Coloraines2012-13

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

1

SUMARI

R E V I S T A

1- Editorial 2- P3. Pa amb tomàquet 4- P4. La Mulassa 6- P5. La Geganta Marcelina 8- 1r. Els Castellers de Verntallat. La Llegenda Verge de Montserrat 12- 2n. Antoni Gaudí. Auca de Sant Jordi 16- 3r. Els instruments 18- 4t. La Sardana. Les Quatre barres

C O L O R A I N E S

22- 5è. La Pubilla i l’ Hereu. Els Segadors.

26- 6è. Correfocs i els diables. Joana Raspall. Entreteniments 30- 5è. Entreteniments 31- AMPA 32- Novetats a la biblioteca

2

EDITORIAL

Com cada any des de fa vint-i-vuit anys, amb l’arribada del mes d’abril, la nostra escola edita la revista Coloraines.

Els temes que hem tractat al llarg dels anys han estat variats.

Aquest any hem cregut oportú dedicar a Catalunya els nostres treballs per tal de endinsar-nos en el seu coneixement, d’augmentar la nostre estimació cap a ella, i perquè no dir-ho la nostra autoestima com a catalans Són els nostres treballs que volem compartir.

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

3

P-3

ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DE LES GIRAFES HEM FET:

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

PER FER UN BON PA AMB TOMÀQUET NECESSITEM...

I SEGUIR AQUESTA RECEPTA:

4

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

5

LA MULASSA

R E V I S T A

ELS NENS I NENES DE P4 HEM TREBALLAT UN ANIMAL QUE FORMA PART DEL BESTIARI POPULAR CATALÀ: LA MULASSA LA MULASSA DE SANT FELIU DE PALLEROLS, ÉS ACTUALMENT L’ ÚNICA MULASSA QUE HI HA A LES COMARQUES GIRONINES. AQUEST ANIMALOT ESPANTA UNA MICA, SOBRETOT QUAN EL SEU CAP UNIT AL COS PER UN COLL EXTENSIBLE S’ ACOSTA A LA MAINADA I ELS MIRA AMB ELS ULLS TAN GROSSOS. ESTÀ FETA DE FUSTA I COBERTA AMB TEIXIT NEGRE. PORTA UNES ORNAMENTACIONS GEOMÈTRIQUES DE COLOR VERMELL, BLAU, VERD I GROC. LA MULASSA SURT I BALLA PER LA FESTA MAJOR I SE LI CANTA AQUESTA CANÇÓ:

C O L O R A I N E S

6

SEGONS LA LLEGENDA, ALS VOLTANTS DE SANT FELIU HI HAVIA UN EXÈRCIT DE SARRAÏNS QUE ASSETJAVA EL POBLE. ELS SANTFELIUENCS EREN POCS I TENIEN ESCASSOS RECURSOS. AMB LA FOSCOR EL COMBAT S ’ATURÀ. A ALGÚ, AMB MOLT D ’ENGINY SE LI ACUDÍ APROFITAR LA NIT PER CONSTRUIR UN EXÈRCIT FICTICI UTILITZANT FUSTES, ROBES… VAN CONFECCIONAR UNES FIGURES QUE SEMBLAVEN CAVALLS, UNES DE MOLT ALTES COM UNS GEGANTS I ALGÚ VA FER UNA ESPÈCIE DE MULA GROSSA I GROTESCA PER ATEMORIR L’ EXÈRCIT CONTRARI. AL MATÍ HO TENIEN TOT ENLLESTIT. CADA HOME CARREGÀ AMB UN CAVALL DELS QUE HAVIEN FET. ELS DOS MÉS FORÇUTS VAN FER CAMINAR LES FIGURES ALTES I UN NOI MOLT VALENT S’ENCARREGÀ DE TRAGINAR LA FERA. SORTIREN DEL POBLE I AJUDATS DE PEDRES, PALS I ESTRIS CONTUNDENTS VAN FER FRONT ALS SARRAÏNS, ELS QUALS, EN VEURE AQUELL EXÈRCIT QUE ES BELLUGAVA AMB MOLTA AGILITAT, DECIDIREN FUGIR I DEIXAR TRANQUIL·LA LA POBLACIÓ PER SEMPRE MÉS.

