EL TEST DE BECHDEL I EL SÍNDROME DE BARRUFETA ATENCIÓ! Per llegar aquest treball necessitaràs un lector de codi QR. Berta Vilà i Martina Sellarès
El sexisme La societat avança i cada cop els anuncis, sèries o pel·lícules són menys sexistes. Fa uns anys, eren plens de descarades escenes masclistes (http://youtu.be/rh7R6NDb1go).
Ara, encara que no ho
sembli, segueix havent molta publicitat que a la vista no ens semblaria masclista pro en realitat si que ho és. Parlem de petits matisos, que potser no estan fets a consciència, però que estan fets per uns valors que tenim inculcats des de fa temps. A través d'aquest codi QR podràs accedir a un vídeo que recull alguns dels anuncis masclistes més descarats. Tots els exemples que mostra són interessants, però en especial recomanem fer una ullada a l'anunci del minut 1:40 i 3:10
Per què en la majoria d'anuncis de neteja és una dona la protagonista? Per explicar-ho d'una manera senzilla, podem dir que els anuncis, necessiten transmetre el missatge en pocs segons. Per fer-ho s'ajuden d'estereotips, de tal manera que la persona que veu l'anunci entengui ràpidament de què va sense necessitat d'explicar-ho. Altres exemples d'estereotips que s'acostumen a utilitzar, podrien ser:
l’home conductor i pare de família (http://youtu.be/dTcoL_VMvt0), l’executiu
triomfador (http://youtu.be/mUGUnlSmYJY), l’àvia cuinera (http://youtu.be/2XxojHYzvOs 3:30), la rossa “florer”, o l’adolescent “guay” i rebel.
Exemple d'un anunci:
Exemple d'un anunci:
Exemple d'un anunci:
home conductor i pare
executiu triomfador
l'àvia cuinera
de família
En aquest treball ens hem volgut centrar en el que es coneix com a test de Bechdel.
Què és el test de Bechdel? Aquest test, recull un conjunt de normes que serveixen per evaluar el masclisme en les pel·lícules, o en altres mitjans com ara sèries, obres de teatre... Es va popularitzar en el còmic "Dykes to Watch Out For", obra d'Alison Bechdel, d'aquí el nom del test, encara que la seva invenció s'atribueix a Liz Wallace una amiga de l'autora del còmic. La primera aparició del test va ser el 1985, en una tira còmica anomenada The Rule (pàgina 22 del còmic DTWOF). En aquesta tira còmica un dels personatges femenins diu que només accedeix a veure una pel·lícula si aquesta compleix les condicions següents: 1. A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins. 2. Aquests personatges han de parlar l'una a l'altra en algun moment. 3. Durant la conversa NO poden parlar sobre un home. Aquesta regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home (exemple: dues germanes parlen sobre el seu pare). Semblen 3 condicions molt simples, que si ho miréssim al revés, és a dir, que en comptes de dones s'haguessin de complir amb els homes, totes les pel·lícules passarien el test. En canvi, si s'apliquen segons el seu disseny original, és sorprenent el gran nombre de pel·lícules que no passen la prova.
Curiositat! A Suècia, alguns cinemes informen per a cada pel·lícula que projecten. Si aquesta compleix el test els films aptes segons aquest criteri es marquen amb una "A" majúscula per promoure la igualtat de gènere. Tira còmica the rule, primer lloc on va aprarèixer el test de Bechdel.
En aquest treball, apart de comprovar si algunes de les pel·lícules més vistes o em més premis passen el test de Bechdel, també volem identificar si tenen el síndrome de la barrufeta.
