vaig aconseguir molt poca milloria; llavors la meva mare va decidir portar-me a un Quiropràctic que coneixia per mitjà d'una amiga seva.

Aquest doctor Quiropràctic em va fer una revisió i em va “ajustar” la columna vertebral. Aquest ajustament no va ser dolorós; de fet, em vaig sentir millor. Em sentia alleugerit i em va funcionar molt bé; alhora, vaig quedar tan impressionat amb altres “miracles” que vaig observar a la seva consulta, que pocs anys desprès vaig anar a una universitat de Quiropràxia als Estats Units. Ara parlaré de la nena que hi ha a la dreta de la foto, que és l’Emma, la meva segona filla. A l'edat de 2 anys tenia bronquiolitis. S'havia de prendre la medicació per a la malaltia com a mínim dos cops al

“Per què faig servir aquesta fotografia en els meus anuncis?”

El que hauries de saber sobre...

dia i de tant en tant necessitàvem portarla a urgències perquè no podia respirar. Així que vaig començar a fer-li ajustaments a la columna, va anar millorant, i ara la bronquiolitis ha desaparegut. Sembla insignificant, però ha fet un gran canvi. Mireu si fa voltes la vida; ara la gent em ve a veure quan té mal de cap, migranyes, dolor crònic, dolor a les cervicals, a l'espatlla o al braç, estrebades provocades per accidents de cotxe, mal d'esquena, infeccions d'orella, asma, al·lèrgies, paràlisi de diferents membres del cos, lesions esportives... només per anomenar unes quantes malalties.

Aquí hi ha algunes de les opinions dels pacients: “No he tingut més migranyes ni més dolor a les cervicals”. “Em sento més bé que mai”. “No he tingut mal d'esquena des de fa dos anys i mig. Ningú no em va poder ajudar fins que no vaig anar a visitar el Dr. Lambert”. Però hauries de saber que jo no he curat mai ningú de res. Simplement faig un ajustament en una vèrtebra especifica per alleugerir la pressió del nervi, i llavors és el propi cos que respon i es cura per si mateix. Aconseguim millores molt importants. És tan simple com això!

Molta gent ha descobert que s'estalvia molts diners en la seva salut si va al Quiropràctic.

Una altra raó per anar-hi és que d'aquesta manera també es pot estimular molt més el sistema immunològic, naturalment sense medicaments. El sistema immunològic lluita contra els constipats, les grips i altres malalties i no caldrà anar cada vegada a cal metge. Pensa que una setmana sencera a la meva consulta no et costaria tant com una visita en un altre lloc. Per millorar la teva salut, no cal que malgastis euros.

Et podràs beneficiar d'una oferta increïble. Si portes aquest article podràs fer una primera visita (inclou: consulta, anàlisis de la columna vertebral i de la postura, visita orientativa) a un preu especial de 27 € (preu normal 70 €). Però si us plau, truca immediatament perquè aquesta oferta s'acaba el 31 d’octubre i no pots perdre aquesta oportunitat. No intento seduir-te amb aquest honorari, tenim abonaments i descomptes familiars per continuar el tractament. Has de saber que és important escollir bé el doctor. Una excel·lent cura a un bon preu...suposo que entendràs que una visita econòmica no té res a veure amb la qualitat de la cura. Els meus diplomes: m'he graduat al Life College de San Francisco, on han publicat molts articles en diaris sobre la Quiropràctica, m'han confiat la cura des de nadons fins a grans atletes, i ara ajudo molta gent que necessita atenció.

En el nostre centre hi ha un ambient amigable i càlid, i intentem que t'hi trobis com a casa teva. Et donem un magnífic servei a un preu excepcional. El nostre centre s'anomena GIRONA CHIROPRÀCTIC i som al carrer de la Creu, 34, 1r 2ª, de Girona (a sobre de St.Pau). El nostre telèfon és el 972 41 70 99. Truca'ns a la Carol o a mi avui mateix per demanar hora. Et podem ajudar. Gràcies.

Alex Lambert, D.C.

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 94

ODONTOLOGIA SALUT

Clíniques Dentals Tractaments correccionals i estètica dental La pràctica de l'odontologia inclou la neteja, l'empastat i l'extracció de les dents, el tractament dels trastorns de les genives, la correcció de les irregularitats de l'alineació dental, la realització d'intervencions quirúrgiques a la boca o la mandíbula, dentadures artificials... 'odontologia s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca. Un dentista és una persona que posseeix la titulació, l’experiència i els coneixements necessaris per a practicar l'odontologia o qualsevol de les seves branques. La pràctica de l'odontologia inclou la neteja, l'empastat i l'extracció de les dents, el tractament dels trastorns gingivals (de les genives), la correcció de

94 I TOT Girona

les irregularitats de l'alineació dental, la realització d'intervencions quirúrgiques a la boca o la mandíbula, i la construcció i col·locació de dents artificials o dentadures postisses. Els trastorns de la boca poden produir malalties en altres parts del cos, a la vegada que les dents i les seves estructures de suport es veuen afectats per alteracions localitzades en zones distals de l'organisme. Pel fet que les estructures dentals generalment no es poden

reparar per si soles, no tenir cura de les dents representa un problema de salut singular per al que l'odontologia empra els seus propis procediments i tècniques així com els de la medicina, a fi de prevenir les complicacions locals i els efectes adversos sobre tot l'organisme. Els tractaments més habituals de les clíniques dentals són: l’odontologia (tots els tractaments necessaris per solucionar alteracions com les càries o la gingivitis), l’implan-

tologia (substituir l'arrel de la dent perduda per una arrel artificial o implant, generalment de titani), l’ortodòncia (la correcció de la posició de dents i ossos, i dels problemes en la forma de cloure les dents), periodòncia (la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties i condicions que afecten els teixits que suporten les dents) i estètica dental (aborda problemes relacionats amb la salut bucal i l'harmonia i estètica i correccional de la boca).

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:12

P谩gina 95

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 96

ODONTOLOGIA SALUT

Un somriure que ho diu tot

Qui no desitja un somriure de pel·lícula? A quanta gent la traeix la seva boca a l’hora de mostrar la seva felicitat? Ja sigui per naturalesa o per mals hàbits d’higiene l’aparença de les dents pot convertir-se un seriós problema per a moltes persones Els especialistes de les clíniques dentals valoren en cada cas quina és la millor tècnica per a cada pacient, i les principals opcions que s’apliquen avui dia en l’estètica aplicada a l’odontologia són les que expliquem a continuació: Emblanquiment de dents Aquest tractament utilitza com a principi actiu el peròxid d’hidrogen, que potencia el seu efecte blanquejador mitjançant una llum halògena d’alta intensitat. En una sola visita a la clí-

96 I TOT Girona

nica es fa tot el tractament, circumstància que és molt còmode pel pacient, i els resultats es veuen des del primer moment. A indicació de l’odontòleg poden seguir-lo unes sessions de reforç i estabilització del color. Carilles És una tècnica molt utilitzada i idònia per a canviar el color, posició i forma de les dents sense haver de llimar-les. Les carilles dentals són unes fines làmines de ceràmica que es col·loquen fàcilment cobrint to-

ta la superfície anterior de les dents, i aquestes s’uneixen fortament a la dent sense que el pacient noti res en absolut. Restauracions estètiques amb composite Es tracta de reconstruir el somriure perdut sobre les pròpies dents, fent servir els anomenats composites, uns materials que es col·loquen i modelen sobre les mateixes dents fins aconseguir la forma i el color desitjats. Parlem d’un material d’última generació i la seva

aplicació generalment no requereix anestèsia. Allargament de corona Aquest procediment quirúrgic consisteix en aixecar la geniva per tal que la dent es pugui veure més. S’aplica en persones que, en ocasions de forma exagerada, tenen la geniva molt per damunt de les dents. Aquesta no és només una tècnica amb finalitats estètiques, sinó que amb ella també millora de forma substancial la salut bucal del pacient.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:12

P谩gina 97

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 98

ODONTOLOGIA SALUT

Ortodòncia, a temps de rectificar Tot i que molta gent pensa que l’ortodòncia es basa en moure les dents amb una finalitat purament estètica, res més lluny de la realitat, ja que a través d’aquesta disciplina es poden millorar molts trastorns funcionals que són essencials per a una bona qualitat de vida Aquesta especialitat odontològica estudia, preveu i corregeix les alteracions del desenvolupament dels arcs dentals i la posició dels maxil·lars, i és que tenir unes dents ben col·locades no només és una qüestió d'estètica, sinó que també facilita la correcta masticació i la higiene, a més de prevenir futures malalties bucodentals. Existeix l’ortodòncia infantil, que s’aplica a pacients d’entre

98 I TOT Girona

6 i 10 anys per a corregir-los des de ben petits les anomalies esquelètiques existents, aprofitant la capacitat d’adaptació que té l’os en aquestes edats. Els especialistes detecten i corregeixen els hàbits incorrectes dels menuts, que poden afectar el desenvolupament dentari, i es reeduca la funció masticatòria i respiratòria, a més d’ajudar a mantenir la posició correcte de la boca en re-

pòs. Per altra banda, trobem l’ortodòncia d’observació, indicada entre els 10 i 20 anys. En aquest cas s’espera el final del recanvi de les dents temporals a dents definitives i es valora el creixement ossi mandibular. Per rectificar els problemes de males posicions de les dents apareix l’ortodòncia correctiva, i aquí apareixen els famosos brakets, que n’hi ha de diferents tipus segons la correcció

que calgui treballar. I cada vegada més els adults s’apunten a la correcció dels seus problemes dentals, no només per estètica, ja que molts cops és clau per a conservar les dents sanes i aconseguir una correcta masticació. Ja ha passat a la història el concepte de “portar ferros” en edat adolescent. Avui hi ha ortodòncia moderna i per a tothom.