7

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

LA GEGANTA MARCELINA Aquest conte està extret del que porta per títol “LA GEGANTA I EL CORB NEGRE” escrit per la Montserrat Ginesta de l’ editorial La Galera.

Els nens i les nenes han elaborat el text per grups (per això s’ ha respectat l’ ortografia natural) i les “senyus” hem escollit els dibuixos més significatius (ens ha costat molt perquè tots eren bonics).

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

1- HI HAVIA UNA VEGADA UNA GEGANTA QUE AS DEIA MARCELINA. UN DIA LA GEGANTA ASTABA PRANEN AL SOL I VA VANI UNA ABELLA I LI BA PICA AL DIT GROS DAL PEU. PURABA MOL I CRIDAVA AI AI AI UI UI UI AI AI AI UI UI UI.

2- LI FEIA MOL I MOL DE MAL EL DIT I VA CRIDA AL DUCTO BISTURI. EL DUCTO LI BA DUNA UN MEDICEMEN PRO NO LI VA NA BE. NUMES FEIA CA PLURA I CRIDA AI AI AI UI UI UI AI AI AI UI UI UI I LA SANTIAN PER TOT AREU. 8

3- ELS VEINS VAN TRUCA A LA BRUIXA PULIAMIDA. LA BRUIXA VA PRAPARA UNA PUSIO MAGICA A LA CASOLA I LI VA ASCAMPA PARTOT EL DIT GROS DEL PEU PRO NO VA FUNSIUNA I CUNTINUAVA CRIDAN AI AI AI UI UI UI AI AI AI UI UI UI.

4- LA GEGANTA CRIDAVA TAN I TAN QUE VA VANI UN CORP I LA VOLIA FE RIURE. AL CORP VA XIULA MOL FORT I VAN VENI TOTS ALS SEUS AMICS QUE LI BAN FER MOLTES PESIGOLLES. LA GEGANTA VA COMENSA A RIURE MOL I MOL I FEIA JA JA JA JI JI JI JA JA JA JI JI JI. VAN RIURE I BALLA FINS QUE VA SORTI LA LLUNA.

ELS NENS I LES NENES DE P.5 DE LA CLASSE DE LES SARGANTANES 9

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Conte Conte ELS CASTELLERS DEL VERNTALLAT

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

1r. A

Un nen nen va arribar amb la seva família a un poble de la vall d’en Bas . Venia de molt lluny i estava trist perquè no coneixia a ningú. Assegut a la plaça somniava que era al seu poble i que amb els seus amics, s’enfilava a l’arbre més alt per veure arribar el seu pare.

Un dia va veure que a la plaça també hi havia un arbre molt alt, i va decidir enfilarenfilar-s’hi.

La colla castellera del Verntallat Verntallat el varen veure i li van dir si volia fer castells amb ells. Necessitaven un Enxaneta.

10

Varen parlar amb els seus pares i ells digueren que sí.

Ara cada dia anava a assajar assa jar amb els castellers.

Era l’enxaneta més ràpid que havien tingut mai.

En “un tres i no res”era a dalt de tot del castell.

Era com si s’enfilés s’enfilés al seu arbre del poble.

R E V I S T A

C O L O R A I N E S Fent castells s’ho passava molt bé, tenia molts molts amics i anaven a totes les festes de la Vall. Mai més no va estar sol.

Ara recordava el seu poble, però no estava trist.

11

1r B

Llegenda Verge de Montserrat Montserrat

La imatge de la mare de Déu ve de Jerusalem. La portaren a Tarragona i després a Barcelona.

R E V I S T A

Els barcelonins estaven preocupats per la imatge. Van encarregar al senyor bisbe que l’amagués al lloc més difícil de trobar.

Després de molta estona de caminar, caminar, arribà a la muntanya de Montserrat. Caminant, caminant va trobar una cova, que li va

C O L O R A I N E S

semblar un bon lloc per amagaramagar-la.

