“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella
ÍNDEX 3•
EDITORIAL
5•
GUEST STAR
7• 9•
L’escratx
Nova secció que introduïm en aquest nº5, i on hi convidarem a participar a gent que ens sembla interessant. En aquesta ocasió: Mossèn Mel, amb “Sembla que s’acosta tempesta”.
L’ESCALDAT DE LA GARROTXA
11• VIOLÈNCIA
Una mica de poesia sempre està bé
13• ASSIMILACIÓ
16• ANARCOGHETTISME
Quan les torres de marfil trontollen
19• ENLLAÇOS
Restaurant de cuina volcànica.
No n’hi ha prou amb tot això
FUCK THE POLICE I UNA MICA A LA GENT TAMBÉ
Sobre el monopoli de la violència
L’Observador #5
Publicació digital intermitent. Maig del 2013.
Pensat i perpetrat a la Garrotxa.
Bitllet a l’infern
Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina.
L’escratx
Qui edita i en té la culpa:
Maquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info
Twitter: https://twitter.com/LHereu
Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot
Ninotets: Extrets del còmic “Lucha Libre” i de “Harry & Horsie”
Editorial.
3
I
és que els polítics es queixen perquè els van a pressionar a casa seva. És la conseqüència lògica, perquè els treballadors/es, com és sabut per tothom, som la víctima fàcil d'aquesta crisi sistèmica. Ens retallen drets, perdem la feina i finalment ens desnonen.
Sí. Perdem la casa, i de pas, en ocasions, la parella i els fills a conseqüència de la crisi que ELLS han creat. Ells, són els mercats, els bancs i qui els fa el joc: els polítics que es queixen de ”l'escratx”. Que es fotin! Nosaltres el patim diàriament i ningú d'aquesta classe dirigent fa res per aturar-ho. Que no es queixin, perquè aquesta pressió a que es veuen sotmesos, és pacífica. A nosaltres en canvi, la patim violenta, doncs les conseqüències van més enllà de quatre eslògans molestos. La patronal ens rebaixa el sou, ens canvia horaris i un llarg etc. de putades vàries. Els bancs ens desnonen amb l'ajut de la policia, que com es pot comprovar, un cop més, està per “servir i protegir” (els privilegis dels rics és clar), i els polítics apart de retallar drets en sanitat, educació, pensions i drets laborals, salven els
El de ca la Filo, tossut i carregós.
bancs amb els nostres propis diners. És un setge diari als treballadors, un “escratx” com s'ha posat de moda anomenar, que comença quan et lleves i continua indefinidament fins hi tot quan dorms (si és que ets un dels afortunats que encara pots dormir). Ens afecta físicament i psicològicament.
Però no som imbècils. La paciència té un l'imit. L'ha de tenir! I el dia que s'acabi, algú n'ha de ser el responsable. Jo ja els puc assenyalar amb el dit.
Només un canvi social substancial pot aturar tanta indignació. Un canvi revolucionari perquè no tenim ganes de continuar essent l'ase dels cops.
