s
OBJECTIVTAT VS SUBJECTIVITAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Clàudia Arrese i Carla Campos Curs 2015-2016
APARTATS: 1-Introducció 2-Objectius del treball 3- Apartat 1- Investigació 4- Apartat 2- Contrastació 5-Apartat 3- Part pràctica(Entrevista)
INTRODUCCIÓ: Cada cop la idea de que les notícies informen de forma objectiva ens resulta més difícil de creure. Xoca veure titulars d'un mateix succés radicalment oposats segons el medi on siguin transmesos. Visions tan diferents i fins i tot oposades d'un mateix fet ens fan qüestionar quina es la veritat. Però, existeix una veritat 100% real als mitjans de comunicació? Existeix una sola visió possible d'un fet concret? O una sola realitat? La notícia es un text periodístic, i com tots els textos, podem donar-los la presentació, la forma i l'ordre que nosaltres volguem. Podem enfocar-los als nostres gustos, però hi ha petits detalls que hem de respectar. Naturalment no tots els enfocaments són acceptables. No és admissible cap canvi en el fet, ni la seva distorsió o ocultació, o fer servir el llenguatge per inclinar a un judici aparentant ser objectiu. Els límits del que és correcte o admissible són problemàtics i discutibles, però igualment és cert que més d'un enfocament és possible. Per poder escriure una bona notícia es necessari mantenir un to objectiu, no explicar els diferents fets per ordre de preferència sinó per ordre d'importància, no barrejar les ideologies personals amb el text i no suprimir o afegir informació no comprovada a la notícia. Tot i això, sabem que cada canal, diari o emissora de ràdio te unes ideologies concretes. En funció d'aquestes, transmitiran un mateix missatge d'una manera o d'una altre. Per tant, podríem dir que els lectors comprem els diaris o mirem els canals que ens agraden. I ens agraden perquè pensen com nosaltres ho fem. És a dir, que la informació que nosaltres rebem esta escollida pels nostres gustos o interessos. En tots aquests casos, la informació o notícies que llegim o escoltem seran més aviat el que volem sentir no la realitat objectiva total.
OBJECTIUS: 1-Investigar i demostrar que hi ha subjectivitat que intenta manipular la informació de forma voluntària per aconseguir un fi determinat. 2- Contrastar amb diversos diaris una mateixa notícia 3-Entrevistar a professors d’universitats, professionals o
persones que entenguin d’aquest sector per saber i conèixer la seva opinió sobre el tema.
APARTAT 1: INVESTIGUEM…
Els efectes dels mitjans de comunicacioó La impossibilitat de l'objectivitat
Cada un entén la realitat d'una manera: Sense voler, darrere de cada text apareixen unes ideologies. El problema és que nosaltres ho permitim compran diaris perquè pensem igual que ells i de la mateixa manera. Preferim sentir el què volem sentir abans que llegir la realitat. Aquest excés i descontrol d'informació que ens donen les noves tecnologies d’avui en dia dóna lloc a un gran problema, ja que rebem una massa d'informació d'una forma caòtica, desordenada i moltes vegades sense sentit. És possible separar la informació verídica, certa, seriosa d'una informació que no ho és? Existeix la manera d’explicar certa informació objectiva, verdadera?
Realment, La comunicació objectiva no existeix. Qualsevol mitjà de comunicació fins i tot el fet d’explicar un noticia cara a cara ja és un ‘’transformador de la realitat’’.
ANÀLISI DE LES PORTADES DEL 10N
+ CATALANISTES !
+ NEUTRALS!