Què és el síndrome de la Barrufeta? La síndrome de la barrufeta és un fenomen que es dóna en sèries de televisió, videojocs, còmics o literatura, especialment d'àmbit infantil, i que consisteix en el fet que en el grup de persones que hi apareix, els personatges masculins solen tenir alguna característica que els defineixi: llest, bromista, treballador, dormilega... mentre que només hi ha un personatge femení, la qualitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta, d'aquí el nom). De vegades, el nom de "la noia" és en diminutiu, cosa que el de la resta de personatges masculins no. Per exemple, en la famosa sèrie dels barrufets, la barrufeta no només és "la noia" sinó que com en la majoria de pel·lícules que tenen el mateix, Algunes ficcions en què ocorre, a més dels Barrufets, són les primeres temporades de The Big Bang Theory, les primeres pel·lícules de Star Wars, en què és possible veure escenes de milers d'homes i una sola dona, i en moltes altres pel·lícules.
A partir d'aquí, analitzarem algunes pel·lícules i sèries, per intentar descobrir si passen el test de Bechdel o si tenen el síndrome de la barrufeta. Creiem que aquest masclisme amagat a les pel·lícules, és tan habitual, que molts cops passa desapercebut o està tant normalitzat que no ens crida l'atenció. Es això el que volem intentar analitzar a continuació, ja que molts dels grans èxits que han arribat a guanyar Òscars, no compleixen els criteris necessaris per ser considerada una pel·lícula no masclista:
Avatar Ambientada el 2154, narra els esdeveniments que tenen lloc a Pandora, una lluna del sistema estel·lar Alfa del Centaure, habitada per indígenes humanoides, els na'vi, amb qui els colons humans que es dediquen a la mineria estan en conflicte per les reserves d'un mineral molt valuós. Els na'vies resisteixen a l'expansió dels colons, que posa en perill la seva existència i l'ecosistema de tot el planeta. (marcarem de color vermell als personatges masculins i de blau als femenins) Jake Sully (el protagonista de la història, un exmarine que entra a formar part del programa Avatar), la doctora Grace Augustine (una exobiòloga i cap del programa Avatar), Trudy Chacon (una pilot de combat assignada al programa Avatar), Parker Selfridge (cap de la corporació minera RDA), Norm Spellman (antropòleg del projecte Avatar encarregat d'estudiar la vida a Pandora), coronel Miles Quaritch (cap de la seguretat del complex miner), el doctor Max Patel (un científic que treballa al programa Avatar), el caporal Lyle Wainfleet (treballa sota les ordres del coronel Quaritch), Neytiri (la princesa dels omaticaya, el clan na'vi de la història), Mo'at (líder espiritual dels omaticaya, mare de Neytiri i esposa del líder de la tribu Eytukan), Tsu'tey (hereu del lideratge dels omaticaya i, al començament de la pel·lícula, promès de Neytiri) i Eytukan (líder del clan, marit de Mo'at i pare de Neytiri). Com podem veure, hi han 4 personatges femenins mentre que de masculins n'hi ha 8 (el doble). No podem afirmar que per això sigui masclista però volíem remarcar aquesta diferència. Respecte el test de Bechdel, hem pogut veure que la primera part del test la passa, és a dir, hi han dues dones o més, i parlen entre elles. El problema és que, quan parlen entre elles ho fan sobre en Jake (el protagonista). No assegurem que en cap moment Neytiri i Mo'at parlin entre elles d'altres temes, però si que més del 95% de la pel·lícula suspèn el test.
The revenant
El Renacido és una pel·lícula estatunidenca estrenada al desembre de 2015, produïda i dirigida pel mexicà Alejandro González Iñárritu. El film explica la història d’un grup d’homes que es dediquen a posar trampes. En un atac d’un ós, Hugh Glass (Leonardo Dicaprio) surt malferit i tots els membres del grup l’abandonen. Sense armes, forts dolors, sol i amb una cama trencada, Glass aconsegueix sobreviure curant les seves pròpies ferides i alimentant-se de carn crua d’animals per tal de poder venjar-se del seu cap que va prendre la decisió d’abandonar-lo.
Aquesta pel·lícula es situa al 1820 i per tant, s’entén que el grup estigui format en la seva totalitat per homes, l’únic que no s’entén és que en tota la trama, només apareguin dues dones: una pidolaire i una altra que és violada. Tenint en compte el context històric on es situa, parlem d’una societat altament masclista però tot i això, ha estat produïda en l’actualitat i haurien de sortir més dones ja que tot i ser una societat que tenia als homes per sobre les dones, aquestes existien, configuraven el 50% de la població. La història es desenvolupa al voltant d’un grup d’homes però bé que si hi apareixen aquestes dones hi podien aparèixer més.
