PER FER-SE ENTENDRE PÀG. 2
CAMPANYA PÀG. 6
CULTURA PÀG. 8
LA CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL: UN SINDICAT DIFERENT
EN ACTIU O EN ATUR: LA MATEIXA CLASSE EXPLOTADA
NOVEMBRE ROIG I NEGRE
Publicació de la classe treballadora a la Garrotxa
Nº3. Novembre del 2013
SUMA I SEGUEIX: ARA ENS VOLEN RETALLAR LES PENSIONS > PÀGINA 3
> Perquè l’Estat no desmantelli les pensions, cal una resposta social suficientment potent > No podem oblidar-nos de reconstruir eines -al marge d’estat i privatitzacionsque ens permetin tenir una vellesa segura, que depenguin només de nosaltres mateixos, és a dir, dels treballadors/es lliurement associats.
SENSE SUBVENCIONS, SENSE ALLIBERATS SINDICALS
Afilia’t a la CNT! perquè les coses no s’arreglen soles En marxa el Grup de Consum Autogestionat de CNT Olot Creant estructures per autogestionar les nostres vides
Manifest pel ressorgiment de la consciència de classe
Pàg.5 Pàg.4
Cap a una nova Federació Anarquista Pàg.7
La CNT: un sindicat diferent E n masses ocasions es posa a tots els sindicats en el mateix sac. Això és degut per la desinformació de la majoria i a la manca de saber-nos fer escoltar des de CNT. Intentarem posar-hi remei:
D
Comitè Local de CNT Olot
es de l'últim número d’aquesta publicació que va ser un especial per l'1 de Maig d'enguany, el funcionament i l'activitat de CNT Olot ha augmentat considerablement. Es multipliquen les consultes laborals i jurídiques els dimarts de 7 a 9 del vespre, les quals són gratuïtes fins hi tot per als no afiliats (la primera) a l'hora que es multiplica la pocavergonya de patronal i govern en forma de fraus i explotació generalitzada aprofitant la crisi per retallar drets i condicions laborals. La última bomba és la retallada a les pensions i la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes malgrat que ho vulguin disfressar. Esperem que es convoqui una nova vaga per poder tornar a treure els piquets de CNT als carrers d’Olot, no hi faltarem.
La CNT, un sindicat sense subvencions La CNT és l'únic sindicat a nivell de tot l'estat que no cobra subvencions, doncs pensem que és clau la independència econòmica per la llibertat d'acció. Per això, la CNT només ingressa de manera regular les quotes dels seus afiliats, les quals són autogestionades pel sindicat i distribuïdes en diferents àmbits interns, tant per als òrgans de gestió als diferents nivells (local, regional, Confederal, Internacional), com per entitats culturals i mitjans de comunicació de la Confederació. Amb aquest fet, ens garantim no dependre de les subvencions, que tal com s'ha pogut comprovar amb el sindicalisme oficial de CC.OO. i UGT, creen dependència, burocrà-
En aquests darrers mesos hem dut a terme cursets i jornades de formació pels delegats de les Seccions Sindicals a les empreses i pels afiliats i afiliades en general. L'objectiu bàsic és el de formarnos per dur a terme el nostre treball sindical a les empreses. També hem dut a terme un intens treball de denúncia de les altes xifres d'atur aquí a La Garrotxa i a tot el país amb una campanya conjunta de la CNT de tot l'estat.
A més de tot l'esmentat cal no oblidar les moltes activitats culturals; cinema, presentacions de llibres, documentals, actes en solidaritat amb la caixa de resistència dels docents en lluita de les Illes Balears, i sobretot la posada en marxa del Grup de Consum Autogestionat de CNT Olot on els afiliats i afiliades al sindicat ens coordinem per posar en pràctica la sobirania alimentària i l'autogestió de cada vegada més aspectes de les nostres vides.
SINDICAT D’OFICIS VARIS D’OLOT Sense alliberats sindicals Sense subvencions Pàg.2 Especial sistema de pensions
cia i clientelisme, i en el pitjor dels casos corrupció amb fons públics.
La CNT no té alliberats sindicals
Per no crear elits directives i burocràcies clientelistes, a la CNT s'hi participa de manera voluntària i militant, sense cobrar un sol euro. D'aquesta manera, el funcionament i la presa de decisions és horitzontal i el més democràtica possible mitjançant assemblees i no directrius emanades d'un òrgan executiu. Aquí ningú ens ha de dir el que hem de fer, i està establert que els càrrecs de gestió no poden ser ocupats per ningú més enllà de dos anys. Així anem agafant experiència el màxim número d'afiliats en la gestió del sindicat i garantim que no es creïn “poltrones”, que a la única cosa que condueixen és a la desmobilització, a pràctiques autoritàries i a la manca d'innovació en la manera de gestionar el sindicat i la manera d'afrontar els reptes. No volem gent com Càndido Mèndez, que porta de secretari
general de la UGT des de 1994 i es presenta a la reelecció aquest mateix 2013 per quatre anys més. A la CNT ningú treu benefici econòmic dels problemes dels treballadors, i això ajuda a garantir que sempre es lluita per mantenir llocs de treball, drets laborals i un futur millor, i no pas per un sobre amb diner negre o prebendes sindicals. La figura de l'alliberat sindical promou el delegacionisme. Promou el “quan tingui un problema ja me'l solucionarà el sindicalista”. A la CNT no tenim alliberats perquè entenem que els problemes se'ls han de gestionar i solucionar els propis treballadors/es. El sindicat només ofereix solidaritat i eines per afrontar la lluita.
