Orgullós de ser GOI

exemples, ens dona la resposta: “És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació”. És evident, doncs, que Catalunya en el seu conjunt no se’n pot considerar, però el moviment independentista indubtablement, sí.

Ara bé, hauríem de ser molt curosos a no malmetre aquesta nova eina que el TJUE ha posat al nostre abast, si volem justificar i legitimar la nostra lluita vers erigir-nos en un estat propi. Em sento orgullós de ser GOI amb “G” majúscula de grup i em preocupa molt acabar-ho sent amb “g” minúscula de grupuscle.

La societat civil que té clar el seu destí cap a la independència, i que tant ha remat amb es- forç per fer navegar el vaixell on els polítics van embarcant i desembarcant segons els convé, no pot aturar-se i no ho farà, no deixarà de remar i no permetrà que el torpedinin. Si els partits polítics volen viure permanentment enfrontats en lluites caïnites, allà ells, però que no ens entorpeixin el camí.

Ara burxen allà on més els cou. Pretenen debilitar a l’Assemblea. I el més hilarant és que intenten esbotzar-la mitjançant un col·lectiu que es fa dir Indesinenter, adverbi llatí que significa “sense aturar-se, incessantment”. Què volen aquesta gent? No aturar-se, incessantment, fins a aconseguir ancorar-nos permanentment en l’autonomisme? Què els fa por d’una llista cívica? Què s’acabi convertint en una llista de país i alguns tinguin com a destí la paperera de la història? No desaprofitem aquesta escletxa que ens ha proporcionat Europa. Tots som GOI, i si ho som amb “G” majúscula de grup, no podem permetre que la trencadissa al Parlament acabi esmicolant la unitat al carrer.

AgENdA: XERRADES

Música clàssica. Mataró. Les Esmandies Casal. Dijous 2, 16 i 30 a les 18 h. a càrrec de m. teresa julià.

17-A: volem saber la veritat. Premià de Mar. Centre Cívic. Dijous 2 a les 18.30 h. a càrrec de Xavier martínez i jaume alonsoCuevillas.

El jazz. Vilassar de Mar. Espai Galbany. Dijous 2 i 16 a les 18 h. a càrrec de Pau Fuster.

Maria la jueva, la primera alquimista. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 7 a les 18 h. a càrrec de núria salán.

Històries de dones i música. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 9 a les 18.30 h. a càrrec de Xavier Fort mauriens.

Jordi Arenas: magisteri, excel·lència i resposabilitat. Mataró. Església de Santa Anna. Divendres 10 a les 18 h. a càrrec de rafael romero Pineda.

El jo en la literatura i Gòspel. Arenys de Mar. Ateneu Arenyenc. Divendres 10 a les 19 h. amb m. Fonoll i el grup de gòspel d’arenys.

El vi de tradició romana a l’actualitat. Mataró. Biblioteca Popular. Divendres 10 a les 19 h. a càrrec d’antonio aguilera.

Ara o mai. Vilassar de Dalt. La Massa Teatre. Divendres 10 a les 20 h. a càrrec de núria Picas.

Humanitzar la humanitat. El Masnou. Club Nàutic el Masnou. Dissabte 11 de març. a càrrec de sor lucía Caram.

Poblet. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 14 a les 18 h. a càrrec d’Àngel Casals martínez.

La revolució de les dones del segle XXI. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 14 a les 19 h. a càrrec de maria Dolors Comas.

Nèstor Luján, un periodista tres estrelles. Mataró. Biblioteca Popular. Dijous 16 i 30 a les 18.30 h. taula rodona.

Reptes del sector primari. Vilassar de Mar. Biblioteca. Divendres 17 a les 18.30 h.

Orson Welles. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 21 a les 18 h. a càrrec d’esteve riambau.

Com lluitar contra l’extrema dreta 2.0. Vilassar de Mar. Sala Cultural M. Roser Carrau. Dimarts 21 a les 18 h. a càrrec de steven Forti.

La guerra d’Ucraïna vista des de dins. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 23 a les 18 h.

El vi i el cava a la publicitat: de les bombolles a Martin Scorsese. El Masnou. Biblioteca. Dijous 23 a les 18 h.

La comercialització i difusió del vi laietà. Mataró. Biblioteca Popular. Divendres 24 a les 19 h. a càrrec de jordi miró Canals.

Dones del tèxtil a Vilassar. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Divendres 24 a les 19.30 h. a càrrec de núria sancliment.

Ser dona a l’Afganistan. Vilassar de Mar. Sala M. Roser Carrau. Dimarts 28 a les 18 h. a càrrec de nadia ghulam.

Un pont al passat per entendre el present. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 28 a les 19 h. amb martí gironell.

El vi i el cava a la publicitat: de les bombolles a Martin Scorsese. Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dimecres 29 a les 18.30 h.

Xerrada col·loqui ANC. Argentona. La Sala. Dijous 30 a les 19.30 h. amb Dolors Feliu, josep Costa i albano Dante Fachín.

u AlBERT BOTTA VALORS.ORG Professor de filosofia

Aristòtil diu que “som socials per naturalesa”. Afegeix que ni som autosuficients com els déus, ni ens espavilem sols, com molts animals. De fet, els casos d’infants salvatges documentats mostren identitats eixorques. També la infantesa socialment desfavorida té un pronòstic incert. De criatures, ens socialitzem en una cultura i se’ns esperona la capacitat lingüística i el pensament fi, però tota la vida depenem d’altri per ser ben bé i del tot humans. La plenitud humana suposa gaudir de l’amistat sincera. Aristòtil diu que només compartir el lleure o moure’s cercant l’interès no és amistat. Epicur conceptua l’amistat per damunt l’amor; el benestar que dona no té el gran risc de patiment propi de les decepcions amoroses.

L’amistat protegeix l’individu contra l’odi i l’exclusió present en racismes, fonamentalismes, fanatismes, dogmatismes i hooliganismes de tota mena, segons Carolin Emcke. L’odi imposa un nosaltres i un altres. La pretensió d’una societat homogènia no s’adiu bé amb pluralitat social, ideològica, religiosa, estils de vida, opcions de gènere… i democràcia. L’increment de la diversitat (i democràcia) és una de les deu propostes d’El futur de la humanitat, l’assaig del paleontòleg Eudald Carbonell.

Si volem sobreviure, cal anar més enllà del cec atzar evolutiu i agafar les regnes de l’esdevenidor posthumà. La “consciència crítica de l’espècie” ha de dirigir el futur, la “desaparició dels líders i de la jerarquia social” –un altre dels deu punts– ha d’obrir pas a la gestió en comú dels individus prosocials (“individualitat col·lectiva”). Atès que la tecnologia es filtra en les relacions socials, en els nostres cervells, i modifica la manera d’organitzar-nos, proposa la “socialització de la tecnologia”. Carbonell defensa una resocialització humanista (resocialització aquí no és reinserció). Segur que, per Aristòtil, les amistats del Facebook poc ho són. Ara bé, com seria l’amistat virtuosa entre individus prosocials?