Un dia, uns pastors que portaven el seu ramat a menjar prop de la muntanya de Montserrat, van veure unes llums misterioses i sentiren sentiren uns cants celestials.

12

Van anar a explicarexplicar-ho a la gent del poble. Tots plegats van anar pujant. A dalt d’una penya, hi havia uns matolls que amagaven la petita cova. S’acostaren i van veure la imatge de la Mare de Déu. Ja us podeu imaginar l’alegria que van sentir.

Volien portar la imatge a un altre lloc. Però la imatge va començar a pesar més i més, fins que va arribar el moment que ja no podien caminar.

Aleshores van edificar una capella en aquell indret.

Que amb el temps ha acabat sent el Monestir Monestir de Montserrat.

13

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

ANTONI GAUDÍ Va néixer a Reus o Riudoms el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926.

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Va ser un arquitecte català , que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Gaudí experimentava amb les tres dimensions. No feia plànols, feia maquetes.

“Tot el que sé ho he après del gran llibre de la natura.”

“L’arbre és el meu mestre.”

14

“Vull fer cases, teulades i camins que es moguin com les onades del mar i com el vent.

“Dels animals he après les seves formes, el seu color, la seva textura, el seu moviment.....”

“M’agraden les escales amb moltes voltes de cargol.”

Gaudí va utilitzar la geometria de la natura per a donar llum i moviment a les seves obres.

15

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Una vegada hi havia un poble molt llunyà on un drac ferotge hi va arribar.

El drac ha arribat I tot el que troba s’ ha menjat.

El rei, va fer una votació , a la princesa li va tocar.

I el poble , es va desesperar .

El rei trist i la princesa espantada van acceptar la solució pactada.

16

La princesa i el drac, a sota un arbre han quedat.

I allà s’han trobat

Sant Jordi ha arribat , al drac ha matat.

I a la princesa ha salvat.

En senyal d’amor, Sant Jordi, molt trempat, Una rosa li ha regalat.

El rei agraït La mà de la princesa li ha concedit.

Alumnes de 2n B

17

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

3r. INSTRUMENTS CATALANS

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

18

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

19

4t.A

LA SARDANA

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

20

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

21

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

22

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

23

LA PUBILLA I L’HEREU

R E V I S T A

El pubillatge és una de les més conegudes i estimades de les nostres tradicions.

El seu origen està en la pagesia catalana, que designava al fill més gran l’herència familiar; quan no hi havia un noi, era la filla més gran, la pubilla, l’hereva dels béns familiars.

Els nens i nenes de 5è, aquest curs, hem volgut ser els protagonistes d’aquesta tradició i ens hem convertit en els hereus i les pubilles de l’escola VERNTALLAT.

VISCA

C O L O R A I N E S

CATALUNYA!

Una barretina em posaré i amb la pubilla ballaré!

Pubilla i hereu balleu per tot arreu i a CATALUNYA animeu!!

Aquella pubilla és molt “pi pilla pilla” lla déu n’hi do quina faldilla!!

Vigila pubilla independent!

No caiguis pel pendent !

Una pubilla buscarem, després l’enamorarem, i un ram de flors li 24 regalarem.

Mireu l’hereu! una barretina s’ha posat i tot un català s’ha transformat!

El pubillatge s’ha convertit en la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un entorn festiu . Així, els candidats i les candidates a pubilles i hereus han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes , i han de saber parlar, ser simpàtic o simpàtica, ser popular...

Així en diversos pobles i ciutats de Catalunya, nomenar algú hereu o pubilla del municipi o barri, representa apadrinar-lo i fer-lo representant de la localitat, normalment durant el període d’un any.

Les pubilles i els hereus van vestits amb les peces tradicionals catalanes: barretina, espardenyes de veta, gandalla, per recollir els cabells, mitenes pels braços...

L’hereu i la pubilla cantem cada dia: un dia els segadors, l’altre una sardana i tot seguit una corranda.

Un hereu buscaré i amb amor l’ajudaré.

Les pubilles anem ballant i els hereus van cantant .

SENYERA portem i a CATALUNYA

Una

representem !

