ELECTROTERÀPIA INTRODUCCIÓ
Introducció:
La corrent eléctrica. Concepte d’electroteràpia. Evolució històrica. Efectes fisicoquímics i fisiológics generals. Classificació. Acoplament entre e l’aparell d’elctroteràpia i el pacient. Aspectes a valorar.
CORRENT ELÈCTRICA: Moviment o fluix de càrregues elèctriques al llarg d’un conductor, entre dos punts on existeix una diferència de potencial entre ells.
Les partícules que circulen en la corrent son els electrons ( e-).
Magnituts més importants que manifesta l’electricitat:
Càrrega elèctrica Polaritat Diferència de potencial Intensitat Resistencia e impedància Potència
Càrrega:
nombre d’ electrons disponibles en un cos en un moment determinat. Unitat: Culombio. Polaritat: Cátodo ( -) : zona amb excés d’ e Ànode (+): zona amb déficit d’ e
Ions
o átoms: Excés d’eAnió ( - ) e- e- ee- e- ee- e- e-
Defecte d’eCatió ( + ) e-
Voltatge o Diferència de potencial ( V) : força impulsora que indueix als e- a desplazar-se de la zona de excés a la zona que dèficit. Unitat: Volti.
Voltatge = Forza electromotriu = Tensió Tracta de retornar als ions al equilibri elèctric. ( per defecte o per excés) Desequilibri +: succió de càrregues pròximes (–) Desequilibri -: repulsió de càrregues próximes (–) > Dif de pot > fza electromotiu < Dif de pot < fza electromotriu
Intensitat
o Amplitud(I): Quantitat de e- que pasen per un punt en un segón. Unitat: Amperi (A), Miliamperi ( mA).
Resistència
(R): Força de frenada que oposa la matèria al moviment dels e- quan circulen a través d’ella.
Unitat: Ohmio (Ω o R).
En
la matèria viva depén del teixit i del tipus de corrent que circule. ( Impedància)
*Segons el contingut .
acuoso major o menor conductivitat.
Poc conductors
Parcialment conductors
PELL GROSSA GREIX MOÑO UNGLES
PELL NORMAL TENDONS FASCIES CARTÍLAGS
Bons conductors SANG LINFA LÍQUIDS INTRA/EXTRACELULARS MÚSCUL VÍSCERES NERVIS TEIXIT CONJUNTIU
La
Llei de Ohm:
I= V /R V I xR
V= I x R R = V/ I
El pas de corrent a partir de una determinada intensitat, si el conductor presenta resistència, genera calor en la matèria, una transformació d’energía. Calor: Quantitat d’energía térmica generada per la agitació molecular de la matèria, pel moviment de les cargues elèctriques a travès d’ella. Unitat: Caloríes ( C). Llei de Joule:
C= k x R x I² x t K= constant de conversió (0,24) R= resistencia del conductor I²= Intensitat de la corrent al cuadrat t= temps (en sg) que se dona transformació.
Potència
(W): Velocitat a la que se desemvolupa el treball. Medix la velocitat ala que se transforma una energía en altra, per exemple: electricitat en calor. Unitat: Voltio (W)
W= V x I W VxI
Treball
(J): Es la potència que se desenvolupa en una unitat de temps ( sg). Unitat: Juliol (J)
J= W x t J Wxt
Introducció:
La corrent elèctrica. Concepte d’ electroteràpia. Evolució històrica. Efectes fisiològics generals. Classificació. Acoplament entre el aparell de elctroteràpia y el pacient. Aspectes a valorar.
ELECTROMEDICINA ElectroDiagnòstic ElectroFisiología …
ELECTROTERÀPIA
“Aplicació d’energía procedent del aspectre electromagnètic al organisme humà per a produir sobre el s teixits respostes fisiològiques deseades i terapèutiques.” ( Rodríguez Marín) •Una aplicació per defecte no aconseguix els efectes desitjats. •Una aplicació excesiva satura el sistema i danyarà els teixits •Una aplicació correcta produirà els efectes terapèutics desitjats
ELECTROTERÀPIA
( ESPECTROTERAPIA)
Utilització terapèutica de l’electricitat: En forma de corrent elèctrica
Energía electromagnètica al organisme
Efectes biològics i fisiològics
Altre tipo de energía: láser, US, camps magnèticos… recuperació o milloría de les cél.lules i teixits malalts.
