Moviments de la renovació pedagògica a Catalunya Yasmina Carcelén Ester Merseguer Cristina Jañez Patricia Ruiz
Els or铆gens de la renovaci贸 i l'Escola Moderna: finals del segle XIXXIX-1910
Escola Nova John Dewey Sorgit a Europa a finals del segle XIX i desenvolupat al primer terรง del segle XX Replantejaments de les formes tradicionals de l'ensenyament revolucionar i transformar Ambient de llibertat per millorar l'aprenentatge.
Influència de la Institució LLiure de l' Ensenyança. La influència de la ILE en els poder públic van ser les reformes jurídiques, educatives i socials que Catalunya necessitaba: - Museu Pedagòcic Nacional -Institus de reformes socials -Junta per a l' ampliació d' estudios i investigaciones científiques -Centre d'estudis històrics -Residència d'estudiants -L'Institut (escola) -La Misions Pedagògiques
EL SEGLE XX (1914-1931) Renovació profunda del parvulari. Joan Palau i Vera introdueix el mètode Montessori a Catalunya a la Maternitat de Barcelona Es creen parvularis públics. Primer dirigit per Àngels Garriga i Joana Faig. (1915) Dos anys més tard el segon parvulari montessorià. Període de gran difusió durant els anys vint. Anys trenta introducció del mètode de Decroly.
EL SEGLE XX (1931-1936) Avenços espectaculars en l’educació infantil catalana: -Estudi de la primera infància -Educació de 0 a 2 anys com a servei social i públic. Rosa Sensat -Tasca important de divulgació higiènica i de normes de la puericultura -Àmbit d’educació primària: principis de l’Escola Nova a l’Escola del Bosc de Montjuic.
Característiques de l'Escola Nova
Decisions dels nens sobre el que volen apendre a través del treball per projectes. Democràcia directa de tots els integrants de la comunitat educativa. L'adult - pare, tutor o mestre - acompanya en el procés educatiu. Màxim respecte possible per l'entorn natural. Joc activitat principal. No hi han limitacions. Participació de la família. Paper central de l'educació en valors.
Canvis en les escoles Vitalista DinĂ mica Activa Interessos del nen EspontaĂŻnetat, autonomia i autoactivitat Paper del mestre
observador
Mestra
Rosa Sensat i Vila (1873-1961)
Directora pedagògica de l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona (1910). Tasca de divulgadora i organitzadora
Escola del Bosc ( 8 de maig de 1914) Primera escola a l'aire lliure de Catalunya on va aplicar el seu ideari pedagògic. Va entrar en contacte amb la Institució Lliure de l' Ensenyança
Crucial per entendre l’evolució del feminisme contemporani a Catalunya. Les ciències en la vida de la llar (1923)
Cómo se enseña la economía doméstica (1927) i Hacia la nueva escuela (1934)
Aportacions de Rosa Sensat -Renovació de l’ensenyament de les ciències
-Racionalització de les assignatures considerades femenines Aquesta doble proposta cal inscriure-la en el marc del feminisme català de principis del segle XX, moviment al qual Sensat va estar estretament vinculada. De fet, se la pot considerar una figura clau per entendre l’evolució del feminisme contemporani a Catalunya.