+ ESPANYOLISTES ! COMENTARI
El dia 9N es va fer la consulta sobre el nostre futur polític a Catalunya organitzat per la Generalitat per decidir la independència o no. La consulta constava de un full amb dues preguntes a respondre SI O NO. ‘’ vol que Catalunya esdevingui un estat? ‘’ vol que aquest estat sigui independent?’’ Jo he analitzat les portades dels diaris anteriors del 10N, el dia següent de la consulta. Com podem veure he situat les portades de més catalanistes a més espanyolistes A simple vista veiem quins diaris són més d’una manera i quins d’una altre. Tots parlen del mateix tema però el comenten des de diferents punts de vista, alguns fins i tot criticant i d’altres més neutres explicant-ho de manera més objectiva. Els diaris catalans representen la positivitat, les ganes, la festa, l’esforç col.lectiu. En el cas de el diari ‘’ARA’’ i ‘’ EL PUNT D’AVUI’’ parlen d’aquest dia com una maravella, un dia únic pels catalans, amb molta cua i ganes d’aconseguir un país independent. En canvi, ‘’ABC’’ i ‘’LA RAZÓN’’ només parlen d’aquest dia com una desobediència i una mentida per tots, dient que és algo il.legal i que no tenim dret de fer-ho. En realitat el paper de la premsa és informar al món del què està passant actualment de forma objectiva Com podem comprovar amb aquestes 6 portades que hem pogut veure anteriorment, veiem que cada un ho explica de diferents maneres i de manera subjectiva, és a dir donant la opinió. Per a nosaltres, el diari més neutre i més objectiu seria el país ja que mostra els fets que han passat però sense donar la seva opinió o veure realment molt marcat què és el que pensen. Segur que d’alguna manera tenen pensaments dolents o bons cap a Catalunya, però intenten fer un bon paper en els mitjans de comunicació. El què volen fer és explicar el què passa, no explicar el què pensa cada persona.
Les diferents maneres de tractar una mateixa notícia La segona comparació que farem serà analitzar els titulars de dos diaris Argentins. En els dos casos, el tema i els fets són els mateixos, però els titulars sembla que diguin coses totalment oposades.
Impost als guanys. És cada cop més comú dir que si et limites a llegir els
titulars d'un diari, pot ser que en molts casos no acabis entenent de què tracta la notícia. I és que qualsevol informació és bona per ser distorsionada o per canviar completament el significat d'una mateixa noticia. A continuació explicarem de que tracta la noticia en qüestió. La noticia parla de l'impost als guanys. Aquest és un impost que paga la societat en funció del seu sou mensual. El govern estableix un mínim, i tots aquells que no superin aquest mínim no hauran de pagar aquest impost. Perquè s'entengui millor la noticia posarem un exemple d'una situació real. El mínim individual a Argentina ara és de 5.782 pesos. Algú que guanyi més de 5.782 pesos per mes haurà de pagar l' impost als guanys. El que guanyi menys d'això no haurà de pagar el tribut. Anteriorment algú que guanyés 5.000 pesos
al mes havia de pagar aquest tribut. Ara, amb el nou mínim establert la gent que guanya menys de 5.782 pesos al mes no haurà de pagar-lo. Per tant podríem dir que això afavoreix a un cert percentatge de la població. Ara que ja hem entès el tema de la noticia passarem a observar els dos titulars. Aquest primer titular es el que el diari Temps Argentí decideix posar:
En aquest primer titular, nosaltres com a lectors entenem clarament el missatge i el que ens volen transmetre. No hi ha cap distorsió gran de la realitat o cap canvi de dades. Podem dir que és un titular força objectiu i informatiu. A continuació podeu veure el tractament de la mateixa notícia pel diari Clarín:
Si ens llegim només al titular, el que és suposadament una notícia força beneficiosa es converteix en una mala noticia. El diari Clarín disfressa aquesta notícia amb una visió més negativa. Per poder entendre realment el missatge que ens volen transmetre hem de llegir la segona oració sota del títol amb lletra molt més petita. Allí diu que hi haurà menys treballadors que hauran de pagar aquest impost. I que per tant, això serà beneficiós per famílies i persones amb sous baixos. Comparem les dues tapes, ara juntes:
Realment, al fer aquesta comparació veiem la gran capacitat de trucs o petits enganys que es donen alhora de transmetre un mateix fet. Ens fa qüestionar si val la pena llegir diaris o escoltar les noticies. Però el problema esta en que no existeix cap diari ni canal que no tingui al darrere
uns ideals. No existeix cap medi totalment neutral o objectiu. Ni tan sols existeix una sola realitat. Amb aquest exemple, com molts altres ens donem compte d'aquest matisos i intencions, però el que fa preocupar és que la majoria de lectors no es plantegen si el que estan llegint es cert o no. Simplement escullen la via fàcil, creure el que m'expliquen. La via més correcte seria la de la contrastació. No podrem trobar mai la noticia vàlida o real, però el que si que podrem fer serà comparar les diferents informacions que tenim a l'abast per matissar el petits detalls.
