ANTOLOGIA DE POESIA PER A 2n ESO Dept. de Valencià IES Joanot Martorell de València
Abril, roses i poemes mil
Cançó Marc Granell
Llac i lluna, pantera i sol. Si avui l'espina, demà la flor. Riu i roca, selva i mar. El núvol passa. S'encén el cant. Ala i tigre, ombra i cel. Res no dura: ni el mal ni el bé.
Selva d'asfalt Marc Granell
La ciutat és una selva d’alumini i formigó, on els cotxes i les motos fan de tigres i lleons furiosos quan els semàfors passes en verd i ells, en roig, esperen, rugint, amb ganes de poder pegar-te un mos.
Un mĂłn de besades SĂ lvia del Berri
Tinc moltes besades: besades sinceres, besades senceres, besades menudes, besades peludes, besades rosades, besades morades, besades rodones plenes d'aromes. Tinc tambĂŠ besades dolces, vermelles, salades, rimades, que volen com fades. Besades amb pessigolles, besades suaus com plomes, besades tendres per al dilluns i el divendres, besades i mĂŠs besades, un mĂłn ple de besades totes per a ma mare.
Què és un haikai o haikú?
L'origen és una poesia japonesa del segle XVI que consta, en principi, de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes respectivament. La seua poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que provoca al poeta la contemplació de la natura .
Matsuo Basho (s. XVII) La vella bassa. Una granota hi salta. El so de l'aigua. Flors de quin arbre i jo què sé, què importa. Mes quina flaire. Busson (s. XVIII) A la campana s'ha aturat i reposa la papallona! Rosa Leveroni (s. XX) I Sota la llum d'argent, en les branques, el vent, canta el teu nom.
X He fet volar l'estel, ben alt, del meu anhel, i no l'has vist. L'Haikai Mario Chini (s. XX) Just amb tres versos tot un poema, a voltes, tota una vida. Carles Salvador (1929) REFRESC Suc de taronja: El sol es desfà gota a gota. MEDITERRANISME Bé sabran dir les gavines quines dents té ara la mar que semblen veles llatines.
IV Per què vull el mirall ni fer parlar el ventall si no hi ets tu?
VÀLVULA Quin bàlsem el plor de dona si per no cridar plora.
VIII Ai las! Aquesta nit tan sols trobo en el llit claror de lluna.
ANUNCI: COMERÇ Al surtidor de gasolina hi ha un fanaló rodó: la lluna engelosida.
L'Elionor Miquel Martí i Pol
L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. La gent se l’estimava l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica, es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar, ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jardí vibrant de flors i nit, passant per la finestra sóc el vent, i tot és com un alenar florit. Quan ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondàries de l’oblit, l’abella só que clava la roent agulla –fúria i foc– en el seu pit. La que era estampa, encís i galanor i moviment ambigu, és plor i crit. I jo, causa del dol, de la dolçor en faig lasses delícies del pecat, i Amor, que veu, ulls closos, el combat, s’adorm amb un somriure embadalit.
Enamorat i al·lota Popular menorquina
Si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau, jo me faré el núvol i et vendré a tapar.
Si tu et fas caçador i m'has d'anar caçant, jo me faré la rosa, rosa del roser blanc.
Si tu te fas el núvol i me véns a tapar jo me faré l'arena, l'arena de la mar.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc, jo me faré l'abella i t'aniré picant.
Si tu te fas l'arena, l'arena de la mar, jo me faré l'ona i et vindré a besar.
Si tu te fas l'abella i m'has d'anar picant jo me faré la monja, monja del convent sant.
Si tu te fas l'ona i me véns a besar, jo me faré la llebre, la llebre d'un camp gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent sant, llavors jo em faré frare t'he d'anar confessant.
Si tu te fas la llebre, la llebre d'un camp gran, jo em faré caçador i t'aniré caçant.
Si tu t'has de fer frare per 'nar-me a confessar val més que mos casem i hem acabat de penar.
ESCRIU ACÍ EL MILLOR POEMA QUE HAS CREAT I PINTA'L TÍTOL:
COPIA AMB BONA LLETRA UN DELS TEUS POEMES PREFERITS TROBAT A INTERNET, EN ALGUN POEMARI O LLIBRE DE TEXT
El rei mariner Romancer popular
A la vora de la mar hi ha una donzella que broda d'un mocador la flor més bella. Quan està a mig brodar, li falta seda. Veu venir un mariner que en mar navega. «Mariner, bon mariner, que porteu seda? —De quina seda voleu, groga o vermella? —Vermelleta la vull jo, que és més fineta, vermelleta la vull jo, que és per la reina. —Si pugeu dalt de la nau, triareu d'ella.» Mentre van mercadejant, la nau pren vela: mariner que va cantar cançó novella. Amb el cant del mariner s'ha adormideta. Quan foren ja mar endins, prou que es desperta.
