“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella
ÍNDEX 3•
EDITORIAL
Ampliem el piset
13• MÉS COHESIÓ. MÉS ORGANITZACIÓ 16• BOARDWALK EMPIRE AL SEGLE XXI
5•
TINC MONO...
7•
L’ESCALDAT DE LA GARROTXA
20• EL NOSTRE HEROI
FEIXISME DE CARRER I DE SALÓ
21• TOT FEMANT L’HORT. ALTRAMENT, TOT ESCAMPANT MERDA
9•
Contra l’apatia, acció constant
Restaurant de cuina volcànica.
Un exemple més de vandalisme polític
11• RAP/PRESSIÓ
Una mica de poesia sempre està bé
O de perquè la resposta no està en les institucions actuals
No n’hi ha prou amb tot això
23• ENLLAÇOS
L’Observador #6
Publicació digital intermitent. Agost del 2013.
Pensat i perpetrat a la Garrotxa.
No n’hi ha prou amb tot això
Bitllet a l’infern
Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina.
Ampliem el piset
Qui edita i en té la culpa:
Maquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info
Twitter: https://twitter.com/LHereu
Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot Ninotets: Modificats a partir de,“Lucha Libre”, “Planetes” i A. Englund
Editorial.
3
A
L’hereu de Massegur, masell a més no poder.
quest número el podem considerar especial, doncs no en va té més de les 22 pàgines habituals. A més hem sumat per segon cop un membre nou al grup d’afinitat original que escriu i publica la revista.
Era evident, que per vacances aprofitaríem el temps per alguna cosa més que per estar prenent el sol (que també). No podien ser només els de la CNT d’Olot que es passarien les vacances per l’arc de triomf, i per no ser menys, nosaltres, que estem també afiliats a la CNT, demostraríem que podem ser cabeçuts dos cops i ser l’elit del moviment llibertari comarcal. No s’ha de perdre mai pistonada a l’hora de minar els fonaments del sistema capitalista. Només faltaria!
En definitiva, que hem acostat un mes l’adveniment de la República Anarquista Garrotxina. Perquè de l’altre manera, hauria estat pel mes de desembre, i ja se sap, que per molt anarquistes que siguem, tenim sopars i dinars de família, fem cagar
el tió... acte -ara que ho penso- plenament revolucionari si ens quedem amb el detall de que és l’únic personatge de les festes nadalenques que no va assistir a l’adoració del messies. Tot i que és certament preocupant que a base de cardar cops de pal a un tronc acabis aconseguint que cagui regals. S’ha d’estar molt acollonit com a ésser inanimat per fer això en pocs minuts, i ben mirat, això és un clar exemple del que podem aconseguir si acollonim suficientment als poders fàctics, doncs amb un bon garrot a la mà i amb una munió de gent al voltant animant, crec que n’hi hauria més d’un que cagaria “regals”... En tot cas, ens tornarien el que és de tots. I tornant al que ens ocupa, esperem que aquest número 6 us agradi més que els anteriors i menys que els següents. En cas de ser així, animeu-vos, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través de bustia@bsolot.info i redacteu un bon article, que ens estalviareu feina i us el publicarem.
“Preguntes per un mètode? li preguntes a la primavera el seu mètode? què és més necessari el sol o la pluja? Són contradictoris sí però d'aquesta destrucció sorgeixen les flors. Cadascú que busqui el mètode que expressi millor el seu fur intern, sense condemnar a l'altre perquè s'expressa de diferent manera. ”
Voltairine De Cleyre
Contra l’apatia, acció constant
T
Pol Acre, el becari de Cal Marcs
# Tinc mono...
inc mono de vaga general. Queda dit. I no és per ganes, que també, sinó per necessitat. Cada dia que passa estem, com a mínim, més cardats que l'anterior. I el més fotut: no hi ha futur. Parlis amb qui parlis tothom està igual. Una derivada d'això serien les teràpies grupals, sempre de forma assembleària, dels Indignats o del flamant Procés Constituent. Una espècie d'autocompassió col·lectiva on, el més important, és demostar que tu estàs pitjor que ningú. Però no ens desviem. Parlàvem de la necessitat d'una vaga general. Doncs això. Que cal; que ens cal. L'actual situació de crisi ha canviat molts paradigmes i - oh! Sorpresa! - la classe obrera està descobrint que és classe, i que és obrera. La gent ja no somia amb el bonus
middle class pack (hipoteca amb casa, cotxe i piscina), sinó que s'esforça en arribar a final de mes. La vena als ulls està caient i molta gent desperta del malson de la classe mitjana, aquesta falsa il·lusió a la que ens tenien sotmesos.