La CNT no utilitza la representació unitària La representació unitària, més coneguda com a Comitès d'Empresa (o en els centres de treball de menys de 50 treballadors com a Delegats de Personal), introdueix el parlamenta-
Dinar de CNT durant l’1 de maig a Olot
Cursets de formació sindical el juliol passat
risme als llocs de treball. Aquests comitès, són òrgans decisoris escollits cada 4 anys, i tenen a l'assemblea de treballadors com a consultiva. Això vol dir, en última instància, que poden fer i desfer comptant o no amb la resta de treballadors. I això vol dir també, que és un òrgan desmobilitzador com els Alliberats Sindicals, doncs només requereixen del vot (delegació de responsabilitats) perquè funcionin. Quan s'instaura un Comitè d'Empresa en un lloc de treball, el que es fa en realitat, és donar subvencions al sindicat a qui representa cada delegat (50€ per delegat i any), i delegar la responsabilitat de cadascú en un reduït número de companys, que no necessàriament treballen pels interessos dels treballadors (tots coneixem casos de comitès formats per encarregats, pilotes i esquirols), doncs la llei no estableix que voti la majoria de la plantilla per ser legalitzats.
La CNT utilitza les Seccions Sindicals (que és la representació sindical als centres de treball), figura legal com la dels Comitès o els delegats de personal, però que funciona amb l'assemblea com a òrgan decisori, i segons l'article 8.1 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS), aquest model és aplicable a qualsevol centre de treball independentment del número de treballadors. Però ni un ni altre sistema és res si no va acompanyat de la força del col·lectiu. Les lleis obliguen a celebrar reunions periòdiques entre treballadors i empresaris, però no obliguen pas a que ens faci cas la part que ostenta la representació patronal. No serveix de res la representació unitària si la patronal envia a la reunió a un representant “mut, cec i sord”. Compleix amb la legislació vigent al fer-ho, però només hi ha la possibilitat de que la patronal accepti les reclamacions quan no ho vol fer si hi ha el pes de l'assemblea impulsant els delegats, siguin de Secció Sindical o de Comitè d'Empresa. Per això la CNT planteja un sistema assembleari i no de representació, doncs és la única manera lluny de subvencions, de cohesionar, de prendre consciència de classe i tenir força real. La representació, per si sola, no serveix per res a no ser que es vulgui continuar com fins ara o engreixar el Compte Corrent del sindicalisme oficial.
Direcció: Plç. Cinema Colon,4. Olot. Telf: 972 27 1682 http://www.facebook.com/cntolot Correu-e: olot@cnt.es Web: www.cntolot.org https://twitter.com/cntolot
La CNT davant la nova reforma de les pensions
E
Secretariat Permanent Comitè Confederal de CNT
n el context actual el pensament en rusc ens porta a la crítica simplista de les retallades en les pensions “públiques”, des del punt de vista de la defensa de les mateixes, enfront de les privades. El debat no està ben enfocat, ja que no es tracta d’una dicotomia entre pensions públiques o privades, sinó entre que el control sobre la nostra vellesa el tingui l’Estat o les empreses privades. Aquest marc de protestes reduccionista l’estan posant els grups polítics d’esquerres, defensors del paper Estatal com a manera de conservar els seus privilegis. És necessària la memòria històrica per comprendre aquesta tercera via que cap d’ells vol ni tan sols esmentar, on els propis treballadors organitzats gestionem la salut i les necessitats col·lectives socials. Molta gent s’està posant les mans al cap pel que suposa la nova Reforma de les Pensions. Som molts els que veiem allunyar-se l’hora de la jubilació, i som molts també els que ni tan sols la veiem com una possibilitat remota. També sabem que les quanties que rebem es reduiran i que es beneficiarà al negoci privat de les pensions. En realitat és una cosa que es podia intuir, ja que no és la primera, ni segurament serà l’última Reforma de les Pensions.
Les modificacions de 1985, 1997, 2002, 2006 i 2011 han portat una línia clara: retardar l’edat de jubilació, fomentar que la gent segueixi treballant després de la mateixa i recolzar el negoci rodó de la Pensions Privades, a través de desgravacions fiscals. Encara que en aquests anys s’han creat pensions de misèria, molt similars a la caritat cristiana, però a través de la contribució obligatòria via impostos, en general la situació ha empitjorat. La clau del per què aquests retallades en les condicions socials és la nul·la força de la classe treballadora, totalment desmobilitzada, per fer-hi front.
CLAUS HISTÒRIQUES PER COMPRENDRE LA SITUACIÓ ACTUAL:
El Sistema Públic de Pensions no és un invent de fa dos dies. Si a Europa s’implanta el sistema de Seguretat Social Bismarckià a mitjans del segle XIX, a Espanya no és fins a l’any 1908 quan
es crea l’Institut Nacional de Previsió, que pretenia dissenyar un model de pensió de vellesa, en un règim d’afiliació lliure, subvencionat per l’Estat i dependent del mateix. Des d’aquest moment, el model va anar evolucionant i ampliant serveis, a costa d’ampliar les aportacions patronals i dels obrers, al principi lliurement, però més tard de manera obligatòria. La classe treballadora en general va desconfiar d’aquesta mesura.
Ara bé, no podem deixar de banda el context en el qual es donaven aquestes suposades millores a la classe treballadora, que era precisament un moment d’alta conflictivitat social, i sobretot de gran organització obrera, que, tot i que insuficients, mantenia sistemes de solidaritat per mantenir als treballadors en casos de vellesa, accidents o altres esdeveniments inesperats. Els gremis, les cases de socors, les mútues obreres, les borses de treball i finalment els sindicats, donaven solució en gran part al que coneixem com a Seguretat Social, i d’aquí el seu nom, “social” que no “estatal”. En realitat, l’Estat i la Patronal van prendre el control de la solidaritat als obrers que perdien així la capacitat de decisió sobre la seva pensió, a canvi de finançar ells mateixos la seva pròpia paga de vellesa: Patró i Estat obtenien els diners de les quotes que ingressaven a costa de l’esforç dels treballadors. De fet sistemes de pensions estatals van començar sense cotització directa del treballador ja que al cap i a la fi el que aporti tant l’Estat com la patronal és riquesa alienada als treballadors. I ARA QUÈ?
