3 minute read

Espanya 2050

La costa, tal i com la coneixem, així com alguns cultius seran història en 2050 si no aturem el canvi climàtic.

No és el mateix l’escalfament global que el canvi climàtic. Una cosa és l’augment de les temperatures, per les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per l’acció de l’economia industrial creada per la humanitat, i una altra són els fenòmens meteorològics que defineix el clima al llarg de el temps. L’escalfament global (causa) ha provocat un canvi climàtic (efecte). És a dir, en aquest moment de la història, la humanitat és la causant del canvi climàtic. Ha hi hagut altres canvis climàtics produïts de manera natural, per exemple, fa 65 milions d’anys un meteorit que va xocar contra la terra va produir un gran canvi climàtic que va ocasionar, entre altres efectes, l’extinció dels dinosaures. Un altre canvi climàtic produit fa uns 3 milions d’anys va provocar que apareguérem els homínids. El planeta Terra es va formar fa 4.500 milions d’anys, i d’aleshores ençà han hi hagut molts canvis. El problema es que, per primera vegada, som nosaltres els que l’estem provocant. La concentració a l’atmosfera dels gasos que estan provocant el canvi climàtic supera ja les 407 parts per milió’. Suposa un 43% més que fa 30 anys i la xifra és la més alta des de fa tres milions d’anys. Més enllà de les dades, hi ha el dia a dia. Notem els efectes del canvi climàtic però el pitjor està per arribar si no ho revertim. Nacions Unides ha posat data a la destrucció del planeta tal i com el coneixem: el 2050. Espanya no és immune. Amb un entorn modificat, la vida serà una altra. Sabem que, si segueix així, la fesomia d’Espanya canviarà molt. Per exemple: • moltes de les vivendes de primera línia desapareixeran (la platja d’Oliva sencera?) • Almeria, i el Cap de Gata quedaran anegats • Santa Pola i els carrers al voltant del seu port seran història • En Huelva arribarà l’aigua fins Dos Hermanas • En Santander, el barri pesquer estarà inundat, i la península de la Magdalena serà illa • Gran part de la ciutat de Vigo estarà sota el mar • En Cadis, desapareixeran el Port de Santa Maria i

Advertisement

San Fernando • En Tenerife podrà arribar a desaparèixer la producció de plàtans • La producció de vi es desplaçarà cap al nord d’Europa, i podrà desapareixes del nostre estat • Tota la producció hortofruticola del País Valencià,

Murcia i Almeria podrà arribar a desaparèixer per la sequera

Tindrem platja?

Els riscos que aquest augment del nivell de la mar comporta són, fonamentalment, la contaminació de l’aigua potable per salinitat; el perill que corren els ecosistemes marins, els huracans i tifons que poden afectar moltes regions de la planeta, els inundacions que puden generar-se a la costa, la inundació de la majoria de les illes, els problemes demogràfics per migració de la població afectada i l’augment de la mida de les ones. Ja hem tingut un bon exemple d’això a principis d’any amb la tempesta Glòria. Segons l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts en canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) a finals de segle el mar podria registrar una elevació d’entre aproximadament 30 i 60 cm si aconseguim reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si aquestes emissions continuen augmentant amb força, la pujada del nivell de les aigües podria arribar als 110 cm. Una cosa que no és d’estranyar, tenint en compte que des de 2012 la velocitat de pèrdua de massa de la Antàrtica, especialment pel seu costat occidental, s’ha accelerat per l’escalfament global I a Espanya, segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional, si no es prenen mesures per minimitzar aquesta situació, la població estaria més exposada a l’augment de el nivell de la mar que la majoria de països del món. Aproximadament 36 milions d’habitants a Espanya (prop del 75% de la població) viuen a la costa i, per tant, es veurien afectats pel progressiu augment de el nivell de la mar.

Buff, amb aquest panorama, o ens posem les piles i comencem a treballar per evitar el canvi climàtic, o no tindrem planeta per viure !

By:

àlex arminas sheila adrià

This article is from: