Consumim el planeta

De quina manera el nostre consum afecta al planeta terra?

Nosaltres pensem que el sobreconsum que estem produint està afectant al planeta. Consumim massa plàstic, paper d’alumini, elements d’un sol ús, cartró,etc. Per això hem fet una llista de com cada cosa afecta al planeta:

1.

2.

3.

4.

Elements d’un sol ús: Afecta en que es produeixen molts residus (majoritàriament de plàstic) i alguns d’ells no arriben al contenidor i per tant poden arribar al mar o que se’ls mengen els animals. L’any 2021 estaran prohibits

Plàstic: Tarda 150 anys en degradar-se. Afecta al planeta de la mateixa forma que els elements d’un sol ús sols que al estar més temps per a descomposar-se hi ha més possibilitats de que algun animal s’ho menge.

Paper d’alumini: Tarda 10 anys en degradar-se. Com que moltes persones ho gasten moltes vegades acaba tirat per terra.

Cartró: Tarda 1 any en degradar-se. No es tant perjudicial però també hi ha que intentar gastar-ne menys.

Coincidim amb aquest article de Greenpeace:

“El consum de productes, de serveis i de béns és un fet habitual. Però la nostra societat està marcada, més que pel consum, pel «consumisme» o pel sobreconsum que ens empeny a adquirir més i més coses. Aquesta tendència, de la qual depèn sobremanera el sistema econòmic actual, té conseqüències greus per a la salut del planeta i per a la nostra.

Cada vegada són més evidents els impactes deguts al canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat i el consum apareixen com a elements recurrents en la crisi actual. Hi ha una necessitat urgent de canviar la manera com consumim.

En ocasions, formem part de la problemàtica ocasionada pel consumisme perquè no tenim la informació necessària per ser capaços de sospesar els impactes que el nostre consum té en el medi ambient. Els plàstics, el consum d’aliments, la roba que vestim, l’ús de la tecnologia o la forma com ens desplacem. Totes aquestes peces se sumen en un consumisme que degrada gradualment el medi natural. d’un únic ús: bosses, ampolles, embolcalls, gots…, dels quals només es recicla el 30%. El resultat és que, a nivell global, fins a 12 milions de tones de plàstic arriben als oceans, i ja s’hi han observat més de 1.300 espècies marines afectades.

El consum d’aliments provinents de l’agricultura i la ramaderia industrial també té implicacions greus. La ramaderia és la responsable de l’emissió del 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle. A més, el model de ramaderia industrial es regeix per l’obtenció de beneficis ràpids, que també significa talar boscos per produir pastures per engreixar ràpidament el bestiar. Es preveu que el consum mundial de carn augmente en més d’un 75 % en 2050, unes xifres insostenibles per al planeta. Al mateix temps, el consum de peix creix a un ritme més alt que la taxa de població mundial. Els oceans encara s’exploten de manera desenfrenada i els estocs pesquers es troben sota una enorme pressió.

També tenen efectes greus sobre el planeta les pràctiques dutes a terme per la indústria tecnològica que, amb l’obsolescència programada, promou la substitució abans que la reparació, de manera que ocasiona l’esgotament dels recursos naturals i l’aparició de tones de residus perillosos.

L’impacte de la roba amb què ens vestim diàriament és cada vegada més gran en la salut del planeta. Cada any es fabriquen 100.000 milions de peces de roba. De mitjana, cada persona compra un 60% més d’articles de vestir que fa 15 anys i els conserva la meitat de temps. La moda ràpida ha convertit la roba en un objecte d’un sol ús, de manera que s’ha generat un problema crític d’ús de matèries primeres i de generació de residus.

Les urpes del consumisme ataquen tots els entorns i els sectors, des del paper fins als cosmètics passant per la indústria alimentària, amb conseqüències greus, per exemple, per als «pulmons» del planeta: les selves tropicals d’Indonèsia, l’Amazònia o els boscos boreals són arrasats per a la producció de paper, de soja, d’oli de palma, de mocadors o de paper higiènic; per aquest motiu és crucial contrarestar aquesta destrucció amb una mentalitat sostenible, lliure del consum dels productes procedents de les indústries que acaben amb el patrimoni natural mundial, regional i local.”

By:

Ivan Nico Gabriela dariana