PROJECCIÓ
560
Antiga Audiència, diumenge 8 de març de 2009
Buscando un beso a medianoche In Search of a Midnight Kiss, Alex Holdridge, 2008 Wilson està en un moment molt dur en la seva vida i potser el canvi li pot arribar mitjançant un anunci en una secció de contactes.
Desitjos de Cap dʼAny Un jove guionista de 29 anys anomenat Wilson està passant el pitjor any de la seva vida. Acaba d’arribar a Los Ángeles amb un panorama lamentable: La seva parella l’ha deixat, el seu cotxe ha deixat de funcionar i li han robat l’ordinador on hi havien els guions en què treballava i que eren claus per al seu futur professional. Davant d’aquest fosc panorama, Wilson no té cap projecte o pla objectiu en ment; sembla clar que la seva vida necessita un canvi o al·licient. Jacob, el seu millor amic, li recomana que s’anunciï en una secció de contactes: “Misantrop busca a misantropa”. Així comença la història d’amor del Wilson i de la Vivian, dues ànimes perdudes que es troben en la casualitat. Vivian també és de Texas, va arribar a Los Ángeles per convertir-se, com tants d’altres, en actriu i, a més, acaba d’abandonar la seva parella. Tots dos junts viuran les últimes hores d’un
any difícil que acaba, tot esperant que les històries que s’iniciaran siguin millors que les que es deixen enrere. Comèdia romàntica Aquest film és un clar exemple d’aquest gènere. No busquem gaires més pretensions del director Alex Holdridge en aquesta comèdia romàntica sobre una relació casual. Filmada en blanc i negre, ens trobem amb una cinta ben muntada, enginyosa i coherent dintre de la seva senzillesa. Tampoc s’ha de creure que estem davant d’una revolució del circuit independent, però si que entra dins dels seus cànons, i obté un resultat més que raonable. A més, Holdridge és l’encarregat d’escriure el guió, posant aquests diàlegs entrellaçats i irònics en una història que, veient la seva filmografia, no és la primera vegada que treballa. I no només la història sinó també els actors protagonistes ja han estat relacionats amb els seus treballs anteriors.
Holdridge utilitza amb la intenció de sorprendre’ns l’abans esmentada fotografia elaborada del blanc i negre, la subtil excentricitat de les situacions dibuixades pels personatges i la proximitat que desprenen, a l’igual que moltes de les escenes. Segurament, el regust còmic s’exagera per estirar les situacions, per exprimir el somriure i perquè ens sentim reconeguts en aquesta mirada jove: en el buit existencial que es transforma en joia de viure. I tot en un dia prou especial; l’últim de l’any. Un dia que el guió satura d’aventures senzilles, subtils converses, descobriments i sentiments, que podem relacionar amb vivències pròpies que provoquen la buscada empatia. El que més gràcia ens fa és veure’ns reconeguts i parodiats en les seves històries. Però no oblidem que el que estem veient són dues persones que es coneixen, s’agraden i emprenen una batalla dialèctica en la qual intenten guanyar punts per impressionar l’acompanyant.
Producció: associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: cinema@webtcc.org · Textos: Germán Palacios