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 99

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 100

ODONTOLOGIA SALUT

Dents noves, vida nova La indústria dels implants bucals ha evolucionat fins a extrems insospitats, i avui dia una boca feta un desastre, ja sigui per accident o per desgast, pot convertir-se de nou en un perfecte mecanisme per a menjar i canviar la fesomia de les persones pacitat d’integrar-se en els teixits de la boca, de manera que aquest no és percebut com un cos estrany, sinó com una dent més. Els enormes avenços que ha viscut aquesta disciplina permeten que fins i tot es facin programacions tridimensionals per ordinador, que calculen tots els paràmetres de cada pacient i planifiquen la intervenció que li caldrà.

En funció del nombre de dents que faltin s’implantarà un tipus o un altre de pròtesis. La tècnica que s’utilitza en ortodòncia permet col·locar diferents tipus d'implants i pròtesis dentals. Entre els diversos tipus que existeixen els més comuns són l'aplicació de corones o fundes dentals, la substitució de l'os original o els implants que sostenen la pròtesi dental.

Aquests implants es componen fonamentalment de tres parts: el cargol, que sol ser en rosca per incrementar la seva estabilitat, el connector i la funda dental. Com no podia ser d’altra manera els implants són sotmesos als més severs controls sanitaris, des del moment de la fabricació fins a la col·locació definitiva a la boca del pacient.

Quan es perd una dent es perd una part del somriure, la capacitat de mastegar normalment i bona part de la imatge d’un mateix. El camp dels implants ha evolucionat molt en els darrers anys, i actualment les millores clíniques apliquen tècniques modernes sense dolor i sense rebuig per part de la boca. Els implants actuals són de titani, un material que té la ca-

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:12

Página 101

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:51

Página 102

MOTOR CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

El Lancia Martini, un mite de les proves puntuables. FOTO: Rally Classics

Amb olor de benzina Girona és la seu del 60è Rally Costa Brava Aquest octubre el ral.li més antic de tots els que es disputen al país compleix 60 anys. L’organitzador de la cita, RallyClassics, prepara una edició plena de novetats, i una de les principals és el canvi de la seu de la prova, que passa de Lloret de Mar a Girona a ciutat de Girona acollirà els dies 12 i 13 d’octubre la 60a edició del mític Rally Costa Brava, una prova puntuable per als campionats d’Europa, d’Espanya i de Catalunya de ral·lis de regularitat i que és el ral·li més antic de l’estat espanyol. El nucli de la cursa serà a la zona de la Copa, que albergarà el parc d’assistència i la zona de reagrupament i serà també el punt de sortida de la cursa el dia 13. Per la seva banda, el vi-

llage s’ubicarà a la plaça de la Independència. Aquesta edició del ral·li es repartirà en dues

102 I TOT Girona

etapes, que tindran un recorregut de 135,14 kms tancats al trànsit. La primera tindrà lloc el divendres 12 d’octubre i la sortida oficial serà a les 18h. a Lloret de Mar, que històricament ha estat el centre neuràlgic de la prova. A continuació, els participants passaran pel parc d’assistència de la Devesa de Girona i realitzaran dues vegades consecutives dos trams: Els Àngels i Santa Pellaia. Està previst que la jornada acabi, per al primer participant, a les 0.45 h (ja del dissabte 13 d’octubre), després de 54’06 kms de proves especials.

El dissabte 13 d’octubre a les 10h, el ral·li sortirà des del podi ubicat a la Copa i es portaran a terme els trams de Les Serres, el Circuit de Sils, Cladells i Osor. El final de la prova està previst a Girona a les 18.45h. L’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, ha remarcat que la celebració d’aquest ral·li ha estat possible gràcies a “una suma de complicitats” que han permès “mantenir una tradició, generar afició i preservar aquest patrimoni, salvaguardant-lo i sabent-lo jugar en aquest nou context”. Carles Puigdemont ha destacat tam-

bé que aquesta és una iniciativa més de les que s’estan portant a terme amb diferents municipis de la demarcació de Girona i que demostren la “voluntat de diàleg de Girona, com a capital, amb el conjunt de les comarques gironines”. Per últim, l’alcalde ha subratllat que la celebració d’aquest ral·li a la ciutat és una “oportunitat” per Girona, així com pels aficionats al motor i pel sector turisme i serveis, que es veuran “beneficiats per un espectacle que mereix ser viscut”. I Francesc Solà, periodista I

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

12:51

P谩gina 103

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

12:51

Página 104

NOVETATS MOTOR

El familiar d’esperit esportiu Amb un disseny atrevit que crida l’atenció des del primer moment a finals d’any arriba als concessionaris la nova generació del Mazda 6, disposada a donar un cop de puny al damunt la taula del sector de les berlines El renovat Mazda 6, amb un estil i un rendiment millors que mai, és una bona opció per als qui busquen diversió al volant, fiabilitat comprovada i un disseny original. La versió Active, la que dóna entrada a la gamma, ja ve equipada amb control de creuer, ordinador de bord, lector CD amb MP3, climatitzador dual, etc. Per la seva banda, la versió Style està dotada, a banda d'altres elements, de l'assistent d'arrencada en pujada, el que permet iniciar la marxa en pendent sense haver de fer servir el fre de mà. I la versió supe-

104 I TOT Girona

rior d'aquest model, el sofisticat Mazda6 Sportive, té un nivell d'equipament realment luxós que inclou assistent de canvi de carril, tapisseria de cuir i sistema d'accés i arrencada sense clau, i al seu exterior destaca l’aspecte dinàmic i atrevit que el diferencien de la resta de la seva categoria. Els tres estils de carrosseria presenten un perfil lateral de línies suaus i elegants i uns contorns pronunciats dels paraxocs. El nou Mazda 6 presenta llandes d'aliatge més lleugeres i una carrosseria més rígida que

utilitza acer d'alta resistència, el que permet un major estalvi de combustible i una conducció més precisa potenciada per l'excel·lent rendiment aerodinàmic del cotxe. A nivell de seguretat, a aquesta carrosseria reforçada s’hi suma el control d'estabilitat (DSC) i 6 coixins de seguretat de sèrie. Per la seva banda, els models Style + i Sportive incorporen de sèrie l'assistent de canvi de carril (RVM), que elimina amb eficàcia els angles morts gràcies a dos sensors de radar i un sistema d'alerta.

