La sonda Rosseta

team 7

Sergi erran anna jose a.

Coneixem a Nàdia Aragó. És una xica jove, de Cullera, que ha estat treballant en la missió espacial que va fer aterrar una sonda sobre un cometa: La Sonda Rosseta. Una fita històrica per a la humanitat, que anem a conèixer de la ma de Nàdia.

18

QUÈ PASSA?

XIII

Quan va començar a agradar-te l’espai?

Desde menuda sempre m’ha cridat l’atenció, em pareixia (i encara hui em pareix) extraordinari pensar que només som un puntet xicotet en l’univers, hi han tantes coses fora de la Terra! Una de elles es la Lluna, la qual impressiona molt quan veus per primera vegada una foto amb tots eixos detalls en la superfície que normalment no vegem. I totes eixes estrelles en el cel!

Altra de les coses que me fascinen es la capacitat que hem tingut i seguim tenint per a fer màquines tan complexes (satèl·lits) i enviar-les lluny a explorar tot eixe univers que ens envolta. I sobretot, poder controlar-les de tant lluny.

Així que només vaig tindré l’oportunitat de treballar en el sector espacial, no vaig dubtar un segon!

Algun familiar té alguna relació amb això?

No, soc la ovella negra de la família.

On estàs treballant?

Ara mateix estic treballant en una empresa que es diu Thales Alenia

Space, en França, que es dedica a fer satèl·lits. Jo treballe en la part de banc de tests; sobre un sistema que s’utilitza per a provar algunes parts del satèl·lit (instruments per exemple) abans de integrar-lo amb les altres parts del satèl·lit. L’objectiu es de comprovar que l’instrument funciona com estava previst en teoria.

Thales (Thales grup) és una empresa d’electrònica francesa dedicada al desenvolupament de sistemes d’informació i serveis als mercats aeroespacial, defensa i seguretat. La seva seu es troba a Neuilly-de-Seine (als afores de París),i les seves accions cotitzen a Euronext Paris. Ara és parcialment propietat de l’estat francès i opera en més de 50 països. Té uns 68,000 empleats i el 2010 ha generat 13.1 milions d’euros en els ingressos. Thales és el 9 major contractista de defensa al món: el 63% de les seves vendes totals estan destinades a l’àmbit militar.

Quins estudis has fet per arribar on estàs?

Vaig començar els estudis d’enginyeria de telecomunicacions en la Universitat Politècnica de València. Després de 4 anys allí, me’n vaig anar de doble titulació a Brest (en França). El sistema es un poc diferent, i vaig poder fer un any de pràctiques abans d’acabar els estudis (en el CNES, l’agència espacial francesa). El últim any (que correspon a el cinquè en Espanya), el vaig fer a Toulouse (en el sud de França), on hem vaig especialitzar en sistemes de comunicacions espacials.

Al final sóc enginyera de la UPV (València) i de Telecom Bretagne (Brest).

A quin any vas entrar a formar part de la missió Rosetta? Com vas poder entrar?

Precisament va ser l’any de pràctiques (2012-2013). Vaig tindré molta sort trobant les! Vaig fer un any sencer, i mes tard (quan vaig acabar els estudis, en 2014) vaig tornar a treballar 8 mesos més, tot just quan la sonda havia d’arribar al cometa.

Va ser una experiència increïble, on vaig poder treballar amb molta gent interessant. A més vaig formar part de les primeres persones que vegueren les imatges del cometa!

El projecte Rosetta et va parèixer un objectiu important?

No només era un objectiu important, sinó una oportunitat única que no se si tornaré a tindre! Va ser la primera vegada que una sonda aconseguia aterrar en un cometa, i a més enviar unes imatges increïbles. Aquesta missió única ha permès d’obtindre moltes informacions sobre la composició, la possible formació del cometa i començar a comprendre la formació del nostre planeta.

QUÈ PASSA?

XIII

20

QUÈ PASSA?

XIII

La missió de la sonda era orbitar al voltant de la cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko en 2014 i 2015 i l’enviament d’un mòdul d’aterratge, Philae, a la superfície del cometa.

Tant l’orbitador com el mòdul d’aterratge tenen nombrosos instruments científics per analitzar a fons el cometa i les seves característiques, un dels quals té un perforador per prendre mostres interns.

L’instrumental científic inclou diversos espectròmetres especialitzats en diferents aspectes, que analitzen la superfície de la cometa i els gasos expulsats de la cua. Hi haurà recomptes i estadístiques de les formes, colors, velocitats,... de les partícules expulsades que formen la vistosa cua. També inclou la mesura del nucli per ones de ràdio.

La necessitat d’estalvi de combustible, va forçar a la missió a emprendre una ruta de vol complexa buscant l’assistència gravitacional de la Terra, de Mart i del Sol. Això li permetria guanyar velocitat per arribar a la remota òrbita del cometa. Sense aquesta trajectòria, el combustible necessari per arribar a l’òrbita del cometa hauria fet la missió impossible.

Els cometes reflecteixen la forma el nostre sistema solar en estat primitiu i han patit molt poques modificacions per més de 4 mil milions anys. Per això, estudiar-los és una tasca prioritària per a la ciència.

Fins el projecte d’aquesta sonda, els cometes només eren sobrevolats, i aquesta és la primera sonda per estudiar en detall un cometa orbitant al seu voltant i arribant a la superfície, que inclou directament, de mostreig del sol i estudis de forma coordinada entre la sonda mare (Rosetta) i el seu mòdul d’aterratge (Philae).

Moltes gracies Nàdia. Ens ha agradat molt saber tantes coses de l’espai. Potser algú de nosaltres seguisca els teus passos.