“Excitem la curiositat, l'alegria i la col · laboració activa del nen, ajudant-lo a descobrir veritats que tinguin, per a ell, el valor d'una adquisició personal”. Rosa Sensat i Vilà
Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)i l´ ´Escola Moderna(1901)
http://www.racocatala.cat
Sorgiment de la idea de l´ ´Escola Moderna
Característiques de l´ ´Escola Moderna
Creixement Escola Moderna
Atemptat Alfons XIII(1906)
Assassinat de Ferrer i GuĂ rdia
La renovaci贸 pedag貌gica, des de 1914 fins el 1931
La renovació pedagògica en la època republicana, fins l'esclat de la guerra civil: 1931--1936 1931
Problemes pendents: Regular el lingüisme Reorganitzar el consell d'instrucció pública Suprimir l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió Promulgar una sèrie de Decrets centrats en la creació d'escoles i formació de mestres ( ensenyament primari)
Nova llei d'Instrucció Pública Lorenzo Luzuriaga Avantprojecte de Llei - Escola laica - Coeducació - Gratuïtat d'ensenyament - Graus d'ensenyament ( únic cicle) - Llibertat de catedra - Cos únic de professors - Administració unificada
L'escola republicana
L'Església jeràrquica Rebutja la nova Constitució ( 9/12/1931 ) Determina la pena d'excumunió
Nacional - Catolicisme
La renovació pedagògica en la època republicana en el període de la guerra civil: 19361936-1939
EL SEGLE XX (1936-1939) Esclat de la Guerra Civil (1936) cristal·litza en
Consell de l’Escola Nova Unificada (27 de juliol) (CENU) ensenyament renovador “trencament model educatiu monarquic” ensenyament revolucionari
Fracàs de l'aixecament facciós a Catalunya
CENU
Nou règim d’escola unificada
PROJECTE ESCOLAR
Principis racionalistes del treball
Dolors Canals
"Hi ha gent que encara creu que un infant petit se l'ha de fer dormir, se l'ha de fer menjar, se l'ha de fer caminar... quant son aquestes activitats tant naturals i normals que no tenen sentit. Un infant ho farĂ tot sol m'entres tingui l'ambient favorable, i es aixo el que hem de procurar desenvolupar" http://euscreen.eu/play.jsp?id=EUS_2AADF1D87FFD4C5CB9BBE1E8FC47B6A2
La repressi贸 franquista i la instauraci贸 del nacionalcatolicisme: 19391939-1975
Repressió Ideología esquerres Actitud contraria causa nacional Participació organismes de la República No costums religioses, ser ateus. Plantejaments pedagògics inacceptables Ser separatista
Sancions Suspensió salari Separació càrrec Inhabilitació o trasllat Execusions
Depuració Biblioteques escolars Llibres escritors catalans Autors estrangers Autors novel·les significat liberal/ republicà Apartats/ cremats
Magisteri decapitat/esporugit
Magisteri expulsat (1939)
Homes72% Dones 28% ( 1 de cada 6 mestres)
Depuraci贸 Catalunya
Emigraci贸
Nous professors TRIATS
Escola pública liquidada INSTAURACIÓ ESCOLA NOVA
RELIGIOSA,AUTORITÀRIA JERÀRQUICA, PATRIOTA
Magisteri submís ( considerat el culpable del desastre republicà)
Finals anys 60: Aparició dels Moviments de Renovació Pedagògica Renovació de l'escola: principis de l'Escola Nova Escoles d'estiu... Laïcisme, democràcia, descentralització de l'educació, importància de la formació permanent dels educadors... Reivindicació d'una escola pública de qualitat, creació de les primeres escoles bressol públiques (més enllà de les poques que hi havia, laborals i enteses només com a facilitadores de la conciliació de la vida familiar i laboral de les dones)...
On serĂem ara, des del punt de vista educatiu, si aquest trencament no s'haguĂŠs donat?
BIBLIOGRAFIA • http://www.memoriacatalunya.org/articles/art60.htm • http://www.girona.cat/sgdap/docs/renovacio_pedagogica_XIX-XX.pdf • http://www.epedagogia.com/articulos/franquismo.pdf • “Maneres d'ensenyar i aprendre” •
Perspectiva escolar, núm. 312 (febrer 2007), p. 2-57-- ISSN: 0210-2331 http://www.memoriacatalunya.org/articles/art60.htm http://www.epedagogia.com/articulos/franquismo.pdf
04/11/12
Conceptes clau
04/11/12
Moviments de renovació Pedagògica Avantproyecte de llei Escola moderna Rosa Sensat Francesc Ferrer i Guàrdia Franquisme Depuració magisteri