El Renacido, per tant és una pel·lícula que gira entorn als i només apareixen dues dones amb característiques de debilitat i fracàs però en cap moment parlen entre elles, ni tan sols es veuen l’una a l’altre. Veiem, per tant que aquesta pel·lícula no supera el test de Bechdel.
The big short La gran apuesta és una pel·lícula situada tres anys abans de la crisi mundial de 2008 originada per les hipoteques subprime que van pràcticament van enfonsar el sistema financer global, quatre homes fora del sistema van ser els únics que van predir que tot el mercat hipotecari anava a davallar. Van decidir, aleshores apostar contra el mercat de la immobiliària a la baixa, en contra de qualsevol criteri lògic en aquella època. Aquesta història, basada en fets reals està protagonitzada per un repartiment totalment masculí. Veiem una vegada més que si que apareixen dones amb nom i parlen entre elles però no per parlar de un tema que no sigui un home.
Polseres Vermelles La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació.
Personatges: 1a temporada: Lleó (el líder), Jordi (el segon líder (que seria líder si no hi hagués líder), Cristina (la noia), Ignasi (el guapo), Toni (el llest), Roc (l'imprescindible). 2a temporada: s'afegeixen alguns personatges com ara la Rym (la nova companya d'habitació del Lleó), en Víctor (xicot de la Cristina), l'Eva (companya d'habitació de la Cristina), en Dani (té una malaltia que li impedeix créixer), en Lucas (té una malaltia que es coneix com la dels "ossos de vidre", que fa que se li trenquin amb facilitat) i la Mariona (té trastorns respiratoris que l'obliguen a anar sempre amb una màscara d'oxigen. Però això no li impedeix ser la companya d'aventures del Dani i el Lucas). Com podem veure, hi apareixen 4 personatges femenins, i 8 masculins (altre cop el doble), però dels protagonistes de la sèrie, els 6 primers, només una és noia. Per això podem dir que la 1a temporada no passa el test de Bechdel. És veritat que aquesta noia parla amb algunes infermeres o familiars, però la història es desenvolupa al voltant d'aquests 6 personatges. Per tant, també podem dir que pateix el síndrome de la barrufeta. Hi ha una sola noia, i dins el grup la seva qualitat és ser noia, mentre que els altres nois són llestos i guapos. En la segona temporada, amb l'aparició de nous personatges femenins, la sèrie ja passaria el test, però igualment trobem que segueix haventhi molta diferència entre la quantitat de personatges femenins i masculins. Ja per acabar, ens agradaria dir que polseres vermelles és una sèrie que ens va agradar molt, i que ara després de l'anàlisi hem pogut veure que és un pel mascliste, tot i que a la segona temporada hi ha una mica més d'igualtat entre gèneres.
Conclusió Com a conclusions finals del nostre treball, volem remarcar que tot i que poc a poc el camí cap a la igualtat de gènere es va fent, falta moltíssim per recórrer. El simple fet que existeixi un test o un síndrome com els que nosaltres hem treballat marquen la diferència ja que en personatges masculins això no existeix. La industria del cinema encara es veu molt afectada per la desigualtat ja que de les 8 pel·lícules nominades als Òscars com a millors pel·lícules, no n’hi havia cap dirigida per una dona. Amb els premis a millor director passa el mateix, 5 homes de 5 nominats. Això ens fa veure que és difícil per les dones poder dirigir una pel·lícula i encara més que tingui el reconeixement d’un premi com ho són els Òscars. Nosaltres creiem que l’única via de progrés de la societat és a través de la igualtat en tots els sentits però la de genère és una de les més importants a solucionar perquè també és la més cruel, on es discrimina a un gènere, en aquest cas el femení pel sol fet de ser-ho.