PROJECCIÓ
575
Antiga Audiència, diumenge 19 d’abril de 2009
Romanzo Criminale Michele Placido, 2005 Repàs històric a la recent història d’Itàlia a través del seguiment de la Banda Maglina
Lʼestructura que pensa Molt sovint en aquestes ressenyes he fet meva la cèlebre frase de Godard: "El cinema és una estructura que pensa". Això perquè darrerament i, per sort nostra, gràcies al bon cinema que hem pogut veure aquesta temporada; la reflexió se’ns serveix en safata de plata: repensar el caos ordenat del desgovern d'aquest planeta. Així anar al cinema ha esdevingut una possibilitat de pensar en el món i, de passada, repensar-nos nosaltres mateixos. Romanzo Criminale és, sens dubte, una pel·lícula farcida de frases que ens obliguen a reflexionar sobre el nostre món i la deriva en què està immers. No podrem sortir de la sala de cinema de la mateixa manera que hem entrat, després d’escoltar com un dels personatges més foscos de Michel Plàcido diu quelcom com: "... albiro grans canvis després que caiguin les darreres fronteres (fent referència al mur de Berlín) per aquest motiu deixo el meu càrrec (serveis secrets italians) perquè em temo que després de tot això, ja no hi haurà més democràcies per defensar i que el govern del món
no estarà en mans dels polítics...)”. Certament una frase per a la història i del tot premonitòria que, a poc a poc, el pas dels anys ha convertit en trista realitat política. El tríptic de la recent història italiana i lʼera postcoppola Darrerament el cinema italià ens ha servit un tríptic que el torna a col·locar al nivell dels seus millors anys del neorrealisme. Gomorra, Romanzo Criminale i Il Divo són tres títols que, des de perspectives i narratives diferents, han arribat aquesta temporada als nostres cinemes per posar llum a les ombres de la història d’Itàlia de la segona meitat del segle XX. No cal dir que ja voldríem unes narracions d’aquest nivell per a il·lustrar la història recent d’Espanya que, sovint, s’explica massa mediatitzada per deixar sempre en bon lloc la nostra admirable i santa transició. Romanzo Criminale, de Michele Placido, explica tranquil·lament i sense fer escarafalls de quina manera l'estat italià va baixar a les clavegueres a demanar ajuda a la màfia i a quatre lladregots
nouvinguts a Roma. Així va fer el seu descens als inferns per trobar el contactes necessaris amb les Brigate Rosse (us asseguro que comparant-ho amb el tema GAL, aquest és una juguesca de principiants maldestres). Alhora, ens explica com el mateix estat no va intervenir i va deixar que assassinessin Aldo Moro, ales-hores president de la República, mentre feia els ulls grossos. També fa referència a l'atemptat terrorista de l'estació de Bologna i la desaparició de totes les proves en mans de la Banda Maglina, protagonista d’aquesta pel·lícula. Com Gomorra, Romanzo Criminale està basada en una novel·la homònima que, en aquest cas, va escriure el jutge Giancarlo de Cataldo, personatge públic, que com Roberto Saviano deu comptar entre les persones més estimades per la màfia. Sovint passa que el cinema, a més de pensar i permetre’ns reflexionar, dialoga amb si mateix perquè en el fons és fill d’una època. Per aquest motiu, l'entramat de les ombres lliga títols recents com Body Lies, Quantum of Solace i Romanzo Criminale. Totes aquestes obres
Producció: Associació cultural Anima’t · Tel. 977 228 595 · www.webtcc.org · A/e: animat@tinet.cat · Textos: E. Ferré · Correcció: M. Llevat
ens alerten sobre el nou ordre mundial. Francis Ford Coppola ja ho albirava, tot i que tímidament a El Padrino II. En aquest sentit ara es veu superat per les recents radiografies de la màfia, fetes des de la mateixa Itàlia, com Gomorra o la que avui presentem perquè són molt més descarnades, no mitifiquen la màfia ni la vida del criminal i perquè se'ns diu, amb tota claredat, que poder i delinqüència organitzada van de la mà. D’aquesta manera, el nou ordre mundial possiblement és en un altre lloc, que no té res a veure amb la política com l'hem entesa fins ara. Un poder que forma part de teranyines d'empreses; unes legals, d'altres que blanquegen diners i d’altres que deslocalitzen emparant-se en una crisi; de ben segur, no es va aturar quan tocava fer-ho perquè el seu esclat ja convenia a certs poders econòmics, farts dels potents sindicats europeus i dels salaris sorgits de la negociació i el conveni col·lectiu. Un comiat molt dur... Després de deu anys d’imposarnos la tasca de fer visible el cinema que arribava amb dificultat a les pantalles de la nostra ciutat, en una mena de creuada en favor d’obres i directors independents, invisi-bles, oblidats o maleïts; arribem a la darrera sessió del TCC amb la consciència que a nosaltres també ens ha tocat una crisi que, probablement, sigui un bon argument per a justificar una certa ceguesa política envers la cultura i la forma en què l’hem entès fins al dia d’avui. Tot i que personalment, he estat una de les darreres incorporacions al projecte TCC, he de dir que aquest m’ha permès passar molts bons moments pensant sobre cinema i escrivint aquestes ressenyes. Avui, malauradament, em toca acomiadar aquesta història; una història d’amor al cinema i al desig d’històries. Només us puc dir que ha estat un plaer
acompanyar-vos en tots i cadascun dels viatges que hem fet en aquest tren d’ombres. Fitxa tècnica Director Michele Placido Productor: Riccardo Tozzi, Giovanni Stabilini i Marco Chimenz Guió: Stefano Rulli, Sandro Petraglia, Giancarlo De Cataldo i Michele Placido; basat en la novel·la Romanzo criminale de Giancarlo De Cataldo Direcció Artística: Maurizio Leonardi Muntatge: Esmeralda Calabria Fotografia: Luca Bigazzi Vestuari: Sara Medina-Pape Música: Paolo Buonvino Vestuari: Nicoletta Taranta.Tècnics País: Itàlia, Regne Unit, França Durada: 176 minuts Actors Kim Rossi Stuart: Freddo Anna Mouglalis: Patrizia Pierfrancesco Favino: el Libanés Claudio Santamaria: el Dandy Stefano Accorsi: comisario Scialoja Riccardo Scamarcio: el Negro Jasmine Trinca: Roberta Luigi Angelillo: Carlo Aldo Buffoni: Roberto Brunetti
Filmografia 2009 Grande sogno, Il 2005 Romanzo criminale 2004 Ovunque sei 2002 Viaggio chiamato amore, Un 1998 Del perduto amore 1995 Eroe borghese, Un 1992 Amiche del cuore, Le 1990 Pummarò