25

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

ELS SEGADORS

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Els Segadors,himne nacional de Catalunya, té els seus orígens en una cançó popular del segle XVII sorgida arran de la guerra dels catalans contra el rei de Castella Felip IV. La lletra de la cançó parla dels fets esdevinguts entre els anys 1639 i 1640.

Els pagesos es van revoltar contra el rei en una revolta anomenada Corpus de sang.

La cançó fa una crida a l’aixecament armat contra el rei d'Espanya Felip IV.

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la “Gerra dels Trenta anys (1618-1648)”.

La diada del Corpus de Sang esdevingué punt inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte duc d' Olivares, valgut de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659).

26

5e

ELS SEGADORS Segurament l'autor dels segadors es va basar en una altra cançó catalana, Els tres segadors, que era molt popular i que els segadors cantaven per conquerir les noies. En aquella època era molt freqüent, quan es volia difondre ràpidament un text nou, utilitzar una cançó que fos molt popular i de la qual tothom se’n sabés la tonada; en aquest cas es va aprofitar una cançó de galanteig.

El 1899 l'Emili Guanyavents va refer la lletra i li va afegir la part "Bon cop de falç defensors de la terra". A partir d'aquell moment es convertí en un himne del catalanisme.

Durant la dictadura va estar prohibida, però amb la democràcia es va convertir en l'himne nacional de Catalunya, a l'any 1993..

LLETRA I PARTITURA Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena.

Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba.

Tornada: Bon cop de falç, Bon cop de falç, Defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.

Ara és hora d’estar alerta.

Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines.

Tornada Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya.

Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes.

27

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

6è

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Una de les tradicions més arrelades últimament a Catalunya, sobretot per les festes majors dels pobles i ciutats, són els CORREFOCS i els DIABLES. L’origen dels correfocs prové del ball de diables. El ball de diables era una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d’un grup de persones vestides de dimoni.

Els primers correfocs que estan documentats a Catalunya són bastant recents, entre els anys 1979 i 1980. A la “ Cercavila de foc de Sant Joan”, el 23 de juny de 1980, es va celebrar pels carrers de Reus un correfoc força diferent als actuals, però ja contemplava el seu funcionament i estructura.

Però tot i així el primer referent el trobem l’any 1979. Va ser a la Trobada de Dracs que es va organitzar a Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè.

Era en l’època de la transició postfranquista, després d’una època obscura i amb la conseqüent pèrdua de les tradicions, tot el país es va organitzar per recuperar-les: festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.

Les colles participants van ser: els de Ribes, Sitges,Vilafranca,Olot, el Ball de Diables de l’Arboç i el Ball dels Diables de Vilanova i la Geltrú.

Però en mig de l’actuació dels diables, sortint del protocol, van començar a perseguir als qui s’ho miraven i aquests en comptes de fugir-ne, es van posar a ballar sota els diables. En aquell moment es va fer una relació entre la companyia organitzadora ”El diable corrent amb una carretilla” i els “correbous” que va donar lloc a “correfoc”.

L’any següent el programa de les Festes de la Mercè de 1980, ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc i dels diables participants en la trobada de dracs.

Ja només va faltar una expansió per tot el territori, que va ser qüestió d’anys, una expansió que avui dia ja ha arribat arreu de Països Catalans.

El foc, com a símbol remot, sempre ha estat un element universal i estrany que genera inquietud, un cert esverament i produeix il.lusió. Arreu de Catalunya hi ha diversitat de festes populars i tradicionals on el foc assoleix el protagonisme. En els correfocs no hi pot faltar l’esclat del tro, el fum, la lluentor del foc i un ambient ensordidor, que fa sentir fortes emocions.

El seu efecte és indescriptible.

28

6è

El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables segons Joan Amades, data de l’any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentació de la participació dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cabrera i Tarragona etc...

Pel que fa el Ball dels Diables, malgrat que se’ls reconeix popularment com a “ball” cal considerar-lo un entremès ja que aquest tipus d’actuacions es feia entre plat i plat en els àpats de la noblesa a l’Edat Mitjana.