LA REALITAT La realitat es troba en un marc immutable, és a dir que sempre serà el mateix, no es pot canviar. De manera que per explicar-ho en forma de text, cal transformar-lo en signes, paraules, és dir, cal codificar-la. Aquesta codificació és realitzada per un ésser humà. Encara que no vulgui manipular el que veu, escolta o sent, al passar-ho a paraules o a una imatge, està escollint una petita part d'això que és real. Per tant, està creant la seva pròpia forma d'entendre la realitat. La realitat (periodísticament parlant) és la imatge (codificació) de la realitat. Per tant no és completa, és un reflex personal, una falsificació. I varia en funció de qui expliqui aquest fet, i dels valors d'aquella persona. Aquest és el primer punt pel que no pots fiar-te dels mitjans, ja que t'ofereixen una imatge distorsionada del que passa (i que no pot eliminar-se per més que es vulgui). És inevitable redactar un text sense cap mena de visió pròpia. Aquesta és la part "disculpable" dels mitjans de comunicació, que no podem fiar-nos completament del que ens diuen. El famós mite de que "les imatges no menteixen", és totalment fals. No podem creure-ho, és una gran mentida. Es pot manipular molt més amb una imatge ja que és suposadament objectiva (i cap ho és), que amb paraules o talls de veu. Els lectors ens creiem allò que llegim o escoltem amb fets que ho demostrin. I molts cops l'única cosa capaç de demostrar-ho són les imatges, perquè pots veure algo "real i tangible". Però les imatges no són més que un punt de vista, un simple engany. Depenent de
l'enfocament o el pla, entre altres coses, dues imatges fetes al mateix lloc en la mateixa hora poden semblar coses completament oposades. A més, hi ha més problemes per les que no ens podem fiar dels mitjans de comunicació. Tot mitjà de comunicació respon a un patró. És a dir, té els seus propis interessos econòmics i deforma la realitat segons aquests interessos. El periodista tracta de no desenfocar la realitat segons els interessos dels seus "jefes o lectors". Cal observar també que les noticies són un producte ràpid. S'elaboren ràpidament per poder-les oferir i publicar al instant. I velocitat és un concepte que no pot anar lligat amb la qualitat. Tenim 4 raons per les quals els mitjans de comunicació no són fiables. El primer és per causes dels propis mitjans. Ens trobem amb una gran incapacitat de representar la realitat. Al ser humans, som essers subjectius, i per tant, ens resulta impossible redactar un escrit sense avocar-hi cap qüestió moral o ideològica pròpia. El segon és per causes internes dels mitjans, les rutines de producció. La rapidesa és gairebé sempre prioritària a la bona feina de qualitat. El tercer és l'audiència. És a dir, els mitjans de comunicació escriuen pensant que el que diuen ha de resultar atractiu als oients, lectors o espectadors. Per aquest motiu es destaca allò que se suposa que els interessa als usuaris dels seus productes. Per tant, valoren més el basant atractiu abans que el literari. I el quart i últim problema és que els periodistes que tracten notícies depenen de les fonts que li donen informació. Per tant, si la font no dóna la informació correctament (per exemple, en els successos) o es produeixen interferències (és a dir, que la font no s'explica
bé, el periodista no ho entén bé o el periodista expressa malament el que entén), hi ha un nou error alhora de la transmissió del missatge. La conclusió que podem extreure és que els mitjans de comunicació donen una imatge de la realitat, però per saber d'un tema cal investigar-lo per compte propi, comparar totes les fonts (originals) i, sempre, dubtar sistemàticament d'allò que se'ns presenta com a "realitat" .
