Europa desprès del Brexit

Brexit: la fi del principi

El projecte europeu és el primer experiment que es realitza en tota la història de la humanitat pel qual, diferents països decideixen anar junts sense haver una guerra entremig.

És probable que la presència del Regne Unit haja dificultat el desenvolupament i l’aprofundiment del projecte europeu, però la seva marxa no garanteix l’èxit d’aquest. Seguirem vivint en una complexa Unió d’estats i ciutadans, el lema dels quals, “units en la diversitat”, reflecteix més una aspiració que una realitat.

Des que el Brexit (així es va batejar el desig del Regne Unit d’eixir-se’n d’Europa) va començar, sempre que s’ha parlat d’ell mai ha faltat algú que diguera: «si es produeix…» Doncs bé, el Brexit s’ha produït el 31 de gener, però això no significa que es vagen a dissipar les incerteses que ens acompanyen des d’aquell fatídic 23 de juny de 2016 en el qual 17.4 milions de britànics van votar a favor d’abandonar la UE, mentre altres 16.1 optaven per la permanència. A més, tot això que haguera estat omnipresent a la societat, s’ha diluït a causa dels esdeveniments ocorreguts per la pandèmia mundial.

Com va diagnosticar Churchill després de la batalla de l’Alamein, això no és la fi, ni tan sols és el principi de la fi, sinó més aviat la fi del principi.

El Regne Unit s’enfronta avui al seu major repte col·lectiu des de la Segona Guerra Mundial, ja que el Brexit afectarà al seu futur econòmic, el seu model social, la seva cohesió territorial, i el seu paper a Europa i el món.

Els més optimistes somien amb un «global Britain», és a dir, una economia de serveis altament competitiva, que es lliurarà per fi de la pesada càrrega d’una UE plena de burocràcia. No obstant això, aquesta visió no sembla tenir en compte que el Regne Unit ven a la UE el 46% de les seves exportacions en béns i serveis, ni que li compra el 54% de les seves importacions. no sembla molt realista, donades les preferències de l’actual inquilí de la Casa Blanca. La paradoxa de fons és que al Regne Unit li ha anat bastant bé en la UE, i no és clar que la seva sortida vagi a tenir conseqüències netament positives.

I menys encara, que el xovinisme (i fins i tot la xenofòbia) que han acompanyat en ocasions el debat sobre el Brexit augure res de bo per al conjunt d’una societat tan oberta, multicultural i cosmopolita com la britànica.

A curt i mig termini, el Brexit també generarà serioses tensions territorials. A Escòcia, els nacionalistes utilitzaran el desig majoritari de la població de quedar-se en la UE per justificar el secessionisme. I a Irlanda del Nord, on els partits nacionalistes van superar als unionistes per vegada primera en les recents eleccions generals, la possibilitat d’aliar-se a la UE durant quatre anys, que podrien ser vuit, podria fer molt atractiva una futura reunificació d’Irlanda.

Però, mirem-ho ara des del nostre costat. Quines

podrien ser les conseqüències del Brexit per a la UE?

Òbviament, el Regne Unit no és un estat membre qualsevol: els seus 65 milions d’habitants representen el 13% de la població de la Unió; la seva economia aporta el 15% del seu PIB; i les seves forces armades, el 22% de les seves tropes desplegables en l’exterior.

La Fundació Bertelsmann ha realitzat una enquesta recentment de la que ha tret les següents conclusions: sols un de cada quatre europeus tem que el Brexit afectarà negativament al conjunt de la UE, mentre que quatre de cada deu pensen que el Regne Unit estarà pitjor quan se’n vaja.

Lluny de contagiar a altres països, el Brexit sembla haver vacunat a molts ciutadans del virus euroescèptic, actuant fins i tot de «federador extern», fent que estigam més units.

Encara que lamentem la marxa del Regne Unit, els partidaris del projecte europeu segurament no poden deixar de veure

aquest fet amb cert alleujament. Per motius geogràfics, històrics i culturals coneguts, molts britànics sempre van veure amb reticència aquesta unió cada vegada més estreta que contemplen els tractats.

La UE perd a una de les seves economies més dinàmiques, però aquesta mai s’hauria integrat en l’Euro, dificultant a mitjà i llarg termini la consolidació de la moneda única.

En el seu moment Londres va ser un impulsor entusiasta del projecte del mercat interior, però els seus dubtes actuals sobre la lliure circulació de persones entelen aquesta trajectòria.

Sense el Regne Unit, la UE desenvoluparà un perfil més «social», que és precisament el que reclamen molts dels nostres ciutadans.

Els qui sostenen que sense els britànics la UE serà un actor global menys rellevant han de preguntar-se si les seves armes nuclears i el seu lloc en el Consell de Seguretat de l’ONU realment contribuïen a evitar-ho.

I els qui temen pel futur del vincle transatlàntic ja coneixen el valor que atorga l’administració nord-americana actual a la seva relació especial amb Londres. La UE del futur possiblement estarà més supeditada al lideratge de l’eix franco-alemany, però els britànics ja es van resignar a això a l’autoexcluirse del seu nucli dur.