FITXA TÈCNICA Mazda6 Sportive 2,3 16V Longitud: 4.700 mm Amplada: 1.780 mm Alçada: 1.490 mm Potència màx: 162 CV Caixa de canvis: automàtic, 5 velocitats Velocitat màx: 191 km/h Pes en buit: 1.605 kg Consum urbà: (l/100 km): 15,2 Consum extraurbà: (l/100 km): 8,2

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

19:30

P谩gina 105

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

15:34

Página 106

RESTAURANTS GUIA RESTAURANTS per ordre alfabètic

10B C/ Emili Grahit, 10 T. 972.208.221 AMARANTA RESTAURANT VEGETARIÀ C/ Riu Güell, 31-33 T. 972.940.832 ARTMONIA C/Riera Can Camaret, 3 17007 El Pont Major T.872.982.251 ARSYS C/ Bernat Boades, 45 T.972.203.964 B12 Pl, Vi, 11 T. 972.013.202 BABEL CUINA ÈTNICA C/ Nord, s/n T. 972.213.179 BAMBALINA C/ Nou del Teatre, 1 T. 972.487.794 BAR RACÓ DEL PERNIL Pl. Poeta Marquina, 5 T. 972.213.656 BLANC C/Nord,2 T.972.415.637 BOIRA RESTAURANT Pl. Independència, 17 T. 972.219.605 BRONSOMS’ Av. Sant Francesc, 7 T. 972.212.493 CA L’ÓS C/ Cardenal Margarit, 11 T. 972.983.429 CA L’ESTEVE C/ Camp de les Lloses, 9 T. 972.401.755 CA LA PILAR C/ Pont Major, 124 T. 972.212.861 CA LA TRINI Ctra Santa Coloma de Farners, 73 T. 972.402.329 CA L’IVAN C/ Pompeu Fabra, 9 T. 972.427.576 CAFETERIA LA PUNXA C/ Santa Eugènia, 23 T. 972.410.054 CAFÉ SAVOY C/ Nou, 3 T. 972.203.800 CAL CAMPANER C/ Riu Güell, 41 T. 972.411.561 CAL ROS RESTAURANT C/ Cort Reial, 9 T. 972.219.176 CAL SABATER Av. Rocacorba, s/n 17199 Canet d’Adri T. 972.428.225 CALDERERS C/Dels Calderers, 10 T. 972.227.776 CAN FALGÀS Ctra Santa Coloma de Farners, 58 T. 972.235.039 CAN MANOLO C/ Pont de la barca, 1 T. 972.220.019 CAN MARC C/ Figuerola, 34 T. 972.235.039 CAN MARQUÈS Pl. Calvet i Rubalcaba, 3 T. 972.201.001

106 I TOT Girona

CAN RIBOT C/ Montnegre, 49 T. 972.232.008 CAN ROCA Ctra de Talaià, 42 T. 972.205.119 CAN VIDAL Pl. Miquel de Palol, 1-2 T. 972.208.138 CANIGÓ C/ Francesc Ciurana, 4 T. 972.205.103 CASA MARIETA Pl. Independència, 5-6 T. 972.201.016 CASINO GIRONA Av. Ramon Folch, 3 T.972.414.219 CLUB DE TENNIS GIRONA Urbanització de Palau T. 972.206.573 COOPERATIVA GIRONINA DE VINS I LICORS C/ Figuerola, 35 T. 972.218.424 CÚRCUMA Pl. Bell·lloc, 4 T. 972.416.363 D.O.TAVERNA CATALANA C/ Nou, 8 3 T. 972.222.740 DE GUST C/ Figuerola, 32 T. 972.218.099 DIVINUM VINS I FORMATGES C/ General Founàs, 2 T. 872.080.218 DOLCE VITA C/ Girona, s/n T. 872.081.616 DRAC PARADÍS C/ Industria, 8 T. 972.401.888 DRAPS C/ Cort Reial, 2 T. 872.080.430 DÚPLEX RESTAURANT Ronda Ferran Puig, 39 T. 872.080.700 EL BALCÓ C/ Hortes, 16 T. 972.223.161 EL BURG C/ Santa Llúcia, 4 T. 972.209.654 EL CABRIT Ctra Barcelona, 423 T. 972.201.403 EL CALIU Ctra Barcelona, 124 T. 972.206.758 EL CELLER DE CAN ROCA Ctra. vella Medinyà T. 972.498.882 EL CUL DE LA LLEONA C/ Calderers, 8 T. 972.203.158 EL GINJOLER C/Pic de Peguera,11 T.972.183.202 EL GIRASOL C/ Rutlla, 83 T. 972.417.404 EL MUSEU DEL VI C/ Cort Reial, 4 T. 972.210.770 EL PAGES C/ Rutlla, 117 T. 972.400.670 EL PATI VERD Pl. Miquel Santaló, s/n T. 972.211.212

EL PATI DEL RABI C/ de la Força, 20 T. 972.427.220 EL POU DEL CALL C/ Força, 14 T. 972.223.774 EL RANCHO C/ Figuerola, 24 T. 872.081.958 EL REBOST C/ Pompeu Fabra, 9 T. 972.206.722 EL SITRELL C/ Ballesteries, 45 T. 972.119.336 EL CAU DEL LLOP C/ Sacsimort, 5 T. 972.220.211 EL POU C/ Montnegre,51 T.972.233.300 ELS JARDINS DE LA MERCÈ C/ Pujada la Mercè, 10 T. 972.226.845 EMPÚRIES C/ Empúries, 41 T. 972.232.004 GARBÍ Pl. Pompeu Fabra, 13 T. 972.203.036 GARUM GASTRONÒMIC C/ Migdia, 77-85 T. 972.222.230 GRAN MURALLA C/ de la Creu, 10 T. 972.222.347 INDIGO Pl. Miquel Santaló T. 972.211.212 JAPONÉS OSAKA C/ Migdia, 93 Baixos T. 872.081.745 KÖNIG C/ Calderers, 16 T.972.225.782 Centre Espai Gironès T.972.396.585 Pl. Independència, 2 T.972.202.099 Av. Jaume I, 1 T.972.212.621 Av. Jaume I, 8 T.972.416.122 C/ Migdia,7 T.972.214.405 Ctra. Sta Coloma de Farners T.972.396.585 L’ALIANÇA C/ Heroinas Santa Barbara, 3 T. 972.214.356 L’ARCADA Rbla de la Llibertat, 38 T. 972.201.015 L'AVI RAMON C/ Josep Flores, 13 17840 Sarrià de Ter T.972.170.819 L’EST RESTAURANT Pl. Josep Pla, 18 T. 972.911.688 L’ILLA C/ Prudenci Bertrana, 6 T. 972.228.419 L’ÀMFORA C/ de la Força, 15 T. 972.205.010 LLORET Pl. Independència, 14 T. 972.213.671 LA BRASA C/Sta. Coloma, 21 Riudarenes T. 972.856.017

LA CALENDULA Trav. de la Creu, 33 T. 872.033.333 LA COCOLLONA Pujada St. Domènec, 9 T. 972.413.272 LA COLUMNA C/ Baix, 40 T. 972.246.198 LA FARINERA Ptge Farinera Teixidor, 4 T. 972.220.220 LA FONT C/ Font de l’Abat, 23 T. 972.219.606 LA FORÇA VELLA C/ de la Força, 4 T. 972.227.202 LA FRUITERIA C/ Hortes, 10 T. 972.219.872 LA GAVINA C/ Riu Güell, 101 T. 972.231.969 LA LLARGA Av. Sant Francesc, 11 T. 972.201.018 LA LLESCA C/ Pedret, 90 T. 972.218.356 LA LLOSA C/ Vista Alegre, 3 T. 972.207.863 LA MADUIXA Trav. Carril, 2 T. 972.212.106 LA MASIA DEL PERNIL C/ Pedret, 28-30 T. 972.222.957 LA PENYORA C/ Nou del Teatre, 3 T. 972.218.948 LA PERLA Av. França, 175 17481 Sant Julià de Ramis T. 972.171.297 LA PETITA FONTANA C/ Ciutadans, 20 T. 972.426.300 LA POMA C/ Cort Reial, 16 T.972.212.909 LA RIBA RESTAURANT Pl. Independència, 12 T. 872.081.490 LA TAGLIATELLA Trav. de la Creu, 26 bxs T. 972.222.390 LA TASQUETA. Av. Sant Narcís, 65 T. 972.407.120 LA TAVERNA C/ Premsa, 2 T. 972.211.381 LA TAVERNA DEL BON VI C/ Pont Major, 112 T. 972.485.133 LA TECA Av. Lluís Pericot, 74 T. 972.415.077 LA TEMPORADA C/ Montnegre, 62 T.972.233.050 LA TOSCANA C/ de La Força, 9 T. 648.791.965 LA S’PAGUETTERIA C/ Alemanys, 3 T. 972.213.551 LA TABERNA DE L’ABAT C/ Santa Llúcia, 6 T. 972.219.704

