PROJECCIÓ
565
Antiga Audiència, divendres 20 de març de 2009
Leonera Pablo Trapero, 2008 La maternitat afrontada des de l’interior d’una presó és l’eix principal d’aquesta reflexió, en imatges, sobre uns personatges que ho han perdut tot i que han de buscar noves il·lusions Un problema poc conegut L’argentí Pablo Trapero està considerat un dels màxims exponents del nou cinema argentí; una mena de moviment que engloba aquest seguit de pel·lícules que, sobretot, a meitat dels anys 90 i durant gairebé deu anys han reactivat la indústria cinematogràfica d’aquest país. Així, l’ha apropat en similar proporció a festivals de prestigi internacional i al públic més o menys massiu que ha omplert les sales amb històries de caire familiar, costumista i proper a l’essència de l’ésser humà universal com El hijo de la novia o El mismo amor, la misma lluvia, per a citar-ne dues de ben conegudes. Malgrat aquesta etiqueta genèrica que engloba, doncs, aquesta nova generació de directors, Pablo Trapero es situa uns quants esgraons més amunt a l’hora de plantejar les seves pel·lícules. Així al·ludeixen bona part de l’excessiva dolçor i la compensen amb dosis més elevades de realisme, duresa i crítica que les que contenen els títols esmentats. El director, doncs, s’esforça a retratar les
injustícies de la societat contemporània, centrant l’objectiu en persones anònimes, amb històries molt personals, però emmarcades en realitats més complexes i poc amables. Després de tractar la crisi dels cinquanta i la crisi laboral a Mundo Grua o qüestions com la corrupció policial a El Bonaerense a Leonera, Trapero es posa de cap en el drama dels nens que neixen a la presó i que han de passar els primers anys de la seva vida entre barres. Ho fa com és habitual, retratant-nos la història d’una presidiària que, tot i veure l’embaràs dins la presó com un problema afegit a la seva penosa situació, acaba aferrant-se a la maternitat com a la raó més forta per tirar endavant. Personatges en evolució Júlia és acusada de la mort de Nahuel i ingressada a la unitat penitenciària de mares i dones embarassades. Mentre espera que neixi el seu fill, veu passant els dies sense cap mena d’il·lusió. Dues dones s’incorporen a la seva vida: Marta, una companya de reclusió que ja ha criat dos fills dins la presó i l’actitud de la qual és completament diferent a la de Julia –de fet es converteix
en la seva guia i consellera-, i Sofia, la mare de la protagonista, un personatge críptic i un pèl fosc amb el qual la protagonista es retroba després de molts anys. Sofia contracta un bon advocat per a la seva filla -aviat descobrim els motius-, compra roba per al nounat i a poc a poc es reestableix la relació marefilla. En paral·lel, assistim també a la relació triangular que es va establir en el passat entre Nahuel, la víctima mortal de la història, Júlia i Ramiro. També es plantegen dubtes sobre la paternitat del nen que s’acabarà dient Tomàs. Tot i que, evidentment, criar el nadó a la presó no és gens fácil, Júlia se sentirà cada cop amb més força per fer-ho. Així anirà comprenent que la criatura que l’acompanya és el més important de la seva vida i el que fa que mai més es torni a trobar sola a la vida, tal i com apunta per casualitat, però amb absoluta convicció, en un bis a bis. Lʼemoció, nota dominant Trapero teixeix, a partir d’aquest argument, una història on predomina per sobre de tot –no
Producció: Associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: cinema@webtcc.org · Textos: F. Recasens · Correcció: M. Llevat
oblidem que és una constant del nou cinema argentí- l’emotivitat. Evidentment, i com ja hem indicat, emmarcada en un context gens edulcorat i sense oblidar, en cap moment de la història, el to dramàtic i dur que impregna tota la pel·lícula. Trapero prefereix centrar-se en les relacions humanes dins i fora de la presó, i planteja el dilema de la conveniència o no que un nen neixi en un centre penitenciari i els problemes que pot comportar. Un crim passional, un instint maternal que creix dia a dia, una desolació que va transfigurant-se en vida i un retrat de sentiments despullat i sense concessions fan d’aquesta proposta un interessant exercici de reflexió que desprèn, en el fons de la seva essència, positivisme, esperança i desig de llibertat, tot i desenvolupar-se envoltada de reixes pels quatre costats.
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica Tècnics Direcció: Pablo Trapero País: Argentina, Brasil i Corea del Sud Durada: 113 minuts Producció: Pablo Trapero i Youngjoo Suh Guió: Alejandro Fadel, Martín Mauregui, Santiago Mitre i Pablo Trapero Música: Intoxicados Chango Spasiuk i Los Palmeras Fotografia: Guillermo NIeto Montatge: Ezequiel Borovinsky I Pablo Trapero Actors Martina Gusman (Julia) Elli Medeiros (Sofía) Rodrigo Santoro (Ramiro) Laura García (Marta) Blanca Cardozo (Susana) Lorenoa Núñez (Claudia) Orlando Barreiro (juez) Valeria Silva (Mucama) Clara Sajnovetzky (Elsa)
Filmografia destacada de Pablo Trapero 1999 Mundo Grua 2003 El bonaerense 2005 Familia Rodante 2007 Mi mejor enemigo 2008 Leonera