És probable que la presència del Regne Unit haja dificultat el desenvolupament i l’aprofundiment del projecte europeu, però la seva marxa no garanteix l’èxit d’est. Seguirem vivint en una molt complexa Unió d’estats i ciutadans, el lema dels quals, «units en la diversitat», reflecteix més una aspiració que una realitat.

I quina és la opinió dels polítics?

“Avui és un dia excepcional per a Europa. Mai és un moment feliç quan algú se’n va, però avui obrim un nou capítol,” va dir Charles Michel, president de la Consell d’Europa, per afegir: “Dedicarem tota la nostra energia a construir una Unió Europea més forta i més ambiciosa. Allò important és mirar al futur de la Unió, acomplir amb les expectatives dels ciutadans i comunicar millor els beneficis de pertànyer a la UE”

La declaració es va produir tot just unes hores abans del Brexit i després una mena de retir espiritual a la casa de Jean Monnet, un dels pares fundadors, a Bazoches (França). Una declaració que mira a el futur en una jornada que tanca una de les etapes polítiques més convulses de la història europea. I va continuar: “Més que mai hem de pensar com podem utilitzar millor les nostres eines per complir amb les expectatives dels nostres ciutadans. Treballarem junts en les nostres prioritats comuns per tornar a mostrar que el projecte únic europeu és positiu.”

“La nostra experiència ens ha ensenyat que la força no es troba en l’esplèndid aïllament sinó en la singularitat de la nostra unitat,” ha assegurat la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen. “Ser part de la Unió Europea compta, la unió fa la força. Aquests tres anys de negociació amb el Regne Unit fins al Brexit ens han servit als 27 per entendre millor la importància d’aquesta unitat, de recolzar-nos els uns en els altres. Els reptes als quals Europa s’enfronta i les oportunitats que pot aprofitar no han canviat a causa d’el Brexit. Europa ha de continuar liderant la lluita contra el canvi climàtic, donant forma a la revolució digital i sent més assertiva en política exterior. Quan el sol isca demà matí, un nou capítol per a la nostra unió començarà, s’obrirà per a la UE una oportunitat única per avançar”.

Per la seva banda, el president de Parlament Europeu, David Sassoli, ha fet una defensa encesa de la UE com a regulador, ha insistit que els reptes actuals no entenen de fronteres i que, per tant, cap país està millor fora de la Unió. Va dir: “Hi ha forces que estan intentant afeblir la Unió Europea,som el major espai econòmic en el món però volem regles que la governen. Sense regles, els més febles seran exclosos i els més forts seran els amos. Això no és el que vol la UE. Els que ens ataquen ho fan perquè tenen por d’un món regulat”.

L’experiment que estem vivint, el projecte europeu, ens ofereix la millor -i potser l’única- possibilitat que tenim d’enfrontar-nos amb èxit als grans reptes globals del nostre temps. Anem a impulsar-ho. Anem a fer entre totes i tots una gran Europa. És el nostre país.

Aprofitem que estem parlant del Regne Unit per fer-li una entrevista a la nostra mestra d’anglès, Rebeca Estarelles.

Quan estaves al Regne Unit, on vivies?

I lived in different places but one of the places that I really loved was Stafford, in the West Midlands of England, near Birmingham.

Com era eixa ciutat?

It is a pretty town surrounded by a lot of nature, so I loved to run across the roads in the middle of beautiful trees. It also has a nice city centre where you can find lots of shops and nice restaurants. In the middle of this sits a nice little church, St’s Chad’s Church that I visited once in a while.

Allí feia molt de fred? Com era el clima?

The climate there is considered to be maritime, so cool winters and mild summers, -10ºC some days in winter, Oh my God! For me that is freezing!! my students know me and they know that I’m always cold hahaha

Quines festes celebràveu?

There are different celebrations in England, Boxing day (the day after Christmas day), Pancake day (the day before Lent that is 40-day period of fasting that takes place from Ash Wednesday until Easter), etc. Some celebrations have something in common with Spain (fireworks), for example Bonfire night. On November 5, 1605, a man by the name of Guy Fawkes attempted to blow up the House of Lords and assassinate King James I. Now, on this day each year, people of the UK celebrate his failed attempts. To celebrate, locals will light bonfires and set off fireworks all around the city.

Quin tipus de cuina tenien?

In England the cuisine is a mix of different cooking traditions. They use potatoes a lot in their dishes, for example their famous fish and chips.

Ara que ens coneixes més a nosaltres, quines diferéncies trobes més significatives entre les dues cultures?

The great difference I can feel between the two cultures is the warm greetings, or the greetings that used to be in Spain before this virus came. In England they don’t show that much affection unless you are a close person. And the other thing I could notice is than in Spain they don’t read as much as in England. In England reading is not a hobby is part of their culture, they even have huge book shops where you can spend the day there if you want. Everybody goes to bed with a book , instead of watching Tv. I used to go to a book club every week, and it is something I really miss.

Penses que el Brèxit ha sigut una bona idea?

I don’t know if Brexit is good or not, but I think that when people stay together are much stronger against anything. Separation from people never brought any good to the world.

Gracies per les teues respostes, Rebeca. Ha sigut un plaer. Estem molt contents que estigues en la nostra escola.

By:

àlvaro aina marta adriano