És evident que l’Estat té eines suficients perquè la caixa comuna de les pensions no es trenqui. És evident també que l’única manera que l’Estat no desmantelli les pensions és que hi hagi una resposta social suficientment potent com per mantenir el sistema de pensions. Però des de CNT entenem que és més important anar a l’arrel del problema per poder arribar a una solució.
En primer lloc, cal ser conscients, com hem comentat, que el Sistema de Pensions se sustenta a través de l’esforç diari de la classe obrera. La dotació econòmica de la caixa comuna parteix: de les cotitzacions empresarials, cada
Cartell de CNT exortant a la lluita contra les retallades al sistema de pensions
vegada més baixes i que surten directament de l’explotació dels treballadors; dels impostos, cada vegada més injusts, que ens roba cada dia l’Estat; més les cotitzacions forçoses dels treballadors a la Seguretat Social.
En segon lloc, vist que el problema és l’explotació de la classe obrera per els qui ostenten el Poder, cal comprendre que l’única lluita que ens portarà a canviar les coses, serà la que estigui lliure d’ingerències dels polítics, que només busquen aferrar-se al Poder. Per tant, no hem de fer seguidisme de les consignes de Partits i Sindicats Oficials, no hem de deixar-nos portar com a ovelles a l’escorxador electoral, sinó que hem de generar plantejaments propis, que surtin del marc de propostes establert, “Les modificacions de que només ens porta al carreró sense 1985, 1997, 2002, 2006 i sortida de canviar-ho tot perquè res canviï. 2011 han portat una
línia clara: retardar l’edat de jubilació, fomentar que la gent segueixi treballant després de la mateixa i recolzar el negoci rodó de la Pensions Privades, a través de desgravacions fiscals.”
En aquesta línia, des de la CNT sempre ens hem oposat a la intervenció de l’Estat en la solució dels problemes de la classe treballadora, perquè precisament és un dels causants dels nostres mals. Ens oposem també per coherència a la intervenció de l’Estat en les cures de la nostra vellesa. No obstant això mentre no recomponguem un moviment obrer capaç de prendre el con-
trol i proporcionar una cobertura social a totes les persones, ens tocarà defensar el que tenim contra les retallades en les condicions laborals i de vida, en aquest cas les pensions. NO HI HA FUTUR SENSE PRESENT
No podem oblidar-nos de reconstruir eines que ens permetin tenir una vellesa segura, que depenguin només de nosaltres mateixos/es, és a dir, dels/les treballadors/es lliurement associats. El pacte de suport mutu i solidaritat que ens uneix a les persones que formem la CNT, ha de ser la base per a un futur de pensions de control obrer. Un sistema basat en la solidaritat, el suport mutu i la lliure federació de comunitats lliures. Mentre part de la lluita està a prendre el control social dels sistemes públics de protecció social, apostant per la seva autogestió i democratització per part dels propis treballadors, usuaris i la col·lectivitat en general.
És la lluita la que ens dóna el que la llei ens treu, i en última instància és destruir per complet el sistema establert per canviar-lo per un altre que ens serveixi, la qual cosa ens permetria passar la tercera edat amb tranquil·litat i bona salut.
Especial sistema de pensions Pàg.3
Manifest pel ressorgiment de la consciència de classe. Per plantar cara E EINES// UNA PEÇA CLAU PER PODER FER FRONT ALS ATACS QUE ESTEM PATINT LA CLASSE TREBALLADORA
ls sindicats de la CNT tenim el compromís de fer front als greus i continus atacs del sistema capitalista. És la nostra obligació com a eines de lluita dels treballadors unir forces per posar fre i lluitar contra la pèrdua de drets laborals i socials, i respondre a l'empitjorament de les condicions de vida de la classe obrera.
verteixen en una escenificació controlada que impossibilita l'acció sindical, que només pot ser real si parteix dels propis treballadors.
La CNT afirma que només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propis treballadors. Només un sindicalisme de classe sense ingerències polítiques ni corporativismes pot proporcionar una unitat d'acció i una resposta global amb capacitat transformadora.
Aquí i ara, expressem de forma clara els nostres plantejaments: En relació a les institucions antiobreres
Manifestem que ni la classe política ni els seus partits solucionaran els problemes dels treballadors, ja que només són titelles corruptes al servei de la banca i les grans empreses. Els treballadors hem de tornar a lluitar, com hem fet sempre que hem pretès aconseguir respecte, millores de vida i drets per a la nostra classe social. El camí és la lluita (sectorial, social, als barris, als pobles...). Cal engegar una de les nostres millors eines de resposta, la vaga general real, i no repetir escenificacions de cara a la galeria per cobrir l'expedient.
Les seves "solucions" s'apliquen a costa de la nostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostres fills a un futur incert, negre i injust, mentre asseguren el de les elits polítiques i financeres.
Ens oposem a totes les directrius econòmiques, polítiques i socials emanades del FMI, la Troica i la Unió Europea, que fan pagar als treballadors les conseqüències de la crisi que el sistema econòmic i financer han provocat. Els governs i parlaments nacionals s'escuden en les altes institucions internacionals per imposar tot tipus de mesures antiobreres i repressives, eludint així la seva responsabilitat directa. Les seves "solucions" s'apliquen a costa de la nostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostres fills a un futur incert, negre i injust, mentre asseguren el de les elits polítiques i financeres. Estan robant la riquesa que generem els treballadors en el present i la seva avarícia és de tal magnitud que han endeutat i condemnen a les generacions futures a condicions de vida contra les quals hem de rebel·lar-nos.