Hem de passar a l'acció. Hem de respondre a l'agressivitat capitalista, que ens expolia i explota amb més duresa que mai. A dia d'avui, a molts llocs de feina, es poden permetre el luxe de triar el color dels ulls del treballador. No és que tinguin la paella pel mànec, és que tenen tota la cuina i només han de decidir amb quina salsa servir-nos. La burgesia, artífex del sistema Capitalista, perpetua l'herència de l'opulència; i hem de dir prou. Tenen noms i congnoms, i, el més important, mitjans de producció. Hi ha recursos, capital i treball, però estrepitosament mal repartit. Cal respondre, cal respondre'ls. I no se m'acudeix millor manera que amb una vaga general, indefinida a poder ser.
Sempre, però, amb una finalitat. La vaga general ha de ser l'instrument, l'eina, per transformar aquesta societat, per acabar amb aquest sistema. Perquè és una jornada per reafirmar-nos com a classe. Perquè és una jornada per trobarnos, cara a cara, amb patrons i esquirols i recordar-los qui són, i qui som. Perquè som classe i només com a classe ens en sortirem. Perquè així és com hem conquerit, i adquirit, molts dels nostres drets. Perquè el sindicalisme groc ha mort a la comarca i l'única resposta que podem i volem oferir és la lluita, el combat. Perquè, malgrat tot, hem vingut a guanyar. Perquè arribarà un dia que serà la darrera, i només per això ja val la pena d'intentar-ho. Perquè serà un dia que durarà anys. Necessitat, acció i finalitat. Doncs això, que tinc mono de vaga general.
Tinc mono... .6
Menú d’avui: +INFO
Pots trobar aquests llibres al local de la CNT i de la Biblioteca Social d’Olot
A
Relacions de poder i societats anàrquiques
Recull de textos per una antropologia anarquista
mb aquest suggeridor títol, la Biblioteca Social d’Olot, braç cultural de la CNT a la nostra comarca, edita gratuïtament en format digital (EPUB i PDF) un recull de textos de tres antropòlegs (Charles J-H Macdonald, M. Shalings i Marvin Harris) per tal de continuar aportant treballs amb el mateix objectiu que el reconegut antropòleg i anarquista David Graebber, qui treballava en el seu llibre “Fragments d’una antropologia anarquista” per afermar un punt de vista, una òptica àcrata en aquesta matèria científica que estudia l’ésser humà i les societats de les quals ha format o està formant part. Edita la Biblioteca Social d’Olot: http://www.bsolot.info/
P
Política estúpida
Reflexiones a quemarropa
er afrontar les circumstàncies actuals és imprescindible començar a entendreles.“Política Estúpida. Reflexiones a quemarropa” és un bon punt de partida.
De mans d'Ángel F. Bueno, pensador de ment inquieta i comunicador nat, se’ns presenta aquest treball, singular assaig socio-polític que repassa l'escena actual i demostra que, per exemple, conceptes com “democràcia” o “poble” no signifiquen el que la majoria creiem. Així, l'autor dissecciona la piràmide social i denuncia la ineficàcia del sistema polític actual que viu en una realitat apart. Amb un llenguatge apte per a tots els públics, al llarg d'un llibre de 80 pàgines, amè i senzill però contundent, precís, amb cada paraula en el seu lloc i assaonat amb pinzellades de crua ironia, descobrireu un treball indispensable per alimentar un esperit crític. Edita Aldarull Edicions: http://aldarull.org/
fan autèntica vergonya. La seva postura absolutament esquizofrènica en el debat independentista ja ho diu tot. Ni socialistes, ni obrers, com a molt socialdemòcrates i en la pitjor accepció del terme. Que vagin plegant i es posin a treballar com les persones normals.
