PROJECCIÓ
554
Antiga Audiència, diumenge 22 de febrer de 2009
Las horas del verano L’Heure d'été, Olivier Assayas, 2008 Tres germans han d’afrontar la pèrdua de la seva mare i al mateix temps prendre decisions molt importants sobre el patrimoni familiar
La memòria i lʼoblit L’oblit i la memòria són una de les parelles més cobejades del cinema i perquè no dir-ho de la literatura. À la recherche du temps perdu, és, sens dubte, una de les obres cabdals del primer quart de segle XX en què Marcel Proust, el seu autor, es dedica a recrear el temps passat rebuscant en els seus records més amagats. Olivier Assayas va llegir l’obra abans del rodatge de Fin août, début septembre (1998) i des d’aquell moment el seu cinema va tenir com a referent fonamental la reflexió sobre la pèrdua, la memòria i el pas del temps. El cinema ha intentat més d’un cop abordar el tema i, a la fi, una de les aproximacions més encertades ha estat Tren de sombras (1998) de José Luís Guerín, en què el director mostrava aquest desig del passat a través d’unes filmacions d’un càmera amateur que esdevenen la crònica dels estius al camp
d’una família burgesa de principis del segle XX. En aquest cas, l’enyor és quelcom que penetra en cadascuna de les nostres fibres sensibles: fotograma a fotograma. En canvi, Olivier Assayas, tot i que està preocupat pel mateix tema, l’assumeix des d’una perspectiva postmoderna i ens planteja una qüestió fonamental: És possible, encara, en la nostra societat postindustrial i globalitzada, sentir l’enyor i qüestionar-nos l’oblit i finalment, si és possible, a quin preu? La conservació de la memòria és un pes massa gros per a la família nuclear actual, preocupada per la lluita i la subsistència en el dia a dia? És la museització l’única resposta possible? Evidentment, en aquest punt del meu discurs, no respondré la qüestió perquè penso que el director ho fa d’una forma admirable en l’última escena de la pel·lícula i seria molt cruel desmuntar un final sàviament construït.
Una història ben quotidiana... És el dia de l’aniversari de la mare que viu retirada amb la seva serventa en una mansió de la Val de l’Oise. La casa Berthier (pintor molt proper a Balthus, que Assayas considera una de les seves referències visuals) està plena d’obres d’art: quadres, mobles, art decoratiu que formen part de l’herència patrimonial i emocional de la família. La mare té la consciència de ser la dipositària d’un important llegat, però en aquesta darrera trobada amb els seus fills no és capaç d’afrontar el tema de qui assumirà el relleu en la custòdia del llegat. Dies desprès mor i els fills tornen a casa per l’enterrament. Després del sepeli es planteja el tema. Adrienne, la germana, viu a Nova York i és una dissenyadora de cert èxit que no pensa tornar a França; el germà petit, Jérémie, és un executiu d’una multinacional que, ben aviat, marxarà a la Xina per motius professionals i el germà gran, Frèdèric, que sent la responsabilitat del relleu no pot
Producció: associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: cinema@webtcc.org · Textos: Esther Ferré Sarabia