Suport a les lluites socials, des del respecte i el reconeixement als qui les protagonitzen
Rebutgem les estructures militars al servei del capital i els estats, que enfronten i divideixen als pobles per mantenir el control sobre la matèria primera i els recursos energètics, en les seves guerres per l'hegemonia econòmica, sense importar-los gens ni mica la barbàrie i el dolor que provoquen.
Denunciem els privilegis econòmics, fiscals, laborals o d'estament social de l'Església Catòlica i la resta de confessions, la classe política, la monarquia i els militars. En relació a l'organització dels treballadors per a la lluita
Expressem el nostre respecte i reconeixement als treballadors afiliats a CCOO i UGT que encara conserven la seva consciència de classe; és a dir, a les seves bases. Però malgrat ser aquest un manifest que crida als treballadors a fer front comú en la lluita, no per això deixarem de dir alt i clar que mostrem el nostre rebuig i repulsa als pactes que, a esquena dels treballadors i els seus interessos, signen i negocien les cúpules dirigents de CCOO i UGT. També condemnem les seves pràctiques traïdores i desmobilitzadores, que pretenen controlar o acabar amb altres lluites socials i sindicals legítimes i autònomes.
Denunciem la trajectòria de CCOO i UGT, que demostra sense cap gènere de dubtes que actuen com a instruments del sistema, moguts pels seus propis interessos: subvencions, favoritisme, clientelisme... i una infinitat d'actuacions que no tenen res a veure amb la defensa dels drets dels treballadors. S'han convertit fa temps en còmplices necessaris i gestors
Pàg.4 Especial sistema de pensions
del sistema a l'hora de controlar, vendre Treballadors de BCN i utilitzar a la classe obrera, atorgant-se en lluita pels seus la seva representació, legitimats pels go- drets durant el boikot a la cadena de verns i la patronal com a interlocutors restaurants Ginos "legals i democràtics" per permetre al capital espoliar al poble i desmantellar les conquestes obreres que tant els va costar aconseguir als treballadors que ens van precedir. Per tant, fem una crida a tots els treballadors que conformen aquestes organitzacions a que les abandonin i no segueixin ni sostenint ni recolzant als qui de forma constant traeixen no solament a les seves bases sinó a tota la seva classe. Els demanem que no es retirin de la lluita, sinó que, com a persones lliures i conscients, s'autoorganitzin o s'integrin en altres organitzacions obreres.
Només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propis treballadors.
La història recent, des dels Pactes de la Moncloa, ens demostra que la participació en el model sindical oficial basat en la delegació del poder i la responsabilitat dels treballadors en representants a través d'eleccions sindicals només afebleix a la classe obrera. Els camins preestablerts del sistema de representació unitària en els comitès d'empresa es con-
Des de CNT fem una crida a totes les persones de classe treballadora, en actiu, aturats, precaris, jubilats, immigrants, estudiants, desnonats, etc, en definitiva, a totes les persones que patim les injustes conseqüències del capitalisme, a enfrontar-se a aquells que ens oprimeixen.
És necessari que tots fem un esforç de solidaritat sumant-nos als actes de protesta que se succeiran en tot l'estat durant els propers mesos en defensa de l'educació, la sanitat, les pensions, el dret a l'avortament, i en definitiva de la nostra llibertat i les nostres condicions de vida. Parem l'espoli dels nostres drets i acabem amb els seus privilegis.
En la lluita és on hem de trobar-nos tots per respondre com a classe obrera als greus atacs del capitalisme. És el moment de confluir als carrers per entre tots enfortir les lluites i així d'una vegada per sempre fer-los veure al Capital i a l'Estat que no els serà senzill seguir arrabassantnos drets socials i laborals.
Pel ressorgir de la consciència de classe
Els sindicats de la CNT ens oposem i denunciem totes les mesures injustes que aquest sistema social ens imposa, però som conscients que, a dia d'avui, com a organització no podem fer-hi front sols i sense suports. Les nostres causes de lluita són les de la nostra classe social. Només la classe treballadora unida podrà defensar i conservar tot allò que ens és necessari i comú. La guerra de classes mai ha desaparegut: hem de defensar-nos i passar al contraatac. Les persones que conformem la CNT estem disposades i en lluita, però necessitem dels nostres germans i germanes de classe que feu un pas al capdavant i que la vostra responsabilitat individual es converteixi en confrontació col·lectiva.
Posada en marxa del Grup de Consum Autogestionat de CNT Olot EINES// CONSTRUIM ALTERNATIVES PER AUTOGESTIONAR LES NOSTRES VIDES. ESTRUCTURES PER AQUÍ I ARA
miques més justes (tant per productors com per consumidors), a més d’afavorir el desenvolupament rural i la conservació del medi ambient.
n la passada Assemblea General Ordinària del sindicat del dia 12 de juliol, es va tractar i acordar la creació d’un Grup de Consum format per afiliats i afiliades del Sindicat. Des de fa uns anys, algunes persones conscients de la pròpia alimentació i economia, s’han anat organitzant amb la intenció de crear Grups de Consum, amb l’objectiu d’aconseguir conjuntament productes alimentaris de procedència agroecològica, principalment, i directament del productor, eliminant els intermediaris i, en conseqüència, abaratint-ne el preu. Entenem que l’agroecologia és la manera de conrear la terra amb responsabilitat i respecte pel medi natural i la vida que aquest genera. Amb aquesta pràctica aconseguim aliments sans i saludables. Tractar directament amb el productor és l’acció directa que ens permet conèixer les persones que cultiven i els projectes que van generant els aliments que hem de consumir. L’experiència de més de deu anys, intentant i aconseguint en molts dels intents, consolidar Grups de Consum i una relació directa amb els productors han afavorit que actualment hi hagi més d’una desena de grups de consum a La Garrotxa i centenars arreu de Catalunya.
