Eixempli de la sitja.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Lo rei demanà al Bou de l'estament del rei dels hòmens. Lo Bou li dix que ver havia dit la Serpent, que la pus mala bèstia e la pus falsa qui sia en est món, és hom. Lo Lleó dix al Bou que li contàs la raon per què la Serpent havia dit que hom és la pus mala bèstia e la pus falsa que sia en lo món: -Sényer -dix lo Bou-, una vegada s'esdevenc que un ós, e un corb, e un hom, e una serpent caigueren en una sija. Per aquell lloc on era la sija passava un sant hom qui era ermità, e gordà en aquella, e viulos estar en aquella sija tots quatre, e no podien eixir de la sija, e cascun li promés bon lloguer. Aquell hom trasc de la sitja l'ós, e el carb, e la serpent, e quan ne volc traure l'hom, la serpent li dix que no faés, car si ho feia, mal gasardó ne cobraria. L'ermità no volc creure la serpent del consell que li donava, e trasc aquell hom de la sija. L'ós aportà al sant hom un buc d'abelles, qui era ple de bresques. com l'ermità hac menjades de les bresques a tota sa volentat, ell se n'anà a una ciutat on voli a preicar. A l'entrant de la ciutat, lo corb li aportà una preciosa garlanda, que era de la filla del rei, a la qual havia llevada del cap. L'ermità prés la garlanda, e hac gran goig, car molt valia. Per aquella ciutat hac un hom qui anava cridant, e deia que tothom qui hagués aquella garlanda que la retés a la filla del rei, e que li'n daria gran gasardó; e si la garlanda tenia amagada e hom ho podia saber, que en portaria pena molt gran. Lo bon ermità venc en una carrera, on estava aquell hom que ell havia gitat de la sija, lo qual hom era argenter. Lo sant hom comanà la
garlanda a l'argenter secretament,
50 e l'argenter la portà a la cort, e
55
60
65
70
75
80
85
90
95
acusà lo sant hom. Aquell sant hom fo pres, batut e encarcerat. La serp que lo sant hom havia gitada de la sija, venc a la filla del rei, qui dormia, e mordé-la en la mà. La filla del rei cridà e plorà, e hac sa mà inflada molt fortment. Lo rei fo molt irat de la malaltia de sa filla, qui sa mà havia inflada e entuixegada, e féu cridar per tota la ciutat que a tothom daria grans dons qui li pogués garir sa filla. La serpent venc en durment al rei, e a l'orella dix-li que en lo carçre de sa cort havia un hom pres qui havia una herba ab què garria la filla del rei. Aquella herba havia donada la serpent al bon hom, e havia'l adoctrinat com la posàs en la mà de la filla del rei, e com demanàs al rei que faés justícia de l'argenter, qui tan mal gasardó li havia retut. Enaixí fo fet com la serpent ho hac ordonat; e lo sant hom fo delliure del carçre, e lo rei féu justícia de l'argenter. Molt plac al Lleó e a tot son consell l'eixempli que el Bou hac dit contra hom, e dix al Bou si li era semblant que ell degués haver temor del rei dels hòmens; e el Bou dix al Lleó que és molt pe rillosa cosa ésser inamistat del rei dels hòmens; car d'hom mal, poderós, e maestre, nulla bèstia no es pot defendre.
Llibre de les bèsties 1. Què és un "eixempli"? 2. Quines "ensenyances" en dóna el text? 3. Què els ha passat a l’home, el corb, l’ós i la serp? Qui els ajuda i què li diu la serp? 4. Què li ocorre a l’ermità? Per què? Com l’ajuden els animals?