Stephen Hawking

Stephen William Hawking (8 de gener de 1942, 14 de març de 2018)

Va ser un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic britànic. Entre les nombroses distincions que li van ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i va ser guardonat amb l’Ordre de l’ Imperi Britànic (grau CBE) en 1982, el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia en 1989, la Medalla Copley en 2006, la Medalla de la Llibertat en 2009 i el Primer Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en 2015. Era membre de la Real Societat de Londres, de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l’Acadèmia Nacional de Ciencies dels Estats Units. Va ser titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge des de 1979 fins a la seua jubilació.

Es va casar en dos ocasions i va tindre tres fills. Just abans del seu primer matrimoni, amb 21 anys, se li diagnòstica esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va anar agreujant el seu estat amb el pas dels anys, fins a deixar-ho quasi c o m p l e t a m e n t paralitzat i li va forçar a comunicar-se a través d’un aparell generador de veu. Quan la seua malaltia li va afectar la capacitat d’engollir i s’ofegava al menjar, Hawking va començar una dieta especial, que es basava principalment en la retirada del gluten, el sucre i els aliments processats, i complementació amb diversos suplements. Ha sigut la persona més longeva amb esta malaltia, a la que va sobreviure 55 anys quan l’esperança mitjana de vida és d’aproximadament 14 mesos. El seu cas resulta fascinant i desconcertant per als neuròlegs.

Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va aconseguir enormes èxits de vendes, en els que discuteix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a “Breu història del temps: del Big Bang als forats negres”, de 1988, i que va estar en la llista de bestsellers del The Sunday

Times britànic durant 237 setmanes. També podem destacar “Brevíssima història del temps” de 2005 (en col·laboració amb Leonard Mlodinow, en la que va tractar d’explicar de la manera més senzilla possible la Història de l’Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L’historiador del temps o L’historiador de l’univers) i “L’univers en una corfa d’anou” de 2001.

Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l’univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d’Einstein implica que l’espai i el temps han de tindre un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d’unificar la Relativitat General amb la teoria quàntica, l’altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX.

Una conseqüència de eixa unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporarse i desaparèixer. Una altra conjectura és que l’univers no té vorera o límit en el temps. Açò implicaria que la forma en què l’univers va començar queda completament determinada per les lleis de la ciència.

By:

Alvaro aina adriano marta