E
DEFINICIÓ I ORÍGEN DELS GRUPS DE CONSUM
Definició:
Podem definir un grup de consum com un conjunt de persones del mateix àmbit territorial que s’agrupen amb l’objectiu d’engegar un sistema de consum alternatiu a l’imperant avui dia; és a dir, un consum respectuós amb el medi ambient, ecològic, sostenible, que fomenti relacions directes entre productors i consumidors, elimini intermediaris, impulsi el desenvolupament rural del seu àmbit geogràfic i consolidi circuits curts de comercialització.
La definició anterior posa de manifest que tot grup de consum té una perspectiva clarament política. El prendre les regnes i canviar la nostra manera de consumir ens posiciona frontalment contra l’estructura del sistema capitalista. Formant part d’un grup de consum eliminem els intermediaris, creem relacions igualitàries entre productors i consumidors, construïm espais assemblearis i autogestionats, trenquem amb l’individualisme imperant, ens relacionem amb els nostres veïns, afavorim el desenvolupament rural i fem un pas fonamental cap a l’autogestió completa de les nostres vides.
En aquest sentit, no podem contemplar únicament al grup de consum com una opció per “menjar bé”, sinó com una eina de transformació política i social, és
a dir, un nou camp al que portar la lluita. Es tracta, en definitiva, de construir una alternativa al sistema de producció – emmagatzematge – distribució – venda de la indústria agroalimentària, que encareix els productes i busca el benefici econòmic per sobre de tot, fins i tot a costa de les condicions de salubritat dels aliments.
Origen:
A finals dels anys 80 i principis de la dècada dels 90 comencen a aparèixer els primers grups de consum a l’estat espanyol. Per exemple, a Catalunya es creen els grups “El Brot” (Reus, 1987), “El Rebost” (Girona, 1988) i més tard “Germinal” (Tarragona 1993) i "la Cooperativa de les Muntanyases" (Garrotxa, 1998). Al sur de la Península i de manera simultànea es van constituir: “La Ortiga” (Sevilla, 1993), “La Breva” (Màlaga 1995), “El Zoco” (Jaén, 1995), “Hortigas” (Granada, 2000)
Moltes d’aquestes iniciatives van acabar prenent forma legal de cooperativa, d'altres van arribar a l'autodissolució i d'altres es van reinventar reorganitzantse en grups més petits, ja que el creixement desmesurat feia perdre en gran part els principis d’autogestió i assemblearisme.
Encara que hem esmentat que els primers grups apareixen a finals dels 80 i principis dels 90, realment és a partir de l’any 2000 quan aquests comencen a
CNT i els grups de consum: més autogestió, més conscienciació
La nostra organització, la CNT, va realitzar al seu últim Congrés una aposta decidida per l’engegada de projectes d’economia alternativa al capitalisme, impulsant així un model d’organització obrera que tendeix a complementar les lluites sindicals amb la gradual construcció d’un entorn econòmic tendent a la substitució del capitalisme. En aquest procés, els grups de consum poden ser una altra peça més que ajudi a incrementar el potencial de la classe obrera organitzada.
créixer de forma exponencial al llarg de tot l’estat. Cal esmentar l’aparició de projectes com “Bajo el Asfalto está la Huerta” (Madrid, 2000), iniciativa que ha donat lloc a la creació de nombrosos grups de consum i producció integrats en un enriquidor projecte agroecològic.
Sens dubte, podem identificar la presa de consciència, de cada vegada més persones, respecte a les pràctiques de la indústria alimentària com un dels motius principals d’aquest punt d’inflexió en la creació de grups de consum. I és que cada vegada tenim més clar que l’actual sistema agroalimentari és insostenible tant en termes mediambientals com de salut per als propis consumidors i consumidores. L’altre aspecte que justifica l’augment d’aquest tipus d’iniciatives és el descontentament social pel que fa al sistema actual, explotador i aniquilador de tota forma de vida. La gent s’està adonant que l’única forma de defensar els seus interessos comuns és auto-organitzant-se, engegant les seves pròpies alternatives, creant espais autònoms i autogestionats. En aquest aspecte els grups de consum juguen un paper fonamental, ja que l’alimentació és un recurs bàsic i indispensable cada vegada més car i vulnerable a la rapacitat dels grans conglomerats empresarials. En aquest sentit, formant part d’un grup de consum podem canviar l’anterior, ja que aconseguim accedir a aliments més sans i en condicions econò-
En aquest sentit, i desenvolupant l’anterior, els anarcosindicalistes tenim tres vies possibles (es diria que tres tàctiques) de cara a dur a terme aquesta estratègia Logo del Grup de Cond’intervenció política explicitada en pasum Autogestionat de ràgrafs anteriors; sota el nostre punt de la CNT d’Olot vista són les següents: Primera. Constituir grups de consum de CNT: parlem que els sindicats de la Confederació es dotin dels seus propis grups de consum, formats pels seus militants, la qual cosa, al principi, afavoriria la concepció anticapitalista dels mateixos i el seu funcionament assembleari i autogestionari.
Segona. Constituir grups de consum autogestionats: formats per militants cenetistes però oberts a la participació de persones no vinculades al moviment llibertari; el que permet, d’una banda, obrir un espai de socialització ampli i nou per a alguns membres del grup, i, per un altre, familiaritzar a bona part dels integrants d’aquests grups amb les pràctiques autogestionàries de les quals fan gala les organitzacions i col·lectius de caràcter llibertari.