«Mariner, bon mariner, torneu-me a terra, car els aires de la mar em donen pena. —Com vos hi tornaré jo, gentil donzella? Sou cent llegües dins la mar, lluny de la terra. Si us voleu casar amb mi, vós sereu meua. —De tres germanes que som, sóc la més bella. L'una és casada amb un duc, l'altra, marquesa i jo, pobreta de mi! marinereta: l'una bé dorm en llit d'or, l'altra, de seda i jo, tristeta de mi! dins lleu barqueta. —No sou marinera, no, que sereu reina, car jo som el fill del rei de l'Anglaterra. Set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella.»
Mester d'amor Joan Salvat-Papasseit A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar ―sacrifici fervent― com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada ―la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada.
Cal·ligrama de Papasseit: Les formigues
Camí de sol Per les rutes amigues Unes formigues
Vicent Andrés Estellés m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravanet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com aquest passarell, aquell melic, com la primera dent d'un infant.
CORRE el sol com un infant pel passadís. Puja el sol com un
Xiula el sol de bon matí com el trenet [amant sobre el teu llit, que creua sobre l'horta el i teu els canyars. nu. Canta el sol com un ocell Tota nua, nua [en el balcó. i
alta, dins la cambra, s'alegraven els teus pits, ―caderneres, passerells i teuladins, sargantana a la paret―, plens de sol de bon matí.
La vaca cega Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
Teodor Llorente
ALGUNES FIGURES RETÒRIQUES DE LA POESIA A. Recursos fònics 01. Al·literació: repetició de certs fonemes que s'articulen igual. 02. Paranomàsia: proximitat de paraules que sonen de manera semblant. 03. Onomatopeia: paraula que evoca un so o conjunt de sons. B. Recursos morfosintàctics 04. Anàfora: repetició del mateix mot o grups de mots al començament de versos o estrofes 05. Asíndeton: supressió de conjuncions, especialment “i” 06. Polisíndeton: repetició de conjuncions, especialment “i” 07. Hipèrbaton: alteració gramatical de l'ordre sintàctic habitual dels elements oracionals 08. Paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura sintàctica en versos diferents i normalment seguits 09. Epítet: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu que acompanya i es col·loca al seu davant 10. Quiasme: simetria sintàctica o semàntica que es forma encreuant dos mots o dos parells d'oracions C. Recursos semàntics 11. Comparació: estableix una relació entre dos termes a partir d'una semblança real o imaginària. Utilitza “com”, “talment”, “sembla”, etc. 12. Metàfora: estableix relació entre dos termes, un de real (A) i un d'imaginari (B) seguint estructures com ara: A és B, A de B, B (sense que aparega A: pura). 13. Personificació: atribueix qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens atmosfèrics, etc. 14. Antítesi: oposa en una mateixa frase dos mots o expressions de sentit contrari 15. Hipèrbole: figura que es fonamenta en una exageració evident 16. Metonímia: designa una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat. Pot ser el continent pel contingut (tetrabrick per llet), lloc d'origen pel producte (Rioja per vi), l'autor per l'obra (un Renoir per un quadre), la marca pel producte, etc. 17. Sinècdoque: extensió o restricció del significat d'un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o viceversa, etc. 18. Sinestèsia: associació d'elements i sensacions que provenen de camps sensorials diferents: música dolça, refresc per a la vista, etc.
ÍNDEX 1. Portada 2. “Cancó” i “Selva d'asfalt”, de Marc Granell 3. “Un món de besades”, de Sàlvia del Berri 4. Dotze haikús de diversos autors 5. “L'Elionor”, de Miquel Martí i Pol 6. “Quan ella dorm el gaudi somnolent”, de B. Rosselló-Pòrcel 7. “Enamorat i al·lota”, popular menorquina 8. Full lliure per a escriure el millor poema compost per tu 9. Full lliure per a copiar el poema clàssic que més t'agrada 10. “El rei mariner”, romanç tradicional 11. “Mester d'amor” i “Les formigues”, de J. Salvat-Papasseit 12. “M'he estimat molt la vida” i “Corre”, de V. Andrés Estellés 13. “La vaca cega”, de Joan Maragall 14. “Vora el barranc dels Algadins”, de Teodor Llorente 15. Figures retòriques de la poesia 16. Índex i presentació de l'antologia
UNA ANTOLOGIA DE POESIA, PER A QUÈ? L'antologia de poemes que tens a les mans s'ha elaborat per a ser llegida en veu alta, per a comentar a classe alguns dels secrets que amaguen els seus versos, per a memoritzar i recitar-los, i, finalment, per a convidar-te a compondre ─com si d'una partitura musical es tractara─ uns quants poemes seguint les pautes que el teu professor o professora et marcaran. Hauràs de replegar el teu millor treball poètic en la pàgina central del llibret. També hauràs d'investigar i buscar un gran poema que falta en aquesta antologia, el que a tu t'haguera agradat que hi fóra. Quan el trobes, copia'l en la pàgina al costat del que tu has creat. Les figures retòriques que es descriuen al final et serviran per a apreciar millor els versos i aprendre nous recursos lingüístics en la composició dels teus poemes. Per acabar, la base de la poesia no és la rima, encara que molts d'aquests poemes en tenen; és el ritme. El ritme i el joc amb les paraules per a crear sensacions de bellesa i molts altres sentiments. Llig, aprén i crea jugant.