LE BISTROT C/ Pujada Sant Domènec, 4 T. 972.218.803 LIZARRAN GIRONA Pl. Independència, 14 T. 972.218.150 MARISQUERIA CAN BLANCO Av. de França, 13 17481 Sant Julià de Ramis T. 972.170.062 MAS XIRGU C/ Joan Torró Cabratosa, 20 T. 972.245.639 MASSANA RESTAURANT C/ Bonastruc de porta, 10 T. 972.213.820 MIMOLET C/ Pou Rodó, 12 T. 972.202.124 MOMA SIX CAFÈ Ctra Barcelona, 5 T. 872.081.889 MONALISA C/ Ballesteries, 1 T. 972.416.349 MUNCHËN C/ Pedret, 136 T.972.414.584 NELSON C/ Bisbe Lorenzana, 44 T. 972.203.356 NORD C/ Nord, 5 T. 872.081.036 NOU POL NORD C/ Pedret, 120 T. 972.200.927 NU C/ Abeuradors, 4 T. 972.225.230 NUMUN RESTAURANT Ptge Polvorins, 1 T. 872.080.670 NÚRIA RESTAURANT VEGETARIÀ Pl. Poeta Marquina, sn T. 972.211.628 NACAR Y SAL C/Cerverí, 9 (Cantonada Riu Güell) Tel. 972208616 OCCI C/ Mercaders, 3 T. 972.227.154 OCELLS PERDUTS C/ Sant Medir, S/N 17150 Sant Gregori T. 972.209.610 OLA TAPAS Pl. Independencia, 11 T. 972.219.325 ONE GIRONA C/ Figuerola, 25-29 T.972.485.600 PAU CASALS C/ Pau Casals, 34 T. 972.203.782 PETIT BERLIN Av. Sant Francesc, 10 Baixos T. 972.200.024 PIZZERIA COCOLINO C/ Pedret, 56 T. 972.224.047 PIZZERIA EL RACO C/Josep Maluquer Salvador, 8 T. 972.222.346 PIZZERIA LA PICCOLA C/ Migdia, 89 T. 872.081.868 PIZZERIA LA PULCINELLA C/ Bisbe Lorenzana, 18-20 T. 972.221.379

PIZZERIA TAGLIATELLA C/Sta Clara, 49 T. 972.203.245 PIZZERIA RESTAURANT TUSCANIA Pl. Josep Pla, 21 T. 972.202.131 PIZZERIE IL DIVO C/ Pou Rodó, 22 T. 972.200.976 PONT DE PEDRA Pl. Catalunya, 2 T. 972.218.447 PORTA BELLINI Av. Ramón Folch, 15 T. 972.225.302 RISTORANTE “IL VIAGGIO” C/ Migdia, 80-82 T. 972.226.969 SA CLOVA C/ Hortes, 7 T. 972.211.415 SELF SERVICE SANT PONÇ Av. De França, 36 T. 972.214.201 SIBARITA Rbla Xavier Cugat, 36 T. 972.206.969 SILOC Ctra. dels Àngels, Km 0.2 T.972.468.481 SUCA-MULLA Av. Montilivi, 5 T. 972.207.321 SUSHI Pl. Independència, 12 T. 972.226.272 SUSHILIA C/ 20 de Juny, 7 T. 972.414.881 TAPES ARTUSI Pl. de les Castanyes, s/n T. 972.487.327 TAVERNA GALLEGA C/ Pedret, 54 T. 972.485.548 THOT C/ Emili Grahit, 55 T. 972.204.673 TOKIO Ronda Ferran Puig, 26 T. 972.216.700 TOMÀQUET C/Albí, 34 T. 972.218.868 TORRE BONICA C/ Camp de les Lloses, s/n T. 972.236.309 TXALAKA C/ Bonastruc de Porta, 4 T. 972.225.975 TXALAMAR C/ Figuerola, 35 T. 972.218.424 UN LLOC C/ Barcelona, 83 T. 972.211.484 VADEBRASA C/ Pau Vila i Dianrés, 2 T. 972.411.332 VIAUGUSTA C/ de La Força, 5 T. 972.417.295 VINIL C/ Cort-Reial, 17 T. 972.216.440 VINTAGES C/ Cort Reial, 15 T. 972.206.326 VOLTA I VOLTA Pl. Independència, 13 T. 972.227.280 WOK C/ Joaquim Vayreda, 4-6 T. 972.220.435

Octubre 2012

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:55

Página 107

TOMÀQUET RESTAURANT

ituat a la masia de l’antic restaurant Mas de la Creu trobaràs el restaurant Tomàquet, que t’espera des de primera hora del matí per oferir-te els esmorzars de forquilla més complerts de la ciutat, i fins a la nit, quan l’ambient es transforma per oferir-te una atmosfera íntima i original a la nostra terrassa fresca i acollidora. Ens trobem en un entorn privilegiat, envoltats de natura i amb unes belles vistes de la ciutat. Al restaurant Tomàquet som especialistes en brasa, que ja tenim a punt per als esmorzars, i podeu escollir fins a sis primers i sis segons plats en el menú de migdia. Podreu gaudir de les millors carns a la brasa, cargols, amanides... Disposem d’ampli aparcament propi i salons privats per adaptar-se a qualsevol petició que requereixi intimitat. Es tracta d’espais separats per a dinars o sopars de grup al vostre gust, pels quals també us oferim menús especials i adaptats a les necessitats de cada colla. I no desaprofiteu l’oportunitat de gaudir de la nostra terrassa aquestes nits d’estiu, amb música ambient minuciosament seleccionada; és el millor escenari pels qui vulguin allargar amb les copes després de sopar.

CUINA Especialitat:

Brasa i esmorzars de forquilla

Preu menú:

10,80 € Feiners

Preu carta:

15 - 25 €

Horari:

Obert cada dia a partir de les 8h i fins a la nit. Dilluns tancat.

C/ Albí, 34 17001 Girona 972 218 868 107

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:56

Página 108

BAR NÚRIA RESTAURANT

ituat a la plaça Poeta Marquina de Girona, al centre de la ciutat, el Núria és un dels locals més emblemàtics i punt de trobada no només per als propis gironins, sinó que també és un referent per als visitants de Girona. La seva singular estètica, tot de vidre, l’ha convertit fins i tot en plató de cinema en més d’una ocasió. Ara presenta la novetat de les hamburgueses artesanes de 200 grams, 100% vedella de Girona treballada per Can Raliu de Jafre, que conformen una excel·lent fórmula de menú a qualsevol hora del dia. A partir dels vuit euros hi trobareu fins a nou varietats d’hamburguesa, de foie i poma caramel·litzada, amb cuixa de pollastre, de carn de botifarra de porc, amb Rocafort, gruyère, pernil ibèric... Per a esmorzar hi ha sucs naturals i entrepans variats, i el Núria també té una gran varietat de cerveses i una extensa carta de tapes ja disponibles a partir de mig matí. Hi destaquen els calamars a la romana, les croquetes de rostit i les patates braves. A migdia també s’hi pot fer el plat del dia, un complet conjunt per a només 6,5 euros per als qui volen anar més de pressa, així com diferents fórmules de menú, amb la garantia de qualitat del Grup Boira. El Núria no tanca mai, és obert tots els dies de l’any.

S CUINA VEGETARIANA Especialitat:

Hamburgueses catalanes

Preu plat del dia: 6,5 € Horari:

Obert tot l’any de 6 a 23.30h

Plaça Poeta Marquina, s/n 17002 Girona 972 21 75 19 108

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:56

Página 109

SUSHI BAR RESTAURANT

lSushi Bar és freqüentat per un bon nombre de comensals que no es volen perdre la millor cuina japonesa de Girona, sana i saludable, feta amb experiència i bona ma. Han obert un nou local a l’Espai Gironès que ofereix noves combinacions. Demaneu la carta de combinats take away, amb preus més econòmics. Treballen, els Makis, Nigiris i Sashimis i els fideus Udon i Ramen i Tempures de Verdures. Hi ha caixes (Sushi box) amb menús de vuit, dotze o divuit peces. Amb l’oferta del take away, per cada compra de 7€, us regalen una cervesa nacional Sant Miguel 1516 i per a cada 18€, us obsequiem una ampolla de vi blanc Oroya. A més, a Sushi Bar té la oferta (de dilluns a divendres al migdia, no festius), que a partir d’un consum superior a 5’90 € amb plats de la carta, t’obsequien una beguda i un postre del dia. Escull entre: una copa de vi de la casa, un refresc, una cervesa nacional o aigua. Pots adequar el menú al teu gust! També teniu una acurada carta amb selecció de vins, caves, sakes i cerveses japoneses i nacionals. Pel que fa la carta de postres, si ha de destacar el gelat fregit, l’emulsió de crema catalana amb pinyons caramel·litzats amb gelat de canyella i el coulant de te verd.