N
El nano gudai, col·laborador interessat
# Feixisme de carrer i de saló
o és habitual que en aquesta revista de caire llibertari es parli dels plens municipals d'Olot i del que en ells s'hi cou però aquesta vegada haig de fer una excepció. Fa pocs dies, en el darrer ple celebrat, la CUP Garrotxa va presentar una moció per adherir-se a la querella argentina contra els crims del franquisme. En desconec la motivació però imagino que va ser arran de la convocatòria feixista del passat 13 de juliol que finalment tal com va aparèixer va desaparèixer per la pressió popular dels ciutadans i ciutadanes d'Olot.
Aquesta moció finalment no va prosperar, ERC i Rcat van votar-hi a favor, el PSC es va abstenir, CiU i el PP van votar-hi en contra i els imbècils de PxC van abandonar el Ple per no haver de votar aquesta moció. De PxC, ERC i RCat no hi ha gaire res a dir, van actuar més o menys com tothom s'esperava.
El curiós del cas és la postura dels altres. El PSC diu que no va voler entrar en el debat, tampoc res estrany, últimament debatre no és el seu fort i quan ho fan seria millor que les seves conclusions no arribessin a la ciutadania perquè
9. Feixisme de carrer i de saló
La postura del PP tampoc no presenta gaires novetats, deixant de banda el baixíssim perfil polític de la regidora olotina, el PP és un partit que no condemnarà mai el franquisme ni els seus crims perquè ells en són els veritables hereters i valedors. A Fraga em remeto...
CiU ja és un cas a banda. El seu vot en contra és un insult a tots els catalans i els antifranquistes en general, estaria bé que els hi donessin explicacions als familiars de tots els assassinats, deportats, represaliats, enterrats en cunetes de qualsevol carretera, a la gent de la CNT, del Mil, de l'Olla, del FNC...
La querella argentina contra el franquisme no serà la panacea i el més probable és que no serveixi per gaire res però una mínima reparació, encara que estèril i que només fos per escrit sense cap conseqüència pels responsables i els seus hereus no estaria malament després de tantes dècades.
Deuen tenir massa feina en tapar els seus múltiples casos de corrupció com per pensar en aquestes coses.
Un exemple més de vandalisme polític
UNA MICA DE POESIA SEMPRE ESTÀ BÉ Pol Acre, el becari de Cal Marcs
# Rap/pressió
11. Rap/pressió
Repressió: [1418; del ll. repressio, -onis, íd.] 2 PS Acció empresa, i estat o situació consegüentment creats, per una persona o per un grup o una classe socials o polítics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o polítics, per tal de mantenir una situació determinada.
La repressió garrotxina, que no colpeja, però adoctrina, la pseudociència s'inventa la medecina: dosis d'egoïsme, murs invisibles que ens tapen la retina. Imagina't quina és la teva solidaritat si no saps ni el nom de la [veïna.] Olot ciutat carlina, qui no té feina el gat pentina, Però tranquils que per això aquí tenim la policia. Sota el paraigues del civisme plouen multes selectives, i ara amb càmares vigilarant que no la lies. Tenim ulls buidats, i ventres farts; i n'estem cansats de ser [sensats.] I ho saps. Som la melodia de l'advertència, la simfonia de [la dissidència.] Tenim, cíclicament, joves absolts acusats d'absurdes condemnes, de falses imprudències, joves lluitadors que alimenten les vostres pors, i els [nostres cors.] -No et moguis – diuen – o no sortiràs a la foto, udola el reformisme, intentant vendre'ns la moto. Però, feu fàstic! pactant a traïdoria per intentar cremar un [neumàtic] amb mossos de bon rollo, que només compleixen ordres mentres munipes de secreta ens acusen de desordres. Serem el vostre malson, i el pitjor de tots els monstres, Serem menú complet: primer, segon i postres. Ostres, i hòsties. I corregudes i escapades, plantant-vos cara a cada nova bufatada, les majors cotes de llibertat solen ser a la matinada. La vostra opulència alimenta la resitència, ja no hi ha palaus, però teniu segona residència, no és una amenaça, tan sols és una advertència.