Guest star En aquest número col·labora: Mossèn Mel Segueix-lo a: http://mossenmel.blogspot.com.es/
# Sembla que s’acosta la tempesta
T
u i jo parlem idiomes diferents malgrat compartir la mateixa llengua. Estem destinats a no entendre'ns. Som fruit del mateix sistema i en la contradicció està la nostra (i la vostra) raó de ser. Cara o creu: explotat o explotador. El joc deixa poques escletxes als matisos, al binomi: blanc o negre. Aquesta partida d'escacs eterna a la que ens vau condemnar en alçar-vos contra l'Ancien Régime no sembla tenir el final feliç anunciat repetidament des dels altaveus de Hollywood. Vosaltres creieu en el progrés, la ciència i la tècnica, fins el punt de santificar-los en un núvol de fe que tot ho
5. Sembla que s’acosta la tempesta
justifica. La vostra bandera, teixida amb fils d'odi, racisme i nacionalisme ranci, és l'individualisme i la propietat privada. Nosaltres creiem en l'organització des de la base, en la democràcia directe i en la gestió social dels mitjans de producció. Consciència, educació i solidaritat: tres paraules que mai significaran el mateix per tu i per mi. Tu ets el culpable de l'accentuació vertiginosa de desigualtats, l'arquitecte d'aquest sistema. Nosaltres, els paletes dels Estats del Benestar, els còmplices condemnats al silenci. Tu has mastegat des de petit fins vomitar paraules com benefici, producció, rendiment, capital, propietat, mentre que t'han negat el dret de conèixer el veritable significat dels mots justícia, bé comú i la igualtat, sempre camuflades sota consignes adients a l'estabilitat del sistema, el teu sistema. Per tu la democràcia i els Estats han set el teló del gran espectacle que és el lliure mercat i la globalització. Una pedra al teló que a base d'anestèsies morals, reformes polítiques, socials i econòmiques i algun que altre cop d'Estat, has sabut controlar. Vosaltres, a l'Estat espanyol, heu aconseguit guanyar un 6% més malgrat trobar-nos/vos en plena crisi econòmica. Per tu i per mi la crisi no és el mateix; com tampoc ho serà la revolució. Els canvis que ens proposes i/o ens proposaràs no ens serveixen, encara que entenem que et vegis obligat a malgastar tots els teus esforços en salvar el sistema. Malgrat tot ser que compartim pors i sentiments. Aquesta carta no és per remoure consciències, no sóc un il·lús i tres segles explotant el món no justifiquen la vena als ulls que ens heu imposat. No pretenc il·luminar-vos la ceguera, simplement, advertir-vos. La guerra fa temps que ha començat i qui sap quan acabarà. De moment, sembla que s'acosta tempesta.
Sembla que s’acosta la tempesta .6
Menú d’avui: +INFO
Pots trobar aquests llibres al local de la CNT i de la Biblioteca Social d’Olot
A
L’anarquisme, fet diferencial català
Influència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana contemporània
narquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc.
Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana. Edita Virus editorial: http://www.viruseditorial.net/
N
Negra flama
Poesía antagonista en el estado español
egra flama és un artefacte poètic que, compte! pot esclatar-te en la consciència quan menys t'ho esperes. A través de 50 poetes, uns amb més lectors que altres,però tots amb veu pròpia, pretenem dibuixar un panorama, certament eclèctic, de l'escena poètica no complaent amb l'estat de les coses. Negra flama és, per tant, una sort d'antologia que no pretén fixar cànons ni posar etiquetes, sinó solament aventurar-se per camins ―foscos, retorçats i, no obstant això, càlids― que no s'atreveixen a trepitjar els mansos. El disseny i maquetació d’aquest llibre és obra de la Biblioteca Social d’Olot Edita CNT Jaen: http://jaen.cnt.es/
El nano gudai, col·laborador interessat
# Fuck the police i una mica a la gent també
D
'uns anys cap aquí -tot i que també es donaven casos abans- s'han multiplicat les agressions policials i la virulència d'aquestes contra la ciutadania.
En un context de crisi i de cada vegada més massives protestes socials la impunitat policial no ha fet més que augmentar. Un bon exemple el podem trobar en aquest passat 1 de maig i els dies anteriors on els mossos d'esquadra van ser els veritables protagonistes de les accions de protesta encapsulant-les amb centenars d'agents i mantenint actituds provocatives de cara als i les manifestants.