Tercera. Participar en grups de consum no específicament llibertaris ni autogestionaris: aquesta alternativa es pot plantejar en contextos geogràfics on no existeixin experiències de grups de consum políticament afins a nosaltres; en aquest cas, entenem que la nostra participació en aquests grups pot resultar interessant de cara a visualitzar el nostre discurs i la nostra aposta pels models d’organització horitzontal.
Especial sistema de pensions Pàg.5
Que l’atur no t’aturi!
CAMPANYES// TREBALLADORS EN ACTIU O A L’ATUR: LA MATEIXA CLASSE EXPLOTADA
blees d’aturats. Aquestes borses de treball han estat en molts casos el nucli del funcionament de les assemblees i entorn de les quals s’ha dinamitzat l’organització dels treballadors i treballadores a l’atur.
Les borses de treball tracten, des d’aquesta perspectiva, de trencar amb la gestió estatal de la cerca i de l’oferta d’ocupació, cada vegada més privatitzada, a través d’empreses d’intermediació i ETTs, i d’imposar a les empreses que la contractació es faci a través d’una borsa de treball que es regeixi per criteris de solidaritat, rotació i repartiment de l’ocupació. Plans d’ocupació públics: Solidaritat, transparència i control social
L
a CNT considera que l’atur obrer no ha deixat de créixer com a resultat de les polítiques econòmiques de governs d’un o altre signe, que han assumit com a prioritaris el pagament d’un deute il·legítim i assegurar els beneficis de la patronal i de l’elit financera, al que dediquen milions d’euros, davant del benestar i els drets de la majoria de la població. Per això continuen impulsant polítiques de retallades i reformes laborals que faciliten i abarateixen els acomiadaments.
Per la CNT l’atur està assolint nivells dramàtics, per sobre del 25%, molt majors en determinats territoris, sectors o franges d’edat. No obstant això, els governs segueixen retallant les prestacions i subsidis per desocupació, ja de per si mateix insuficients, als quals se sumen els previstos als Pressupostos pel 2013, on fins i tot la misèria del Pla Prepara hem vist com desapareixia a partir de febrer, aguditzant les conseqüències de la desocupació, que es tradueix en desnonaments o en la impossibilitat de fer front a les necessitats més elementals. Les contínues retallades en els serveis públics, en la sanitat, en l’educació i en els serveis socials, agreugen encara més la situació pels treballadors i treballadores sense recursos.
Des de CNT entenem que aquestes polítiques posen en evidència que l’atur, en contra del discurs oficial, és l’última de les seves prioritats, ja que permet a la patronal aconseguir, sota l’amenaça de l’acomiadament, la continua reducció dels salaris i l’empitjorament de les condicions de treball, objectiu últim de la reforma laboral, aprovada ara fa un any.
A CNT pensem que no podem esperar res dels governs en la lluita contra l’atur, res de les seves promeses per a la generació d’ocupació, poc o res del sindicalisme institucional que durant anys ha acceptats ERO’s i acomiadaments, mentre participava del negoci de la formació i l’orientació laboral.
A CNT apostem per que siguem els propis treballadors els qui ens organitzem, especialment els directament afectats per aquesta situació, fent del sindicat una eina útil en la lluita contra l’atur, rebutjant frontalment EROS’s i acomiadaments. Exigim mesures radicals contra la desocupació, el repartiment del treball i la riquesa, per garantir el benestar per tots i totes, cosa que en última instància no serà possible sense un canvi radical de model econòmic i social. LES ASSEMBLEES DE TREBALLADORS/ES EN ATUR
1. Les assemblees d’aturades davant la crisi econòmica i atur massiu.
Les assemblees d’aturades es caracteritzen per tractar de recuperar el control social sobre els processos de cerca i selecció de treballadors, tractant d’arrencar-los del control de l’Estat i de les empreses privades, intentant fer front als mecanismes de divisió de classe de coacció que la desocupació exerceix sobre el conjunt de la classe treballadora. Les Borses de Treball
Un element fonamental en aquest sentit són les borses de treball vinculades o controlades des de les Assem-
Pàg.6 Especial sistema de pensions
“A CNT apostem per que siguem els propis treballadors els qui ens organitzem, (...) fent del sindicat una eina útil en la lluita contra l’atur, rebutjant frontalment EROS’s i acomiadaments”
L’acció de les assemblees d’aturats, tracten també de pressionar a les empreses i a les institucions per augmentar l’oferta d’ocupació, tractant d’implantar mesures de repartiment del treball existent que augmentin tant l’oferta com la reducció del temps de treball, la supressió d’hores extres i treball a preu fet, entre d’altres. D’igual forma s’actua promovent la creació d’ocupació per part de l’administració pública i incidint en els criteris de selecció per a aquestes contractacions imposant criteris de solidaritat, repartiment, rotació, transparència i control social. Prestacions dignes i gratuïtat de serveis
Les assemblees d’aturats actuen d’igual forma com a mecanismes per a la pressió social en favor d’una major cobertura pública mitjançant prestacions econòmiques i serveis públics, i de la gratuïtat del transport i l’energia, de la promoció del lloguer social i de la reducció dels béns bàsics. Autogestió per a la satisfacció de les necessitats
Les assemblees d’aturats i aturades no són només una via de reivindicació, sinó que poden ser també la base d’iniciatives autogestionaries destinades a la satisfacció de les necessitats més bàsiques dels treballadors, tant des de l’engegada de cooperatives de consum, com en la recuperació d’empreses per a la seva autogestió.