"Com ens venen la moto" "Com ens venen la moto" és un llibre-assaig publicat a .... No es tracta d'un llibre de màrqueting o de negocis, és una obra que realitza un fort qüestionament a la nostra realitat social i el nostre paper en la democràcia actual. Tot i això el màrqueting és un dels temes d'anàlisi, es critica la manipulació de la informació i la manipulació de les persones a través d'aquest domini.
El llibre es compon de dues parts, cadascuna corresponent a un autor. Les dues giren al voltant de la manipulació informativa com a mitjà per obtenir, conservar i augmentar el poder d'un grup social. Els dos autors s'interessen per la influència que exerceixen els mitjans de comunicació en el control i la limitació de la llibertat individual. La primera part és del filòsof Americà Avram Noam Chomsky ("El control dels mitjans de comunicació") i el segon del periodista espanyol Ignacio Ramonet ("Pensament únic i nous amos del món"). Chomsky inicia el llibre amb una reflexió contundent i sincera sobre la democràcia. Ell planteja dues definicions d'aquesta, la primera, es tracta de la nostra concepció normal per la democràcia: "En una societat democràtica, d'una banda, la gent té al seu abast els recursos per participar de manera significativa en gestió dels seus assumptes particulars, i, d'altra, els mitjans d'informació són lliures i imparcials" Aquesta definició sembla utòpica i irreal per a Chomsky. Ell diu que la visió predominant i actual de la democràcia es contraposa rotundament a aquesta visió: "Una idea alternativa de democràcia és la que no s'ha de permetre que la gent es faci càrrec dels seus propis assumptes, alhora que els mitjans d'informació han d'estar forta i rígidament controlats" El llibre, ens ve a dir que creiem viure en una societat democràtica on tots tenim drets a parlar i a exposar les nostres idees i on som participants en les decisions que es prenen a casa nostra però no és així, ja que estem manipulats i controlats per aquelles persones que tenen poder i interessos creats. Està clar que no és una democràcia real, ja que quan hi ha alguna persona o grup de persones que alcen la seva veu en contra d'aquest poder se'ls silencia i se'ls intenta redirigir.
El punt que ens interessa destacar i ressaltar a nosaltres és que en la nostra societat els mitjans de comunicació i les noves tecnologies juguen un paper molt important. De manera que el que té el control d'aquests mitjans té el control de la societat. Una de les cites del llibre que reflexa més aquesta idea és la següent: "Muchos ciudadanos consideran que, confortablemente instalados en el sofá de su salón y viendo en la pequeña pantalla una sensacional cascada de acontecimientos a base de imágenes fuertes, violentas y espectaculares, pueden informarse seriamente. Es un error mayúsculo, por tres razones; primero, porque el informativo televisado, estructurado como una ficción, no está hecho para informar, sino para distraer. A continuación, porque la sucesión rápida de noticias breves y fragmentadas (unas veinte por cada telediario) produce un doble efecto negativo de sobreinformación y desinformación. Y, finalmente, porque querer informarse sin esfuerzo es una ilusión que tiene que ver con el mto publicitario más que con la movilización cívica. Informarse cansa y a este precio el ciudadano adquiere el derecho de participar inteligentemente en la vida democrática." La conclusió que traiem d'aquesta cita és que no es podem informar de manera seria a través de la pantalla o el televisor. Això és degut a tres motius. En primer lloc, l'infomatiu televisiu està dissenyat per distreure i atraure a la màxima quantitat de pública possible. En segon lloc l'informació que se'ns transmet és ràpida i fragmentada, i això provoca que enlloc de informar-nos ens desinformem. Finalment, sense esforç ni atenció no podem rebre un missatge complet, i ens acabem creient, sense pensar, tot allò que ens expliquen. També se'ns recorda que està a les nostres mans el fet d'informar-nos i exercitar el nostre pensament. L'ésser humà sempre tendeix a la comoditat, sense reflexionar en
ella.