CUINA Especialitat:

Makis, Nigiris, Sashimis i fideus Udon i Ramen i Tempures de Verdures

Preu carta:

10 - 15 €

Horari:

De dill. a div. de 13:00h a 23:00h i diss. i dg de 13:00h a 24:00h (Espai Gironès)

Plaça Independència, 12 872 081 490 Espai Gironès 972 439 293 109

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:56

Página 110

EL BOIRA RESTAURANT * TAPES

bicat al centre de Girona, a la Plaça Independència, amb vistes privilegiades al Riu Onyar s’hi troba El Boira. L'oferta gastronòmica és complerta i variada on els clients gaudeixen d'una cuina catalana i mediterrània actualitzada. La qualitat dels millors productes que ofereix cada estació són però, els principals protagonistes de El Boira de Girona, on són elaborats a cuina amb molta delicadesa i servits a sala per un equip jove, cordial, amable i correcte que juntament amb la gerent, Margarita Saló i el Cap de Cuina, Carmelo Molinares, formen un equip professional d’alta qualitat.

U CUINA CASOLANA Especialitat:

Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú:

Dies feiners 9,95 €·Menú recomenat a 20 €

Preu carta:

17 - 20 €

Horari:

De diumenge a dijous de 8 h a 23 h De divendres a dissabte de 8 h a 24 h

Plaça Independència, 18 17001 Girona 972 219 605 110

El restaurant ofereix tres conceptes de cuina: les tapes, el menú diari i plats de la carta. Per una banda, les tapes que ofereix El Boira són una fusió de la cuina de productes de terra amb un toc mediterrani que dóna com a resultat “unes tapes femenines, fresques i suaus”. Algunes de les tapes que s’hi poden trobar són la brandada de bacallà amb mel fumada, tomàquets al forn gratinats amb formatge de cabra, tast de formatges artesans, i per finalitzar tapes dolces.

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:56

Página 111

LA RIBA RESTAURANT

a Riba fa 7 anys va obrir les seves portes per oferir una cuina tradicional catalana, però amb tocs d’avantguarda. S’especialitzen amb els peixos, marisc i arrossos. Els plats de cuina autòctona són ben elaborats, i tenen com a base productes, sempre de gama alta. A la Riba es fa una cuina mediterrània, però molt actualitzada. Per exemple un dels plats estrella són les vieires a la planxa amb cremós de pernil. També es fan els millors arrossos i suquets de peix. De dilluns a divendres, no festius, podeu trobar un menú de migdia de 16 €. Els vespres de cada dia de la setmana hi ha dos menús, un de 25€ que inclou pica a pica i de segon 3 plats a escollir; i un de 35€ que és una mariscada de primer i de segon a escollir entre peix o arròs. Tot això banyat amb bons vins i unes postres elaborades de forma artesanal. La Riba és just a la cantonada i ofereix el privilegi de menjar a l’aire lliure tot gaudint d’unes vistes a l’Onyar, espectaculars. Restaurant la Riba, cuina de mar al teu abast i productes de qualitat!

CUINA Especialitat:

Cuina Mediterrània

Preu menú:

16€ (de dilluns a divendres mig dies) 25€ i 35€ (tots els dies nits)

Horari:

De diumenge a dijous de 13:00h a 16:00h Divendres i dissabte fins les 24:00h

Plaça Independència, 12 872 081 490

111

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:57

Página 112

LA TAGLIATELLA RESTAURANT

ocant la Plaça Independència, al emblemàtic carrer Santa Clara, es troba des de octubre de l’any 2004 el restaurant La Tagliatella. Des de llavors es va consolidar com a punt de referència de la gastronomia italiana artesanal. El seu concepte es materialitza en generoses racions perfectes per compartir I respon íntegrament a una elaboració de la cuina italiana realitzada amb ingredients de primera classe seleccionats de les regions de la Ligúria, el Piemont I la Reggio de l’Emiília.

T CUINA ITALIANA Especialitat:

Pasta fresca i pizzes

Preu carta:

17 - 25 €

Horari:

De dilluns a diumenge Migdia 13 a 16 h Vespre de 20 a 24 h

C/ Santa Clara, 49 17001 Girona 972 203 245 112

Amb un entorn acollidor podeu gaudir de més de 400 combinacions de pastes i salses, antipasti ( carpaccio de vedella, de bacallà, de búfala), amanides ( de vieires I llagostins, de formatge de cabra, de foie I pernil d’ànec, de verdures a la planxa I mozzarella), rissotos ( ibèric, amb magret I tòfona negra, bolets I llagostins), Lasanyes, canelons, I més de 20 pizzes elaborades al forn del mateix restaurant. Una experiència de sabors que us portarà per una estona als racons més bonics d’Itàlia.

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:57

Página 113

INDIGO BAR - RESTAURANT

ndigo Bar Tapes Restaurant & Lounge és un nou espai culinari de disseny atrevit i modern. Una àmplia paleta de blaus, marrons i grisos i una gran varietat de materials contribueixen a crear diferents espais i ambients poc convencionals, perfilats amb gran dinamisme i creativitat.

Recuperem l'aperitiu de migdia, amb unes excel·lents conserves i vermuts que poden ser degustats també a l'elegant terrassa de l'Indigo. A l'hora de dinar, els oferim una carta fresca, lleugera i equilibrada amb un gran assortiment de productes de temporada. La terrassa Indigo és l'espai ideal per prendre una infusió o cafè de mitja tarda en bona companyia. Quan s'acosta el capvespre els colors daurats deixen pas al blau Indigo que s'anticipa als instants previs al sopar, moment ideal per a tastar una copa de vi i picar alguna cosa. Les nostres coques de vidre, les nostres tapes per picar i els tàrtars són els protagonistes dels sopars en un ambient tranquil i distès. Res millor per acabar o començar la nit que gaudir d'un combinat o còctel preparat al moment pel nostre bàrman.

CUINA DE MERCAT Especialitat:

Tàrtars, plats per picar i compartir Gin-tónics

Preu menú:

17,60 € aprox.

Preu carta:

24 - 29 €

Horari:

Dilluns - Dijous de 12 h a 02 h Divendres -Dissabte -Vigilies de festius de 12 h a 03 h

Plaça Miquel Santaló Hotel Carlemany 17002 Girona · 972 211 212 113

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:57

Página 114

CAFÈ DEL PARC CAFETERIA - RESTAURANT

ituat al bell mig del Parc del Migdia, un dels pulmons verds més recomanats de la ciutat de Girona, s’hi troba el Cafè del Parc, un establiment que per la seva ubicació al costat de l’estany del parc i envoltat de natura el converteix en únic de la seva categoria. Amb una capacitat per a més de 120 persones la seva terrassa és una de les més privilegiades de la ciutat, i on et trobaràs ben servit i amb un gran assortiment de plats i fórmules de menú, amb la garantia de qualitat del Grup Boira. Sucs naturals i entrepans variats per esmorzar; tapes, orxates i vermuts per a refrescants aperitius; bufet lliure i amanides amb molta varietat de plats vegetarians per a dinar, i la novetat d’aquest estiu: hamburgueses artesanes de 200 grams, 100% vedella de Girona treballada per Can Raliu de Jafre, acompanyades amb pa de Casa Moner. També té una gran varietat de cerveses, vins, gelats artesans i postres. El seu interior pot acollir una gran varietat de clients, des de taules individuals o en parella fins a grups nombrosos. El Cafè del Parc és obert tot l’any i les nits d’estiu adquireixen un caire màgic i fresc amb les vetllades de música jazz que s’hi celebren tots els divendres.

S CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE Especialitat:

Hamburgueses artesanes i plats vegetarians

Preu menú:

8,90 € de dilluns a diumenge Caps de setmana la beguda va a part. Bufet infantil a 5,30 €

Horari:

9:30 a 23:30h. Horari de bufet: de 13 a 16h

Parc Migdia, 9 17003 Girona 972 202 414 114

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

16:57

Página 115

LA PERLA BAR-RESTAURANT

a Perla és una bonica marisqueria, que podeu trobar a St. Julià de Ramis (a 5 minuts de Girona). Podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb productes frescos i de temporada, tot en un ambient agradable i acollidor. Des de mariscades, arrossos, fideuàs, graellades de peix, i una mica de tot, a la millor qualitat. Tenim menús pels migdies i els vespres. Pels més gourmets, a La Perla es pot esmorzar de forquilla. Carn a la brasa i vi per només 6’50 €. Fem menús de dilluns a divendres amb tot inclòs a un preu de 12’50 €. Els caps de setmana, els menús són a partir de 16 €, tot inclòs. També us oferim un menú per a grups a partir de 20 € tot inclòs. Recordeu que sempre tenen a la vostra disposició una carta adequada a les estacions de l’any. La Perla compta amb uns menjadors molt amplis, amb salons ideals per a grups, per a celebracions de banquets, comunions o batejos, dinars o sopars d’empresa... Veniu-nos a conèixer!

