Vida quotidiana
La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra. Les seves residències estaven restringides als membres familiars immediats, i es construïen de totxos de terra cruadissenyats per a romandre freds a hora alta. Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa. Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir d'un mur penjant de lli tenyit. El terra es cobria d'estores de canya, mentre tamborets amples, llits aixecats del terra i taules individuals comprenien el mobiliari. Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparença. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sabó pastós fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afeitaven la totalitat del seu cos per a la netedat, i perfums aromàtics i ungüents cobrien les males olors i suavitzaven la pell. Els vestits es feien de llençols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosmètics. Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles se circumcidaven i es rapaven els seus caps. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare proveïa els ingressos de la família. La dieta comuna consistia de pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dàtils i les figues. El vi i la carn els gaudia tothom als dies de festa mentre les classes altes en consumien unes bases més regulars. El peix, la carn i els ocells es podien salar o assecar, i es podien cuinar en guisats o rostits en una graella. La música i la dansa eren entreteniments populars per als que s'ho podien permetre. Els primers instruments incloïen les flautes i les arpes, en canvi instruments semblants a les trompetes, oboès, i tubs es van desenvolupar més tard i van esdevenir populars. A l'Imperi nou, els egipcis tocaven campanes, platerets, panderetes, i tambors i llaüts i lires importats de l'Àsia. El sistre era un instrument musical semblant als cascavells especialment important en cerimònies religioses. Els antics egipcis gaudien d'una varietat d'activitats de lleure, incloent jocs i música. El senet, un joc de taula on peces es movien de forma aleatòria, va ser particularment popular des dels primers temps; un altre joc semblant era el mehen, que tenia un tauler de joc circular. Fer malabars i jocs de pilota eren populars entre els nens, i la lluita també està documentada en una tomba de Beni Hasan. Els membres més sans de la societat egípcia gaudien caçant i navegant també. L'arquitectura de l'antic Egipte inclou algunes de les estructures més famoses del món: les Grans Piràmides de Gizeh i elstemples de Tebes. Els projectes de construcció estaven organitzats i fundats per l'estat amb finalitats religioses i
commemoratives, però també per a reforçar el poder del faraó. Els antics egipcis eren constructors destres; fent servir eines i instruments de mesura simples però efectius, els arquitectes podien construir grans estructures de pedra amb cura i precisió. Les residències domèstiques dels egipcis ordinaris es construïen de materials peribles com els totxos de terra crua i la fusta, i no han sobreviscut. Els paisans vivien en cases simples, mentre els palaus de l'elit eren estructures més elaborades. Uns quants palaus supervivents de l'Imperi nou, com els de Malqata i al-Amārna, mostren parets i terres ricament decorats amb escenes de gent, ocells, piscines, deïtats i dissenys geomètrics. Les estructures importants com els temples i tombes que es pretenia que duressin per sempre es construïen de pedra en lloc de totxos. Els elements arquitectònics fets servir en les primeres construccions de pedra mundials a gran escala, el complex mortuori de Djoser, inclouen suports de llintel als papirs i motius de lotus. Els primers temples egipcis antics conservats, com els de Gizeh, consten de muralles simples i tancades amb lloses de sostre suportades per columnes. A l'Imperi nou, els arquitectes van afegir el piló, el pati obert, i la muralla hipostil tancada a la façana del santuari del temple, un estil que va ser estàndard fins al període grecoromà. La primera i més popular arquitectura sepulcral de l'Imperi antic era la mastaba, un pis entaulat d'estructura rectangular de totxos de terra crua o pedra construït a sobre d'una cambra mortuòria subterrània. La piràmide esglaonada de Djoser és una sèrie de mastabes de pedra apilades una al cim de l'altra. Les piràmides es van construir durant els Imperis antic i mitjà, però els dirigents posteriors les van abandonar a favor de les menys brillants tombes de pedra tallada