3. Les assemblees d’aturats des de l’anarcosindicalisme
Per a l’anarcosindicalisme, la ruptura de la divisió entre empleats i aturats, que és en molts casos un element clau en el debilitament del sindicat i del moviment obrer en general, és una necessitat fonamental. No podem oblidar que aquest , precisament, és una de les principals efectes que es busquen amb la promoció i el foment de l’atur massiu des de la patronal i el govern.
Sindicats, seccions sindicals i assemblees d’aturats
Des d’aquesta perspectiva, la vinculació entre el sindicat , les seccions sindicals, i les assemblees d’aturats i borses de treball és una via de treball imprescindible a desenvolupar, des de les diferents fórmules organitzatives que els sindicats estan ja començant a engegar.
Dins de l’activitat de les assemblees d’aturades, el sindicat és fonamental a l’hora d’imposar condicions laborals que maximitzin l’oferta d’ocupació (repartiment del treball, eliminació de preu fet i hores extres, etc), de la mateixa forma que ho és a l’hora de tractar d’imposar el control sobre l’oferta d’ocupació o facilitar l’activitat de la borsa de treball.
També el sindicat és fonamental des de la perspectiva de la recuperació d’empreses i l’autogestió.
Aquesta vinculació és encara més necessària, en un entorn laboral tan precari, on el pas de la situació d’empleat a aturat, i viceversa, és continu, a fi de revertir el handicap que suposa per a l’acció sindical.
Les assemblees d’aturats potencien a més la vocació unitària, i proporcionen una forta vinculació amb el territori i la seva problemàtica social, sempre més difícil des de l’acció sindical en l’empresa, i que pot ser molt important per al suport a vagues i conflictes sindicals, especialment aquells que es dirigeixin a implantar el control sindical i social de l’ocupació.
Des d’una perspectiva anarcosidindicalista, elements com l’autoorganització dels treballadors per a la consecució dels seus objectius, l’acció directa i el tracte directe amb la patronal o la construcció d’eines d’apoderament i autonomia de la classe obrera, són al costat del valor de la unitat de classe, elements comuns i que impregnen l’activitat de les assemblees d’aturats, apropant-les a la pràctica anarcosindicalista.
No en va la promoció de les assemblees d’aturades i borses de treball i la seva vinculació als sindicats, ha estat un element recurrent dels acords de la CNT, i en determinats moments històrics de la seva pràctica.
L’actual conjuntura, l’especial incidència dels efectes de la crisi sobre els sectors més precaris de la classe obrera, als quals la CNT es dirigeix i que forma bona part de la seva afiliació, ha fet que s’estigui recuperant i actualitzant aquesta línia de treball, amb experiències en diferents sindicats, que ja s’estan posant en comú i discutint.
Cap a una Federació Anarquista innovadora CAMPANYES// CREANT ALTERNATIVES PER UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I DEMOCRÀTICA
El proper dia 23 de novembre, a les 18h. es portarà a terme la presentació de l’Assemblea Anarquista de la Garrotxa al local de la CNT d’Olot, dins el marc de les jornades “Novembre roig i negre”. Aquesta és una iniciativa que es dóna a conèixer en un moment en que a Catalunya hi ha diversos projectes i trobades per cohesionar el moviment anarquista, per poder donar una resposta social al moment en que estem vivint. Un anarquisme per al segle XXI, lluny d’estereotips, modern i intrínsicament lligat al problemes actuals, capaç de donar resposta als diferents reptes que com a societat ens veiem obligats a acceptar. És un plantejament necessari i és per sobre de tot una possible via de solució.
E
Edurne Bagué Afiliada a la CNT d’Olot
n moments com l'actual, d'aquests que es perceben com històrics, on les coses que ens envolten estan en constant canvi, són els moments ideals per anar més enllà, i analitzar si realment la solució en clau política passa per una renovació dels partits de l'arc parlamentari, o si, pel contrari, l'espai parlamentari potser és incapaç de resoldre realment aquest cúmul de “mal funcionaments” sistèmics que ens envolten. És a dir, de fa uns anys ençà, amb l'esclat de la crisi, però sobretot amb la catarsi col·lectiva del 15M, sembla que tot allò que havia estat immòbil, fora de qualsevol dubte o qüestionament, està penjant d'un fil.
En un moment així, la resposta als problemes socials, polítics i econòmics (a tots nivells) passa per una regeneració dels partits que ens representen? O potser és l'hora de preguntarnos i reflexionar sobre: quants models polítics socials i econòmics existeixen? Quina ha estat la tradició política propera a part de l'estat-nació? Realment la democràcia parlamentària, és Democràcia en majúscules? En quin moment aquestes estructures tan “obvies“ i “lògiques” (eleccions, partits, senat, parlament, congrés...) van venir a ocupar el lloc que ara tenen? És interessant nedar en la història de la teoria política i altres disciplines per començar a veure que l'objectivitat no existeix, com tampoc el nostre model polític econòmic i social és real-
ment el més just, el més avançat i la clau per la millora.
Els Estats actuals són fills dels canvis històrics del s. XVIII, entre ells, la Revolució Francesa, però també l'entrada de ple en la Revolució Industrial. Dos eixos que van canviar els fonaments més profunds de les societats europees i que han estat precursors de les societats actuals. A partir d'aquell moment, neixen el que es coneix com els Estats Liberals o estat-nació i amb ells l'organització de la vida que avui ens sembla que sigui “sempre ha estat així”.