MARISQUERIA Especialitat:

Arròs amb llamantol, graellada de peix

Preu carta:

Apartir de 23 €

Horari:

Obert tot el dia

Avda. de França, 175 17481 St. Julià de Ramis 972 171 297 115

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

15:35

Página 116

FITXES RESTAURANTS CA LA PILAR

CAN MARQUÈS Cuina casolana i de mercat

Cuina de Mercat Hem estat, som i serem el «restaurant del Mercat de Girona». Quatre generacions ens avalen al capdavant de la cuina de mercat. Per dinar hi trobareu un dels millors menús de la ciutat.

Des de l’any 1953 Ca La Pilar ens fa gaudir de la seva cuina, amb els guisats de temporada, les carns i el peix fresc a la brasa, amb vi de la nostra bodega i gran assortiment de postres.

Especi al itzats en: “Xuletón” de bou i peix a la brasa

Especialitzats en: Cuina de mercat

C/Pont Major, 124, - Girona Tel. 972 21 28 61 Obert: dilluns a divendres de 13h a 15.30h 20.30h a 22.30h - dissabte de 13h a 15.30h

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 - Girona Tel. 972 20 10 01 www.canmarques.com Tancat: Dissabte nit i diumenge tot el dia

SILOC

LA MASIA DEL CABRIT

Cuina de mercat

Cuina de mercat Ens trobem a cinc minuts de la ciutat de Girona, us oferim un ampli espai per a celebracions familiars i d’empresa. Vine a degustar la nostra gamma de plats i menús de la cuina més tradicional i selecta amb l’aval d’una trajectòria amb més de 5 dècades al vostre servei.

Especi al itzats en: Cabrit i cargols

Vols sorprendre o que et sorprenguin? Als peus dels Àngels trobaràs un lloc amb encant, història, natura i tradició. Al Siloc t'oferim menús personalitzats, menús per els vostres EVENTS I BANQUETS i menús diaris. Us hi esperem !!!

Especialitzats en: Cuina de mercat Ctra. dels Àngels km 0,2 (5 min de Girona) Tel. 972 46 84 81 Menús diaris: 15 €, 22,5 € (també menús al cap de setmana) Tancat: dimecres www.restaurantsiloc.com

Ctra, Antiga d’Amer, 58 - Domeny (Girona) Tel. 972 20 24 24 - www.lamasiadelcabrit.com Menú diari a partir de 12 € i menú per a colles Tancat: dimecres

TORRE BONICA

CREPERIE BRETONNE Cuina de mercat

Cuina bretanya francesa Creperie Bretonne, situada al barri vell de Girona i amb una decoració ambientada als anys 60, ofereix una cuina diferent, una cuina de la bretanya francesa.

Antiga masia del S. XVII, situada al Pla d’Abastaments. Vine a degustar la millor selecció de carns i verdures de Girona. Els nostres cigrons amb botifarra esparrecada i ceps.

Especialitzats en: Cuina de mercat i plats elaborats

Especi al itzats en: Creps i galetes salades

C/Camp de les lloses, s/n - Girona Tel. 972 23 63 09 Tancat: diumenges nit i dilluns www.torrebonica.net

C/ Cort Reial, 14 - Girona Tel. 972 21 81 20 www.creperiebretonne.com

LA TAGLIATELLA

LA TAVERNA DEL BON VI Cuina italiana Amb un entorn perfecte per a gaudir de més de 400 combinacions de pastes salses, antipasti, amanides, lasagnes, rissotos i més de 20 tipus de pizzes elaborades al forn propi del restaurant.

Especialitzats en: Pasta i pizzes

C/ Santa Clara, 49 - Girona Tel. 972 20 32 45 Travessia de la Creu 26 - Girona Tel. 972 22 23 90 Carta: Preu mig 17 €

116 I TOT Girona

Cuina casolana

Situat en el barri del Pont Major trobem la Taverna del bon Vi, un restaurant familiar on es conjuga harmònicament la cuina catalana de mercat, un entorn acollidor, un tracte proper i professional.

Especiali tzats en: Carn a la brasa i peix

C/Pont Major, 112 - Girona Tel. 972 485 133 Menú: De dill. a div. 10 € Grups a partir de 20 € Horari: Dll-Dg 13 - 16 h / Dv-Ds 20:30 - 23h

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

15:36

Página 117

FITXES RESTAURANTS

INDIGO

LA LLESCA Cuina de mercat

Cuina casolana

Indigo Bar Tapes Restaurant & Lounge és un espai de disseny modern. Tenim aperitius i una extensa carta per dinar. Els tàrtars són l’estrella dels sopars en un ambient de luxe.

Vine i gaudeix d’un dels locals més històrics del barri de Pedret. Us oferim la nostra cuina catalana i les torrades més variades de Girona. Gran assortit d’entrants com els “chocos”. Disposem de sales per a tot tipus de celebracions.

Especi al itzats en: Tàrtars, plats per picar i compartir

Especialitzats en: Torrades, peix fregit, cargols, brasa

C/Pedret, 90 - Girona Tel. 972 21 83 56 Menus per a colles, sales separades: 20 € Preu carta aprox.:15 € Tancat: dilluns i dimarts

Plaça Miquel Santaló, Hotel Carlemany Tel. 972 21 12 12 Menú : 17,60 € aprox - Carta: entre 12 i 29 €

CAN VIDAL

LA MARQUINA

Cuina casolana Amb nosaltres podràs esmorzar, fer un menú diari casolà, i els divendres i dissabtes et preparem tapes gallegues: “lacon”, “zorza”, truita de bacallà, pop a la gallega,...i per acabar coca de Santiago.

Cuina catalana Al centre de Girona, al costat de l’estació de Renfe i d’autobusos, a 5 minuts del centre històric de la vila, rebent la llum del Sol que il·lumina la històrica ciutat, trobem el Restaurant La Marquina.

Especi al itzats en: Productes gallecs

Especi al itzats en: Arrossos

C/ Ferran Soldevila, 4 - Girona Tel. 972 42 73 79 Menú: 10,50 € - Dissabtes: 15 € Tancat: Diumenges i festius

Plaça Miquel de Palol, 1-2 - Girona Tel. 972 20 81 38 Menú: 10 €

L’AVELLANEDA

ALTAMIRA

Cuina casolana L’Avellaneda és considerat l’hostalrestaurant més antic de Girona. La masia data del SXII, regentat per la família Busó-Perpinyà. Degusteu carns a la brasa, cargols a la llauna, bacallà, i una variada carta tot de primera qualitat

Cuina de mercat 23 anys de cara al public amb servei d'hostal 24h., esmorzar, dinar i sopar. Tot el local habilitat per veure futbol i motos. Sopar per a colles, reunions d'empresa, etc... OBERT TOT L’ANY!!!

Especi al itzats en: Cuina Casolana - Braseria

Especi al itzats en: Carns a la brasa i guisats.

Esmorzars (carns a la brasa) 8 € Menú dll.- dv. (migdia i nit) 11 € Cap de setmana: menú bufet al migdia menú a la nit Ctra. N-II, Km. 710 - Fornells de la Selva Tel. 972 47 67 09

Ctra. Barcelona, 483 - Girona Tel. 972 21 48 03 - 972 22 29 82 Menú: 10 € - Un plat: 8,25 € - Menú per a grups Obert de dilluns a dissabte de 8 a 23 h. Obert diumenges mi gdia

EL MUSEU DEL VI

MUNCHËN Cuina catalana

Cuina catalana Restaurant rústic situat al casc antic de Girona a poca distància a peu de la catedral. Us ofereix una extensa carta amb cuina casolana i de mercat, a més d’un menú diari. Aquest any complim 34 anys!

Especi al itzats en: Cuina casolana i tapes

C/ Cort Reial, 4 - Girona Tel. 972 21 34 85 Menú: 11€ Caps de setmana i festius: 15€

Octubre 2012

El Restaurant München de Girona és un espai modern i acollidor. Després de l'àpat podran prendre una copa, escollir entre selectes cocktail’s i gran varietat de gins. Especials romàntics per a parelles. Estem segurs de no decebre-us.

Especialitzats en: Cuina mediterrània i de mercat

Pedret, 136 - Girona Tel. 972 41 45 84 www.restaurantmunchen.com restaurantmunchen@gmail.com

TOT Girona I 117

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

15:36

Página 118

FITXES RESTAURANTS

TXALAKA

TXALAMAR Cuina Casolana Us convidem a visitar-nos i a degustar les nostres tapes i montaditos. Així com també els nostres plats a la carta. Disposem de menú diari i menú especial per a grups.