També són nombroses les ocasions en què s'ha pogut demostrar amb testimonis gràfics i audiovisuals que la policia de paisà és l'iniciadora de molts dels disturbis i conflictes que tenen lloc a les manifestacions. En això els mossos són grans especialistes. Fins aquí res de nou, la policia comet abusos de poder, du a terme els desnonaments, buida els ulls de la gent... es
9. Fuck de police i una mica a la gent també
SOBRE EL MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA
“En un context de crisi i de cada vegada més massives protestes socials la impunitat policial no ha fet més que augmentar.” comporten com s'ha d'esperar de la policia, com uns autèntics psicòpates. El que em fa més gràcia és veure la gent que encara té alguna mena d'esperança en els cossos policials i en les seves funcions. Demanant en una manifestació que s'uneixin al poble i deixin de reprimir-nos. Idiotes! La policia no està formada per éssers humans, són robots sense consciència ni principis ni valors. Estúpids uniformats que fan la seva feina, ni més ni menys.
El problema aquí no és que la policia no canvii la seva actitud és que la gent cregui que l'hauria de canviar. La policia no ha de canviar res, no pot canviar, ha estat creada per fer el que fa. Mai es posarà al costat del poble, l'únic que pot fer de profit és desaparèixer de la faç de la terra d'una vegada per totes. De tots i totes depèn.
UNA MICA DE POESIA SEMPRE ESTÀ BÉ Pol Acre, el becari de Cal Marcs
# Violència
11. Violència
Violència: [c. 1400; del II. violentia, íd.] 3 DR Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.
Violència és negar-nos el pa, i oferir-nos el vi; és retallar-nos les ales, els drets i els somnis. Violència és inventar-se el perdó, i reincidir en el pecat; és pervertir el llenguatge i prostituir el territori. Violència és atur i precaritat, és renunciar a conquerir qualsevol nou horitzó, Violència és el pensament únic i homogeni, és inculcar-nos la dictadura de la por. Violència és aquest sistema, que la monopolitza; és tot aquell que t'acusa de terrorista. Violència és el joc brut i la hipocresia de l'Estat. és el mercat, i la mà [in]visible que ens colpeja. Violència són 40 anys de condemna, i 30 d'amnèsia; és la desmemòria, les fosses comunes i l'exili. Violència és el meu sou, i el teu benefici. És l'apologia del consumisme; Violència és predicar el conformisme. És fer-nos cavar la nostra tomba, i somriure. Violència és negar-nos l'impossible, és la condemna quotidiana del dia a dia. Violència és imposar lleis, pensaments i solucions. és abolir la llibretat, i reprimir la solidaritat; és la talla 36 i els estereotips que se'n deriven. Violència és conviure amb el ramat, és fer de la cultura un luxe, i del luxe un privilegi. Violència és donar-nos veri en forma d'encanteri, és criminalitzar el jovent, i indultar el vell criminal. Violència és La Caixa, el Barça i el Liceu, és desposseir-nos la consciència, anular la dissidència, Violència és decidir que tot té un preu. Violència no és res més que la teva indiferència... [...davant de tanta violència].
"Els començaments insurreccionals solen ser casi sempre una aventura, sent molt possible confondre's o sortir derrotat de l'intent. L'avantatge d'aquesta classe de derrotes és que mai poden ser definitives, perquè es constitueixen a si mateixes en capítols alliçonadors que passen a integrar la història de la lluita proletària." Buenaventura Durruti.
L
El de ca la Filo, tossut i carregós.
# Assimilació
a Maria Dolores de Cospedal, secretaria General del PP, va dir fa uns dies unes paraules dirigides a PAH, indignats, etc. convidant-los a que si tenien coses a reivindicar participessin del “joc parlamentari”. Aquesta no és una proposta poc meditada. El sistema assimila els problemes abans de que se li tornin incontrolables si en té l'oportunitat, i per això, intenta que el descontentament entri al parlament, on es veurà apaivagat pel sistema de representació parlamentària com tans altres casos abans.