“La lluita és dura i és llarga. Lluitem. És menester que visquem de nosaltres mateixos, que cadascú trobi en si mateix la raó de la seva vida, de la seva força, de la seva acció. Les idees il·luminen; els fets emancipen”. Ricardo Mella.
L’hereu de Massegur, masell a més no poder.
V
# Més cohesió. Més organització
àrem assistir com a grup d'afinitat a la trobada de grups anarquistes de Catalunya el passat mes de juny, on hi van participar quasi 40 grups. Amb aquesta acció s'està intentant de cohesionar al moviment anarquista organitzat a les nostres contrades. Nosaltres hi assistim amb el plantejament ferm de que d'aquesta iniciativa n'ha de sortir una organització federal, que coordini els diferents grups arreu del territori, que faci més visible i coherent a ulls de la població la nostra tasca i que d'una vegada per totes es surti de l'automarginació en que massa vegades es veu sotmès el nostre ideari i treball diari. Cal ser més eficients. Cal organitzar-se seriosament. L'atomització que patim fins a dia d'avui no dóna suficients resultats més enllà de l'àmbit local. És per això, que volem convidar a tots els que es reconeguin com a anarquistes a la Garrotxa, que es posin en contacte amb nosaltres, per parlar mentre aquest procés s'està debatent i per començar a accionar seriosament la nostra lluita a la Garrotxa i comarques adjacents, per tal de que si al final aquest intent de coordinació d'àmbit català és reeixit, a la Garrotxa ja ens trobi en marxa.
Els interessats contacteu a: bustia@bsolot.info
13. Més cohesió. Més organització
“Natura no distingeix entre savis i ignorants. Davant ella no hi ha més que animals que mengen i defequen”.
Ricardo Mella.
C
La senyora Rita, la dona de Can Fanga
# Boardwalk Empire al s.XXI
onstantment es parla en l'enorme reguitzell de mitjans comunicació de masses, mass media, sobre la democràcia. I no és d'estranyar, vivim moments importants. Per aquelles que hem estat amants de la història i el fet social, però també pels que sempre ens hem enlluernat amb les lluites del passat, el present s'ha entestat en fer-nos viure moments de canvi. Potser no viurem aquelles revolucions convulses de la història (no se sap), però el que ja sí se sap a dia d'avui, és que estem vivint un canvi estructural del model social.
Arrel d'aquest fet, amb més o menys consciència de la seva transcendència, aquests mass media no fan més que parlar de la democràcia portant experts en ciències socials, politologia, economia, o simples opinadors. D'entrada veuen que s'ha produït un cisma entre “la població” i “la classe” política, a partir d'aquí, en molts casos, els diagnòstics, i més encara, les vies de solució que comenten, són desafortunats i tremendament limitats. Analitzen i tornen a analitzar però sempre emprant categories i elements d'anàlisi que no són vàlids, impedint-los arribar al quid de la qüestió, posant en evidència que la realitat els supera i que el fet social està per davant de les pròpies eines analítiques.
El que no entenen aquesta “elit” d'experts és que la solució, avui per avui, no sembla que passi per les institucions
O de perquè la resposta no està en les institucions actuals polítiques hereves de la revolució francesa i la instauració del parlamentarisme. De fet, un dels nivells de la crisi actual, és el dubte que hi ha sobre la idoneïtat de les institucions actuals, o el propi model polític i econòmic. Aquests analistes tracten la democràcia parlamentària com l'expressió democràtica per excel·lència, però entre les persones, aquest principi es troba en descrèdit.
D'on surt tal afirmació? En quin moment i per què es creu que aquest sistema polític i econòmic pot ser just, paritari i la màxima expressió del concepte democràcia o de justícia social?
Ara bé, davant d'aquesta situació, sembla haver-hi una dissociació entre el sentir general “del ningú no ens representa” amb el fet democràtic, de tal manera, que de forma generalitzada no es creu en les institucions polítiques actuals, però alhora hi ha la creença que la democràcia és parlamentarisme. Aquesta contradicció posa en evidència la manca absoluta de coneixement d'altres referents i d'altres
Boardwalk Empire al s.XXI.16
models polítics i socials.