Especi al itzats en: Montaditos i tapes

Cuina casolana Vine a tastar el nostre menú degustació de tastets de peix i els suculents plats de la nostra carta. Disposem de menú diari i menús especials per a grups.

Especialitzats en: Peix

C/ Bonastruc de Porta, 4 - Girona Tel. 972 22 59 75 Tancat: Dilluns tot el dia i dimarts migdia

C/ Figuerola, 35 - Girona Tel. 972 21 84 24 Tancat: Diumenge nit i dilluns

OCELLS PERDUTS

SA CLOVA Cuina de mar El restaurant Sa clova els ofereix el sabor del mar el bell mig de Girona, en un ambient intim, acollidor. Vine a degustar el nostre peix i marisc galleg i de les llotges de Roses i de Blanes

Cuina tradicional innovadora Oferim una cuina acurada amb presentació detallada dels seus plats. Alguns dels productes són del propi conrreu de la Fundació OSCOBE. Oferim al migdia el Menú Setmanal i de Cap de Setmana. Organitzem banquets i celebracions.

Especi al itzats en: Cuina amb innovació i presentació

Especialitzats en: En peix i marisc C/ Hortes, 7 Girona Tel. 972 211 415 Menú migdia, de dt. a dv.: 16€ Menu Degústacio: 37,45€ Menú Sa clova: 50€ Tancat diumenges nit i dilluns tot el dia

C/ Sant Medir, s/n - Sant Gregori Tel. 972 20 96 10 www.oscobe.com

LA PERLA

CLUB DE TENNIS GIRONA Marisqueria Al Restaurant La Perla podeu gaudir d’una extensa varietat de plats elaborats amb productes frescos i de la terra, en un ambient agradable i acollidor. Mariscades, arrossos, fideuas,...

Especialitzats en: Arròs amb llamàntol, graellada de peix

Cuina de mercat

CLUB DE

TENNIS GIRONA

Especi al itzats en: Cuina de mercat

Av. de França, 175 - Sant Julià de Ramis Tel. 972 17 12 97 Menú migdia i vespre, i carta. Preus a partir de 23 € Obert cada dia www.restaurantbarlaperla.com

Urbanització Palau, s/n - Girona Tel. 972 20 65 73 Menú: de dilluns a dissabte 12,50 € Carta: 22,50 € Obert: cada dia

GRAN MURALLA

D.O TAVERNA CATALANA Cuina xinesa Inaugurat al 1988, és un ambient agradable i acollidor, distribuït en dos nivells amb decoració oriental. Cuina asiàtica, amb plats xinesos i varietat de sushi japonès, oferim menús.

Especialitzats en: Ànec amb creps i vedella Gran muralla

C/ de la Creu, 10 - Girona Tel. 972 22 23 17 - 972 22 23 47 Menú: 7€ + IVA - Menú especial: 8€ + IVA Tancat: Dimarts

118 I TOT Girona

Des de fa un any Joan Piqué regenta el restaurant del Club de Tennis Girona. Vine a degustar la nostra cuina catalana i de mercat amb accent propi, en un entorn tranquil i acollidor.

Cuina catalana Un nou concepte de local al centre de Girona que engloba modernitat i qualitat. Ampli per a àpats individuals o per a grups, amb pantalla gegant per a esdeveniments esportius i amb vistes a l’Onyar

Especialitzats en: Tapes, vins i caves

Plaça Independència, 16 - Girona Tel. 972 22 27 40 Menú: 9,95 €

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

26/9/12

15:36

Página 119

FITXES RESTAURANTS

HOTEL-SPA LA CENTRAL

L’EMPALME

Centre de salut i esport A la zona més verge de l'Alt Empordà, disposa de 21 habitacions, restaurant, sala lectura, sala convencions i Spa completament equipat. Menú migdia + circuit spa: 20 €. Menú migdia+spa+massatge de 25 min. 40 € de dl. a dv. excepte Agost i festius

Cuina casolana Al terme de Vilobí, podreu gaudir d’una bona cuina casolana, carns a la brasa i guisats. Oferim servei de menú i carta tots els dies de la setmana excepte el dilluns.

Especialitzats en: Cuina Mediterrània

Especi al itzats en: Cargols a la llauna

C/ Antiga Ctra de Darnius a Maçanet de Cabrenys, s/n - Maçanet de Cabrenys Tel. 972 535 053 - 872 004 918 671 324 764

Ctra. Girona - Santa Coloma/Vilobí d’Onyar Tel. 972 47 32 41 Menú: 10 € - Menú festius: 15 € Preu mig carta: 25 €

CAN GABATXÓ

MONTFULLÀ Cuina casolana Gaudeix dels nostres esmorzars de forquilla, tapes variades, entrepans, menú diari i menú dissabtes, plats combinats... Sopars per a grups per encàrrec. Capacitat 100 comensals.

Cuina catalana Can Gabatxó ofereix dos tipus de cuina, una tradicional i una de més elaborada. El seu menjador permet la realització de banquets i celebracions de tot tipus: batejos, comunions, reunions familiars

Especi al itzats en: Cuina Catalana

Especialitzats en: Cuina Casolana C/Mercè Rodoreda - Pol. Ind. Montfullà Bescanó Tel. 972 23 15 67 Menú diari: 10€ - Dissabtes: 12€ Obert: de dill. a div. de 6 a 20h i dissabtes de 8 a 15h

Ctra. Santa Coloma de Farners-Olot, km 3.5 Tel. 972 17 81 44 Preu mig: 25 €

B-12

L’ALIANÇA Cuina vegana El B-12 és un restaurant bar vegà (100% vegeterià) i ecològic situat en ple centre del barri vell de Girona. La nostra cuina és completament vegetariana, de caire meditarrani però amb influències d’altres cultures.

Especialitzats en: Cuina vegana i ecològica i cerveses artesanals catalanes.

ALIANÇA

Especialitzats en: Pop

Plaça del vi, 11 - Girona Tel. 972 013 202 Menú: 11,50 € - Carta: 15-18 € Horair: Dll., dm. i dc. de 10:00 a 21:00 h Dj. i dv. de 10:00 a 01:00 h

C/ Heroïnes Sta. Bàrbara, 3 - Girona Tel. 972 21 43 56 Menú: 10 € Tancat: Diumenges

HOSTAL PINXO

EL CALIU Cuina catalana Al restaurant El Caliu podràs gaudir de la nostra cuina catalana. Carns a la brasa de primera i la típica cuina de l’àvia. Tenim una gran varietat de plats de menú. Preus econòmics.

Especialitzats en: Carns a la brasa - Cuina de l’àvia

Ctra. vella - Medinyà Tel. 972 49 88 82 Menú laborable: 10 € - Menú festiu: 12 €

Octubre 2012

Cuina gallega El Restaurant L’Aliança es troba prop del riu Onyar. Cuina gallega en ple centre de Girona. Amb nosaltres podràs degustar els millors plats gallegs, “pulpo a feira”, bacallà, entre d’altres plats gallecs.

Cuina casolana Des que l’any 1927 el besavi de la família, conegut per tothom com en Pinxo de la Sardana, va inaugurar els fogons de la nostra cuina, l’Hotel Pinxo ha estat sempre un referent de la cuina tradicional catalana.

Especialitzats en: Cuina casolana

C/ Hospital, 1 - Santa Coloma de Farners Tel. 972 84 01 24

TOT Girona I 119

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:38

Página 120

IMMOBILIÀRIES COMPRA_VENDA_LLOGUER_PERMUTES

120 I TOT Girona

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 121

IMMOBILIÀRIES

Plaça Catalunya, 6 - 17004 GIRONA

Tel. 972 219 304 www.finquesmolas.com

AICAT nº1.700

RIUDARENES

MONTJUIC

SANT GREGORI

C/ JOAN MARAGALL

Casa de poble de 190 m2, amb gran cuina-menjador amb llar de foc, sala d' estar, sala central 3 hab. dobles + altell de 35 m2. Terres amb gres, parets amb pedra, Gas ciutat. Jardí i pati de 140 m2, amb porxo. 228.000 €

Casa aparellada amb parcel·la 466 m2, garatge per a 2 cotxes, rentador, sala i celler, menjador amb llar de foc, cuina office, 4 hab., 3 banys. Porxos exteriors i barbacoa, a/c, terres de marbre. Perfecte estat

Casa amb parcel.la de 300 m2, garatge 1 cotxe, cuina office amb rentador, gran menjador-estar, 4 dorm ( 1 tipus suite ), 2 banys complerts i wc. Jardi i piscina. Perfecte estat. Informi’s

Pis 75 m2, per a reformar. 3 hab. Bany complert, cuina i menjador, balcó.