El primer pas, és donar visibilitat a través dels mitjans de comunicació a les postures reformistes dintre la gran massa d'indignats, postures que proposin canvis poc profunds, que no qüestionin el “joc parlamentari”, i que no parteixin de posicionaments revolucionaris que puguin posar sobre la taula un canvi de règim. En definitiva, que només pretenguin una operació de maquillatge. Aquí és on entra en acció personatges com la Teresa Forcades, disposada juntament amb altres personatges mediàtics a construir el seu Regne de Taifes absorbint la part menys disposada a moure's i lluitar autònomament del 15M, herència i actitud aquesta, provinent de dècades de somnolència ideològica i de dissolució de la consciència de
13. Assimilació
classe, que en aquest moment està prenent una consciència crítica, però que encara no ha arribat a plantejar-se un procés de ruptura. No ha tingut temps per anar tan lluny i no pensen pas deixar-n'hi. La Teresa Forcades és el clàssic personatge, com Éric el Roig al maig del '68 francès, que no qüestionarà les normes del sistema un cop hagi posat un peu a dins l'hemicicle, que intentarà una operació de millora, però no pas un trencament. Que serà possibilista i demanarà calma i paciència, mentre el “suflé” de la indignació decreix lentament. No en va, pertany a l'església catòlica i en fa apologia en cada aparició seva amb l'hàbit de monja. Apologia d'una organització religiosa que és més que discutible que es pugui reivindicar com a quelcom millor que el sistema al qual s'intenta reformar, i tot i així ella en fa ostentació, mentre molts indignats que abans eren crítics a l'aparició de qualsevol organització per molt fora de l'administració que estigués a les assemblees de cada plaça, ara fan els ulls grossos per la simpatia que desperta una monja amb un discurs “progre” calcat al que ja venien pregonant moltes persones i organitzacions amb molts més anys d'existència i de lluita des de fora del Sistema. El seu Procés Constituent, fa pudor a desmobilització pactada. És un futur zombi parlamentari més. Altra cosa ha passat amb les CUP, que ha aparegut també com a un partit disposat a presentar batalla quan ningú s'ho esperava. Aquest, segurament costarà més d'assimilar, però jo crec que més tard o més d'hora, les eines de “l'amo”, amb les quals es veu obligat a treballar, faran que l'assemblea passi a ser residual i l'executivisme passi a ser la norma, doncs els tempos i estructures parlamentàries donen poc marge de reacció. I més si es parteix amb tan poc bagatge pel que fa a uns Acords Congressuals o d'Assemblea Nacional, com en diuen ells, que puguin donar un marge per actuar de manera autònoma als representants parlamentaris
sense caure en un procés executivista de més calat. Intentaran que el pragmatisme s'imposi sobre la Democràcia Directa a les CUP, més properes actualment a plantejaments i actituds llibertàries (tot i que alguns prefereixen etiquetar-la de marxista), tan pròpies del poble català. Suposo que en aquest cas, el Sistema també actuarà silenciant les seves propostes a nivell mediàtic (com de fet ja està fent), no en va els mitjans públics i privats de masses estan en mans de les elits financeres. Deixarà que aquest cavall de Troia que diuen ser les CUP segueixi pasturant a l'erma estepa parlamentària, desvinculant-la cada cop més de processos assemblearis i esperant que els tiris que porta a la panxa s'acabin transformant en uns troians més per les previsibles disputes internes. S'ha de tenir en compte que a la Ilíada d'Homer, pels Troians, el cavall de fusta era una ofrena als Déus per part dels Tiris, i no sospitaven que fos una estratagema per conquerir Troia. Mentre que els Troians del parlament, saben perfectament que aquest caball està farcit de quelcom més que aire. Estan avisats.
tats, però amb els que també estic en total desacord amb el mètode d'actuació. Al cap i a la fi, passi el que passi, tan si arriben a Ítaca com si no, jo guanyo. En el primer cas aconseguim una millora substancial de la situació, i en el segon, molts companys llibertaris que ara estan col·laborant obertament dins les CUP i alguns més, tornaran a fora del Sistema per continuar lluitant fins a la revolució final i permanent. El sistema es desmunta amb eines pròpies, no pas amb les que et dona o et deixa a l'abast “l'amo”.