Caldria fer una bona tasca de demostrar que des dels seus inicis, aquest sistema polític i econòmic ha funcionat de la mateixa manera que ho fa actualment, mostrant quin segment de la població era “el ciutadà”, quin ha estat sempre el perfil dels polítics i els partits, quins han estat els motors del canvi social, de les millores en infraestructures o, fins i tot, que se'ns donés una millor educació a la gent de baix.
Aquesta visita al procés des del passat a l'actualitat ens mostra que el que avui coneixem com lobbys de pressió, que abans eren les persones influents, sempre han existit i són qui finalment decideix realment en l'exercici de la política.
Últimament he pogut gaudir d'una sèrie que exemplifica de forma clara com ha funcionat i funciona el que avui es coneix per política, és a dir, el model actual de gestió política i econòmica. Aquesta sèrie és Boardwalk Empire. Molt Aleshores ens trobem la sorpresa: resulta que no hi ha recomanable i quasi un manual de funcionament de la pocap exemple que compleixi lítica liberal (la actual paramb aquesta teoria igualitària lamentària arreu). La sèrie que se li pressuposa a sistema “sembla haver-hi una dissociació entre s'ambienta en els anys vint polític i social actual. Mirem el sentir general “del ningú no ens representa” amb als Estats Units, però potser enrere, i veiem que les línies el fet democràtic, de tal manera, que de forma gene- perquè la veiem amb els de tren, les millores en in- ralitzada no es creu en les institucions polítiques ac- ulls del context d'avui, es tuals, però alhora hi ha la creença que la democràcia fraestructures, les desamortitrevela d'allò més interessant és parlamentarisme. Aquesta contradicció posa en zacions dels privats i evidència la manca absoluta de coneixement d'altres com mirall i reflex dels noscomunals, com tants altres tres dies. De forma fina i referents i d'altres models polítics i socials.” exemples, ens mostren que elegant, ens mostra el funaquestes decisions sempre cionament intern de licitahan respost a les necessitats dels poders econòmics de cada cions, re qualificacions de terrenys, atorgament o no de moment, i encara més, descobrim, que les propietats públi- drets, i una llarga llista d'accions polítiques i econòmiques ques de forma sistemàtica s'han concessionat a la gestió pri- que formen part, també avui, del dia a dia polític. Potser vada, per treure'n “més rendiment per l'economia del país”. algú la veu i no comparteix l'anàlisi aquí exposat, però, potI llavors, una altra sorpresa- o potser una nova pregunta??- ser pel context actual, es revela d'allò més actual en el requi és el país i per què necessita segons quines coses? No- flex del funcionament de l'aparell polític. Veient que la saltres necessitem un AVE o el corredor del Mediterrani ? corruptela, i les metodologies de la praxis política dominant Els nostres avantpassats necessitaven augmentar la mobi- són, en sí mateixes, respostes a interessos privats, i per tant, litat perquè creixés el rendiment econòmic del país? O pot- molt allunyades de la idea de donar resposta a les necessiser eren les necessitats de les elits, de la mateixa manera tats socials reals, ha arribat l'hora d'apostar per la construcció d'altres maneres de fer i entendre allò polític. que ho són avui? Quins són els mecanismes per la creació de les polítiques socials i de gestió del territori?
17 . Boardwalk Empire al s.XXI
A
El de ca la Filo, tossut i carregós.
# El nostre heroi
quell personatge que tots coneixem, sota diferents rostres, però sempre present a les nostres vides. Pessimista, de bocassa aguerrida, que et mira per sobre l'espatlla, que tot ho sap i que tot ho arreglaria d'un sol cop de puny. Segur que a tots ens ve una cara al cap. Doncs bé, ell, el nostre Heracles, té la raó absoluta, sap que tot és una merda, però quan arriba una vaga, és el primer de dir: “jo en faria, però no servirà de res perquè els altres no en faran. Estan massa acollonits”.