Antigüitat los peixos producixen descàrregues elèctriques contraccions musculars. Segle XVIII desenvolupament de l’electricitat.
Luigi Galvani 1780 estimulació de nervis i músculs en animals Alessandro Volta 1796
Corrents alternes de baixa i mitja frequència:
1821 Faraday: Concepte de força electromagnètica. Corrents alternes. Pierre Bernad :corrents diadinàmiques. Träebert 1962:corrents ultraexcitants. A partir dels treballs de Nemec: corrents interferencials en 1962 A partir dels treballs de Melzak y Walls:TENS en 1967
Corrients d’ alta frequència:
1891 Nicolás Tesla construix el primer transformador d’ alta frequència. 1892 D´Arsonval construix un solenoide capaç de envolver un home. 1908 Von Zeyneck estudià el comportament de les terminacions nervioses augment del calor. Nagelschismidt denominà a l’aplicació d’ alta frecuencia al organisme: Diatermia. Modificacions de la Diatermia cap a les Ones curtes de frequència molt més elevada. 1920 Scherescheswky estudià los efectes de l’alta frequència sobre la sang i la linfa. 1953 Microones o Radar (frequència de més de 2.000 millons de vibraciones per sg). 1960 Ones ultracurtes també anomenades ultrafrequència.
CALOR LLEI DE JOULE
EFECTE ELECTROQUÍMIC
EFECTE ELECTROMAGNÉTIC
VASODILATADORA IONIZANTE EXCITOMOTORA ANALGÉSICA INHIBICIÓ/ SECRECCIÓ DE NORADRENALINA
VASODILATACIÓ
LIBERAMENT D’ HISTAMINA
A NIVELL PROFUNDO AMB CORRENT DE MITJA FREQUÈCIA
VASODILATADORA IONIZANT EXCITOMOTORA ANALGÈSICA
+ APORT DE NUTRIENTS I DE OXÍGEN
PERMEABILITAT CELULAR MEJORA METABOLISMO CEL.LULAR I TISULAR (PELL)
AUGMENT DE LA REGENERACIÓ TISULAR
VASODILATADORA IONIZANTE EXCITOMOTORA ANALGÉSICA
FIBRES MUSCULARS FIBRES NERVIOSES
FREQUÈNCIES BAIXES (<50HZ)
VASODILATADORA IONIZANTE EXCITOMOTORA ANALGÉSICA
CORRENTS VARIABLES DE BAIX FREQUÈNCIA
TEORÍA DE LA PORTA GATE CONTROL
UMBRAL: SENSITIU MOTOR DOLOROS
ESTÍMUL ELÉCTRIC INHIBICIÓ PRESINÀPTICA ALLIBERAMENT ENDORFINES
CLASSIFICACIÓ DE LES CORRENTS SEGONS:
FORMA
CONTINUA
POLARITAT
VARIABLE
RECTANGULAR
IMPULSOS AÏLLATS
SINUSOIDAL
RÁFEGUES O TRENS
TRIANGULAR
MODULADES
EXPONENCIAL…
FREQUÈNCIA
EFECTES
CONSTANT
BAIXA
ELECTROQUÍMICS
ALTERNA
MITJA
MOTORS
ALTA
SENSITIUS
METABOLISME
CLASSIFICACIÓ
CONTiNUA, GALVÁNICA
FORMA • CONTINUA • VARIABLE POLARITAT • Constant • Alterna
FREQUÈNCIA • Baixa frequència • Mitja frequència • Alta frequència
•
VARIABLE
EFECTES
• Electroquímics • Motors • Sensitius • Metabolisme
BIFÁSICA
MONOFÁSICAS
CLASSIFICACIÓ:
Impulsos aïllats
FORMA CONTINUA: VARIABLE: TIPOS DE CORRENT VARIABLE segons:
Forma d’ aplicació: • Impulsos aïllats • Trens o ráfagues 1.