La sintesi del ball de diables es una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. Va ser utilitzat principalment a les festes de Corpus, a les processons religioses. De forma estrepitosa i sorollosa obrien pas a la processó.

En aquesta tradició es poden diferenciar tres époques: -des del segle XV fins a la fi de la invasió francesa l’any 1814, tenia un marc eclesiàstic. _des de finals de la Guerra del Francès fins a mitjans del segle XX, sortien en festes majors , actes civils...

-des de principis dels anys vuitanta fins a l’actualitat, coincidint amb la recuperació de les festes populars desprès de la dictadura franquista.

Primers llocs on sortien els diables: - 1411 a Cervera - 1426 a Tarragona.

- 1832 a Vilanova i la Geltrú - 1861 a Falset.

-1853 a Sitges .

Actualment els diables amb els seus balls surten junt amb els correfocs en moltes festes populars de Catalunya.

29

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

6è

JOANA RASPALL

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha declarat el 2013 Any Joana Raspall coincidint amb el Centenari del seu naixement. Com que la Joana Raspall és una persona important per Catalunya, (per la poesia catalana) ara us expliquem la seva biografia: Joana Raspall i Juanola va néixer l'1 de juliol de 1913 a Barcelona, tot i que la seva família vivia al Masnou. Al cap de tres anys la família es va traslladar a viure a Sant Feliu de Llobregat, on ha viscut des de llavors. Va anar a una escola pública. Va viure un any a França, però va tornar perquè el seu pare va morir l’any següent i des de llavors sempre ha viscut a Catalunya.

A Sant Feliu va estudiar comptabilitat i als 14 anys va començar la seva activitat literària (sempre en català). Els seus primers escrits van ser en revistes locals d’aquella època. Ella demanava una biblioteca infantil a Sant Feliu. El seu amor pels llibres la va portar a fer de bibliotecària a Vilafranca del Penedès.

Durant la guerra civil juntament amb la seva companya de feina, van salvar una gran part dels llibres en català evitant que caiguessin en mans dels soldats de Franco i els van portar a la Biblioteca de Catalunya.

Després de la guerra, es va posar a treballar d’administrativa i el 1941 es va casar amb un doctor amb qui va tenir 4 fills. Va tornar a dedicar-se a la literatura en català tot i que en aquella època era més difícil que ara, i afirmava convençuda: “ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí”. Ella feia classes en català a casa seva i molta gent hi anava.

Volia que els joves escrivissin més poesia i per això va fer un premi dedicat a joves poetes i des de llavors hi ha participat com a jurat.

Al llarg de la seva vida ha escrit obres teatrals, llibres de poesia, sobretot per nens i joves. El primer llibre va ser “PETITS POEMES PER A NOIS I NOIES” i des de llavors n’ha fet molts altres : “DEGOTALL DE POEMES”, “EL MEU MÓN DE POESIA”, “VERSOS AMICS”, “BON DIA, POESIA”, “ESCALETA AL VENT”,”COM EL PLOMISSOL”, “ACOMPÀS DELS VERSOS”, “CONCERT DE POESIA”, “SERPENTINES DE VERSOS”, “FONT DE VERSOS”...

Durant tots aquest anys, ha participat en tertúlies i actes literaris, visitat escoles i compartit xerrades sobre poesia i literatura amb l’alumnat i, sobretot, no ha deixat mai d’escriure poesia.

- Nosaltres també la volem recordar i per això li hem fet un petit homenatge a la web de la biblioteca i aquí a la revista “coloraines”.

30

EDUCACIÓ INFANTIL EL CANT DEL GRILL Nit estiuenca, nit de calor.

L’herba s’asseca, però jo, no.

Com més fa calda, més bé jo estic; ella rondina, i jo, ric..., ric...

CICLE MITJÀ L’ASE I EL TRACTOR

CICLE INICIAL LA BALLARINA Fa bon dia:

CICLE SUPERIOR la tortuga Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus dits i creu que l'acaricies i que el batec del teu pols

prou faria ballaruga, més la closca tan feixuga,

vol dir que, llegint, l'estimes. no li deixa Tot allò que te donarà, que no ocupa lloc, ni pesa, t'abrigarà contra el fred d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics no et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.

marcar el pas.