Quan es destapa un cas de corrupció, és el primer de cagar-se en el polític de torn. Però ell, el nostre timbaler del Bruc, és incapaç de plantejar-se lluitar per un sistema diferent on no calgui que ens representin partits polítics o institucions allunyades del poble... “perquè ningú fa res! Tot està podrit!”, exclama. A les següents eleccions anirà a votar i a delegar la seva responsabilitat.
Quan algú es mou, ja sigui al lloc de treball plantejant reivindicacions, ja sigui al carrer manifestant-se, ocupant pisos pels desnonats, etc. ell, el nostre far d'occident, sentencia que són uns perroflautes, o uns cap calents que faran que ens rebaixin el sou. Ell és el puntal de l'empresa, i els drets que té, se'ls ha guanyat solet. “I els que han perdut la
casa, és perquè s'han emmerdat sols amb les hipoteques!” és el seu comentari gravat a ferro roent. Possiblement poc abans de perdre la feina en un Expedient de Regulació d'Ocupació o en un acomiadament “objectiu”. I ai! poc abans de perdre la casa per impagament. Llavors, la culpa serà del sindicalistes d'aquell sindicat en el qual mai va participar i que no han fet prou per garantir els drets al lloc de treball, doncs les normes que han posat aquells polítics als que ell va votar, han beneficiat a la patronal i als banquers amb els quals va signar una hipoteca comptant amb el que cobrava fent hores extres en temps de vaques grasses. La seva arena de lluita, el seu tatami, on el nostre gladiador se sent còmode, és la sobretaula del diumenge i el bar. En mig d'aquestes tertúlies, amb la seva copa a la mà, bramant en masses ocasions, és el més valent. Els demés no saben res!
Ferm, decidit, aguerrit i guia impertorbable, ell, el nostre Quixot, amb la seva ment privilegiada i la seva infal·libilitat. Amb la seguretat del que tot ho ha viscut, i amb la seva capacitat per estar per sobre del bé i del mal, no sap que és el major dels nostres problemes per revertir la situació d'injustícia social actual. Al capdavall, el nostre heroi, és incapaç de fer res.
sobre Setciències, i ayatolah’s de pa sucat amb oli
El nostre heroi .20
El renoc de cal marrà, un xic carregós.
# Tot femant l'hort. Altrament, tot escampant merda
T
robo molt de pamplines del mundillo que, entre birra i birra, em defeca a la cara la indignació que senten quan els anarquistes diem no posicionar-nos clarament en el tema de la independència de Catalunya. No entraré aquí a parlar de la meva opinió com a llibertari de l'estratègia i del fi d'aital succés històric però sí que em vull referir a una actitud, aquesta que tenen amb mi certs independentistes unidireccionals, que ratlla el salvatgisme més cruent que he vist en els últims anys.
Tornem-hi: deia abans que aquesta penya no pot entendre que, com a anticapitalista, no em posicioni a favor d'una Catalunya independent fora d'Europa i amb una economia, diem-ne, més socialista (es veu que ara dir “comunisme” és un anatema que no ven i que espanta la clientela), abraçant així l'argumentari d'aquesta esquerra independentista (EI) sorgida dels encenalls de desenes de partits i organitzacions juvenils cremades pels anys. Bé, jo els hi dic que el que s'està proposant a Catalunya no és precisament això que elles defensen i que, a més, tinc fortes discrepàncies amb això que elles defensen... Però a ells tant se'ls en carda; em diuen que estic amb ells o contra ells. I jo, pobre de mi, demano una altra orxata i respiro a fons abans d'argumentar.