Aquí no podem ser prou curosos en el tema, però sí llençar uns punts que portin a la reflexió. Qui van ser els grups socials que van crear aquestes estructures? Principalment, homes de gran poder adquisitiu, empresaris i homes de negocis (fossin o no descendents de casta nobiliària), que tenien la necessitat d'organitzar de forma tan estandaritzada, la unitat territorial nacional. Aquests homes encarnaven la figura del ciutadà i fora quedàvem les dones i la resta d'estrats socials. Aquests sistemes de representació (amb diferents variants en els diferents països), principalment partien dels principis liberals, d'emprenedoria, llibertat per a que els homes poguessin fer, des de la igualtat d'oportunitats, les fortunes que poguessin. Una de les fal·làcies principals, era partir de categories i principis categòrics com la igualtat, quan aquesta ni existia, ni existeix a nivell intern.
El canvi era que al voltant de les organitzacions (partits) de forma col·lectiva, en els diferents espais que van crear, prenien les decisions, creaven polítiques, constitucions i un nou paradigma polític, econòmic i social que tenia com eix i objectiu, l'impuls de l'economia de mercat a gran escala (a escala nacional), per afavorir una acumulació de capital també a gran escala. Amb els avenços d'enginyeria, va sorgir la indústria i la classe obrera i per tant, la possibilitat de produir molt a més baix cost. Un dels pilars era la producció d'energia (carbó i hidroelèctrica) per possibilitar la producció industrial i el creixement a l'infinit. Aquestes institucions no tenien obligació de ser garantistes amb el poble, aquesta part del contracte social apareix més tard com resultat de les lluites socials del s. XIX que culminen amb la II Guerra Mundial, i el període de la Guerra Freda, on l'estratègia per garantir la pau social és l'aplicació de les tesis de Keynes i la social democràcia. Així doncs, l'important sempre ha estat la centralització de l'administració dels recursos del territori per produir riquesa en clau capitalista.
En diferents moments de la història, s'ha cregut que poder entrar a formar part d'aquestes institucions (com ha estat el cas de molts partits d'esquerres), era la manera de poder incidir i acabar amb les injustícies sistèmiques i endèmiques pròpies d'aquest model. I històricament amb el transcurs dels anys, aquests objectius, aquestes il·lusions han acabat sempre en no res o en partits i experiències que han acabat igual de corruptes i pervertides que les altres. Perquè la corrupció no és una qüestió de persones bones o dolentes, ja que forma part inherent de la pròpia estructura en tant que sempre ha estat un sistema polític que havia de donar resposta als interessos dels empresaris i les elits i no a la resta de la societat, i això ja, per si ma-
teix hauria de ser suficient per adonar-nos que aquestes institucions i espais de representativitat i decisió no són vàlids i no són els nostres. Però també, l'anàlisi dels seus mecanismes de funcionament, on es centren els temes d'interès i debat, el seu funcionament basat en els pactes i prevendes d'aliances en espais informals i tantes altres coses, també ens haurien de confirmar aquest fet. Els seus tempos i objectius, no permeten un treball més transversal i obert, els seus protocols i les seves pròpies normes acaben ofegant i constrenyint qualsevol bona intenció. A aquest llistat, també, es podria incloure que es tracta d'una estructura jeràrquica que sempre ha volgut, des de la seva distància i alienació, modificar la societat segons les seves necessitats i no al revés. Per això, el cavall de Troia, no és el grup que entra per fer canviar les coses des de dins. El cavall de Troia és la perversió que aquest sistema conté i que o és altra que la de fer-nos creure que des de dins es poden canviar les coses i incidir, alimentant aquesta il·lusió, amb petites molles, amb forma de petites polítiques mínimes o alguns punts dins d'una llei, que ens fan sentir que tenim un grau d'incidència real en la millora de la societat. Però en el fons, darrera d'aquestes petites victòries el que hi ha és l'interès en què, des de les lluites socials, continuem alimentant aquestes institucions, participant d'elles, de tal manera que mentre estem destinant les energies en aquesta línia d'acció, no estem construint un teixit social i polític fort que proposi i crei les seves pròpies institucions.
I aquí s'escau recordar un principi bàsic de la teoria social que no és altre que som les pròpies persones, en relació amb els nostres medis, les que generem i creem les institucions per donar resposta a les nostres exigències i demandes socials. Si les institucions vigents, no tenen capacitat de resposta front cada punt d'inflexió i reajust social, és qüestió de temps que aquestes quedin obsoletes.
Moments d'inflexió com l'actual passen cada cent o més anys, per tant, ara que estem en aquest punt potser valdria la pena preguntar-nos si potser ha arribat l'hora de tornar a apostar fort per estructures amb anhels de construcció i transformació social, fora d'aquests aparells, que s'articulin de forma transversal, coordinada i autònoma, a mode de xarxes amb nodes. Estructures que vulguin mirar de crear possibilitats d'organització social i del territori, a través de mecanismes de decisió i participació directa on la cura de les persones tingui un espai central, i els mitjans de producció i creació siguin de tinença col·lectiva. Potser ara és important anar a treure la pols a tot el coneixement existent sobre sistemes de gestió comunal, anarquisme i bibliografia antropològica sobre aquests aspectes, que ens donin eines i referències per tornar a repensar com podem construir el món que anhelem i potser descobrirem que aquestes formules encara perviuen i no són ni tan llunyanes ni tan estranyes com ens fan creure,
En aquest sentit, de fa un temps ençà, alguns col·lectius de línia anarquista estan treballant en vistes a constituir una federació a través de la qual pensar un projecte que parteixi del bagatge de l'anarquisme en relació amb la societat del s. XXI, per mirar de poder marcar uns objectius d'incidència i construcció d'un nou model polític i econòmic, tenint en compte l'esclat de nous grups i col·lectius, que ja treballen des de l'organització assembleària i horitzontal.
Especial sistema de pensions Pàg.7
PĂ g.8 Especial sistema de pensions