En tot cas, és evident que no són una Teresa Forcades. Són revolucionaris amb els que tinc moltes complicitats i afini-
Assimilació .14
“És a la recerca de l'impossible que l'home ha realitzat el possible. Els que sàviament s'han dedicat al que els semblava possible, no han donat mai un sol pas”
M. Bakunin
A
El renoc de cal marrà, un xic carregós.
# Anarcoghettisme
quests de la CNT garrotxina són la hòstia en vinagreta. La que estan liant amb la seva política d'aliances i de mans obertes a altres col·lectius del seu territori no és poca cosa. Des dels cenacles de la puresa anarquista (més que no pas anarcosindicalista) s'emeten diatribes contra aquests aprenents de gurú que sembla que són els cenetistes garrotxins.
La cosa ja ve de lluny; des del primer moment que els militants van decidir obrir el local del sindicat a altres persones, col·lectius i en definitiva a totes aquelles propostes encaminades a canviar l'actual estat de coses (sempre que ideològicament hi hagués punts en comú com és obvi) no han parat d'arribar crítiques més o menys sulfurades cap a ells. Tot i això, la seva decisió era ferma i com a sindicat autònom dins la Confederació de sindicats CNT, la van tirar endavant. Com a conseqüència directa en l'ara i aquí garrotxins, petits projectes s'han anat consolidant i desenvolupant dins les quatre parets del sindicat olotí: criança autogestionada, cooperatives de consum, grups de productors agroecològics, assembles de l'esquerra independentista... En fi: la majoria de nous moviments antagonistes del poder s'han gestat al local de la Plaça del Cinema Colon (per cert, canviar el nom de la plaça per un de “nostre” seria una nova i gran victòria. Però d'això en parlarem un altre dia).
Quan les torres de marfil trontollen
Però la gota que ha fet vessar el vas dels guardians de les essències i de la ortodòxia anarquista ha estat el fet que també la CUP olotina sigui usuària del local sindical. I ja, quan van veure que la CUP organitzava una xerrada sobre anarcoindependentisme i al cartell de la mateixa s'usava la imatge del conegut anarcosindicalista català Salvador Seguí, els dics de contenció verborreica van començar a esquerdar-se i els dards llançats contra els nostres herois ceneterus garrotxins anaven ja impregnats de molta mala baba i verí. I la cosa no ha acabat aquí: la celebració conjunta del Primer de Maig de la CNT amb Arran i la CUP ha desfermat la tempesta.
Es veu que podem perdre la nostra identitat, ens avisen des de les seves torres de guàrdia. Es veu que podem ser absorbits per aquests companys de camí, que no podrem articular un discurs netament propi i coherent, es veu que no tenim ni coneixement de la història i que, per tant, no la podem recordar per no repetir els errors del passat. Es veu, en definitiva, que estem trencant una tendència que fa molts anys que es practica dins l'anarcosindicalisme: l'anarcoghettisme. Molt bé: ja estem avisats però, arribats a aquest punt, estaria bé analitzar una mica què ens ha aportat aquesta incapacitat o no voluntat d'ajuntar-se amb altres grups i per-
Anarcoghettisme.16
sones per avançar cap a una societat més justa. Si agafem els darrers vint anys i mirem quin pes teníem com a anarquistes (o anarcosindicalistes, si ho preferiu) la resposta és clara: nul·la influència al carrer, nul·la incapacitat d'atraure a la gent, nul·la incapacitat d'autocrítica i nul·la incapacitat de regeneració del propi discurs. Després de dècades d'ostracisme els adlàters de la puresa ideològica continuen excomulgant des de les seves torres de cristall a qui intenta articular un discurs pràctic, coherent i útil per als nous temps que ens toquen viure.
S'ha vist clar que els moviments socials i antagonistes del poder han de ser, per força, trasnversals, heterogenis i fills del debat i l'intercanvi d'idees. L'anarquisme ha de beure també d'aquests debats que avui corren per les places, no es pot quedar al marge perquè la realitat el tornarà a arraconar com ja ha fet més d'una i de dues vegades. L'anarquisme es basa en el consens, i aquest arriba després d'exposar arguments, analitzar-los i agafant allò que ens és més útil sense pensar en si això contradiu allò que no sé qui va exposar fa doscents anys en un llibre de teoria anarquista. L'anarquisme ha de sortir als carrers i per les nostres boques ha de ser explicat i valorat. Només així la IDEA sortirà de l'armari.
