Fuego en el mar Fuocoammare, Gianfranco Rosi, 2016
Cine en versió original des de 1999
Projecció 700 Fitxa tècnica Guió i direccció: Gianfranco Rosi Documental 105 min. Itàlia, 2016 VOSE Repartiment: Pietro Bartolo, Samuele Caruana, Samuele Pucillo, Mattias Cucina, Maria Costa, Maria Signorello, Francesco Mannino, Giuseppe Fragapane, Francesco Paterna. Palmarès: Os d’or del Festival de Berlín. European Film Award al millor documental. Secció Perles del Festival de Sant Sebastià. 4 candidatures als David di Donatello, incloent nominació a la millor pel·lícula. www.animat.cat
Un pescador recorda la seva vida veient les fotografies que pengen de la cabina d’un vaixell atrotinat. Un submarinista se submergeix en les profunditats del mar a la llum de la lluna. Un nen juga amb un tirador i es diverteix disparant les ones, com si la seva mà fos el canó d’una metralleta. Un metge s’emociona mentre explica les condicions sanitàries dels seus pacients, els centenars d’immigrants que arriben a la costa de Lampedusa. I en mig de tots aquests personatges, els nouvinguts, rostres anònims i sofrents que van fugir del seu país per tal d’albirar un futur millor, a risc de perir durant el viatge. Aquesta és la descripció fragmentada de Fuego en el mar, pel·lícula que ens apropa la urgència social dels refugiats i de les pasteres que inunden les aigües del Mediterrani. Com ja va fer a Sacro Gra, el seu anterior llargmetratge, el cineasta Gianfranco Rosi captura l’essència d’uns paisatges i dels seus habitants, tot unint amb una estudiada arbitrarietat escenes de temes i tons diferents que, en conjunt, construeixen un mosaic terrible. Un treball d’imatges potents i cels tèrbols, amb cançons sicilianes, estepes ermes, sorolls metàl·lics i el vaivé marí com a única banda sonora. Si bé l’Ós d’or aconseguit a Berlín es pot llegir com una defensa del cinema «de compromís social», una tònica discutible als palmarès internacionals que aquesta temporada també ha condicionat les victòries de Cannes i Sant Sebastià, és innegable que Fuego en el mar compta amb la pertinència de l’actualitat i una atmosfera tràgica que combina poesia i quotidianitat. Rosi ens diu que la terra, com el mar, es mou a cada moment, arrossegat per una marea d’injustícies socials. Potser el foc del títol no acaba de cremar, però el film ajuda a que la platea prengui consciencia del que succeeix «aquí» i «ara», davant dels nostres nassos, sense manipulacions polítiques o periodístiques. En resum, Fuego en el mar és, malgrat les seves vacil·lacions, el retrat d’un món que fa aigües.
Xavier Vidal de las Heras - Crítica publicada a Cinoscar & Rarities: http://cachecine. blogspot.com.es/2016/09/critica-fuego-en-el-mar-de-gianfranco.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 15 de gener de 2017
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual i Xavier Vidal.