• Modulades:en frequència,intensitat… Ràfegues o trens d’impulsos
• 2. Formas de la onda: • Rectangulars • Triangulars/exponencials • Farádiques • Sinusoidals
CLASsIFICACIÓ FORMA: TIPOS DE CORRENT vARIABLE
Impulsos aïllats modulats en freqüència
• Forma d’ aplicació: • Impulsos aïllats • Trens o ráfagues
• Corrents Modulades en frequència,intensidad Impulsos sinusoidals modulats en long. de ona … o duració de l’impuls
• Formas de la onda: • Rectangulars • Triangulars/exponencials • Farádiques • Sinusoidals •
Trens modulats en amplitud // Trens d’aplicació mantinguda NO MODULADA
( evita l’acomodació)
CLASIFICACIÓ DE LA CORRENT VARIABLE: • Forma d’ aplicació: • Impulsos aïllats • Trens o ràfagues • Corrents Modulades
• Formes de l’ona: • Rectangulars • Triangulars/exponenci als • Faràdiques • Sinusoidals
Variables monofàsiques ( no hi ha canvi de polaritat, tindrà efectes polars)
•
Variables bifàsiques ( canvía de polaritat, no efectes polars)
CLASIFICACIÓN POLARIDAD CONSTANTE FORMA • CONTINUA • VARIABLE
POLARIDAD • Constante • Alterna FRECUENCIA • Baja frecuencia • Media frecuencia • Alta frecuencia
•
• • • •
EFECTES Electroquímics Motors Sensitius Metabolisme
POLARIDAD ALTERNA
Asimétric Simétric Compensat No compensat
CLASIFICACIÓN FORMA • CONTINUA • VARIABLE
POLARIDAD • Constante • Alterna
FRECUENCIA • Baja frecuencia • Media frecuencia • Alta frecuencia
BAIXA FREQÜÈNCIA: de 0-1.000 Hz MITJA FREQÜÈNCIA: de 1.000-100.000 Hz ALTA FREQÜÈNCIA: más 500.000Hz
CLASIFICACIÓN FORMA • CONTINUA • VARIABLE
POLARIDAD • Constante • Alterna
BAIXA FREQÜÈNCIA: de 0-1.000 Hz - Galvànica o ininterrumpida. - Diadinàmiques. - Exponencials. - Trabert - Faràdiques. - TENS - EMS
FRECUENCIA • Baja frecuencia • Media frecuencia • Alta frecuencia
•
EFECTES
• Electroquímics • Motors • Sensitius • Metabolisme
MITJA FREQÜÈNCIA: de 1.000-100.000 Hz - Interferencials. - Corrents de Kotz ALTA FREQÜÈNCIA: más 500.000Hz ( corrientes i iradiaciones) - Microones - Ona Curta - Diatèrmia - Infrarrojos - Llum visible - Ultravioleta
CLASIFICACIÓN FORMA • CONTINUA • VARIABLE
POLARIDAD • Constante • Alterna
FRECUENCIA • Baja frecuencia • Media frecuencia • Alta frecuencia
Electroquímics: - Galvànica i Iontoforesi. Resposta motora: - Impulsos aïllats // Ràfegues - Baixa freq ( faràdiques, ENS) - Mitja freq en trenes ( Corr. Kotz) Resposta sensitiva: • Electroanalgèsia ( TENS, Interferencials…) Aport energètic: ( canvis metabòlics en el organisme) •
• • • • •
EFECTES
Electroquímics Motors Sensitius Metabolisme
• • • •
Alta frequència ( MO; OC) US Magnetoteràpia Llum IR, UV, Laser Galvànica
EQUIP
MÉTODE D’ APLICACIÓ
PACIENT
Normes de protecció i
seguritat
Interruptor definido de encendido-apagado (+) ROIG, (–) NEGRE Regulador de intensitat / potència
EQUIP
PACIENT Explicar
el tractament Alteracions morfològiques Tipo de pell: greixa, humida, seca, rugosa, degenerada, lesionada o bruta. Edat, irrigació, sensibilitat de la zona a tractar. Trastorns sensitius o circulatoris Posició del pacient
Las
MÉTODE
corrientes no poden molestar. D’APLICACIÓ Si existix acomodación modular ¡Cremadures! Electrodes adequats Definir i fixar el temps No aplicar electrodes en zones de cicatrius, ferides, anestesiades… Augmentar i disminuir la I molt lentament. Advertir sensacions i preguntar al pacient
MÉTODE D’APLICACIÓ
Eliminar tot residu de greix de la pelL amb AMB amb alcohol. Proteger amb vaselina, les zones sensibles. Les esponges si s’utilitzen, amb els electrodes deuen mullar-se a temperatura corporal 37º C. Contacte complet electrode-pell. Per afecciones agudes : dosis petites Per afecciones cróniques: dosis elevadas.
Tipos de electrodos.