120.000 €

LLOGUERS STA. EUGENIA, ( zona punxa). Apartament moblat 1 hab.Preu : 400 € C/ MIGDIA. Pis moblat 3 dorm. 1 bany, a/c. Preu : 500 € STA. EUGENIA, ( maristes). Pis 2 hab. dobles, moblat .Preu : 450 € PERICOT. Apartament 2 hab. moblat. Balcó. Perfecte estat. Preu: 550 €

Octubre 2012

SANT GREGORI. Pis de 3 hab. moblats. Opció pàrking. Preu: 550 € C/ MIGDIA. Fantàstic apartament 2 hab. moblat. Balcó. Preu: 475 € ZONA PEDRET. Cuina-menjador 2 hab. calefacció. Moblat. Preu: 500 € VISTA ALEGRE. Pis 3 hab. dobles, moblat, exterior. Preu: 550 €

TOT Girona I 121

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 122

IMMOBILIÀRIES

C/ Baldiri Reixac, 8, baixos - GIRONA duplex@duplexgirona.com www.duplexgirona.com

Tel. 972 20 86 98 • Fax 972 21 40 36

nº AICAT 1728

IMMOBLES EN OFERTA D’ENTITATS FINANCERES APROFITEU LES FACILITATS EN FINANÇAMENT

PLAÇA CIUTAT DE FIGUERES

ÀTIC A ZONA MONTILIVI Pis semireformat de 3 hab. amb terrassa de 40m2. Sol matins.

PISOS ZONA STA. EUGÈNIA Pisos d’entitat financera de 3 i 4 hab. a molt bon preu. OFERTES!

CELRÀ – CASA UNIFAMILIAR

CALDES MALAVELLA Casa unifamiliar planta baixa de l’any 2008 en parcel.la de 860 m2.

BISBAL – CASA ADOSADA Parc. 100m2 amb jardí posterior Casa amb garatge molt bon estat

Pis seminou de 3 hab. totalment exterior, cantoner. Possibilitat de pàrquing

Zona Padró - Casa de 138 m2 seminova (2004), en bon estat

PROMOCIÓ DE PISOS NOUS ZONA PEDRET

Pisos d’1 a 3 hab Dúplex de 3 i 4 hab Places d’aparcament

PROMOCIONS D’ENTITAT FINANCERA FACILITATS FINANÇAMENT AL 100%

Z. SANT PAU Pis molt ampli de 4hab (3dobl) i PARQUING INCLÒS Tot exterior i sol Davant zona pública. ST NARCÍS – PIS - DÚPLEX 165m2 amb 4 hab.+ gran estudi Parquing doble. Molt bon estat Acabats de gran qualitat

VENDES I LLOGUERS • ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

122 I TOT Girona

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 123

IMMOBILIÀRIES

Octubre 2012

TOT Girona I 123

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

17:52

Página 124

IMMOBILIÀRIES

124 I TOT Girona

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 125

IMMOBILIÀRIES

Octubre 2012

TOT Girona I 125

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

15:39

P谩gina 126

030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

27/9/12

15:39

P谩gina 127

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 128

IMMOBILIÀRIES

128 I TOT Girona

Octubre 2012

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 129

IMMOBILIÀRIES

COMPRA - VENDA ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS info@nventura.com www.nventura.com

NÚRIAVENTURA serveis immobiliaris

OBRA NOVA OBRA NOVA/ CENTRE ÚLTIMS 2 PISOS. 3 dormitoris, 2 banys. Aire condicionat, parket, electrodomèstics. Pàrking. PREU 220.000 €

OCA

SIÓ!

OBRA NOVA/ QUÍMICS Pis amb terrassa de 35 m2. 2 dormitoris, cuina i rentador independent. Aire condicionat. PÀRKING A LA FINCA PREU 150.000 €

OCASIÓ

PERICOT-PALAU 4 dormitoris. Cuina rentador independent. Terrassa. Exel·lent situació. PÀRKING INCLÓS. PREU 220.000 €

PARCEL·LES

APARTAMENT ADOREA. Apartament per a gent gran. 1 dormitori amb mobles. Edifici: Residència al carrer Migdia. Amplis serveis comuns. PREU 60.000 €

CASA FORNELLS PARK Terreny de 600 m2. Mnejador sala d’estar. 4 dormitoris. Terrasses. Pàrking de 80 m2. PREU: 500.000 €

LLOGUERS

PARCEL·LES A SANT GREGORI. 2 PARCEL·LES DE 420 M2. AL MATEIX POBLE. PREU 120.000 €/ UNITAT

MASIA/RESTAURANT. Zona Quart/Llambilles 280m2 i 5.000 m2 de terreny. Al costat de la carretera. Pendent de finalitzar reformes. Opció de venda.

PREU A CONSULTAR

Mòb. 657 866 705 · 972 415 312 info@nventura.com · www.nventura.com

Gran Via Jaume I. 37, 3r-1ª · Girona ·

Octubre 2012

TOT Girona I 129

030TOTGir.qxd:Maquetación 1

27/9/12

15:39

Página 130

IMMOBILIÀRIES

Últimes dues cases

Ref.113 5 GIRONA-CENTRE Pis de 40 m² amb 1 habitació doble, 1 bany, cuina amb menjador i terrassa. Amb calefacció i ascensor. Pr eu: 100.000 €

Re f.858 SANT GREGORI. Casa aïllada semi nova de 175 m2 construïts i parcel·la de 400 m2. Garatge per 2 cotxes, menjador-estar, cuinaoffice, 4 hab. (3 dobles i 1 indiv.) i 2 banys. Traster de 20 m2, porxo tancat i jardí. Preu: 350.000 €

Ref. 7 63 FORNELLS PARK. Casa aïllada una planta i semisoterrani. Parcel·la 800 m2 i 310 m2 constr. Garatge 4 cotxes, 2 hab. i 1 hab. màquines. Rebedor, 1 suite amb bany, 2 hab. dobles, bany, lavabo, cuinaoffice, rentador i menjadorestar + llar foc. Jardí. Ext.: porxo, pisc., gespa + rec automàtic. S'acceptaria pis d'entrada. Pr eu: 550.000 €

Re f. 11 14 GIRO NA-QUI MICI S . Pisos nous de 65 m2 amb 2 habitacions dobles, 1 bany, cuina equipada, rentador, menjador-estar i terrassa. Amb bomba de calor fredcalent, tancaments d'alumini. Inclou p laça d'aparcament. Pr eus a partir de 160.000 €.

Ref. 1118 GIRONA-BARRI VELL. Pis de 85 m² amb 2 habitacions dobles amb armaris, 1 bany complert, cuina office equipada, safareig amb terrassa i menjador sala d'estar. Amb calefacció, terres de marbre, vidres dobles i tancaments de fusta. Pàrquing opcional. Preu: 225.000 €

Ref.1137 CELRÀ Casa de poble adosada per rehabilitar amb parcel·la de 120 m2 i 160 m2 construïts. Amb 4 habitacions dobles, 1 bany, cuina amb llar de foc i menjador-estar. Amb terrassa de 10 m2. Preu: 125.000 €

Ref.1070 GIRONA-PERICOT Pis impecable de 100 m² amb 4 habitacions ( 1 suite, 2 dobles i 1 individual), 2 banys, cuina (office), safareig, menjador sala d'estar i terrassa. Parquet, calefacció i bones vistes amb zona verda davant i darrera l'edifici. Opció a plaça d'aparcament. Preu: 225.000 €

Ref. 860 GIRONA-PALAU. Casa aïllada d`una sola planta. Parcel·la 800 m2 amb 275 m2 constr. Garatge 2 cotxes i traster. Cuina-office, sala d`estar amb llar de foc, 5 hab. (1 suite), 3 banys i lavabo. Annexa un estudi-despatx. Zona de jardí amb porxos i piscina aigua salada, magnifiques vistes.

Ref .77 9 FO RNE LLS DE LA SE LVA. Obra nova. Conjunt 6 cases unif. aïllades 202 m2 constr. Parcel·les 205 a 230 m2. Pl.bx: garatge 2 cotxes, lavabo, cuina-office, rentador, menj.-estar, porxo i jardí. Pl. pis: 3 hab. dobles + armaris, bany, 1 suite amb bany i vestidor i terrassa. Preu: 350.000 €.

Aicat 1657

130 I TOT Girona

Octubre 2012

CONTRA030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

25/9/12

10:25

P谩gina 131

CONTRA030TOTGir.qxd:Maquetaci贸n 1

25/9/12

10:25

P谩gina 132