ENTREVISTA AL DAVID SALLA TREBALLADOR EN EL SECTOR DE LA PUBLICITAT/PREMSA Hola David, tenim unes quantes preguntes per fer-te sobre l’àmbit de la publicitat, un tema molt ampli i curiós de tractar. Centrem-nos en la premsa. 1-Creus que una noticia pot ser subjectiva? O és objectiva sempre? Gairebé el 100% de les notícies són subjectives. Depenent del canal que vulguis visualitzar veuràs la noticia redactada i explicada d’una manera o altre. Tot dependrà del seu punt de vista i de la manera en com vulguin enfocar. És molt difícil d’aconseguir una noticia totalment objectiva ja que sempre influirà la teva manera de pensar en allò. Potser en la informació del temps, o accidents de tràfic és més fàcil aconseguir una noticia realment objectiva. En el sector econòmic, social i polític serà molt més difícil de tenir-ho. 2- Podem aconseguir que una notícia de política sigui objectiva 100%? De moment crec que no s’ha aconseguit. Cap canal ni diari ha sigut capaç de trobar un punt mig i correcte per explicar els fets de manera objectiva, sense donar a opinió. És molt difícil que els que redacten el diari per exemple, en una noticia com el 11 de setembre o el 9N, temes polítics
importants, ho escriguin de manera superficial i objectiva. Aprofundiran el màxim donant la seva opinió. Molts cops el titular principal ens dóna molta informació de si és un diari de dretes o esquerres. 3- Hi haurien menys problemes si fos objectiva o subjectiva? La veritat és que tot seria molt més fàcil, una societat sense problemes si totes les noticies fossin objectives. Però a la gent en general li agrada estar d’una banda i creure en algo. Tenir el seu propi canal i sentir al què ell li agradi. Per tan, crec que mai aconseguirem redactar una noticia d’una manera totalment objectiva ja que crec que la gent ho negaria i ho miraria amb uns ulls que no agradaria. 4- Tu, personalment, creus que és bo que la política, sobretot, s’expliqui de forma subjectiva? Doncs realment si. M’agrada veure no només el meu canal sinó d’altres, veure què és el què pensen d’un partit determinat, com els critiquen, què diuen... Veure com està en general el país mirant-ho des de diferents punts de vista. 5-Creus que el públic és capaç de captar les diferencies d’una noticia explicada per diferents diaris o canals? Generalment, més del 50% de població no es para a pensar si la noticia és objectiva o subjectiva però molta gent, durant el telenotícies, decideix canviar diverses vegades de canal i veure des de tots els punts de vista la mateixa noticia per veure com ho veuen els diferents reporters. Com pensen i critiquen un partit a l’altre. Veure i comparar quin canal és més objectiu, quin és més creient, etc... 6- Creus que la premsa enganya al públic? Moltíssim. La majoria de notícies són un engany pel públic ja que que es creuen el que diuen. El 95% de les noticies són un engany per la població. Menteixen sobre fets que no han passat per fer-ho més interessant i guanyar més audiència.(Moltes vegades)
ABANS D’ACABAR… Abans d'acabar amb el treball volem plantejar-vos unes
preguntes:
¿Fins a quin punt les noves tecnologies faciliten la llibertat d'expressió o per contra són unes eines "sofisticades" de control a la societat? ¿Som nosaltres, com a espectadors o lectors, els que facilitem el fet de que els mitjans de comunicació siguin tan poc fiables? ¿És una cosa sempre negativa el fet d'explicar la realitat des de un sol punt de vist?