Viure a Mart

És possible la vida a Mart?

Durant moltes dècades s’ha especulat sobre la possibilitat que existisca o haja existit vida a Mart. Malgrat els descobriments recents, l’espectre d’opinions entre els científics varia considerablement, amb grups que sostenen que la vida a Mart és impossible, i un altre grup que declara que la vida a Mart és un fet comprovat.

En investigacions realitzades per les sondes enviades a Mart després del 2000, sembla que no hi ha rastres de vida al planeta avui en dia. No obstant això, la possibilitat que ha hi hagut condicions per a l’existència de vida es torna més acceptable amb l’evidència de la presència d’aigua en la seva superfície en un passat llunyà d’uns dos mil milions d’anys, i l’existència actual d’aigua en els seus casquets polars, a més de les sospites que també podria haver-hi aigua baix de la superfície.

Un nou impuls va aparèixer el 4 d’agost de 2011, amb la informació de la NASA, del descobriment de fluxos d’aigua a les parets de diversos cràters durant els períodes càlids de l’any. Científics de la Universitat d’Arizona van dir que l’aigua salada era la millor explicació per als fluxos, per la seva capacitat per resistir a la congelació, el que també podria permetre l’existència d’organismes extremòfils (són organismes capaços de viure en condicions extremes, com ara, en un llac de sal, a les fosses de l’oceà o al voltant dels volcans submarins)

Encara que el consens general de la comunitat científica descarta la possibilitat de vida present a Mart, persisteixen dubtes sobre si alguna vegada va existir vida a Mart quan la seva atmosfera era més densa i l’aigua líquida existia en abundància .

Aigua liquida

Les actuals teories que prediuen les condicions en les quals es pot trobar vida, exigeixen la disponibilitat d’aigua en estat líquid. És per això tan important la seva recerca, encara no trobada en aquest planeta. Tan sols s’ha pogut trobar aigua en estat sòlid (gel) i s’especula que sota terra poden donar-se les condicions ambientals perquè l’aigua es mantinga en estat líquid. L’aigua líquida no pot existir sobre la superfície de Mart sota les condicions actuals de la seva atmosfera. Se sap ara que Mart va tenir abundants cursos d’aigua, i va ser perquè comptava també amb una atmosfera molt més densa que proporcionava major pressió i temperatures més elevades. En dissipar-se la major part d’aquesta atmosfera en l’espai, i disminuir així la pressió i baixar la temperatura, l’aigua va desaparèixer de la superfície de Mart. Ara bé, encara en queda a la seua tènue atmosfera en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, així com als casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus.

Recentment, s’ha detectat evidència que suggereix el flux d’aigua líquida a les parets d’un cràter. Imatges enviades per la Mars Global Surveyor mostren barrancs i sediments formats en un lapse màxim de sis anys per torrents d’aigua. La comparació amb la geologia terrestre suggereix que es tracta de les restes d’un subministrament superficial d’aigua semblant a un aqüífer.

La sonda espacial Phoenix va comprovar el 2008 que quan la temperatura s’eleva per sobre d’un cert límit, i/o és exposat a la radiació solar i radiació còsmica, el gel de la superfície se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l’estat líquid; és així com es forma el vapor d’aigua en l’atmosfera del planeta, encara que està present en proporció ínfima (0,01%). La sublimació d’aigua no passa a gran escala als casquets polars, ja que estan protegits de la radiació per una capa de sorra i pols.

Radiació còsmica

El 1965, la sonda Mariner 4 va descobrir que Mart no tenia cap camp magnètic global que el protegira de les potencialment mortals radiacions còsmiques i solars i a la dècada del 1990, laer la Mars Global Surveyor ho va confirmar. Els científics especulen que la falta de blindatge magnètic va ajudar el vent solar a endur-se molta de l’atmosfera de Mart al llarg de diversos milions d’anys.

El 2007, es va calcular que la suposada existència de vida a Mart estaria limitada a la profunditat mínima de 7,5 metres, a causa de l’acció destructiva de la radiació còsmica i solar. Per tant, la millor oportunitat de trobar una història de vida a Mart, resideix en les profunditats del planeta.

35 QUÈ PASSA? XV

By:

Pau Hugo Paula Colom Anna