Una amiga sargantana, sí que balla la sardana, i la pobra li demana d’ensenyar-li’n. el compàs.

LA JOANA RASPALL COMPARTEIX EL SEU MÓN DE POESIA!

31

Havia llaurat amb l'ase fins que va comprar el tractor que feia molta més feina, i el camp quedava millor.

Un dia, a mitja llaurada, el motor es va espatllar, i va córrer a buscar l'ase per poder-lo remolcar.

L'ase es va clavar de potes i no avançava ni un pas L'home prou l'escridassava: Arri!, que no arrencaràs?

-En rebre xurriacades, bramà l'ase: —A mi, no!

Mira si amb les garrotades pots fer caminar el tractor!

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

ENTRETENIMENTS · Sopa de lletres Busca aquestes paraules relacionades amb Catalunya a la sopa de lletres: falç, segadors, corpus, senyera, Catalunya, sardana, casteller, hereu, tible, pubilla i gralla. · Pinta

el drac!

· Mots encreuats

1. Flor que regalem el dia de Sant Jordi 2. Dia de la rosa i el llibre

4. Arma que es va utilitzar per matar el drac 5. Serveix per llegir i el regalem per Sant Jordi

3. Bèstia que va matar Sant Jordi

6. Lloc on vivia la princesa

32

QUE QUÈ TINC? Sóc un país petit però divers: Mar i muntanya. Secà i regadiu. Planes, valls i cims ben alts. Paisatge abrupte però també suau. Tinc ports, rieres, rius i canals. Fred i calor, neu i platja, tramuntana i llevant.

Aquí han nascut i crescut, han fet les seves obres i ens han fet gaudir artistes de tota mena: En Pla, l’Espriu i també en Sánchez Piñol, o en Jaume Cabré. En Miró, en Dalí, en Vayreda, tan proper, i també l’Antoni Llena o en Barceló. En Pau Casals i també els Manel o Txarango.

Història i Futur.

Sóc un poble acollidor i tolerant, permeable a noves idees i cultures. Però alhora orgullós dels meus costums i tradicions : Per Nadal, l’escudella, i per Sant Esteve els canelons. Per Pasqua, el tortell de rams i la mona que els padrins porten als seus fillols. Per Sant Joan, les fogueres i les revetlles. I la diada de Sant Jordi.

A la meva gent li agrada aprendre i escoltar tots els accents de la nostra llengua, el català, i ens agrada que s’estimi i respecti. Al costat de les nostres paraules mil·lenàries també escolto vocables nous, que gent d’arreu, al llarg dels anys, ha anat incorporant de terres llunyanes. Tot això ens uneix i ens arrela, ens dóna força.

I tinc un poble tossut, pencaire, que no vol donar-se mai per vençut, un poble solidari, que estima la pau i la llibertat: marató de TV3, milers de persones al carrer per la Diada, milers de voluntaris en centenars d’associacions, un poble contra la guerra, contra les retallades, per una educació de qualitat i una sanitat digna…

No em sento més que ningú…però tampoc menys. Vull deixar viure i que em deixin viure en pau; i que em deixin viure com jo vull.

Tot això i més tinc. Però sobretot us tinc a vosaltres. Sense vosaltres no podria ser qui sóc: Catalunya.

Respecteu-me. Cuideu-me. Estimeu-me AMPA VERNTALLAT

33

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

R E V I S T A

NOVETATS SANT JORDI Aquests llibres de la Joana Raspall

COM UN PLOMISOL

BON DIA, POESIA! AMB UN CD DE REGAL

C O L O R A I N E S

L’ ABECEDARI DE CATALUNYA Il·lustrat per la Pilarín Bayés.

Amb un pòster de regal.

LA ROSA DE SANT JORDI escrit per en Joles Senell i il·lustrat per la Roser Capdevila que ja va per la 24ena edició i que va obtenir el “Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 1990” Hem estrenat un nou bloc!!! Entreu.hi!

http://blocs.xtec.cat/bibliotecaescolaverntallat/ 34

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

35

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

36