El que està clar és que esperant als locals anarquistes, als bars anarquistes, als centres anarquistes o esperant rere l'ordinador tot allò que aconseguim és que es podreixi la llavor del nou món que diem portar a dins. I només cal fixar-se en quin discurs aporta determinat
17 . Anarcoghettisme
col·lectiu i allò que s'ha aconseguit a través d'aquest. Pel que fa als somiatruites olotins només recordaré el Primer de Maig d'enguany: un èxit de participació i de conjunció de diferents lluites contra el sistema capitalista (i si us interessa el tema, sabreu que aquest ha estat l'últim esglaó d'una llarga llista de col·laboració i de fraternitat en la lluita). Pel que fa a qui practica el purisme no en diré res perquè la realitat a la vista està (de qui la vulgui veure).
“La cosa ja ve de lluny; des del primer moment que els militants van decidir obrir el local del sindicat a altres persones, col·lectius i en definitiva a totes aquelles propostes encaminades a canviar l'actual estat de coses (...) no han parat d'arribar crítiques més o menys sulfurades cap a ells.”
"La repressió, lluny de ser un remei, un pal·liatiu, no és sinó un agreujament del mal.Les mesures correctives no poden més que sembrar l'odi i la venjança. És un cicle fatal. Des que feu rodar caps, des que ompliu presons, heu impedit que es manifestés l'odi? Responeu! Els fets demostren la vostra impotència.Per destruir un efecte fa falta destruir la seva causa. " Alexandre Marius Jacob
ENLLAÇOS A la Garrotxa:
CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/
Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/
Contrainformació a la xarxa:
La malatesta http://www.lamalatesta.net/ Txalaparta http://www.txalaparta.com/
El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/
A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/
Edicions anòmia http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.h tml
Klinamen http://www.klinamen.org/
Bardo ediciones http://bardoediciones.net/
La haine http://lahaine.org/
Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php
Berguedà i Bages Llibertari http://www.bllibertari.org/
Regeneración http://www.regeneracionlibertaria.org/
Editorials:
Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php
La felguera editores http://www.lafelguera.net/web/
Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/
Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/
Aldarull edicions http://www.aldarull.org/
Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/
DDT http://www.ddtgatazka.com/ Editorial brulot http://brulot.ourproject.org/
La ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/
La linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/
Aquest 1 de maig, torna a Olot la celebració del dia internacionals dels treballadors/es després de dècades de no celebrar-se, i evidentment els nostres amics participen dels actes. La jornada transcorre amb cordialitat i no s’ha de l’amentar la presència policial...
Publicacions:
Periòdic CNT http://cnt.es/periodico
Solidaridad Obrera http://soliobrera.cnt.es/
Todo por hacer http://www.todoporhacer.org/
El Libertario http://www.nodo50.org/ellibertario/
El Tafaner http://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies
Ekintza Zuzena http://www.nodo50.org/ekintza/
Rolling thunder http://crimethinc.com/rt/index.html
Varis:
FAI http://www.nodo50.org/fai-ifa/
FIJL http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala
Xarxa de Biblioteques Socials http://xarxabibliosocials.org/ Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/
Ateneu Llibertari Acràcia http://assembleallibertariabdn.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Estel Negre http://estelnegre.balearweb.net/
Ateneu Llibertari Paquita http://ateneupaquita.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Alomà http://ateneutgn.ourproject.org/
Festival de Cine Anarquista de BCN http://fcab.tk/ Negres Tempestes http://www.negrestempestes.org/
Bona nit i tapa’t! Grup Anarquista X llogar-hi cadires
Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?
Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:
bustia@bsolot.info
Perquè el món és ple d’imbècils.