21 . Tot femant l’hort. Altrament, tot escampant merda
Mireu (els hi dic): esteu tot el sant dia tocant els collons que si els anarquistes ens hem de mullar, que hem de prendre partit i tal. Però cap de les vostres llumeneres (tant les del Parlament com les mòmies “endavantianes” de l'aparatchik de la capital) no ha gosat fer el mateix amb la PAH. I ¿perquè no?, es pregunten els amiguets de l'EI badant la boca com lluços a la llotja, doncs tot i que la PAH passa de les vostres nacions i banderes de la mateixa manera que ho fan les organitzacions anarquistes ningú no els buscarà les pessigolles. I, ¿per quina raó els adlàters de l'EI a nivell de Catalunya no gosen posar-se amb la PAH quan aquesta treu comunicats en castellà o simplement passa del procés iniciat al Principat (quina paraula més lletja)? Doncs simplement perquè la PAH és poderosa a nivell de carrer, cosa que no passa amb les organitzacions anarquistes. I els nostres amics indepes (alguns, no tots, ni molt menys per sort) no fan com amb nosaltres i els hi diuen espanyolistes i aquestes cosetes. I no ho fan perquè, com he dit abans, la PAH és poderosa, arrossega molta societat civil i, ai las, criticar-la obertament no vendria i restaria vots (de la mateixa manera que ho faria parlar de comunisme).
“Però als ridículs anarquistes: canya. Aquests no donen vots ni tenen prou poder al carrer. Preparem l'escenari de la Catalunya independent on s'haurà de jutjar amb mà de ferro aquells qui van romandre al marge.”
Quan Catalunya sigui independent (si això passa) tornarem, espero, a la lluites socials i aquí és on els anarquistes podem fer nosa a la nova elit esquerranosa que, un cop assumida la fita de la independència nacional, haurà de tornar al carrer a lluitar pels drets que ara mateix se'ns estan retallant. I els anarquistes tornarem a ser un perill: atacarem l'estat català, atacarem el parlamentarisme i atacarem la transversalitat de merda que ara mateix regna a casa nostra.
Com deia, l'anarquisme català ara mateix és ridícul i en fase de re-organització però que no us quedi cap dubte que ens tindreu a davant si continueu amb aquesta estratègia de desprestigiar-nos i insultar-nos pel simple fet de fer el que creiem que és millor tant per la nostra terra com per les nostres vides.
PD: Noti's que he intentat identificar des d'on surten les diatribes contra nosaltres; no tota l'EI es troba en aquest procés de trencar ponts amb l'anarquisme català. Hi ha moltes localitats on l'EI treballa amb el moviment anarquista sense cap problema i agafant consciència que primer són les persones i després, si cal, que no ho tinc clar, les pàtries.
Tot femant l’hort. Altrament, tot escampant merda .22
ENLLAÇOS A la Garrotxa:
CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/
Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/
Contrainformació a la xarxa:
A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/ La haine http://lahaine.org/
Klinamen http://www.editorialklinamen.net/
Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php
Berguedà i Bages Llibertari http://www.bllibertari.org/
Regeneración http://www.regeneracionlibertaria.org/
Editorials:
Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php
La felguera editores http://www.lafelguera.net/web/
Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/
La malatesta http://www.lamalatesta.net/ Txalaparta http://www.txalaparta.com/
El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/
Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/ Bardo ediciones http://bardoediciones.net/ Aldarull edicions http://www.aldarull.org/
Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/
DDT http://www.ddtgatazka.com/ Editorial brulot http://brulot.ourproject.org/
La ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/
La linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/
Publicacions:
Periòdic CNT http://cnt.es/periodico
Solidaridad Obrera http://soliobrera.cnt.es/
Todo por hacer http://www.todoporhacer.org/
El Libertario http://www.nodo50.org/ellibertario/
Ekintza Zuzena http://www.nodo50.org/ekintza/
Rolling thunder http://crimethinc.com/rt/index.html
Varis:
FAI http://www.nodo50.org/fai-ifa/
FIJL http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala
Xarxa de Biblioteques Socials http://xarxabibliosocials.org/ Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/
Ateneu Llibertari Acràcia http://assembleallibertariabdn.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Estel Negre http://estelnegre.balearweb.net/
Ateneu Llibertari Paquita http://ateneupaquita.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Alomà http://ateneutgn.ourproject.org/
Festival de Cine Anarquista de BCN http://fcab.tk/ Negres Tempestes http://www.negrestempestes.org/
Acció Llibertària de Sants http://acciollibertariasants.wordpress.com/
Bona nit i tapa’t! Grup Anarquista X llogar-hi cadires
Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?
Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:
bustia@bsolot.info
Perquè el món és ple d’imbècils.